by

Eva Sánchez, la il·lustradora del mes (febrer 2020)

Quedem al davant la biblioteca Bonnemaison de Barcelona. Arriba amb un somriure que m’alegra un dia que estava essent fred, un d’aquells dies grisos que, de tant en tant, ens emplenen de cabòries. Conec el treball de l’Eva des que vaig llegir «El poltre de la Lluna», una llegenda dels Pirineus que va recrear l’Ester Farran per a l’editorial Salòria. D’això ja fa uns quants anys.
També me n’havia parlat l’Imma Palahí, en un dels viatges amb tren, camí de Lleida. L’Imma va treure la «tablet» i ens va mostrar alguns dibuixos fets a llapis. Després en va lloar el traç i la imaginació desbordant de l’Eva. Recordo que, capcota, va afegir que ella mai aconseguiria dibuixar tan bé. Vam riure.
I bé, després he anat trobant els seus dibuixos i les seves aquarel·les en diverses publicacions. Em va impressionar «L’espera» i em va recordar una tendència recent a antropoformitzar els personatges (ho vam comentar AQUÍ, recordeu?)

Davant de la Bonnemaison hi ha una cafeteria que està prou bé. Vam entrar a conversar-nos un cafè i em va explicar els seus projectes i les seves il·lusions. Li vaig contar alguna anècdota de Kabul (no es pot explicar) i vam comentar el seu darrer treball «Ningú com jo».
M’agraden els seus esbossos a llapis i especialment el seu traç amb les aquarel·les amb tants detalls i evocacions d’espais onírics i boirosos que enamoren. Apunteu el nom perquè fa treballs bonics. I més que en farà!


Al seu web, acabat d’estrenar, podeu llegir que l’Eva és una il·lustradora freelance que viu a La Garriga. Es va llicenciar en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i després es va centrar en la il·lustració a l’Escola Francesca Bonnemaison de la Diputació de Barcelona.

Va ser seleccionada per participar en el Catàleg Il·lustració IV Iberoamericà, i ha guanyat diversos premis aquí i a d’altres països com Itàlia.
Alguns dels seus àlbums publicats en català o castellà que podeu trobar a les llibreries o biblioteques són:
Dip. Más allá de la oscuridad, publicat amb Edelvives.
L’espera, publicat per Thule.
El poltre de la lluna i El trinxat no porta carbassa tots dos publicats per edicions Salòria.
Ningú com jo, publicat per Kalandraka.
El burrito que quería aprender a leer publicat amb Degomagom.

L’Eva Sánchez forma part d’una promoció de joves il·lustradors que estan super ben preparats com en Sebastià Serra, la Laura Borràs, l’Anna Aparicio i alguns altres que ens fan veure el futur dels artistes de casa nostra amb optimisme.

Visiteu el seu web, si voleu conèixer els seus treballs:  http://www.evasanchez.cat/

by

«Barbiana», una bona revista sobre el món de la criança

Una revista digital que es presenta com a «l’educació que ens inspira» fa venir ganes de seguir llegint i, ara mateix, passades uns pocs mesos de la seva aparició, té un aspecte formidable.
Al darrere hi ha l’Associació Arae, entitat sense ànim de lucre formada per professionals de l’educació i la teràpia, amb el suport de professionals de la comunicació i entronca, pel que he pogut intuir amb una pedagogia a temps complet, unida a la idea de transformar la societat per transformar el món.

No és estrany, doncs, trobar un excel·lent article amb les opinions de l’André Stern, autor de «Yo no fui a la escuela», a qui vaig poder sentir dissabte passat a Valls, organitzat per les companyes del MEAC (Moviment Educatiu de l’Alt Camp) i que ens va sacsejar els fonaments pedagògics a més d’un dels assistents. Després, vam compartir una calçotada… que tot s’ha de dir!

També m’ha agradat trobar un article sobre pel·lícules inspiradores com la del “Capità fantàstic” que conté l’escena memorable de la celebració de l’aniversari d’en Chomsky o l’entrevista a en Jordi Mateu, un dels impulsors del CAIEV, que explica la seva idea d’Escola viva d’unas manera molt reveladora on recorda que l’educació viva és una actitud, una manera de relacionar-se.

Estic agraït a les persones de la Barbiana perquè m’han permès col·laborar amb un petit escrit sobre «Els beneficis de la lectura».

Si podeu, feu una visita a la revista clicant a https://revistabarbiana.com/ i si us associeu, la rebreu en format paper.

Copio alguns paràgrafs bonics de la presentació:

A Barbiana creiem que l’educació és acompanyament, que l’acompanyament és una relació entre persones, que el desenvolupament de les persones és el més important i que amb l’educació, totes (infants, joves, adults) creixem.

A Barbiana volem una educació que ens ajudi a desplegar el que som, que ens faci més lliures, més rics del que la vida ens pugui donar i que potenciï tot allò que ens fa humans: la consciència de les nostres emocions i de les nostres necessitats, la connexió amb el propi cos, els vincles d’amor i de confiança, la cerca de la bellesa, la curiositat per aprendre, la reflexió, el raonament i l’esperit crític, valors com la llibertat, la igualtat, la solidaritat, la cooperació o l’hospitalitat, l’impuls de la creativitat i del plaer, la responsabilitat, la comunicació, l’espiritualitat…

Els referents de Barbiana van des de la tradició pedagògica de l’Escola Nova i l’Escola Activa del segle XX, passant pels Moviments de Renovació Pedagògica, que traspassen les generacions, i l’Educació Lliure, l’Educació Viva i l’Escola Nova del segle XXI, així com la Pedagogia Crítica, l’Educació Popular, els moviments educatius del lleure (com l’Escoltisme i el moviment d’Esplai), els moviments que promouen l’aprenentatge sense escola o d’Escola a Casa, les Escoles del Bosc i altres moviments educatius o socials o que des de la Psicologia, la Sociologia, l’Art, l’Espiritualitat… dialoguen amb l’Educació. Pel camí, el saber fer, el saber pensar i el saber sentir de milers d’educadors i educadores i mares i pares, anònims o coneguts, que des de la pràctica o des de la teoria basada en ella han deixat la seva petjada i per tant, la seva llavor educativa.

 

by

Els àlbums il·lustrats, una nau per navegar… i arribar a bon port.

A la llibreria «Lectors, al tren!» (Rubí) aquest proper dijous 13 de febrer comença un curs de sis sessions a la recerca dels àlbums il·lustrats que ens ajuden a conversar, sentir i gaudir. De la mà de la Montse Marcet, llibretera de capçalera, cadascun dels dijous (de 18 a 20:30 h) es tractaran dos temes i els llibres imprescindibles que els donen llum.

He tingut la sort que la Montse m’hagi convidat a compartir dues de les sessions i estaré encantat d’aportar algunes opinions sobre alguns dels temes.

A la «promo» podem llegir:
Pares i mares, mestres, professores, frikies dels àlbums us ho podeu passar de meravella i, de passada, aprendre moltes cosetes sobre il·lustradors, editors, autors i com podem fer servir els àlbums per parlar de coses interessants.

La imatge promocional està extreta del llibre «La nena dels llibres» de l’Oliver Jeffers i ens acompanyarà en aquest viatge.

Si hi esteu interessades i voleu assistir, poseu-vos en contacte amb la llibreria, a través del seu web: http://www.lectorsaltren.cat/ i us facilitaran tota la informació.

by

Els polls ja són aquí, novament!

Mares i mestres em comenten que han tornat els inevitables polls a les escoles. És com una migració, cada any apareixen sense avisar. Ho notem perquè els infants comencen a gratar els caps i els adults reneguen i maleeixin a les imperceptibles bestioletes de no més d’un parell de mil·límetres.
De llibres que en parlen, n’hi ha alguns, però aquest «Salti qui pugui» de l’Agnès Lestrade és diferent perquè ens situa en el punt de vista del paràsit.
A la portada veiem el poll arrapat als cabell d’un infant com si fos un genet cavalcant per planes i muntanyes. El poll ens diu que té un súper cavall preferit que el porta a tot arreu.

El cavall, naturalment, es el nen i la crinera, els seus cabells. L’infant, sense adonar-se contribueixi a la felicitat del poll fins al punt que aquest, content i feliç convida a d’altres amics a unir-se a la festa. «No estaria bé guardar-me aquest cavall només per a mi!» diu.


Però hi ha un petit inconvenient i és que el poll s’enfada en veure que el seu cavall es posa nerviós, renilla i se’n va galopant… Així que pren la decisió de canviar de cavall i salta als cabells d’una nena.


El text és divertit i les imatges de l’Annick Masson, senzilles i amb plans molt grans ens acosten d’una manera força expressiva a la realitat. La imatge de tota la classe gratant-se, mestra inclosa, és genial.


El tema dels polls a les escoles dona per molt. En parlarem a l’Ofici d’educar (Catalunya ràdio), d’ací uns dies, amb metges, al·lergòlegs i altres especialistes que ens aportaran (o no) alguna solució.
Lectura recomanada a partir de 4 anys.

LES DADES:
Títol: Salti qui pugui!
Autora: Agnès de Lestrade
Il·lustradora: Annick Masson
Traductora: María Teresa Rivas
Editorial: Tramuntana
Pàgines: 32
Sant Feliu de Guíxols, 2017

by

«Bill i Janet», l’últim treball de la Julia Donaldson i l’Axel Scheffler


Aquests dies hem viscut un episodi estrany amb la sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea. Els qui tenim familiars treballant a Londres ho hem anat seguint amb interès. Casualment ha arribat a les meves mans el darrer llibre de la Julia Donaldson i l’Axel Schefler, parella d’artistes de qui hem referenciat alguns dels seus àlbums. El seu títol és «Bill i Janet» i recorda l’estil de «El Grúfal», el seu llibre més icònic, o «Quina escombra més guapa!», «L’home pal», «Els cinc lletjos» i «El cargol i la balena», entre d’altres.
Aquest «Bill i Janet» explica que en un planeta molt llunyà vivia una jove vermelleta que es deia Janet i també, no gaire lluny, un jove blauet que es deia Bill. Ja veieu de què va la cosa, no?
La Janet vivia amb els vermells i li agradava banyar-se en el seu llac fins que un dia es va cansar i va decidir sortir a voltar pel planeta.

En Bill feia saltirons pel turó fins que un dia va pensar que allò era molt avorrit i va decidir sortir a passejar pels voltants.
Accidentalment, en Bill i la Janet es troben al Bosc Encantat, s’agraden i es posen a jugar junts fins que son descoberts pels respectius avis que els arrosseguen a cadascú amb els seus i els adverteixen que no ho tornin a fer. On s’és vist un blauet amb un vermellet!

Però ells continuen reunint-se en secret fins que, finalment, decideixen casar-se en contra de les seves famílies respectives. La única solució que troben és fugir, robar un coet i fugir del planeta.
Davant d’aquest fet insòlit les dues famílies s’alien i surten a la recerca dels amants. Pel camí comprendran que no hi ha tantes coses que els separen.
Trobaran els amants? Pots imaginar-ho, oi?

Un conte sobre la tolerància i l’acceptació de la diferència.
Com la resta de llibres de la Julia Donaldson, sospito que l’original també està escrit en forma de rima però no n’estic segur. De qualsevol manera, la traducció obvia aquest fet i es fa entenedora, a diferència d’altres traduccions anteriors que han cercat mantenir la rima. Amb poc èxit, tot s’ha de dir.
Lectura recomanada per a cicle infantil. Té moltes possibilitats plàstiques i de conversa.
Lectura oportuna, en un moment en que el Brexit qüestiona les relacions amb els immigrants i l’intercanvi de cultures. «Bill i Janet» té un missatge fàcil d’entendre. Tot i que els personatges visquin en planetes llunyans i tinguin formes estranyes, la realitat els fa més humans del que podem pensar.

LES DADES:
Títol: Bill i Janet
Autora: Julia Donaldson
Il·lustrador: Axel Scheffler
Traductora: Núria Riera
Editorial: Brúixola
Pàgines: 32
Barcelona, 2020

by

10è festival FLIC de literatures i arts

Ep! Ja ha sortit el programa del FLIC d’enguany. Se celebrarà els dies 13 i 14 de març a Barcelona. Serà la 10ena edició.
El FLIC és un festival d’experiències i creació literària que convida a gaudir de la literatura i les arts. L’objectiu és promoure la relació entre les diverses arts a través de formats innovadors i experimentals, fomentant així la creació interdisciplinària i el foment pel gust literari, amb la participació de tots els agents implicats.
Es celebra a diverses ciutats de forma itinerant i té una programació per les famílies, un programa per a les escoles, per a joves creadors i una trobada professional.

L’any passat vam explicar la magnífica xerrada de la Suzy Lee en aquests mateix blog.

Tota la informació de l’edició d’enguany (artistes convidats, xerrades, exposicions, venda d’entrades, etc.) la podeu trobar si cliqueu a:
http://flicfestival.com/es/charlas/

Alguns dels convidats:

by

La carta amb olor a cirera de la senyora González

L’editorial “A buen paso” ha recuperat aquest àlbum que formava part de la magnífica col·lecció de FCE “a la orilla del viento”. Vaig veure la portada i vaig dubtar perquè no és la mateixa però la història i el contingut continua essent el mateix.
És un àlbum curiós i que serveix per entendre com funciona la relació text-imatge perquè està ple de detalls que passen desapercebuts i fins que no has rellegit i tornat a mirar-lo vàries vegades no acabes de copsar-los.
És un llibre per compartir amb els infants i fer-los veure què vol dir “llegir les imatges”.

La història és senzilla. Es tracta d’un reguitzell d’esdeveniments que es van encadenant i que són conseqüència de l’anterior. A més, si ens hi fixem bé, podem anticipar el que trobarem a la pàgina següent.
La narració comença amb una dona (la senyora González) que escriu una carta d’amor per al senyor Lairla. És una carta especial perquè com bé diu, “cal parar molta atenció als detalls..” Una carta que fa olor a cirera.
Després el relat fa el seguiment de la carta i anem veient com es produeixen successives caigudes a llocs més o menys inversemblants: un pou, el fons del riu, un volcà, la boca del gegant, etc. És inevitable que recordem el conte d’«Alícia en Terra de meravelles».
Diem que cal estar atents als detalls perquè ens indiquen què passarà o en quin altre lloc veurem determinat objecte. Una bona observació ens permetrà gaudir i entendre molt millor el relat. Per exemple, a la pàgina on la senyora surt de casa hi ha la seva taula de treball. Si ens hi fixem bé, tots els objectes (la ploma, el rellotge, les flors, la làmpada, la paperera, etc.) els tornarem a veure més endavant en llocs estranys, desubicats.

El mateix succeeix amb altres objectes que al final trobarem a casa del senyor Lairla, perquè la narració segueix un camí d’anada fins al número set i tornada fins al zero. Són uns números que encapçalen cada fragment i ens ajuden a contextualitzar l’espai. Ajuden a les imatges que fan la funció de frontissa d’unes portes imaginàries que deixen entreveure el que vindrà després.
La narració està plena de detalls surrealistes, d’objectes amb mides i formes curioses.
Es tracta d’un llibre per llegir en companyia dels infants (resulta difícil per a ells sols) i anar descobrint detalls i intentar resseguir la divertida aventura.
I al final es tracta d’imaginar què hi ha escrit a la carta misteriosa, a la carta d’amor.
Recomanat per a mediadors de lectura.

LES DADES:
Títol: La carta de la señora González
Autor: Sergio Lairla
Il·lustradora: Ana G. Lartitegui
Editorial: A buen paso
Pàgines: 40
Barcelona, 2020

by

Premis SAMBORI i PISSIGANYA 2020

Falten pocs dies per a tancar el termini de lliuraments de narracions al Premi Sambori i de poesies al Pissiganya.
El Premi Sambori Òmnium és el premi escolar de narrativa que té per objectiu promoure l’ús literari del català a l’educació primària, secundària i post-obligatòria d’escoles i instituts del Principat, la Franja, Andorra i Catalunya Nord.
La convocatòria inclou la possible participació de tots els centres educatius d’aquests nivells.
Els treballs que optin a aquest premi de narrativa escolar en català es treballaran en els centres i hauran de ser individuals, originals i escrites en català o aranès.
La temàtica de la narració serà lliure.
La data límit de lliurament serà el divendres, 7 de febrer de 2020.

El Premi Sambori Òmnium consta de dues fases consecutives. En primer lloc es lliura el Premi Sambori Òmnium Demarcació. Les festes de demarcació es faran durant el mes de març. A l’Hospitalet i el Baix Llobregat, la festa de lliurament dels premis es farà a Cornellà el 27 de març.

Després, tots els textos guanyadors de cada demarcació passaran, amb un nou jurat, al Premi Sambori Òmnium Catalunya. El jurat escollirà un màxim de tres treballs per a cada categoria.

El veredicte dels escrits guanyadors de Catalunya es farà públic durant la festa del TINTER que tindrà lloc la segona quinzena de maig.
Animeu-vos a participar! Ens veiem al TINTER!

Tota la informació aquí
El qüestionari per participar el trobareu a https://sambori.omnium.cat/

 

by

Autobiografia d’un tirà, amb il·lustracions d’Eva Sánchez

Entre les darreres novetats d’àlbums il·lustrats que he llegit, he pogut observar una tendència curiosa en la manera de tancar el text. M’ha passat amb «L’espera» de Gina Clotet, amb «La colección del abuelo» de Javier Sobrino i sobretot amb «Ningú com tu».

El text et va narrant uns esdeveniments que ens fan sospitar un desenllaç i al final, sorpresa!, resulta que no és el que hem previst.

A «Ningú com jo» (autobiografia d’un tirà) aquesta circumstància és molt evident i la darrera línia, la darrera imatge, capgira totalment el discurs. A més, pot passar que els lectors joves (i també els adults) desconeguin la identitat del personatge. Es tracta d’un animal que existeix en realitat. Això és fantàstic perquè ens obliga a fer una cerca a internet i conèixer una història molt curiosa i sorprenent, més sorprenent que els relats de “les mil i una nit”.

Les il·lustracions de l’Eva Sánchez reforcen el caràcter tirànic del personatge, juga perfectament amb els símbols i mostra unes metàfores que són evidents i que ajuden a avançar en la lectura. Les guardes aporten molta informació (el vestit nou de l’emperador?)

M’ha agradat però crec que l’edat lectora recomanada per l’editorial Kalandraka ha d’anar una mica més amunt, a sisè de primària o l’ESO.

LES DADES:
Títol: Ningú com jo» [autobiografia d’un tirà]
Autor: Ignacio Chao
Il·lustradora: Eva Sánchez
Traducció: Xavier Pàmies
Editorial: kalandraka
Barcelona, 2020

https://www.facebook.com/evasanchezilustracion/

by

A Valls i a Tarragona, dues cites lúdiques i pedagògiques

Els propers dies, l’agenda s’emplena de bones propostes. Una parell d’activitats molt recomanables per a gaudir en família són les que organitzen les companyes del «MEAC» de l’Alt Camp i els promotors de la «Cooperativa Combinats» de Tarragona. Us en detallo les dues propostes i us passo els enllaços, per si us interessa.

A Valls, l’André Stern farà una conferència sobre el joc. El cartell que ho anuncia:


André Stern, va néixer el 1971 i, com qualsevol altre nen, va començar a jugar. A casa va rebre una absoluta confiança en les seves capacitats d’autoaprenentatge. Al no anar a l’escola, va poder seguir jugant, experimentant, ocupant les seves hores amb tot allò que li interessava de forma espontània. Sense imposicions externes de cap tipus. El seu primer llibre té un títol que ja anticipa de què va la cosa: «Jo mai vaig anar a l’escola». El seu segon llibre va sobre el tema de la conferencia. Es titula «Jugar», explica la seva visió com a pare i relata com resulta de gratificant respectar i veure com es desenvolupen plenament les capacitats innates dels seus dos fills.


Tota la informació (lloc, data, inscripcions, etc.) la trobareu al blog del MEAC: https://blocs.xtec.cat/meac/activitats/

Ah! I si us animeu, després hi ha calçotada amb l’André Stern…

 

La segona cita és a Tarragona. Ens passa la informació en Jordi Viñolas “El Feriante”. Diu que el MERCAT DE CONTES es farà a la Plaça Corsini de Tarragona, just davant del remodelat Mercat Central Municipal.


El Mercat de contes sorgeix de la idea de posar a l‘abast de tothom els contes propis. Inclou el micròfon obert, carregar el cistell de contes al mercat i millorar la nostra posada en escena i fins i tot la nostra capacitat de creació de les històries més increïbles. Des del Teatret del Serrallo, la Biblioteca Pública de la Generalitat de Catalunya i des de l’ESPIMSA vol tirar endavant aquest primera fira a la ciutat.
Hi haurà quatre espais d’activitat: Biblioteca Pública de Tarragona, Plaça Corsini, Mercat Central i El Teatret del Serrallo.

El programa (encara provisional) de les activitats és el següent:

Dilluns 3 de febrer 2020 a les 18h
Taller de “com explicar contes” Aquest taller es durà a terme amb un padrí o padrina que farà l’assessorament de com teatralitzar els contes, les entonacions i fins i tot treballar la sessió del Teatret. Inscripcions a la Biblioteca Pública de Tarragona (sala infantil). A càrrec de Mon Mas.

Dimecres 5 de febrer 2020 a les 17.30h
Ballmanetes a la Biblioteca Pública amb l’Agustí Ferrer

Divendres 7 de febrer de 17h a 20.30h
Firacontes, a l’exterior del mercat central serà l’ocasió per tastar la producció literària dels contes dels autors i les editorials. Expositors comercialitzant contes.
Mercat de la fantasia, Visita la parada d’en Gianni Rodari. La Ginna i la Giovanna, nebodes de l’escriptor Gianni Rodari, us obren les portes de l’única parada al món on podreu comprar 250 grams d’històries màgiques i sorprenents, un pot de versets, 100 grams de rialles i tirallongues fresques! Un recorregut per l’obra d’en Rodari i les seves tècniques creatives. A càrrec de la Biblioteca Pública de Tarragona i la col·laboració d’Isabel Puñet, col·laboradora dels clubs de lectura infantils de la Biblioteca. Per a famílies amb infants a partir de 7 anys. Lloc: Plaça Corsini Places limitades. Inscripcions a la Biblioteca Pública de Tarragona

Dissabte 8 de febrer de 11h a 14h i de 17h a 20.30h
Firacontes, a l’exterior del mercat central serà l’ocasió per tastar la producció literària dels contes dels autors i les editorials. Expositors comercialitzant contes.
Enganxa’t a la lectura. Juguem a recomanar llibres! Has acabat un llibre i no saps què llegir? No pateixis podràs fer el teu recomanador personalitzat i tindràs a la teva disposició un munt de membres dels clubs de lectura que t’aconsellaran noves lectures. Amb la col·laboració dels clubs de lectura infantils, juvenils i d’àlbums il·lustrats de la Biblioteca Pública de Tarragona. Per a totes les edats i públics Lloc: Plaça Corsini
Anem al mercat de contes amb Un cistell ple de contes. Activitat que s’organitzarà al Mercat central la tarda del dissabte i que consistirà en fer una gimkana per tot el mercat on aniran cercant als protagonistes dels contes que s’aniran explicant a cada parada.

Diumenge 9 de febrer de 2020 a les 12h
Micròfon obert Un mercat de contes per tots els gustos i per tots els estils que es durà a terme al Teatret del Serrallo. L’atmosfera que es crearà al Teatret del Serrallo serà de màgia i il·lusió al voltant del moment únic d’explicar un conte. Participació al Micròfon obert: Inscripcions amb període obert del 20 al 31 de gener al correu electrònic de la biblioteca pública i que incorpora la possibilitat de participar al taller la Mon Mas que es durà a terme a la biblioteca el dilluns 3 de febrer de 2020 a les 18h per tal de cercar nous recursos d’inspiració i relat. Lloc: Teatret del Serrallo.

Més informació web de Combinats: http://www.combinats.cat/web/

Plaça Corsini.  by David Oliete.