El premi Pissiganya 2017 ja està en marxa!
Els alumnes de primària o secundària a qui agradi la poesia, ja poden consultar les bases del Premi Pissiganya i participa en la sisena edició d’aquest premi.
Poden participar en dues categories: poesia i/o poesia visual, i s’ha de fer a través del web http://www.pissiganya.cat. (trobareu el formulari de participació que s’ha d’emplenar) El termini acaba el 21 d’abril de 2017
El premi consisteix en un lot de llibres patrocinat per la col·lecció Vagó de versos, d’Andana Editorial, per als guanyadors, així com una entrada conjunta al Museu de la vida rural, de l’Espluga de Francolí, per a tots els premiats i els seus pares. Afanyeu-vos!
Els guanyadors, a més a més, podran recollir el seu premi durant la cerimònia de lliurament, que tindrà lloc la segona quinzena de maig a la festa conjunta dels premis Sambori Òmnium, de narrativa, i Pissiganya, de poesia.
Totes les bases les podeu consultar al tríptic següent:
Un any més, des de la biblioteca Vapor Vell, s’organitza aquest concurs de literatura exprés. Tant el tema, com la seva realització i el veredicte es fan al llarg del mateix dia. Serà el proper dissabte 5 de novembre. Les inscripcions ja estan obertes i les places són limitades, per qüestió d’espai, a 55 participants.
És una festassa literari increïble i val molt la pena perquè tothom s’ho passa prou bé.
Les BASES són les de cada any. N’apunto algunes però teniu tota la informació al web de la biblioteca i al cartell que adjunto.
L’activitat es durà a terme en una única sessió a la Biblioteca Vapor Vell (Passatge del Vapor Vell, s/n), el dissabte 5 de novembre a partir de les 10.30 h del matí. Es concediran 90 minuts de temps per a la redacció dels textos.
Els textos hauran de ser en català o en castellà, i hauran d’ocupar un màxim, dos fulls de 30 línies escrits per una sola cara (unes 3.000 lletres). Seran escrits en fulls pautats que facilitarà la pròpia biblioteca.
El mateix dia 5 de novembre, a les 17 h. es farà públic el veredicte final a la mateixa biblioteca.
Els premis consistiran en:
200 € i una cafetera pel guanyador
100 € i una cafetera pel finalista
Ambdós rebran un diploma acreditatiu.
Per participar cal inscriure’s a la biblioteca. El termini finalitza 15 minuts abans del començament del concurs. La inscripció és gratuïta, i s’ha de fer en persona a la Biblioteca Vapor Vell (Passatge del Vapor Vell s/n), o bé telefònicament trucant al telèfon 93 409.72.31. El període d’inscripció serà de l’1 d’octubre al 5 de novembre a les 10.15 h.
Guanyadors de L’exprés 2015 amb la cia de Teatre La Casona
Comparteixo la información de l’exposició IL.LUSTRISSIM que s’inaugura avui divendres dia 21 a l’espai d’Art La Claraboia, al carrer Sant Miquel, 9 de Rubí. Es tracta d’una acció que promou la Montse Marcet (lectors al tren!), una entusiasta convençuda del valor de la literatura infantil i juvenil com a transformadora dels pensaments i valors dels nostres infants i joves.
En aquesta ocasió l’artista que ha convidat és en Leonardo Rodríguez, un il·lustrador independent que viu i treballa a Barcelona.
El seu treball ha aparegut a la revista MAD, Nova York, Barcanova Editors, Barcelona, RBA Editors, Barcelona, i en El Diari universal, Caracas, Veneçuela. També ha treballat com a director d’art per a Dancing Diable Studio, Nova York, on va treballar en la producció de la campanya Go Wild per al zoològic del Bronx. Col·labora com a dibuixant per a diverses seccions de la revista MAD, com ara pàgines “Fundallini” i “Històries d’inspiració”, entre d’altres tasques. Va publicar el llibre Home-field advantage amb Simon &Schuster.
Una de les seves últimes creacions, forma part de l‘exposició Il·lustrant l’ultima frontera, amb motiu del 50 aniversari de Star Trek, al Palau MariCel a Sitges, en el marc del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.
Ha il·lustrat diversos llibres d’Enric Larreula i d’en Jordi Folck que hi seran presents a la inauguració i donaran el seu parer del treball que ha fet pels seus llibres.
Les il·lustracions originals i els llibres en els que ha treballat, estaran a la venda des del divendres 21 fins el diumenge dia 30 d’octubre.
Algunes de les imatges d’aquesta entrada estan extretes del web de l’autor.
Tal com ja vam avançar fa uns dies, a la darrera edició de la fira del llibre Liber’16 les editorials Parramon i Paidotribo van presentar una versió del clàssic Alícia en terra de meravelles amb el suport de la Realitat Augmentada (RA) i la Realitat Virtual (RV), una tecnologia que experimenten des de fa tres anys tant en llibres de coneixement com de ficció.
La presentació, cuidada al detall, ens va permetre als assistents assistir a una demostració pràctica per entendre què és la Realitat Augmentada, una tecnologia que fa que els personatges i els escenaris dels llibres cobrin vida i així faciliten als lectors la interacció amb ells i que participin de la història. De fet, es passa de les dues dimensions que ens ofereixen les pàgines d’un llibre a les 3D amb l’ajuda dels dispositius adequats. Segons ens van informar, es requereix una connexió a internet per descarregar gratuïtament l’app (Alicia AR, per a sistema Android) i després amb un telèfon mòbil o una tauleta ja no cal connexió.
En el cas concret d’Alícia en terra de meravelles vam aprendre que, a més de llegir-lo de la manera tradicional, si enfoquem el llibre amb el telèfon intel·ligent la història cobra vida per què se li afegeix so, música, cançons, veus, elements en 3D, profunditat, moviment, etc.
En acabar l’excel·lent explicació se’ns van plantejar alguns dubtes:
Un primer interrogant ens va recordar que en les últimes estadístiques conegudes, corresponents a l’any 2015, les vendes de llibres en format paper havien augmentat gairebé en la mateixa proporció que havia disminuït el consum de llibres en ebooks, el que ens porta a pensar que el futur apocalíptic a què alguns condemnaven al paper no està tan clar.
Una segona pregunta és si l’esforç econòmic, de temps i de personal que suposa una inversió d’aquest tipus compensa el resultat. A més, es requereix disposar d’un telèfon o tauleta i l’app corresponent, quelcom potser massa complex per a determinades famílies.
Finalment, ens van intentar convèncer que per jugar cal llegir el llibre primer però els jocs que van plantejar no estaven molt relacionats amb la comprensió lectora i, a més, van ser d’un nivell de complexitat senzill, més propi d’un videojoc, i allunyats de la profunditat de pensament que suposa el text de Lewis Carroll. Es notava un decalage entre allò que el lector llegeix i el que juga.
Probablement en un futur pròxim la RA serà molt útil en camps concrets del coneixement com pugui ser la medicina o l’arquitectura, per exemple, però de moment, per a la literatura de ficció caldrà donar-li temps, suposo, esperar que aquest tipus d’experiències es normalitzin i veurm si realment estimulen el desig de llegir.
Us deixo una petita demo de “El gran libro de los exploradores”, també de Parramón editorial.
Algú m’han contat que el proper dilluns 24 d’octubre és el Dia de la Biblioteca. Seria fantàstic organitzar una festa amb confeti i bombolles de sabó i m’encantaria vestir-me per a l’ocasió com el personatge d’algun llibre, seure a la taula d’una biblioteca de la ciutat on visc i esperar que vinguin a visitar-me. A les biblioteques pots ser qui tu vulguis. Des de Mary Poppins fins a Matilda, Atreyu, Dràcula o fins i tot Pippilotta Viktualia Rullgardina Krusmynta Efraimsdotter Långstrump. Pots posar-te botes de pèl, plomes, xanques i barrets.
Aquest és un fragment del pregó d’enguany que ha escrit la Ledicia Costas amb motiu de la commemoració del Dia de la Biblioteca, una iniciativa de l’Associació Espanyola d’Amics del Llibre Infantil i Juvenil, amb el suport del Ministeri de Cultura, en record de la destrucció de la Biblioteca de Sarajevo incendiada el 1992 durant la Guerra dels Balcans. La festa se celebra des de l’any 1997.
Cada any un escriptor i un il·lustrador redacten el pregó i el disseny del cartell que es difon entre totes les biblioteques d’Espanya. Aquest any les escollides han estat la Ledicia Costas, darrera guanyadora del Premi Nacional i del Premi Lazarillo i la il·lustradora Elena Odriozola, també guardonada amb el Premi Nacional d’Il·lustració el 2015.
Si no us arriba el cartell a l’escola, el podeu imprimir, ampliar i repartir a les classes per llegir-lo el proper dilluns. El trobareu al web de Amigos del libro: http://www.amigosdelibro.com/
El text, molt bonic, diu així:
Jacek Yerka
Una luciérnaga es una isla perdida en la noche más densa. Cien luciérnagas, una constelación misteriosa que marca el rumbo hacia otros universos. Así, con esa estrategia de luz, se organizan los libros que moran en las bibliotecas. Son caricias fosforescentes que incendian los sueños y recomponen los corazones grises hasta hacerlos recobrar su color rojo brillante. Cualquier individuo que padezca el síndrome del corazón gris, debería ponerse en manos de un experto y visitar una biblioteca.
Para escribir un libro, además de hacer malabarismos con las palabras hay que ser una desvergonzada o un loco. Un atrevido, una excéntrica descontrolada. Llevar un calcetín de lunares, otro de rayas y los pelos de punta. Una cresta como las que lucen las cacatúas sería un peinado muy interesante para un escritor. Solo las mentes más disparatadas son aptas para escribir libros. Pero para custodiarlas no es suficiente con tener un desajuste en los cables cerebrales. Es indispensable ser de fuera. Un extraterrestre. Las bibliotecas albergan seres con antenas giratorias, cerebros millométricos que memorizan títulos rebuscados, rimbombantes, campanudos. Las personas que custodian libros siempre me han parecido criaturas singulares. Están dotadas de extremidades retráctiles que estiran y estiran hasta alcanzar aquel volumen al que parecía imposible acceder. A continuación, como si nada, se recomponen y todo vuelve a su posición natural. Parecen seres humanos, pero a poco que les observes percibirás que no son de aquí. Una de las cosas que más me fascina de los bibliotecarios es su cerebro. ¡Me parecen tan listos! Los libros fabrican pensamientos. Pasar tantas horas dentro de una factoría de ideas es bueno para tener un corazón rojo y brillante y una cabeza repleta de planes fantásticos.
Alguien me han contado que el 24 de octubre es el Día de la Biblioteca. Sería genial organizar una fiesta con confeti y pompas de jabón. Celebrarla por todo lo alto. Me encantaría vestirme para tal ocasión como el personaje de algún libro, sentarme en la mesa de una biblioteca de la ciudad donde vivo y esperar a que fueran a visitarme. En las bibliotecas puedes ser quien tú quieras. Desde Mary Poppins hasta Matilda, Atreyu, Drácula o incluso Pippilotta Viktualia Rullgardina Krusmynta Efraimsdotter Långstrump. Puedes ponerte botas de pelo, plumas, zancos y sombreros. ¡Sombreros! ¡Eso es! Imagino a una pequeña lectora acercándose a mí discretamente, atraída por los colores y formas de mi sombrero:
—Sombrerera loca, ¡qué fiesta más maravillosa! ¿Sería tan amable de servirme una taza de té?
Yo se la serviría con mucho gusto, poniendo cara de mujer refinada, y luego ambas haríamos ruido al tragar. Sonaría algo parecido a glup glup glup. Y antes de que nos diese tiempo de romper a reír de forma desenfrenada, aparecería el bibliotecario, como surgido de la nada, que para eso poseen la facultad de materializarse delante de ti en el momento más inoportuno, y nos advertiría de que las bibliotecas no son merenderos. Hay que reconocer que son únicos custodiando tesoros. Extraterrestres con el corazón rojo y brillante. Qué cosa tan extraordinaria. ¡Feliz Día de la Biblioteca!
Ledicia Costas
Als infants els agrada llegir còmics, i el proper dia 7 de desembre tindran una ocasió molt especial per recordar els 70 anys d’en Lucky Luke, perquè precisament va ser un 7 de desembre del 1946 quan va veure la llum el primer dibuix d’aquest cowboy solitari.
Molt probablement a moltes biblioteques s’organitzaran exposicions, xerrades o tallers al voltant d’aquest personatge. A l’Hospitalet, la biblioteca Tecla Sala ha muntat una exposició molt xula amb tots els còmics d’en Lucky Luke i a més faran dues activitats relacionades. Una serà Un taller de còmic: Lucky Luke, a càrrec de l’Oscar Julve, el dimecres 19 d’octubre de 2016 a les sis de la tarda. L’Òscar Julve explicarà com dibuixava en Morris i els assistents coneixeran i recrearan en Lucky Luke, l’home que dispara “més de pressa que la seva ombra”.
Una altre taller serà el dissabte 29 d’octubre a les 11 del matí. Serà un taller de disfresses: La Família Dalton, en la que
Primer dibuix de Lucky Luke
tots els assistents es convertiran en un dels germans Dalton. No cal preocupar-se pels materials, el posa la biblioteca.
En ambdues activitats cal inscripció prèvia.
A països com França o Bèlgica el personatge creat per Maurice de Bevere, alias Morris, ha tingut i té molta popularitat, ja des de la primera aventura Arizona 1880 que va aparèixer al setmanari Spirou i es considera al seu autor un dels grans homes del còmic. Morris va morir el 2001 i dues persones el van influir, orientar i ajudar sobre manera: l’André Franquin que el va introduir en el món dels còmics i en René Goscinny amb qui va compartir alguns àlbums entre el 1955 i el 1977.
l’últim còmic on apareix fumant una cigarreta
El personatge té molta força, en part, pels dibuixos animats que tots hem vist per televisió (on el cigarret va ser substituït per un bri d’herba) i, sobretot, l’encertada cançó que l’acompanya.
Si sempre hem defensat que la lectura és una de activitats principals de l’escola, crec que la lectura de còmics hauria d’estar en primera línia, perquè la motivació i l’entreteniment estan garantits. Bona ocasió, doncs, per retrobar-nos amb en Lucky Luke, el seu caball Jolly Jumper, el gos Rantanplan (aparegut el 1960) i els entranyables germans Dalton, Joe, Jack, William i Averell, el pes dels quals és inversament proporcional a la seva intel·ligència i que van existir en realitat al segle XIX als Estats Units.
primer guió de René Goscigny
Un dels homenatges que s’han fet darrerament és la publicació d’un còmic El hombre que mató a Lucky Luke, escrit i dibuixat per Matthieu Bonhomme i que val la pena llegir.
Si voleu més informació, visiteu la pàgina web oficial:
La fira del llibre Liber 2016 celebra la seva 34a edició. Tindrà lloc del 12 al 14 d’octubre al recinte de la Gran Via de Fira de Barcelona.
En aquesta edició, hi haurà dues àrees on es presentaran les últimes novetats i innovacions tecnològiques aplicades al llibre per part d’algunes de les empreses que s’hi dediquen a l’edició digital.
Aquestes empreses estan entestades en apostar pel llibre en format app i diuen que es guanya interacció amb l’usuari i aporta informació complementària que enriqueix la lectura, però resulta curiós que a les darreres xifres que s’han conegut (corresponents a l’any 2015 als USA) el descens de consum i venda d’ebooks és de gairebé el 10 % mentre que el format paper augmenta en més d’un 8%.
Demà, dimecres, em passaré per la Fira a veure una d’aquestes presentacions, concretament la d’Edicions Parramón sobre el llibre d’Alícia en Terra de meravelles en realitat virtual… Seguirem informant.
Pel qui estigueu interessats en assistir a l’esdeveniment podeu consultar totes les dades a http://www.liber.es
Estic agraït a Catalunya Ràdio per haver-me ofert la possibilitat de seguir, per segona temporada, recomanant un llibre infantil i juvenil cada setmana dins del programa L’Ofici d’educar. La setmana que ara acaba he recomanat “Qui-Què- Qui” d’Olivier Tallec i l’anterior “Train Kids”. Ho podeu seguir entrant a la pestanya de dalt (llibres per somiar – l’ofici d’educar) on vaig penjant els diferents programes que anem gravant: http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/programa/llibres-per-somiar/fitxa-programa/seccio/1647/5726/
Aprofito per comentar que, demà dissabte 8 d’octubre a les 21h a l’antena de Catalunya Ràdio emeten el programa “Hi havia una vegada…” El poder transformador dels contes. També és una emissió de l’Ofici d’educar que dirigeix l’Elisabet Pedrosa i en aquesta ocasió parlarem de contes populars i de contes d’autor amb el mestratge de la Teresa Duran. Si no ho podeu sentir, no patiu perquè també es pot escoltar per internet entrant a Catalunya Ràdio i anant a l’apartat “A la carta”.
Bibliomèdia és un grup de mestres que des de fa més de 20 anys aporta i comparteix els seus coneixements per a la consolidació de les biblioteques escolars en els centres educatius. Els integrants del grup Bibliomèdia col·laboren amb la revista GUIX a la secció Recomanacions, organitzen jornades i trobades d’intercanvi i reflexió, publiquen llibres, mantenen contactes amb diferents agents educatius, etc.
Una de les preocupacions actuals del col·lectiu és constatar com els recursos materials i humans que es dediquen a la biblioteca escolar disminueix dia a dia i com que continuen creient en el valor educatiu de la biblioteca escolar del segle XXI i la seva repercussió en l’èxit educatiu de l’alumnat, han iniciat una campanya sota el lema “Per una biblioteca escolar viva”, convençuts que la biblioteca escolar és clau per assolir aquest èxit. Han afegit l’adjectiu viva perquè la volen dinàmica, en marxa, que aporti tot el potencial que pot oferir.
Aquesta campanya es va iniciar el curs passat amb una ronda d’entrevistes amb tots els portaveus dels grups parlamentaris de la Comissió d’Ensenyament d’on es van derivar tres actuacions que s’han de materialitzar al llarg d’aquest trimestre:
• Entrevista amb el Director General de Professorat i Personal de Centres Públics i amb el Director General de Centres Públics.
• Compareixença de 20 minuts davant la Comissió d’Ensenyament del Parlament.
• Proposta de resolució del Parlament de Catalunya on s’insta al Govern, entre d’altres, a reactivar i donar continuïtat a les biblioteques puntedu incorporant la figura del responsable de biblioteca a mitja jornada, dotant als centres puntedu del maquinari i fons documental pendent, i demanant que el Consell Interuniversitari inclogui una matèria comuna en la formació inicial dels mestres i una formació especifica pel responsable de biblioteca, reconeixent-la com especialitat.
La intenció d’aquesta campanya és clara: remarcar la funció educativa de les biblioteques escolars i oferir exemples i evidències de com dóna suport al currículum, al coneixement literari, a la creació de l’hàbit lector i a la formació de la competència informacional.
Si voleu llegir el document (o imprimir-lo o difondre’l) només cal que cliqueu AQUÍ
La gent de Bibliomèdia potser no tenen la repercussió mediàtica ni el suport econòmic de fundacions privades o públiques com tenen altres col·lectius però la seva demanda és ben raonada i amb fonaments pedagògics incontestables; per això estic content de formar-ne part.
Comparteixo la informació de l’Associació de Mestres relativa a la organització d’una xerrada sobre el llibre de Katharina von der Gathen Explica-m’ho. 101 preguntes fetes per nens i nenes sobre un tema apassionant, editat per Takatuka aquest 2016.
La trobada serà el dimecres 19 d’octubre a les sis de la tarda a la Sala d’actes de l’Associació de Mestres Rosa Sensat (avinguda de les Drassanes, 3. Barcelona). Comptarà amb la presència de l’autora acompanyada de la Cristina Correro, membre del grup de treball Art i Literatura i de la Mariona Trabal, mestra i bibliotecària de l’escola Orlandai.
El premi Pissiganya 2017 ja està en marxa!
