àlbums il·lustrats

by

Tertúlia clandestina#8: DIBUIXA’M UN XAI

El dimecres, 17 de maig, a les 6 de la tarda, a l’Espai Llamps i Centelles (L’Hospitalet) tenim una nova TERTÚLIA.

La tertúlia es titula «DIBUIXA’M UN XAI», i el títol fa referència a un capítol del llibre “El petit príncep” d’Antoine de Saint-Exupéry.

El capítol comença quan un aviador que ha caigut al desert està intentant reparar el motor del seu avió (Caure al desert és un símbol i aquest relat n’està ple, de símbols. Aquí vol significar un cert bloqueig creatiu i, fins i tot, en aquest allunyar-se de les persones podem entreveure la possibilitat de no sobreviure físicament), se li apareix un infant que ni plora, ni està nerviós ni li demana que el salvi. Simplement li diu:

— Si us plau… dibuixa’m un xai!

L’aviador li fa un primer dibuix que no li agrada al nen (el Petit Príncep) i li’n demana un altre i encara un tercer fins que finalment li dibuixa una caixa.

—Això és la caixa. El be que vols és a dins.

—És exactament així, que el volia! Et sembla que necessita molta herba aquest be?

Li podia haver demanat una altra cosa creativa (canta’m una cançó, per exemple) però li demana que li faci un dibuix perquè l’aviador ha explica’t en el primer capítol els fracassos amb els seus dibuixos 1 i 2 (el de la boa que es menja l’elefant) i de com a l’edat de sis anys va abandonar la seva magnífica carrera de pintor.

Però no parlarem d’«El petit Príncep» sinó de com s’enfronta un il·lustrador a un text per donar-li forma. La convidada ens explicarà el procés de realització d’un àlbum des del seu punt de vista (la unitat narrativa, el temps, la lògica narrativa, la direccionalitat esquerra-dreta, la força de les cobertes, els materials a emprar i com condicionen el relat, etc.) i podeu estar segurs que n’aprendrem molt!

No podem explicar més, ja ho sabeu.

Enviarem, uns dies abans, un correu electrònic directament a les persones que formeu part del grup dels habituals, per recordar-vos (que no caldrà perquè segur que ja l’esteu anotant) la trobada.

RECORDEU:

Tertúlia clandestina “Dibuixa’m un xai. L’ofici d’il·lustrar llibres per a infants”

Data: dimecres 17 de maig de 2023

Hora d’inici: 18:00

Hora d’acabament: 19:30

Contrasenya per accedir: en aquesta ocasió és ECOLINES, però si mostreu el carnet VIP podreu entrar directament.

Lloc: Espai Llamps i Centelles

Carrer Rosalía de Castro, 80, l’Hospitalet.

Transport públic: Metro Torrassa (línies 1, 9 i 10) i Bus (L16 i M12)

by

Albertine, la il·lustradora del mes (maig 2020)

Albertine Zullo acaba de rebre el prestigiós premi HANS CHRISTIAN ANDERSEN 2020 en reconeixement a la seva trajectòria.

No és el primer premi que rep perquè, amb anterioritat, ja havia estat guardonada amb la Pomme d’Or de Bratislava pel seu álbum «Marta i la bicicleta», el Youth and Media per «Le rumeur de Venice» i el Witch Prize per «Els ocells». El 2016, també va rebre el 1r premi a la fira de Bolonya per «Mon tout petit». Molts d’aquests libres estan fets amb la col·laboració del seu marit Germano Zullo que li fa els guions.

Albertine va néixer en un poble suís el 1967. El 1990 va obrir un taller de serigrafia i des de llavors ha exposat dibuixos, serigrafies i molt més a Ginebra i arreu del món.

De tota la seva producció destaco els següents llibres:

ELS OCELLS
Per un paisatge desert veiem com s’apropa un camió que s’atura molt a prop d’un precipici. El seu conductor obre la porta del darrere i un munt d’ocells de colors emprenen el vol. Només un ocell petit, negre, tímid, roman immòbil.
Amb pocs elements ens explica una història que és una metàfora de la vida.

LOS RASCACIELOS
Dos homes molt rics, amb cognoms pomposos, s’embranquen en una esbojarrada cursa per veure qui es capaç de construir la casa més alta i més luxosa, però no hi comptem que les lleis de la gravetat són inexorables i l’aventura acabarà malament.
L’àlbum, amb un format vertical que simula un gratacels, planteja una visió de la modernitat que recorda la febre constructora de ciutats com la Nova York dels anys 30 i 40 del segle XX.
A mesura que passem les pàgines veiem com els dos edificis van pujant i pujant fins a emplenar tot el full, en un creixement paral·lel d’acord a les extravagàncies dels seus propietaris. Els arquitectes «els més cars del món» presenten construccions delirants com una sala de cinema, una piscina d’onades, un tigre de Bengala, una butaca de cuir de rinoceront blanc, un iot de luxe, etc.
Finalment una de les dues cases cau i l’altra queda dempeus però el propietari es queda tancat a la part superior de la casa. Divertit.
L’àlbum és en blanc i negre.

Trobareu la fitxa de treball clicant a los-rascacielos.

DADA
“Un genet i el seu cavall Dadà són campions de salt. Són gairebé invencibles perquè formen una parella perfecta. Però el dia de la competició internacional el cavall actua de manera estranya, cau, s’entrebanca… Van al metge,  li fan una revisió completa, li donen vitamines i li recomanen descans. La causa del fracàs del cavall serà molt comú i molt fàcil de curar, n’hi havia prou de pensar-hi…

LA RUMEUR DE VENISE
Un pescador extreu un peix de les aigües de la llacuna veneciana, però no estem segurs que sigui un peix, més aviat sembla un monstre marí o una sirena. Tothom diu la seva i els rumors s’inflen i s’inflen… Un llibre curiós que es va obrint com un acordió.

 

LINEA 135
En aquest llibre, inspirat en un viatge al Japó, anem seguint la ruta d’una línia de monorail des del cor d’una megalòpolis al camp. Dins del tren, una nena petita que va a visitar la seva àvia. Els paisatges se succeeixen i els pensaments de la nena desfilen al seu ritme: barri de negocis, zona on viu la classe obrera, barris industrials, terra de ningú, bosc.
Un llibre sobre el temps i una crítica suau al nostre món modern, un món que va ràpid, massa ràpid, potser, provocant desigualtats, contaminació…
Dibuixos en blanc i negre amb només un toc de color per al monorail.

Felicitats a l’Albertine i un agraiment a les editorials que van apostar per les seves històries (Libros del zorro rojo, Ekaré, Calibroscopio, Siruela, etc.)

Altres llibres de l’Albertine són:

Més informació al seu web: http://www.albertine.ch/

by

Amb la C de Corimbo

Corimbo és una editorial mítica pels qui seguim l’evolució de la literatura infantil i juvenil. Ara estan d’aniversari perquè fa vint anys que van començar a navegar a casa nostra. Recordo que les seves primeres publicacions en castellà o català van ser una sotragada perquè duien els aires innovadors de la casa mare francesa, la fantàstica “L’ecole des Loisirs”. Així va ser com vam tenir l’oportunitat de descobrir les obres de línia blanca, fina i delicada de Claude Ponti o Mario Ramos, les històries esbojarrades de Geoffroy de Pennart o algunes de les meravelles que dibuixaven autors clàssics com Arnold Lobel o Maurice Sendak.
Eren uns llibres que ens introduïen en la idea, molt arrelada a França, d’editar-los amb tapa tova, més econòmics, i per tant accessibles per a més famílies. També van començar a publicar uns àlbums il·lustrats més petits, la mida dels quals era DINA5, aproximadament.
El viatge de la mà de “L’ecole des Loisirs” va durar fins al 2013, moment en que van decidir seguir el camí en solitari i apostant també per autors d’aquí.

A Corimbo publiquen pocs llibres l’any, però intenten que siguin joies que es puguin mirar i remirar, una i cent vegades.
L’ànima del projecte actual és en Rafa Ros, amb qui vaig tenir l’oportunitat de conversar breument fa uns dies i agrair-li la feina que fan per la literatura infantil.
Se’m fa difícil triar els millors llibres de Corimbo. Entreu al web de Corimbo, remeneu el catàleg i segurament descobrireu molts dels llibres que hi ha a la biblioteca de la vostra escola.
Però, va!, m’arrisco i trio els tres que no haurien de faltar, al meu entendre, a la biblioteca escolar. Són àlbums que he explicat nombroses vegades als alumnes i em consta que han agradat força als de primària: Gos Blau, El príncipe tigre i Herman i Rosie.

L’últim llibre que han publicat es titula «Normal?», està escrit per l’Amparo Sena i amb il·lustracions d’en Francesc Rovira. El presentarem en una propera entrada.
Felicitats, Rafa!

amb en Rafa Ros

by

Gerda Muller, la il·lustradora del mes (juny 2019)

imatge extreta del web de l’ecole des loisirs

«Endevina qui fa què» és un dels llibres que estan en el meu top ten personal dels àlbums per a infants. Es fantàstic per mirar les imatges i fer deduccions. Sovint parlem de fer “inferències” predictives (què passarà a continuació?) que, com passa també amb les deduccions, apel·len directament al raonament, al sentit comú, a la observació. En aquest llibre, la Gerda Muller ens explica un passeig invisible pels voltants de la casa en un paisatge nevat del que només veiem les petjades que deixen els animals i les persones. És feina del lector endevinar què està passant, què falta o que ha canviat a mesura que avança la història. Senzillament genial.

L’autora i il·lustradora és holandesa i enguany celebra els seus noranta-tres anys, dels quals seixanta-vuit els ha passat dibuixant i publicant una pila de llibres per a infants i joves. Més de 120.
La Gerda Muller té un estil minuciós, detallista, exigent que explica en els seus llibres aspectes relacionats amb la fauna i la flora. Ve a ser com una mena d’enciclopèdia de la natura però amb unes històries que estimulen la curiositat.
En els seus dibuixos veiem com s’ha documentat abastament, i així, les verdures, els ocells, els gossos, les flors, tot allò que fa referència a la natura més propera, ho explica amb precisió. Potser podríem dir que el seu estil entra dins del gènere naturalista, més que no pas realista.
Un altre dels aspectes curiosos i sorprenents de les seves imatges és la presència gairebé constant de la pluja perquè al seu país hi plou sovint i el paraigües és un element quotidià.


Depenent del tema i la composició de les imatges, l’autora tria una tècnica pictòrica o altra. Per exemple, veiem dibuixos fets amb ploma quan es requereixen molts detalls; quan es tracta de recrear una certa atmosfera llavors usa el gouache. Les aquarel·les no les fa servir mai perquè diu que és massa transparent i prefereix les formes més potents.
Tampoc treballa amb l’ordinador.
Un altre detall és que els seus personatges sempre estan en moviment i gairebé mai hi ha algú estàtic.
Tres dels llibres d’aquesta autora que destaco, a més de l'”Endevina qui fa què” són:

 

 

 

by

Kathrin Schärer, la il·lustradora del mes (març 2019)

A la literatura infantil hi ha parelles d’artistes que comparteixen projectes durant molts anys. El cas més conegut és el de l’Axel Scheffler i la Julia Donaldson, però hi ha una altre equip molt potent que ja ha publicat 15 o 16 llibres, alguns d’ells espectaculars. Parlo de la il·lustradora Kathrin Schärer que fa tàndem amb en Lorenz Pauli, dos suïssos ben avinguts.

La Kathrin Schärer, nascuda el 1969, sabia quina era la seva vocació i per això va estudiar i treballar de professora de dibuix a Basilea. Després es va decantar pels àlbums il·lustrats i va dissenyar els seus propis llibres, a més de treballar amb Lorenz Pauli. El més conegut és «Johanna al tren», una llibre molts comentat i elogiat en el seu moment. La Kathrin ha estat nominada al Premi Andersen i al Premi Astrid-Lindgren, els dos premis internacionals més importants en el sector de llibres infantils i juvenils.

Johanna al tren va ser escrit el 2009 i explica com es fa una història sobre el paper. És genial perquè al centre situa un tren amb una porqueta que viatja i que intervé una i altra vegada en la creació del text i les imatges. Comença amb unes mans (les de l’autora) preparades per dibuixar, damunt d’un full en blanc (un ful en blanc que ja és famós i mític en la literatura infantil). A la taula, una pila d’estris de dibuix i pintura, llapis, bolígrafs, cúters, altres llibres (tres, d’autors suïssos, en concret) i a mesura que anem passant pàgines veiem com la porqueta va dient què cal fer i com.

Veieu com explica el seu procés creatiu amb Johanna al tren:
http://kathrinschaerer.ch/fragen-antworten

La majoria de llibres d’aquest parell d’artistes que han estat traduïts al català o al castellà son contes d’animals, a l’estil de les rondalles tradicionals, i amb un missatge força explícit. Els dibuixos de la Kathrin són molt naturalistes i expressius. Hi podem veure cérvols, conills, vaques, porcs, granotes i, sobretot, ratolins.

Els ratolins, segons la Kathrin, són bones figures per dibuixar perquè porten als infants a una identificació directa. El ratolí és un animal petit que sovint s’imposa als més grans i els dibuixa com si fossin nens amb dues potes petites com mans, entremaliats, divertits, expressius. Fixeu-vos en com els pentina, com els fa arrossegar les cues, les orelles caigudes.

La tècnica que empra és clàssica. Primer dibuixa i després acoloreix amb llapis de colors. Més tard amb el cúter retalla les imatges i fa com una mena de collage i els enganxa sovint amb paper marró perquè diu que ofereix més calidesa.

Altres llibres que podeu trobar d’aquesta il·lustradora són:

QUE SÍ! QUE NO!

Mentre juguen l’ós, la guineu i el teixó, tenen un accident i això els porta a discutir sobre qui i com han succeir realment les coses. El fet és el mateix, els testimonis són tres. Cada un té una versió diferent, fins que arriba l’esquirol i diu que sap com va passar l’accident. Un conte intel·ligent sobre l’amistat, la veritat i la tolerància.

Dolent, un llibre que ja vam recomanar en aquest blog.

I darrerament, s’ha publicar Rigo i Roc, un llibre que ens explica que “El Roc es va asseure a la pota del Rigo, els peus no li tocaven a terra. —Imagina’t que fessin un llibre sobre nosaltres! —va dir el Roc, assegut a la pota del lleopard i balancejant els peus. El Rigo va somriure: —Ai, Roc, un llibre sobre un lleopard i un ratolí… no se’l creuria ningú. A més a més, la nostra amistat és tan viva i càlida, tan gran, tan immensa… que no hi cap, en un llibre!”

Una visita al web de l’autora us aportarà més informació gràfica: http://kathrinschaerer.ch/

 

by

JORNADA: Un tomb pel món dels àlbums il·lustrats

El proper dissabte 16 de febrer viurem una jornada apassionant viatjant pel món dels àlbums il·lustrats.
Estic content perquè m’han convidat a un «combat literari» amb la Núria Vouillamoz coordinadora del CreaLIJ de l’Institut de la infància, i bibliotecària de l’escola Gerbert d’Orlhac de Sant Cugat del Vallès, que serà la «tornada» del que vam celebrar a Amposta fa uns mesos. Aquesta vegada ho tinc més complicat perquè la Núria juga a casa i segur que portarà molta claca…Grrr!
El combat serà a sis assalts i dos estic segur que els guanyaré perquè he triat uns llibres imbatibles però els altres quatre, ui! no els tinc tan clars. Veurem…

Després, hi haurà altres activitats imprescindibles amb convidats savis i molt preparats: Mario Satz, Roser Grivé, Inés Castel-Branco, Jordi Ainaud, Verónica Bronstein, etc.

El programa de la Jornada és el següent:

9:30h – 10:00h Benvinguda i acreditació.
10:00h – 11:30h Combat-debat literari a sis assalts, a càrrec de Jaume Centelles i Núria Vouillamoz.
11:30h – 12:00h Descans esmorzar.
12:00h – 13:40h Taula rodona: Àlbums il·lustrats per obrir finestres a la reflexió i el pensament, amb la presència de Mario Satz i Roser Grivé.
13:40h – 14:00h Venda i signatura de llibres.
14:00h – 15:00h Descans dinar.
15:00h – 15:45h La Caputxeta Vermella i el seu món emocional. Anàlisi del personatge i presentació de nous recursos amb “La capsa dels tresors”. A càrrec de Verónica Bronstein.
15:45h – 16:30h Una aproximació a l’obra de Jimmy Liao, amb la intervenció d’Inés Puig i Jordi Ainaud.
16:30h – 17:00h Espai de relax & contes. Amb descoberta de novetats editorials i petites joies literàries, amb Ariadna Bonet i equip de l’Institut de la Infància. Valoració final i comiat.

Tota la informació (lloc, horaris, preus, inscripcions, beques, etc.) la podeu trobar al web de l’Institut de la Infància. Cliqueu AQUÍ

The Shark de l’Hospitalet!

 

 

by

Amb la F de Flamboyant

He visitat les oficines de l’editorial Flamboyant a Barcelona, una editorial independent que forma part del col·lectiu «àlbum Barcelona».
Conèixer les persones que hi al darrera de cada llibre ens ajuda a entendre millor com és de costós i complicat editar un àlbum il·lustrat. I no parlo de l’autor i l’il·lustrador només, perquè intervenen altres persones (edició, correcció, maquetació, traducció, impressió, màrqueting, distribució, promoció, administració, llibreria, etc.)
Flamboyant va començar a editar l’any 2009 amb la intenció de fer llibres bonics. I ho han aconseguit. En un inici només hi treballaven l’Eva Jiménez i la Patricia Martín però actualment formen l’equip cinc persones més: la Paula Esparraguera, la Julieta Cánepa, la Marina Huguet, la Cristina Fernández i la Montserrat López, senyal de com ha anat creixent el negoci.
A Flamboyant, cada llibre és singular i no mantenen cap col·lecció. Bé, sí que hi ha alguns llibres de coneixements que formen sèries, però en són els mínims.
El dia de la visita, em va atendre la Cristina i em va mostrar les darreres novetats i els propers projectes que tenen entre mans. Va ser molt amable i vaig poder copsar un equip de treball que s’esforça en cuidar tots els detalls per fer de cada llibre un objecte formidable. De fet, és la filosofia que transmeten i que podem llegir al seu web:
«… creiem en la força transformadora de la lectura, dels textos i de les imatges. Llegir des de ben petits ens ajuda a portar una vida més rica, a ser persones més creatives i empàtiques, així com a desenvolupar-nos intel·lectual i humanament. A més, no cal oblidar que, quan un nen llegeix en companyia d’un adult, potencia els seus vincles afectius.»
Al seu catàleg tenen llibres atractius. Si n’hagués de destacar cinc, triaria:

Inventores i els seus invents
Aitziber Lopez / Luciano Lozano
T’has fixat en tots els objectes, les màquines i els mobles que tens al voltant? Tots han estat inventats per algú. I n’hi ha molts que van ser ideats per dones que volien millorar el món. És impossible parlar de tots els invents i de totes les inventores, però aquí hi ha una selecció bonica i divertida.

Groc i rodó
Muriel Villanueva / Ferran Orta
Han arribat les vacances i toca marxar de colònies. Però ell no en té gens de ganes. Té un secret groc i rodó que cada nit se li apareix al llençol i que no vol compartir. Quin serà aquest molest secret? Aconseguirà alliberar-se’n i gaudir de les colònies? Un àlbum que ens enfronta a les pròpies pors i ens convida a superar-les.

Comptant lleons
Katie Cotton / Stephen Walton
Unes il·lustracions enormes, evocadores, en blanc i negre i a tota pàgina, que representen des d’un lleó regi fins a deu zebres impressionants, permeten els lectors veure molt de prop les criatures més indòmites de la naturalesa. Uns textos poètics, complementats amb informació molt clara, ens descobreixen com viuen i sobreviuen a la Terra els animals en perill d’extinció.

El Sr. Rondó i el malentès al zoo
Kevin Waldron
El Sr. Rondó comença malament el dia: per error, es posa la jaqueta del seu fill i fa la ronda al zoo tot airejant les seves inseguretats. «Estàs gras!», es diu, i també: «No agrades a ningú.» Sense que ell ho sàpiga, els animals es pensen que parla d’ells! Una història divertida, original i amb unes il·lustracions meravelloses.

Curiosity, un llibre que ja havíem referenciat en aquest blog, el mes de desembre:
https://jaumecentelles.cat/2018/12/14/passejant-per-mart-de-la-ma-del-robot-curiosity/

Al web de Flamboyant podem llegir:
«… creiem en la força transformadora de la lectura, dels textos i de les imatges. Llegir des de ben petits ens ajuda a portar una vida més rica, a ser persones més creatives i empàtiques, així com a desenvolupar-nos intel·lectual i humanament. A més, no cal oblidar que, quan un nen llegeix en companyia d’un adult, potencia els seus vincles afectius.»

Amb la Cristina

by

Amb la A d’Akiara books

Akiara books és el nom d’una editorial jove, nascuda aquest 2018, que camina amb pas ferm i decidit oferint uns llibres de molta qualitat.
Al capdavant del projecte està la Inês Castel-Branco que té una llarga història com a editora, escriptora i il·lustradora de llibres per a infants.
He tingut la sort de compartir una estona amb ella i conèixer de primera mà els seus llibres i, sobretot, els seus objectius i anhels. M’ha semblat una persona amb una visió prou clara de per on hem d’anar i quins són els reptes que tenim com a societat si volem fer un món més reflexiu, sociable i generós. Potser per això els seus llibres tenen una intenció clara d’aprofundir en “el cultiu de la saviesa, la interioritat i la qualitat humana”

La Inês parla i s’emociona explicant els detalls de cadascun dels llibres que han publicat. Mentre l’escoltes tens la sensació d’estar davant d’una extraterrestre perquè el seu pensament va tan de pressa que mentre intentes processar el que t’està contant ja et mostra un altre llibre i et fa adonar, ara un detall gràfic, ara una composició, una anècdota, un pensament, i ho expressa de manera amable i divertida.
Al seu web podem llegir que «AKIARA sona com l’expressió “aquí i ara”, però s’escriu amb la K, la lletra més juganera dels nens. També prové del mot japonès akira, que vol dir clar, brillant, alegre». I també que «AKIARA busca provocar debats, dilatar horitzons, combatre prejudicis i educar en el sentit estètic, la creativitat, l’empatia, l’equilibri emocional, la sensibilitat ecològica, la interculturalitat i el creixement espiritual.»

Els tres últims llibres que acaben de publicar, i que podreu trobar aquests dies entre les novetats, són Per què plorem?, Parco i D’on venen les idees? però el seu catàleg conté joies com Respira, La gota d’aigua o Les Històries de Nasrudin.

Per què plorem? És un àlbum que planteja una pregunta i ofereix moltes possibles respostes: plorem per tristesa, per ràbia, perquè no entenem el món, perquè ens ajuda a créixer o simplement perquè en tenim ganes.
A cada doble pàgina hi ha un text breu acompanyat d’una il·lustració poètica amb símbols (alguns evidents i altres no tant).
M’han agradat força les dues darreres pàgines que són una guia de lectura que ens convida a tornar a mirar el llibre amb uns altres ulls i a reflexionar sobre el que hem llegit.
És un llibre —com tots els que fan a Akiara— que no et deixa indiferent i fa evident allò que sempre comentem de que un llibre és bo si quan l’acabes notes que has canviat, no ets el mateix i alguna cosa s’ha remogut dintre teu.

Parco és una altra de les novetats. No és un llibre fàcil però és un llibre valent perquè planteja el tema de la mort. Bé, això ho agraïm els mestres i, en aquest cas, és una altra eina que tenim per tractar la mort, de manera poètica, si voleu. L’autor, l’Àlex Nogués, i l’il·lustrador, en Guridi, es valen de la tradició mexicana per fer-nos veure què queda d’una persona després de morta.

La tercera novetat és D’on venen les idees? i planteja una qüestió ben habitual com és què fer quan no et venen les idees i et quedes en blanc.

Un aspecte que m’agrada d’aquesta col·lecció és el format i l’aposta per la varietat d’il·lustracions. Es nota que ho cuiden molt.
Si voleu fer un passeig pel web d’Akiara segur que ho disfrutareu perquè hi ha booktrailers ben fets i les primeres pàgines de tots els llibres, la qual cosa s’agraeix perquè permet fer-nos una idea del que després hi trobarem.

WEB: https://akiarabooks.com/

CONTACTE:
AKIARA books, SLU
Plaça del Nord, 4, pral. 1.ª
08024 Barcelona
ESPANYA
tel.: (+34) 93 217 20 31
info@akiarabooks.com

Amb la Inês, editora d’Akiara

by

Literatura infantil i autoestima

 

La revista Guix de novembre conté un article sobre literatura infantil i autoestima en el que l’autora ens parla de com els llibres il·lustrats són una bona eina per tractar les emocions.
M’ha agradat veure com les mestres que comencen incorporen els àlbums il·lustrats com a element bàsic de comunicació a l’escola.
En aquest article, l’Anna Maria Hidalgo ens parla dels efectes positius per al creixement dels infants i diu (copio algunes frases):

[…] Quan llegim som capaços d’emocionar-nos, de gaudir, de distreure’ns… però la lectura també crea un efecte directe a la nostra autoestima que ens permet comparar, reflexionar i imitar bons comportaments oferts per les històries i els seus personatges meravellosos.
L’autoestima, pel que fa a la influència de persones afectivament properes o d’altres socialment importants en la vida dels infants, repercuteix en el seu desenvolupament personal integral i en les relacions socials que s’estableixen amb el pas del temps.
L’autoestima és el que un nen creu d’ell, tot i que el que cregui no correspongui amb el seu comportament i/o realitat.
Una bona eina educativa per iniciar un treball emocional relacionat amb l’autoestima són els àlbums il·lustrats i els llibres amb il·lustracions perquè ajuden, a més a més del desenvolupament de la comprensió lectora, a millorar el pensament crític i les relacions humanes; som persones que necessitem sentir-nos vinculats als altres per estar, també, bé amb nosaltres mateixos.
Els llibres ens ajuden a incidir en aspectes com la vinculació amb d’altres persones o animals, a conèixer les diferències entre individus, a confiar en els demés, a superar les pors i, en definitiva, a conèixer-nos millor.

A la segona part ho exemplifica amb una pràctica relacionada amb el llibre «Mart, l’elefant d’un altre planeta» que ens explica com una cinta rosa lligada en una pota recorda a en Mart cada dia que no s’ha de descuidar d’alguna cosa important. Volent saber el perquè de la cinta rosa, en Mart fa una visita diària als seus amics per veure si el poden ajudar a dilucidar el misteri. Tots el reben amb alegria i el conviden a un àpat, però no n’hi ha cap que sàpiga què s’amaga rere la cinta rosa. O potser sí, ja que és justament la cinta rosa la que ajuda en Mart a emprendre el nou dia amb la joia de qui té un objectiu al davant i una pila d’amics amb els qui compartir-lo. Una entranyable història sobre la memòria, l’amistat i el sentit de la vida.

 

 

by

Lectures recomanades per al cicle mitjà. Nadal 2106

lapicesprimosLápices primos
José A. Ramírez Lozano. OQO
Per escriure utilitzem llapis, bolígrafs, plomes, retoladors, guixos… però, què passaria si provèssim a fer-ho amb els cosins dels llapis? Quins són? Això és el que ens presenta Lápices primos, amb una gran dosi d’imaginació i fantasia.
Perquè es pot escriure i dibuixar amb altres estris i elements de la vida quotidiana. Es pot dibuixar amb una canya de pescar? Es poden escriure històries amb una agulla de fer mitja? I tant! Les possibilitats són infinites i les anem descobrint pàgina rere pàgina acompanyades d’unes imatges que conviden a la seva contemplació perquè la proposta plàstica de la Natalie Pudalov no ens deixa indiferents amb la quantitat de detalls que s’amaguen a totes les pàgines.

dues-alesDues ales
Cristina Bellemo. Combel
Un matí, el senyor Guillem es troba unes ales al seu jardí. «De qui deuen ser?», es pregunta. Però ningú no les reclama, ningú no en sap res. Fins que un dia s’atreveix a tocar-les i es desperten els seus records. Una història filosòfica i poètica sobre el final de la vida, sobre la mort.

174922 el Club dels Estranys.inddEl Club dels Estranys
Jordi Sierra i Fabra. Cruïlla
L’Hug és tartamut i en Bernat, dislèxic. El perdonavides de la classe els fa la vida impossible perquè els veu diferents dels altres. Per això, els dos amics decideixen fundar un club, per sentir-se menys sols i més segurs. Quina sorpresa tindran quan descobreixin que no són els únics que volen formar part d’aquest club!
Ser diferent dels altres, ser estrany, és normal. Per això, el més important és aprendre a riure’s d’un mateix. En realitat tots som estranys, perquè tots som diferents. Cadascú és com és.

briscaBrisca
Andreu Martín. Cruïlla
La Paula va a passar el dia a la granja dels oncles. Mentre passeja pel bosc amb els pares esclata una tempesta, i la Brisca, la seva gosseta, es perd. Passen les hores i els dies, i la Brisca no torna a la granja, cosa que desespera la Paula. Alhora, per aquella zona es comença a parlar d’una colla de gossos salvatges que ataquen els animals de les masies i també les persones. Pot ser que la Brisca s’hagi ajuntat amb aquesta gossada? Això voldria dir que està viva… Però, si corre amb aquests gossos salvatges, és que ella també és capaç de fer mal a les persones?

miyukiEspera’t, Miyuki
Roxane Marie Galliez. Joventut
És el primer dia de la primavera i la Miyuki vol veure com floreix el jardí del seu avi. Però una de les flors triga massa a obrir-se, segons la Miyuki… Llavors decideix sortir a buscar l’aigua més pura per ajudar-la a obrir-se. La Miyuki es passa el dia corrent impacient, en una recerca desesperada, i es perd l’espectacle de la primavera…
Un bell conte per aprendre l’art de la paciència i de la contemplació.

la-pajarera-de-oroLa pajarera de oro
Anna Castagnoli. BFE
La Valentina és la filla de l’Emperador, que viu envoltada de criats espantats dels seus impossibles desitjos. Cada desig es converteix en una ordre, perquè Valentina és una nena prepotent i terrible, una princesa d’odi i de sang.
La princesa col·lecciona objectes però sobretot ocells. Centenars de meravellosos i exuberants ocells engabiats, que es converteixen en el seu luxós caprici, exòtics exemplars alats, símbols de la seva solitud. Els criats viatgen per tot arreu per trobar els ocells més esplèndids i per acontentar els desitjos de la Valentina. Durant els viatges alguns perden la vida i altres, en tornar, són decapitats. Fins que un servent, intel·ligent i astut, li regala l’ou d’un ocell que parla. La felicitat i l’esperança il·luminen la vida de la princesa. Haurà de tenir cura de l’ou…

mitjonsEls mitjons de l’ogre
Maria Carme Roca. Jollibre
En Maties és un ogre que s’adona que, des de fa un temps, a cada bugada perd un mitjó. El fet l’inquieta i decideix buscar algú que l’ajudi a resoldre el misteri.

el-viatgeEl viaje
Francesca Sanna. Impedimenta
El relat en primera persona del tortuós periple que emprendrà una família per escapar dels horrors de la guerra i poder formar una nova llar. El viatge d’una mare i les seves dues filles ens commou d’allò més amb les seves peripècies, malauradament tan properes.

oca-locaPoemas de la oca loca
Gloria Fuertes. Kalandraka
El proper any reviurem la poesia d’una de les autores més estimada entre els infants, coincidint amb el centenari del seu naixement. En aquesta reedició podrem gaudir d’un grapat de poemes que comencen amb un “para dibujar…”

portadaGran i petit-1
Chanti. Nandibú
El llibre és un recull de les tires còmiques que expliquen la vida d’en Nacho, el centre de l’univers familiar fins que arriba el seu germà. Des d’aquest moment l’autor ens va narrant les aventures familiars però amb la mirada de l’infant. Hi surten els pares, els avis, els amics dels pares, la tieta, etc.
És realment brillant la manera com l’autor ens presenta les situacions quotidianes i els raonaments dels nens que tantes vegades sorprenen a casa i a l’escola.