Autor: jcentell

by

«El frac del pingüí», contes que expliquen (o no) perquè són com són alguns animals

Tenia gairebé oblidats els relats breus del gran Antoniorrobles i, ara, en llegir aquests contes d’en Carlos López, m’han vingut al cap i m’han fet recordar les bones estones passades a l’escola dramatitzant els seus contes amb el infants de P5 i P4. Eren els anys de principi dels 80. A la tarda, els llegia una històriate breu i la representàvem. Generalment eren d’animals i força divertits. Després apreníem com eren aquells animals, què menjaven, com es deien, etc.

Aquest “El frac del pingüí (i altres contes d’animals)” ens presenta una quarantena d’històries que tenen un punt nonsense i parteixen d’una pregunta que ben bé podria entrar dins del mon rodarià. Per exemple, si preguntem “perquè els estruços no volen?” o “perquè les zebres tenen ratlles?”, el cervell de l’infant comença a imaginar respostes inversemblants, curioses i divertides, similars a les que proposa l’autor.

Els textos són molt breus. Mireu aquest, si voleu saber perquè les cabres tenen barba, i ho entendreu.

Tot el que s’explica és ficció però ens obre el camí a investigar com són en realitat aquests animals o, també a trobar noves interpretacions de les característiques físiques de cada bèstia.

Un llibre ideal per llegir a casa o per començar una sessió a la biblioteca escolar.

Recomanat per al cicle mitjà.

LES DADES:
Títol: El frac del pingüí (i altres contes d’animals)
Autor: Carlos López
Il·lustrador: Christian Inaraja
Editorial: Baula
Pàgines: 88
Saragossa, 2025

by

«Llop a la neu» una història de confiança

Aquest àlbum pot semblar un altra història de llops i caputxetes però ens equivoquem.

Proveu de mostrar-lo als vostres alumnes de cicle infantil i veure com poden llegir i entendre les imatges. Només cal anar passant pàgines i preguntant què hi veuen i animant-los a que facin inferències.

Per exemple, la primera imatge ens presenta una família que viu en una casa de camp. Es veu el pare, la mare, la nena i el gos. Estan esmorzant. Quan passem pàgina, ens trobem amb la nena caminant, a punt de desaparèixer per la dreta i es gira per acomiadar-se del gos que burda “bub! Bub! bub!”. Lluny, es veu la casa.

Atureu el relat i no passeu plana. Pregunteu a qui els recorda la nena i on creuen que va. Escolteu les respostes perquè unes pàgines mes enllà ho descobrirem amb sorpresa.

De tant en tant trobem unes imatges emmarcades en cercles (símbols que indiquen que el relat acabarà bé). A la pàgina de l’esquerra, un cercle amb la nena vestida de vermell i a la dreta els llops.

La història avança a través de dobles pàgines, sense text, excepte algunes onomatopeies que són com la banda sonora del relat. No cal més perquè l’aventura s’entén perfectament, sobretot si aneu aturant-vos, preguntant i esteu alerta a les interpretacions (encertades) que fan els lectors.

La història és commovedora. Narra com un dia d’hivern, una nena vestida de vermell torna a casa i un temporal fa que es desorienti. Just en aquest moment de desesperació sent uns udols i troba a un cadell de llop que també sembla perdut i allunyat de la manada. A l’altra banda del turó se senten udolar els altres llops.


M’ha agradat perquè els infants poden percebre el fred, la por, l’esgotament, però també la sensació d’alleujament en veure com el valor de nena aconsegueix salvar el llobató.

Un relat càlid, tendre, on la cooperació té la seva recompensa.

El treball plàstic està ben pensat i té ritme cinematogràfic amb uns paisatges fets amb tintes i aquarel·les que reforcen la cruesa del fred. Per llegir i rellegir. Cada vegada descobrim noves capes de lectura que ens ofereixen moltes interpretacions.

Un llibre recomanat per a infants entre cinc i vuit anys.

LES DADES:
Títol: Llops a la neu
Autor: Matthew Cordell
Il·lustrador: Matthew Cordell
Traductora: Maria Ros
Editorial: Corimbo Travesía
Pàgines: 32
Barcelona, 2024

by

«La càpsula del temps» a la revista Ràfega

Tinc una emoció compartida amb molts mestres que fa anys estan jubilats. Son mestres que encara mantenen lligams amb els seus exalumnes i queden per conversar i recordar. Potser es creuen pel carrer en un encontre casual i s’aturen a saber com els va la vida.

En el meu cas, a més tinc la sort de poder compartir cada curs algunes sessions explicant contes als més menuts de cicle infantil. Ells gaudeixen dels relats i, en cada sessió, és com si tornés a reviure els moments increïbles viscuts a la biblioteca de l’escola Sant Josep – El Pi.

Algú va dir que no et jubiles mai de fer de mestre i és un pensament que comparteixo.

Al final de cada trimestre, s’edita RÀFEGA, que és una publicació digital de l’AFA en la que cada
classe de l’escola fa un article, des d’I3 fins a 6è. Es destaquen, a manera de resum o memòria de les activitats més rellevants que s’han portat a terme en aquell trimestre. Em va demanar que expliqués el significat d’una placa que es troba incrustada misteriosament al terra, en un cantó del patí. I ho vaig fer, encantat de la vida, esclar!

No tinc permís per compartir-la sencera però, em fa il·lusió, deixar constància de la meva col·laboració amb la revista i us passo l’article en concret.

by

Cesc i Alabert: Un dia de pic-nic

El tercer títol de la sèrie d’en Cesc i Alabert porta com a títol “On són les galetes?” i m’ha recordat molt a un relat que va publicat l’editorial Joventut l’any 1981 i avui descatalogat i impossible de trobar. Parlo de “En Marti i les galetes coco” i estava basat en les anècdotes dels fills del matrimoni alemany, l’Inger i la Lasse Sandberg. De fet, era una sèrie de llibre de mida petita, ideals per narrar-los als infants de cicle infantil. El de les galetes de coco, és un dels meus preferits i encara l’explico, acompanyat d’unes galetes de coco que vaig menjant mentre avança el relat, fins al sorprenent final.

Quan he vist “On són les galetes?” he recordat el d’en Martí perquè la facècia és molt semblant, igual de divertida, I amb un final també sorprenent.

En aquesta ocasió, el Cesc i l’Alabert van al camp a fer un pícnic, però com acostuma a passar, alguna cosa falla.

En Cesc ha portat una sorpresa saborosa però li diu al seu amic que no la pot obrir fins després de la migdiada. Com podem imaginar, la curiositat fa que l’Alabert no pugui esperar a obrir la capsa i oh!, descobreix que en Cesc ha cuinat les seves galetes preferides.

A partir d’aquest punt, i mentre en Cesc descansa, l’Alabert pensa que si se’n menja una, només una, no passarà res. Però la galeta és tan bona que no es pot resistir i, després d’una, ve una altra, i una altra,… i ja podeu imaginar com acaba.

Quan en Cesc es desperta, ai!, veu la capsa buida. L’Alabert intenta inventar-se alguna explicació però després se sent culpable i pensa que cal reconèixer els fets, tot i que les coses no sempre són com esperem.

Un relat molt divertit que ens parla d’amistat, paciència i demanar perdó.

Per a cicle infantil.

LES DADES:
Títol: On són les galetes?
Autor: Chris Naylor-Ballesteros
Il·lustrador: Chris Naylor-Ballesteros
Traductora: Núria Font i Ferré
Editorial: Cruïlla
Pàgines: 40
Barcelona, 2024

by

«Schwein gehabt», a la recerca de la felicitat

S’acaba d’estrenar a Graz (Àustria) un musical familiar adreçat al infants a partir de sis anys. Pel que diuen les cròniques, està essent un èxit. Són 75 minuts, molt divertits, protagonitzats per porquets.

Fa força mesos que s’estava coent i finalment ja es podrà veure a diferents ciutats perquè quan acabin les sessions al Next Liberty Graz, aquesta obra hilarant seguirà voltant per altres indrets i països.

He anat seguint l’evolució dels assajos gràcies a les informacions que m’ha compartit en Werner Holzwarth, autor del text. La història està inspirada en un dels seus llibres que porta per títol “Ganz schön schlau, die dumme sau”, un àlbum que no s’ha traduït encara a casa nostra, però que a Alemanya és prou conegut i s’ha venut força bé, malgrat que als pares l’expressió “dumme sau” no els fa gaire gràcia (és un insult).


L’obra de teatre ens parla d’una porqueta, la Veronika, a qui tot li surt malament i la seva vida està plena d’aquells moments que molts hem viscut com quan el cordó de la sabata es trenca en el moment equivocat o l’autobús se’n va just quan estem arribant.

Els dies de la Veronika estan plens d’aquestes situacions, o així ella se’ls imagina i acaba prenent una solució dràstica: Per estalviar-se problemes, decideix no sortir de casa.

Però els porcs són corporatius i el rei dels porcs i dos dels seus ministres entren en acció per ajudar la porqueta, decidits a posar fi a la ratxa de mala sort de la Veronika, oferint-li la sortida a tos els seus mals: l’amistat (que dona superpoders, com bé sabem!

El musical està dedicat a les persones que acostumen a veure la part negativa de les coses, que no creuen en elles mateixes i no troben sortida als seus fracassos, contratemps i mala sort.

A Catalunya, sortosament, també hi ha companyes que passen a l’escenari obres sorgides dels llibres i això genera un bon impuls per a fer lector. Recordo l’èxit de Cacauet teatre amb “el conillet que volia pa de pessic”, per exemple.

Si alguna companyia s’atrevís amb “La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap” ho tindria molt fàcil perquè d’aquest conte se n’han fet nombroses representacions a Alemanya i sempre amb totes les localitats exhaurides.

by

«102 dites il·lustrades per a tothom» a L’ofici d’educar

Ahir, a L’ofici d’educar vam presentar aquest llibre, continuació de l’anterior, el magnífic “101 dites il·lustrades per a tothom”. Segueix i amplia amb noves locucions, frases fetes i refranys que val la pena recordar i, sobretot, fer-ne ús de forma habitual.

M’ha semblat molt útil, especialment en aquests temps que es parla molt del retrocés de l’ús del català.
Són dites divertides, amb un joc de doble significat, i segur que moltes les heu emprat en més d’una ocasió. He reconegut algunes que ma mare deia sovint, relacionades amb la seva feina de cosidora (posar fil a l’agulla, embolicar la troca) i altres per demanar-me que em posés tranquil com “fas més voltes que el 29”, aquesta ja desapareguda i substituïda per altres més actuals com “dones més voltes que un ventilador”, per exemple.

En temps que sembla que és més elegant i modern anomenar les coses amb expressions angleses, és bo recordar que en català tenim expressions i paraules per definir-ho tot, o gairebé tot. No cal dir “Tote bag” quan sempre hem dit “bossa de roba”.

El llibre té una mida ideal per portar-lo a la butxaca i, a l’escola o a casa, llegir-ne una o dues cada dia i conèixer el seu origen i el seu significat.

Algunes us seran desconegudes però la majoria segur que les dieu. Coneixeu “parlar pels colzes”, “fer dissabte, “cremar-se les celles” o “posar els punts sobre les is”? Sabeu el significat? Sabeu d’on venen? Aquest “102 dites il·lustrades per a tothom” us il·luminarà.

Com a cada programa, fem una pregunta relacionada amb el llibre i entre els participants el sortegem, en aquest cas gentilesa de l’editorial Cossetània.

La pregunta per al concurs sobre el llibre “102 dites il·lustrades per a tothom” és:

Què vol dir la frase feta “afluixar la mosca”?

Podeu enviar la resposta a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 25 de maig.

La guanyadora de l’anterior concurs del llibre «El salt de la granota» és la Loida Sánchez. L’enhorabona!

Podeu escoltar el pòdcast clicant a:

https://www.3cat.cat/3cat/102-dites-il-lustrades-per-a-tothom-de-victor-pamies/audio/1244198/

by

Tertúlia clandestina #18: El cistell de la Caputxeta

Il·lustració de Trina Schart

El dijous 5 de juny celebrarem la darrera Tertúlia Clandestina del present curs. El tema que hem triat és l’alimentació i estarà centrat en com incorporar els coneixements de cuina i gastronomia a l’escola.

Coneixerem de la mà de la persona que més en sap del tema i que ha realitzat nombrosos tallers amb infants i joves, com aconseguir que s’interessin per l’alimentació i que les estones dels àpats al menjador escolar i a casa esdevinguin moments plaents.

Si a l’escola, a més, es reforça el coneixement del què mengem, mitjançant llibres informatius o de ficció, els beneficis seran múltiples i evidents. L’acte de menjar té connotacions sobre la convivència perquè ens permet establir relacions afectives i ens identifica social i religiosament.

En aquesta tertúlia mostrarem alguns bon llibres relacionats amb el menjar i potser ens preguntarem què menjaven els romans que apareixen als còmics d’Obèlix i Astèrix, perquè el Petit Polzet va ser abandonat pels pares al bosc, o com és que, en algunes versions catalanes, la Ventafocs anava al riu a rentar els budells dels porcs que després s’emplenaven per a fer botifarres.

Les dades:
Data: dijous 5 de juny de 2025
Hora d’inici: 18:00 h
Hora d’acabament: 19:30 h
Contrasenya per accedir: Cireres
Lloc: Espai Llamps i Centelles
Carrer Rosalía de Castro, 80, baixos
08901 l’Hospitalet
Metro: Torrassa (línies 1, 9 i 10)

Il·lustració de Guridi

by

«Soc un bosc», literatura de natura

Hi ha algunes editorials que inclouen en el seu catàleg llibres de coneixements sobre els temes que ens preocupen com a societat i que giren al voltant dels Objectius que marca l’Agenda 20230.

Algunes d’aquestes editorials, com Akiara o Savanna Books, fa temps que son molt sensibles; altres, com Zahorí o Combel, també han començat a publicar llibres de coneixements amb un format molt atractiu i un esperit didàctic que és d’agrair.

«Soc un bosc», tal com veiem a la coberta, no només parla boscos perquè l’autor, l’Alex Nogués, entén que tot està relacionat: Una orca té molt a veure amb un bolet, de la mateixa manera que les formigues, les àligues, els ossos i nosaltres mateixos també estem connectats.

El llibre ens recorda què és un ecosistema i ho fa de manera original i força diverit. Poc text i il·lustracions que ho complement.

Una bona lectura per a infants a partir de cicle inicial. Ideal per a clubs de lectura.

LES DADES:
Títol: Soc un bosc
Autor: Àlex Nogués
Il·lustradora: Laura Miyashiro
Editorial: Savanna
Pàgines: 46
Alacant, 2022


Els qui sou sensibles a les publicacions del que, amb molt encert, s’anomena «Liternatura» i als qui no esteu al cas de les seves possibilitat literàries i pedagògiques, els propers divendres 16 i dissabte 17 de maig tindrà lloc la quarta edició de Liternatura, el Festival de Literatura de Natura, promogut per Biblioteques de Barcelona.

Es farà a la Biblioteca Collserola – Josep Miracle de Barcelona.

En aquesta quarta edició, i amb el comissariat de l’escriptor Gabi Martínez, el festival tractarà del canvi climàtic. Des de la DANA de València fins als incendis de Los Angeles, els efectes del canvi climàtic comencen a fer estralls al nostre entorn. Com ens preparem per afrontar la nova era? Estem a temps de canviar quelcom? Enguany, Liternatura reuneix experts en plantes, horts o aiguamolls amb poetes i il·lustradors per suggerir que un altre canvi és possible.

Tota la informació al web: https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/ca/activitats/festivals-literaris/liternatura

by

«Una cosa» un relat bondadós per a les primeres edats

Quan posem un llibre en mans dels infants de cicle infantil, mai n’estem segur si serà una bona tria i entrarà a formar part dels seus preferits. No obstant, hi ha alguns indicadors que ens donen pistes perquè sigui ser entenedor, el infant pugui resseguir el relat i llegir i entendre les imatges.

L’editorial Takatuka acaba de traduir un àlbum escrit per Aviel Basil, un autor-il·lustrador egipci que ha seguit la fórmula tradiciconal de l’èxit.

«Una cosa» l’encerta amb el format: cantonades arrodonides, fulls de cartró que no es dobleguen, imatges apaïsades que l’infant lector pot sostenir amb els seves mans, mida ideal (21 d’ample i 18 d’alt).

També l’encerta amb els personatges. En aquestes edats, els animals ajuden a la identificació i si, com és aquest cas, per allà apareix un ratolí ja ho tindrem perquè el ratolí actua com a imant per als ulls dels infants. No sé perquè, però és així. El ratolins som com les estrelles del cinema, en quan apareix un, la resta de personatges passen a un segon pla.

Les il·lustracions destaquen pel fons neutre que ajuda a focalitzar la mirada. Com és estàtic, com un decorat de teatre, són els personatges els que van apareixent i afegint-se a la recerca de la “cosa”. Tenen tots la mateixa mida, tant és que sigui la tortuga, el conill o el ratolí. Apareixen per l’esquerra i avancen cap a la dreta, indicant-nos que la història no s’atura i que toca passa pàgina.

El relat explica que un Ratolí està molt enfeinat i cava sense parar. El Conill se li acosta i se’l queda mirant, encuriosit.
—Què busques?, li pregunta.
—Una cosa, respon el Ratolí.

El Conill no sap de què es tracta, però tant és: decideix ajudar-lo i es posa a cavar al seu costat. Van passant altres animals i l’escena es repeteix: tots s’uneixen a la recerca sense saber què deu ser això que el Ratolí busca amb tant d’afany. Entre tots arriben a la conclusió que ha de ser «una cosa bonica, brillant i grossa», i no s’equivoquen gens ni mica.

El relat, amb aquesta estructura acumulativa, permet un ritme in crecendo que ajuda a fer induccions, despertar la curiositat i les ganes de passar una pàgina rere l’altra.

La doble pàgina final ens mostra la cosa bonica, brillant, grossa i fantàstica, ideal per a ser compartida.

Alerta al talp!

Un llibre entranyable sobre la col·laboració i l’amistat que ens recorda que no fa falta cavar per a trobar coses boniques: l’únic que cal és obrir bé els ulls.

Títol: Una cosa
Autor: Aviel Basil
Il·lustrador: Aviel Basil
Traductora: Roser Rimbau
Editorial: Takatuka
Pàgines: 36 pàgines
Barcelona, 2025

by

«Llibres per parlar de la migració» recomanacions per a infantil, primària i secundària

La darrera col·laboració amb docents.cat ha estat per parlar de migracions, una realitat que vivim a les escoles des de fa uns quants cursos: matrícula viva, alumnes que aterren a l’aula i no coneixen l’idioma, uns altres costums, una altra religió, un altre idioma.

La literatura ens ajuda a entendre com va aquests procès d’adaptació, les dficultats amb que es troben els infants i els familiars, com fer l’encaix perquè tot flueixi correctamente, etc.

En aquesta càpsula presentem llibres adequats per a les diferents etapes educatives: Infantil, primària i secundària.

Per veure una mostra, cliqueu a:

https://docents.cat/recurs/llibres-per-parlar-de-la-migracio/#mostra

Al mateix web hi ha altres càpsules i un un parell de masterclass on parlem de biblioteques escolars.