by

Hi ha una vaca dins del bric de llet?

No us podeu imaginar la quantitat de vegades que a la rotllana de cicle infantil hem sentit afirmacions que han trencat la nostra lògica adulta. Només cal iniciar una conversa sobre un fet desconegut i els alumnes troben ràpidament la solució simple i lògica. Si preguntes com aconseguir diners, la resposta és «al banc!» perquè és allà on n’hi ha i on, segons ells, els has d’anar a buscar. Així de fàcil. Si preguntes què passa quan ens morim, perquè creixen les ungles o com funciona la rentadora, per exemple, la solució sempre és la més senzilla, tot i que no sempre és la correcta, però això ja és una altra història.

S’acaba de publicar un llibre adreçat a aquestes primeres edats que juga amb aquesta lògica. La vaca del bric de llet explora una idea contundent:

«A la llauna de pèsols hi ha dibuixats pèsols, a la llauna de sardines hi ha dibuixades sardines, al paquet de cereals hi ha dibuixat cereals.
Per tant, si hi ha una vaca dibuixada al bric de llet, és que a dins n’hi ha una»

Aquest és el pensament d’un nen que està convençut que a dins del seu cartró de llet hi viu una vaca i tots els seus raonaments van dirigits a verificar aquesta teoria.

El llibre és ben curiós. Per la forma, perquè d’entrada sorprèn que tingui la mateixa forma d’un cartró de llet: allargada, amb una vaca dibuixada a la portada, un indicador de capacitat (1litre), un logo de producte naturals (bio) i les indicacions nutricionals al darrera. Ben pensat.

Quan el llegeixes, comproves que és intel·ligent, misteriós i divertit alhora. El nen que hi apareix és curiós i va fent les preguntes habituals que solen fer molts nens: relaciona la mida de la vaca que deu ser petita per viure dins del bric amb les que ell ha vist de lluny al camp, pateix quan el pare agafa les tisores per obrir un bric nou no fos cas que li fes mal a la vaca de dins, es sorprèn quan mira pel forat obert i no veu res perquè està fosc, o para l’orella per sentir les vaques dins la nevera i no les sent sospitant que dormen, etc.
Lògica irrefutable! Si la vaca de la llet desnatada és verda té una explicació, naturalment!

Hi ha una doble narració ben lligada. El text, amb una tipologia força gran que agrairan els nens que llegeixin el llibre, i unes il·lustracions que ens mostren l’infant, les seves elucubracions i tot allò que imagina o creu veure. És formidable!

Hi ha detalls afegits que són d’agrair. Per exemple, la nevera oberta mostrant que tots els productes són naturals i no hi ha carn o el tractament dels residus que també hi és present i ben resolt.

L’únic que m’ha posat nerviós són les tisores (al meu gust, massa grans).
A l’escola pot ser un bon àlbum per parlar de l’alimentació, de les vaques i de la llet.

També es presta a fer alguna activitat plàstica amb brics reciclats.
Lectura recomanada per a cicle infantil.

Les dades:
Títol: La vaca del bric de llet
Autora: Sophie Adriansen
Il·lustradora: Mayana Itoïz
Editorial: Birabiro
Pàgines: 28
febrer 2018

 

by

XXV Certamen Literari Candel 2018

S’han presentat les bases per al certamen que fa vint-i-cinc!
La idea, com sempre, és incentivar les activitats literàries i homenatjar la figura de Francesc Candel i per això les tres Biblioteques del Districte de Sants-Montjuïc (la Francesc Candel, la Francesc Boix i la Vapor Vell), en col·laboració amb el propi Districte conviden a la seva participació. Hi ha diverses modalitats, una de les quals va adreçada als joves d’entre 14 i 18 anys. És la de relat curt juvenil i es regeix pels criteris següents:
El tema és lliure, però integrat dins dels paràmetres de la narrativa, realista o de ficció. L’extensió màxima ha de ser de 5 fulls. El guanyador serà premiat amb un trofeu i 600 € bruts. El finalista serà premiat amb un trofeu i 250 € bruts.
Els treballs s’han de fer arribar del 21 de març al 16 d’abril de 2018.
Podeu consultar les bases clicant AQUÍ.
Els relats guanyadors d’anteriors certàmens els podeu consultar als webs de les biblioteques del districte.

És una oportunitat per als nois i noies d’aquestes edats. L’única pega és que la participació no és gaire nombrosa, en comparació amb les altres categories.
Estic content de tornar a formar part del jurat!

by

Març, el mes més poètic

La Unesco va declarar el dia 21 de març Dia Mundial de la Poesia. Per commemorar aquesta diada, arreu es celebren lectures de poemes i altres activitats relacionades.
A casa nostra l’ILC fa la tria d’un autor/a a qui se li encarrega un poema que és traduït a nombroses llengües, mostrant la riquesa de la poesia en un joc de tornaveu poètic de gran extensió territorial amb celebracions d’Alacant a L’Alguer i des de la Franja a Puigcerdà.
Es pot consultar tota la informació referent al Dia Mundial de la Poesia en aquest enllaç http://www.lletrescatalanes.cat/ca/programes/dia-mundial-de-la-poesia.
Enguany l’autor és en Marc Granell (València, 1953) un poeta i traductor consagrat i que ens ha regalat un poema titulat «La poesia»

Hi ha altres accions que no tenen tanta ressonància mediàtica i, en canvi, resulten emotives i imaginatives. És el cas de les propostes de la ciutat d’Abrera que organitza una PRIMAVRERA centrada en tres moments:

DIUMENGE 18 DE MARÇ. RUTA BOTÀNICA I LITERÀRIA
Hora: de 10 a 12h
Ruta botànica i literària. Vine a fer una passejada i a conèixer els arbres d’Abrera sota el guiatge d’un expert en botànica i escoltant poesia a l’aire lliure. La ruta acabarà amb un concert vermut. A càrrec d’Alfred Bellés (naturalista), Josep Pedrals (poeta), Alba Hinojosa (violinista) i Antonia Parapar (violoncel·lista).
Punt de trobada a l’Estació dels Ferrocarrils Catalans de la Generalitat.
** En cas de pluja, se suspendrà i es farà un altre dia que anunciarem en diferents mitjans.
Organitza: Regidoria d’Acció Cultural i Patrimoni i Associació Naturalista d’Abrera (ANDA)

DIJOUS 22 DE MARÇ “PIZZA VIVALDI”
Hora: 18h
“Pizza Vivaldi”. Un concert espectacle per a tota la família, els més petits riuran i descobriran el plaer de la música clàssica en directe i els mitjans aprendran sense adornar-se’n qui era Antonio Vivaldi, com es crea una obra mestra i gaudiran amb el so i color de cada nota…i els grans, els grans tornaran a ser nens.
Lloc: A l’Auditori del Centre Polivalent (Plaça del Rebato, 1).
Organitza: Regidoria d’Acció Cultural i Patrimoni, Ajuntament d’Abrera i Fundació Persona, Societat i Cultura

DIVENDRES 23 DE MARÇ
Hora: 18h
Ruta literària. Ruta comentada per escriptors d’Abrera, on t’explicaran per què han triat el poema de l’aparador.
Punt de trobada a la Biblioteca Josep Roca i Bros.
Organitza: Regidoria d’Acció Cultural i Patrimoni. Biblioteca Josep Roca i Bros Associació d’Empresaris i Comerciants d’Abrera.

I no em vull oblidar d’una presentació que es farà als locals de l’Associació de Mestres Rosa Sensat

L’educació en vers
Cent poemes sobre ensenyar i aprendre
Un llibre que ens ofereix una mostra de com la poesia s’ha referit a l’escola i a l’educació. Molts poetes, catalans i estrangers, han dedicat versos al temps passat a les aules, als jocs amb els companys de classe, al record que ha deixat un bon mestre, a l’aprenentatge, al fet de créixer…
L’autor de la tria, l’Antoni Tort — llicenciat en Ciències de l’Educació i Doctor en Pedagogia. Ha treballat de mestre, d’animador sociocultural i de pedagog. Va ser degà de la Facultat d’Educació de la UVic-UCC, on continua treballant com a professor i exerceix de director del l’Escola de Doctorat— ens els presenta des de la seva perspectiva de pedagog i gran lector.
L’educació en vers és una evocació del temps dels pupitres, que es mou entre la tendresa i la rebel·lió, entre la nostàlgia i el dolor, entre la felicitat i el sofriment. Perquè el pas per l’escola és una de les experiències que més ens marquen i ens defineixen com a persones.
La selecció reuneix poemes d’Anglada, Brossa, Comadira, Espriu, Foix, Goytisolo, Marçal, Margarit, Sampere, Vinyoli, Verdaguer, etc. i traduccions de textos d’Akhmàtova, Brecht, Hardy, Pessoa, Prévert, entre altres.
Serà el proper dia 14 de març (DIMECRES!) i estic content que m’hagin convidat a llegir i comentar un poema.

by

Llegir i rellegir… Els enamorats del llibre

«Els enamorats del llibre» és un àlbum il·lustrat ideal per començar o cloure una sessió de narració de contes. El títol pot semblar enganyós perquè els enamorats no som els lectors, són els personatges que hi viuen a dins del llibre. Són dues persones que tenen una forma estranya, minimalista. Ell viu a la pàgina de l’esquerra (la parell) i ella a la senar, la de la dreta. En cap moment passen a l’altra banda ni un ni l’altra.

Ell viu a la pàgina de l’esquerra (hola!). Ella viu a la pàgina de la dreta (bon dia!)
Ell està molt enamorat d’ella (oh, sí sí sí sí sí!)
Ella està molt enamorada d’ell (oh, sí sí sí sí sí!)però hi ha un problema, un gran, gran problema i és que entre ells hi ha l’enquadernació, absolutament in-fran-que-ja-ble, rigorosament insuperable.

Mentre avancem en la lectura, veiem com passen el dia, ambdos fent la seva vida, feliços. I els qui llegim el llibre no ho acabem d’entendre.. Com poden ser feliços en la distància sense poder fer-se ni un petó?

Resulta molt bonic anar veient com cada vegada hi apareixen nous elements que emplenen les pàgines. Hi ha molts detalls: els espais blancs, els contorns, els buits, ofereixen múltiples relectures. La història avança, el dia es va acabant i podem imaginar que finalment faran un túnel que comunicarà ambdues cases o construiran un pont o apareixerà un helicòpter o vés a saber com s’ho faran per estar junts. La gràcia rau en esperar que arribi la nit i llavors es produeixi l’encontre. Finalment ho aconsegueixen, és clar i resulta meravellós veure com l’autor, en Frédéric Laurent, ho resol. Brillant.
Es tracta d’una proposta útil per iniciar converses sobre l’amor, un tema que sempre fascina als infants a partir de cinc anys.

Hi ha un punt en que es pot aturar la narració i pensar en solucions per fer que els amants es trobin.

Ah! I quan el llibre es tanca i retorna a la prestatgeria, passen coses…
Un llibre que funciona a cicle infantil i que agraïm a Edicions Tramuntana l’encert d’oferir-nos un producte de molta qualitat.

LES DADES:
Títol: Els enamorats del llibre
Autor: Frédéric Laurent
Traductora: María Teresa Rivas
Editorial: Tramuntana
40 pàgines
Sant Feliu de Guíxols, 2017

by

Jörg Müller, l’il·lustrador del mes (març 2018)

Aquest extraordinari i detallista il·lustrador va néixer el 1942 a Lausana (Suïssa) i va créixer a Küsnacht, prop de Zuric. Als catorze anys assistí al curs preliminar de l’Escola d’Arts Aplicades de Zuric i després va fer formació a l’Escola d’Arts Aplicades de Biel (que és on viu en l’actualitat).
En acabar els estudis va marxar a París on va treballar primer en una agència de disseny i després com a artista gràfic independent. El 1968 va tornar i va començar un projecte, a partir del qual hauria de sorgir el seu primer llibre d’imatges –The Change of the Landscape– que el va fer popular a Suïssa i també a Alemanya, França, Països Baixos i Escandinàvia.

Des del 1974 ha il·lustrat diversos diversos llibres amb l’escriptor suís Jörg Steiner i també ha treballat en l’animació de pel·lícules de dibuixos.
El seu mètode és laboriós i per això necessita dos anys per a fer cada llibre
De tots els seus llibres el que em té més fascinant, sens dubte és la versió que va fer del conte d’Andersen «El soldadet de plom»
Els dibuixos d’en Müller són precisos i detallats. Les seves obres semblen reals i molt semblants a l’art de la fotografia.
M’agrada especialment la seva paleta de colors trencats, poc purs i sobretot és una característica seva els enquadrament tan originals i les perspectives gairebé impossibles, tan especials que aconsegueix un efecte únic.
A l’editorial Lóguez el valoren i es preocupen de reeditar els títols que s’exhaureixen ràpidament.

A els nostres llibreries podem trobar tres dels seus llibres:

El soldadito de plomo
Al web de Lóguez podem llegir:
¿Quién no conoce el cuento de “El soldadito de plomo? En la narración de Hans Christian Andersen, el soldado de una sola pierna se enamora de la bailarina del palacio, es arrancado de su pequeño mundo, comienza un viaje aventurero en un barco de papel y, finalmente, regresa a casa, donde se le depara un final agridulce.

El llibre dins el llibre dins el llibre
Tan bon punt desembolica el llibre, sent una veueta demanant ajuda. Una veueta que surt del llibre. No veu ningú, però s’adona que passa alguna cosa estranya. És idèntica a la nena que surt al llibre, però al seu costat hi ha assegut un conillet i no un gat, que és el que hi ha a la realitat. A part d’això, el llibre que surt al llibre sembla un mirall. I a la portada hi ha dibuixat un llibre en què hi ha dibuixat un llibre en què hi ha dibuixat un llibre… Deu continuar fins a l’infinit? La petita lectora s’endinsa al llibre i coneix l’autor en persona! En endinsar-nos en un llibre ens veiem transportats a un altre món. Jörg Müller s’agafa aquesta màxima al peu de la lletra, la plasma en imatges i fa aparèixer al bell mig d’aquesta confusa trama de múltiples capes el propi il·lustrador del conte.

El gran gris
Narra la fugida de dos conills que veuran com la vida en llibertat esdevé una malson per al conill gris. Al web de Lóguez llegim:
Aturdido por un mundo que ya no conoce, el de la libertad, le pide a su compañero de huida que regresen a la fábrica de conejos, a la jaula, donde él tiene todo lo que necesita y donde esperará hasta que los hombres lo lleven, ya pronto, al país de los Guardianes Blancos, de donde nadie ha vuelto y nadie sabe dónde se encuentra.

by

Quatre biblioteques escolars

Biblioteques escolars de referència n’hi ha moltes. En presentem quatre. Hem volgut destacar-ne el nom de les persones que estan al capdavant perquè han estat capaces de contaminar a la comunitat escolar i de fer-los creure que la biblioteca és imprescindible.

La primera és la Biblioteca Marta Marta de l’escola Orlandai (Barcelona). La Mariona Trabal ha estat en els darrers anys la persona de referència i aquest mes podem llegir un article seu a la revista GUIX on explica que la implicació de les famílies és un objectiu irrenunciable.
Diu la Mariona que «a l’escola Orlandai ens proposem que la lectura sigui un compromís de tota la comunitat escolar. Ho considerem una condició imprescindible per aconseguir que els llibres formin part de la vida dels nens i nenes i, per això, impulsem activitats diverses que promouen la implicació de les famílies en el gust per la lectura.»
I també apunta que «si volem que la lectura formi part de la vida dels infants, que s’integri a la seva quotidianitat i des del primer dia d’escola, és necessari que vegin i experimentin que hi ha el mateix interès i compromís per la lectura a l’escola que a casa seva.»
També ens explica algunes de les moltes activitats que organitzen. N’apunto un parell:
EL MURAL PARTICIPATIU. Abans de Sant Jordi, la comissió de biblioteca fa una proposta de creació plàstica-literària que han de realitzar els alumnes a casa amb l’ajuda de les famílies. A mesura que s’acosta Sant Jordi la cartellera que hi ha al rebedor del centre va creixent amb la col·laboració de tothom.
EL CLUB DE LECTURA. A l’escola es reuneixen mares, mestres, ex-mares i ex-mestres —de vegades, algun pare— al voltant dels llibres. És bonic pensar que, per als infants, algun vespre la mare no és a casa perquè està a l’escola xerrant amb la mestra sobre un llibre que han llegit totes dues i més persones.

La segona és la Biblioteca Sebastià Sorribas de l’escola Drassanes (Barcelona). Situada a tocar de la Rambla acull una població multicultural que és el reflex de la vida del barri. En aquesta escola, la Susanna López ha fet una gran tasca aixecant i consolidant un projecte realment bonic, on destaca la implicació de nombrosos agents externs (voluntaris, la biblioteca de Rosa Sensat, la Fundació Bofill, etc.)
Una de les activitats més reeixides és el Lecxit, una acció setmanal en la que participen alumnes de quart i de cinquè que s’emparellen amb adults voluntaris amb l’objectiu de millorar la seva competència lectora.
També tenen molt consolidades les activitats «el personatge misteriós» i «el llibre estimat del mes», entre d’altres.

La tercera és la Biblioteca de l’Escola Frederic Mistral Tècnica Eulàlia, un centre concertat que fa molt de temps que compta amb una bibliotecària extraordinària, la María José Burillo, que es capaç de capitalitzar accions diverses amb tots els alumnes.
És remarcable el treball de creació literària i la confecció de llibres col·lectius sorprenents i preciosos que fan cada curs a cada nivell.

I la quarta és la Biblioteca de l’Escola de Pràctiques de Tarragona. La biblioteca ja fa molt de temps que funciona. Li han posat Teresa Mas en honor a la mestra que l’ha dinamitzat i que ara s’ha jubilat. Ella, de fet, no en sabia res i va ser una sorpresa que no es podia ni imaginar! D’això li diem estimació a la feina, estimació als llibres i a la lectura. Què grans els companys i companyes reconeixent-li la seva dedicació. Felicitats Teresa!

Podríem seguir i no acabaríem de parlar de comunitats escolars compromeses amb la biblioteca escolar. No importa el tipus d’escola, no importa si té més o menys hores de dedicació, no importa si no hi ha gaire pressupost, perquè amb mestres com la Mariona, la Susanna, la Maria José o la Maria Teresa, les escoles no pateixen ni patiran mai.

A la visita a les escoles Drassanes i Frederic Mistral ens van acompanyar dues mestres eivissenques, la Diana i la Rosa que estaven de ruta bibliotecària i amb les que vam poder compartir experiències.

by

Un senyor anomenat Miquel Martí i Pol

Un poema molt conegut comença així:

L’Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: “sí, senyor” i “bones tardes”.

Un altre, encara més conegut, acaba:

Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules
perquè no posin en perill
la fràgil immobilitat de l’aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
La necessitat de parlar i sobrevingui,
inevitablement, la catàstrofe.

I tanmateix, la remor persisteix

I encara un tercer ben musical que fa:

Mare, si fos mariner,
mariner de bona traça,
me n’iria mar endins
tot sol amb la meva barca;
el vent fóra un crit de goig,
la vela, coloma blanca
el cor, d’un blau com d’encís,
i els ulls, d’un verd d’esperança.

Són només tres exemples de la extraordinària tria que han fet les companyes vigatanes Maica Bernal i Carme Rubio, que continuen descobrint als ulls dels infants i joves d’aquests país els tresors que tenim.

El novè llibre de la sèrie Tant de gust… està dedicat al poeta Miquel Martí i Pol. És un llibre curt però deliciós per la tria tan acurada que han fet com pels comentaris i les observacions de la vida i l’obra del poeta que ens descobreixen o ens recorden aspectes emotius d’un dels més grans creadors dels segle XX a casa nostra, si més no dels més llegits.

Els textos han estat escrits segons el mètode de LECTURA FÀCIL de l’IFLA (Internacional Federation of Library Associations and Institution), adreçats a col·lectius amb dificultats lectores i de comprensió.

M’ha arribat especialment un comentari de les autores quan expliquen que «quan algú viu un esdeveniment especial i vol expressar el seu sentiment íntim, ho fa sovint amb versos d’aquest autor» i és ben cert perquè encara recordo a la mare recitant de memòria un dels seus poemes triat per recordar l’absència del pare.

A la Fundació Martí i Pol podreu trobar versos, entrevistes, fotografies, etc. que us poden ajudar a conèixer encara més aquest autor.

I dins d’aquest web, per exemple, també hi ha una quinzena de poemes musicats.

…que tot és possible!!!

Us passo unes emotives imatges de la presentació que es va fer a Roda de Ter, precisament :

Llibre molt recomanable, com tota la sèrie, per a infants a partir de vuit anys.

LES DADES:
Títol: Tant de gust… senyor Martí i Pol
Autores : M. Carme Bernal i Carme Rubio
Il·lustrador: Jordi Sunyer
Editorial : Publicacions de l’Abadia de Montserrat
Pàgines: 79

Els altres llibres de la sèrie són:

 

by

El bolígraf de Higgs, o què passaria si…


Fa gairebé sis anys d’aquesta imatge i de les paraules «crec que la tenim». Es referia a l’anomenada «partícula de Déu», una nova partícula subatòmica coneguda com el «Bossó de Higgs». Va ser un moment inoblidable, semblant a quan, anys més tard vam veure la pel·lícula Interstellar i vam saber dels «forats de cuc», o quan expliquen els perquès dels premis Nobel de Química i quedem meravellats de tot el que desconeixem.
Fa un any, aproximadament, l’editorial Animallibres va publicar «El bolígraf de Higgs» d’en Rubén Montanyà. D’aquests autor havíem llegit «La nena de l’arbre» a La lliga dels llibres de l’Hospitalet i vam disfrutar dels aspectes científics plantejats al voltant del pas del temps. La novel·la, ben construïda, aporta unes reflexions que van més enllà de la pròpia peripècia de la nena de l’arbre.
Ara he llegit El bolígraf de Higgs i també m’ha aportat coneixements suplementaris perquè m’ha fet pensar molt en «què passaria si…»
La idea del llibre no és nova. En realitat, ens parla de la possibilitat de posseir un objecte (com una vareta màgica) que ens concedeix els desitjos. En aquest cas és una bolígraf que fa que tot el que s’escrigui amb ell esdevingui realitat.
El llibre és recomanable per diferents motius, però sobretot perquè és divertit i manté la intriga durant totes les pàgines. També és interessant la doble o triple veu narrativa. Ara un narrador que explica la història, ara el protagonista que, en primera persona, a través d’unes redaccions ens fa avinent els seus estats d’ànim, ara unes notes a peu de pàgina superdivertides que ens interpel·len com a lectors.
Està a la tria del premi «Protagonista Jove», i me n’alegro.
A la contraportada llegim:
Tot allò que un pot imaginar és possible. Jules Verne i H. G. Wells van descriure avenços científics i tecnològics que s’han acabat produint, en bona mesura, tal com els van imaginar. I ara, jo, acabo de trobar un bolígraf d’una marca que es diu HIGGS tot just quan estic a punt de començar una novel·la sobre un bolígraf que es diu HIGGS. De segur que és un senyal per descobrir el sentit de la vida. O no?
Un bon llibre per llegir a l’ESO i per parlar de molts temes. També es una  bona tria per als clubs de lectura juvenils.

Si voleu llegir les primeres pàgines, cliqueu AQUÍ

LES DADES:
Títol: El bolígraf de Higgs
Autor:Rubèn Montañá
Editorial: Animallibres
Pàgines: 176
Barcelona, 2017

by

José Ángel Labari, l’Il·lustrador del mes (febrer 2018)

Hi ha un grup cada vegada més nombrós d’il·lustradors que combinen els treballs a la literatura infantil amb altres passions com poden ser el disseny gràfic o els còmics. Un és en José Labari, amb qui vaig tenir la sort de compartir la experiència de gestació d’uns personatges i unes històries per a infants de quatre anys a l’editorial Cruïlla.
Em va agradar molt veure tot el procés que segueix i imagino que és el que fan altres autors. Primer va definir el personatges, després ens va presentar els decorats, les accions, els enquadraments, etc. És un treball molt creatiu perquè si el text apunta, per exemple, que “En una vall a prop del Bosc daurat, tot està disposat per a la celebració de l’arribada del bon temps” o “a l’altra banda de els muntanyes nevades, on comença l’arc de Sant Martí, entre el gel i la boira” amb aquest pocs incidís, au! espavila i imagina el teu propi escenari. És en aquesta part del procés quan s’esdevé la màgia i, els que som maldestres amb el llapis, veiem com algú altre plasma negre sobre blanc quelcom que sovint no s’assembla al que hem pensat. I és genial!

He conegut alguns il·lustradors i il·lustradores i tots tenen en comú que són molt treballadors, sovint solitaris, i que hi dediquen moltíssimes hores a fer i a refer, fins a l’extenuació (literal). Ara que, després, el resultat paga la pena.
Aquest mes presento al José Ángel Labari, un  il·lustrador que té la taula plena de projectes i l’agenda superplena d’idees i encàrrecs.


En José diu:
Nací en el 1977 en Pamplona (Navarra). Mi interés por el dibujo viene ya desde muy pequeño. Siempre he estado rodeado de libros de cuentos y de cómics que leía una y otra vez. Me encantaba pararme a observar los dibujos que luego intentaba copiar inventando mis propios personajes y las aventuras en las que se veían envueltos.
A los 18 años vine a Barcelona a estudiar la carrera de Bellas Artes. Después de terminarla empecé a buscarme la vida como dibujante. Conseguí publicar 5 cómics dibujados y escritos por mí, estuve un año trabajando en una empresa de dibujos animados, colaboré durante 3 años en una revista de humor gráfico y durante 2 años colaboré como dibujante de una tira cómica en un periódico.
Actualmente estoy más interesado por el mundo de la ilustración. Me encanta dibujar, disfruto enormemente, sobre todo si son trabajos dirigidos al público infantil, sin duda el público más exigente. Me apasiona inventar personajes, crear historias con ellos y plasmarlo todo en dibujos.
Así que si estas buscando un ilustrador eficiente, divertido, profesional, versátil, rápido y más cosas que diría mi abuela, no busques más porque ¡¡¡ya lo has encontrado!!!

Si el voleu conèixer més a fons podeu visitar el seu bloc J. A. LABARI Ilustrador: http://plxigls.blogspot.com.es/
I també veure il·lustracions seves a Pinterest: https://www.pinterest.es/jalabari/jalabari-imc/

Li estic agraït perquè la imatge que encapçala aquest bloc és un fragment d’un dels contes de Les històries de la fada Nora que compartim.

El podeu trobar en altres projectes solidaris com Dibujos por sonrisas on, juntament amb d’altres artistes, recullen diners per a projectes solidaris en els camps de refugiats. Podeu consultar el projecte a: https://www.dibujosporsonrisas.org/ (Cada dibujo que escoges se convierte en ayuda directa gracias a tu donativo para el campo que lo necesita. Así de fácil. Así de solidario.)

Gràcies José!