cicle infantil

by

Nadal 2025. Lectures recomanades per a Cicle Infantil i Educació Primària

Els llibres són un bon regal, però hi ha dates com Sant Jordi i Reis, on amb més probabilitat els infants rebran alguns bons llibres.

Com que l’allau de novetats és gran i no sempre hi ha temps d’anar a remenar a les llibreries de confiança, des de fa molts anys pugem les nostres recomanacions en un tríptic on assenyalem algunes de les novetats que més ens han agradat.

Els llibres sempre són novetats per als qui no els han llegit i per això, en una pestanya que hi ha al capdamunt d’aquest blog, allà on diu “Recomanacions. Guies de lectura”, conservem les dels darrers anys.

Acostumem a dir que la tria sempre és personal i consensuada amb un petit grup de mestres, llibreteres i bibliotecàries amigues. Si us serveixen d’orientació, ja ens va bé, però aconsellem que aneu a les llibreries i biblioteques, pregunteu i llegiu pensant en els vostres alumnes.

Us passem el llistat d’aquest Nadal 2025, ordenat per cicles. Al final, trobareu el tríptic que podeu descarregar.


Cicle Infantil

El racó de pensar
Pieter van den Heuvel. Litera
Nit de Reis
Oriol Garcia. Combel
Ai, renoi!
Michael Rosen. Ekaré
Anem al bosc
Verónica Fabregat. Akiara
Lluna
Christian Roux. Nöop
No és una caixa, és una ciutat
Antoinette Portis. Kalandraka

Una cosa
Aviel Basil. Takatuka
Farinetes, sisplau!
Laura Mucha. Combel
Vull anar sense rodetes!
Tobias Giacomazzi. Kalandraka
Mussol i Pingüí
Vikran Madan. Corimbo

Cicle Inicial

Hi ha monstres a la meva habitació
Fanny Pageaud. MTM
Llupet
Sara Fernández. Bookolia
En Pere dels 7 secrets
Cristina Losantos. Combel
On és el Nuc?
Émilie Boré. EntreDos
El viatge al·lucinant d’un homenet errant
Hans Traxler. Babulinka
Les cruentes batalles de la reina Xinxeta
Quim Crusellas. La Galera
Burundi (De miralls, alçades i girafes)
Pablo Bernasconi. Catapulta
La bicicleta oblidada
Germán Machado. Bindi books
El gat Boris. La bola de neu
Erwin Moser. Flamboyant
Jan Rex
Joaquín Camp. Zorro Rojo

Cicle Mitjà

El puma de Hollywood
Gemma Capdevila. Babulinka
Cruce de caminos en el Valle Dorado
Lewis Trondheim. Astronave
El consultori de la senyora Ainou
Meritxell Martí. Flamboyant
Una vida tan llarga
Giulia Vetri. Libros del Zorro Rojo
Moixeró. El gat que volia conèixer animals del món
Ramon Besora. Meraki
La Caputxeta vermella
Concha Pasamar. Bookolia
El paradís dels gats
Émile Zola. Corimbo Travesía
El camí groc
Sven Nordqvist. Flamboyant
Tres, i tres, i tres fan…
Sherezade Bardají. Bindibooks.
El berenar del senyor Verd
Javier Sáez. Ekaré

Cicle Superior


Contes breus de deu paraules
Joseph Coelho. Corimbo Océano
Un abric vermell
Alba Dalmau. Bindi books
Mini Arquitectes
Joséphine Seblon. Coco books
Maleïdes sabates
Tom Percival. Andana
ABC i la Sra. Smith
Núria Parera. Babulinka books
En Marc i en Moha 3: No fotis!!!
Kim Fupz Aakeson. Takatuka
Fantasmes
Raina Telgemeier. EntreDos
La filla lluminosa
Eva van der Berg. Flamboyant
¡Es injusto!
Assata Frauhammer. Lóguez
El bosc del mil ulls
Frances Hardinge. Bambú

El tríptic, per si el voleu descarregar:

by

«El racó de pensar», un àlbum il·lustrat brillant

Veient la coberta em va venir al cap la frase que se sentia en alguna ocasió a l’escola (poques, tot s’ha de dir) quan alguna mestra enviava a un racó de l’aula on hi havia “la cadira de pensar” a algun infant que havia fet una entremaliadura. Crec que és una pràctica que ja no s’estila i s’agraeix. Sempre em va remoure que s’associés “pensar” amb càstig.

Aquest àlbum il·lustrat comença amb un nen (en Jasper, segons llegim a la contracoberta) de cara a la paret amb una forquilla i un ganivet a les mans. També té fils d’espaguetis al cap, a la cara, a l’espatlla i enganxats a la paret.

Arriba una oca i li pregunta què hi fa? I ell respon que “diuen” que s’ha portat malament. És un detall molt important perquè no diu “m’he portat malament” sinó “diuen que m’he portat malament” i aquesta precisió serà determinant al final del relat.

Després arriba un gos dàlmata que diu que s’ha portat malament i també es queda de cara a la paret, al racó de pensar. Se’l veu amb una pilona arrencada del terra i lligada a la seva corretja.

A partir d’aquí, diversos animals van arribant i es van afegint al racó. Primer un ruc, després una serp i un ant. Cadascú va explicant la seva història.

El moment més hilarant és quan arriben les gavines i no són benvingudes. Marxen i es vengen deixant caure les excrements sobre el nen i els animals. Com que és una entremaliadura, les deixen unir-se al racó.

Les il·lustracions són brillants i tenen molts detalls divertits que cal anar seguint. No us perdeu les expressions de les cares.

Cap al final, l’ant es disculpa, diu “ho sento” i marxa. La resta d’animals fan el mateix i el nen es queda sol, novament. Un final sorprenent donarà molt de joc per a la conversa.

Molt recomanable per a cicle infantil.
LESDADES:
Títol: El racó de pensar
Autor: Pieter van den Heuvel
Il·lustrador: Pieter van den Heuvel
Traductora: Maria Rosich
Editorial: Litera
Pàgines: 40
Albuixech (València) 2025

by

A la llum de la «LLUNA»

Si algú es dedica a buscar llibres per a infants que continguin la paraula «Lluna» a la coberta, probablement la cerca serà interminable. Fins i tot, pot acabar “llunàtic” (és broma).

Un dels últims que he llegit amb el títol “LLuna” m’ha semblat enginyós, com una mena de joc entre l’autor i el lector.

En format reduït (16 x 16 cm.), en cartoné i fulls arrodonits, ideal per a infants més menuts que el puguin llegir acompanyats de l’adult.

A la coberta, ja ho veieu, un gat i un gos (bé, els infants diuen que és un llop la primera vegada que el veuen) que seran el protagonistes del relat perquè hi viuen junts en una casa. Tenen un problema: a casa seva no hi ha llum i al vespre no poden llegir. A partir d’aquí se les empescaran per trobar la solució.

La gràcia és que a cada pàgina doble trobem a l’esquerra una frase i a la dreta una imatge que complementa el relat.

Per exemple:
Si a l’esquerra llegim que “van pujar a una”, a la dreta hi ha dibuixada una escala. I així successivament.

No cal dir que al final trobaran la llum que els cal per llegir un llibre que porta per títol, precisament, «Lluna».

Un llibre-endevinalla que agradarà als infants que comencen a tocar llibres.

És el primer relat que llegeixo d’aquesta editorial que publica en francès, castellà i català.
Nöop és el nom curiós que té a veure amb l’origen del pares de l’editorial que són d’origen senegalès on aquesta paraula “Nöop” significa felicitat, la felicitat de transmetre boniques històries.

LES DADES:
Títol: Lluna
Autor: Christian Roux
Il·lustrador: Christian Roux
Editorial: Nöop
Pàgines: 30
Barcelona, 2025

by

«Ai, Renoi!» el nou àlbum d’en Michael Rosen i la Helen Oxenbury

Fa més de trenta anys que en Michael Rosen i la Helen Oxenbury no tornaven a coincidir fent un llibre. Recordem el mític “Anem a caçar un os” que tants bons moments ens ha fet passar, a casa i a l’escola.

Aquest segon àlbum, “Ai, renoi!”, també té una estructura repetitiva però l’enfocament és diferent perquè si a “Anem a caçar un os” la natura i els paisatges tenien molta presència, en “Ai, renoi!” han desaparegut completament i la il·lustradora es centra en els personatges i els animals.

L’argument és senzill. Es tracta d’un noi (recomano que li poseu nom) que va a fer unes compres. Se’l veu vestit amb una jaqueta vermella, cinturó i una gorra negra. Tot plegat li confereix un aspecte molt anglès. Passeja i ens convida a anar avançant amb ell. El seu objectiu és anar a comprar diferents objectes.
A cada botiga on va, demana una cosa diferent (unes pastanagues, un barret, un abric, un pastís, etc.) i es crea una certa confusió perquè li ofereixen un animal.

Aquest embolic fa riure força als infants. És una mena de joc perquè han d’imaginar quin animal li ofereixen amb les dues pistes que ajuden a identificar-lo:

Una és la visual perquè la forma de l’embolcall i un petit detall que es pot veure, ajuden molt.

L’altra recau en la destresa del narrador que ha de recordar que es tracta d’un text rimat i aquesta rima ajuda a deduir de quina bèstia es tracta. Per exemple, quan el noi diu “Renoi, quasi ploro! Em van donar un…” cal pensar en una animal que rimi amb ploro i si ens fixem en el paquet que li ofereix el botiguer podem intuir una cua vermella que delata la presència d’un lloro.

Si la rima diu “Renoi, quin disbarat! Em van donar un…” busquem el nom d’un animal que rimi amb disbarat. I així en cada episodi. Molt divertit.

Si us animeu a explicar-lo als infants de cicle infantil, va molt bé anar repetint a cada escena l’enfilall de bèsties que segueixen el noi perquè ajudarà a assimilar el relat. I, si us atreviu, es pot cantar la tornada (No és el que volia… M’ho quedo? I ara. Quina bogeria!”)

Lectura recomanada per a infants de cicle infantil.

LES DADES:

Títol: Ai, renoi!
Text: Michael Rosen
Il·lustracions: Helen Oxenbury
Traductora: Clara Jubete
Editorial: Ekaré
Pàgines: 40
Barcelona, 2025

by

«Farinetes, sisplau!», un conte modern amb personatges clàssics

Vam tenir l’honor de rebre a en Marc Boutavant a l’Hospitalet (https://jaumecentelles.cat/2024/01/22/tertulia-amb-en-marc-boutavant/). Ens va explicar el seu mètode de treball i vam comprovar com n’és de variada la seva manera d’il·lustrar. Només cal agafar els seus llibres i comprovar-ho. Si observes un “Ariol”, un “Muk” i un “Gos pudent”, no diries que són obra del mateix autor. I ho són.

És el que ha passat amb aquesta novetat. En Boutavant ha entès que es tracta d’un conte adreçat als infants de cicle infantil i ha adoptat una paleta cromàtica i una manera de dibuixar més clàssica, amb la intenció de facilitar la seva lectura.

De tota manera, els seguidors d’en Boutavant podran comprovar alguns detalls que són la seva marca personal com els fons acolorits (carbassa, groc, vermell, rosa,…) d’algunes escenes. També hi ha referències al Gat Xafat, a l’Ariol i a d’altres personatges del seu imaginari.

La història és divertida perquè ens presenta un os que vol saber com acaba el llibre que està llegint i cada cop que és a punt de passar pàgina, l’interrompen diversos personatges que volen tastar les seves boníssimes farinetes.

Els visitants són prou coneguts: La Rinxols d’or, la Caputxeta, els tres porquets i l’àvia de la Caputxeta… calla! Que potser no és l’àvia i és algú que s’ha disfressat d’àvia i ve amb altres intencions.

El relat és obra de l’escriptora i poeta Laura Mucha, molt coneguda al Regne Unit.

Un àlbum il·lustrat amb una seqüència repetitiva que va pujant la tensió a mesura que avança el desenllaç.

Lectura recomanada per a infants de tres a sis anys.

LES DADES:
Títol: Farinetes, sisplau!
Autora: Laura Mucha
Il·lustrador: Marc Boutavant
Traductora: Aurora Ballester
Editorial: Combel
Pàgines: 48
Barcelona, 2025

by

La història d’un puma solitari a Los Ángeles

Fa un parell de setmanes vaig llegir la notícia que un exemplar de voltor jove, desorientat i dèbil va fer acte de presència a Puiggerdà. Se’l va veure picant les espardenyes d’una sabateria. Buscava quelcom per menjar. El van recollir i el van dur al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa.

De vegades llegim notícies com aquesta i veiem un relat bonic per explicar als infants, en arribar a l’escola.

Una cosa semblant li devia passar a la Gemma Capdevila quan va sentir la història del puma de Hollywood i va pensar que allà hi havia un relat inspirador que podia convertir en àlbum il·lustrat. I així ho va fer.

Aquest mes d’octubre, a la llibreria “Lectors, al tren!” (Rubí) podem gaudir de les il·lustracions originals, així com altres de diversos llibres de la Gemma Capdevila.

El puma de Hollywood narra la història real d’un puma que va deixar enrere el seu hàbitat natural perquè l’acción de l’home l’estava deteriorant. Va creuar dues autopistes estatals (no sé sap com ho va poder fer sense ser atropellat) i va arribar a la ciutat de Los Ángeles. Als afores, hi ha un parc anomenat Griffith Park i allà es va instal·lar. És va fer molt popular perquè una nit va ser fotografiat. Gràcies al puma es va reflexionar sobre la relació dels animals amb els seu habitat i es van construir corredors naturals per tal que les bèsties puguin circular lliurement d’un lloc a l’altre sense perill.

Al final del relat, trobareu set pàgines extres on hi ha informació sobre els pumes, com s’alimenten, on viuen, qui va ser el P-22, com es reprodueixen i altres detalls curiosos i interessants adreçats als nois i noies.

Lectura recomanada per a infants a partir de cicle inicial.

LES DADES:

Títol: El Puma de Hollywood
Autora: Gemma Capdevila
Il·lustradora: Gemma Capdevila
Documentació: Joana Riera
Editorial: Babulinka Books
Pàgines: 48
Barcelona, 2020

by

«Blau-pop», descobrint els colors

Els llibres pop-up de la col·lecció que l’editorial Combel dedica als colors els ha creat l’Aurore Petit. De moment s’han traduït al català el vermell, el blau, el verd, el rosa, el taronja, el groc i el blau.

Són de mida petita, quadrats de 10 x 10 cm, de tapa dura i la gràcia està en que, en obrir cada doble pàgina apareix una imatge feta amb pop-up. Són uns troquelats senzills i agradables que ajuden a aprendre paraules i a gaudir d’unes il·lustracions que sorprenen quan els infants menuts, de menys de tres anys, les veuen.

Veiem, per exemple, el BLAU POP, dedicat al color blau. Conté sis dobles pàgines en les que podem descobrir, a cada doble pàgina un objecte d’aquest color. Pot ser una balena o el cel. En qualsevol cas, ja siguin animals, objectes o conceptes simples, el blau es presenta en totes les seves formes.

Veiem un altre, el taronja.

Lectures recomanades per als infants entre 1 i 3 anys.

by

«Vull anar sense rodetes!» un àlbum sobre creixement i aprenentatge

Arriba l’estiu i és temps de bicicletes. Encara recordo les vacances al poble, i l’any en que vaig aprendre a anar amb bicicleta. Va ser una emoció gran, després d’alguna que altra caiguda. Era una bicicleta antiga, molt antiga, amb la que el pare, de petit, anava amunt i avall als altres pobles, una bicicleta sense marxes ni pinyons i molt pesada si la comparem amb les meravelles que veiem avui.

Anys més tard vaig tornar a viure una altra emoció que segurament també haureu viscut: El moment en que els fills aprenen a anar amb bicicleta. Òndia, ets feliç però alhora veus com s’allunyen i et crea un sentiment estrany.

M’agrada anar amb bicicleta, passejar pels marges del riu Llobregat i arribar a la platja del Prat. Mentre pedales el cap va a la seva. De vegades, com la granota del conte, tens alguna caiguda però t’aixeques i tornes a pedalar.

Quan passa per les meves mans un llibre sobre bicicletes, no puc deixar de mirar-lo. És el que m’ha succeït amb aquest «Vull anar sense rodetes!», un àlbum il·lustrat per a infants de cicle infantil que ens parlar d’una granota que, amb cara trista, vol desprendre’s de les rodetes de la seva bicicleta. La granota vol ser tan hàbil com els seus veïns adults, capaços de pedalar mentre duen el diari sota el braç, transporten la cistella de la compra, reparteixen el correu o fins i tot fan acrobàcies dalt d’un monocicle.
Però el primer intent de passeig sense rodetes acaba malament… o potser no.

Aquesta obra va ser finalista del XVII Premi Internacional Compostela per a Àlbum Il·lustrat. A l’editorial, destaquen que “El seu autor, Tobias Giacomazzi presenta una obra amb uns personatges animals humanitzats molt diversos: vaca, gos, coloma missatgera, saltamartí… A la senzillesa del text, que destaca per la repetició de la frase que dona títol al llibre, s’afegeixen unes il·lustracions a doble pàgina que combinen els retrats i les escenes urbanes que permeten fer gaudir dels detalls i les clicades a l’ullet humorístiques: la cigonya que travessa amb el seu bec el diari que va llegint pel carrer; les cartes que, arrossegades pel vent, es claven en les pues de l’eriçó; el ratolí que s’amaga del gat qui duu a la cua una trampa…”

Lectura recomanada per a cicle infantil.

LES DADES:
Títol: Vull anar sense rodetes!
Autor: Tobias Giacomazzi
Il·lustrador: Tobias Giacomazzi
Traductor: David Nel·lo
Editorial: Kalandraka
Pàgines: 28
Barcelona, 2025

by

Cesc i Alabert: Un dia de pic-nic

El tercer títol de la sèrie d’en Cesc i Alabert porta com a títol “On són les galetes?” i m’ha recordat molt a un relat que va publicat l’editorial Joventut l’any 1981 i avui descatalogat i impossible de trobar. Parlo de “En Marti i les galetes coco” i estava basat en les anècdotes dels fills del matrimoni alemany, l’Inger i la Lasse Sandberg. De fet, era una sèrie de llibre de mida petita, ideals per narrar-los als infants de cicle infantil. El de les galetes de coco, és un dels meus preferits i encara l’explico, acompanyat d’unes galetes de coco que vaig menjant mentre avança el relat, fins al sorprenent final.

Quan he vist “On són les galetes?” he recordat el d’en Martí perquè la facècia és molt semblant, igual de divertida, I amb un final també sorprenent.

En aquesta ocasió, el Cesc i l’Alabert van al camp a fer un pícnic, però com acostuma a passar, alguna cosa falla.

En Cesc ha portat una sorpresa saborosa però li diu al seu amic que no la pot obrir fins després de la migdiada. Com podem imaginar, la curiositat fa que l’Alabert no pugui esperar a obrir la capsa i oh!, descobreix que en Cesc ha cuinat les seves galetes preferides.

A partir d’aquest punt, i mentre en Cesc descansa, l’Alabert pensa que si se’n menja una, només una, no passarà res. Però la galeta és tan bona que no es pot resistir i, després d’una, ve una altra, i una altra,… i ja podeu imaginar com acaba.

Quan en Cesc es desperta, ai!, veu la capsa buida. L’Alabert intenta inventar-se alguna explicació però després se sent culpable i pensa que cal reconèixer els fets, tot i que les coses no sempre són com esperem.

Un relat molt divertit que ens parla d’amistat, paciència i demanar perdó.

Per a cicle infantil.

LES DADES:
Títol: On són les galetes?
Autor: Chris Naylor-Ballesteros
Il·lustrador: Chris Naylor-Ballesteros
Traductora: Núria Font i Ferré
Editorial: Cruïlla
Pàgines: 40
Barcelona, 2024

by

«Una cosa» un relat bondadós per a les primeres edats

Quan posem un llibre en mans dels infants de cicle infantil, mai n’estem segur si serà una bona tria i entrarà a formar part dels seus preferits. No obstant, hi ha alguns indicadors que ens donen pistes perquè sigui ser entenedor, el infant pugui resseguir el relat i llegir i entendre les imatges.

L’editorial Takatuka acaba de traduir un àlbum escrit per Aviel Basil, un autor-il·lustrador egipci que ha seguit la fórmula tradiciconal de l’èxit.

«Una cosa» l’encerta amb el format: cantonades arrodonides, fulls de cartró que no es dobleguen, imatges apaïsades que l’infant lector pot sostenir amb els seves mans, mida ideal (21 d’ample i 18 d’alt).

També l’encerta amb els personatges. En aquestes edats, els animals ajuden a la identificació i si, com és aquest cas, per allà apareix un ratolí ja ho tindrem perquè el ratolí actua com a imant per als ulls dels infants. No sé perquè, però és així. El ratolins som com les estrelles del cinema, en quan apareix un, la resta de personatges passen a un segon pla.

Les il·lustracions destaquen pel fons neutre que ajuda a focalitzar la mirada. Com és estàtic, com un decorat de teatre, són els personatges els que van apareixent i afegint-se a la recerca de la “cosa”. Tenen tots la mateixa mida, tant és que sigui la tortuga, el conill o el ratolí. Apareixen per l’esquerra i avancen cap a la dreta, indicant-nos que la història no s’atura i que toca passa pàgina.

El relat explica que un Ratolí està molt enfeinat i cava sense parar. El Conill se li acosta i se’l queda mirant, encuriosit.
—Què busques?, li pregunta.
—Una cosa, respon el Ratolí.

El Conill no sap de què es tracta, però tant és: decideix ajudar-lo i es posa a cavar al seu costat. Van passant altres animals i l’escena es repeteix: tots s’uneixen a la recerca sense saber què deu ser això que el Ratolí busca amb tant d’afany. Entre tots arriben a la conclusió que ha de ser «una cosa bonica, brillant i grossa», i no s’equivoquen gens ni mica.

El relat, amb aquesta estructura acumulativa, permet un ritme in crecendo que ajuda a fer induccions, despertar la curiositat i les ganes de passar una pàgina rere l’altra.

La doble pàgina final ens mostra la cosa bonica, brillant, grossa i fantàstica, ideal per a ser compartida.

Alerta al talp!

Un llibre entranyable sobre la col·laboració i l’amistat que ens recorda que no fa falta cavar per a trobar coses boniques: l’únic que cal és obrir bé els ulls.

Títol: Una cosa
Autor: Aviel Basil
Il·lustrador: Aviel Basil
Traductora: Roser Rimbau
Editorial: Takatuka
Pàgines: 36 pàgines
Barcelona, 2025