Tot el que sap l’Alejandro, un clàssic reeditat

S’ha tornat a publicar «Tot el que sap l’Alejandro». Una bona notícia perquè estava exhaurit (L’havíem llegit en una edició d’Oxfort de l’any 2006) i ara Pagès editors l’ha traduït al català i el presenta amb una edició molt cuidada i que agradarà als nois de 10 anys.

La novel·la comença amb aquesta declaració:
“Ja n’estic tip, que els grans em diguin que no tinc ni idea de res. Així que penso escriure totes les coses que he vist amb els meus ulls i que he sentit amb les meves orelles. També apuntaré tot el que em vingui al cap cada cop que em passi o que trobi alguna cosa interessant. Per tant, quan em facin callar, trauré el quadern amb tot d’apunts de la meva vida i els ensenyaré que, per poca cosa que sigui, i tant si en tinc, d’idea, de la vida! Bé han de saber com veig les coses. Amb aquest quadern aconseguiré canviar el color espantós de les parets de casa i altres coses importantíssimes. No tindran més remei que escoltar-me.”

El relat és dolç i ple d’humor. Els capítols són breus, com píndoles separades i que es poden llegir en qualsevol ordre. No cal seguir la numeració habitual però es recomanable.

L’Alejandro és un nen de vuit anys que va explicant tot el que li preocupa i l’envolta i pot pot ser un bon model per invitar als infants a explicar el que els hi passa “a la manera de l’Alejandro”. Per exemple, les lliçons de filosofia com, quan diu:

Ser algú a la vida vol dir ser enginyer o paleta o professor o policia. La mestra diu que, quan els nens es fan grans, acaben sent algú i que ens hem d’esforçar per arribar a ser algú bo. A mi em sembla que s’equivoca. Si és cert que ens tornarem algú ,ara què som, res? Jo crec que tots som alguna cosa, tant se val la mida que fem, ni si anem a l’escola o som grans i importants.

Les primeres pàgines aquí:
https://www.pageseditors.cat/media/docs/9788413030944_L33_23.pdf

LES DADES
TÍTOL: Tot el que sap l’Alejandro
Autor: Andrés Pi Andreu
Il·lustrador: Luís Castro Enjamio
Traductora: Yannick García
Editorial: Pagès
112 pàgines
170 x 240 mm
Col·lecció: Nandibú Singular
Lleida, 2019

Aquí vivía yo, un llibre de Dani Torrent que emociona

Hi ha una frase repetida que diu que «la pàtria és la infantesa» i que s’atribueix a Rilke, a Beaudelaire i a d’altres personatges. L’he recordat  en acabar de llegir “Aquí vivía yo” un bonic àlbum amb text i dibuixos d’en Dani Torrent (fa tres anys en vam parlar en aquest blog amb motiu de l’exposició d’originals del seu «àlbum per a dies de pluja») i m’ha fa reviure moments personals i records de la meva infància.
La lectura segueix la jornada de “Don Gregorio”, un home que treballa en una immobiliària, mostrant pisos.
En arribar a l’edifici que ha d’ensenyar exclama sorprès «¡Aquí vivía yo!» i busca delerosament un dibuix que va fer ell darrera de la porta de la seva habitació. Quan el troba, recorda que es va dibuixar a sí mateix. Ara el dibuix del petit Don Gregorio li parla i el convida a reviure els jocs i els viatges imaginaris que feien anys enrere. S’agafen de la mà i fan un vol fins al País de Mai Més, naveguen deu mil milles amb un submarí, caminen per la Terra de les Meravelles i fan enfadar els tres gats de Don Melitón.
Una estona després arriba la parella a qui ha d’ensenyar el pis i la tornada a la realitat li depararà noves sorpreses.
Les il·lustracions, tot i semblar naïfs, tenen una certa dificultat de lectura perquè combinen plans generals, amb primeríssims plans i d’altres que requereixen girar el llibre per entendre’ls. Aquí l’acompanyament de l’adult és necessari per fer una bona comprensió lectora.


M’ha agradat força i el recomano per a alumnes de cicle inicial de Primària.
Les possibilitats de conversa que ens ofereix són nombroses: Les famílies, els veïns, la ciutat, els oficis, etc.
Les pàgines on es troba don Gregorio amb el seu passat i viatgen fins a la Lluna són delicioses.

LES DADES:
Títol: Aquí vivía yo
Autor i il·lustrador. Dani Torrent
Editorial: Edelvives
20 x 30 cm
40 pàgines
ISBN: 9788414016060
Saragossa, 2018

En Sid i en Kevin, el seu amic imaginari

El darrer llibre d’en Rob Biddulph és ben diferent dels anteriors «Enfonsat», «Grrrrr!», «No com tots» o «Quin vent». Es nota un canvi en el seu estil i en la narració elaborada amb frases més llargues. M’ha agradat.
El conte planteja una situació prou coneguda: Un nen, en Sid, fa una malifeta (trenca un plat) i la mare el renya. No és la primera vegada i la paciència s’ha acabat. Ell, llavors, culpa a un altre, a un tal Kevin, un amic seu imaginari. Quan la mare li pregunta com és en Kevin, ell dibuixa una mena de personatge gran i pelut, de color vainilla i rosa, amb una sola dent. Molt entranyable.
El tractament del color i les imatges és força impactant i hi ha detalls que apunten a una especial dedicació per part de l’autor. Fixeu-vos, per exemple, en la gorra del nen o en les sabatilles de la mare.
La història és alegre i mostra els contrastos entre el món real, gris i trist, i el món imaginari, acolorit i explosiu.
L’argument està ben pensat i cap a la meitat hi ha un gir sorprenent quan en Sid va al país dels éssers imaginaris i allà ell és el diferent, ell és l’amic imaginari dels amics imaginaris, en un món  amb arbres liles i insectes de molts colors.


Hi ha alguns detalls que no he acabat de comprendre però suposo que l’autor volia mostrar com és la vida en determinats barris de classe mitjana baixa de les grans ciutats i per això dibuixa al pare darrera del diari, aliè a la discussió familiar, o dibuixa a la mare amb un got de cafè a la mà, botes i bolso al coll, disposada a sortir al carrer.


Les imatges de les darreres pàgines són per mirar i remirar: Impressionant el parc infantil ple de detalls, genial la pàgina següent amb la mare i el seu propi amic i encara la sorpresa de les guardes mostrant com l’autor també forma part d’aquest món oníric.
Si sou seguidors dels llibre d’en Rob Biddulph trobareu al·lusions als seus llibres anteriors, com una mena de picada d’ullet o joc divertit entre ell i els seus seguidors.
En un moment en que sembla que només hi hagi llibres d’emocions, de coneixements, amb intencions pedagògiques, trobar aquests divertiments resulta agradable. S’agraeixen els contes que ens fan somiar i ens fan veure que la vida pot ser d’una altra manera.
No cal ni dir-ho però a l’escola, «Kevin» obre un ventall d’accions plàstiques immens. Lectura recomanada a partir de 4 anys.

LES DADES
Títol: Kevin. L’amic imaginari en què pots creure de debò
Autor:Rob Biddulph
Traductora: Anna Llisterri
Editorial: Andana
32 pàgines
València 2018

El tràiler:

Contes de Nadal

El Nadal, dins del nostre calendari i costumari col·lectiu, està format per un seguit d’elements de les diferents cultures que ens han influenciat al llarg de la història. Durant segles s’han barrejat la cultura ancestral dels nostres avantpassats amb els calendaris romà, jueu i cristià, tots ells basats en cultes rituals, bé al Sol, bé a la Lluna.
Nadal, festa tancada, festa culminant del solstici d’hivern, és una festa molt antiga i molt arrelada a Catalunya. Actualment els aspectes de la festa hi són presents d’una forma gairebé indestructible. Nadal gaudeix de tots elements necessaris perquè així sigui. Nadal té elements musicals i cançons, gastronomia, llegendes, personatges, objectes, elements dramàtics, etc. Nadal és un moment màgic per a tothom, sobretot per als infants i per això n’hi ha tants i tants llibres que en parlen.
Dels que s’han publicar en els últims temps en comento cinc que em semblen interessants per entendre una mica més el cicle nadalenc que s’acosta.

Per a cicle infantil i inicial (3 a 7 anys)

L’arbre de Nadal del Sr. Eudald
Robert Barry
Ed. Corimbo

Un àlbum il·lustrat que explica perfectament com pot arribar a ser d’alegre el Nadal. És una bona manera de començar el cicle de festiu, si és que sou dels qui aneu a la fira i compreu un arbre, una tradició cada cop més estesa a casa nostra.

El llibre explica que a casa del senyor Eudald ha arribat l’arbre però hi ha un problema i és que l’arbre és massa alt i no hi cap. La solució que troben és tallar la part de dalt i així tots contents. No imaginen que la part tallada farà feliç a una altra persona que el posarà sobre la taula però vés per on! tampoc li cap i l’ha de tornar a tallar. El conte, com podeu imaginar, va d’això, de com el que es talla de l’arbre va passant per diversos lloc i portant la felicitat a l’alegria a les cases dels óssos, conills, ratolins i molt més!

Nadal a casa de l’Ernest i la Celestina
Gabrielle Vincent
Ed. Kalandraka

–No tenim cèntims… diu l’Ernest però la Celestina, la rateta té molt d’entusiasme i aconsegueix que el seu amic l’acompanyi al bosc a buscar tot el que necessiten per preparar la festa que faran amb els amics.
La clau d’aquesta història entranyable és la col·laboració i l’ajuda mútua: junts van al bosc a buscar tot allò que necessiten per decorar la casa, fan dibuixos, mentre un és a la cuina l’altre embolica els regals que han preparat… finalment l’Ernest, l’ós, que no ho tenia clar esdevindrà en l’ànima d’una festa de Nadal que serà inoblidable.
Nadal a casa de l’Ernest i la Celestina és un llibre amb molts diàlegs i emotiu. Aquest parell simbolitzen l’amistat, la de debò, i busquen i troben la felicitat en les coses més senzilles que aquest també és el missatge que hem de donar als infants per fer front al consumisme.

Els reis d’Orient
Meritxell Martí i Xavier Salomó
Ed. Combel.
Col·lecció Mini—Pop

Un llibre amb escenaris pop-up d’un dels darrers títols de la col·lecció Minipops: la tradició dels Reis d’Orient. Una visió moderna i sintètica dels contes clàssics més populars.

 

A partir de 7 anys

Paraules Nadalenques
Montse Ginesta
Ed. Barcanova
Col·lecció Mots vius

En destaco les precioses il·lustracions de la Marta Montañá, que ha trobat el punt exacte per evocar amb els seus colors potents i brillants tots els moments del cicle festiu, d’una manera divertida amb tots els personatges tradicionals.
En els poemes hi surten el tió, els Reis, les neules, els torrons, la fira de Santa Llúcia, l’arbre, el pessebre, etcètera.
Un llibre que es particularment adequat per tenir-lo a la biblioteca escolar perquè al final hi ha consells per dramatitzar els versos.

A partir de 10 anys

El regalo de los Reyes Magos
O. Henry
Ed Los cuatro azules
A partir de 10 anys

Della i Jim són un matrimoni jove a qui la situació econòmica no els va gaire bé i tot i així no volen deixar passar el Nadal sense fer-se un regal. El llibre se centra en la Della, la dona que decideix vendre el seu cabell per tenir diners i poder comprar-li al seu estimat una cadena per al rellotge. Com que el conte té més de cent anys potser els nois no sabran que abans hi havia uns rellotges que es duien a la butxaca de l’armilla penjats d’una cadena però no importa, es busca informació i segur que ho podran entendre. Un conte que ens parla d’amor, d’estimar i sentir-se estimat. El llibre ve amb les imatges original de la Lisbeth Zwerger i és un bon llibre per regalar i per llegir en veu alta. Amb un final sorprenent…

Bé, aquest són cinc dels que trobareu a les llibreries i biblioteques. Recordeu que incloure un llibre o dos a la carta del Reis és una bona cosa.

L’instint de supervivència de les acàcies

Dues hores d’avió i alguna més esperant a l’aeroport, m’han passant volant (ai!)  gràcies al darrer llibre d’en Ricardo Alcántara «Una acàcia entre quatre parets», una novel·la per a joves que m’ha tingut ben entretingut seguint les peripècies d’un jove de divuit anys, el Pere, que fa un viatge en tren des d’Alacant fins a Barcelona on espera trobar-se amb la Sofia, la noia que ha conegut virtualment a les xarxes socials.
La trama del relat s’inicia quan el Pere arriba a Barcelona i la Sofia no apareix a l’estació. El noi, desconcertat, començarà una passejada a la descoberta de la ciutat que el durà a la Plaça Reial i allà, com un turista més i, sense adonar-se, es quedarà sense motxilla i sense res. Només conservarà el mòbil que duu a la butxaca.
A partir d’aquí la novel·la ens va explicant els encontres del jove amb tot un seguit de personatges entranyables que l’acolliran al seu edifici del carrer del Carme, conviurà amb ells i coneixerà persones bones i generoses.
Es tracta d’un llibre ben escrit, amb diverses capes o nivells de lectura, que agradarà als alumnes del segon cicle de l’ESO i/o de batxillerat perquè s’hi podran sentir identificats en diversos moments de la narració.
La novel·la recorda les novel·les costumistes, i té un to —només un to—de Josep Maria de Sagarra perquè els personatges són tan versemblants i creïbles que, probablement, a alguns d’ells els hi podríem posar cara entre els nostres coneguts.

En aquest viatge iniciàtic, el Pere es trobarà amb l’Albert, un home que intenta, juntament amb els seus veïns, que els propietaris de la finca no els facin fora. També coneixerà la Mar, una noia que passa temporades en un centre de desintoxicació, el Rafa, un vigilant jurat a temps parcial, un matrimoni de jubilats i altres personatges que influiran d’una manera o altra en el Pere i li faran veure que ell també té qualitats i valors potents.
Entre els personatges antagònics hi ha els «fantasmes», éssers poderosos que no tenen recança en valdre’s de matons per acoquinar els veïns i fer-los fora de casa, costi el que costi.
Una acàcia entre quatre parets tanca força bé la majoria de temes però n’hi ha d’altres que queden oberts per a la reflexió posterior del lector i/o del club que en faci la seva lectura.
Lectura recomanada per a joves.

LES DADES
Títol: Una acàcia entre quatre parets
Autor: Ricardo Alcántara
Traductora: Tina Vallès
Editorial: Animallibres
192 pàgines
Barcelona, 2018

Podeu llegir les primeres pàgines clicant AQUÍ

L’increïble viatge d’una gota d’aigua

M’alegra comprovar que els llibres de coneixements tornen a tenir presència a les llibreries i amb productes originals, cuidats i imaginatius.

L’editorial Joventut ens presenta una traducció força encertada del francès que han anomenat com a «Goteta» i la cataloguen com a Llibre-acordió perquè les pàgines estan plegades seguint la forma de l’acordió però crec que és millor definir-lo com a llibre-circular perquè si l’obres i el poses en cercle amb les imatges mirant cap a l’interior, l’efecte que s’aconsegueix quan et situes al centre del cercle és impactant perquè pots anar seguint tot el viatge que fa la goteta.
En realitat no és més que l’explicació del cicle de l’aigua que comença i acaba al núvol. Entremig hi ha el viatge de la goteta que es va trobant amb nombrosos amics. És també un llibre sobre l’amistat.

M’ha agradat i el recomano per a infants a partir de cicle inicial.
Si voleu conèixer més coses de l’autora podeu visitar el seu web, Stéphanie Joire: http://www.stephaniejoire.com/quisuisje.htm

I també podeu visitar el blog de la il·lustradora, Laura Fanelli:
http://laurafanelli.blogspot.com/2016/12/petite-goutte.html

LES DADES:
Títol: Goteta
Autora: Stéphanie Joire
Il·lustradora: Laura Fanelli
Traductora: Teresa Farran
Editorial: Joventut
26 pàgines extensibles
Barcelona, 2018

 

Björn és un ós

Björn és com es diu «ós» en suec (segons el diccionari català-suec). Ara l’editorial Joventut ha traduït aquest llibre que ens farà passar molt bones estones. Són, com diu la portada, sis històries d’un ós però podríem afegir que són històries senzilles i divertides, protagonitzades pels animals del bosc i que expliquen la bellesa de la natura i l’encant de la vida tranquil·la.

Björn viu dins una cova.
Les parets són ben llises i suaus.
El terra és confortable.
I just al davant hi ha herba tendra i un arbre rugós que va perfecte per a gratar-s’hi l’esquena.

Al llarg dels capítols del llibre, l’autora, Delphine Perret, ens presenta alguns moments de la vida al bosc. El títols ja ens avancen de què va la cosa. Per exemple, el primer conte, “El sofà”, ens explica que Björn rep de regal un sofà que li ha tocat en un sorteig.

—Björn, et quedaràs aquest sofà?
—Mmm, sí, és fantàstic tenir un sofà.
—De debò?
—Tothom ho diu…
—Sí, però… tu ho trobes fantàstic?
—Ehem…, no —confessa Björn.

Al segon, “Ball de disfresses”, els animals del bosc juguen a imitar les persones i es disfressen amb roba, organitzant un carnaval.

A les set en punt tots arriben disfressats i amb alguna cosa per compartir: avellanes, un pastís de nabius o unes puces.

El tercer “Res” ens explica que en Björn sovint no fa res però no s’avorreix mai.

El quart, “El regal” ens narra l’amistat de l’Ós amb una nena, la Ramona, i les cartes que s’envien l’un a l’altra

Encara un parell de capítols més on sabem de la visita al metge per fer una revisió completa i l’arribada de l’hivern.

«Björn» és un llibre molt bonic per mirar i remirar i descobrir l’encant de les coses petites, dels detalls delicats i també per riure una estona.

La mirada de l’ós ens acompanya durant tota la lectura i ens fa reflexionar sobre el veritable valor de les coses, perquè tot i que les aventures narren coses trivials, de la vida quotidiana, el transfons amaga grans veritats.

Hi ha molts petits detalls que ens enamoren. Segur que quedareu encisats amb la bústia ubicada al tronc de l’arbre, la forquilla que li envia la Ramona o les ulleres gruixudes a ratlles.

Que el llibre estigui protagonitzat per animals amb actitud humana no és nou a la literatura infantil però sovint trobem en altres llibres animals massa humanitzats o bé que es comporten només com a animals. Aquí, la mescla està molt aconseguida i podem veure com en Björn disfruta de la mateixa manera mirant els catàlegs de roba com quan es grata l’esquena o menja mel.

Crec que en Björn formarà part del grup d’óssos mítics de la literatura infantil, com ho van ser l’Otto, en Paddington, el Salvatge i d’altres.

El treball gràfic és molt delicat: Les imatges en blanc i negre sobre fons de paper de color, el traç expressiu dels animals, la tipografia, el disseny, tot està molt cuidat.

Un llibre molt recomanable. Per a infants a partir de 7 anys o per ser llegit en companyia a partir dels 4.

Les imatges d’aquesta entrada estan extretes del web de l’editorial Joventut.

LES DADES:
Títol: Björn, sis històries d’un ós
Autora: Delphine Perret
Il·lustradora: Delphine Perret
Traductora: Teresa Duran
Editorial: Joventut
Pàgines: 64
Barcelona, 2018

La guineu i l’aviador, homenatge a El Petit Príncep

—Guineu, mira quina meravella, la terra vist des d’aquí dalt.
Ho vaig haver de reconèixer: era una vista extraordinari.
—Per què voleu, els homes, si la natura no us ha donat ales? — vaig preguntar. No ho entenia.
—Per fer realitat un somni —va respondre l’Antoine.
—Ah, és clar —vaig dir jo.

Un dels llibres que més m’ha emocionat dels que he llegit darrerament és «La guineu i l’aviador», formidable tant per la història que explica com pel format generós. Ens l’ofereixen els de l’editorial Joventut per a goig dels amants d’«El Petit Príncep» ara que celebrem els 75 anys de la seva publicació.

El llibre ens explica que un avió de guerra pilotat per un tal Antoine s’estavella a prop d’un bosc i un fragment es clava accidentalment a la pota d’una guineu.
L’aviador es salva i s’encarrega de curar la guineu i llavors comença comença un procés de domesticació mútua. Passen, primer, per un període de desconfiança però al final es fan amics, l’home i l’animal. D’aquesta amistat sorgirà el coneixement del món estrany i diferent de l’altre.
Quan avances en la història hi ha un moment en que la guineu puja a l’avió, quan ja està reparat, i marxa amb l’aviador cap a la base militar on veurà i viurà el desenvolupament de les missions de guerra (la segona Mundial).

Un llibre molt bonic que convida a tocar-lo perquè les il·lustracions són belles i les textures sorprenents fan que tinguis ganes de perdre’t en aquest bosc d’arbres entortolligats, per exemple, i sense adonar-te notes com la mà passa per sobre la pell suau i rogenca de la imatge de la guineu, obres el braços com si volessis per sobre dels núvols amb l’aviador i quan descobreixes que l’únic llibre que apareix dibuixat dins del conte és el Walden de Thoreau, amagat al costat d’un paquet de «Gitanes»… llavors et cau la llagrimeta.

L’escena de l’avió que hem copiat al principi es sublim: L’Antoine explicant els seus somnis a una guineu que descobreix sorpresa el món des de dalt.

Un llibre imprescindibles pels seguidors del Petit Príncep (en som molts) i pels que volen aprofundir en la filosofia oculta que s’amaga darrera l’evident malenconia que traspua la història.
La veu narrativa és la de la guineu.
M’ha encantat.

LES DADES:
Títol: La guineu i l’aviador
Autor: Luca Tortolini
Il·lustradora: Anna Forlati
Traductor. Carlos Mayor
Editorial: Joventut
44 pàgines
Barcelona, 2017

Imatges extretes del web d’editorial Joventut. (http://www.editorialjuventud.es/)

El booktrailer:

Em dic Omar i soc una nou!

El jutge Bruno Panatta es va repenjar sobre els colzes i el va observar molt atentament.
—Com et dius?
El nen gairebé no es va atrevir a aixecar els ulls de terra.
—Nou —va respondre amb un fil de veu.
—Disculpa? —l’home el va contemplar sorprès per damunt de les seves ulleres petites i rodones.
—Soc una nou —va repetir, convençut, tot alçant la mirada.
-Em sembla que no m’has entès —va dir el jutge armant-se de paciència—. T’he preguntat qui ets.

Allò que sembla un inici delirant i surrealista, de mica en mica es va transformat en una història que et treu l’alè. «Soc una nou» explica el judici que pateix un nen, l’Omar, i com aconsegueixen enredar al jutge perquè acabi dictaminant al seu favor. La idea es sustenta en una llei molt antiga que diu que tot allò que cau d’un arbre pertany a l’amo del sòl i a partir d’aquí els veïns s’alien per defensar l’Omar perquè no sigui retornar al seu país. La estratègia es basa en considerar que no és un nen, sinó que és una nou. D’aquesta manera, un veí afirma que fa olor de nou, una altra veïna diu que té tacte rugós com les nous, etc.
Novel·la escrita en capítols breus, amb diferents tipografies i que, de mica en mica, et va embolcallant. Alternen els fragments del judici amb els records tristos del nen i les peripècies dels veïns que veuen com els ha canviat la vida. Els capítols finals acaben lligant tots els fils i no queda cap pregunta sense resposta.
La Beatriz Osés que va guanyar el premi Edebé amb aquesta obra és una escriptora molt sensible i que domina les emocions i el gènere poètic a la perfecció. Recordeu «El secreto del oso hormiguero», per exemple, un poemari que vam tenir a la Lliga dels llibres diversos anys.
Una molt bona història que tindrà molt de recorregut, sens dubte. A partir de vuit anys.
M’ha encantat!

Podeu veure un breu reportatge a l’Info K clicant a:
http://www.ccma.cat/tv3/super3/infok/soc-una-nou-premiat-amb-ledebe/video/5724128/

Les dades:
Títol: Soc una nou
Autora: Beatriz Osés
Il·lustrador: Jordi Sempere
Traductora: Elisenda Vergés-Bó
Editorial: Edebé
Col·lecció: Tucà taronja
128 pàgines
Barcelona, 2018

El lleó blanc, un amic especial

El Lleó blanc és un bonic llibre d’imatges escrit per Jim Helmore i il·lustrat per Richard Jones que tracta d’una nena que canvia de casa i de les dificultats que té  per trobar nous amics. El tema no és nou —recordem, per exemple, Canviem de casa de Marta Altés— però aquí està tractat amb calidesa i el personatge del lleó resulta força entranyable.
Comença amb una primera doble pàgina que mostra un cotxe avançant en la foscor de la nit envers la nova llar. No ens expliquem perquè canvien de casa ni d’on venen però la imatge de la nit il·luminada per una lluna plena i algunes finestres de les cases veïnes transmet la sensació de por que la Caro, la nena protagonista de la història, sent. És una imatge potent: la casa dalt del turó, el cotxe solitari carregat de maletes, una guineu i un cavall desproporcionats i irreals… mentre la mirada del lector avança d’esquerra a dreta i convida a passar a la següent pàgina.

La Caro, a continuació, comença a explorar la seva nova casa —tenia les parets blanques, els sostres blancs, i fins i tot les portes eren de color blanc— que disposa d’un munt de racons solitaris i misteriosos però el seus pensament no poden evitar voler «tenir algú amb qui jugar».
Un dia, descobreix, entre les brillants parets blanques, un lleó amable amb un pelatge blanc com la neu. Aquest lleó serà l’amic que jugarà amb ella a tota mena de jocs divertits com a fet i amagar, li oferirà la seguretat que necessita i l’encoratjarà a fer el pas de sortir a jugar amb els nens que hi ha al parc. Serà un primer pas que l’ajudarà a sentir-se segura i confiada en fer nous amics.

Allò que més m’ha agradat del conte són les il·lustracions d’un desconegut, per a mi, Richard Jones i els tons suaus, gairebé màgics dels personatges. Al seu web, ell mateix explica la gestació de l’àlbum amb aquestes paraules:
El Lleó blanc va ocupar moltes, moltes pàgines d’esborranys abans que jo estigués satisfet d’haver trobat el personatge. Tanmateix, tenia clar que les seves mides relatives (les del lleó i les de la Caro) serien importants per comprendre la seva relació: Un lleó massa gran semblaria esborronador, mentre que més petit, semblaria que no tindira les qualitats de suport que necessitava oferir-li a la nena.
Encara que la història suggereix que “les parets eren blanques, els sostres eren blancs, fins i tot les portes eren blanques …” no vam voler que els espais quedessin massa buits als ulls dels joves lectors.

Tot i que la casa estava nua quan arriben volíem mostrar que també era un lloc ple de possibilitats i diversió i que indiqués que algun dia es convertiria en una casa càlida i amigable. A mesura que la Caro comença lentament a tenir més confiança i veiem el lleó cada vegada menys, hem fet que el color es vagi introduint, oferint caràcter i un toc de confort a les pàgines sense desfer la trama de la història. Em va interessar, especialment, pintar catifes. Estic content de la que apareix estesa al terra a la pàgina on la Caro i el lleó estant junts per darrera vegada dins la casa.

El conte ens explica que la soledat i la tristesa són quelcom natural, però mai no perduren per sempre.
Amb els infants de cicle infantil es pot explicar què passa amb el lleó blanc i les parets també blanques si agafem diversos papers de colors i els fem observar en quines superfícies es percep bé el contrast i en quines el color a penes es distingeix. Així s’entendrà millor què ha passat amb el lleó quan juguen a fet i amagar. Es pot aprofitar per gaudir dels treballs inspiradors de l’artista japonesa Yayoi Kusama. Es poden observar algunes de les seves produccions plàstiques per entendre el concepte de contrast.

Les imatges d’aquesta entrada estan extretes del web http://www.paintedmouse.com/town-mouse-country-mouse-2/
I del web de l’editorial
https://andana.net/llibre/el-lleo-blanc/
Lectura recomanada per al cicle infantil, a partir de 4 anys.

Les dades:
Títol El lleó blanc
Autor: Jim Helmore
Il·lustrador: Richard Jones
Traductora: Anna Llisterri
Editorial: Andana
Pàgines: 32
València, 2017