Racisme

by

«Salvatges i homes» et colpeja fort

Si us va impactar l’anterior relat d’Annelise Heurtier, autora de Sweet Sixteen, aquest Salvatges i homes també us deixarà petja.

D’entrada, crida l’atenció la coberta i penses que és un muntatge però t’equivoques perquè és real i la història que llegiràs gira al seu voltant, o millor dit, al voltant d’un dels homes que hi apareixen.

La novel·la explica com, l’any 1931, un jove canac, de nom Edou, una mica rebel, quan s’assabenta que alguns dels seus amics han estat seleccionats per anar a Paris on es farà una gran mostra de la cultura de Nova Caledònia —una mena d’exposició universal (exposició colonial, en deien)— decideix que ell també hi anirà.

Ho aconsegueix amb una estratègia curiosa i quan arriba a París, es trobarà tancat durant mesos en una mena de cabanes senzilles i obligat a actuar per al públic parisenc fent de salvatge, antropòfag menjador de carn humana i vestit com hem vist a la coberta. És un zoo humà.

Quan vaig arribar a aquest punt de la lectura, vaig tancar el llibre i vagi començar a investigar si realment hi havien hagut zoos humans i, oh! Sorpresa! Era una pràctica (o negoci) estesa per diferents països d’Europa, al nostre també. Vaig recordar la polèmica que hi va haver amb “el negre de Banyoles” i tot va començar a encaixar. Mira que n’arribem a ser de bèsties!

Si aneu al cercador i escriviu “zoos humans” o similar trobareu moltes evidències (textos i sobretot imatges) d’aquesta pràctica, sortosament prohibida actualment.

Edou i els seus companys han d’actuar per a un públic que va a veure com criden com caníbals, vestits amb collarets, mig despullats, fent balls de guerra inventats, etc.

En paral·lel, l’autora ens presenta un personatge inventat que pertany a la classe alta, a una bona família, i aquest noi, de nom Víctor, per casualitat descobreix que els canacs parlen francès, saben llegir i escriure, pensen, son cristians creients i han estat enganyats per fer aquesta pantomima.

A partir d’aquell moment, en Víctor farà tot el possible per desemmascarar l’engany.

Amb els dos punts de vista, ens podem fer una idea precisa de com va començar el racisme, la força de la propaganda, què van ser els zoològics humans, com els nadius de diferents zones del món van ser absorbits i culturitzat.

Una lectura recomanada per a joves, a partir de quinze anys.

Hi ha un encertat epíleg d’Antumi Toasijé, historiador panafricanista, expert en antirracisme, i president del Consejo para la Eliminación de la Discriminación Racial o Étnica (CEDRE), en el que fa un recorregut per la història dels zoos humans i del racisme a l’estat espanyol.

LES DADES:
Títol: Salvatges i homes
Autora: Annelise Heurtier
Traductora: Elisabet Ràfols-Sagués
Editorial: Pagès
Pàgines: 244
Lleida, 2024

edició original francesa

by

Tertúlia clandestina #12: LA VENTAFOCS, ENVELLEIX?

La propera tertúlia clandestina serà d’aquelles que toquen un tema delicat, en aquests moments. Parlarem de contes populars i reflexionarem sobre si són un illot del passat en una escola que s’està renovant i prepara els infants per a la societat del segle XXI.

De comentaris n’hem sentit de tota mena. A favor i en contra, perquè els contes populars tenen múltiples cares, amb alguns amb aspectes ocults i obscurs, i que fan referència a la seva carrega ideològica.

Intentarem esbrinar:
• Quins són els missatges que envien els contes populars al conscient i a l’inconscient de la ment dels infants per tal d’ajudar-los a resoldre els conflictes que planteja el viure en societat?

• Quins aspectes positius trobem que ajuden a desenvolupar el seu intel·lecte?

• Què passa amb aspectes truculents com l’assassinat de les set filles de l’ogre a “El petit polzet”? I amb l’incest a “Pell d’Ase”?

• Què hem de fer? Canviar els finals? No és això també una forma de manipulació, de la nostra manipulació? Edulcorem a tort i a dret per evitar situacions que creiem ideològicament inacceptables? Privem al nen del veritable sentit de la història?

• Ens arrisquem recordant que “on no hi ha risc no hi ha emoció”?

És un debat apassionant que, en aquests temps que estem vivint estan portant a moltes mestres a desistir d’explicar-los per no tenir problemes amb les famílies de pell fina (que n’hi ha, i tots coneixem casos)

Creiem que pot ser una tertúlia profitosa i, en aquesta ocasió, ens centrarem en la vessant psicològica del contes populars de la mà d’una persona que ens donarà respostes a saber si són tan importants per als infants, si són cruels, o què passa amb els versions ensucrades de la factoria Disney, per exemple.

Parlarem de “Els tres porquets”, “La Ventafocs”, “La Caputxeta”, “Les set cabretes i el llop”, “l’aneguet lleig”, “La Blancaneu” i altres rondalles molt conegudes.

Us ho explicarem tot plegat a la trobada del dimecres 6 de març. Us hi esperem!

RECORDEU:
Tertúlia clandestina “LA VENTAFOCS, ENVELLEIX?”
Data: dimecres 6 de març de 2024
Hora d’inici: 18:00
Hora d’acabament: 19:30
Contrasenya per accedir: En aquesta ocasió és LA BRUIXA HA DE MORIR, però si mostreu el carnet VIP podeu entrar directament i teniu seient reservat a la primera fila.
Lloc: Espai Llamps i Centelles
Carrer Rosalía de Castro, 80, l’Hospitalet.
Transport públic: Metro Torrassa (línies 1, 9 i 10) i Bus (L16 i M12)

by

«Patina» a L’Ofici d’Educar

El passat diumenge, 31 de desembre, vam presentar la novel·la Patina, de Jason Reynolds. És la segona història d’una tetralogia de la que ja vam presentar Ghost. De moment, de les tres que s’han traduït, és la més rodona, al meu entendre, i la més potent. Explica la vida d’una noia, la Patina —Patty— que és la més ràpida de l’equip d’atletisme. La seva vida es complica quan, després de la mort del pare i la malaltia de la mare, han d’anar a viure. Ella i sa germana, a casa del seu oncle i la seva parella.

Però el canvi de casa li comportarà canvis de tota mena, especialment un canvi de barri i d’escola. Així d’una escola pública mixta una privada elitista només de noies on haurà de suportar les burles de les noies “pijes”.

Mentrestant, la temporada d’atletisme continua, i l’entrenador, en veure com és de competitiva, la tria per a l’equip de relleus.

Un llibre preciós que ens parla de de classisme i racisme mitjançant la vida d’una jove que busca la pròpia pau mentre aprèn a treballar en equip.

El llibre està editat per Sembra Llibres, té 188 pàgines i es de molt bon llegir. Enganxa.

I la pregunta per participar el concurs dels “Llibres per somiar” sobre el llibre “Patina” és:

Quin esport pràctica la Patina?

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat i teniu temps fins al proper diumenge 7 de gener.

El podcast de la secció el podeu sentir clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/patina-de-jason-reynolds/audio/1191904/

………………………………………..

I al mateix programa, triar un joc o una joguina per a un nen o una nena és un acte d’amor, de consciència i de sentit comú, defensa Imma Marín, experta en jocs i joguines, creadora de Marinva i autora de “Jugar”: un extens inventari de jocs i joguines. La majoria de nens i nenes tenen més joguines de les que necessiten, i l’excés de joguines mata les ganes de jugar, afirma l’experta. Imma Marín ens dona, a “L’ofici d’educar”, criteris per triar amb consciència jocs i joguines. I també consells pràctics per fer la carta als Reis.

Podeu sentir tot el programa, clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/criteris-per-triar-amb-consciencia-jocs-i-joguines/audio/1191907/

by

«El lleó sobre la porta», un relat emotiu i divertit

“El lleó sobre la porta” és una gran novel·la per a joves que explica una història força curiosa. Se centra en tres nois, en Leo, la Sangeeta i l’Olivia, que comparteixen grup classe en una escola d’un poble anomenat Whot. Tenen en comú el seu origen, amb uns avantpassats vinguts de Singapur, la Índia i Ghana.

Tot comença quan el mestre, el senyor Scott (un personatge singular), els proposa una sortida a visitar la catedral de Rochester. Allà, el noi Leo descobreix un nom en un memorial dedicat als herois de la Segona Gerra Mundial.

El nom és idèntic al seu i comença a fer-se preguntes sobre qui va ser aquest Leo Kai Lim, amb qui compateix nom i cognoms. No sé si us heu trobat mai en aquesta situació però resulta molt inquietant. Cada vegada que vaig al poble, a Castelló, visito pel cementiri on estan enterrats els meus pares, avis i altres familiars. Allà, en aquell petit cementiri hi ha una làpida d’un avantpassat amb el meu nom i els meus cognoms. Em crea cert neguit.

Tornem a la novel·la d’Onjali Q. Rauf. En Leo vol saber què va fer aquests heroi de les RAF britàniques i comença a investigar, preguntat als seus familiars, buscant informació a la biblioteca escolar, etc. Descobreix que els llibres d’història no esmenten els herois anònims, sodats d’Àsia i Àfrica que van lluitar ala Guerra Mundial, com el personatge en qüestió. Aquí el relat pren un aire de novel·la policíaca que segueix les passes dels tres nois, mentre la classe s’embarca en un projecte sobre els “herois oblidats”.

El racisme és present al llarg del llibre. Hi ha alguns nois de la classe, en Toby i la Catherine, que menyspreen al Leo i li generaran tota mena de problemes. Bé, és una bona oportunitat per parlar sobre el racisme que massa sovint aflora a les escoles i instituts.

La novel·la es llegeix en un tres- i-no-res, malgrat les 360 pàgines. M’han agradat molt les quaranta pàgines que hi ha al final, a manera d’annex, on s’esmenten casos reals i s’aporta molta informació sobre la Segona Guerra Mundial.

S’agraeixen novel·les per a infants i joves que tracten temes que sovint només podem llegir intercalats a les obres de ficció per a adults.

Lectura recomanada per als nois a partir de 12 anys i, especialment, per als mestres que trobaran una manera de fer i d’engrescar els alumnes en la recerca, discussió i presentació dels projectes.

LES DADES:
Títol: El lleó sobre la porta
Autora: Onjali Q. Rauf
Traductora: Lara Estany
Editorial: laGalera
Pàgines: 360
Barcelona, 2022

by

«El famosíssim catàleg de Walker & Down»: Aventures per llegir d’amagat dels pares

Recordo perfectament «Las aventuras de Tom Sawyer», una novel·la escrita per Mark Twain que narra les peripècies d’en Tom i del seu amic Huckleberry Finn. Hi apareixen també el malvat indi Joe i la bella Becky Tather de qui s’enamora en Tom, al capítol sisè. Aquesta història forma part del meu itinerari adolescent, juntament amb les novel·les de Jules Verne i altres clàssics que llegíem els anys seixanta com “La cabaña del tio Tom”, “Los tres mosqueteros”, “La isla del tesoro”, etc. totes en castellà.

Ara he llegit una novel·la que m’ha recordat molt, però molt, «Las aventuras de Tom Sawyer» i ho he tornat a xalar de valent. Es tracta d’un relat situat al bayou, a la zona pantanosa de la desembocadura del Mississipí, a principis del segle XX. El bayou és una perillosa xarxa de canals i pantans on hi ha mosquits a mansalva, serp verinoses i caimans (al·ligàtors, en diuen).

El títol és «El famosíssim catàleg de Walker & Dawn» i la novel·la narra les aventures de quatre amics, l’Eddie, en Te trois, la Julie i en Tit i tot el que els va passar arran d’una compra que van fer al catàleg, una mena de llistí telefònic amb il·lustracions que emplenaven les dues mil pàgines d’articles que es podien comprar per correu des de qualsevol punt d’Amèrica. Més o menys, com l’Amazon actual.

Els nois són ben diferents i en certa ocasió, pescant al riu, el ganxo de la canya queda atrapat en un pot que conté unes monedes (tres dòlars). Hi ha qui vol gastar-se’ls en llamins, però finalment decideixen comprar alguna cosa útil de els que hi ha al Catàleg. Pensen que una pistola i les bales pot ser una bona compra. El preu no és molt elevat i es poden fer càrrec.

Les complicacions comencen amb l’enviament de la sol·licitud de compra i amagant el fet als pares. Però això no és comparat amb el que vindrà després perquè quan els arriba el paquet al seu interior no hi ha un revòlver sinó un rellotge vell i espatllat i les sis bales. Sembla que ha estat un error uns però dies més tard es presenta a la zona un tal Jack que diu que és agent de la Walker &Down i els ofereix 50 dòlars pel rellotge. Els nois accepten l’intercanvi però descobreixen que es tracta d’un estafador i fugen. En la persecució, el tal Jack morirà en quedat atrapat en una zona d’arenes movedisses i ser cruspit per una caimana.

Què poden fer? Tot sembla misteriós i més quan saben que el propi Walker ofereix 4000 dòlars a qui torni del rellotge.
I aquí comença el viatge dels quatre nois que van seguint el curs Mississipí en direcció a Nova Orleans i després enfilant cap al nord amb la intenció d’arribar a Chicago, seu de l’empresa.

Una novel·la rodona que val molt la pena i que segurament als lectors a partir de 12 anys ( i als d’onze, bons lectors) els pot enganxar.

M’ha agradat com anomenen els capítols i les imatges tan elaborades que acompanyen el relat.

LES DADES:
Títol: El famosíssim catàleg de Walker & Dawn
Autor: Davide Morosinotto
Traductor: Carles Biosca
Editorial: Viena
Col·lecció: El jardí secret, 28
Pàgines: 400
Barcelona, 2020

fitxa-de-premsaBaixa
by

«Negra», un còmic que explica la vida desconeguda de la Claudette Colvin

Claudette Colvin té 81 anys i per alguns de nosaltres ha estat una desconeguda fins no fa gaire. En concret, des que es va publicar el darrer febrer la seva història de lluita en defensa dels drets de la població afroamericana. Coneixíem, això sí, la peripècia de la Rosa Parks, abastament referida i posada com a exemple de lluita. El que no sabíem és que uns mesos abans, una noia de quinze anys, la Claudette Colvin, ja va fer un acte de resistència igual al de la Rosa Parks, negant-se a cedir el seu seient a un passatger blanc.

El cas de la Parks va esdevenir el detonant de la lluita pels drets civils als Estats Units i va suposar el final de la segregació, amb un matís: No es van acabar les tensions racials, com hem pogut comprovar en els darrers mesos.

He llegit amb interès aquest còmic ben editat que ens explica la vida de la Claudette Colvin. Està explicada de manera senzilla, evitant les emocions personals i mostrant les coses tal com van passar. L’inici és molt potent, adreçant-se al lector, adreçant-se a nosaltres directament, endinsant-nos ràpidament en la pell de la jove Colvet i situant-nos perfectament en els anys 50 del segle passat a la ciutat de Montgomery, Alabama.

Diu:
Inspira profundamente. Deja el lugar en el que te encuentras y cruza arroyos, ríos, el océano Siente la brisa. Sobrevuela Nueva York, la estatua de la Libertad, el Empire State Building. Bordea la costa y dirígete hacia el sur. El aire se vuelve más caliente. Virginia, Carolina del Norte, Carolina del Sur. Ahora estás en tierras algodoneras. Te alejas de la costa, te adentras en los campos de cultivo. Y giras hacia el oeste. Estás en Montgomery. A partir de ahora, eres negro. Un negro de Alabama. En los años cincuenta.

Els dibuixos són de la il·lustradora francesa Émilie Plateau i és una adaptació de l’obra del mateix títol escrita per la Tania de Montaigne. La majoria són imatges panoràmiques, sense entrar al detall dels primer plans, per evitar emocions i cenyir-se als fets. Uns dibuixos senzills, infantils, on destaca l’ús del color per a enfosquir les cares dels negres quan a la mateixa imatge hi ha persones blanques i deixant-les blanques quan està la Claudette sola en el dibuix. Curiós.

Algunes pàgines en negre i amb un text en blanc són realment colpidores.

Resulta interessant comprovar com la història ens mostra un Luther King vergonyós de la Claudette perquè és jove, estudiant i sobretot perquè es queda embarassada, en circumstàncies una mica tèrboles, d’un home blanc. Sembla que aquest no era el moment que esperava la comunitat negra. Van albirar la seva oportunitat uns mesos després amb els fets de la Rosa Park.

A les darreres pàgines hi ha una informació prou entendora i aclaridora de conceptes com les lleis « Jim Crown», l’associació nacional per al progrés de les persones de color, el consell de ciutadans blancs, el consell polític de les dones. També coneixem qui va ser la Jo Ann Gibson, en Fred Gray, en E.D. Nixon, la Rosa Parks, en William Gayle, etc.

Lectura recomanable per al primer cicle de l’ESO.

LES DADES:

Títol: Negra, la vida desconocida de Claudette Colvin
Autora: Émilie Plateau
Il·lustradora: Émilie Plateau
Traductora: Sara Bourehiyi
Editorial: Duomo
Pàgines: 136
Milan, 2021

Podeu veure una animació promocional de la versió original francesa, a continuació:
https://www.youtube.com/watch?v=k-uMl_6MrxY

by

Molt sovint, la literatura ens explica com ens sentim

rosa_260Aquestes darreres setmanes estem assistint, des de la distància, a un seguit de notícies que ens arriben dels EUA i que ens recorden com costa de netejar la taca del racisme.
Hem vist com un nen afroamericà moria perquè tenia una pistola de joguina, un altre dia el gran jurat de Missouri va deixar en llibertat un policia blanc que va matar un adolescent negre desarmat… i així fins a quatre casos consecutius. A Cleveland, a Ferguson, A Nova York, a Phoenix…

rosa_1160-1Ens costa explicar els nostres sentiments i molt més explicar-ho als nostres alumnes. Sentiments de ràbia, de frustració, de veure com el món no canvia o ho fa molt lentament. Malgrat estiguem a milers de quilòmetres i fem com si la cosa no anés amb nosaltres, cal que ens preguntem: aquest és el món que volem per als nostres fills? Per als nostres amics? Aquí a Catalunya també som racistes? És només el color de la pell allò que ens diferencia?

Són qüestions que s’han de posar sobre la taula, han d’entrar a les aules. Una manera de fer-ho és amb el poder de la literatura, amb la lectura d’històries com El autobús de Rosa  de Fabrizio Silei, amb il·lustracions de Maurizio A.C. Quarello, que ens explica el que va passar l’any 1955, quan una dona, la Rosa Parks, es va negar a deixar el seu seient a l’home blanc, adduint que “estava cansada”.
En aquells dies, la llei deia que si tots els seients “només per a blancs” -les primeres fileres del bus- estaven ocupats, els negres havien de cedir el seu lloc als passatgers blancs. I la Rosa Parks no ho va fer i va anar a la presó. Aquest fet va remoure la consciència de la comunitat negra i va deixar de pujar als autobusos, durant 381 dies. Fins que es va alliberar la Rosa i es va abolir la llei…

El nen de Cleveland no mereixia morir. Tampoc l’adolescent de Ferguson. No ho oblidem.

Whites Only - Racism in The U.S., 1955 (1)Whites Only - Racism in The U.S., 1955 (6)Whites Only - Racism in The U.S., 1955 (7)