Els mestres ja fa temps que sabem que el futur de l’educació passa per conèixer i entendre com funciona el cervell. Si no és així ens seguirem perdent entre les intuïcions que la pràctica diària i l’experiència adquirida ens indica, més o menys, quin és el moment lector dels alumnes. Sabem que quan llegim, identifiquen les lletres que formen les paraules i després accedim al seu significat, que està emmagatzemat a la nostra memòria. Paral·lelament, eliminem possibles ambigüitats, integrem el significat de cada paraula amb el de la resta de paraules de la frase de la que en forma part i, finalment, extraiem el sentit global del text i realitzem les inferències oportunes. Quan tenim pràctica, tot això passa de forma immediata, gràcies a la connexió de les cent mil milions de cèl·lules nervioses que formen el nostre cervell.

Hi ha un parell de llibres que ens poden ajudar a entendre com funciona tot plegat, sense oblidar la importància de les emocions en l’educació. Us els presento.

Aprender, recordar y olvidar

En aquest llibre, el neuròleg i catedràtic de Psicobiologia a l’Institut de Neurociència de la Universitat Autònoma de Barcelona Ignacio Morgado ens ajuda a aprofundir en els processos que s’activen en el nostre cervell quan registrem les informacions llegides i analitza els circuits cerebrals que intervenen en els processos lectors.

En Morgado diu que la lectura activa gairebé totes les regions cerebrals i quan defineix la memòria, ho ha amb aquesta metàfora: “…com els canals que forma l’aigua de la pluja en els camins: Com més plou, més s’aprofundeixen i estabilitzen. En les persones i animals l’experiència és com la pluja, ja que és ella la que marca al cervell els canals neuronals per on circulen els records”.
I també podem llegir:
Si el que volem és adquirir hàbits, rutines (memòria implícita), el que cal fer és repetir i repetir. La pràctica perfecciona.
O aquesta altra:
D’entre les activitats intel·lectuals amb millor balanç cost / benefici, destaca, com insuperable, la lectura, un tipus d’activitat intel·lectual que, a més d’aportar nou coneixement, activa gairebé totes les regions cerebrals, sent, per tot això, una bona gimnàstica per a la ment.

L’altre llibre que recomanem (i molt!) és Neuroeducación d’en Francisco Mora

En aquesta obra exposen els coneixements que tenim sobre el funcionament cerebral que són imprescindibles per millorar l’educació, fent especial èmfasi, també, en la importància de les emocions.
Diu: La curiositat, el que és diferent i sobresurt en l’entorn, encén l’emoció. I amb ella, amb l’emoció, s’obren les finestres de l’atenció, focus necessari per a la creació de coneixement.

És un llibre de lectura agradable i entenedora on en Francisco Mora analitza una gran varietat de qüestions com la intervenció primerenca, l’atenció, la memòria, el desenvolupament de la creativitat o els trastorns de l’aprenentatge. També suggereix la necessitat del neuroeducador, un nou professional amb els coneixements adequats sobre el cervell que ajudaria a millorar la tasca docent dels mestres.
Hi ha algunes afirmacions amb els que no hi estic gaire d’acord però, vaja, segur que té raó. Com quan diu que es necessiten 10000 hores per esdevenir un lector competent.

I també us passo un vídeo molt interessant que va editar l’IDIBELL (Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge) amb seu a l’Hospitalet.

Es titula “El cervell lector” i el va realitzar Arturo Fuentes. En aquest vídeo s’aborda el procés de la lectura des de la neurociència, partint d’unes preguntes bàsiques: què succeeix al nostre cervell quan llegim? Com i quan va aparèixer la capacitat lectora? Com afecta la capacitat de llegir el nostre cervell i la nostra manera de concebre el món?