La Sílvia Fernández, amiga bibliotecària de la Tecla Sala de l’Hospitalet, presenta el proper dijous el llibre La signatura 400.
Es tracta d’una novel·la breu que, amb poc més de cent pàgines, com diu la Sílvia, és llegeix entre dues parades de metro.
És la primera novel·la de Sophie Divry i és el monòleg d’una bibliotecària francesa que un matí troba algú que ha passat la nit tancat a la biblioteca. La bibliotecària, d’uns cinquanta anys, després de vint anys fent aquest treball en aquesta biblioteca provincial, reflexiona sobre literatura i explica anècdotes relacionades amb la classificació Dewey i els llibres de geografia i història (francesa).
Ens parla també dels diferents usuaris de les biblioteques, dels seus costums, de les seves manies, de les seves il•lusions, etc.
Els llibres es converteixen en éssers de carn i ossos, són els autèntics personatges de la novel·la, els interlocutors amb els que compartim les nostres experiències, els desitjos, el sofriment. En aquest sentit, la signatura 400 és un diàleg amb el lector.
Si teniu oportunitat d’assistir a la presentació, el proper dijous dia 20 de desembre a la Biblioteca Xavier Benguerel de Barcelona, segur que disfrutareu.
El 14 de desembre s’estrena la primer part de la versió cinematogràfica de “El Hobbit”. Els qui ja tenim una edat encara conservem en la nostra memòria la mítica frase “Frodo lives” que ens donava un bri d’esperança en els anys foscos de les acaballes de la dècada dels seixanta i inicis dels setanta. Bé, Frodo no té gaire a veure amb aquesta trilogia però és un dels hobbits mítics del món creat per Tolkien (Segons he pogut llegir a la pàgina web de la Sociedad Española Tolkien l’any 1997, la BBC va realitzar una enquesta que va ser contestada per més de 25.000 lectors de parla anglesa, els quals van determinar que El Senyor dels Anells era “el millor llibre del segle XX” … segons els anglesos, és clar)
Fa més de 60 anys que Tolkien va publicar El Hòbbit, la història fantàstica de com Bilbo Bolsón va ser contractat per un grup de nans per anar a buscar el tresor del drac Smaug.
L’obra de Tolkien segueix viva per a milions de lectors de tot el món, que llegeixen, i rellegeixen, i comenten la seva obra, i es reuneixen, i juguen amb els seus personatges, i citen frases dels seus llibres.
Perquè tenen tanta tirada les seves obres? Uns diuen que el seu gran èxit va ser crear unes fantasies tan detallades i verídiques que semblen reals. Altres diuen que les seves obres ens ensenyen el significat de les coses importants: el deure, la lleialtat, l’amistat, l’amor, la natura, l’art, la mortalitat i, sempre en primer lloc, l’esperança. Per altres, Tolkien va aconseguir que l’home modern tornés a creure en mites, en déus, en herois, en gestes nobles i heroiques que en el nostre món gris no sabem trobar. Es diu també que ell va crear el modern gènere literari de l’Alta Fantasia, i que la seva Terra Mitjana va ser el primer de molts altres mons que avui segueixen les seves passes.
Sigui com sigui, només cal esperar l’estrena i, vist el fantàstic trailer que han preparat, segur que no ens defraudarà. Es veiem al cinema!
Quan l’acció educativa és clara hi ha preguntes i respostes, necessitat de compartir, exploració de camins inexplorats. Emociona veure com s’investiga, com es promou el treball cooperatiu, com s’enfoca la cultura i la comprensió de la nostra societat multidimensional.
Una de les accions que fem a l’escola i que facilita aquesta construcció de la comunitat d’aprenentatge gira al voltant de les exposicions creatives, un projecte de lectura i escriptura fet realitat des de fa tretze anys i que continua vigent perquè darrere hi ha un fonament teòric que el sustenta i unes persones que hi creuen en ell.
En el darrer número de la revista GUIX de desembre de 2012 hi ha un article on parlo d’uns dels projectes més reeixits de l’escola Sant Josep – El Pi, les exposicions creatives, i ho exemplifico amb la darrera: “la vida secreta dels arbres”.
Com qui no vol la cosa, amb aquest article acabo la col•laboració del tercer any però, com que encara tinc corda, a partir de gener iniciem la quarta temporada del “viure la lectura”, on parlarem de tipologies textuals, de biblioteques d’aula, de lectura en pantalles, dels clàssics, de lectura a l’aula de matemàtiques, etc.
Si voleu llegir l’article de desembre només cal que cliqueu AQUÍ o entreu a l’apartat Publicacions/articles/GUIX on vaig guardant tota la sèrie “viure la lectura”.
L’article l’hem titulat Hi havia una vegada una escola que llegia.Sobre la necessitat de caminar per indrets inexplorats i es troba a la secció “viure la lectura” de la revista GUIX núm. 389 corresponent al mes de desembre de 2012. En castellà s’ha publicat a AULA.
Serà la setmana del 10 al 15 de desembre.
Totes les biblioteques de la ciutat faran una setmana solidària i donaran un llibre a cada usuari que porti un aliment.
D’aquesta forma, aquests equipaments culturals s’afegiran a la campanya d’assistència a les famílies més necessitades i en risc d’exclusió que duu a terme la Creu Roja de L’Hospitalet.
Arran d’una iniciativa semblant que l’Escola Sant Josep-el Pi va impulsar el curs passat (podeu veure la notícia en aquest mateix bloc, editada el 21 d’abril) la Xarxa de Biblioteques es va decidir a encetar aquesta acció de caire assistencial.
L’intercanvi de llibres per aliments se centrarà en dos productes bàsics, llegums secs i oli. Per cada aportació al Banc dels Aliments, les biblioteques donaran un llibre.
Creu Roja prestarà el suport logístic i la infraestructura necessària perquè el projecte sigui reeixit. De la seva banda, les biblioteques editaran
punts de llibre al·lusius i, també miraran d’engrescar usuaris habituals perquè aquella setmana facin un cop de mà com a voluntaris.
Jo hi aniré alguna tarda a la biblioteca Tecla Sala i estaré content de participar. Tant de bo es puguin recollir molts quilos d’aliments, que falta fa.
El pont de Vilaneu és un conte que he escrit amb les companyes mestres, la Desirée i l’Imma, i forma part del projecte Implica’t amb la marató de TV3, un projecte que té com a objectiu fonamental treballar la solidaritat a les aules de les escoles i instituts del nostre país.
Si vols llegir el conte, només has de clicar aquí.
El projecte Implica’t amb la marató de TV3 va néixer, amb molta il•lusió, a la ciutat de Lleida, impulsat per un grup de docents coordinats per la Maria del Mar Lluelles. De seguida, i gràcies a les xarxes socials, s’ha anat escampant i ha anat trobant col•laboradors a tot el territori. A la vora de trenta mestres i professors hem dedicat hores a preparar materials que puguin ajudar als alumnes dels nostres centres educatius. Tot i que han estat uns mesos intensos de feina, estem molt contents de poder contribuir a una tasca solidària d’aquesta magnitud.
Els materials elaborats i recollits en una adreça web tenen una doble intenció. D’una banda, hi ha les accions de divulgació i sensibilització. Són un seguit de documents que incideixen en el concepte “solidaritat” de manera transversal, des de totes les àrees, amb l’objectiu de conscienciar l’alumnat del significat d’aquest substantiu.
Definir la solidaritat pot semblar complex en els temps actuals. Per a nosaltres té un sentit clar i l’associem a paraules com fraternitat, interdependència, cohesió i cooperació, entre d’altres. Creiem que la solidaritat és un sentiment col•lectiu, que fluctua teixint relacions entre el grup i l’individu, de manera constant i indissociable.
Ésser solidaris ens porta a comportar-nos com si fóssim nosaltres qui ens enfrontem directament amb el problema dels altres. Del que es tracta és d’actuar junts, de viure junts, de ser conscients que hi ha una reciprocitat i un reconeixement mutu.
De l’altra banda, en el projecte Implica’t hi ha unes accions d’ajuda a la Marató. Són propostes que donen pistes sobre possibles activitats a realitzar a les escoles amb la idea de recaptar diners per col•laborar en la Marató de TV3. Des de propostes plàstiques, concerts o esmorzars, fins a regals, samarretes, pins o bosses que hi destinen una part del seu import directament a la marató.
El projecte està adreçat a tots els centres educatius de Catalunya i abasta des de l’alumnat de cicle infantil fins al d’educació secundària.
El que pretenem és animar els mestres i els pares i mares a participar en el projecte Implica’t. Si ho aconseguim, si aconseguim estendre el valor de la solidaritat, la nostra satisfacció serà completa.
A hores d’ara tenim el compromís de col•laboració de moltes escoles, associacions de mestres, ajuntaments com el de Lleida o l’Hospitalet, aules hospitalàries,…
El proper dissabte, 15 de desembre de 2012, a l’Auditori Caixaforum de Barcelona (Av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8), organitzada pel Departament d’Ensenyament, la Fundació Jaume Bofill i la Fundació “la Caixa” es farà una jornada pedagògica per aprofundir sobre la influència de la lectura en l’èxit educatiu.
Hi haurà conferències, presentacions d’experiències i altres sorpreses. Es reflexionarà sobre:
Com podem potenciar l’èxit educatiu a través de la lectura?
Com treballar la lectura més enllà del centre educatiu?
Amb quins altres agents podem comptar?
Quin lloc han d’ocupar les famílies?
Quin és el paper dels referents lectors en l’aprenentatge i en l’adquisició del plaer per la lectura?
Quins criteris han seguit les experiències reeixides en aquest àmbit?
Si hi esteu interessats o voleu conèixer el programa i què cal fer per incriure’s, cliqueu AQUÍ
Estic content que hagin pensat en l’experiència de la nostra escola i agraeixo la invitació qaue m’ha fet el company Àlex Cossials, un dels organitzadors de la trobada i persona entusiasta, compromesa amb la lectura i l’educació. Si veniu, petarem la xerradeta a l’hora de la pausa cafè.
La Montserrat García, companya mestra de l’Hospitalet, m’ha fet descobrir un programa anomenat Lectura compartida (Shared reading), que té cert èxit a Australia.
La lectura compartida és una estratègia metodològica que s’utilitza diàriament amb alumnes dels NIVELLS INICIALS d’APRENENTATGE de la lectura i que ofereix l’oportunitat de viure una experiència gratificant de la lectura en veu alta entre un lector competent (el mestre) i tots els alumnes.
Aquesta mètode s’utilitza generalment amb tota la classe. Els alumnes veuen el mateix text. S’utilitza per permetre als infants llegir i gaudir dels llibres que no poden ser capaços de llegir de forma independent, i introduir i reforçar les habilitats i estratègies d’alfabetització abans que els alumnes hagin de aplicar-les en la lectura dirigida o independent.
El procediment que se segueix és el següent:
1. Destinar 15 minuts diaris a llegir amb els alumnes un text breu i significatiu, relacionat amb el tema que s’està treballant durant la setmana, i que ha estat prèviament escrit en un full de paper o mural.
2. Crear un ambient càlid i de confiança perquè els nens se sentin estimulats per la lectura d’un text atractiu per a ells.
3. Exposar el text de manera que tots els alumnes puguin observar i seguir la lectura del mestre.
4. Oferir als infants un model de lectura fluida i expressiva mentre es va seguint el text amb el dit a mesura que s’avança. D’aquesta manera els nens prenen consciència de l’ordre d’esquerra a dreta i estableixen una correspondència entre les paraules escrites i les dites.
5. Desenvolupar la lectura compartida procurant que els infants puguin formular hipòtesis i prediccions sobre el contingut del text, llegir en veu alta al costat del mestre, comprendre el text llegit i desenvolupar diverses destreses com la descodificació, identificació de paraules, desenvolupament del vocabulari, identificació de signes de puntuació, d’aspectes ortogràfics, etc.
6. El mateix text es treballa durant tota la setmana.
7. S’utilitzen diversos tipus de textos: poemes, cançons, rimes, endevinalles, paràgrafs de contes, diàlegs, cartes, notícies, etc.
Els passos que se segueixen són:
1. El mestre mostra el text escrit en un full o mural i estimula els infants perquè expressin les seves prediccions, descriguin el que observen, identifiquin el tipus de text, activin els seus coneixements previs. (2 minuts aprox.)
2. El mestre llegeix amb fluïdesa i entonació natural el text, seguint amb un punter o amb el dit les paraules a mesura que les llegeix mentre els nens l’observen.
3. El mestre convida els alumnes a llegir en veu alta tots junts, permeten que tothom hi pugui participar, fins i tot els infants que tenen dificultats o se senten insegurs. (3 minuts aprox.)
4. Es formulen algunes preguntes per donar suport a la comprensió del text llegit i per verificar les prediccions que els nens han fer abans de la lectura. (3 minuts aprox.)
5. Es reprèn la lectura del text al costat dels nens amb ritme diferent, donant a l’activitat un caràcter lúdic (llegir amb veu “cansada”, “alegre”, llegir només els nens, només les nenes, etc.) (2 minuts aprox.)
6. Fixar l’atenció dels alumnes sobre algun aspecte del codi: identificació de lletres i la seva associació amb els sons, al•literacions o rimes, ús de majúscules o signes de puntuació, vocabulari nou, etc. (5 minuts aprox.)
Cap al final de la setmana, els alumnes ja són capaços de llegir el text amb major autonomia i fluïdesa. És important reprendre la lectura del mateix text durant diversos dies, però cal planificar les activitats de desenvolupament de la comprensió i de destreses de manera que cada dia siguin diferents.
A Nova Zelanda hi ha una dona, la Jill Eggleton, que ha passat els últims anys treballant amb els mestres i planificant aquesta estratègia d’una forma innovadora.
Jill Eggleton diu:
“Els mestres necessiten el millor suport per assegurar l’èxit de lectura per a tots els estudiants.Després de treballar amb els mestres durant molts anys, sé que els mestres necessiten més suport que mai a causa de les pressions i els reptes de les aules d’avui.”
La seva manera de treballar m’ha fet pensar en un altre mestre, en Rick Kleine, dels EUA i de qui podeu veure la seva forma de treballar i comparar-la amb la de la Jill.
A cntinuació teniu dos videos interesants on podeu veure com treballen la Jill i en Rick.
El passat dissabte 17 de novembre es va celebrar el IV Concurs Internacional de Literatura Ràpida’12 L’EXPRÉS, a la biblioteca Vapor Vell de Barcelona. Amb en Julià Figueres i en Ricardo Reitano, vam fer de jurat, com en les anteriors edicions.
Es van presentar 57 treballs sota les consignes “Boira” i “Polítglota”. El mateix dia a la cerimònia, amenitzada pel Xoró de Xoró Itinerante, es van donar a conèixer els guanyadors. Podeu llegir els treball entrant al web de la biblioteca Vapor Vell o clicar en els enllaços següents.
El meu amic Jordi Dolcet del CRP Baix Llobregat 6 ha tingut l’amabilitat de penjar un resumet i un parell de fotos de la darrera xerrada a Sant Vicenç dels Horts del dia 13 novembre.
El títol que ha triat és “10 píndoles”. M’agrada.
Si voleu, podeu llegir el que diu entrant al bloc del seminari de biblioteques de la zona (biblioreport.blogspot.com).
Cada vegada som més els que pensem que el “llegir per escriure” que pregonen sovint els escriptors – Borges, per exemple- indicant que el que cal és ser molt bon lector i llegir molt, és un camí de doble sentit i, per tant, té la seva raó “escriure per llegir”.
L’article d’aquest mes l’hem titulat Els vasos comunicants. Sobre com l’escriptura pot millorar la comprensió lectora i es troba a la secció “viure la lectura” de la revista GUIX núm. 388 corresponent al mes de novembre de 2012. En castellà s’ha publicat a AULA. Podeu llegir l’article si entreu a Publicacions/articles/GUIX o clicant AQUÍ
La Sílvia Fernández, amiga bibliotecària de la Tecla Sala de l’Hospitalet, presenta el proper dijous el llibre La signatura 400.
res es converteixen en éssers de carn i ossos, són els autèntics personatges de la novel·la, els interlocutors amb els que compartim les nostres experiències, els desitjos, el sofriment. En aquest sentit, la signatura 400 és un diàleg amb el lector.
La invitació a la lectura 