Lectures recomanades per al cicle infantil. Nadal 2016

Els llibres són el millor regal de Reis i per això cada any elaborem un tríptic on assenyalem algunes de les novetats que més ens han agradat. De tota manera, la millor recomanació és que us passeu un matí o una tarda per alguna llibreria especialitzada i mireu i remireu, pregunteu al llibreter i estigueu atents als llibres que us cridaran perquè us els emporteu a casa.
En els propers dies farem quatre entrades en aquest blog i a cadascuna recomanarem deu lectures per a un cicle educatiu determinat. Amb la darrera, lliurarem el tríptic sencer. Comencem pel cicle infantil.

entrega-especialEntrega especial
Philip C. Stead. Océano

La Sandi és una nena que vol enviar a la seva tia àvia un elefant perquè se senti menys sola. El problema és la mida de l’animal. Primer va a una estafeta de correus però és tan gran la quantitat de segells que necessita que prefereix provar altres alternatives. Una amiga li deixa una avioneta però en ple vol es queda sense combustible, encara sort que cauen a un riu on un cocodril els porta fins a la via del tren on la Sandi s’uneix a uns micos bandits per després seguir el viatge en una furgoneta de venda de gelats…
Una història tendra i molt divertida, amb final sorprenent.

portada arbol.inddL’arbre de l’escola
Antonio Sandoval. Kalandraka

La importància de l’educació ambiental, el contacte directe dels alumnes amb la naturalesa i la col·laboració hi són presents en aquesta història d’estructura circular que narra la relació entre un nen i un arbre petit que va creixent gràcies a l’afecte d’ell i dels altres companys que segueixen el seu exemple.

helenaLa capsa de l’Helena
Antonio Ventura. Tramuntana

Helena sap coses que els adults no entenen, i s’enfada especialment quan no escolten les seves fascinants històries, com la d’aquella casa que va quedar buida al final del carrer i que està poblada d’estranys personatges.
Una deliciosa reivindicació de la fantasia i la sensibilitat infantil amb unes precioses il·lustracions que combinen imatges reals amb dibuixos a tinta i carbó.

el-llop-no-ens-mossegara-picarona-510x521El llop no ens mossegarà!
Emily Gravett. Picarona

Una recreació del conte dels tres porquets i el llop però capgirant la història. Les il·lustracions d’Emily Gravett, com sempre, ens encanten.

 

disputaLa disputa
Édouard Manceau. Cruïlla

Dos conills i dues motos expliquen una història tan antiga com el món:
L’encontre dels dos conills, la conversa, la reciprocitat, l’intercanvi educat, la invitació a passejar junts, la cursa, la soledat, la reconciliació, etc.
Un conte amb un mínim text i que s’explica pàgina a pàgina amb la presència dels personatges i dels colors. Un conill per pàgina, un vermell i una moto verda. Minimalisme.

bona-nitBona nit a tothom
Chris Haughton. Milrazones

Tots els animals del bosc donen per finalitzada la jornada, excepte una óssa petita que sembla conservar tota la seva energia. Intenta afegir adeptes a la diversió, però davant els successius badalls dels seus amics, a poc a poc s’adona que realment només li queda una opció: dormir!
El component visual és clau. El cansament va creixent progressivament: comencen a badallar els ratolins, els segueixen les llebres i junts semblen contagiar als cérvols. Fins i tot la mare óssa decideix anar-se’n al llit!
Les primeres pàgines s’han retallat perquè la grandària guardi relació amb la mida dels animals.
Les guardes són una aportació extra al llibre. En totes dues es pot contemplar el sistema solar.

Mai facis pessigolles al tigretigre
Pamela Butcharta. Libros del Zorro rojo

Quan ets una nena inquieta, curiosa, dinàmica, vital, o sigui, d’allò que els grans en diuen «hiperactiva», hi ha ordres impossibles de complir, per exemple: «Mai facis pessigolles a un tigre.» Animals, humor i acció, en un conte sobre una nena elèctrica a qui no podrem deixar de seguir a través de la seqüència de les pàgines, fins a la sorpresa final.

barretHem trobat un barret
Jon Klassen. Milrazones

Dues tortugues es troben un barret. Els agradaria quedar-se’l a totes dues, però només hi ha un barret. Els seus ulls ho diuen tot…
En Klassen imprimeix a aquesta història un tractament de novel.la gràfica, dividint-la en tres parts amb títols diferents, que es corresponen amb l’estructura clàssica d’exposició, nus i desenllaç.

 

Si us plau, Senyor Pandapanda
Steve Antony. Nubeocho

El Panda pregunta a diversos animals si els hi ve de gust menjar-se un dònut.
Tots contesten que SÍ! però sense dir SISPLAU o GRÀCIES. Es mereixen el dònut?
Un conte sobre l’educació de demanar les coses ben demanades

armandoArmando
Fernando Pérez Hernando. Takatuka

El pare d’Armando és un enamorat del futbol i avui li ha fet un regal molt especial: la seva primera pilota de futbol! Per fi podrà compartir amb ell la seva gran passió ensenyant-li a jugar a futbol. Però Armando no mostra el mateix entusiasme que el pare per aquest esport ni sembla que ho porti en el gens, però s’ho farà venir bé per incorporar la pilota als seus jocs.

Dan Santat, l’il·lustrador del mes (setembre 2016)

L’il·lustrador del mes, en Dan Santat, és força desconegut a casa nostra perquè només hi ha un llibre seu publicat, però és un llibre curiós. Parlo de Las aventuras deDan Santat Beekle, el amigo (no) imaginario, editat aquest 2016 per Bruño.
Dan Santat va néixer a Brooklyn el 1975, fill d’Adam i Nancy Santat, una parella tailandesa que va emigrar als Estats Units el 1968. Quan en Dan va fer els tres anys, la seva família es va traslladar a Califòrnia.
Els seus pares estaven contents perquè es va graduar a la Universitat de San Diego, Califòrnia, en l’especialitat de microbiologia i estava predestinat a ingressar a l’escola d’odontologia… però va acabar inscrivint-se a l’Art Center College of Design, a Pasadena.
En acabar els estudis va treballar en diversos llocs, fent d’artista modelador 3D per a videojocs i va acabar dedicat al món dels llibres per a infants, aproximadament des del 2002. També va fer una sèrie de televisió animada per a la Disney.
En Dan Santat és supertreballador i hi dedica moltíssimes hores a dibuixar. Potser és perquè el procés és lent o potser és perquè la feina no està gaire ben pagada. El cert és que durant deu anys va estar dormint només quatre hores per nit. Es despertava cada matí a les 6:30 per ajudar els seus fills, Alek i Kyle, a preparar-se per anar a l’escola i després treballava fins a les dues de la matinada. En aquella època va il·lustrar més de seixanta llibres.
Naturalment, aquell ritme el va portar repetidament a l’hospital, estava esgotat i l’octubre passat va escriure al seu blog: “Esperen massa de mi, més del que no puc donar. Tinc trenta-nou anys i em sento cansat”.
Per sort per a ell, unes setmanes més tard, les aventures de Beekle va ser nomenat “millor llibre de l’any” i li van començar a arribar molt bones crítiques.
beekle1

Fins a aquest moment, Dan era conegut per les seves il·lustracions plenes d’acció, d’humor i d’energia, com es veu en llibres com ara OH NO! OR HOW MY SCIENCE oh-no

three-pigsPROJECT DESTROYED THE WORLD (Oh No!: O Com el meu projecte científic va destruir el món), THE THREE NINJA PIGS (Els tres porquets Ninja), i altres.
Les aventures de Beekle, en canvi, reflectia el seu costat més suau. El nom de Beekle, conta Santat que va ser inventat pel seu fill Alek, un dia que volia dir “bicicleta”. Quan el nen tenia un any d’edat, pedalava un tricicle i exclamava amb molta alegria: “Beekle!” En aquell moment, la dona d’en Dan, la Leah va dir que algun dia aquell nom seria el d’un gran personatge. Anys més tard, “Beekle” es va convertir en l’amic (no) imaginari.
La gestació del llibre va començar amb un guió molt curt, uns dibuixos en blanc i negre, i una mostra a tot color. En Beekle tenia un ull, un barret i una bufanda, i una història que suggeria viatge i aventura.
De mica en mica el personatge va anar canviant, tenia dos ulls, i li vaafegir una corona. A les guardes es veuen diversos infants amb els seus amics imaginaris, cadascun aparellat específicament amb els interessos del nen. A les guardes dels davant, en Beekle es troba sol, i, en canvi, a la part de darrere, ja està amb la nena Alice.
A la portada i en el llibre veiem que mentre que els adults no li fan gaire cas a en Beekle, en canvi sí que en fan als animals.

beekle4La paleta de colors ajuden a passar del món psicodèlic a del món imaginari del l’arc de Sant Martí als grisos foscos i blaus del món real. Quan el sol es pon amb en Beekle assegut a la part de dalt d’un arbre, els tons sèpia juguen a favor de la seva malenconia, i quan coneix a l’Alice, finalment, les flors i els colors es tornen brillants.
És un àlbum il·lustrat molt xulo però en el seu dia no vaig entendre massa la història, tot i que als USA és perfectament versemblant i està admès que els infants tinguin “amics invisibles”, gairebé diria que és normal. En canvi, aquí arrufem el nas quan un en ens diu que està parlant amb el seu amic invisible… No ho acaben de pair i per això potser, la història no ens acaba de fer el pes.

El conte d’en Beekle va merèixer la medalla Caldecott l’any 2105.

portada
Acaba d’aparèixer aquest estiu un altre llibre d’en Dan Santat que espero que es pugui veure traduït al català o castellà. Es titula ARE WE THERE YET? (Falta molt?) i és una meravella gràfica.
L’àlbum es basa en el viatge que fa una família amb cotxe per anar a visitar l’àvia que celebra el seu aniversari. El leitmotiv és la pregunta que tots hem sentit més d’una vegada quan només de pujar les criatures, cada cinc minuts, et pregunten si falta molt, si ja hem arribat, si encara estem gaire lluny, etc.
El que fa Dan Santat amb aquesta pregunta és realment brillant i la converteix en un joc inoblidable, en un anar i venir per l’espai i pel temps meravellós. Mentre anem passant planes veiem el nen com es va avorrint fins que en un moment donat l’autor ens obliga a girar el llibre cent vuitanta graus i comencem a llegir cap enrere, i el temps també va cap enrere… arriba a l’època del Far West, als dies dels pirata Barbanegra, a l’Europa medieval, a l’Antic Egipte, etc.

are-we2 are-we3 are-we4
A mesura que els pares estan cada vegada més neguitosos, el noi a la part del darrere segueix imaginant fins que, finalment arriba a l’edat dels dinosaures. Un altre gir literal del llibre, i el temps ara passa volant, cap endavant… Genial!

Més informació a la pàgina web de l’autor: http://www.dantat.com
I al seu Facebook: http://www.dantat.com/DANTAT.COM/DAN_SANTAT_author___illustrator.html

 

Lectures recomanades per al cicle inicial. Sant Jordi 2016 (2)

Deu bones lectures que s’han publicat en els darrers mesos, adreçades als infants de sis i set anys.

StinaStína. La nena de gel
Lani Yamamoto. Babulinka

Stína era una nena que sempre tenia fred. A l’estiu, vestia mitges i mitjons i no podia ni apropar-se a una piscina. A l’hivern encara era pitjor, no sortia mai, mai, mai, de casa. Com podien la resta de nens jugar a fora? Que no es morien de fred? Fins que un dia, la visita d’uns nens escalfarà el seu cor i canviarà la
seva vida per sempre.

aixo-era-un-alfabet1Això era un alfabet
Oliver Jeffers. Andana

Sota la pretesa idea de fer el típic alfabet per als infants més menuts ens sorprèn amb un enfilall d’imatges i d’idees genials que es podrien desenvolupar una mica més i fer-ne una aventura perquè les propostes són molt imaginatives.
El llibre està molt ben editat. Té més de cent planes (paper gruixut, format gran, coberta color carbassa molt cridanera) i a cada lletra se li assigna la seva peculiar història. La majoria d’històries són força originals. Oliver
Jeffers fa una barreja d’elements visuals (com si fossin dibuixos animats) i contes senzills que obren camins inversemblants. Els temes que es poden trobar són els que preocupen a l’autor i que ja hem pogut seguir en altres dels seus àlbums il·lustrats: La solitud, l’amistat, la vida.

Una llegenda de Sant JordiCobertaSanJordi
Joan Portell. Andana

Una variació sobre la coneguda llegenda. Comença amb la trobada d’una nena amb un nen que sembla trist i que s’està en una platja, a la vora del mar.
La nena el convida a jugar. Al fons s’albira un penyal que recorda molt, per la forma, al de Gibraltar. Tots dos infants comencen un joc molt especial. Amb les seves mans construiran un castell de sorra enorme, amb un rei… i així s’inicia la llegenda:
Vet aquí que una vegada en una terra molt llunyana, a l’altra banda del mar, hi havia un país molt ric amb un castell enorme. Un dia un drac va arribar al castell i va atemorir tota la gent de la comarca…
La història segueix pels viaranys de la coneguda llegenda però amb una aportació gràfica en forma de fotografies mesclades amb collage i il·lustracions que combinades amb una segona lectura la fan força interessant.
En Joan Portell ha escrit un final sorprenent i que ens porta a la reflexió i a la comparació i que lliga perfectament amb la (crua) realitat actual.

El conte del llop carregat de mocscoberta llop
Eva Mor. Cruïlla

Aquest llibre ens presenta el llop d’es d’una altra perspectiva. Aquí fa molta gràcia perquè tal com podem llegir a la contraportada:
El llop més temut de la contrada s’ha posat malalt i no pot sortir de casa per terroritzar les criatures i els animalons del bosc. Els seus intents per a treballar des del llit no fan cap efecte així que, per fi, la caputxeta, les set cabretes i els tres porquets poden viure tranquils i sense por de res. Sembla que aquesta vegada el llop s’ha de donar per vençut i demanar una baixa indefinida…
El río de los cocodrilosrio coocdrilos
Gustavo Roldán. A buen paso

L’home amb un vestit vermell mai havia sentit parlar d’aquell filòsof grec que va dir que no et pots banyar dues vegades en el mateix riu. Un dia, l’home arriba al riu dels cocodrils esgrimint un contracte i dient que acabava de comprar el riu. El cocodril més gran no hi està d’acord…
Gustavo Roldán proposa una història senzilla que ens recorda que hi ha coses que no es poden vendre ni comprar, donant-li forma amb diàlegs vius i amb les seves il·lustracions minimalistes, contundents, dinàmiques i expressives.

Àlbum per a dies de plujaÀlbum1
Dani Torrent. Cal·lígraf

El text ens parla d’un infant, un nen, que explica en primera persona:
Hi ha gent a qui no li agrada quan s’acaben els vacances però jo sempre dic que l’últim dia d’estiu és el meu preferit. De vegades no em creuen, però és clar, jo tinc les meves raons.
I comença a explicar que aquell dia és el seu aniversari és motiu de reunió de tota la família. Aquest any l’oncle Ramón li ha regalat una màquina de fer fotos i aquesta és l’excusa de la que es val en Dani per anar presentant tota la família del noi amb uns dibuixos aquarel·lats molt emocionants, sobre un paper que li dona un aspecte vintage, molt antics.
Crec que la idea del conte és la d’estimar el moment present i de recordar les
estones bones compartides amb les persones estimades.

lagrannevadaLa gran nevada
John Rocco. Tramuntana

Va nevar durant dos dies i tot va quedar cobert per un gruix de més d’un metre de neu. Vuit vegades l’alçada d’aquest llibre! El vent bufava a més de 80 kilòmetres per hora. Les màquines llevaneus van trigar més d’una setmana en arribar. Aquesta història està basada en l’experiència viscuda per l’autor del llibre quan tenia deu anys i explica com s’ho va fer per anar al supermercat , a un kilòmetre i mig de casa seva, i després tornar amb el que havia comprat per la seva família i alguns veïns.

Cuida’mcuida_m
Lorenz Pauli. Takatuka

El món a l’inrevés: l’adult pregunta al nen com s’han de cuidar les criatures; i el nen renya l’adult perquè les propostes de joc que fa són, suposadament, massa perilloses o nocives. Alguna cosa no rutlla quan la mainada adopta un paper d’adult supercontrolador, però, sortosament el senyor Bocí no està gens familiaritzat amb les normes i les prohibicions de la cura infantil, i acaba organitzant una cursa amb carretó.
En aquest llibre no només es capgiren els rols generacionals, sinó que el llibre mateix també ens atrapa, i el joc i les aventures s’apoderen del text i de les imatges.
No apte per a mares i pares superprotectors.

la filla del grufalLa filla del grúfal
Julia Donaldson. Bruíxola

El grúfal va advertir la seva filla que no havia d’ endinsar-se mai al bosc, perquè, si ho feia, el Gran Ratolí Malvat la perseguiria. Però vet aquí que una nit de neu i vent, la filla del grúfal no va fer cas de l’ avís del seu pare i va sortir de la seva cova. Al cap i a la fi, el Gran Ratolí Malvat no existeix…, o potser sí?

LacancodelesbalancesLa cançó de les balances
Alba Salvador Llopis. Takatuka

Hi havia una vegada un rei que cada matí comptava i recomptava totes les seves possessions des de la finestra del castell. Tot el que es veia era seu: terres, pous, arbres i cases. A ell només l’importava el preu de les coses, però no la felicitat de la gent.
Quan el jove Ovidi es presenta al castell per fer-li una petició en nom del poble, el monarca l’ignora sobiranament. Necessiten un pont per travessar el riu i arribar a l’escola sense recórrer la llarga distància que hi havia fins al pont següent. El jove, malgrat el rebuig reial, decideix tornar dies més tard al castell per cantar-li una cançó que el faci canviar d’actitud.

Lectures recomanades. Sant Jordi 2016 (1)

En els propers dies anirem presentant els llibres que recomanem per a aquest Sant Jordi que ja és a tocar. En aquesta primera entrega comentem els deu llibres seleccionats per al segon cicle de l’Educació Infantil. Són aquests:

CQuiQueOn400 Qui Què On
Olivier Tallec. BiraBiro

A cada doble pàgina, una situació i molts personatges. Qui és el protagonista? Qui ha saltat, està jugant, s’ha amagat? Els trobaràs tots?

barbaro

 

Bárbaro
Renato Moriconi. FCE

Llibre sense text de format vertical en el que es veu un bàrbar i el seu cavall que s’enfronten a cadascuna de les pàgines amb tota una sèrie de monstres i bèsties terribles.
Però el bàrbar i el seu cavall van amunt i avall en una mena de dansa regular, monòtona, ara a la cantonada superior dreta, després cap avall a la part inferior i tornem-hi. El bàrbar va moment el braç i l’espasa però el cavall sempre està igual.
Desprès s’enfronta a les plantes carnívores i cap al final hi ha unes sorprenents pàgines en blanc que anticipen el meravellós final.

elefantQuan un elefant s’enamora
Davide Cali. Barcanova

Què passa quan ens enamorem? I si és un elefant el que s’enamora? Sembla que res no li surt del dret i que està una mica despistat i melancòlic. Però, quan ningú s’ho espera… Aquest és un conte original i tendre que descriu els símptomes del començament d’una història d’amor i les possibles conseqüències. Una cosa que li pot passar a qualsevol. Fins i tot a un elefant!

Els-calçotets-de-los-blancEls calçotets de l’ós blanc
Tupera Tupera. Andana

Un ós ha perdut els calçotets i el seu amic ratolí l’ajuda a buscar-los.
L’ós no recorda com eren i, a mesura que anem passant pàgines veiem a través d’uns troquel·lats uns altres calçotets que hem d’endevinar de qui són. És un joc molt divertit perquè hi ha calçotets genials (amb dibuixos de llaminadures, amb molts colors, amb puntets, etc.)

 

inseparablesInseparables
Mar Pavón.Tramuntana

Àlbum amb un protagonista inusual que anirem descobrint a mesura que la narració vagi avançant. L’autora amb frases curtes i suggerents deixa al lector amb certa intriga per saber qui “parla”. La protagonista ens explica des que estava en una botiga amb la seva bessona fins que és abandonada i recuperada per a algú que ni ella mateix podria imaginar. La història surt reforçada gràcies a unes il·lustracions molt vives.

 

una casa a midaUna casa a mida
Petr Horàcek. Joventut

El ratolí ha trobat una gran poma, però no aconsegueix ficar-la a la seva casa diminuta … Surt a la recerca d’una nova casa, però totes estan ocupades i els seus habitants no semblen molt disposats a compartir-les. Trobarà una casa a la mida per a ell i la seva gran poma?

 

 

pixallitsEl fantasma Pixallits
Andreu Galan. Andana

El conte explica l’aparició del fantasma Pixallits al llit d’en Vicentet i tot el que això suposa. Les il·lustracions són generoses i el fantasma està molt aconseguit amb tons blaus, aquosos. El text és molt musical i segur que als nois i noies d’edats entre dos i vuit anys els agradarà.

 

 

liliLili
Wen Dee Tan . Babulinka

Una vegada, en un poblet, hi vivia una nena normal que es deia Lili. Bé, era normal tret de per una cosa… La Lili tenia els cabells vermells com el foc, cremaven tot el que tocaven. A la Lili li costava fer amics, ser diferent li portava molts problemes. Però… I si al final ser diferent fos un avantatge?

 

matiasMatias i el núvol
Ana Sanfelippo & Jorge G. Palomera. Bang ediciones

Avui és l’aniversari d’en Matias! Per això la seva mare el desperta ben d’hora per a celebrar-lo amb els seus familiars i amics. Durant un parell d’hores que dura la festa, en Maties juga, menja i es diverteix sense parar. Fins i tot bufen les espelmes i reventen la pinyata! Però el més divertit arriba quan en Maties es queda sol i obre els regals… L’últim de tots té a dins, un núvol! I què podem fer amb ell? En Maties i el seu gosset buscaran totes les opcions per a jugar amb el núvol abans de que la mare els enviï a dormir.

zooEl pare vol anar al zoo
Coralie Saudo. Kókinos

El petit protagonista d’aquest conte té un papà que se les porta. És afectuós i divertit, però al zoo no para quiet ni un segon; s’encapritxa, s’impacienta i fins a té una rabieta descomunal. Resistirà el nen a aquest papà-remolí d’energia inesgotable?

Raquel Díaz Reguera, la il·lustradora del mes (desembre 2015)

autora

A la trobada d’il·lustradors que organitza Casa Anita per Sant Jordi

Fa només cinc anys que es va publicar el primer àlbum il·lustrat de la Raquel Díaz Reguera. Des d’aquell primer ¿Hay algo más aburrido que ser una princesa rosa? fins avui no ha parat d’escriure i sobretot de dibuixar amb un estil personal característic i molt identificable. Jo en vaig quedar enamorat del seu “Abuelas de la A a la Z” i, a partir de llavors, llegint els seus contes he anat trobant una constant i una preocupació sobre tot el que signifiquen les relacions humanes de proximitat.
Però anem al principi.
La Raquel Díaz va néixer a Sevilla i segons podem llegir al seu web des de petita es va sentir atreta per la màgia dels dibuixos, alhora que la seva imaginació la duia a inventar-se històries que, imagino, ella mateixa il·lustrava.
Després vingueren els anys de la Universitat on va estudiar Belles Arts (a Sevilla) i altres cursos de disseny gràfic i il·lustració digital. En un moment de la seva vida abandona els pinzells i es dedica a una de les seves altres passions: la música.
Se’n va a Madrid i comença a escriure cançons per a artistes com Victor Manuel, Noa, Zuchero, Nek, Alejandro Sanz, Miguel Ríos i altres. En paral·lel grava el seu primer disc fent duo amb la seva germana (Maldeamores).
Es veu que la fal·lera per pintar li atrau molt perquè al novembre del 2010, l’editorial Thule li publica el seu primer àlbum ¿Hay algo más aburrido que ser una princesa rosa?. Des de llavors tot ha estat un no parar: Un amor tan grande, Un beso antes de desayunar El monumento a la cometa, Catálogo de besos, Un día de pasos alegres, Azulín, azulado y altres que comentarem més avall.

Un dels seus darrers invents és una trilogia de contes independents que es presenten en format de CUENTOS POR CORREO.
cuentos por correoEs tracta d’uns contes que van dins d’una capseta però dividits en vuit capítols, cadascun d’ells escrit al darrera d’una targeta, com si fossin postals. Es poden enviar via correu ordinari i l’infant rep, cada dia, una part del conte (una postal). Hi ha qui diu que és un conte-puzzle, d’altres que és una posta-conte i hi ha qui pensa que es un puzle-conte. Sigui com sigui, un cop es completa el cicle de vuit targetes, el lector ja té el conte sencer, així com la identitat del remitent.
Els tres títols que l’editorial Tres Tigres Tristes ha publicat fins ara són “ El ratón más grande del mundo”, “El bolso rojo” i “ Dibujos animados”.

correoAbans de continuar la presentació de les seves obres, estaria bé que li féssiu una ullada al següent vídeo per conèixer una mica més a la Raquel.

D’entre els seus llibres, destaquem:

princesa rosaHay algo más aburrido que ser una princesa rosa?
La Carlota n’estava farta del color rosa i d’ésser una princesa. No volia petonejar gripaus i per descomptat li horroritzava que al besar-los es convertissin en prínceps blaus. Per què voldria un príncep blau?.
La Carlota vol saber per què no hi ha princeses que cacin dracs o volin amb globus.

Un beso antes de desayunarun beso
Tots els matins, abans d’anar a treballar, la mare de la Violeta li deixa un petó al coixí. Aquell matí, el petó, després de besar la Violeta, va saltar per la finestra i va volar, va volar, va volar …
raquel diaz

catálogoCatálogo de besos
En els prestatges de l’antic rebost, més d’una vintena de flascons de vidre reposaven ordenats i etiquetats amb una pulcríssima cal·ligrafia.
Hi ha persones que col·leccionen segells, gats de porcellana, encenedors, mussols d’ulls espantats.
L’Amanda col·leccionava petons …
pasosUn día de pasos alegres
Aquest matí m’he posat les meves botes de donar fabricar passos alegres. Són unes botes a les que els agrada cantar, dibuixar gargots, nedar en els tolls i que sempre, sempre em porten on vull anar.

 

AzulinAzulín, azulado
L’àvia Soledad que no tenia néts ni rebia visites acasa seva, acostumava a prendre el te amb la seva ombra. El seu jardí, en el qual abans jugaven els nens, estava abandonat. Però un dia va trucar a la seva porta un gos que recitava poesies …
algo que aprendrerAlgo que aprender
La granja en la qual viuen la vaca Marcelina, el porquet Paco, el ruc Faustino, l’ovella Clara, la gallina Carmela amb els seus cinc pollets i el gall Manuel és una granja qualsevol on, tots els matins, abans que surti el sol, el gall Manuel avisa de l’arribada del nou dia cantant alegrement.
Però un matí, el pobre gallet es desperta afònic i no pot cantar i tots es queden adormits…
Abuelas de la A a la Z PortadaAbuelas de la A a la Z
Hi ha àvies en tots els llocs de la Terra. Tots n’hem coneguda a una o a moltes, a les nostres o les dels altres.
Els més afortunats troten algunes tardes sobre els genolls d’una àvia o es mamen els dits després de paladejar una abraçada de xocolata d’una altra. Molts saben que hi ha poques sensacions comparables a la de quedar-se adormits a la falda d’una àvia contacontes…
madreMadre no hay más que una y aquí están todas
Elles són qui vetllen els nostres somnis. Elles són qui recorden que ens agraden les mandarines i que odiem el color marró. Elles són les que, discretament, ens han ensenyat el bo i el dolent, el correcte i l’incorrecte.
Passejant per les pàgines d’aquest llibre descobrim a la mare fetillera, la mare sergent, la tecnològica, la creativa, la hippie o la cantarina. Només cal estar atent.
abuelas2Abuelas. Manual de instrucciones
Així són i així eren les nostres àvies. Alguna vegada has pensat que la teva àvia, abans de ser la teva àvia, va ser mare? I abans d’això va ser filla, i encara molt abans, va ser una adolescent i, encara que sigui difícil de creure, també va ser una nena amb cues que, igual que tu, tenia la seva pròpia àvia. Les àvies d’avui van arribar a aquest món quan era molt diferent del que tu coneixes.
A la pàgina web de la Raquel podreu trobar molta més informació:
http://www.raqueldiazreguera.com/

I també al seu blog:
http://raqueldr.blogspot.com.es/

ilustradora raquel

 

les imatges d’aquesta entrada estan extretes del web de la Raquel Díaz i de l’editorial Tres Tristes Tigres.

Cursos per a mestres a Can Butjosa

poster2

Cartell dibuixat per la Maria Espluga i editat amb motiu del 15 aniversari de la biblioteca.

Can Butjosa és una Biblioteca Educadora de la que ja n’hem parlat en aquest blog, lloant la seva bona feina. Si entreu al seu web podreu llegir els seus objectius, entre els quals hi ha:

  • Ajudar els nens i joves a esdevenir uns bons usuaris de biblioteca que s’hi moguin amb facilitat, que no tinguin bibliotecofòbia, que sàpiguen trobar la informació que desitgen mitjançant els catàlegs, que coneguin les normes de la biblioteca i les compleixin i que siguin conscients dels serveis que, com a usuaris, tenen dret a rebre.
  • Ajudar els nens i joves a esdevenir uns bons lectors que sàpiguen triar llibres atractius o que els interessin i que això els porti a desitjar-ne d’altres, que descobreixin el gust de llegir en llibertat, és a dir, escollir què, com i de quina manera i que ho puguin dur a terme a la nostra biblioteca.
  • Ajudar els nens i joves, com a persones que formen part d’una societat, a adquirir uns hàbits de comportament específics que els enriquiran i els ajudaran a integrar-se a la comunitat i al país on viuen.

A Can Butjosa organitzen cursos de formació. N’hi ha per a infants, familiars, professionals de la biblioteconomia però també entenen perfectament que la relació amb l’escola és prioritària i per això en programen d’específics adreçats als mestres. Els d’aquest 2015-16 fan bona pinta.
Us recomano especialment aquest tres:

Còmics, contes, novel·les i cinema: estratègies de promoció de la lectura per a infants i joves a càrrec d’Andrea Pozo. (20h semipresencials). Dies: Els dissabtes de 9 a 14h, els dies: 31 d’octubre, 7 i 14 de novembre de 2015.
Els àlbums il·lustrats en el desenvolupament lector d’infants i joves a càrrec de Montserrat Castillo, Joaquim Noguero, Emma Bosch, Jaume Centelles, Marta Roig, Nati Calvo, Glòria Gorchs, Sònia Fernández i Gisela Ruiz. (20h semipresencials). Dies: Els dimarts de 17:30 a 19:30h, els dies: 20 d’octubre, 10 de novembre i 1 de desembre del 2015, 19 de gener, 9 de febrer, 8 de març, 5 d’abril i 3 de maig del 2016.
Els contes a l’aula a càrrec d’Eva Martínez Pardo i Gemma Garcia Vilardell. (20h presencials). Dies: Els dissabtes de 9 a 14h, els dies: 28 de novembre i 12 de desembre de 2015, 9 i 16 de gener del 2016.

Però n’hi ha més que podeu consultar AQUÍ. Han tingut l’amabilitat de tornar a confiar en mi per repetir el que ja vam fer el curs anterior, i altres que també fan patxoca però que no conec gaire com poden anar. Podeu inscriure-us directament al web de la biblioteca i també els podeu trucar per demanar més informació.
Les seves dades són:
CAN BUTJOSA
c/ La Salut nº 52
08150 Parets del Vallès
Telèfon: 93.562.23.53
Fax: 93.562.37.60
e-mail :bibut@parets.cat

can butjosa

 

L’art de llegir imatges: Els àlbums il·lustrats en el desenvolupament lector d’infants i joves

innocenti

Il·lustració de Roberto Innocenti

9a Escola d’Estiu de la Biblioteca Infantil i Juvenil Can Butjosa
30 juny, 1, 2 i 3 de juliol de 2015

A la presentació del programa de l’escola d’estiu de Can Butjosa podem llegir:

Diuen que a la biblioteca de cada infant, hi ha un museu: un museu amagat entre els àlbums il·lustrats. I és que aquesta tipologia documental és, sovint, el primer (i a vegades, l’únic) contacte dels nens amb l’art, els ajuda a comprendre els textos i, també, a configurar el seu imaginari individual; a omplir de significat les paraules que van aprenent. Els colors, les formes, les línies i les textures enriqueixen l’experiència lectora que va més enllà dels textos escrits i que requereix, a més, saber llegir les imatges.
Els àlbums il·lustrats viuen el seu segle d’or per la quantitat i la qualitat de les obres publicades, però els coneixem en profunditat? Sabem quines són les relacions entre imatge i text? Quin és el procés de creació d’aquestes obres? Quins són els principals il·lustradors i quines tècniques empren?
A la 9a Escola d’Estiu de la Biblioteca Infantil i Juvenil Can Butjosa aprofundirem en la importància de la il·lustració en els àlbums il·lustrats com a element narratiu i artístic, aprendrem a llegir les imatges i a entendre el llibre com un tot, on text i il·lustració es complementen per explicar-nos una història. També viatjarem en el temps per conèixer la història de la il·lustració per a infants a Catalunya i descobrirem els principals il·lustradors que, a nivell nacional i internacional, han deixat petja a la història de la literatura infantil i juvenil.
Els bibliotecaris, els educadors, els mestres, els pares… tenim el repte i l’oportunitat de conèixer el paper que juga la il·lustració en la comprensió lectora i en la formació artística dels infants i joves dels quals som responsables.
Si voleu fer-hi una ullada potser us animareu a venir a conèixer i sentir a Roberto Innocenti, Martin Salisbury, Montserrat Castillo, Joaquim Noguero, Emma Bosch, Ignasi Blanch, Maria Rius, Noemí Villamuza i d’altres especialistes.
És un curs de 25 hores, que se celebrarà a Can Butjosa (Parets del Vallès) els dies 30 de juny i 1, 2 i 3 de juliol. Una de les hores me la deixen perquè expliqui com treballar els àlbums il·lustrats a l’escola. Tot un plaer!

El programa el podeu descarregar AQUÍ
D’avui i fins el 19 de juny us podeu inscriure a través del formulari: http://bit.ly/1KopX2e
Podeu consultar el programa a: http://issuu.com/folletdecanbutjosa/docs/programa_complet
Per més informació: espaideformacio@parets.cat
o a la pàgina del Facebook: http://on.fb.me/1DKpva3

noemí villamuza

Il·lustració de Noemí Villamuza

 

 

lectures recomanades SANT JORDI 2015

Com cada any, aprofitem l’arribada de la Diada de Sant Jordi per recomanar unes bones lectures, d’entre les novetats que s’han editat els darrers mesos. Són deu per a cada cicle. Desitjo que us faci servei.
El tríptic que es repartirà als alumnes de l’escola el podeu descarregar clicant a Lectures recomanades Sant Jordi 2015 (format word) o en format pdf. 
Bona lectura!

 Cicle Infantil

¡Que viene el lobo!mensajero
Cédric Ramadier. Lóguez

El Mensajero del rey
Jutta Bauer. Lóguez

Jo no he sigut
Oliver jeffers. Andana

Feliu, rei de les ovelles
Olivier Tallec. Animallibres

El gato de Matilda
Emily Gravertt. Picarona

El oro de la liebregato matilda
Martin Baltscheit. Lóguez

Lola i Peret Tooodo el día en el circo
Imapla
Océano Travesía

El oso cazamariposas
Susanna Isern. OQO

El álbum de Adela
Claude Ponti. Lata de sal

La selva d’en Miquelet
Joaquim Carbó. Baulaadela

 

Cicle Inicial

L’odissea de sant Jordi
Gerard Quintana. Cruïlla

La muntanya de llibres més alta del món
Rocío Bonilla. Animallibres

El rei de la casa
Marta Altés. Blackie Bookssenyora-M

Per qué la senyora M. es va tornar tan malcarada…
Sonja Bougaeva. Takatuka

La Lluna i l’habitació blava
Magdalena Guirao
Corimbo

Les tres princeses pàl·lides
María José Martin. Kalandraka

Erik el constructor de sueños
Kike Gómez. Bululú

Feliz ferozferoz
El hematocrítico. Anaya

El señor Tigre se vuelve salvaje
Peter Brown
Océano Travesía

Si vols veure una balena
Julie Fogliano. Andana

 

Cicle Mitjà

El cas Go
Care Santos. Edebé

La botiga de mascotes extraordinàries
Rubèn Montañá. Barcanovano puedo dormir

Polvo de roca
Nono Granero. A buen paso

No puedo dormir
Stein Erik Lunde. BFE

Tan petita i ja saps…
Maria-Mercè Marçal. Andana

Imagina
Aaron Becker. Kokoro

Un trocito de horizonte
Arturo Abad & Miguel Cerro
OQO

No hay nadie enfadado?TROCITODEHORIZONTE
Toon Tellegen. Edelvives

Desde los ojos de Lucas
Juan Carlos Quezadas. A buen paso

La piscina
Ji Hyeon Lee. Barbara Fiore Editora

 

Cicle Superior

Catherine
Patrick Modiano. Blackie Books

Un amic excepcional
David Walliams. Montena

¡Al agua!aratornem
Txani Rodríguez. Saure

Els xiquets de la gorra
Enric Lluch. Bullent

Missió secreta al Museu d’Art
Amàlia Mora. Cruïlla

Jo que vaig dormir amb lleons
Laia Longan. Animallibres

Hachiko. El gos que esperaba
Lluis Prats. La Galera

Ara tornem, hem anar un momentet a l’Àfricaamic
Oliver Scherz. Cruïlla

Lindbergh. La increible aventura de un ratón volador
Torben Kuhlmann. Juventud

Brujarella
Iban Barrenetxea
Yhule


lindberg lleons al agua

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Anna Laura Cantone, la il·lustradora del mes (agost 2014)

Anna_Laura_CantoneLa il·lustradora que presentem aquest mes té una especial significació per a mi. La vaig descobrir gràcies a un encàrrec de l’editorial Faktoria K de libros que em va demanar la traducció al català d’un llibre de Didier Lévy il·lustrar per ella mateixa. Era L’habit de lumière. Recordo que em va costar trobar la traducció del títol perquè, si bé en castellà hi ha l’expressió traje de luces, en català vaig haver d’incloure la menys impactant el vestit de torero. Però va valer la pena per dos motius. El  primer, perquè el llibre l’hem usat en diverses ocasions a l’escola per plantejar el tema del maltractament envers els animals, i el segon perquè em va permetre seguir la carrera d’aquesta artista que no ha deixat d’evolucionar i de millorar amb els anys. Malauradament, bastants dels seus llibres els he hagut d’anar a buscar a França perquè no es troben a casa nostra.

Ara mateix és una de les il·lustradores més ben valorades a Itàlia on se la considera una figura destacada en el camp del dibuix contemporani. Es valora especialment l’originalitat del seu estil visual: ulls rodons molt a prop un de l’altre, nassos desproporcionadament llargs, colors brillants i contrastos i insercions de materials, etc.

Les seves històries, les que ella escriu i dibuixa, són força enginyoses i sorprenents, i sempre que les hem posat en mans dels infants han resultat un plaer per a ells.

cantone18L’Anna Laura explica que a l’escola només volia dibuixar i quan escrivia, usava lletres molts grans i això li permetia emplenar l’espai amb els seus dibuixos.

La seva infantesa la va passar a prop de Torí, en una ciutat anomenada Alessandria, on va néixer el 1977. Els estudis artístics els va fer a Milà, a l’Institut d’Art i l’Istituto Europeo di Design.

Dels seus primers treballs no n’està gaire contenta. De El vestit nou de l’emperador, per exemple, comenta que “mirant cap enrere, puc veure que tot està malament. Els colors són incorrectes. No hi ha ombres de manera que no hi ha profunditat. Els personatges són massa plans i massa forts.”

CantoneAnnaLauraEl seu mètode de treball és ben senzill: Treballar des de les vuit del matí fins a les cinc de la tarda i si ha de presentar un treball es capaç de quedar-se fins a les dues de la matinada enganxada a la cadira.

Normalment dibuixa amb acrílics i llapis, però si ens  hi fixem podem veure que també empra els collages (de manera molt enginyosa, per cert). Al seu estudi té calaixos plens de petits quadrats de robes de cotó que ha anat comprant i guardant, així com tot tipus de segells de goma i de metall, flascons plens de grans de cafè i altres llavors, cotons, llumins usats, capses de galetes buides, etc.

En els seus dibuixos podem veure com fa servir dues línies per als contorns dels personatges, un negre per definir el caràcter i un de vermell per donar-li un efecte vibrant. Això la fa diferent.

petHa obtingut premis nacionals i internacionals, entre ells el prestigiós Premi Andersen.

També ha fet una sèrie de dibuixos animats, per als nens italians,  que es diu  Pipì, Pupù e Rosmarina però confessa que prefereix treballar amb els pinzells en comptes de l’ordinador que va utilitzar per als cinquanta episodis dels dibuixos animats: Tot és massa automàtica amb l’ordinador. Prefereixo treballar amb pinzells. És més físic, amb ús del color i el pinzell descobreixo molts resultats diferents. A més, m’agrada tenir una mica de brutícia a les mans mentre treballo.

Dels llibres que podem trobar en català o castellà en destaco els següents:

Un papa a midaUn papa a mida  Quan es té la mare més llesta, més guapa, més esportista i més forta però no es té un pare, convé buscar-ne un però que sigui l’adequat. El millor seria que tingués les virtuts de la mare, encara que si no és fort, ni sap fer càlculs mentals, és baixet i no gaire guapo però sap moltes poesies, li agraden els animals i és afectuós,també pot ser convenient quedar-se’l.

Mare robotVull una mare robot. El protagonista té una mare que mai no està a casa, i la troba a faltar, així que decideix construir-se una mare-robot que no vagi a l’oficina, que el porti a l’escola, li faci els deures, i li cuini sempre patates fregides , pizza, crispetes i, per descomptat, espaguetis, i, mai, mai li cuini col bullida, pollastre bullit ni res bullit. Però aviat descobrirà que aquesta mare té un defecte…

 portada el increible viajeEl increíble viaje de la abuela. Totes les àvies són tan aventureres com Rosa. Capaços de vèncer plantes carnívores, aranyes verinoses i tigres famolencs. No s’espanten quan es troben voltors, óssos o pops gegants. Poden creuar llacs, aturar elefants i donar set voltes al món abans de visitar les seves nétes i néts per regalar-los una història.

el-vestit-de-torero El vestit de torero. Quan un toro ignora el torero no hi ha festa. I sense festa no hi ha públic. I sense públic no hi ha glòria. Això és el que li succeeix al protagonista d’aquesta simpàtica narració quan es queda sense toro amb qui torejar i no se li ocorre altra cosa millor que mirar de convèncer un altre animal amb banyes que es deixi torejar: una cabra. La sensació de fracàs aboca el pobre torero a un canvi de rumb dràstic. Però a canvi guanyarà un grapat d’amics: conills, cérvols, senglars i fins i tot algun toro rialler.

ja ve la nuviaJa ve la nùvia!  La Filomena és una modista famosa pels preciosos vestits de núvia que dissenya i cus. Posa el cor a cada puntada, en cada fi encaix, a cada llaç de seda, però els seus vestits són per a altres núvies, no per a ella. Un dia, el timidísimo Ferrucho li proposa matrimoni. La Filomena, per fi, caminarà cap a l’altar i, sens dubte, ho farà amb molt estil. Tota la ciutat està expectant: quin vestit cosirà la Filomena per al seu propi casament?

ja ve la nuvia 2aliciapatapamL’Alicia Patapam en els contes. Què podem fer un dia que plou i no fan res de bo a la tele? Llegir un llibre, és clar! Això és el que fa l’Alícia, que es mira la primera pàgina del llibre de contes il·lustrats amb un gran badall però que quan arriba a la tercera ja està tan ficada que… hi cau, dins el llibre! Primer, al conte de la Bella Dorment , després, al de la Caputxeta Vermella i, finalment, al del Gat amb Botes.

Altres llibres il·lustrats per l’Anna Laura Cantone són:

  • Animales sin zoo
  • El mochuelo que tenía miedo a la oscuridad
  • La gatita que quería volver a casa
  • El pingüino que quería saber
  • ¿Qué es el amor
  • Tres fantasmitas
  • Hansel i Gretel
  • Blancaneus
  • El cuento del lobo
  • La butxaca màgica

El seu web, ara en reformes, és http://www.annalauracantone.com

Us deixo amb el video d’Un papa a mida:

Ian Falconer, l’il·lustrador del mes (juliol 2014)

L’il·lustrador que volem comentar aquest mes és un novaiorquès anomenat Ian Falconer, conegut sobretot pel seu personatge estrella, l’irresistible porqueta Olivia.

falconerL’Ian Falconer va néixer l’any 1959 i va començar il·lustrant portades per a la revista The New Yorker. També es va dedicar fent dissenys de vestuaris i decorats de teatre per a diverses companyies com el l New York City Ballet, l’Ópera de San Francisco i el Covent Garden, entre altres. Això explica, en part, els homenatges que trobem (per exemple a Pollock i a Degas) en les diverses aventures de l’Olivia.
olivia6Olivia_DegasLa característica principal dels llibres de l’Olivia és l’ús del color. Normalment els personatges (l’Olivia, els seus pares, els seus germans petits) estan dibuixats amb tons de grisos i només inclouen l’ús del vermell per destacar-ne alguns elements.
L’Olivia és un personatge que ja podem considerar un clàssic de la literatura infantil. Tant és així que té la seva pròpia pàgina web i les seves mercaderies suposen una font d’ingressos major que la que es deriva de la venda dels seus àlbums il·lustrats a nombrosos idiomes (inclòs el llatí).
Alguna vegada hem comentat la diferència entre els autors europeus i els americans i hem qüestionat la poca imaginació que semblen tenir mar enllà, però l’Ian Falconer és una de les excepcions.
A casa nostra podem trobar els àlbums que ha editat Fondo de Cultura Económica:

OliviaOlivia. Aquest va ser el primer àlbum i es va publicar l’any 20001. És al carta de presentació de la porqueta i potser el més ben resolt, juntament amb Olivia i la seva banda.

olivia-salva-circoOlivia salva el circ. El primer dia re retorn a classe a l’Olivia li toca explicar als seus companys què va fer durant les vacances. El relat de l’anada al circ amb la seva mare i el seu germanet Ian esdevé una fabulosa aventura, on la porqueta posa a prova totes les seves capacitats circenses però especialment tota la seva imaginació.
olivia-y-el-juguete-desaparecido

 

 

Olivia i la joguina perduda. A l’Olivia no li agrada el color verd del seu uniforme de futbol; així que, mentre la seva mare li fa un de vermell, l’Olivia surt a jugar amb el gat. En tornar, l’uniforme ja és a punt, però no troba per enlloc la seva joguina favorita.

olivia en veneciaOlivia en Venecia narra les vacances familiars visitant la plaça de Sant Marc, menjant gelats italians i gairebé naufragant mentre passegen en góndola.

Olivia-y-su-bandaOlivia i la seva banda. La mare de l’Olivia li diu que es prepari perquè aniran a veure els focs artificials de l4 de juliol. Llavors l’Olivia, boja d’entusiasme, exclama que a més podran escoltar la banda de música. La mare li diu que no, que no creu que hi hagi una banda musical. En aquell moment l’Olivia pren una decisió: formarà la seva pròpia banda amb els membres de la seva família.

Olivia recibe la Navidad. És la Nit de Nadal i l’Olivia està molt emocionada: hi ha tantes coses a fer! Decorar l’arbre, ajudar la mare a preparar el sopar, embolicar els regals, cantar nadales; en fi, tot el que es fa la nit de Nadal. Però l’Olivia no pot estar tranquil•la perquè hi ha alguna cosa que la preocupa i la manté inquieta: A quina hora arribarà el Pare Noel?

olivia-y-las-princesas-L’Olivia i les princeses. Aquest és el darrer dels seus àlbums il·lustrats publicats i ens explica que l’Olivia no vol ser una princesa com la resta de les seves amiguetes. Primer té una “crisi d’identitat” i no compren per què totes les altres porquetes es disfressen amb faldilletes lluentes, varetes màgiques i corones. Es qüestiona, a més, que sempre vulguin ser princeses ensucrades. Per què no pensen a ser unes princeses índies, tailandeses, africanes o xineses? L’Olivia no ho entén.

El 15 d’abril de 2012 la revista Babar va fer una entrevista a l’Ian Falconer que val la pena enllaçar. Només cal que entreu AQUÍ.

Acabem amb un vídeo de la porqueta Olivia.