by

Un llibre que ens apropa al fenomen de la música punk

De llibres infantils relacionats amb el món de la música n’hi ha per a tots els gustos. Des dels que tracten sobre l’orquestra i la música clàssica com ¡Bravo Rosina! o L’Orquestra de la Clara, passant pels que ens apropen al jazz com Hermann i Rosie o La fuga, seguint pel blues a La Ruby canta un blues i acabant per la música de bandes universitàries a Olivia y su banda. Blues, jazz, rock, estan ben representats als àlbums il·lustrats.
Acaba de sortir un llibre ben especial. El seu títol ja ho diu tot: ¿Qué es el punk? i la portada feta amb la tipografia mítica dels Sex Pistols ens ha acabat d’enamorar.
Com que els infants no van anar a comprar sols, no m’estranyarà veure com s’il·luminen els ulls dels pares i les mares en veure aquest llibre i com acaba al cistell. I l’encertaran perquè serà un bon motiu per compartir lectura amb els fills i per recordar una època no gaire llunyana —anys 70— en la que va esclatar una revolució musical eixordadora.

WOW!, En aquesta imatge, el gran Lou Reed

¿Què és el punk? està escrit per l’Eric Morse, un ex- executiu de la secció de creació musical de la Warner i l’ha il·lustrat l’Anny Yi . Presenta un recorregut pels grups punks més coneguts com Sex Pistols o The Ramones i per ídols com Siouxsie Sioux o Iggy Pop. També exposa els diferents moviments pre o post punk que hi va haver com el gòspel punk, protopunk i altres.

Dos aspectes que crien força l’atenció són, per un costat, les imatges molt elaborades i fetes amb plastilina i, per l’altre, els textos que són frases rimades molt ben construïdes.
Recomanat per a tot a la família, en especial per als pares i mares que encara conserven una mica de rebel·lia punk dins de la seva vida.

LES DADES:
Títol: ¿Qué es el punk?
Autor: Eric Morse
Il·lustracions: Anny Yi
Traductora: Clàudia Rosa
Editorial: Flow Press Media
Pàgines: 40

El booktrailer:

by

Implicats amb la Carta de la Terra


Alguns representants del col·lectiu Implicat+ vam assistir a la II Trobada “canviar l’escola per canviar el món” celebrada els dies 2 i 3 de febrer als locals de l’Associació de Mestres Rosa Sensat (Barcelona).
Es van presentar quinze experiències educatives fruit de la col·laboració entre centres educatius i ONG. D’aquestes quinze, el nostre projecte Implica’t va estar present en dues d’elles:

Coneguem la Carta de la Terra amb els contes «Sota l’acàcia» i «La crida».
Juntament amb la Désirée  vam explicar primer què és «La carta de la Terra » (la seva història, els principis, els objectius, etc.), després quina és la nostra feina com a col·lectiu i finalment ho van exemplificar amb els darrers dos contes editats.
En acabar, la presentació, vam tenir la sort d’establir algunes aliances amb altres col·lectius, com per exemple, les persones que gestionen la Fundació Akwaba (de llarga tradició, 25 anys, a l’Hospitalet) per fer una primera trobada durant aquest mes de febrer. També vam amb representants d’altres col·lectius i vam poder establir connexions i projectes futurs. Sembla que la idea de treball en xarxa és la bona i, a més, avui en dia, com que ho tenim tot pujat al núvol, compartir documents resulta senzill.

Dels documents que vam presentar, a part dels contes, us passo un vídeo molt bonic que han fet les llars d’infants de Lleida on veureu com treballen el conte “La crida” narrat en anglès i l’acció plàstica que van idear.

La segona presentació on vam participar, Trobada pedagògica mediambiental i Concurs d’idees «Per un present millor» la van conduir l’Andreu (Justícia i Pau Lleida) i la Mila (Implica’t+). També hi era present en Bruno Kokouvi (Coordinadora d’ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida). Van explicar molt bé l’experiència impulsada per
diverses entitats de Lleida que busquen la formació i col·laboració dels docents de l’ESO i Batxillerat amb l’objectiu de promoure la implicació dels joves en la problemàtica social i mediambiental actual.

Recordeu que tot el material del grup Implica’t+ es pot descarregar a:

http://www.xtec.cat/~mlluelle/implicat/

els ponents implicats

by

Una nova biblioteca a Les Corts

He visitat la nova biblioteca Montserrat Abelló, al barri de Les Corts, a Barcelona. M’ha agradat. Després de set anys d’obres i de transformació de l’antiga fàbrica tèxtil, finalment disposem d’un nou equipament cultural ben pensat i modern. Els 3300 metres quadrats que ocupa fan que sigui la més gran del districte.
El local va ser una fàbrica tèxtil, la Benet i Campabadal, construïda el 1924, pionera en el sector de la producció de seda. Mentre  passeges pel seu interior pots veure com la rehabilitació ocupa tres edificis industrials històrics, dels que en destaca la nau principal amb molta llum, un espai obert preciós.
La primera visita la vaig fer de nit però la segona, pel matí, em vaig adonar dels grans finestrals que aporten llum i permeten veure l’interior. Magnífic.


Algunes dades:
Accessibilitat de l’espai, adaptat a les persones amb diversitat funcional.
Innovacions tecnològiques com el servei de retorn de documents amb classificació automatitzada.
Sistema de climatització mitjançant conductor d’aigua i terra radiant.
Servei de préstec de portàtils, 45.000 documents, cursos de formació, una àrea infantil, racons per al treball en equip, espais de confort, aules d’estudi, butaques per al treball individual.
Hi ha un espai que és la col·lecció Montserrat Abelló, poetessa catalana que dóna nom a la biblioteca.
En una paret uns panells informatius que expliquen la història de la fàbrica.
Crec que és la biblioteca que fa el número 40 de la ciutat.
Ara toca disfrutar-la!

 

by

Literatura infantil a l’Aula TV de l’Hospitalet

Aula L’H és el programa d’Educació de Televisió de l’Hospitalet que s’emet els dimecres a les 20 hores. Està estructurat en una secció d’entrevistes, un espai per a notícies d’actualitat, reportatges en profunditat i seccions de participació directa d’alumnes i professors de la ciutat. Fan bona feina visitant les escoles i parlant amb alumnes, mestres i pares i mares per tal de compartir l’experiència d’aprendre.
El passat dimecres 31 de gener em van convidar a parlar de literatura infantil. Quan em va trucar la Núria Toril, presentadora i conductora del programa, vaig acceptar immediatament perquè si ha una oportunitat als mitjans (ràdio, premsa o tele) de recordar que la literatura és part vital de la nostra quotidianitat, l’hem d’aprofitar.
Si voleu veure el programa ho podeu fer anant al web de TV L’H o també clicant a l’enllaç següent:
http://lhdigital.cat/web/digital-h/televisio/veure-video/-/journal_content/56_INSTANCE_ZrP3/11023/12452113

una selfie post gravació

by

Biblioteràpia a Granollers

Que la lectura ens pot fer emocionalment i físicament més forts és una idea que ja va formular Plató fa una pila d’anys. Als EEUU ho han investigat i proliferen nombrosos exemples de grups que comparteixen lectures, conscients que la lectura cura. Els trobem a centres de dia, unitats de rehabilitació neurològica, sales psiquiàtriques agudes, hospitals de cases rurals, grups de persones amb dificultat d’aprenentatge, Alzheimer, malalties neuromotores, problemes de salut mental diversos, presoners, adolescents marginals, drogodependents, etc. Solen ser grups reduïts, com a molt de deu persones, per afavorir i preservar el sentiment d’intimitat.

He conegut una experiència similar que es fa a Granollers. El projecte, promogut des de l’Hospital de Dia d’Adolescents de Granollers, consisteix en realitzar un Esmorzar Literari a la Biblioteca Pública Roca Umbert tot compartint la lectura d’un llibre amb alumnes de l’Institut Bellera de Granollers. Són nois i noies de 3r de l’ESO que es troben per esmorzar i parlar d’un llibre que prèviament han llegit, els uns a l’Institut i els altres a l’Aula hospitalària.
Es parteix de la idea de treballar els continguts d’un text literari per aconseguir uns objectius no estrictament literaris (tot i que també s’aconsegueixen). L’objectiu fonamental és promoure el benestar emocional i mental des d’un àmbit relacional normalitzador dels alumnes que acudeixen al Taller de lectura a l’Aula d’Hospital de Dia (AHDA) fent un treball específic sobre un text i desplegant, a través de la conversa del llibre, elements de confiança, autonomia, iniciativa, autoestima i compromís. Així mateix, també s’incentiva el desenvolupament d’habilitats i eines comunicatives, com el desenvolupament del desig per aprendre.
La darrera experiència la van viure amb la lectura del llibre Adam i Thomas, un relat basat en fets reals viscuts per l’autor durant la Segona Guerra Mundial i que narra les aventures de dos nens jueus que es veuen obligats a amagar-se al bosc per sobreviure. El llibre està a mig camí de la autobiografia, la novel·la d’aventures i el conte meravellós amb un munt de preguntes relacionades amb l’amistat, la religió, la tolerància, la generositat, l’altruisme, etc. Escrit amb un vocabulari senzill, frases curtes i pocs adjectius.
El proper llibre que llegiran serà El professor de música i estic content perquè m’han convidat a compartir l’esmorzar i la tertúlia. El professor de música és una novel·la força emotiva i crec que els agradarà.
La Rosa Belana, responsable de l’activitat, ens l’explica amb més detall al número de febrer de 2018 de la revista GUIX.

by

Estimat Bau, un llibre que parla de llibres

Els llibres tracten tots els temes imaginables però hi ha alguns que formen part d’allò que es diu metaliteratura, llibres que parlen de llibres. A la producció adreçada a infants i joves també en trobem que tenen com a protagonista el llibre, així com altres on el llibre és un element important en la narració. Esquemàticament podem classificar-los en:

Narracions en les quals els personatges entren i surten dels llibres, com per exemple Sorra a les sabates, Historia de la ratita encerrada en un libro, o El libro en el libro.
Narracions que expliquen històries dels llibres com és el cas d’Artefactes, o Los libros errantes.
Narracions que presenten tipus de llibres com passa a Me gustan los libros.
Narracions que passen al lloc on viuen els llibres, a les biblioteques: Guillermo un ratón de biblioteca, El monstruo y la bibliotecària, o El segrest de la bibliotecària.
Narracions que ens transporten a d’altres móns a partir d’un llibre concret com és el cas de El saber perdut, La història interminable, etc.

Veiem-ne alguns exemples:

Olívia. Una porqueta feliç de ser-ho a qui agrada molt ballar i que acaba totes les seves aventures a la nit, amb un llibre entre els mans, abans d’anar a dormir.

—Avui només cinc llibres, mare —diu.
—No, Olivia, només un.
—Què et sembla si són quatre?
—Dos.
—Tres.
—Bé, d’acord, tres… Però ni un més!

Me gustan los libros
Un àlbum d’Anthony Browne que fa una repassada als diferents llibres per a infants. Les il·lustracions d’aquests autor són goril·les, com a gairebé totes les seves obres.

Me gustan los libros.
Los libros chistosos y los de espantos.
Los cuentos de hadas y las rimas.
Las historietas, y los cuadernos para colorear.
Los libros gordos y los delgados.
Estimat BauLos libros de dinosaurios y los de monstruos.
Me gustan los libros de números y los libros de letras.
Los libros sobre el espacio y los libros de piratas.
Los libros de canciones y los libros extraños.
Sí, de veras, me gustan mucho los libros.

L’Ot llegeix un conte
L’Ot, el bruixot, ha arribat de la biblioteca amb un llibre sota el braç.
—Quin llibre és aquest que portes? —li pregunta la Berta, curiosa.
—Es diu El viatge d’en Robert —li contesta l’Ot—. Vols que te’l llegeixi?
—D’acord —diu ella. I es disposa a escoltar.
—En Robert sempre s’estava a casa seva i no havia viatjat mai —llegeix l’Ot—. Un dia, en Robert va dir «He de sortir a conèixer món!»

La història interminable
—Magradaria saber, es va dir a si mateix, què passa realment en un llibre mentre és tancat. És clar, a dins només hi ha lletres impreses sobre el paper, però, malgrat tot… Alguna cosa hi deu passar, perquè quan l’obro, hi apareix tot d’una una història sencera. Hi ha personatges que encara no conec, i totes les aventures i heroïcitats i batalles possibles… i, alguns cops, s’esdevenen tempestes al mar o algú que arriba a ciutats i països estrangers. D’alguna manera, tot això es troba dins del llibre. És clar, s’ha de llegir per poder-ho viure…

Sorra a les sabates
Va agafar el llibre obert i va aixecar-lo amb les dues mans per sobre el cap, com si es tractés d’una samarreta que anava a posar-se. I el va fer baixar, de mica en mica, com un avió de paper.
Però en arribar als cabells, ja no va poder anar més avall. No hi havia manera.
—Com s’ho deuen fer, l’Adrià i en Marcel, per ficar-se dins dels llibres? —es va preguntar.
Aleshores, la Maria es va estirar de panxa a terra i amb la mirada damunt del llibre. Va obrir-lo per la primera pàgina i va començar a llegir a poc a poc. No en sabia més. Tenia sis anys.

I podríem seguir amb L’ós que estimava els llibres (L’amistat entre un ós i una dona que llegeix i tot el que va passar un estiu a la cabana del bosc), On és el llibre de la Clara? (La Clara ha perdut el llibre que ha de tornar avui a la biblioteca), El segrest de la bibliotecària (Uns bandolers segresten la bibliotecària per demanar un rescat a l’Ajuntament però les coses es compliquen per culpa d’una inoportuna malaltia) El señor Todoazul, abrillantador de placas callejeras (Un funcionari de l’Ajuntament que té una feina ben especial, netejar els rètols dels carrers, es pregunta qui deuen ser els personatges que es poden llegir en aquelles plaques.) El monstruo y la bibliotecària (Un monstre que té molta calor somia en viure al Pol Nord però troba refugi a l’aparell d’aire condicionat de la biblioteca municipal), etc.

Estimat Bau

El darrer llibre que tracta d’aquest tema és «Estimat Bau», un àlbum il·lustrat amb text de la Mar Pavón i il·lustracions encertades de la Gemma Zaragüeta.
Explica la història d’un nen de cinc anys, en Bau (diminutiu d’Arquimbau), que viu amb una mare escriptora i un pare il·lustrador (quina sort, no?) i un dia, ell mateix, escriu i dibuixa un conte. Quan el té enllestit li demana a la seva mare que li llegeixi i la mare així ho fa. Li explica la història d’una nena que té el cap ple de cors vermells que un dia es converteixen en papallones i se’n van volant.

Un altre dia li demana al pare que li torni a llegir i el pare li explica que és la història d’una jove que estava enamorada.
—No! —protesta en Bau — l’estàs llegint malament.

Però el pare li explica que és un conte màgic i que cada cop que algú el llegeix sona diferent.
A la tercera part és el propi Bau qui el llegeix i és clar, la història torna a ser diferent. Ara és una nena que estima molt la seva mare i el seu pare i que està plena de cors per dintre seu.

La idea és potent  -recorda Roberto Piumini a Un amor de libro-  i serveix per reflexionar sobre el poder la imaginació i de com les paraules i les imatges ens ajuden a ser més feliços.
Estimat Bau és un conte de relacions familiars i d’estimació i que traspua tendresa. Els qui seguiu a la Mar ja sabeu quin és el seu estil (recordeu, per exemple, l’emotiu Inseparables) però potser el que més ens sorprèn d’aquest àlbum són les il·lustracions, unes imatges on es combinen les imitacions de dibuixos de nens de cinc anys amb altres que són primers plans, simetries i fins i tot veiem aproximacions al moviment (per exemple, a la pàgina central). Amb un format prou generós i un tractament del color força atractiu, és un bon àlbum que pot anar bé per a ser narrat a tot el grup quan al matí fem la rotllana de classe o a la sessió de contes a la biblioteca.
Recomanat per a infants a partir de 5 anys.

LES DADES:
Títol: Estimat Bau
Autora: Mar Pavón
Il·lustradora: Gemma Zaragüeta
Edicions del Pirata
Pàgines: 40
Barcelona, 2017

by

TANGRAM. Contes i geometria

Una mà de contes són uns programes de TV3 que ens conviden a endinsar-nos mitjançant uns contes molt ben elaborats en el món de l’art, de la música i els mitjans audiovisuals. Fa anys que s’hi dediquen i si accediu al seu web podreu recuperar algunes emissions mítiques i contes meravellosos. En trobareu de viatges, d’animals, de por, fets amb objectes quotidians, etc.


Els cinc darrers estan fets combinant les peces del TANGRAM, el conegut joc xinès de llarg historial d’aplicacions matemàtiques en l’àmbit de la geometria i l’exploració de l’espai.
Al web de la Televisió de Catalunya ens expliquen quina relació hi ha entre els diferents triangles i ens parlen de dobles i meitats successives. Apunten que podem demanar als infants que expliquin les relacions entre els diferents triangles que es poden construir a partir de les set figures per obtenir figures que mantenint la forma primigènia mostren àrees proporcionals a un triangle petit o són divisors d’un dels més grans.

En el camp de la numeració el TANGRAM ens ofereix l’oportunitat de treballar les fraccions, els percentatges i els decimals amb un material conegut anteriorment per la manipulació lúdica al qual podem adjudicar un valor.
Podem llegir que:
Els cinc contes presenten situacions que mostren un repte per als protagonistes i que impliquen esforç i transformació per la seva part. I serà precisament aquesta força transformadora que representa l’acció dels personatges dins de la narració, dins del conte, la que posi en evidència, amb la immediatesa de la expressió oral, des de la paraula, moltes de les possibilitats combinatòries del joc.
Prenent com el referent més habitual el cos humà, podem anar comprovant com determinades relacions entre les peces es poden correspondre també amb les proporcions del cos humà. I fins i tot com, aquesta relació entre parts es pot commutar amb altres figures. Una mena de metamorfosi geomètrica revelada precisament gràcies a lògica de la fantasia. La mateixa fantasia capaç de convertir un home en una papallona, una casa en un palau o unes muntanyes en un cavall amb no mes set peces de fusta.

Els contes que podem veure explicats amb peces de Tangram són:
El somni de la papallona respon a la idea bàsica de la necessitat de treballar i d’aconseguir fer realitat un somni.
El tresor de Keiken parla de la capacitat de superació i de la saviesa dels vells que busquen en la vida allò que és essencial.
El dibuix del rei ens presenta una història entorn del pas del temps
Si no hi ha feina no hi ha menjar ens planteja un dilema. Hem de triar entre acceptar o renunciar a determinades condicions per poder obtenir el que volem. La família està preocupada per que no vol que l’avi es posi malalt de tant treballar, però si l’avi no treballa no és feliç, es posa trist i no vol menjar. Amb la qual cosa la família es torna a preocupar.
El terrissaire enamorat és un bon exemple per posar en relació magnituds, comparar característiques i mesurar forces entre diferents elements o accions.

A més a més d’aquest cinc contes en trobareu d’altres fets amb tècniques diferents que també estan relacionats amb les matemàtiques com El petit inuit, El rei i el savi, La caravana de la Júlia, La fàbrica de rellotges o Mentre es refreda el pastís.


Us animo a navegar per aquest extraordinari web a descarregar-vos les propostes didàctiques i a emprar-los com a recurs matemàtic!

Les imatges d’aquesta entrada estan extretes del web citat.

by

Per què?, el clàssic de Nikolai Popov

S’acaba de reeditar i és una bona notícia. A l’escola teníem una versió — vull recordar que editada per Grijabo— amb uns textos que sobtaven per innecessaris i que després vam saber que l’edició original anglesa només tenia imatges. Molt millor, esclar. L’editorial Kalandraka ha recuperat aquests clàssic, sense text, i ho aplaudim.
Per què? és un conte que ens parla de manera prou eloqüent sobre la inutilitat de la guerra, de totes les guerres. Els personatges que hi apareixen, pintats amb tons suaus, són granotes i ratolins que es barallen entre si. La situació s’accelera ràpidament fins a esdevenir un conflicte que pren forma de guerra destructiva.
A la primera imatge veiem una granota asseguda pacíficament sobre una roca, amb una flor a la ma i una expressió tranquil·la. De sobte, un ratolí surt d’un forat que ha excavat, al costat de la granota, amb un paraigua. El ratolí mira la granota i la granota mira el ratolí. L’expressió de la granota sembla suggerir: “Potser és un nou amic”.


Però no! El ratolí també vol una flor. N’hi ha moltes però ell vol la flor que té la granota (us sona?), així és que salta sobre la granota i li pren.
Dues granotes adultes arriben al rescat de la petita i persegueixen el ratolí. Però el ratolí torna, amb els seus propis amics, muntats en un cotxe blindat (una atrotinada bota militar) amb metralladora i rodes.


Les granotes fugen, però preparen una trampa força intel·ligent per als ratolins, amb l’esquer del paraigües que li han tret al ratolí. A partir d’aquest punt la situació es descontrola i arriba a una catarsi i bogeria extrema.
Al final, el ratolí i la granota del començament de la història es tornen a mirar, confusos. El ratolí té una flor marcida, la granota té el paraigua trencat.

El conte està molt ben construït: personatges potents, trama que segueix els tres passos (inici, nus i resolució) i possibilitats d’inferències en algunes imatges (especialment en la de la trampa sota el pont) i missatges amagats.


Lectura molt recomanable per als infants entre 4 i 8 anys.
La Fitxa que trobem a Kalandraka Catalunya hi diu:
Si els nens i les nenes són capaços de comprendre la insensatesa de la guerra, si s’adonen de com n’és de fàcil caure en un cicle de violència, potser en un futur es convertiran en impulsors de la pau.
Nikolai Popov

L’absurditat de la guerra, la violència, la venjança, la devastació i la mort es deixen veure, amb tota la seva cruesa, en les pàgines d’aquest llibre visual; una faula que comença amb una bucòlica imatge d’una granota gaudint de l’aroma d’una flor, fins a la irrupció d’un ratolí que l’ataca per arrabassar-li la flor. Sorgeix llavors una lluita entre dos bàndols cada cop més nombrosos, en individus i en mitjans bèl·lics que deixa pas a emboscades i bombardejos. D’un prat florit passem a un lloc desolat; d’una minúcia, a un gran conflicte sense haver intercedit ni una sola paraula.
La Segona Guerra Mundial va deixar una profunda petjada en la infància de Nikolai Popov: l’avançament de l’exèrcit nazi sobre la Unió Soviètica, les sirenes marcant la fugida de la població cap als refugis, jugar entre les restes de les bombes sense comprendre el seu efecte letal fins que una d’elles va esclatar a les mans d’un altre nen, el record dels soldats mutilats regressant després de la rendició alemanya… Però va ser l’obra de Tolstoi, Dostoyevsky, Hemingway i Remarque la que va decantar la ideologia pacifista de l’autor de “Per què?”.

LES DADES:
Títol: Per què?
Autor: Nikolai Popov
Editorial: Kalandraka
Pàgines: 40
Barcelona, 2018
El booktràiler:

by

La mèdium, una gran novel·la policíaca per a joves

—Moriràs —li va dir mentre estaven assegudes en els gronxadors dels pati de l’escola. Al seu davant altres nens feien cridòria i jugaven a pilota mentre Leiza, entristida, fixava la vista en els peus. Si posava els ulls en Aina, sentia com l’amiga perdia la vida.

La mèdium és una novel·la policíaca amb un rerefons inquietant. Parteix de la base que una nena pot predir el que passarà en un futur no gaire llunya. D’aquí el títol de La mèdium. Aquest do —a la contraportada escriuen «virtut» però crec que més aviat és una maledicció— li ha complicat la vida des de sempre. Al poble on viuen la consideren una bruixa i ella i la seva mare són rebutjades quan la població la culpa de la mort d’una altra nena. Han de fugir del poble però no poden evitar que la premsa escampi la seva història.
A més a més, hi ha altres persones interessades en fer-se amb els serveis de les seves visions i treure’n profit.
La novel·la, escrita a manera de cas policíac, compta amb una detectiu, la Sonya Bates, amb un passat complicat i marcat per la mort d’un noi quan ella investigava el seu primer cas i un periodista, en Mathias Tucker, que treballa per a una revista esotèrica. Ambdós s’alien per desfer-ne l’entrellat, trobar la nena i salvar-la d’ uns militars que tenen carta blanca per fer el que calgui per trobar i eliminar-la.
Hi ha alguns personatges extraordinaris i versemblants. La manera com estan construïts els capítols és enginyosa i recorda a les sèries americanes de lladres i serenos. La novel·la està molt ben tramada i mentre la llegeixes veus el què està passant i ets capaç de posar cara als personatges.
La mèdium, escrita per Silvestre Vilaplana, autor alcoià de novel·la juvenil, narrativa per a adults i poesia, és una molt bona lectura, ideal per llegir-la a l’ESO.
L’he disfrutada molt i m’ha obert nombroses preguntes sobretot al voltant de la idea de saber què pot passar l’endemà. Uff! Quin horror!
Se’m passen pel cap nombroses activitats relacionades per fer abans, durant o després de la seva lectura, especialment de producció escrita perquè els capítols breus permeten el seu anàlisi, la conversa sobre la trama o els personatges i les seves motivacions, etc.
Una bona activitat és repartir els capítols entre els alumnes perquè en facin una lectura sense conèixer els altres i posteriorment exposar als companys el que han llegit i mirar d’ordenar la trama, a manera de trencaclosques, actuant com autèntics detectius.
També és un bon exercici inventar títols per als diferents capítols que venen marcats amb números, recrear els escenaris on passa l’acció, així com fer unes il·lustracions a partir de les extraordinàries i detallades descripcions dels personatges.
Podeu llegir les primeres pàgines clicant AQUÍ

LES DADES
Títol: La mèdium
Autor: Silvestre Vilaplana
Editorial Bromera
184 pàgines
Alzira, 2016

by

François Place, l’il·lustrador del mes (gener 2018)

François Place va néixer el 1957 a Ezanville, a la Val d’Oise (França) però va passar la seva adolescència a Touraine. Té una obra molt extensa i fascinant que es mou en la frontera de la ficció, el documental i l’àlbum. No té gaires obres traduïdes al català o castellà però celebrem que “Els últims gegants” es torni a publicar.
En François Place era fill de pare pintor i de mare mestra i això li va permetre tenir una infància envoltada de llibres, papers i llapis. Des de ben petit dibuixava molt i volia fer d’aquesta activitat la seva vida professional.
Va començar a treballar en publicitat i comunicació i va seguir cursos sobre semiologia, discurs de la imatge, tipografia, etc. Un dels estudis publicitaris per als quals va treballar estava en contacte amb Hachette editorial, i així va ser com va començar a il·lustrar novel·les, encara que alguns títols estiguessin lluny dels seus gustos literaris. Després va contactar amb Gallimard Jeunesse on va il·lustrar llibres de coneixements. En aquella època es va afeccionar a les històries de viatges i als relats de ficció. Fruit d’aquestes dues passions va néixer «els últims gegants» i el personatge de la narració, l’aventurer i científic Archibald Leopold Ruthmore.
François Place treballa habitualment amb ploma o “rotring”. Després afegeix els colors amb tinta o aquarel·les. Segons els tipus de llibres modifica l’estil, atenent a la història que es narra. Per exemple si el llibre és sobre la prehistòria, les il·lustracions no han de ser gaire detallades, usa tinta i el traç és més rude.
També ha il·lustrat textos d’altres autors: D’en Michael Morpurgo, per exemple, va il·lustrar El regne de Kensuke i Cavall de guerra.

M’agrada quan diu:
La indústria dels llibres es basa en l’entusiasme per llegir. He tingut moltes oportunitats de veure el compromís dels llibreters, bibliotecaris i professors.


Recomano Els últims gegants en versió catalana amb la traducció impressionat de la Teresa Duran però no sé si es pot aconseguir. És de l’any 2000 i editat per Blume. Ara, Ekaré n’ha tret una nova edició, crec que només en castellà.

El últims gegants explica que en un moll d’un port anglès l’estudiós Archibald Leopold Ruthmore compra una dent grossa com un puny i tota plena d’incisions. Un examen minuciós li revela que aquestes incisions són el mapa d’una regió recòndita on habiten els darrers gegants. Ruthmore deixa la seva casa de Sussex i embarca en un vaixell de la Companyia de les Índies un dia de setembre de 1849 per descobrir aquestes terres. El que l’espera és un món meravellós de poesia i de bons sentiments on viuen els gegants. Archibald, entusiasmat, dóna a conèixer la seva descoberta, però els homes que no tenen massa escrúpols, exterminen els gegants. Ruthmore, decebut, es fa mariner i va pels ports del món explicant contes als nens. Un relat molt bonic per llegir i rellegir que destil·la poesia i sentiment i unes il·lustracions plenes de misteri.


El darrer paràgraf del llibre diu:
A cada port es fa tatuar al cos un conte, una llegenda, una cançó. I, de nit, se’l troba a vegades a l’escullera, voltat de criatures que l’escolten atentament: Els explica els seus incomptables viatges, les belleses de l’oceà i de la terra. Però mai no els parla d’aquell objecte estrany que jeu al fons del seu bagul, una dent de gegant.

Aquest va ser un dels primers relats (és de l’any 1992) on vaig trobar personatges amb tatuatges. Anys més tard, vam gaudir de Papá Tatuado de Daniel Nesquens i no fa gaire en Jaume Cela va guanyar el Premi Barcanova amb El meu pare és una pissarra.
François Place ha estat guardonat amb nombrosos premis als Estats Units, a Alemanya, a Bèlgica i a França.
Si voleu aprofundir en l’obra d’aquest fantàstic il·lustrador heu d’anar al mercat francès on trobareu tots els seus llibres. Podeu consultar la Wiquipèdia