20 Juliol 2015 by jcentell

L’extraordinari enginy parlant del Professor Palermo

Acabo de llegir una de les darreres novel·les d’en Jordi Sierra i Fabra: L’extraordinari enginy parlant del professor Palermo. La tenia pendent des que vaig veure el treball que havien fet a Oriola els mestres d’aquella ciutat.
M’ha agradat força. Bé, de fet l’he llegit perquè el curs vinent farem una recerca dels llibres que tenen com a elements claus els artefactes, les màquines o els enginys mecànics. Crec que aquesta obra ens anirà molt bé. Aquí es barregen realitat i ficció d’una manera molt natural, molt planera. Tot és creïble, la part fantàstica és un complement a la part real. M’ha recordat “L’invenció de l’Hug Cabret” pels tres personatge principals (el nen, l’adult i l’autòmat) i perquè es tracten temes que interessen als alumnes (o que poden interessar) com les relacions entre persones, la solidaritat, l’amor, l’amistat, les guerres, els extraterrestres, etc.

La lectura és fàcil i ràpida, plena de diàlegs i escrita en primera pèrsona pel narrador infant. En Jordi Sierra ens porta a través de la història combinant misteris, màgia, emoció i sentiments i, a mi, m’ha transportat a les novel·les de la meva infantesa, quan estava enganxat a Jules Verne.

La narració explica la vida d’un noi orfe que a principis del segle XX, a Lió, es cola en un teatre, veu l’actuació d’un mag ventríloc (el professor Palermo) i queda encisat per l’espectacle. Aquest ventríloc s’acompanya d’un Enginy Parlant que parla i es mou, aparentment sense fils ni sense contacte amb l’home.
L’interès i l’atzar portaran al noi a descobrir el misteri i el Professor l’incorporarà com a ajudant i li mostrarà el secret del seu ninot parlant.

Més endavant, quan en Palermo mor, el noi passarà a ser el nou mag de fama internacional.

Aquesta obra va obtenir el 5è Premi La Galera Joves Lectors. Molt recomanable per als alumnes de cicle superior.

Com a anècdota, explica l’autor que el guió d’aquesta obra el va escriure en un tovalló de paper mentre sopava en una terrassa de Palerm, d’aquí el nom del mag.

Unes declaracions de Jordi Sierra al programa InfoK, a propòsit del llibre, les podeu veure a continuació, clicant AQUÍ

5 Juliol 2015 by jcentell

Presentació del conte Sota l’acàcia

11722194_691363254329711_9101409657093911079_o

Amb la Maria del Mar, coordinadora del projecte Implica’t+, la Rosa Pujol, vicepresidenta de l’IEI, i la Rita Sañé, la il·lustradora del conte.

Onetti deia que ningú no sap com ha de ser un conte. Afegia que els contes, a més, són canviants, com les persones. Crec que depenent del moment en que el llegeixes, ara o d’aquí a deu dies, ja és un altre conte i cal tornar-lo a repensar perquè les paraules o el seu significat ja ha canviat i cal tornar a trobar el seu misteri, mentre les paraules passen a l’ull i d’aquí al cervell o millor, al cor que és on han d’anar, el centre de la diana és l’ànima o el cor. Recordo que algú va dir també que tota lectura ha de ser com una clatellada, t’ha de sacsejar, fer pensar, i que quan llegeixes no ets el mateix abans que després.

Foto de família

Bé, com podeu comprendre aquesta entrada és molt especial per a mi perquè la presentació del conte Sota l’acàcia, el passat dijous a l’Institut d’Estudis Ilerdencs, va significar un final. Un final perquè des que vam començar a dissenyar la història, allà pel mes d’octubre, hem compartit amb les persones del projecte Implica’t+ moments de treball i converses molt agradables al voltant del document “La Carta de la Terra” (és l’eix de la narració). Però també és un principi perquè ara que ja està imprès, i començarà a circular per les escoles, imagino que malgrat passaré una mica de vergonya pels comentaris de tota mena que ens arribaran, els destinataris que són els infants de cicle superior i de la ESO tindran una altra eina que els servirà per comprendre que al món també hi ha persones bones.

A la presentació hi van venir unes quaranta persones, amics i companys del projecte Implica’t+ i em va agradar conversar amb la majoria d’ells. Allà hi eren la Desirée Gifré, en Raül Manzano, la Cristina Manyench, la Montserrat Remacha, la Regina Pérez, en Robert Izquierdo, l’Anna Castro, l’Anna Teixidó, la mare de la Maria del Mar Lluelles, en Jaume, la Noemí Munné, l’Anna Fontelles i els altres que segur que em deixo (i els demano disculpes, els podeu veure a les fotos).

A la taula, a més a més de la Rita Sañé, l’autora de les fantàstiques il·lustracions (aquí sí que hi ha consens) també m’acompanyaven la Maria del Mar Lluelles, ànima impulsora del projecte, i en Miquel Àngel Cullerés, Director dels Serveis Territorials d’Ensenyament a Lleida, que van dir unes paraules sentides i coratjoses. Va fer la presentació, com sempre de manera delicada, la Maria Bañeres.

Vaig poder comentar algunes interioritats del conte perquè sempre fa gràcia explicar el perquè dels noms i les situacions, i ara que repasso mentalment el que vaig dir m’adono que eren paraules farcides dels referents que m’han inspirat. Crec que vaig citar els noms de Hemingway, Neruda, Louis Germain, Iuri Gagarin, Pepita Castellví, Harry Potter i alguns altres.

Del conte se n’ha fet una tirada de 1000 exemplars, en la que hi han col·laborat el Departament d’Ensenyament, el CRP del Segrià, l’Institut d’estudis Ilerdencs i la Diputació de Lleida. Es repartirà a tots els centres educatius de la província de Lleida i també a les biblioteques municipals.

Us passo l’enllaç al Calaméo per si el voleu fullejar. http://es.calameo.com/read/0000646608cf49fea8d14

El podeu descarregar en format pdf clicant a SOTA L’ACÀCIA

I també algunes fotos de la presentació.

Podeu trobar més informació al web de l’Implicat+: http://www.xtec.cat/~mlluelle/implicat/
I al facebook: https://www.facebook.com/pages/Implicat/192304094235632

La Rita comenta algunes il·lustracions

Un moment de la presentació de l’acte a càrrec de la María Bañeres.

Amb la Desirée, companya d’aventures solidàries.

el plaent moment de les dedicatòries.

alguns dels assistents

2 Juliol 2015 by jcentell

Los viernes va de poesía

“Hay un libro donde el viento
arrastra todas las letras,
un libro con un camino
por donde nadie regresa”

Las palabras que se lleva el viento
(Juan Carlos Marín Ramos)

Les companyes Mercedes Fernánz de l’escola Ramón y Cajal (Fuenlabrada) y Isabel Sastre del centre Andrés Manjón (Fuenlabrada) entenen que una bona manera d’acostar la poesia als alumnes és a través del joc. Col·leccionar poemes, un cada setmana, amb la intenció de completar un àlbum fomenta i ritualitza l’acció que presenten aquest mes a les pàgines de la revista GUIX. L’objectiu final de l’acció és que les poesies es recitin, es recreïn, es comprenguin i s’aprenguin.

Segons escriuen:
Los viernes va de poesía es una actividad dirigida a toda la comunidad educativa (alumnado, maestros, madres, padres) realizada con el objetivo de fomentar el gusto por la poesía y el conocimiento de distintos poetas.
Esta actuación se lleva a cabo los viernes (este curso) aunque varía cada año en función del horario de la coordinadora de la biblioteca.

Se coloca una cesta llena de poemas en cada una de las distintas entradas del colegio para que, quien lo desee, coja una poesía, la lea y…

I afegeixen que:

Al potenciar la poesía en la escuela no pretendemos hacer de nuestro alumnado verdaderos poetas, nuestra intención es que conozcan las posibilidades del lenguaje: su valor para expresar sentimientos y emociones, para convertirse en un instrumento que nos permita conocer y comprender el ritmo, la entonación, el significado de las palabras, las metáforas, las imágenes,…

Cualquier momento es bueno para acercar a los niños/as al lenguaje poético.

Al principio a través de la lectura y la recitación de poesías, jugando con el ritmo y modulando la entonación. El folklore es una fuente inagotable para el juego poético: canciones de corro, retahílas, trabalenguas, adivinanzas,…

Pasamos después al lenguaje escrito, recordando siempre que para obtener buenos resultados las estructuras poéticas tienen que haber sido aprendidas oralmente, de forma colectiva, intensamente, para que nuestros alumnos y alumnas puedan apropiarse de ellas, por repetición, contaminándose de las palabras, de su musicalidad y de magia.

El escritor y narrador Pep Bruno comenta que no se trata de escribir largas composiciones sino simplemente de escribir. La escritura creativa es un proceso difícil, hay que dar pautas, trucos, motivaciones. Conviene empezar con palabras y frases trabajando en grupos colaborativos.

De com organitzen aquests divendres poètics podeu tenir una idea més precisa al GUIX núm. 416 de juliol-agost (i també a AULA núm. 243)

24 Juny 2015 by jcentell

Sota l’acàcia

La Fina és una nena d’onze anys que té una vida acomodada. Els darrers dies de curs, les seves emocions estan repartides entre la representació d’una obra de teatre escolar, la lectura de les cartes que el seu pare li envia des de l’Antàrtida i l’horitzó d’un estiu que és a tocar. Tot sembla plàcid i tranquil.

Un encontre sota l’acàcia del parc amb un noi nouvingut al poble li canviarà la percepció del món que l’envolta i descobrirà que no tothom viu com ella. Sabrà, de primera mà, què significa la pobresa i com són de dures les guerres.

Sota l’acàcia és un conte realista, adreçat als infants, a partir de vuit anys, que reflexiona sobre els eixos del document “La Carta de la Terra”.

El proper dijous el presentem a Lleida i formarà part dels materials que hem anat elaborant durant tres anys els mestres compromesos amb el projecte “Implica’t+”. Si voleu conèixer el projecte podeu llegir l’article que hem escrit aquest mes de juny a la revista GUIX clicant AQUÍ.

I tota la informació, així com els documents associats els podeu consultar i descarregar a l’adreça següent:

http://www.xtec.cat/~mlluelle/implicat/

Us hi esperem el dia 2 a les 7 de la tarda per compartir la presentació del conte!

19 Juny 2015 by jcentell

Flora y Ulises: Las aventuras iluminadas

Flora y Ulises: las aventuras iluminadas
Autoria: Kate di Camillo
Il·lustrador: K.G. Campbell
Editorial Océano Gran travesía

Flora y Ulises és una lectura que recomano als infants de cicle superior de primària per a les properes tardes d’estiu.
La narració comença a la cuina de la senyora Tickham el dia que li regalen un superaspirador, el més modern i avançat del mercat. Quan el posen en marxa, l’aspirador embogeix i comença a xuclar-ho tot… fins i tot un pobre esquirol que passava per allà. Sortosament la Flora, la filla de la senyora Tickham, una adolescent que està enganxada als còmics de l’increïble superheroi “Incandesto!” aconsegueix salvar l’esquirol,… però l’incident li provocarà a l’animal uns canvis ben estranys.
“Flora y Ulises” és una bona novel·la que combina l’humor, amb filosofia “zen” i dosis de misteri i aventura. Els capítols són curts i en acabar et queda la sensació que ha valgut la pena conèixer aquesta Flora i aquest Ulises que probablement recordaràs durant molt de temps.
M’ha agradat especialment el tractament gràfic que l’il·lustrador K.G.Cambell ha trobat per acompanyar el text amb unes imatges comiqueres en blanc i negre, molt aconseguides.

Si com a mestre tens ganes de treballar aquest llibre a l’escola pots mirar la pàgina de recursos (en anglès) entrant a: http://www.floraandulysses.com/home.html

El book-tràiler del llibre:

7 Juny 2015 by jcentell

La selva d’en Miquelet

Autor: Joaquim Carbó
Il·lustradora: Montse Tobella
Editorial: Baula

Des de finals d’abril tenia pendent de comentar el quart conte d’en Joaquim Carbó dins la col·lecció “Capsa de Contes”, d’edicions Baula. Com en els anteriors estan il·lustrats per la Montse Tobella. Ho faig ara, breument:

En aquest conte en Joaquim ens narra les aventures d’en Miquelet per una selva, molt especial, on trobarà nombrosos animals, la majoria ben coneguts com cargols, aranyes o coloms i altres de més difícils de veure com els dragons, els pugons o les sargantanes.

En Carbó ens fa una altra lliçó de com explicar un conte amb un llenguatge aparentment senzill però farcit d’expressions i vocables poc usuals.

Les il·lustracions de la Montse Tobella es nota que estan fetes amb molta dedicació, cura i estimació per la seva feina. Precioses.

Ah! I el gir final de conte és genial.

Crec que es un bon llibre per als infants de primer de primària i ens ofereix moltes possibilitats de conversa sobre els animalons que hi apareixen però també sobre la cadena tròfica i sobre la vida.

Us recordo els altres tres títols anteriors d’aquesta col·lecció:

4 Juny 2015 by jcentell

¿Un intruso en nuestra biblioteca? Encuentro con David Fernández Sifres

A la revista GUIX del mes de juny podem llegir una experiència basada en el llibre “un intruso en mi cuaderno” que van realitzar els alumnes de quart de primària de l’escola Los Jarales de Las Rozas (Madrid). L’han escrit les companyes -i amigues- Inmaculada Delgado i Ana López Andrade, integrants del grup Abanico.

Segons comenten, allò que és fonamental abans de llegir un llibre és crear el clima i l’expectació necessària per tal que els alumnes quedin atrapats. Per aquest motiu van dissenyar una sèrie de propostes i accions al voltant del llibre de David Fernández Sifres per abans i durant la vista d’aquest autor a la seva escola.

Alguns fragments de l’article:

Verdaderamente no fue un intruso. Para los alumnos y alumnas de 4º de primaria, David Fernández Sifres, era un autor muy esperado. A lo largo del primer trimestre su libro “Un intruso en mi cuaderno”, editado por Edelvives, fue el protagonista de algunas de nuestras clases de lengua y el encuentro con el autor, nuestro objetivo final.

Todo comenzó así: cierto día del mes de octubre, un intruso se coló en nuestra clase. Lo supimos cuando sobre nuestros cuadernos de lengua vimos estampadas unas curiosas mariposas. Los primeros sospechosos, por supuesto, fueron “los profes”, pero ellos aseguraban que no tenían nada que ver con aquello y que, al contrario, estaban muy interesados en descubrir quien había tenido esa ocurrencia. Muchos sentimos indignación: ¿quién había osado dibujar en nuestros cuadernos sin nuestro permiso?; otros sintieron curiosidad, sorpresa, enfado. Algunos tiraron sus mariposas a la papelera y otros las colorearon.
A los pocos días, en la clase de lengua, empezamos a leer un libro: “Un intruso en mi cuaderno”. ¿Otro intruso? Y… ¿En un cuaderno? Cuando al protagonista, Mariano, le sucede lo mismo que a nosotros en su cuaderno de matemáticas, tuvimos la certeza de que los profesores habían pasado de ser sospechosos a estar implicados en aquel asunto.

Las mariposas entonces pasaron a ser observadas, investigadas, dibujadas… Cada alumno eligió una mariposa y, con la inestimable colaboración de las familias, prepararon un trabajo-mariposa que luego expusieron oralmente en clase.
Avanzamos en la historia y nos emocionamos cuando descubrimos que Carlota, amiga y compañera de Mariano, estaba muy enferma y necesitaría la ayuda de un buen amigo para superar tan duro trance.
Los profesores preparamos un cuadernillo de trabajo en el que los alumnos y alumnas debían escribir pensamientos, dar opiniones, contestar preguntas, investigar sobre mariposas y árboles, dibujar y finalmente crear textos: escribir historias sobre objetos, cambiar el epílogo, hacer descripciones, acrósticos…
El relato de David nos conmovió, pensamos y hablamos mucho de las enfermedades infantiles, vimos el vídeo de Macaco en un hospital de niños con cáncer y decidimos aprendernos la canción “Seguiremos” para cantarla y bailarla cuando el autor viniera a visitarnos. También escribimos el mensaje de la canción en forma de palabras: ESPERANZA, FUERZA, VALOR, COMPASIÓN, AMISTAD, AYUDA…
Preparamos el encuentro en la biblioteca del colegio, hicimos un bonito mural con todas las mariposas y buscamos otros libros de mariposas para montar una pequeña exposición.
David nos dio lo mejor de él: su naturalidad, entusiasmo y ganas de compartir con nosotros lo que aprendió de niño y lo que sabe como escritor, hizo que el encuentro fuera realmente especial.

Quisimos jugar con él, le preparamos el juego “ABCPOSA” (parecido a Pasapalabra). Cuando finalizó el juego le dimos nuestro premio: ¡un hermoso sombrero lleno de mariposas! que lució encantado.
Pero David quiso también jugar con nosotros. Preparó un paraguas del que colgaban mariposas y piruletas y nos hizo un montón de preguntas relacionadas con su cuento.

L’article complet el podeu llegir a les revistes AULA (castellà) i GUIX (català) del mes de juny de 2015.

26 Mai 2015 by jcentell

Dos llibres i un documental sobre el cervell lector

Els mestres ja fa temps que sabem que el futur de l’educació passa per conèixer i entendre com funciona el cervell. Si no és així ens seguirem perdent entre les intuïcions que la pràctica diària i l’experiència adquirida ens indica, més o menys, quin és el moment lector dels alumnes. Sabem que quan llegim, identifiquen les lletres que formen les paraules i després accedim al seu significat, que està emmagatzemat a la nostra memòria. Paral·lelament, eliminem possibles ambigüitats, integrem el significat de cada paraula amb el de la resta de paraules de la frase de la que en forma part i, finalment, extraiem el sentit global del text i realitzem les inferències oportunes. Quan tenim pràctica, tot això passa de forma immediata, gràcies a la connexió de les cent mil milions de cèl·lules nervioses que formen el nostre cervell.

Hi ha un parell de llibres que ens poden ajudar a entendre com funciona tot plegat, sense oblidar la importància de les emocions en l’educació. Us els presento.

Aprender, recordar y olvidar

En aquest llibre, el neuròleg i catedràtic de Psicobiologia a l’Institut de Neurociència de la Universitat Autònoma de Barcelona Ignacio Morgado ens ajuda a aprofundir en els processos que s’activen en el nostre cervell quan registrem les informacions llegides i analitza els circuits cerebrals que intervenen en els processos lectors.

En Morgado diu que la lectura activa gairebé totes les regions cerebrals i quan defineix la memòria, ho ha amb aquesta metàfora: “…com els canals que forma l’aigua de la pluja en els camins: Com més plou, més s’aprofundeixen i estabilitzen. En les persones i animals l’experiència és com la pluja, ja que és ella la que marca al cervell els canals neuronals per on circulen els records”.
I també podem llegir:
Si el que volem és adquirir hàbits, rutines (memòria implícita), el que cal fer és repetir i repetir. La pràctica perfecciona.
O aquesta altra:
D’entre les activitats intel·lectuals amb millor balanç cost / benefici, destaca, com insuperable, la lectura, un tipus d’activitat intel·lectual que, a més d’aportar nou coneixement, activa gairebé totes les regions cerebrals, sent, per tot això, una bona gimnàstica per a la ment.

L’altre llibre que recomanem (i molt!) és Neuroeducación d’en Francisco Mora

En aquesta obra exposen els coneixements que tenim sobre el funcionament cerebral que són imprescindibles per millorar l’educació, fent especial èmfasi, també, en la importància de les emocions.
Diu: La curiositat, el que és diferent i sobresurt en l’entorn, encén l’emoció. I amb ella, amb l’emoció, s’obren les finestres de l’atenció, focus necessari per a la creació de coneixement.

És un llibre de lectura agradable i entenedora on en Francisco Mora analitza una gran varietat de qüestions com la intervenció primerenca, l’atenció, la memòria, el desenvolupament de la creativitat o els trastorns de l’aprenentatge. També suggereix la necessitat del neuroeducador, un nou professional amb els coneixements adequats sobre el cervell que ajudaria a millorar la tasca docent dels mestres.
Hi ha algunes afirmacions amb els que no hi estic gaire d’acord però, vaja, segur que té raó. Com quan diu que es necessiten 10000 hores per esdevenir un lector competent.

I també us passo un vídeo molt interessant que va editar l’IDIBELL (Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge) amb seu a l’Hospitalet.

Es titula “El cervell lector” i el va realitzar Arturo Fuentes. En aquest vídeo s’aborda el procés de la lectura des de la neurociència, partint d’unes preguntes bàsiques: què succeeix al nostre cervell quan llegim? Com i quan va aparèixer la capacitat lectora? Com afecta la capacitat de llegir el nostre cervell i la nostra manera de concebre el món?

19 Mai 2015 by jcentell

El abuelo de Zulaimar

Han passat sis mesos des de les darreres publicacions de l’editorial OQO. Aquest mes de maig reprenen l’activitat amb dues novetats: El abuelo de Zulaimar i La mejor sopa del mundo.

El abuelo de Zulaimar, (escrit per Juan carlos Méndez i il·lustrat per Elsa Klever) m’ha agradat molt perquè és un conte molt positiu que parteix d’una carència, una nena que no té avi i fa servir la imaginació per fabricar-ne un a la seva mida.
Pel que he conegut, en paraules de l’amiga Pilar Férriz que el va explicar amb nens de cicle infantil del Lycée Français de Barcelona, la història és molt potent i toca la fibra sensible dels infants. Després d’explicar el conte van recrear l’avi de Zuleimar en uns murals molt bonics i li van posar nom al personatge.

Zulaimar no tenía abuelo.
Pero todas sus amigas tenían uno.
El de María era alto como una palmera.
El de Lucía, redondo como una O.
El de Susana, con los ojos oscuros como el café.
Por las tardes iban con ellos al parque.
Tomaban helados.
Hacían dibujos en la arena.

Però la Zulaimar no va aconseguir que cap de les seves amigues li deixés el seu avi. Llavors va decidir construir-ne un ella mateixa amb els objectes que tenia al seu voltant.

La Zulaimar no té avi i vol gaudir de la seva companyia i compartir jocs, abraçades, i experiències. És quan decideix fer ús del seu enginy i transformar l’absència.

L’escriptor veneçolà Juan Carlos Méndez Guédez destaca que el personatge de la seva història
“viu una experiència particular: és la pròpia Zulaimar qui ha de salvar el seu avi de l’hostilitat del món, i les seves eines per sobreviure són la capacitat de transformar en bellesa i tendresa els objectes corrents que l’envolten” .

Partint d’una mancança, Méndez ens submergeix en una emocionant i dolça història que ens recorda la importància de la capacitat creativa que permet generar idees noves, experimentar i buscar alternatives davant de situacions desfavorables.

La il·lustradora alemanya Elsa Klever recull aquesta idea de carència apuntada per l’autor. No en va veiem en la portada una butaca buit. Però de seguida ens introdueix en una acolorida proposta plàstica on una infinitat de personatges ens permeten seguir les peripècies de la petita protagonista que ens transmet el seu optimisme: “volia que es pogués seguir la història d’Zulaimar i, al mateix temps, descobrir nous detalls a cada pàgina. ”

Informació extreta, en part, del web d’OQO,

L’avi de la Zuleimar segons els nens de P4 del Lycée Français de Barcelona

L’altra novetat, La major sopa del mundo és una preciositat que haureu de descobrir vosaltres mateixos.

4 Mai 2015 by jcentell

El programa Èxit LECTOR. Recursos para mejorar la lectura en el aula

Comparteixo, amb el seu permís, l’article que ha fet l‘Andrea Pozo Ramírez per a la revista AULA del mes de maig (en català a GUIX) dins la secció “Viure la lectura”

Entre el mar de libros que postulan para convertirse en los elegidos como lecturas de aula es difícil encontrar libros y materiales de comprensión lectora de calidad. La editorial Cruïlla nos propone una forma diferente de trabajar la comprensión lectora a través de su programa Èxit LECTOR.

“…arremetió a todo el galope de Rocinante y embistió con el primero molino que estaba delante; y dándole una lanzada en el aspa, la volvió el viento con tanta furia, que hizo la lanza pedazos, llevándose tras sí al caballo y al caballero.”

Don Quijote de la Mancha, Cervantes.

Las lecturas de aula pueden presentarse como gigantes mal encarados contra los que hay que luchar. Entre la selección de las lecturas y la creación de sus respectivas guías, los maestros se encuentran de frente con el campo de molinos que supone la oferta editorial. Por suerte, se puede recurrir a las selecciones de recursos que nos ofrecen instituciones, bibliotecas y grupos de estudio de la LIJ.

A estas propuestas se suma la de la editorial Cruïlla, que presentó hace unos meses un nuevo proyecto de apoyo a la lectura de aula: el programa Èxit LECTOR. A partir de una selección editorial de nueve títulos de El Barco de Vapor ( líneas blanca, azul y naranja), la editorial ofrece una plataforma abierta que destaca tanto por su contenido didáctico, como por el formato de trabajo on-line y cooperativo.

A cargo del apartado didáctico se encuentra el grupo de investigación sobre literatura infantil Gretel, de la Universitat Autònoma de Barcelona. La propuesta gira en torno al fomento del hábito lector y la formación del lector literario, teniendo muy presente la dimensión social y lúdica de la lectura.

La plataforma, en formato WordPress, permite al maestro crear un espacio personal para la clase, con un diario de lectura y la posibilidad de añadir contenidos más allá de las propuestas de la editorial. Los alumnos tienen un papel estelar, creando contenidos para el diario, subiendo recomendaciones y compartiendo sus opiniones on-line.

Para saber más acerca del programa y acceder al contenido en abierto, visitar: http://www.exitlector.cat/

L’article es complementa amb l’explicació d’una de les pràctiques del programa.

La pràctica: El bolso amarillo
A disfrutar de la lectura se aprende jugando

Entre los materiales del programa Èxit LECTOR se encuentran los Ludollibres, actividades lúdicas relacionadas con la lectura, diseñadas para realizar con el grupo clase en una o dos sesiones prácticas.

Las actividades están pensadas para recordar (o anticipar) la lectura a la vez que se disfruta de un rato divertido en el aula. Partiendo de la intención lúdica, se fomentan además aspectos plásticos, expresivos y de creación. En el caso del libro El bolso amarillo, de Lygia Bojunga1, la propuesta es doble: plástica y expresiva.

Raquel, la protagonista, es una niña con mucha imaginación y tres grandes deseos que no puede compartir con nadie: ser un niño, ser mayor y ser escritora. Cuando le regalan una bolsa amarilla decide guardar en ella sus deseos, pero ellos comienzan a crecer por su cuenta…

El primer paso consiste en crear bolsas amarillas, como la de Raquel, para guardar deseos. Se puede utilizar cualquier tipo de material, siempre que sea amarillo. Las bolsas terminadas se exponen en la clase o en el pasillo del centro.

Una vez hechas las bolsas es hora de llenarlas de deseos, jugando a las “películas”. Cada alumno piensa y escribe en una hoja un deseo loco o fantástico, como llegar a ser bailarín del ballet ruso o montar en Tiranosaurio Rex. El maestro recoge y guarda los deseos.

Los alumnos se dividen en grupos para competir adivinando deseos. En cada ronda sale un alumno, coge uno de los deseos y lo representa para su equipo en un tiempo determinado. Si nadie consigue adivinarlo, el resto de equipos prueban suerte. Gana el equipo que más deseos consiga desvelar.

L’article el podeu llegir sencer a GUIX o a AULA, als números corresponents al mes de maig de 2015

Algunes fotos de les sessions de presentació del programa als mestres: