La llegenda del Drac Dragui, un nou conte del projecte solidari «Cap nen sense conte»

M’ha arribat el tercer conte del projecte «Cap nen sense conte» que s’ha publicat amb motiu de la Diada de Sant Jordi d’enguany.
El conte porta per títol “La llegenda del Drac Dragui” i és obra com els dos anteriors d’en Toni Argent i la Núria Ramon. En aquesta història, el Drac Dragui i el cavaller Jordi cooperen per tal de salvar la princesa Elna, ja que el reialme on viu ha estat congelat per l’obra d’una bruixa dolenta.
Si us voleu descarregar el conte en format PDF només cal que cliqueu a LA LLEGENDA DEL DRAC DRAGUI

L’objectiu d’aquesta proposta és fomentar l’hàbit de la lectura entre els infants, així com la creativitat i la imaginació, amb unes històries plenes de valors en què es parla de temes com la importància d’educar en la diferència, del treball en equip, del valor de l’esforç, de superar les pors, etc.
El projecte “Cap nen sense conte” és possible gràcies a les aportacions d’empreses i institucions que han finançat tant l’edició dels contes com la seva distribució als centres hospitalaris, escoles i biblioteques. En els darrers dos anys, s’han fet arribar 40.000 exemplars de contes als nens i nenes de diferents escoles i hospitals de la província de Barcelona. Enguany amplia el seu àmbit d’influència per arribar també a centres de poblacions mitjanes i petites que disposin de servei de pediatria.
El mes d’octubre passat ja ens vam fer ressò d’aquesta bona iniciativa. Ho podeu consultar clicant AQUI
Felicitats als autors!

Txa-txa-txaaan! El Capità Calçotets al cinema

La sèrie sobre «El Capità Calçotets» són uns llibres entretinguts i divertits que també contenen missatges positius. Els nois i noies de 7, 8 i 9 anys els llegeixen amb especial admiració i el Capità Calçotets ja és un clàssic. Tan és així que aquests dies s’ha estrenat al cinema una pel·lícula sobre aquest director d’escola que, de tan en tant, txa-txa-txaaan!, esdevé el superheroi capaç de resoldre qualsevol cas… bé, és un dir!
En Jordi Brunet, el rapadet amb corbata, i l’Oriol Xuriguera, el de la samarreta i cap d’escarola, són un parell de nois que es diverteixen fent bromes pesades i sobretot creant els seus propis còmics. Un dels personatges que han ideat serà el més gran superheroi en la història de la seva escola primària: El Capità Calçotets! Però aquest superheroi té una personalitat que ni ell mateix coneix perquè és el director de l’escola, el senyor Grabulós.
Com qui no vol la cosa, les aventures del Capità Calçotets ja han vist més de deu llibres des de la publicació del primer, allà pels volts del 2001, amb títols tan espatarrants com «El capità Calçotets i l’atac dels vàters parlants», «El Capità Calçotets i la saga flairosa del cavaller Aixellapudenta», «El Capità Calçotets i la terrible trama del professor Tirapets» o «El Capità Calçotets i el combat cruent amb l’hominoide mucoide: La nit de les mil burilles», entre d’altres.
L’autor Dav Pilkey explica que quan ell era estudiant va dibuixar uns còmics molt semblants als que en Jordi Brunet i l’Oriol Xuriguera vénen a la primera aventura quan, aprofitant un descuit, entren a la sala de fotocopiar de l’escola i fan còpies dels tebeo per repartir-los entre els companys de classe. Diu en Pilkey:
—Quan vaig començar a fer llibres per a nens, el meu objectiu era fer un llibre sobre el Capità Calçotets, algun dia. Vaig escriure diverses versions d’aquesta història, incloent un còmic de 48 pàgines, però cada editor que el va veure el va rebutjar. Quan el llibre va ser finalment acceptat, va ser com si un somni es fes realitat.
I és que moltes de les aventis de «Les aventures del Capità Calçotets» li van passar a la seva infància: les bromes, els còmics, fins i tot la tècnica d’animació «Cine-a-mà» que es va repetint en diferents pàgines.
Diu en Pilkey que quan era petit tenia dislèxia i per això en la creació dels llibres el seu objectiu era que els llibres estiguessin fets de capítols curts i que s’assemblessin als llibres d’imatges; per això a cada pàgina veiem més il·lustracions que paraules.


Si encara no heu entrat en el món del Capità Calçotets, ara és un bon moment, aprofitant l’estrena de la pel·liculassa.

 

Querida tía Agatha

Querida tía Agatha: Espero que estés disfrutando del viaje Por aquí todo va bien. Estamos cuidando unas de otras, y también de la casa.
Aquestes són les primeres paraules d’aquests preciós àlbum il·lustrat per la Beatriz Martín i que juga a la doble narració. Per una banda, hi ha un text escrit en forma de carta i per l’altra unes imatges, la majoria a doble plana, que recorden els impressionistes francesos i ens mostren el món de somni que tres germanes viuen durant les vacances, mentre la tia que les cuida és de viatge.

Per exemple, quan escriu «Empezó con un estornudo» veiem això:

O quan diu «Se ha vuelto más madura y responsable, aunque de vez en cuando carezca de gravedad» ens trobem amb aquesta meravella:

Ara hi ha una exposició dels seus originals a El LOBO FEROZ, la llibreria de referència de Valladolid i voltants. Vaig tenir la sort de visitar aquests espai fa un parell d’anys i em va impressionar el gran nivell de coneixement de la literatura infantil i juvenil que tenen les llibreteres.

 

 

 

 

 

 

Si voleu saber més d’aquesta autora-il·lustradora podeu visitar el seu web:
http://beatrizmartinvidal.com/

LES DADES:

Títol: Querida tía Agatha
Autora: Beatriz Martín Vidal
Editorial: Thule
Col·lecció. Fuera de órbita
Any: 2017
Pàgines:40

La Immortal, el món vist a través dels escacs

En els escacs es donen les mateixes situacions que en la vida: Hi ha naixements, morts, atacs, guerres, alegries, sacrificis, imaginació, defenses, lleialtat, covardia, valor…

En una tauler s’hi pot dibuixar la vida.

Aquesta no és una partida normal, és la més important que ha jugat la Judit mai amb Mister Aliyat i quan acabi, el futur de tots dos podria canviar per sempre.

les frases anterior són de La Immortal, la darrera novel·la d’en Ricard Ruiz Garzón, i ens narra una història amb molts fils. Centrada en el joc dels escacs i en una partida que esdevé mítica, la narració ens porta pels camins de l’art, la història, les relacions personals entre la protagonista i el seu avi o els conflictes amb els refugiats representats pel gran mestre d’escacs Mister Aliyat, entre altres, tot explicat per un narrador misteriós.
La novel·la manté un ritme i una intriga que no es resol fins a les darreres pàgines. M’ha agradat que ho embolcalli amb l’apassionant món dels escacs (la seva història, els grans jugadors, els orígens, les anècdotes, les jugades bàsiques, els enrocaments, etc.) perquè ho fa més interesant.  Crec que l’autor s’ha documentat força per oferir-nos una vessant fascinant d’aquest joc.
Tan si sabeu jugar a escacs com si no (si en sabeu ho xalareu més) la novel·la val molt la pena i així ho van considerar els membres del jurat del Premi Edebé de Literatura Infantil que la van premiar com a guanyadora.
Recomanada per al cicle superior.

La portada l’ha dibuixada la Maite Gurrutxaga i és un gran exercici de síntesi perquè en aquest petit rectangle es concentren els elements principals de l’obra d’una forma extraordinària, i si se sap llegir es descobreixen moltes pistes. La Maite també n’es l’autora de les il·lustracions interiors.

A la contraportada llegim:
La Judit té gairebé dotze anys i un do per dibuixar. Viu amb la seva mare i el seu avi a Ginebra. El seu pare, un famós pintor, va marxar a Hongria quan era petita.
La Judit està preparant-se per a un concurs de dibuix quan, inesperadament, els escacs es creuen en el seu camí i comença a aficionar-s’hi. La Judit jugarà moltes partides, però una d’elles li canviarà la vida: la que jugarà contra Mr. Aliyat, un estrany mestre dels escacs, nascut a l’Iran, que es comunica a través de notes enigmàtiques.

Les dades:
Títol: La immortal
Autor: Ricard Ruiz Garzón
Il·lustradora: Maite Gurrutxaga
Editorial: Edebé
Col·lecció´: Tucà
Pàgines: 200

Al web de l’editorial Edebé podem llegir el primer capítol. Cliqueu AQUÍ

I malgrat tot, si muove… La implicació dels ajuntaments amb el foment de la cultura.

A la revista Guix del mes de maig, la Maria José Orobitg ens explica com des de la Regidoria d’Acció Cultural i Patrimoni de l’Ajuntament d’Abrera s’impulsa i es promouen la literatura i les arts al municipi, vinculant-ho amb un treball transversal amb la resta de serveis municipals i centres educatius. També hi col·laboren les entitats i el veïnat.

Segons la Maria José:
Parlar de Cultura en polítiques municipals és sovint parlar de la Ventafocs. Com parlar de les biblioteques escolars dins del sistema bibliotecari.
Sovint la cultura és entesa com activitat d‘oci. Es parla inclús de consum cultural com si la cultura, les manifestacions culturals, fossin activitats a consumir, digerir i, ràpidament, oblidar-se’n.
Tanmateix, la cultura és un eix central de la societat. No en va, ha estat definida per la UNESCO com el quart pilar per a un desenvolupament sostenible, després del creixement econòmic, la inclusió social i l’equilibri mediambiental.
Reforçar les polítiques culturals locals i integrar-les com un element fonamental en el nostre model de desenvolupament són les propostes de l’Agenda 21.
Volem parlar d’aquesta cultura entesa per afavorir la cohesió social, per transformar la societat, com a gaudi i com a creació, com a creixement individual i conjunt i els governs locals tenim una gran responsabilitat.

M’ha agradat tot el que hi diu, sobretot després que aquestes darreres setmanes hem viscut episodis desafortunats sobre com s’entén la cultura i com es viu des dels despatxos, ja siguin dels ajuntaments de ciutats grans com des del Govern, però aquesta és una altra qüestió. Com diu la Maria José: malgrat tot, si mouve.
L’article complet el podeu llegir al Guix número 434 i inclou l’exitosa experiència Pren la Paraula! de la que ja ens hem fet ressò en aquest web.

Víkings! Qui van ser realment?

Hi ha temes pels quals alguns infants senten certa predilecció com és el cas dels dinosaures o les aventures medievals; d’altres s’estimen més els de ciència, els viatges espacials o els trens. Tan uns com d’altres troben en els llibres de coneixements la seva via d’esbarjo. Les editorials ho saben i s’esforcen en publicar tota mena de títols.
Un dels darrers llibres que tracten un tema apassionant és aquest Víkings!, sobre un poble força desconegut en general i sobre el que circulen llegendes i se solen associar amb mariners que recorrien les costes amb els seus característics vaixells amb cap de drac a la cerca de brega, sang i pillatge.
El llibre intenta donar resposta fefaent als que va suposar aquest poble i ho fa de la mà d’en Vincent Carpentier, un arqueòleg de l’INRAP (Institut nacional de recerques arqueològiques preventives) que explica com durant més de cent anys, de finals del segle VIII a principis del segle X, els víkings van descobrir Islàndia, Groenlàndia i Amèrica del Nord, (cinc segles abans de Colom!) i també van arribar a lloc tan allunyats com Sevilla, el nord d’Àfrica, Rússia, el Mar Negre i l’Imperi bizantí.

La primera part del llibre ens introdueix a les seves expedicions marítimes, explicant com funcionaven els regnes escandinaus i incidint en el medi ambient particularment dur que és en part responsable de la seva partida. A continuació es presenten les exploracions amb uns mapes senzills i canviant el colors dels títols per fer-ho més visible. Els darrers capítols ens parlen de les inscripcions rúniques, de la vida quotidiana (la casa, la roba, esl vaixells, la mitologia, etc) i ens expliquen anècdotes curioses com que els víkings, coneguts pels seus vaixells també eren «els reis del lliscament» perquè ja usaven esquís i trineus.
Les explicacions s’acompanyen d’unes il·lustracions a tota pàgina que les fan més entenedores.
Recomanat per a infants a partir de 9 anys ( i per a nostàlgics de la sèrie Vicky el vikingo!)

Les dades:
Títol: Víkings!
Autor: Vincent Carpentier
Traductor: Oriol Sánchez
Il·lustrador: Jeff Pourquié
Editorial: Nórdica Libros
Abril 2017
Pàgines: 80

 

Un “Inventari il·lustrat de les flors” que incita a la curiositat

«All de bruixa», «botó d’or», «barba d’ermità», «ocell del paradís» són alguns dels noms que ens conviden a descobrir les seixanta dues flors del magnífic Inventari il·lustrat de les flors, un llibre que identifica i classifica les flors atenent al color (Els que no en sabem gaire de botànica ho agraïm).
Entre les plantes de les flors en trobem de salvatges i d’hortícoles. A cada pàgina hi ha una il·lustració feta a la manera dels quaderns dels naturalistes, combinant retoladors amb la tinta xinesa i  aquarel·les. Primer hi ha el nom comú i després el nom científic en llatí, a més a més de l’alçada i l’època de floració.
A continuació unes poques línies presenten informacions clau sobre les característiques de la flor i petites anècdotes que ens sorprenen. Per exemple, de la dàlia sabem que els asteques ja la consumien com a verdura o que el botó d’or, també anomenat «flor de la mantega» si te’l poses damunt la barbeta aparèixer un reflex daurat a la pell.
El llibre està recomanat a partir de cinc-sis anys.
Se m’acut que pot ser l’inici d’un quadern de camp on els alumnes vagin fent descripcions de les flors que hi ha a la seva zona i que no surten al llibre. Pot ser també un bon motiu per acostar-nos als llibres de coneixements que sovint queden en segon pla.

Al web de Faktoria K de llibres llegim:
Al món hi ha unes 230.000 espècies de plantes i de flors. On n’hi ha més és a les selves tropicals. A Europa hi ha unes 12.000 espècies, de les quals a la Península Ibèrica se n’observen unes 5.000…
Les pàgines de l“Inventari il·lustrat de les flors” són un festival de colors -i d’aromes suggeridores- que, a través de 62 tipus de flors, ens porten de viatge per tot el món: des de les regions de l’Àfrica del Sud a on viu l’ocell del paradís, fins a l’illa de Sumatra d’on és originari l’efímer arum tità, tot passant per les praderes pròximes, a on creixen les margarides.

Le dades:
Títol: Inventari il·lustrat de les flors
Text: Virginie Aladjidi
Il·lustracions: Emmanuelle Tchoukriel
Traducció: Màriam Chaïb
Editorial: Faktoria K de llibres
Pàgines 72

Gilbert Legrand, poeta dels objectes

Gilbert Legrand, l’artista afincat a Toulouse, conegut com «el poeta dels objectes» continua presentant-nos llibres emocionants en els que podem veure les seves prodigioses transformacions. Per als infants a partir de tres anys n’ha fet un de molt acolorit, amb fulls de cartró, divertit i imaginatiu: Trésors surprises. 
En Gilbert es val dels objectes quotidians que passen contínuament per les nostres mans i els hi dóna vida. Així, uns clips esdevenen ocells, les claus es transformen en gossos, la cadena de la bicicleta és un ànec, la maquineta de fer punta als llapis resulta que amaga… mmm!
El llibre ens mostra l’objecte i una pregunta que activa la nostra imaginació i quan obrim la pestanya quedem admirats, sorpresos, atrapats i amb ganes de passar al següent enigma.

 

Sorpresa, màgia, humor, endevinalla, poesia, tot això i més és el món de Gilbert Legrand.
I, és clar, com a mestre de cicle infantil no se t’acut altra cosa que preparar una bossa i emplenar-la d’objectes quotidians perquè ens treure’ls i mostrar-los els infants activin la seva ment i fabulin imaginant que s’amaga al darrera.

Torno a recomanar els llibres d’aquest autor. Crec que a casa nostra només s’ha editat el magnífic «El show de las pequeñas cosas», però, vaja, amb la facilitat que tenim avui en dia per aconseguir llibres d’arreu del món us serà fàcil accedir als seus exemplars. En francès els edita Sarbacane.

Imatges extretes del web de Sarbacane: http://editions-sarbacane.com/tresors-surprises/

 

 

Sweet Sixteen (La Molly al cor de la tempesta)

A partir d’avui ja es pot trobar a les llibreries «Sweet Sixteen» l’última novel·la d’Annelise Heurtier, una història basada en fets reals que se situa a Arkansas l’any 1957 i té com a fil argumental uns fets complexos que van trasbalsar la vida dels Estats Units.
La novel·la segueix la peripècia de la Molly, una noia que ha crescut al costat de la mare i l’avia en un ambient de segregació racial que no ha canviat des de l’abolició de l’esclavitud. La Molly formarà part d’un petit grup de nois i noies —els nou de Little Rock— que per primera vegada van a estudiar a una escola de secundària pública reservada (com totes les escoles dels EEUU) fins llavors per als alumnes blancs (2500 alumnes blancs).

Va esclatar el conflicte. La tensió va pujar de to, amb la comunitat blanca (l’ombra del Ku Klux Kln és ben present) culpant als nois de portar els problemes a l’institut, el president dels USA enfrontat al governador d’Arkansas, l’exercit permetent que els nou estudiantes entrin al centre educatiu, etc.
La novel·la té una doble veu narrativa. La de la Molly (nom inventat) i la de la Grace, una noia blanca educada en la tradició segregacionista però que tindrà l’habilitat d’escoltar el que li diu el seu cor.
«Sweet Sixteen» es llegeix amb emoció, per com està escrita però perquè encara tenim presents els fets que s’expliquen i la memòria d’una època realment convulsa. No fa gaire al cinema vam gaudir de «Figuras ocultas» les dones que treballaven a la NASA; els llibres sobre la Rosa Parks i els fets de l’autobús el tenim a la majoria de biblioteques escolars i el record d’un Martin Luther King no ens ha deixat d’acompanyar.
Novament, els de Nandibú la tornen a encertar amb aquesta obra que a França, on es va publicar l’any 2013, la llegeixen els nois d’11 i 12 anys però que aquí crec que haurem d’anar una mica més amunt, cap als 14-15.
Segueix el camí iniciat per «Train kids» i «El mar i la serp», dues obres que convé tenir a prop.
Bravo Alba Besora! Gràcies per compartir.

Les dades:
Títol: Sweet Sixten
Autora: Annelise Heurtier
Traductora: Montserrat Franquesa
Editorial: Pagès editors
Col·lecicó Nandibú Horitzons
Primera edició: maig de 2017
Pàgines: 182

Il·luminatura, un llibre per gaudir (molt) de la natura

Il·luminatura és un llibre que agrada molt als alumnes de quart i cinquè, especialment.

La gràcia rau en que combina coneixements amb la sorpresa de la descoberta.
El llibre presenta 10 hàbitats o ecosistemes que van des de la selva congolesa, passant pels Andes, els boscos de sequoies d’Amèrica del Nord, les Filipines, etc. i ho fa demanant la interacció del lector , el qual disposa d’una lent de visió (recorda a les ulleres 3D) amb tres panells (vermell, verd i blau) transparents que detallen de forma precisa, les imatges de la flora i la fauna locals segons el filtre que hi posem: Si és el vermell apareixen els animals diürns, la lent blava revela els animals de la nit, i la lent verda mostra les plantes i els paisatges.


Potser la primera vegada notes certa confusió però a mesura que vas passant planes, la sorpresa es converteix en alegria i perceps que el que tens a les mans no és un llibre, és una joia.
A les pàgines acolorides s’amaguen animals, plantes i tot el que es pugui imaginar que hi ha dins de cada hàbitat. S’agraeix també que hi hagi una guia amb informacions rellevants sobre les espècies que es poden detectar.


La primera edició s’ha exhaurit ràpidament però és a punt de sortir la segona.
Recomanat per a infants entre 8 i 10 anys.

Les dades:
Títol: Il·luminatura
Autora: Rachel Williams
Il·lustrador: Carnovsky
Editorial: Cruïlla
64 pàgines
Primera edició: 2106