La Fira del conte de Medinyà ens recorda cada any que Hans Christian Andersen va passar pel poble, camí de Girona, l’any 1862.
Si comparem els programes de la primera edició amb aquesta quinzena veurem de seguida com ha crescut la Fira en participants i en visitants. Un creixement exponencial ben guanyat perquè malgrat els anys de pandèmia, els canvis de dates i altres minúsculs entrebancs l’empenta de l’equip que organitza l’esdeveniment ha sabut anat trobant les tecles que l’han fet créixer.
Només cal que cliqueu el següent enllaç i hi trobareu un munt de propostes
No us perdeu l’acte de reconeixement a la trajectòria de l’il·lustrador Ignasi Blanch, el final de concurs de narració oral, els espectacles teatrals, les presentacions de novetats i altres sorpreses.
Aquest proper setembre ve farcit de trobades, fires i festivals literaris de tota mena i per això, durant aquest mes d’agost anirem comentant alguns esdeveniments que estan adreçats als infants, joves i famílies.
El primer és L’Encontats que celebra el seu desè aniversari i serà especiament emotiu i ple de sorpreses.
Amb en Ramon Besora, estarem a la Biblioteca Margarida de Montferrat el dia 17 de setembre (dimecres) i farem una trobada amb bibliotecàries. L’hem anomenat “Afinem els sentits”. Les activitats que presentarem –en un clima lúdic, creatiu, de joc, d’improvisació–, van encaminades a fer descobrir en els infants i joves el plaer de llegir, per tal que els llibres aconsegueixin de treure tot allò que uns i altres ja tenen a dins i els ajudin a millorar la seva vida.
En aquesta trobada, les accions giraran al voltant dels sentits que ens ajuden a conèixer-nos i a transformar-nos.
Les places són limitades i cal inscripció prèvia a biblioteca@balaguer.cat
La meva llibreria de capçalera és “Lectors al tren!”. Es troba a Rubí i manté una línia comercial que m’agrada. La Montse i en Carles tenen clares les seves funcions i sempre que hi vaig (no tant sovint com voldria) torno amb la bossa plena de bona literatura i amb un “subidón” d’energia positiva.
A la llibreria es fan presentacions de llibres, clubs de lectura infantils, juvenils i d’adults, visites escolars, tallers diversos i recomanacions valuoses que són d’agrair perquè aposten per la qualitat i defugen de les modes i els llibres “llaminadures” que no aporten gran cosa.
A més a més, periòdicament, preparen unes delicioses exposicions d’originals d’àlbums il·lustrats. La darrera, titulada “Akiara”, la vaig visitar fa uns dies i us la voldria recomanar.
Primer perquè el que allà s’exposa, són originals i, en aquests temps digitals, costa trobar il·lustradors que encara empren el llapis, el grafit, les aquarel·les, etc. per elaborar les imatges que veiem als llibres.
Després perquè, a l’exposició es mostren alguns dels llibres d’aquesta editorial que té una filosofia que compartim. Al seu web, diuen:
AKIARA publica únicament llibres de producció pròpia, curosament escrits i il·lustrats, per a petits i joves de totes les edats, orientats al conreu de la interioritat i la qualitat humana. Amb textos i il·lustracions inspiradors, els llibres d’AKIARA amplien horitzons i desperten el sentit de meravella davant del món, alhora que estimulen l’art de llegir, de pensar, d’argumentar, de contemplar i de conèixer-se a si mateix(a). Treballem amb criteris de sostenibilitat, minimitzant l’ús de plàstics i l’impacte ambiental. Imprimim localment (mai no hem imprès a Xina) i sobre paper certificat FSC.
Si us ve de gust, aneu a Rubí i gaudireu de l’exposició. No us empenedireu. També podreu comprar algun llibre d’aquesta editorial. A més a més, encara queden alguns originals a la venda. Jo m’he firat un d’en Luciano Lozano que lluirà a l’Espai Llamps i Centelles a la Galeria d’Honor.
La Biblioteca Humana és una iniciativa nascuda a Dinamarca l’any 2000, que s’ha expandit a més de 80 països arreu del món. La primera edició de L’Hospitalet es va realitzar a la Biblioteca La Florida. El 15 de juny de l’any passat va tenir lloc la segona edició a la biblioteca Tecla Sala.
La tercera edició ja està programada per al dia 8 de novembre a la Biblioteca La Bòbila.
Una iniciativa d’aprenentatge global, innovadora i pràctica basada en crear un marc segur per a converses personals que ajuden a desafiar els prejudicis, combatre la discriminació, prevenir conflictes i contribuir a una major cohesió humana superant les diferències socials, religioses i ètniques. Un espai per al diàleg, on discutir temes tabú de manera oberta i sense condemna. Un lloc on les persones que difícilment parlarien entre elles, troben espai per a la conversa.
Si vols saber-ne més, demà hi haurà una sessió informativa online on explicaran les diferents maneres de participar: • Dijous 10 de juliol a les 9:30 h • Durada: 1 hora • Format: online
Si vols accedir a la xerrada, només has de fer un missatge a aquest correu: hola@bibliotecahumanalh.com
Als “Llibres per somiar” hem presentat “La noguera”, una història d’amor i de vida. És un conte escrit en primera persona per una petita noguera a qui una família aconsegueix salvar d’una mort gairebé segura.
Aquesta història real que va tenir lloc en un poble d’Astúries ens recorda que la vida sempre pot tornar a brotar. Ens ho explica l’autor en un apèndix que val la pena llegir perquè sabrem com va sorgir la idea del relat.
Lectura recomanada per a infants a partir de sis anys.
Com a cada programa, fem una pregunta relacionada amb el llibre i entre els participants el sortegem, en aquest cas gentilesa de l’editorial Akiara Books.
La pregunta del concurs dels “Llibres per somiar” és:
Com es diu la nena que salva la noguera del foc?
Respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 29 de juny.
La guanyadora de l’anterior concurs del llibre L’intercanvi és la Sara Gómez. L’enhorabona!
Les biblioteques de l’Hospitalet, tornen a presentar una bona selecció de lectures recomanades per cicles (des d’Infantil fins a 2n d’ESO). És una molt bona tria i tots els llibres es troben a les biblioteques de la ciutat, a la nostra disposició.
Us comparteixo el que diuen:
S’ha fet una selecció tenint en compte alguns criteris, com per exemple: que no fossin col·leccions comercials, ni llibres sexistes, i que siguin lectures a les quals potser no s’aproparien si no hi ha una mediació. En les quals hi ha diversitat de temes, autors/es i diferents formats (àlbums il·lustrats, contes i còmics).
Remeneu i busqueu el que us interessi. És molt fàcil. Només cal clicar a cada enllaç i us porta directament al Catàleg de les Biblioteques XBM, per tal de comprovar la disponibilitat del llibre i accedir a la informació bibliogràfica.
Dijous passat vam celebrar la darrera tertúlia clandestina del curs, dedicada a la relació de l’alimentació amb la literatura.
Vam convidar a la Núria Bàguera, persona amb molta experiència sobre la història de l’alimentació, coneixedora dels plats que es cuinen i es cuinaven ara i abans arreu del món. La seva visió ens va aportar unes reflexions de molt nivell.
Es tractava de relacionar i reflexionar sobre diversos temes. Potser vam voler ser massa ambiciosos i abraçar molts aspectes perquè el temps del que disposem és el que és i se’ns va passar volant.
Es van apuntar alguns aspectes per anar pensant.
Fam zero Uns giraven a l’entorn de l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible número 2 (Fam zero) que ens parla de com posar fi a la fam al món, de com assolir la seguretat alimentària, la millora de la nutrició, i promoure l’agricultura sostenible. Sembla difícil d’aconseguir tal com està muntat el negoci del menjar.
Pel que fa a l’alimentació, algunes veus expertes com en Jordi Masjuan, autor de Canviar el món des de la taula empren el terme “sobirania alimentària” que significa que cal recuperar el dret a decidir què mengem i com es produeix allò que consumim. També ens recorda aquest autor que si no ho decidim nosaltres, ho fan els mercats i les multinacionals que tenen uns altres criteris i interessos econòmics per damunt de la sostenibilitat i la salut. Els mercats i les multinacionals que s’hi dediquen a aquest comerç, per exemple, estan lluny d’assegurar uns preus dignes per als pagesos i apostar pels aliments frescos i de proximitat. Només cal fixar-se d’on venen els productes que consumim per entendre que hi ha força baules que no funcionen. Arcadi Oliveres referent dels moviments socials, ho advertia fa molts anys:
Al costat de casa fan un mercat de fruita i verdura. A l’estiu tot va bé, perquè hi ha de tot: albercocs, síndries, taronges. A l’hivern és més avorrit perquè només hi ha pomes i peres. Per posar-hi un toc de color em vaig proposar comprar-me un kiwi. Hi ha dues parades on en venen: uns venen de Galícia i els altres de Nova Zelanda. En aquest darrer cas, no estem comprant un kiwi, sinó 17.000 quilòmetres de petroli. No és només consumir menys, sinó mirar d’on provenen.
Un altre tema que es va tocar va ser el menjador escolar
A la majoria de centres educatius hi ha menjador i acullen un nombre elevat d’alumnes. És una bona oportunitat per conèixer com funciona el sistema alimentari i proposar un model que aposti per productes saludables com la verdura, els cereals, la fruita i paral·lelament redueixi el consum de sucres i carn. Són hàbits que es poden modificar fàcilment i que ajuden a menjar sa i menjar millor. Adoptar petites mesures com menjar tranquil·lament, sense presses, són una bona oportunitat de fer salut. Es va plantejar què passa amb els alumnes que presenten intoleràncies diverses i es va generar un debat sobre si l’escola té prou recursos per atendre tota la varietat de situacions i les que es preveuen que s’aniran afegint.
Vam comentar el llibre Em dic Maryam basat en l’experiència de l’autora, on relata com de petita va marxar del país on vivia (Iran) i va deixar enrere l’àvia i totes les seves joguines.
El lloc on arriba (França) no s’assembla gens a la seva antiga llar. Ni tan sols parlen el mateix idioma. El menjar tampoc no sap igual i com que no li agrada, deixa de menjar. La Maryam, se sent sola fins que un dia, a l’hora del pati, sent una veueta darrere seva que li pregunta: «Com et dius?». Una pregunta aparentment simple però que ho pot canviar tot. Vam recordar que cada any arriben a Catalunya moltíssims infants provinents d’altres països, amb uns costums i creences respecte al menjar que convé conèixer.
Què menjaven els romans? La Núria bona coneixedora en el menjar de l’època dels romans ens va mostrar el còmic de l’Àstèrix “La volta a la Gàlia”, on els dos irreductibles, l’Astèrix i l’Obèlix, fan un recorregut per tota la Gàlia. Així, anem coneixent els productes típics de cada zona. Un àlbum molt didàctic perquè ens mostra que a Lutècia menjaven pernil, a Camacurum, s’endolçaven a mb Bestieses (uns caramels típics de la zona), a Massilia, la bullabessa, a Nicae, l’amanida niçoise, etc. Un còmic molt divertit per llegir a l’aula o a casa i anar cuinant i tastant totes les menges que es relacionen.
Fideus a la cassola Amb la presència d’en Ramon Besora, vam saber de com es va crear el poemari d’en Martí i Pol i , de passada, ens va recitar “Fideus a la cassola”
Ens els mengem fent tabola els fideus a la cassola. Llargs o curts són divertits i bons per llepar-s’hi els dits. Quan el suc ens regalima la mare, de por, s’aprima. Però si ens els acabem fins perdona que ens taquem
Estris Vam recordar que, al món, la majoria de gent menja amb les mans i també n’hi ha molta que empra els “palillos”. En som una minoria els que usem forquilla o cullera.
L’alimenció forma part de la nostra vida i la trobem en el món de l’art, la música, la geografia, les matemàtiques, etc.
Literatura i alimentació Uns bons aliats per saber més sobre com ens alimentem són els llibres, mitjançant lectures relacionades. En trobem de molt bones i ens permeten reflexions i converses que avancen en la mateixa direcció.
Vam intentar obrir aquest tema però les posicions no són coincidents i el deixem per a una altra ocasió perquè hi ha molt a comentar. De fet, a la literatura infantil i juvenil trobem nombrosos exemples en els quals el menjar forma part principal de l’argument. Recordeu la caseta de xocolata, la carabassa de la Ventafocs, la poma enverinada de la Blancaneus, les galetes de l’Alicia, les fruites de l’erugueta goluda, la xocolata d’en Charlie, etc. El menjar ha tingut i té una simbologia com a socialització.
També hi ha obres de coneixement que intenten alertar sobre el sobrepès i l’obesitat, llibres que posen l’accent en els hàbits alimentaris saludables, en els perills d’una dieta desequilibrada i en les bondats de fer esport habitualment. Intenten donar resposta a l’interès creixent d’uns pares conscienciats que volen educar millor els seus fills. La bona literatura que tenim al nostre abast ens pot ajudar a parlar amb els infants sobre els aliments.
Un agraïment molt especial a la Núria Bàguena per aportar-nos els seus coneixements.
Vam acabar fent una breu explicació de com va anar la rebuda del Premi Pep Sempere i, qui va voler, va agafar algun dels cinquanta llibres del premi i un grapat de cireres.
El cap de setmana passat, vam anar al XX Encuentro de animadores a la lectura, que es va celebrar a Arenas de San Pedro.
Són unes jornades que organitza el col·lectiu “Pizpirigaña” i allà s’aplega gent que comparteix el mateix interès per la literatura: autors, editors, periodistes, mestres, bibliotecàries, animadors, contacontes, etc.
En aquesta edició hi havia 170 persones inscrites.
La gràcia de les Jornades és que se celebren en un lloc preciós, al peu de la Sierra de Gredos, a Arenas de San Pedro, enmig del bosc. Voldria destacar l’excel·lent organització, la col·laboració de les escoles de la zona i la cura amb que cuiden tots els detalls. No és estrany, doncs, que moltes de les persones assistents siguin repetidores un any i un altre.
Nosaltres vam anar a recollir el Premi Pep Sempere i a fer la presentació de les activitats que organitzem a l’Espai Llamps i Centelles. En Ramon Besora, la Laura Lagunas i jo mateix vam parlar de com incentivar els infants i joves a llegir i escriure. Se’ns va fer curt. L’any vinent hi tornarem.
Demà, després de la Tertúlia, dedicarem una estona a comentar com va anar tot plegat i els contactes que hem fet amb grups com el nostre d’Andalusia, Castella-la Manxa i la Rioja.
Tinc una emoció compartida amb molts mestres que fa anys estan jubilats. Son mestres que encara mantenen lligams amb els seus exalumnes i queden per conversar i recordar. Potser es creuen pel carrer en un encontre casual i s’aturen a saber com els va la vida.
En el meu cas, a més tinc la sort de poder compartir cada curs algunes sessions explicant contes als més menuts de cicle infantil. Ells gaudeixen dels relats i, en cada sessió, és com si tornés a reviure els moments increïbles viscuts a la biblioteca de l’escola Sant Josep – El Pi.
Algú va dir que no et jubiles mai de fer de mestre i és un pensament que comparteixo.
Al final de cada trimestre, s’edita RÀFEGA, que és una publicació digital de l’AFA en la que cada classe de l’escola fa un article, des d’I3 fins a 6è. Es destaquen, a manera de resum o memòria de les activitats més rellevants que s’han portat a terme en aquell trimestre. Em va demanar que expliqués el significat d’una placa que es troba incrustada misteriosament al terra, en un cantó del patí. I ho vaig fer, encantat de la vida, esclar!
No tinc permís per compartir-la sencera però, em fa il·lusió, deixar constància de la meva col·laboració amb la revista i us passo l’article en concret.
S’acaba d’estrenar a Graz (Àustria) un musical familiar adreçat al infants a partir de sis anys. Pel que diuen les cròniques, està essent un èxit. Són 75 minuts, molt divertits, protagonitzats per porquets.
Fa força mesos que s’estava coent i finalment ja es podrà veure a diferents ciutats perquè quan acabin les sessions al Next Liberty Graz, aquesta obra hilarant seguirà voltant per altres indrets i països.
He anat seguint l’evolució dels assajos gràcies a les informacions que m’ha compartit en Werner Holzwarth, autor del text. La història està inspirada en un dels seus llibres que porta per títol “Ganz schön schlau, die dumme sau”, un àlbum que no s’ha traduït encara a casa nostra, però que a Alemanya és prou conegut i s’ha venut força bé, malgrat que als pares l’expressió “dumme sau” no els fa gaire gràcia (és un insult).
L’obra de teatre ens parla d’una porqueta, la Veronika, a qui tot li surt malament i la seva vida està plena d’aquells moments que molts hem viscut com quan el cordó de la sabata es trenca en el moment equivocat o l’autobús se’n va just quan estem arribant.
Els dies de la Veronika estan plens d’aquestes situacions, o així ella se’ls imagina i acaba prenent una solució dràstica: Per estalviar-se problemes, decideix no sortir de casa.
Però els porcs són corporatius i el rei dels porcs i dos dels seus ministres entren en acció per ajudar la porqueta, decidits a posar fi a la ratxa de mala sort de la Veronika, oferint-li la sortida a tos els seus mals: l’amistat (que dona superpoders, com bé sabem!
El musical està dedicat a les persones que acostumen a veure la part negativa de les coses, que no creuen en elles mateixes i no troben sortida als seus fracassos, contratemps i mala sort.
A Catalunya, sortosament, també hi ha companyes que passen a l’escenari obres sorgides dels llibres i això genera un bon impuls per a fer lector. Recordo l’èxit de Cacauet teatre amb “el conillet que volia pa de pessic”, per exemple.
Si alguna companyia s’atrevís amb “La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap” ho tindria molt fàcil perquè d’aquest conte se n’han fet nombroses representacions a Alemanya i sempre amb totes les localitats exhaurides.
