Autor: jcentell

by

ÍNDICE, espai de trobada

Una de les cites literàries més divertides i alhora, més exagerades, és el FESTIVAL ÍNDICE que celebrarà la quarta edició aquest mes de setembre, al TEA (Tenerife Espai de les Arts) els dies 27 i 29,
La idea dels encontres es variada. Al seu web podem llegir que volen:
• Promoure la lectura i l’escriptura com un acte comunicatiu, creatiu i lúdic.
• Crear espais de reflexió i debat.
• Afavorir el gaudi comú dels espais públics amb una finalitat educativa i cultural.
• Oferir una plataforma d’expressió a nens i nenes, adolescents i adults amb una motivació creativa cap a la lectura i l’escriptura.

El seu programa recull taules d’intercanvi, tallers, ponències, col·loquis, mostres i concursos.
Per a la present edició hi compten amb tots els elements que intervenen en l’acte lector, des de qui escriu fins a qui llegeix, passant per responsables de les biblioteques, docents, editorials o les administracions públiques. La idea central serà revaloritzar la feina del mediador/a de la lectura i de manera especial dels bibliotecaris/es, mestres, narradors i famílies com a agents essencials perquè els i les més joves s’iniciïn o continuïn llegint.

Estic content perquè m’han convidat a un parell d’accions. La primera, una trobada amb bibliotecaris escolars per compartir idees i reivindicar la necessitat irrenunciable d’aquest espai com a garantia de qualitat educativa. La segona, una xerrada adreçada a un públic més divers sobre l’organització de la Biblioteca Escolar.
Estic content perquè, a més, podré assistir a altre conferències i conversar amb savis i sàvies d’aquest món de la lectura com en Daniel Goldin, l’Antonio J. Rodríguez, la Mar Benegas i una pila més de gent que segur que m’enriquiran.
El programa i tota la informació la trobareu a https://www.festivalindice.es/

Twitter: @festivalindice

Imatges del darrer FESTIVAL:

by

«A cals veïns», diversitat, convivència i tolerància

Diuen que les segones parts mai no són tan bones com les primeres, però és una frase feta que prové del Quixot, crec, i no és certa del tot. Exemples que ho demostren n’hi ha a cabassos, al cinema i a la literatura. Recordeu la immensa segona part de “El padrino”.
L’àbum «A cals veïns», —un títol molt encertat— ens retroba amb les famílies que havíem conegut a «Meravellosos veïns», on es mostrava la transformació que viu un barri amb l’arribada de nous veïns. Un altre exemple del que apuntem.

En aquesta segona part, entrem dins els pisos per veure com viuen, què fan i amb qui es relacionen els personatges.
L’estructura del llibre és similar a l’anterior. Format allargat que simula un edifici, dotze pàgines que ens marquen el cicle de l’any i un text breu a la part de sota que ofereix pistes i ajuda a fixar-se en els detalls.


Alguns personatges són els que es van quedar a viure a l’edifici i d’altres són nouvinguts. Així descobrim pingüins que arriben, la senyora pop que se’n va, un arbre que creix per la finestra, un drac que es convida a casa de les seves parentes, serps, una ovella que vola sobre una escombra màgica, un estruç que balla, un gos Pare Noel, lleons aristòcrates, fantasmes i una bruixa.

La història comença amb el mateix narrador, una mena d’ovella, que saluda des de la finestra a la seva dona i la seva filla i ens obliga a buscar-los en l’anterior llibre per comprovar que, efectivament, és allà on es coneixen i s’enamoren.

Imatge de “Meravellosos veïns”

Es pot triar un personatge i anar resseguint la seva peripècia a través de les pàgines però la gràcia del llibre és la sorpresa que ens provoca veure com van caient els murs i descobrir què està passant a cada pis. És genial.

Si el voleu presentar als vostres alumnes, segur que se us passen pel cap un munt de possibilitats plàstiques per a després de llegir-lo i, també, idees d’escriptura, dramatitzacions i recreacions vàries. En aquest sentit, l’il·lustrador ens apunta què va fer amb els seus alumnes de l’escola Suger de Vaucresson:


Molt recomanable per a cicle mitjà.

LES DADES:
TÍTOL: A cals veïns
Autora: Hélène Lasserre
Il·lustrador: Gilles Bonotaux
Editorial: Birabiro
Pàgines: 32
Barcelona 2019
37 x 21 cm
ISBN: 978-84-16490-58-5

Amb la Mireia Guerola, editora de BIRABIRO, després de comprar el primer llibre.

 

by

Petit Blau i petit Groc, retrobats

Quina alegria tornar a veure a les llibreries aquest clàssic de Leo Lionni, un dels llibres més senzills i alhora més curiosos que es van editar ara fa seixanta anys (la primera edició anglesa es de 1959).
Després, altres autors han trobat inspiració en aquesta manera de fer i d’explicar històries. Sense anar gaire lluny, a la majoria d’escoles que conec he vist com els d’Hervé Tullet, per exemple, tenen molta acceptació.
Hi ha una història, no sé si certa, que explica com es va crear aquest llibre. Es diu que en Leo Lionni anava en tren amb els seus nets i els volia explicar un conte. Com que no tenia a mà la seva llibreta ni els seus colors, va agafar revistes i va retallar-ne els cercles que són els personatges. Després, la va publicar en el format que coneixem.
Aquest llibre ha servit a les escoles (especialment a les bressol i al cicle infantil) per explicar la teoria dels colors i se’n poden derivar moltes activitats plàstiques per comprovar què passa quan s’ajunten el blau i el groc. Es pot fer amb pintura, amb plastilina, amb aigua i colorant, amb filtres de colors, amb la tauleta de llum, etc., amb resultats espectaculars.
Per als alumnes grans també és un bon motiu de reflexió filosòfica sobre el concepte d’amistat i per parlar de la imatge d’un mateix i de com ens veuen i ens accepten els demés.

Al web de Kalandraka podem llegir:
...Un dia, la mamà Blau li va dir al petit Blau «Me’n vaig a comprar. No et moguis de casa». Però el petit Blau se’n va anar a buscar el petit Groc. Ai las! A la casa del davant no hi havia ningú.
Va buscar el petit Groc per aquí, el va buscar per allà, el va buscar pertot arreu… Fins que, de sobte, en tombar la cantonada… El petit Groc era allà! Molt contents, tots dos s’abraçaren…

La història destaca per la tendresa i l’originalitat de la proposta plàstica, en perfecta harmonia
amb un text de frases simples i descriptives. Dos petits colors es fonen en una abraçada sense adonar-se’n que es converteixen en un altre color, la qual cosa fa que ningú no els reconegui. El plor els fa retornar a la seva forma original, un descobriment que celebren i comparteixen amb tots els seus amics. És així com a partir d’ara jugaran a crear noves gammes cromàtiques. Sota l’aparent senzillesa d’aquest relat, s’amaga una història en la qual s’enalteixen l’amistat, la innocència i la identitat individual i col·lectiva. Paral·lelament, els primers lectors reben una lliçó artística sobre colors, mides i indicacions de direcció. I en els temps que corren, Lionni transmet que no importen tant les diferències entre persones, però si la solidaritat, la comprensió i la convivència.

Recomanat per a cicle infantil.

LES DADES:
Títol: El petit blau i el petit groc
Text i il·lustracions de Leo Lionni
Traductores: Helena García i Natàlia López
Editorial: Kalandraka
Pàgines 48
Barcelona, 2019

https://issuu.com/kalandraka.com/docs/el-petit-blau-cat

by

Torna La Setmana del Llibre en Català

La Setmana del Llibre en Català es celebrarà, en la seva 37a edició, a l’Avinguda de la Catedral de Barcelona. Sembla que aquesta és la ubicació bona i definitiva després de voltar per diferents espais de la ciutat.
Començarà el proper divendres 6 de setembre a la tarda i acabarà el diumenge 15 de setembre al migdia.
La Setmana és la gran festa dels llibres en català i passejar pels estands permet saludar una pila de llibreters, editors, autors, coneguts i lletraferits en general. Hi seran presents 204 expositors (184 segells editorials, 11 llibreries, 2 distribuïdores i 7 institucions). A més, hi haurà moltes novetats editorials, presentacions de llibres, debats, espectacles, contacontes, etc.)

Val molt la pena atansar-s’hi algun dia. Podeu entrar al web https://www.lasetmana.cat/ i descarregar-vos l’agenda d’activitats, els plànols i tota la informació relacionada.
El cartell és obra d’en Sergi Conches, alumne del grau de Disseny de l’escola Elisava.

by

Amb la R d’RBA

Normalment en aquesta secció presentem editorials de garatge, aquelles que estan gestionades per un grup reduït de persones, algunes de les quals només tenen una cara visible.
També hi ha grups molt potents que econòmicament aposten per aquesta feina, és clar!, i podríem dir que els objectius són els mateixos: fer arribar la lectura a quanta més gent, millor.
Aquests dies he tingut la sort de visitar una de les editorials que mouen un volum de negoci molt gran, amb presència en 50 països d’arreu del món: RBA.
RBA són les inicials dels cognoms dels fundadors, allà pels volts de 1981: l’editor Roberto Rodrigo, l’agent literària Carme Balcells i l’editor Roberto Altarriba.
La seu actual, situada al 22@ de Barcelona, és un edifici de vertigen (modern, amb 17 plantes i unes vistes espectaculars de la ciutat).
Vaig poder fer la visita acompanyat de l’Aurora, una bona amiga que hi treballa a la secció de revistes i que em va facilitar l’accés a la secció infantil.

Amb l’Aurora Gonzalo

Vaig poder conversar una estona amb tres de les persones que hi dediquen els seus esforços en bastir un bon catàleg de literatura juvenil (especialment) centrat en traduir les bones lectures que tenen èxit en els països anglosaxons, com Enola Holmes, una saga de misteri protagonitzada per la germana petita de Sherlock Holmes, Los juegos del Hambre o la sèrie Divergente, entre altres molts.
La Mar Peris (directora editorial), la Míriam Valenzuela (editora) i la Júlia Tardà (premsa) van atendre amablement les meves preguntes i em van mostrar alguns dels bons llibres que han publicat darrerament o que han estat best-sellers de la literatura infantil i juvenil. Potser us sonarà la sèrie del “Diario de Greg”, “La vaca que puso un huevo”, “El elefante encadenado” o els àlbums de Peter Reynolds (El punt, El col·leccionista de palabras, Algún dia).

Amb la Mar i la Míriam

Si voleu fer una ullada al seu web, només cal que cliqueu a http://www.rba.es/
i passegeu-vos per cadascuna de les tres seccions:
Revistes com la National Geographic,
Col·leccionables com la Biblioteca de luxe de Julio Verne, i
Llibres.

by

Una altra lectura (o relectura) per a l’inici del curs

Seguint amb l’entrada anterior, recordo un personatge mític dins la literatura escolar: El petit Nicolas.
El petit Nicolas és un nen com els altres però les seves aventures no deixen de sorprendre’ns pel nombre de ximpleries que ell i la seva petita banda d’amics desencadenen de manera permanent i pel desordre constant i divertit que sembren arreu.
Escrit en primera persona, recorda les aventures d’en Manolito Gafotas que també es una bona lectura relacionada amb el món escolar.
L’autor, en René Goscinny, també va ser el creador de sèries de còmics conegudes com la d’Astèrix o en Lucky Luke. Malauradament, va morir jove, amb 51 anys, d’una aturada cardíaca.
Les primers aventures d’El Petit Nicolas van aparèixer com a tires de tebeo al setmanari belga “Le Moustique”, entre el 1956 i el 1958 i després ja van passar a format llibre. Les signava amb el pseudònim “Agostini”.

Les aventures d’en Nicolas transcorren al voltant dels anys 60 i ens ofereixen una visió de la societat de l’època i són una mena de caricatura de la vida d’un nen divertit, malgrat els seus enuigs, que va descobrint la vida i les seves complexitats, els problemes dels pares, dels veïns, dels amics. També de la mestra (la seva classe és “mogudeta”, diu) perquè la vida d’en Nicolas passa entre l’escola i la família.


Els amics d’en Nicolas són personatges curiosos, cadascú amb les seva singularitat: L’Alceste és el millor amic d’en Nicolas i menja molt sovint, així que sempre té les mans greixoses de mantega, en Clotaire és l’últim de la classe perquè s’adorm fàcilment i s’asseu a la darrera fila, en Rufus és fill d’un policia i es pren molt seriosament la feina del seu pare, l’Eudes és el més fort i el seu mètode de resolució de conflictes és a cops, en Geoffroy té moltes joguines perquè el seu pare té molts calés i sovint porta disfresses, en Maixent té les cames més llargues i aconsegueix córrer molt més que els altres, en Joachim, l’Agnan i la Marie-Edwitge són uns altre companys de classe.

Una lectura recomanada per als infants a partir de nou anys.

El web oficial: http://www.petitnicolas.com/

El tràiler de la pel·lícula en castellà:
https://www.youtube.com/watch?v=wLX7y1-kfOc

LES DADES:
Títol: El petit Nicolas
Autor: René Goscinny
Il·lustrador: Jean-Jacques Sempé
Traductors: Núria Vilà i Enric Larreula
Editorial: La Galera
Col·lecció: Grumets, 39
148 pàgines
Barcelona, 1994

by

El punt, un llibre per al primer dia de curs

Ara que les mestres i els mestres aviat començaran a pensar i preparar el curs, és bo recordar que els alumnes tenen potencial i capacitat d’arribar ben lluny, més del que no ens pensem. Per estimular-los i fer-los adonar que amb esforç i dedicació poden aconseguir més coses que no pas si es lamenten i es tanquen en el negativisme, tenim un llibre preciós, genial: El punt.
El va escriure i il·lustrar Peter Reynolds, l’any 2003 i el podeu trobar fàcilment perquè encara es reedita. Explica la historia de la Vashti, una nena que, quan acaba la classe de dibuix, continua amb el cul enganxat a la cadira. Sobre la taula el full en blanc.
Quan la mestra s’acosta, es mira el full i li diu:

“Oh, un ós polar enmig d’una tempesta de neu!”


Després la nena diu que no sap dibuixar i la mestra somriu i li contesta:

“Fes el primer que et surti, a veure què passa.”

És una invitació a expressar-se, però la nena continua enfadada. Agafa el retolador de mala gana i colpeja el full deixant coma única senyal un punt.

Aquest punt és el començament d’una aventura sorprenent d’autodescobriment de les pròpies capacitats.


El punt és un llibre senzill, entranyable i que mostra com de creatius podem ser tots nosaltres.
En acabar de llegir-lo, les possibilitats plàstiques i de conversa que se’ns obren són nombroses. La més fàcil és convidar als infants a fer punts a la manera de la Vashti, però també poden emprar altres figures. Els materials, colors i textures que siguin variats.

Trobareu una pila d’idees a la pàgina web següent:
http://www.peterhreynolds.com/dot/

LES DADES:
TÍTOL: El punt
Autor: Peter H. Reynolds
Editorial: RBA
Pàgines: 36
Barcelona 2018

by

Adolescents i lectura: Un oximoron?

Hi ha una cantarella recurrent i repetida que ens diu que els joves no llegeixen. De tant sentir-la arribes a pensar que potser és veritat. Llavors consultes les llistes de llibres venuts i te n’adones que la indústria de llibres per a joves mou una pila immensa de diners i que a Iberlibro o Amazon, per citar un parell d’empreses de venda online prou conegudes, els llibres per a joves tenen forta presència.
No he treballat amb alumnes de l’ESO però conec joves que han gaudit força llegint “Els jocs de la fam”, les aventures d’en Harry Potter o “Divergent” i tota la saga que el segueix. Són joves afeccionats a les històries de vampirs, a la fantasia, a les aventures de supervivència, a les distòpies futuristes i a la ciència ficció. No són majoria, d’acord, però llegeixen. També en conec d’altres que s’estimen més les pantalles i defugen els llibres. Aquesta actitud em fa dubtar si els ajuda a pensar críticament, si tenen prou criteri per entendre i analitzar els fets que ens envolten.

Aquests dies he llegit l’assaig d’en Joan Portell i la Gisela Ruiz sobre «Adolescents i lectura: el binomi fantàstic». El llibre es llegeix prou bé. La Gisela i en Joan no estan per floritures i van al gra, amb un to positiu i confiant, de totes totes, en els joves. Fixeu-vos que el títol juga amb l’optimisme rodarià quan assenyala que els nois i els llibres són un binomi fantàstic. Bé, però quan cal tocar el crostó a qui correspongui ho fan, tot i que sempre buscant la crítica constructiva.
M’ha agradat comprovar que entremig dels capítols recomanen una pila de bons llibres en una selecció pensada i que no hauria de faltar a les biblioteques dels instituts.
He trobat a faltar més experiències d’altres països, sobretot del que han vist i viscut els autors als USA i al Japó, però potser aquest serà un bon motiu per a una segona part.

El llibre està estructurat en set capítols dels que en destaco el segon (lectura i adolescents), el quart (Adolescents, lectura i institut) i el cinquè (lectura adolescent i biblioteques).

A la contraportada podem llegir:
Des de fa dècades s’ha escrit, i molt, a l’entorn de com acostar la lectura als més petits. Tot i això, l’autèntica pedra a la sabata de la pèrdua de l’hàbit lector s’esdevé quan aquests lectors, amb un hàbit prou consolidat, arriben a l’adolescència. Aquest llibre afronta, de forma clara i precisa, el problema de la lectura durant l’adolescència. Estructurat en capítols precisos i sense concessions, aquest volum ofereix una mirada completa de què és i què suposa l’adolescència, tant des d’un punt de vista fisiològic com social. A més, proposa solucions al voltant de la lectura als instituts, en el si de la família i la societat, i ofereix experiències comprovades pels mateixos autors de com afronten el tema amb garantia d’èxit altres països del nostre entorn. El llibre es complementa amb una sèrie de títols bàsics que han reeixit entre els adolescents. Una publicació necessària d’un tema de punyent actualitat.

Lectura indispensable per al professorat d’institut.

LES DADES:
Títol: Adolescents i lectura: El binomi fantàstic
Autors: Joan Portell i Gisela Ruiz
Editorial: Publicacions de l’Abadia de Montserrat
Pàgines: 144
Barcelona, 2019

Vídeo promocional:

by

Què vol dir ser “normal”?

Francesc Rovira és un dels il·lustradors més coneguts a casa nostra, potser perquè el seu estil és força singular. De tota la seva extensa obra en destaco les adaptacions que va fer amb la Rosa Navarro de «Los clásicos contados a los niños» que va publicar Edebé i que són uns dels imprescindibles a les biblioteques escolars. També l’hem anat seguint a través de les seves col·laboracions a la revista Cavall Fort.

L’últim llibre que ha il·lustrat és «Normal?», un enfilall de personatges, cadascú amb la seva dèria.

Una nena, la Martina, reflexiona sobre què vol dir ser normal quan la seva besàvia li diu:
—Martina, estigues quieta i porta’t com una persona normal.
I ella recorda a tota la gent que coneix, preguntant-se si és o no normal que…
El seu pare sempre que obre el diari comenci a llegir-lo pel final
El mestre de pràctiques porti una cresta al cap
La seva cosina Laia camini sense trepitjar les línies del terra
El pare de la Neus, quan estén la roba, posi les pinces del mateix color que la roba
Etc.

A cada plana trobem un personatge i l’explicació de la seva raresa.
M’han agradat els dibuixos fets a llapis de color i sobretot la solució que troba en Francesc perquè no quedin volant enmig de les pàgines amb el fons blanc. Si us hi fixeu, s’acompanya d’unes línies que fan sang i sostenen perfectament l’escena. Com per exemple aquestes dues:

També la combinació de plans frontals amb plans una mica picats fa que el llibre avanci prou bé.

Una altra estratègia que empra l’il·lustrador és fer que les mirades dels personatges estiguin enfocades cap a l’esquerra, obligant-nos a detenir-nos a observar i alentir la lectura.

Normal? és un llibre en el que segur, segur, us podreu identificar amb algun dels personatges perquè fan coses que vosaltres feu… Bé, a mi m’ha passat, però no és qüestió de mostrar les peculiaritats que queden dins l’àmbit privat.

LES DADES:
Títol: Normal?
Autora: Amparo Sena
Il·lustrador: Francesc Rovira
Editorial: Corimbo
Pàgines: 32
Barcelona, 2019

Amb en Francesc Rovira

by

La biblioteca de llibres de ficció de Dolly Parton

La Imagination Library de Dolly Parton és un programa que envia llibres gratuïts a nens des del naixement fins als cinc anys a les comunitats participants als Estats Units, el Regne Unit, el Canadà, Austràlia i la República d’Irlanda.
La promotora i mecenes del programa és la cantant de country Dolly Parton.
Imagination Library va néixer el 1995 i estava adreçat als infants de Tennesse, el seu comtat natal. Es tractava, inicialment d’estimular la lectura entre els nens de 0 a 5 anys proporcionant-los el regal d’un llibre especialment seleccionat cada mes. Avui, arriben als nens i nenes de quatre països i envien més d’un milió de llibres gratuïts, cada mes. A dia d’avui van per més de 122 milions.

Comenta la cantant: “Quan jo estava creixent als turons de l’est de Tennessee, sabia que els meus somnis es farien realitat. Sé que hi ha nens amb els seus propis somnis. Somien amb convertir-se en metges o inventors o ministres. Qui sap, potser hi hagi una nena que tingui el somni de ser escriptora i cantant. Les llavors d’aquests somnis es troben sovint en els llibres…”

Un vídeo explicatiu del funcionament del projecte, a continuació:

A la revista Mibiblioteca núm 58 (estiu 2019) hi trobareu un article que explica abastament aquest projecte. També hi ha altres articles interessants, curiosos i divertits com el de la insuperable Susana Ramos o una experiència de col·laboració amb els avis de la residència de Gandia.

El sumari de la revista AQUÍ