Sabríeu dir de qui són aquestes il·lustracions?

És fàcil, no? Si seguiu mínimament  el món de la literatura infantil sou capaços de reconèixer l’estil, la manera de fer d’un autor. Reconeixem els treballs de l’Anna Laura Cantone, d’en Peter Schossow o d’en Christian  Voltz, els tres exemples que he triat, sense haver vist abans els llibres on apareixen.

Això passa sovint perquè sovint cada autor té les seves eines, el seu traç personal i és difícil canviar-lo. Els qui heu tingut la sort que us visités a l’escola algun autor, ja sabeu de què us parlo. Un dibuix d’en Picanyol té una línia clara, definida, una cara pintada per la Carme Solé Vendrell s’identifica a primera vista i així successivament.

Hi ha altres autors-il·lustradors, com la Rocío Martínez, són més camaleònics i adapten l’estil, la tècnica, el traç en funció del text, per donar-li la màxima expressivitat i potència visual a allò que volen expressar. Fixeu-vos, sinó, en aquestes quatre imatges:

Totes quatre són de la Rocío. Una és del llibre sobre la història del Rainbow Warriors, la segona de la seva famosa sèrie del talp Matías, la tercera correspon a Abue, cuéntame i la darrera és de De cómo nació la memòria del bosque.
És d’agrair aquesta varietat d’estils.
La Rocío Martínez viu a Madrid i des del 1990 es dedica professionalment a la il·lustració, principalment de llibres infantils i juvenils, amb diferents editorials com Kalandraka, Cruïlla, Edelvives, Ekaré, Fondo de Cultura Econòmica i  algunes més. Il·lustra tant llibres d’altres autors com àlbums en els quals ella n’és l’autora.

A diferència d’altres il·lustradors, la Rocío comenta que no té un horari fix, i que en funció de la inspiració, hi dedica més o menys temps. És capaç d’estar hores i hores capficada en un projecte o en un dibuix concret.
Va estudiar Belles Arts i mentre estudiava, va entrar a una agència de publicitat on fa ver el seus primer treball per a uns llibres de text. A partir de llavors no ha parat de dibuixar. Segons diu ella mateixa hi fa dos tipus de treballs: d’encàrrec i de creació:
Els “treballs d’encàrrec” són els que l’editor m’ofereix dins del seu pla de publicacions, amb unes pautes dibuix i els “treballs de creació” en què, o col·laboro amb un autor, o escric jo el text per després portar-lo a concursos o oferir-los als editors.

El seu mètode de treball és l’habitual: primer pensa, esbossa, pren idees i informació del tema, i després ja passa a il·lustrar amb la tècnica que li sembli més escaient: aquarel·les, llapis i tèmpera bàsicament.

Ha rebut diversos premis:
Dos accèssits al premi Lazarillo (1999 i 2001)
El 2006 va rebre el Premi a l’Àlbum Il·lustrat A la Orila del viento de l’editorial Fondo de Cultura Econòmica de Mèxic, pel conte “De cómo nació la Memória del Bosque”.
L’any 2010 va rebre el Primer premio del V Concurso Internacional àlbum ilustrado biblioteca insular del Cabido grancanario pel seu llibre “El de-sastre perfecto“.
El mateix any 2010 va rebre el Premi “Los tres imprescindibles de la Biblioteca” del Banco del Libro de Venezuela pel seu llibre “La historia del Rainbow Warrior“.

Els llibres que recomanem especialment són:

Gato Guille y los monstruos.
Aquest àlbum il·lustrat aborda un tema interessant i habitual en la vida dels nens: la por. Gato Guille és incapaç de quedar-se sol jugant perquè li aterreix qualsevol soroll estrany que arriba a les seves oïdes. Qualsevol so aliè als seus jocs es converteix en la seva imaginació en un monstre terrible que el vigila i està a punt d’atacar. La seva reacció immediata és la
de sortir fugint a la recerca de la protecció de la seva mare.
La mare Gata és l’única font de seguretat per al petit protagonista i, segons avança la història, el lector comprova que també és l’única capaç de bandejar aquests temors. Perquè a l’equador del relat, és la mare la que s’espanta de tots els sorolls que prèviament havien atemorit a Guille.
Serà llavors quan el petit gat l’ajudi a perdre la por prenent de la mà i donant-li una explicació raonable, habitació per habitació, a cadascun dels sons que confonia amb monstres.
Així, l’aire que entra per la finestra, la rentadora, l’ascensor o la cisterna que degota resulten ser l’origen de la por infundada de Guille i, per extensió, de Mamà Gata, que utilitza un eficaç recurs lúdic per injectar valentia i confiança en si mateix al seu fill.
La mare Gata és l’alter ego de l’autora que, d’aquesta manera, es dirigeix als petits lectors per transmetre’ls la idea que la por només està en la ment de cada un i que cal afrontar amb decisió per vèncer.
El disseny, les il·lustracions i la història es conjuguen per fer de “Gato Guille i els monstres” un llibre ideal per llegir i gaudir amb els infants a partir de tres anys. La Rocío Martínez utilitza la tècnica del pastel per recrear uns personatges i uns espais plens de dolçor. També juga amb les perspectives per donar la sensació que cada estança de la casa és un lloc immens, perquè és així com els nens més petits perceben la realitat més immediata.
Amb aquesta sensació d’amplitud augmenten també les sensacions d’intriga, por i solitud que envaeixen al gat Guille. Però els ambients mai arriben a ser amenaçadors ni tètrics, perquè en tots hi ha elements -joguines, roba o llibres- que li recorden al lector que està en un lloc segur, la llar.

Matías y el color del cielo
En Matías és un talp que vol pintar el color del cel, però el cel està sempre canviant de color. Vol pintar tal com és quan es fa de dia, i també quan el sol està al capdamunt; vol pintar el cel ennuvolat mentre plou … Amb l’ajuda dels seus amics, Matías descobrirà que el cel té en veritat moltíssims colors.
En Matías és el personatge més conegut dels infants i la seva popularitat li ha permès que el tradueixin a molts altres idiomes i a fer una sèrie de la que ressenyem els altres quatre que van anat apareixent.

Matías pintor famoso
En Matías surt a fer una passejada i quan un estol d’ocells s’inspira i fa un dibuix que li sembla tan bonic que decideix exposar-lo perquè tothom l’admiri. També pensa com seria la sala idònia on exposar aquest dibuix: si una sala petita silenciosa o potser una de sostres alts, molt alts, o una galeria gran i espaiosa o a la millor sala d’un famós museu …. en aquell moment passa l’inesperat perquè una ràfega de vent fa volar el dibuix que cau sobre un bassal de fang … quin gran disgust! …. es posa tan trist davant la idea que ja no podrà exposar, que només la solució que li dóna la seva amiga, la conilleta Penélope aconseguirà tornar-li de nou la il·lusió.

Matías dibuja el sol
El talp Matías ha decidit dibuixar el sol. Després de diversos intents, li agrada l’últim dibuix que ha fet, però els seus amics no opinen el mateix. Matías descobrirà que hi ha moltes maneres de veure un dibuix, i que cadascú ho interpreta de forma diferent.

Matías pierde su lápiz

En Matías ha perdut el seu llapis favorit. Els seus amics van arribant a casa seva i l’ajuden a buscar-lo. És el llapis que ha fet servir per fer dibuixos per als seus companys. Al final recorda que està en una caixa de llapis que s’han gastat i quedat petits. Els seus amics li diuen que no estigui trist perquè és un llapis amb el que ha fet moltes coses importants i que té moltes històries.

Matías retrata a Penélope.
En un dia de pluja,en Matías i els seus amics van a la biblioteca. Mirant llibres d’art a la conilleta Penélope se li ocorre que en Matías li faci un retrat. Serà molt difícil? Molts artistes han fet retrats i autoretrats i tots els amics fan suggeriments: que la Penélope dugui un vestit molt elegant, que visqui en un palau, etc. Finalment, en Matías dibuixa a la Penélope a la seva manera.

De cómo nació la memoria del Bosque
El llibre explica com, en deixar el seu ofici, un llenyataire talla un arbre i fabrica una taula senzilla, que l’acompanyarà durant els darrers anys de la seva vida. En morir, el seu fill regala la taula al forner, el forner al lleter, el lleter al botiguer, etc. D’aquesta manera es va conformant una història màgica de com les coses continuen sempre vives a través de l’ús que puguem donar-les-hi. És un llibre molt ben escrit i sobretot, molt ben il•lustrat perquè cada pàgina és com un retaule romànic que t’explica una peripècia de la taula, una taula que va passant per la vida de nombrosos personatges i que té un final espatarrant que tanca un cicle vital.
El llibre és també una reflexió sobre la c conservació dels boscos, amb l’estimació a la natura.

La historia del Rainbow Warrior

El 1978 un vaixell amb els colors de l’arc de Sant Martí va començar a solcar els mars i oceans del planeta per denunciar davant la humanitat la caça indiscriminada de balenes i foques, la contaminació provocada pels residus tòxics i radioactius, les explotacions petrolíferes i de gas, l’ús de xarxes mortíferes per espècies marines indefenses …
Alguns països van ser sensibles a aquestes protestes i van aprovar lleis que van contribuir a que el món fos més habitable. Van passar 21 anys des que aquell primer Rainbow Warrior va ser enfonsat al fons de les aigües i convertit en escull artificial però la seva rèplica actual manté la seva causa tan vigent com el primer dia.
L’organització ecologista Greenpeace va aprovar la realització de l’obra i va certificar que compleix amb els requisits del projecte “Llibre Amic dels Boscos “, perquè en la seva elaboració van utilitzar paper fabricat a partir de fusta procedent de plantacions ambientalment sostenibles.

El de-sastre perfecto
Dos països que estan en guerra en guerra decideixen abandonar les armes i restablir la pau. Per celebrar-ho, volen fer una gran desfilada. Tres dels generals d’un dels països es fan fer uniformes nous per a l’ocasió i li encarreguen al sastre més perfeccionista del país. El accepta el treball però en obrir els paquets amb les teles que ha encarregat, es troba que són estampades i molt acolorides. No hi ha temps per desfer l’equívoc i confecciona els vestits amb aquestes robes. El dia de la desfilada hi ha cert temor que no es prenguin com una burla els seus vestits acolorits però no és així.

Abuela, cuéntanos un cuento
La Clara i en David van a visitar la seva àvia. Quan estan jugant a la sala, li demanen que els expliqui un conte, i ella agafa un llibre i comença a llegir la història de dos nens que juguen en una casa dalt d’un arbre, i que escolten les històries que la seva àvia els explica.

Abue, cuéntame

L’avi és un gran lector i està orgullós del seu nét Hugo. L’Hugo adora al seu avi però voldria que li expliqués més històries sobre tot el que llegeix. Un dia l’avi pateix una mena d’atac que minva la seva capacitat verbal: ara, quan parla, barreja elements de tot el que llegeix, encadenant així llargues successions d’idees d’una gran varietat de temes. L’Hugo està fascinat amb la transformació perquè quan li fa preguntes al seu avi, obté respostes impredictibles.

Si voleu conèixer tota l’obra d’aquesta autora podeu entrar al seu web (www.rociomartinez.es) i allà trobareu moltíssima informació. A més podreu contactar amb ella per si voleu que us faci una visita a l’escola. Val la pena.

També la podeu seguir al seu blog.
http://rociomartinezilustracion.blogspot.com

Alguns fragments de les ressenyes que he escrit estan extrets de les respectives editorials, en especial de Kalandraka i Ekaré.

A Canal lector de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez podeu veure una entrevista molt interessant amb l’autora si la voleu conèixer una mica més. Només cal clicar a l’enllaç següent:

La necesidad de contar