La Isolda, en Watson i el misteri de l’armari

Jo, en Watson i l’armari de la Jacqueline és una història ben escrita i que planteja diverses lectures. M’ha interessat l’argument. Ens parla d’una nena que troba unes fotografies antigues i amb l’ajut d’un company d’escola intenten esbrinar el misteri que s’amaga darrera d’elles.
La Gemma Lienas, l’autora, ens posa en boca de la noia protagonista els seus pensaments i raonaments i així anem coneixent com és la seva família, el barri al qual han arribat fa poc (la Barceloneta), alguns establiments, els veïns, etc.
L’argument segueix l’estil de les novel·les clàssiques de lladres i serenos i recorda molt les trames que ordia l’Agatha Christie, oferint a cada capítol una engruna o peça del trencaclosques que, de mica en mica, va conformant la resposta als interrogants que plantegen la descoberta de les dues fotografies.

M’hi instal·lo, obro el llibre i en trec el sobre amb les fotos.
Per a la Carmeta…
Qui devia ser la Carmeta? La propietària del llibre? Potser sí. Potser va rebre el sobre i, després d’obrir-lo, el va ficar a dins del llibre i se’n va oblidar. És clar que, si el va rebre, bé l’hauria estripat per treure’n el contingut…
Giro el sobre i me’l miro pel darrere. La pestanya és de les que té una mena de pega que s’ha de llepar perquè s’enganxi. I no està llepada!
Això vol dir que mai no van tancar el sobre…

Aquest i altres interrogants són els que de mica en mica anirem coneixent i resolent, de manera que al final sabrem qui eren les persones que apareixen a les fotografies i quina situació tràgica els va tocar viure.
A més, entremig, sabrem dels problemes personals i de relació d’en Watson, el seu nou amic, amb qui comparteix peripècies.
També hi ha moments per a les situacions còmiques i divertides, especialment quan es relaciona amb el seu germà gran.

Me’l trobo assegut al llit, amb la noia al costat, i fent-se un petó de rosca.
-Ehem, ehem – faig, perquè no sé de quina altra manera els puc cridar l’atenció.
-Es pot saber que fas aquí, Mitja merda? -em diu mentre em forada amb els ulls.
Passo d’ell i dic amb veu foteta:
-Ui, ui! Això ho hauré d’explicar a una que jo sé – em refereixo a la seva novieta, és clar; i ell ho sap.

La novel·la té altres aspectes de denúncia social que estan tractats amb delicadesa però sense amagar res. El bulling, els desnonaments, la memòria històrica,… hi són presents.
M’ha agradat força i en alguna escena el cor se m’ha encongit d’emoció, sobretot cap al final, perquè el que s’explica és tan versemblant que sembla mentida que hagi pogut passar.
Recomano la seva lectura per la qualitat literària però si el que voleu és extreure altres reflexions que puguin ser motiu de debat a l’aula, segur que els trobareu, fàcilment.
Per a cicle superior.
Novel·la mereixedora del Premi El vaixell de vapor, 2018

Les dades:

Títol: Jo, en Watson i l’armari de la Jacqueline
Autora: Gemma Lienas
Il·lustradora: Marisa Morea
Editorial: Cruïlla
122 pàgines
Barcelona, 2018

Fira de les Bibliorevolucions

El dissabte 17 de novembre s’organitza la FIRA DE LES BIBLIO(R)EVOLUCIONS, una jornada que organitza el grup Bibliomèdia, adscrit als Moviments de Renovació Pedagògica.

Enguany es presentaran les accions que algunes escoles i instituts van desenvolupar en el marc de la Crida organitzada per la Fundació Bofill el curs anterior.
La jornada serà una oportunitat per conèixer alguns dels projectes que es van dissenyar i que ja s’estan portant a la pràctica.
La trobada serà a l’Escola Garbí-Pere Vergés de Badalona.

Tota la informació (plànol de situació, programa, inscripcions, etc.) la trobareu al web de Bibliomèdia:
http://grupbibliomedia.blogspot.com/2018/10/nou-curs-noves-illusions.html

Amb la C de El Cep i la Nansa

El Cep i la Nansa és una editorial amb seu a Vilanova i la Geltrú des de l’any 1979.
El nom ve del lligam amb les vinyes de la zona (el cep) i les arts de la pesca (la nansa). Així ajunten terra i mar que són els elements que defineixen la zona on s’ubiquen.
Tenen un catàleg força extens i complert on trobem iniciatives curioses com la col·lecció Ginjoler que ajunta el text amb pictogrames de llenguatge de signes.
Una actuació que han encetat darrerament i que és força interessant és el projecte Edita.cat, una web de micromecenatge on els escriptors són acompanyats i guiats per l’editorial durant tot el procés d’edició i promoció de la seva obra.

Al seu ideari trobem que el seu interès passa per impulsar autors i autores del territori català, promoure la lectura a totes les edats i publicar obres d’autors disruptius, entre altres objectius.

Si entreu al seu web podreu veure totes les col·leccions que tenen, els llocs on presenten llibres properament i on es fan xerrades en les que hi participen. Si dediqueu una estona a conèixer-los, no us defraudaran.

Tota la informació a: https://elcepilanansa.com/

Amb la Lourdes Ribé, editora de “el Cep i la Nansa”

L’increïble viatge d’una gota d’aigua

M’alegra comprovar que els llibres de coneixements tornen a tenir presència a les llibreries i amb productes originals, cuidats i imaginatius.

L’editorial Joventut ens presenta una traducció força encertada del francès que han anomenat com a «Goteta» i la cataloguen com a Llibre-acordió perquè les pàgines estan plegades seguint la forma de l’acordió però crec que és millor definir-lo com a llibre-circular perquè si l’obres i el poses en cercle amb les imatges mirant cap a l’interior, l’efecte que s’aconsegueix quan et situes al centre del cercle és impactant perquè pots anar seguint tot el viatge que fa la goteta.
En realitat no és més que l’explicació del cicle de l’aigua que comença i acaba al núvol. Entremig hi ha el viatge de la goteta que es va trobant amb nombrosos amics. És també un llibre sobre l’amistat.

M’ha agradat i el recomano per a infants a partir de cicle inicial.
Si voleu conèixer més coses de l’autora podeu visitar el seu web, Stéphanie Joire: http://www.stephaniejoire.com/quisuisje.htm

I també podeu visitar el blog de la il·lustradora, Laura Fanelli:
http://laurafanelli.blogspot.com/2016/12/petite-goutte.html

LES DADES:
Títol: Goteta
Autora: Stéphanie Joire
Il·lustradora: Laura Fanelli
Traductora: Teresa Farran
Editorial: Joventut
26 pàgines extensibles
Barcelona, 2018

 

De mà en mà


— Va ser increïble. Vam començar 10 persones que havíem de córrer entre les dues botigues i vam acabar 250 passant els llibres de mà en mà —així s’expressava una veïna que va ajudar al trasllat de la llibreria October Books de Southampton (Anglaterra) al nou edifici.

Un grup de voluntaris es van reunir diumenge passat per transportar més de 2.000 llibres a la nova ubicació situada a 150 metres en un antic edifici que van comprar amb fons recaptats a partir de donacions i préstecs.
October Books va ser fundada el 1977 i quan van anunciar que necessitaven fons per subsistir, els van començar a arribar donacions. De seguida van aconseguir recaptar les 487.800 lliures per comprar l’antic edifici del banc NatWest.

Emociona pensar que la comunitat de Southampton sigui amant de la lectura i entengui que les llibreries són un servei imprescindible.

Recordo quelcom de semblant que hem viscut a Barcelona, al barri de Gràcia, i em fa pensar que les persones som extraordinàriament bones i generoses.

Si voleu més informació podeu anar a The Guardian, clicant AQUÍ

i també a la BBC News, clicant AQUÍ

 

“Atascado”: Què passa quan no surt la samarreta?

«Atascado» és un àlbum il·lustrat que reflecteix perfectament una situació viscuda a les escoles en nombroses ocasions, quan hem hagut de recordar als pares i mares que posin roba còmoda als seus fills, sobretot el dia que anem a piscina. Al vestidor de la piscina he viscut situacions delirants amb els infants que es vesteixen (o ho intenten) sols i ens n’adonem que a casa sempre hi ha algú que els posa la roba, probablement per acabar abans. I així no són estranys els jerseis a l’inrevés o les sabates canviades de peu. Sort que sempre els queda la sortida enginyosa, el recurs que ens sorprèn.

—Ep! Que t’has posat les sabates al revés! —li dius en adonar-te.
—Quina?—et respon, tranquil·lament, mirant-se els peus.

I el riure és inevitable.
«Atascado» va d’això precisament. És un nen que es vol despullar tot sol per anar a la banyera i quan es vol treure la samarreta se li queda encallada.
Però el nen no s’altera i comença a pensar què passaria sí hagués d’anar així per la vida.
—Pero algo veo a través de la ropa. Seguro que me las apañaré.
I apareixen diverses situacions del nen movent-se amb la panxa nua i resolent els conflictes imaginaris que se li presenten (¿Què hago si tengo sed? ¿Y si mi gato me hace cosquillas en la barriga? ¿Habrán otros niños atascados como yo?)

Un llibre divertit de Shinsuke Yoshitake de qui ja havíem referenciat Podria ser una poma (https://jaumecentelles.cat/2017/07/10/podria-ser-una-poma/)

Té una línia senzilla i tocs de dibuixos animats. Fixeu-vos com representa el moviment de les cames, per exemple.
Una bona lectura per reflexionar sobre la pròpia autonomia.
Recomanat per a infants a partir de quatre anys.

LES DADES
Títol: Atascado
Autor: Shinsuke Yoshitake
Traductora: Marina Bornas
Editorial: Barbara Fiore
Albolote, 2018

Monogràfic sobre biblioteques escolars a la revista Platero


Fa gairebé 40 anys que en Juan José Lage, una de les persones que més sap de literatura i infantil i juvenil, va iniciar la publicació de la revista Platero, juntament amb un grup de mestres i professors d’Astúries.

Platero edita set números cada any i en fan una tirada de 2500 exemplars, una part dels quals es distribueixen gratuïtament a les escoles i biblioteques de la regió i la resta són per a la venda.
La revista va ser mereixedora del Premio Nacional al Fomento de la lectura del Ministerio de Cultura atorgat l’any 2007.

Ara acaben de publicar un monogràfic sobre biblioteques escolars amb articles que parlen de la biblioteca escolar ideal, la perspectiva actual, reglament intern, suggeriments, actuacions amb les famílies, bibliografia bàsica, i altres articles força interessants relacionats amb la biblioteca escolar.
A les pàgines centrals han mantingut el Dossier amb les ressenyes dels millors libres que s’han publicat darrerament.
Si voleu llegir la revista i/o conèixer una mica més del projecte podeu anar a
http://blogdelarevistaplatero.blogspot.com/

També la podeu descarregar clicant AQUÍ

Si l’smartphone sona…

Els llibres infantils i juvenils expliquen històries reals que serveixen per conèixer la realitat que ens envolta i, de passada, per conèixer-nos a nosaltres mateixos. Si obrim L’autobús de la Rosa sabrem de la segregació racial, si llegim La nena dels pardals coneixerem què va passar a la Xina durant la revolució cultural, i si seguim les peripècies d’Hachiko. El gos que esperava veurem com poden arribar a ser de fidels els gossos.

Amb els llibres de ficció passa quelcom de semblant perquè tot està relacionat i els autors troben inspiració en allò que els envolta perquè els relats són la vida mateixa. Obrim, per exemple Jules Verne i la vida secreta de les dones planta i llegim:

Verne va escriure una història sobre un viatge a la Lluna que s’iniciava a Florida. L’obra es titulava De la terra a la lluna, publicada l’any 1865.

Obrim un altre llibre, Desconeguts:

..en Wilde va amagar l’exemplar de Carta a una desconeguda fins just abans d’arribar a la seva taula…

i encara un altre, Sabates, sabatetes i sabatots on la realitat augmentada ens fa viure la narració d’una altra manera.

Es probable que vulguem saber més sobre els viatges dels coets de la missió Apol·lo, o de què va la novel·la Carta d’una desconeguda que cita en David Lozano, o qualsevol altra informació. És normal i és el que demanem als alumnes: Que siguin curiosos.
Els nois i joves per resoldre els dubtes i cercar més informació disposen, a més dels llibres de la biblioteca escolar, de connexió a la xarxa mitjançant l’ordinador o el mòbil.
El mòbil també els serveix per enviar missatges de text, allò que els nord-americans anomenen «texting» i que tan de bé ha fet a alguns joves —“els fills de la Blackberry”—, com diu un bon amic que va veure com gràcies al corrector que porten incorporat els dispositius, el seu fill va superar les dificultats ortogràfiques que tenia.
—El meu fill escrivia una paraula —diu — i el corrector li assenyalava l’error i l’indicava com s’escriu, una i altra vegada, fins que va acabar escrivint-la bé.
[…]

Bé, aquesta introducció era per comentar un articlet que vaig escriure fa uns dies al Diari de l’educació sobre si s’han de prohibir els mòbils a l’escola perquè aquests darrers mesos estem revivint un debat que ve de fa uns anys.

Si us interessa el tema podeu entrar al web del Diari de l’educació
http://diarieducacio.cat/blogs/rosasensat/2018/10/18/si-lsmartphone-sona/
i allà ho podreu llegir… però us convé tenir el mòbil a prop… hehehe!

Club de lectura “Inexplicable”

Dissabte vam iniciar el cicle «Kanalla inexplicable», un club de lectura que inclou activitats complementàries relacionades amb els llibres. Serà de periodicitat mensual i està adreçat a infants d’entre 7 i 9 anys, aproximadament.
El primer llibre que vam llegir va ser Ciudad laberinto, un poemari de Pedro Mañas, editat per Kalandraka.

Les llibreteres Inexplicables han escrit una entrada al seu blog. Podeu veure-la clicant a:
https://lainexplicable.cat/2018/10/21/inici-dels-dissabtes-de-kanalla-inexplicable-amb-ciudad-laberinto-de-pedro-manas/

El proper llibre que llegirem serà El jardí curiós de Peter Brown, editat per Takatuka.

Setmana de l’Àlbum Il·lustrat


Del 5 a l’11 de novembre de 2018 a Barcelona i comarques se celebrarà la Setmana de l’Àlbum 2018, la segona.
Hi haurà un munt d’activitats al voltant del gènere àlbum en llibreries, escoles i biblioteques. Les activitats consisteixen en trobades amb autors, tallers, exposicions, xerrades sobre el gènere i activitats lúdiques com gimcanes literàries, destinades tant a nens com a joves, pares i formadors.
L’objectiu de la Setmana de l’àlbum és apropar el gènere tant a les famílies com al sector educatiu.
Podeu consultar la programació clicant AQUÍ