«El Jim i la Janis» a l’Ofici d’educar

Ahir a l’Ofici d’educar vam presentar aquesta història d’amor que comença l’estiu que al protagonista, en Mitus, se li presenta d’allò més avorrit, perquè el seu millor amic se’n va a Chicago.

Però la situació es capgira d’una forma impensable quan al seu oncle Jaume l’han d’hospitalitzar per culpa d’un ictus, perquè d’aquell oncle vell i solitari no sap gairebé res.

El noi tindrà la possibilitat de conèixer-lo millor, i ho farà endinsant-se a casa seva a cuidar el gos i allà descobrirà una habitació secreta que, entre d’altres tresors, amaga una carta que no s’ha enviat mai.

La lectura ens permet resseguir les peripècies d’en Mitus a partir del moment en que descobreix la carta i s’assabenta que el seu oncle havia estat hippy i que el Canet Rock de l’any 1975 va ser molt important per a ell, però també va ser un esdeveniment clau de la història cultural contemporània de Catalunya, ja que es va celebrar sota la dictadura franquista.

En Mitus, amb l’ajuda de la seva amiga Jana, es veurà embolicat en una aventura a la recerca de la misteriosa Giovanna, la dona destinatària de la carta que no es va enviar mai per fer-li arribar abans que mori l’oncle Jaume. Però de la Giovanna només tenen una pista i res més.

Una novel·la que es llegeix força bé, amb diàlegs i una trama que ens acosta a la vida dels adolescents a través de la personalitat del protagonista, i ens mostra les seves pors, inseguretats i emocions, així com les seves relacions amb la família i els amics. Paral·lelament sabrem més coses d’aquells llunyans anys de la joventut d’en Jaume i la Giovanna i del seu amor.

La música és el fil conductor de la història, i serveix per entendre les emocions i les connexions entre els protagonistes, alhora que ens mostra una època vinculada a uns valors i a un estil de vida concrets.

Aquest relat va ser guanyador del premi Gran Angular 2025. És relativament breu (160 pàgines) i molt entenedor i emotiu.

Lectura recomanada a partir de 16 anys i si és possible escoltant les peces musicals que es mencionen i ens ajuden a entendre una mica la vida d’aquell jovent nascut a la dècada dels 50 del segle passat.

Com a cada programa, fem una pregunta relacionada amb el que hem explicat. Si participeu en el concurs, estareu donant-nos suport i, a més, podeu guanyar el llibre. En aquest cas, gràcies a la gentilesa de l’editorial Cruïlla.

La pregunta per al concurs sobre el llibre «El Jim i la Janis» és:

Com es diu el gos de l’oncle d’en Mitus?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 18 de gener.

La guanyadora del llibre «Nit de Reis» és l’Àngels Oliva. L’enhorabona!

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/el-jim-i-la-janis-de-llorenc-capdevila/audio/1266608/

…………………………………….

Educar és donar la paraula

En el mateix programa, dos referents del món educatiu, Jaume Cela i Joan Domènech, parlen de l’essencialitat d’escoltar els alumnes al llibre “Educar és donar la paraula”.

Per Cela i Domènech, “una sola persona rebutjada, colpejada per l’escola, ens hauria de fer aturar a tothom, perquè representa un fracàs de la institució“.

Tothom pot aprendre? Què s’ha de fer amb els alumnes rebotats? Com s’ha de donar la paraula als alumnes? I quina autocrítica han de fer docents i sistema educatiu?

En aquesta conversa, també hi participa la Montserrat Ventura, mestra i directora de l’Escola Rivo Rubeo, de Rubí, i membre dels Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya.

Podeu escoltar tot el programa, clicant a l’enllaç:

https://www.3cat.cat/3cat/lescola-no-ha-de-rebutjar-cap-alumne-ningu-es-negat-per-aprendre/audio/1266610/

Em va alegrar el dia saludar a l’admirat Jaume Cela, mestre de qui he aprés molt.

«10 aneguets de goma» i el descobriment dels corrents marins

«10 aneguets de goma» és un àlbum il·lustrat que narra una història amb un origen fascinant que no puc estar-me de relatar breument.

Resulta que l’any 1992 un vaixell dels que porten contenidors va sortir de Hong Kong amb destí a Europa però pel camí una tempesta va provocar que alguns contenidors caiguessin al mar. És freqüent, però per a les empreses navilieres no els suposa gaire complicació. El contenidors acaben al fons del mar i el carregament (ordinadors, sabatilles esportives, etc.) està assegurat i no perden diners. De fet, ens faríem creus si sabéssim el nombre de contenidors que es perden (voluntàriament o degut al mal temps, ves a saber!)

El cas és que un dels contenidors contenia aneguets de goma i altres joguines també de goma (29000 en total: castors, tortugues, granotes i aneguets). Accidentalment, la porta es va obrir i el carregament va quedar surant sobre l’aigua.

Aquí entra en escena un oceanògraf, en Curtis Ebbesmeyer, que estudiava els corrents marins i va resseguir on anaven a parar els aneguets. Gràcies a aquest seguiment va poder establir la seva teoria sobre corrents marins.

Inspirant-se en aquesta aventura, l’Eric Carle va imaginar el viatge dels aneguets per aigües obertes i les criatures que van coneixent i que hi viuen a l’oceà.

El relat comença en una fàbrica on els treballadors de la cadena de muntatge pinten els detalls dels ànecs de goma. Després es carreguen en un vaixell i durant una tempesta, 10 aneguets de goma cauen al mar. Cadascun sura en una direcció diferent (oest, est, nord, sud, esquerra, dreta, amunt, avall, aquí i allà) i es troba amb un animal diferent (un dofí, una foca, un os polar, etc.). El desè es troba amb una mare ànega i les seves cries i els acompanya fins al seu niu.

A la versió inicial que es va publicar aquí tenia mida gran i a la darrera pàgina es podia prémer un botonet i se sentia el qüic-qüic de l’aneguet de goma. El va publicar Kókinos, però fa temps que està descatalogada en aquesta editorial.

Coses de la vida, vaig tenir una fuita d’aigua de les canonades que passaven per sobre de la prestatgeria on estava el llibre dels aneguets i altres. Van quedar ben molls i els vaig haver de llençar tots. Bé, el dels aneguets el vaig guardar i encara el conservo. Em va semblar una paradoxa poètica.

Ara, l’editorial Beascoa l’ha editat en un altre format, sense el dispositiu sonor i amb pàgines gruixudes i arrodonides. Un llibre ideal per a cicle infantil.

LES DADES:
Títol: 10 aneguets de goma
Autor: Eric Carle
Il·lustrador: Eric Carle
Traductora: Anna Serra
Editorial: Beascoa
Pàgines: 34
Barcelona, 2025

Recomanacions nadalenques

Al programa especial de Nadal d’ahir vam presentar un bon grapat de bones lectures. Per si us serveix, us comparteixo l’article que ha escrit la Marta Sánchez per a la plataforma 3catinfo.

https://www.3cat.cat/3catinfo/llibres-per-demanar-als-reis-12-titols-per-fer-volar-la-imaginacio-dels-infants/noticia/3386494/

Podeu escoltar el programa clicant a:

https://www.3cat.cat/3cat/recomanacions-de-llibres-per-nadal/audio/1263245/

Aprofitem per desitjar-vos unes bones festes i un any 2026 ple de bones lectures. Som l’equip que s’encarrega, des de fa onze anys del programa l’Ofici d’educar, el programa més escoltat a la franja de 6 a 7 del matí dels diumenges. Gràcies a la bona gent que ens escolta i ens envia els seus comentaris!

A la foto m’acompanyen la Marta Sánchez, en José Luís Santiso, l’Elisabet Pedrosa, en Sergi Vives i la Núria Ventura.

«Hi ha monstres a la meva habitació», o quan la por és a la nostra imaginació

Hi ha monstres a la meva habitació és un llibre misteriós que tracta de la por a la foscor. La por és un tema inesgotable a la literatura infantil. En aquest cas estem davant d’un llibre molt curiós perquè les pàgines són blanques i juguen amb la transparència.

Imagineu un full doblegat. A la cara del davant hi ha el text i a la cara del darrera, amagat, hi ha el monstre.

Si llegim el llibre de dia, no veurem els monstres perquè ja sabem que els espanta la llum. Per veure’ls ha de ser a les fosques i proveïts d’una llanterna. D’aquesta manera podrem veure els monstres que apareixen com ombres quan la llum brilla a través del paper.

Mentre anem llegint, cap fer passar el raig de llum de la llanterna per darrere les pàgines.

M’ha semblat una bona idea explicar primer el relat a les fosques, amb la llanterna. Després, amb llum, poden observar com està fet i entendre el misteri que s’hi amaga.

I, a l’escola o a casa, si us proveïu de cartolina negra i paper blanc (amb un bon gramatge, de 160 o més) els infants poden inventar els seus monstres (banyes, cues, pèls, urpes, etc.) i després retallar-los enganxar-los sobre el paper blanc. El resultat és espectacular.

Segur que se us acudeixen altres possibilitats plàstiques per fer una exposició, un llibre col·lectiu, una obra teatral (ombres negres) etc. Les fotografies dels infants a la cara del davant amb expressió d’espant queden molt bé.

Lectura recomanada a partir de cinc anys.

LES DADES:
Títol: Hi ha monstres a la meva habitació
Autora: Fanny Pageaud
Il·lustradora: Fanny Pageaud
Traductora: Teresa Duran
Editorial: MTM
Pàgines: 60
Barcelona, 2025

«Por arte de magia», La història de la màgia i els seus secrets.

Els joves lectors i els adults que han gaudit de les aventures amb components màgics gaudiran més que ningú d’aquest fascinant llibre que ens explica tot allò que sembla inexplicable d’una forma amena i amb unes il·lustracions que semblen extretes del bagul d’en Houdini, per citar el mag més famós, amb permís del mag Merlí.

Si hem seguit les aventures d’en Harry Potter, Bilbo Bolson, Mary Poppins, Matilda, etc., trobem episodis en els quals la meravella de la màgia que no sabem com funciona ens atrau i ens diverteix. Els qui tenen (tenim) capacitat de sorprendre’ns fàcilment, gaudim amb el moment en què fem un oh! molt gran i ens empassen l’engany (si està fet amb habilitat i destresa, sense que es noti el truc).

Aquest «Por arte de magia» és un llibre d’història que està dividit en tres parts. Cadascuna de les parts es reconeix perquè els fulls tenen el fons de diferents color.

La primera part ens explica la història de la màgia i ens remunta a èpoques llunyanes. Perquè no ens perdem incorpora un desplegable amb una línia del temps que fa un recorregut per les diferents èpoques de la màgia, des del món antic fins a l’època moderna.

La segona part fa una introducció de com els mags són capaços d’enganyar la ment, o com el cervell es deixa enganyar (a vegades). Ho entenem perfectament veient les il·lusions òptiques que ens fan percebre moviments on no n’hi ha, o com aquestes il·lusions alteren mides, formes i colors. Per a mi, aquesta segona part és la més entretinguda.


La tercera recorda la mateixa sensació que ens aclapara quan entrem en una ferreteria perquè és un d’inventari il·lustrat dels objectes que s’usen en els trucs de màgia al llarg de la història. Aquest apartat presenta tots els objectes màgics que han de formar part de la maleta d’un bon mag.

És un bon llibre per regalar i introduir-se en el món de la màgia. A més, sortosament, tenim molts bons mags i també bones escoles de màgia on podem aprendre i practicar alguns trucs que ens faran passar bones estones.

L’autor, Pietro Grandi, explica com va néixer la idea d’escriure aquest llibre:

«La idea del llibre va néixer de la meva gran passió per tot allò que és efímer i il·lusori, des dels focs artificials fins als jocs òptics i els trucs de màgia. El llibre que he creat és una síntesi dels estudis que he realitzat en els últims anys sobre com ens enganyem a través de la visió.
Des de petit m’ha atret la manipulació dels mags i el seu encant, i em va semblar útil, en un món digital basat en il·lusions virtuals, explicar el que va ocórrer en el passat entre xarlatans, saltimbanquis i il·lusionistes.»

Lectura recomanada a partir de 13 anys.

LES DADES:
Títol: Por arte de magia. La asombrosa historia de la magia y sus secretos.
Autor: Pietro Grandi
Il·lustrador: Pietro Grandi
Editorial: Zahorí Books
Idioma: Castellà
Pàgines: 142
Barcelona, 2025

«El consultori de la senyora Ainou» a L’Ofici d’educar

Ahir vam presentar aquest enginyós àlbum que ens mostra situacions quotidianes que potser hem viscut a casa. Els protagonistes són animals humanitzats amb petits problemes, que busquen la solució preguntant i demanant consell que és una bona manera de resoldre les coses.

Potser els avis i les àvies, en llegir el títol tindran un “dejà vu” amb un programa radiofònic molt popular entre el 1947 i 1984.

El llibre esn parla de com un grup d’animals fa les seves preguntes mitjançant cartes que envien al consultori de la senyora Ainou, que ho sap tot.

A cada doble pàgina, al full de l’esquerra llegim la pregunta i tot seguit la resposta. A la dreta, unes imatges precioses de la Rocío Bonilla que fa la interpretació de la pregunta.

La primera carta és de la Blanca, l’ossa a qui la seva mare li fa menjar salmó, quan ella prefereix la mel. A la següent doble pàgina, l’esquirol Pol no sap que fer perquè el pare li diu que vagi descalç per casa i l’àvia li diu que se li faran els peus amples i agafarà una pulmonia.Després, l’ovelleta que no vol que li gastin el nom, el gat que té molt de fred al lloc on viu, el teixó que li demana consell sobre com començar un conte per a un concurs, la libèl·lula, el rat penat, etc.
Cap al final, l’Eric Sont, l’eriçó que juga a futbol amb els gallines vol saber què pot fer perquè li passin la pilota i quan rep la resposta, intrigat torna a escriure amb un “Qui és vostè?”. És el moment en que ell i tots els animals segueixen algunes pistes fins arribar a casa de la senyora Ainou. No es diu ni se li veu la cara però els nois i noies que llegeixin el llibre segur que sabran qui és la senyora Ainou.

És una lectura que recomanem per a infants a partir de vuit anys, però que poden llegir abans, si els acompanya un adult. Està editat per Flamboyant i té 44 pàgines. La Meritxell Martí i la Rocío Bonilla fan un extraordinari tàndem.

Com a cada programa, vam fer una pregunta relacionada amb el llibre. Si participeu en el concurs, estareu donant-nos suport i, a més, podeu guanyar el llibre gràcies a la gentilesa de l’editorial Flamboyant.
La pregunta per al concurs sobre el llibre «El consultori de la senyora Ainou» és:

Quin animal té un problema amb la pilota?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 14 de desembre.

La guanyadora de l’anterior concurs sobre el llibre «Llop a la neu» és la Mònica Monteagudo. L’enhorabona!

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/el-consultori-de-la-senyora-ainou-meritxell-marti-edflamboyant/audio/1263242/

…………………………………….

I si voleu saber que en pensen els mestres de la situació actual de l’educació, el programa obre la”Sala de mestres” per conèixer la situació de les escoles, i com s’ho maneguen els mestres per superar els obstacles.

Els mestres senten que estan sostenint la complexitat del sistema educatiu, però, a quin preu? “Pinten bastos per a la docència!” exclama una mestra”. “Els han venut un sistema educatiu inclusiu, difícil de fer realitat amb els recursos actuals” lamenta un altre mestre.
Se senten sobrepassats amb els nouvinguts i les neurodivergències, i molt tensionats, reconeixen tots. I se’n surten gràcies a la força dels equips docents, i la complicitat de les famílies.

Per escoltar el programa, cliqueu a:

https://www.3cat.cat/3cat/mestres-sostenim-la-complexitat-pero-no-podem-atendre-amb-dignitat/audio/1263244/

«Sexe. Un viatge a través de la història», un llibre necessari, aclaridor i divertit

Takatuka és una editorial molt valenta i publiquen llibres de temes polèmics, sabent que la millora manera de combatre els tabús i la ignorància és donar-los visibilitat i deixar que l’aire fresc entri al pensament dels lectors.

«Sexe. Un viatge a través de la història» és un d’aquest llibre que potser no arribarà a les escoles i instituts perquè hi haurà censura prèvia o, encara més probable, formi part dels llibre prohibits i vagi directament a la foguera. No seria la primera vegada.

Recordo que parlar de sexualitat, quan jo era petit, era un tema tabú, a casa i a l’escola. Ningú ens informava i així ens va anar. No és que ara la cosa estigui millor. Actualment, sentim a dir que els joves aprenen veient el que s’exposa a través de les xarxes socials i les pàgines web. Sovint és pornografia i això comporta una visió esbiaixada del que entenem per sexualitat. Per aquest motiu s’agraeix que es publiquin llibres de coneixements com aquest.

L’autora, l’Elin Hägg, va estudiar etnologia i es dedica a escriure llibres divulgatius. En el cas del llibre «Sexe. Un viatge a través de la història» no es centra només en la biologia sinó que el seu enfocament està pensat en la història de la sexualitat als paisos occidentals. La seva idea és demostrar que allò que avui resulta obvi és producte del nostre pensament i ha estat modelat per un grapat de disputes religioses, polítiques i econòmiques.

Al web de Takatuka llegim, entre altres frases aquesta:

Uneix-te a nosaltres per a descobrir des de vulves parlants, fulles de figuera, proves de virginitat, caceres de bruixes, prohibicions i lleis de puresa racial, fins als moviments d’alliberament sexual, la legalització dels anticonceptius, les lleis del consentiment, el metoo i la teoria queer.

M’ha fet pensar que expressions com “metoo” o “queer” són paraules modernes que ja estan acceptades als diccionaris i, tot i que encara no estan normalitzades, potser en un futur seran un reflex del que s’estilava a principis del segle XXI.

El llibre també m’ha recordat que el tema de la sexualitat, com altres, cal explicar-lo i defensar-lo, sobretot ara que la deriva puritana s’està obrin pas a Europa.

Lectura recomanada per als joves, a partir de 13 anys.

LES DADES:
Títol: Sexe. Un viatge a través de la història
Autora: Elin Hägg
Il·lustradora: Elin Hägg
Traductora: Elena Martí
Editorial: Takatuka
Pàgines: 112
Barcelona, 2025

«MiniARQUITECTES», Un viatge arreu del món per conèixer algunes meravelles arquitectòniques

Aquesta setmana, les tres entrades del blog se centraran en els llibres que estan relacionats amb la història. El primer és aquest MiniArquitectes que ens recorda vint construccions que van des del cercle de pedres de Stonehenge passant per construccions modernes com els gratacels de Nova York i acabant amb arquitectures contemporànies com les construccions sinuoses del centre Heydar Aliyev.

El següent serà «Un viatge a través de la història del sexe» i comentarem el llibre que ha publicat Takatuka, obra d’Elin Hägg, adreçats als adolescents.

Acabarem amb «Por arte de màgia», l’apassionant història de la màgia i els seus secrets, editat per Zahorí books.

MiniArquitectes és un llibre ens mostra vint projectes que podem reproduir a l’escola o a casa amb materials senzills. La idea és involucrar els infants i fer-los veure i comprendre l’arquitectura a través de projectes d’art creatiu. Són una vintena de projectes fàcils de fer utilitzant materials senzills i amb una gamma de tècniques variades que ajuden a emprar diverses habilitats motores.

Els projectes van acompanyats de fotografies que mostren com realitzar la construcció pas a pas. A més, conté instruccions clares, fàcils de seguir.

Cada projecte mostra fotografies dels edificis famosos que els van inspirar, així com altres dades divertides i preguntes sobre les estructures i els seus arquitectes.

Amb aquest llibre a camí entre el coneixement i l’experimentació plàstica, els infants poden viatjar arreu del món per veure algunes de les seves arquitectures més famoses.

Un exemple perquè s’entengui millor. A la pàgina 42 ens parla de La Sagrada Família i ens proposa construir una torre més o menys sofisticada amb espaguetis i núvols.

Hi ha vint tècniques diferents per construir un iglú, un tipi, un castell medieval, un gratacels, etc.

Un llibre ideal per llegir-lo els caps de setmana a casa i dedicar una estona a seguir el que ens proposa la Joséphine Seblon, l’autora:
Des de ben petits, als infants els atreuen el disseny d’espais i la construcció d’edificis. Tenen un fort instint constructor i els fascinen les estructures del seu entorn més pròxim. Això ho observo en els meus propis fills cada vegada que els veig construir un altre «minimon». Però, què podrien aprendre de les obres de l’arquitectura antiga, moderna i contemporània més famosa del món?

Lectura recomanada a partir de nou anys.

LES DADES:
Títol: miniARQUITECTES
Autora: Joséphine Seblon
Il∙lustrador: Robert Sae-Heng
Traductora: Alícia Rodríguez
Editorial: Coco books
Pàgines: 96

Barcelona, 2025

Relats sobre Pau i Justícia

Fa uns dies vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la presentació del llibre “El disturbio eterno” de Joe Sacco, un periodista que també publica uns còmics que són reportatges de les zones de guerra que visita. Les seves vinyetes en blanc i negre van acompanyades d’un text que relata les condicions de vida i els punts de vista dels conflictes més actuals i ens aporten una mirada diferent del que succeeix al món.

Vaig sortir esperançant de comprovar que hi ha gent extraordinària, com en Joe Sacco, que ens fa mirar el futur amb un cert optimisme. De tornada a casa, conversava amb dues mestres que m’acompanyaven sobre com l’escoles i els instituts són llocs ideals on parlar dels conflictes perquè a l’aula, al pati o al menjador també ens els trobem. Comentàvem que una manera de resoldre’ls amb equitat, pacíficament, atenent els drets i els deures de cada alumne és amb la lectura.

Hi ha molts relats que ens aporten una mirada crítica i ens ajuden facilitant la relació amb els altres, amb empatia i respecte, sense prejutjar, criticar o atacar, i ens conviden a actuar davant d’accions d’injustícia o vulneració dels drets humans.

Ho veiem contínuament. Per exemple, quan als partits de futbol es produeixen jugades confuses, a la graderia s’escolten tot tipus de comentaris. Uns que si ha estat falta, altres que si el jugador s’ha llençat a terra, hi ha qui demana la targeta vermella per al defensor, altres que ha estat una jugada neta. Al final, àrbitre determina què ha passat. Uns contents i els altres no.

Aquest exemple em recorda com de difícil és, de vegades, posar-se d’acord. Però no ho hauria de ser si el que és pretén és el be comú, el benefici de tothom i no només d’uns quants (els de sempre, d’altra banda).

Hi ha un Objectiu de Desenvolupament Sostenible, el 16è, que ens recorda que totes les persones tenim els mateixos drets: dret a l’educació, a l’atenció sanitària, a l’accés a l’habitatge, a viure en pau, sense maltractaments, tractant-nos amb respecte i tenint cura dels béns comuns i la natura.

Al llibre “ODS para pequeños activistas” presentem tres llibres, un per a cada cicle d’Educació Primària i la manera de com treballar-los a l’aula. Són: “Dos ratones, una rata y un queso” per a l’inicial, “D’aquí no passa ningú!” per al mitjà i “El autobús de Rosa” per al superior.

També trobareu un llistat amb altres vint-i-un libres que us poden inspirar i ajudar si us animeu a reflexionar sobre pau, justícia i institucions sòlides amb els vostres alumnes.

Presentarem el llibre el 15 de gener a la biblioteca Josep Janés de l’Hospitalet i el 6 de febrer a la llibreria “Lectors, al tren!” de Rubí. Ens agradarà veure-us! Anirem informant.

«Les cruentes batalles de la reina Xinxeta», un conte divertit i pacifista

Fa uns mesos es va donar a conèixer el guanyador de la cinquena edició del premi de literatura infantil Emili Teixidor. El premi va ser per a en Quim Cruselles i ara ja es troba a les llibreries.

Es tracta d’un relat en forma de conte tradicional on els protagonistes son una reina i altres personatges que habiten en aquest món fantàstic de bruixes, ogres i sirenes.

La trama explica com la Reina Xinxeta, un dia vol sortir a passejar, però el seu cavall no pot caminar.
La reina li demana al governador que compri un altre cavall però, malauradament, les arques de palau són buides. El governador proposa buscar la persona més valenta del regne, fer-lo general, i declarar la guerra a un altre país i així, quan els vencin, s’emportaran el botí.

La persona més forta del regne és un llenyataire de nom Hèrcules. L’envien amb cent soldats a declarar la guerra a les malvades bruixes.

La realitat els fa veure que les bruixes són bona gent, acullen els soldats i els preparen una bon sopar.
La seqüencia es va repetint i la reina envia els soldats a lluitar contra els ogres i, després, amb les sirenes. El resultat, però, no és l’esperat.

El relat és divertit i agradarà als infants de cicle inicial. És una història intel·ligent que aposta per mostrar-nos la bondat dels personatges. Amb final feliç, per descomptat.

LES DADES:
Títol: Les cruentes batalles de la reina Xinxeta
Autor: Quim Cruselles
Il·lustradora: Aina Bonet
Editorial: La Galera, Sau
Pàgines: 48
Barcelona, 2025