Uncategorized

by

24 d’octubre: Dia de les biblioteques

El Dia de les Biblioteques se celebra cada 24 d’octubre. El lema d’aquest any, “Teixint comunitats”, pretén destacar el paper fonamental que exerceixen les biblioteques en la construcció de llaços forts dins les nostres comunitats. Aquestes institucions són centres de connexió i aprenentatge, on les històries, les experiències i els coneixements són els fils que uneixen els ciutadans.

Una biblioteca no és només un edifici ple de llibres: són cors palpitants dins de les nostres comunitats, són espais de trobada i de diàleg. El Dia de les Biblioteques posa en valor el treball que fan totes les biblioteques espanyoles, de totes les tipologies (públiques, escolars, universitàries, especialitzades i nacionals/regionals), per connectar els usuaris, crear xarxes de suport i col·laboració, fomentar la participació i el diàleg ciutadà, fer accessible la cultura i el coneixement a tota la població, independentment de la seva edat, gènere, raça o lloc de residència.

Imaginem les biblioteques com uns telers on s’embalen relacions i coneixements, on es nua el sentit de pertinença. “Teixint comunitats” emfatitza aquesta important funció social de les biblioteques. Donen forma a la nostra comprensió col·lectiva, faciliten l’intercanvi d’idees diferents i proporcionen un espai segur per al creixement personal i col·lectiu. Cada visita, cada lectura, cada conversa aporta el seu fil únic a aquest teixit comunitari. A través d’aquests intercanvis i connexions, les nostres diferències i similituds s’uneixen, mostrant la diversitat i la riquesa de les nostres comunitats.

L’autora del cartell és la Nuria Riaza i ella mateixa defineix el seu estil:

Puedo hablar de cualquier cosa usando un bolígrafo y un papel como medios de expresión, poniendo mis propias reglas, siempre cambiantes. Dibujo con bolígrafo porque así aprendo a aceptar que el error es parte de cualquier proceso. El hilo suele estar presente en la mayoría de mis dibujos, funcionando como un nexo que nos une a nuestras raíces y tradiciones.
Creo que la imagen que atrae, la que atrapa, nos cuenta una historia. Funciona como un portal que une lo tangible y lo imaginado con un hilo muy leve, de un color azul profundo.

A l’Espai Llamps i Centelles ens avançarem i ho celebrarem el dijous 19 aprofitant la tertúlia clandestina “El poder de la paraula”.

by

Tertúlia clandestina #9: El poder de la paraula

Narrar és una manera d’expressar-nos, de crear, d’estimar, d’establir vincles, de conèixer-nos millor, de compartir amb els altres. S’estableix una comunicació satisfactòria i ens fa sentir més feliços.

A l’escola, a més, obre un camí a la creativitat, ajuda a millorar el llenguatge dels infants i els apropa a la literatura. Una sessió de contes és el millor recurs per impulsar l’expressió oral.

Per contra, la vida accelerada i tecnificada està empobrint la capacitat de comunicació i veiem com els infants tenen dificultats per expressar els seus pensaments.

D’oralitat i literatura en parlarem a la primera tertúlia clandestina d’aquest curs. El convidat ens farà una sessió pràctica de com narrar i segur que la conversa ens portarà a conclusions interessants.

Ens veiem el dijous 19 d’octubre a les sis de la tarda a l’Espai Llamps i Centelles.

AQUESTA TERTÚLIA ESTÀ OBERTA TAMBÉ A INFANTS A PARTIR DE CINC ANYS. Si teniu algun parent o conegut que vulgui venir, estarem encantats de conèixer-lo. Li reservem lloc a la catifa, a primera fila.

RECORDEU:
Tertúlia clandestina “El poder de la paraula. Oralitat i literatura”
Data: dijous 19 d’octubre de 2023
Hora d’inici: 18:00
Hora d’acabament: 19:30
Contrasenya per accedir: en aquesta ocasió és BONNY, però si mostreu el carnet VIP podeu entrar directament.
Lloc: Espai Llamps i Centelles
Carrer Rosalía de Castro, 80, l’Hospitalet.
Transport públic: Metro Torrassa (línies 1, 9 i 10) i Bus (L16 i M12)

Us hi esperem!

by

«Dos per a mi, un per a tu», sobre la justícia i l’equitat

Aquest llibre planteja un problema força habitual entre els nens. Com podem dividir un nombre imparell de llaminadures entre dos infants?

En aquest cas, es tracta d’una ossa i una mustela. L’óssa gran troba tres bolets al bosc i els porta a la casa que comparteix amb en Mostela. Aquest es posa molt content i cuina els bolets amb sal, pebre i tot el que calgui perquè en aquella casa del bosc tenen de tot. Veiem com dels arbres pengen espàtules paelles, coladors, etc.

Quan porten els bolets a taula, l’ossa comença a repartir: «Un per a tu i un per a mi. I un altre per a mi. És el més just. Jo soc grossa, necessito menjar més.»

La mostela s’enfada perquè opina que ella és petita i ha de créixer i el segon bolet ha de ser per a ella.

I comença una discussió sobre qui s’ha de menjar el bolet. Ambdós tenen les seves raons i no es posen d’acord. Tots dos argumenten el perquè s’han de menjar el tercer bolet i tos dos sembla que tenen dret a menjar-se el bolet.

Enmig de la discussió apareix una guineu i es fa amb el bolet i marxa tranquil·lament. S’acaba la discussió.

Però després arriben les postres. Tres maduixes i tornem a començar.

L’autor explica aquesta petita història amb uns dibuixos fets a llapis de color i emfatitzant la tipografia per entendre com la discussió puja de to. També les expressions de les cares ajuden a entendre el relat.

Hi ha molts detalls que val la pena observar amb curiositat perquè ajuden a comprendre millor què està passant. Per exemple, les estovalles que es van arrugant i relliscant o el cargol de les guardes i la portada, o com la guineu apareix discretament per la banda superior esquerra i veiem com es va atansant allà on dinen els protagonistes.

És interessant el final. L’aparició de la guineu com una espècie de deus ex machina que ens recorda el teatre clàssic, permet fer un gir inesperat que servirà després perquè l’Ossa i en Mostela trobin una altra solució quan arribin les maduixes.

Quan acaba el conte, queda la pregunta oberta per a una discussió entre els lectors i aconseguir un repartiment més just i equitatiu.

Convé mirar atentament les cobertes perquè tot i que semblen iguals, hi ha detalls que han canviat.

Lectura recomanada a partir de tres anys.

LES DADES:
Títol: Dos per a mi, un per a tu
Autor: Jörg Mülhe
Il·lustrador: Jörg Mülhe
Traductora: Marta Armengol
Editorial: Harper Collins
Pàgines: 32
Madrid, 2020

by

Madame Baguette plora per dins

M’ha arribat aquest dibuix exclusiu com a fan de “Les aventures de n’Esteisi i en Pimiento” juntament amb una polsera que lluiré aquest estiu. El detall va acompanyat d’un escrit de n’Esteisi que explica el següent:

Avui, Madame Baguette, la nostra mestra, estava molt contenta. Ens ha explicat que li passa cada any quan comencen a caure les flors d’uns arbres que hi ha a prop de l’escola. Diu que són acàcies de flors grogues i que el seu nom científic és Tipuana. També ens ha explicat que els fruits són aquelles fulles que llencem a l’aire i comencen a giravoltar com si fossin helicòpters. Ha dit que aquests arbres són “els arbres dels mestres”, però no sé perquè. Na Shannon diu que està contenta perquè s’acaba l’escola.
Li hem demanat a en Juan, el nostre creador, què en pensa de tot plegat i ens ha fet el dibuix tan divertit que trobaràs en aquest missatge i que compartim amb tu. Ens ha dit també que als voltants del mes d’octubre o així podrem llegir noves aventures nostres i que ja ens ho farà saber. Quina emoció!
Para atenció, també, a la bústia de casa, perquè t’arribarà una carta amb una polsera que podràs lluir aquests dies. Bé, només si m’has enviat la teva adreça, és clar.
La polsera és d’un sol ús. Això vol dir que quan te la posis no te la podràs treure i tornar a posar.

L’estiu és temps de fer coses diferents.
Jo no em perdo mai els focs artificials de la Festa Major. M’agrada estirar-me panxa enlaire a la platja i veure els coets com pugen i esclaten. Tots fem un oooooh! ben fort i quan es forma la palmera de colors llavors aplaudim amb ganes.
També vaig a la biblioteca més propera i busco còmics que em facin riure i m’emocionin. M’agrada llegir i que em llegeixin.
I als vespres, després de sopar, juguem a cartes. Aquest any toquen les de la col·lecció de Pokemon. Jo ja en tinc un bon grapat, alguna de les daurades. En Pimiento no juga perquè diu que és massa complicat per a ell i prefereix mirar les estrelles, afartar-se de síndria i ballar claqué.

Bueno, estipiper (ai, Madame Baguette diu que no es diu bueno que es diu bé), fes bondat i passa-t’ho genial.
Si m’envies una foto teva amb la polsera posada, estaré feliç de presumir d’amics a les xarxes socials.

I, esclar, m’he fet una foto amb la polsera i així seguiré compartint l’afició per les fantàstiques aventis de n’Esteisi, les Moneiotes de les seves germanes, la seva millor amiga Chelsi, la Shannon, la Kimberli, Madame Baguette i els ponis de les muntanyes planes del Nord.

Diu n’Esteisi que a l’octubre tindrem noves aventures i possiblement muntarem una trobada del FAN CLUB.

Aqui teniu algunes de les moltes fotos que han compartit els Estipipers (socis del FAN CLUB ESTEISI i PIMIENTO)
Bon estiu!

by

Feliç Sant Jordi 2022

Aquest any, sí! Sembla que ens podrem trobar pels carrers i places remenant llibres, malgrat la pluja.

Comparteixo la felicitació que ens ha regalat en Juan Feliu als setanta-sis Estipipers, seguidors de «les aventures de n’Esteisi i en Pimiento» i membres actius del FAN CLUB!

Volem donar les gràcies a tots els amics del FAN CLUB que ens esteu fent arribar fotografies amb la primera carta postal. Els primers en fer-ho mereixen un aplaudiment!

Moltes gràcies, Mara i Pablo !!!

by

El grup «Implica’t» estem d’aniversari: Fem 10 anys!

Fa deu anys es va constituir, a Lleida, un grup de treball amb la intenció de construir un projecte interdisciplinari per treballar els Principis de la Carta de la Terra i els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 a les aules, des d’una perspectiva transversal en totes les etapes educatives.
Són molts anys de trobades, experiències compartides i aliances formidables amb educadors que creuen en un món millor, tot i que, malauradament, el que estem seguint aquests dies no diu gaire de l’espècie humana. Malgrat tot, seguim convençuts que una altra manera de viure més ecologista, feminista i solidària és possible.

Volem celebrar els 10 anys organitzant el proper dia 26 de març de 2022 (dissabte) de 09.00 a 14.00 hores, la 1a Jornada Internacional Implica’t + – 5a Jornada d’Escoles Solidàries, a la Sala Jaume Magre de l’Ajuntament de Lleida (c. Bisbe Torres, 2) en format presencial. També hi ha la possibilitat que pugui seguir-se virtualment. És una activitat reconeguda pel Departament d’Educació i amb certificació (en el cas presencial).

Hi participaran ponents de molt de prestigi, alguns en pantalla, des de Costa Rica, Xile, Mèxic, Guatemala i Panamà. També comptarem amb la presència del senyor Federico Mayor Zaragoza, president de la «Fundació Cultura de Paz».

Informació i inscripció, clicant a:

1a Jornada Internacional Implicat’ + – 5a Jornada d’Escoles Solidàries

Estic content perquè m’han convidat a dir unes paraules i tenia pensat centrar la meva intervenció en recordar que els ODS també parlen d’educació. En concret l’Objectiu 4 ens assenyala que hem de «garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tothom».

Però ara mateix em ve més de gust explicar un conte sobre l’absurditat de les guerres… N’hi ha un bon grapat on triar. Així de memòria recordo «Per què?», «L’enemic», «Tinc un tanc de joguina», «Inseparables», «D’aquí no passa ningú», «Fill de rojo», «Rosa Blanca», «A en Fabià no li interessa la guerra», «Los conquistadores», «Capitana Rosalia», etc.

De vegades, un relat, un conte, ens aporta molta més informació que un discurs raonat i estructurat, perquè els contes actuen directament sobre les emocions.

Si us animeu, ens veiem a Lleida, presencialment o a través de les pantalles. Valdrà la pena!

by

«Veïns», un llibre tranquil

De tant en tant descobrim il·lustradores que malgrat la seva joventut o que sigui la seva primera obra, ja els albirem un futur en aquest mon de la literatura infantil. És el que m’ha succeït amb aquest «Veïns» de la Kasya Denisevich, una dona russa, criada a Moscou, on va estudiar literatura comparada a la Universitat i va començar a traduir libres. Quan es va traslladar a Barcelona, comenta que la seva vida va fer un canvi radical, va estudiar il·lustració a l’Escola Massana i va començar a apassionar-se pels llibres il·lustrats.

«Veïns» ens explica l’experiència interior d’una nena quan la seva família es trasllada a un nou edifici i ens planteja pensaments tranquils sobre els veïns, sobre viure en una ciutat, sobre la soledat i el brogit, sobre qui hi ha a l’altra costat de l’envà que separa els pisos. Bé, de fet, són pensaments que ens venen al cap a tots nosaltres, els qui vivim en una ciutat i hem de compartir ascensor, supermercat, i espais comunitaris amb altres persones. D’algunes en sabem el nom i aspectes de la seva vida, d’altres poca cosa més. Això sí, com que som educats ens diem bon dia, hola i adeu, quan coincidim.

Les il·lustracions d’aquest àlbum són en blanc i negre i algun toc de color que ens ajuda a fixar-nos en allò més rellevant. Les tintes i el llapis permeten que fem el pas de l’aventura de la nena a un món més oníric, on els somnis i la imaginació es fan presents. És un bon recurs per difuminar i connectar realitat i fantasia.

A la contracoberta podem llegit:
Si us atureu a pensar-hi…,
el meu sostre és el terra d’algú,
i el meu terra és el sostre d’algú.
De fet, si pogués estirar la mà a través
de la paret, podria tocar algú.
I aquest algú seria la meva nova veïna!

I al web de l’editorial diuen:

Els nostres veïns estan per tot arreu: al costat de la nostra habitació, a sobre el menjador o sota la nostra cuina. El més freqüent és que siguin un misteri; una presència tan sols detectada per sorolls indesxifrables, passes o, potser, una porta tancada.
Aquest llibre explora les formes en què ens imaginem la seva existència (i la nostra) mentre són uns desconeguts, i ens impulsa a prendre la valenta decisió de connectar-nos.

Ep! Les guardes resumeixen perfectament la història del llibre.

Per a cicle infantil

LES DADES:
Títol: Veïns
Autora: Kasya Denisevich
Il·lustradora: Kasya Denisevich
Traductora: Teresa Farran
Editorial: Joventut
Pàgines: 34
Barcelona, 2021

by

«El conillet que volia pa de pessic», un relat rimat per a cicle infantil

L’estiu és ideal per a les converses tranquil·les. No hi ha pressa i les confidències i records afloren discretament per il·luminar-nos la vida de frases i pensament positius. Tinc la gran sort de conèixer persones formidables i que m’aporten la seva saviesa i la seva manera d’entendre la vida. Moltes són mestres o estan relacionades amb l’educació.

La setmana passada vaig conversar amb en Ramon Besora, compartint un berenar i revisant un projecte que tenim entre mans (de moment, secret). En Ramon és home generós i sempre té les portes obertes. A més, al watts que em va enviar m’avisava que no portés res. Ai!, quan et conviden a berenar és de bona educació aportar les pastetes, el gelats o una de les botelles reservades per ocasions significatives. Però en Ramon insisteix i li has de fer cas.

Vam estar xerrant de molts temes. Té una llarga història com a docent a l’aula i com a mestre que ha viscut èpoques fent d’editor on ha desenvolupat projectes originals i únics. Si algun dia ens fa cas als que li demanem que escrigui les seves memòries ho “fliparem”, com diu la meva neta.

El cas és que mentre berenàvem em va explicar, il·lusionat, que «El conillet que volia pa de pessic» s’estava traduint a l’alemany, també. És un àlbum il·lustrat per la Zuzanna Celej i que ja ha vist la llum en molt idiomes, coreà inclòs.

«El conillet que volia un pa de pessic» és un conte que té una estructura acumulativa i que llegit en veu alta té molta musicalitat perquè les frases estan rimades, amb uns versos elegants i fàcils de comprendre per la canalla de cicle infantil.

El relat explica que un dia el conill es lleva amb gana i decideix fer un pa de pessic. La resta de bestioles del bosc (un bosc mediterrani, fàcilment reconeixible) s’apunten a la festa i amb la col·laboració de tothom aconseguiran els ingredients necessaris per fer-lo.

Les il·lustracions són dolces i estan força treballades les expressions del animals, així com la flora abundosa, amb uns tons marronosos propis de la tardor.

Crec que és una bona lectura per llegir a la rotllana de la classe (o millor, a la biblioteca escolar) i parlar dels diferents animals que hi apareixen (conills, granotes, cargols, cérvols, formigues, eriçons, marmotes, pit-roigs, abelles, orenetes,esquirols, teixons, guineus, etc.) o dels ingredients per fer el pa de pessic.

No cal ni dir-ho però la narració ha d’acabar tastant un tros de pastís (amb xocolata, si pot ser).

Anoteu aquest relat per al primer trimestre del curs vinent.

LES DADES:
Títol: El conillet que volia pa de pessic
Autor: Ramon Besora
Il·lustradora: Zuzanna Celej
Editorial: Edebé
Pàgines: 32
Barcelona, 2017

by

«En un pot de vidre», a l’Ofici d’educar

Ahir, diumenge 4 de juliol, vam fer el darrer programa de la temporada de “Llibres per somiar”. Acabàvem així la cinquena temporada. Ha estat un any complicat per les dificultats de gravació degudes a la pandèmia però estem contents perquè ens n’hem sortit i confiem que la propera temporada serà més tranquil·la.

Hem fet els programes de la millor manera que hem pogut. El darrer llibre que hem presentat ha estat «En un pot de vidre», de la Deborah Marcero, publicat per Astronave.

Aquest àlbum ens parla d’en Liam, un conill blanc amb unes orelles llargues a qui agrada col·leccionar tota mena d’objectes. Tot el que troba ho guarda en pots. Són coses petites, normals i corrents.
Un dia, el cel es tenyeix de color pastís de cirera i en Liam baixa al moll carregat de pots de vidre. Allà coneix l’Evelyn i quan té tots els pots plens de llum color de cirera n’hi regala un. ´Res l’inici ‘duna amistat i d’una col·lecció d’objectes compartits. Tot sembla trontollar quan l’Evelyn marxa a viure a una altra ciutat i en Liam es queda trist. Trobarà la manera de continuar en contacte amb la seva amiga?

“En un pot de vidre” és un àlbum que ens parla de records i d’amistats perdurables. Recomanable a partir de quatre anys.

I, com cada programa regalem el llibre a un oient. El repte d’aquest concurs és:

Digueu-nos una de les coses que col·lecciona en Liam.

Cal enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 11 de juliol.

La guanyadora del darrer concurs «Si vens a la terra» és la Laura. L’enhorabona!

Volem agrair la col·laboració de totes les editorials que ens han facilitat l’exemplar del llibre que hem rifat. Gràcies a Kalandraka, Kókinos, Libros dels zorro rojo, Takatuka,Tramuntana, Fanbooks, Joventut, Océano Travesía, Pagès, Nórdica, Apila, Sapristi, Viena, Ekaré, EntreDos, Zahorí, Edelvives, Shakelton, Astronave, Barcanova i Símbol.

I també un agraïment molt especial per a la Núria i la Rosa, que ens han fet molt fàcil gestionar la secció.

El podcast de la secció, aquí:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/en-un-pot-de-vidre-de-deborah-marcero/audio/1105835/

En el mateix programa es va parlar de:
Antídots per millorar la salut mental dels fills després de la pandèmia

Podeu llegir el magnífic article de l’Elisabet Pedrosa, on resumeix el programa, entrant a
https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/antidots-per-millorar-la-salut-mental-dels-fills-despres-de-la-pandemia/noticia/3107567/

by

«Si vens a la Terra», un llibre-regal reconfortant

Aquest àlbum de mides generoses ens explica en 80 pàgines com és el nostre planeta i ho fa de la mà d’un infant, en Quinn, que escriu una carta a uns imaginaris extraterrestres.
En Quinn s’està al seu dormitori, a casa seva, i ens portarà a fer una volta al món. Comença així:

Estimats visitants de l’espai exterior: Si veniu a la Terra, us caldrà saber unes quantes coses….
Vivim en tota mena de cases
Amb tota mena de famílies
Tots tenim un cos però cada cos és diferent

A la portada veiem el noi escrivint una carta que sembla no tenir final. Aquest mateix full anirà apareixent en diferents moments fins a l’acabament del relat.

És molt interessant l’explicació que en fa l’autora a la darrera pàgina on explica el com i el perquè d’aquest llibre. Recomano començar per aquí. Explica on va trobar la inspiració i ens parla dels milers d’infants que ha conegut en els seus viatges arreu del mon, en suport a l’UNICEF i a Save the Childrens.

En Quinn, el noi que narra, fa una crida als lectors a mantenir-nos units, a estimar el nostre bonic planeta, a tenir-ne cura els uns dels altres, a valorar les nostres semblances i les nostres diferències. El missatge filosòfic, ecologista, humanista, que apareix és força evident i s’agraeix perquè el llibre és una mena de compendi de tota mena d’essers vius i de la nostra forma d’habitar el món.
Hi ha unes pàgines centrals que són una meravella plàstica. A doble plana veiem, entre d’altres, aquestes dues:

Les il·lustracions estan fetes amb tinta xinesa i aquarel·la, i l’autora afegeix detalls delicats com els puntets daurats que podem veure repartits pel cel de la portada simulant estrelles brillants. Preciós.
Els diferents tons del color de la pell de les persones està ben aconseguits i acabareu enamorats de les galtes, ah! Quina cosa tan delicada.
M’ha encantat la imatge de gent reunida al voltant de la taula. Com es troba a faltar en temps de covid, oi?

Només de pensar com de divertit port ser llegir aquest llibre amb els nois i noies de cicle inicial i demanar-los després que dibuixin com imaginen els extraterrestres, ja ens fa somriure.

Convé estar alerta als petits detalls, els elements visuals que l’autora ha escampat per les pàgines. Per exemple, si torneu a mirar les il·lustracions segur que trobareu a en Quinn a moltes pàgines. Serà com el conegut joc On és en Wally?

I també hi ha picades d’ullet als adults perquè iniciem converses, com per exemple, a partir de la frase que escriu en Quinn «Vivim en tota mena de llars», però si us hi fixeu a la part inferior de la pàgina hi ha persones que han perdut la llar: «En un foc. En un aiguat. En una guerra».

Només fullejar-lo em van venir al cap dos nom: L’Oliver Jeffers pel seu memorable “On som” i la Rocío Bonilla per l’estil de les il·lustracions. Connexions que cadascú fa, no?
Llibre recomanat per a infants a partir de 6 anys

LES DADES.
TÍTOL: Si vens a la terra
Autora: Sophie Blackall
Il·lustradora: Sophie Blackall
Traductora: Muntsa Fernàndez
Editorial: Barcanova
Pàgines: 80
Barcelona, 2021

Si voleu sentir a la Sophie Blackall explicant els perquès d’aquesta obra, us passo un vídeo curtet però interessant on ho podreu entendre millor: