La Unesco va declarar el dia 21 de març, Dia Mundial de la Poesia i per celebrar-ho, el passat cap de setmana, aprofitant l’estada a Brussel·les vaig atansar-me amb la petita Nora a la place Flagey on, en un raconet, hi ha un bust de Fernando Pessoa, qui un dia em va fer emocionar i em va fer plorar en el cafè Martinho da Arcada, a Lisboa, recordant un dels seus poemes meravellosos sobre els camins de la vida…

Primer vam comprar una planteta amb flors grogues  i després vam recitar un dels seus poemes: Las pompas de jabón

Las pomas de jabón que este chiquillo
se entretiene en soltar por la pajita
son, traslúcidamente, toda una filosofía.
Claras, inútiles y pasajeras como la Naturaleza,
amigas de los ojos como las cosas,
son lo que son
con una precisión redondita y aérea,
y nadie, ni aun el niño que las suelta,
pretende que sean más que lo que parecen ser.

Algunas apenas se ven en el aire lúcido.
Son como la brisa, que apenas roza las flores al pasar
y de la que tan sólo sabemos que pasa
porque algo se aligera en nosotros
y todo lo acepta más nítidamente.

Com que demà és el darrer dia de trimestre escolar a Catalunya, crec que pot ser una manera fantàstica d’acabar-lo recordant algunes poesies de Joana Raspall, d’Olga Xirinacs, de Joan Brossa, de Miquel Martí Pol, etc.