VIII Concurs internacional de literatura ràpida 2016. L’Exprés

literaturaexpres-570x321Un any més, des de la biblioteca Vapor Vell, s’organitza aquest concurs de literatura exprés. Tant el tema, com la seva realització i el veredicte es fan al llarg del mateix dia. Serà el proper dissabte 5 de novembre. Les inscripcions ja estan obertes i les places són limitades, per qüestió d’espai, a 55 participants.
És una festassa literari increïble i val molt la pena perquè tothom s’ho passa prou bé.

Les BASES són les de cada any. N’apunto algunes però teniu tota la informació al web de la biblioteca i al cartell que adjunto.

  • L’activitat es durà a terme en una única sessió a la Biblioteca Vapor Vell (Passatge del Vapor Vell, s/n), el dissabte 5 de novembre a partir de les 10.30 h del matí. Es concediran 90 minuts de temps per a la redacció dels textos.
  • Els textos hauran de ser en català o en castellà, i hauran d’ocupar un màxim, dos fulls de 30 línies escrits per una sola cara (unes 3.000 lletres). Seran escrits en fulls pautats que facilitarà la pròpia biblioteca.
  • El mateix dia 5 de novembre, a les 17 h. es farà públic el veredicte final a la mateixa biblioteca.
  • Els premis consistiran en:dsc03646
    200 € i una cafetera pel guanyador
    100 € i una cafetera pel finalista
    Ambdós rebran un diploma acreditatiu.
  • Per participar cal inscriure’s a la biblioteca. El termini finalitza 15 minuts abans del començament del concurs. La inscripció és gratuïta, i s’ha de fer en persona a la Biblioteca Vapor Vell (Passatge del Vapor Vell s/n), o bé telefònicament trucant al telèfon 93 409.72.31. El període d’inscripció serà de l’1 d’octubre al 5 de novembre a les 10.15 h.
dsc03676

Guanyadors de L’exprés 2015 amb la cia de Teatre La Casona

lexpress-16

Iela Mari, la il·lustradora del mes (octubre 2016)

En alguna ocasió m’han preguntat pel millor àlbum il·lustrat que conec i sempre he contestat el mateix: El petit globus vermell. És el que més vegades he regalat i el que m’enduria a l’illa deserta.globus_vermell

Es tracta d’un àlbum il·lustrat sense text en el que a partir d’anar enllaçant unes formes amb d’altres de similars ens anem preguntant què vindrà després. És com un joc i resulta curiós com, en les nombroses ocasions en què l’he explicat a diferents grups d’alumnes les possibilitats s’han anat multiplicant i no he trobat respostes coincidents. Vol dir que el llibre, a més a més d’estimular la imaginació i la percepció del món que ens envolta, també ens ensenya a mirar amb nous ulls. Bé, això ja ens ha passat amb altres àlbums il·lustrats, com per exemple els d’en Bruno Munari.
xicletEl globus vermell també permet copsar la força dels primers plans. Amb una simple línia negra i una taca vermella aconsegueix, de manera audaç, generar una història meravellosa. No necessita ni plans americans ni plans generals ni text que ho especifiqui. Un primer pla i llestos!
En tota l’obra de na Iela Mari es nota un acostament al minimalisme i al pop art (pels colors i per la claredat expressiva del missatge).
A més, a El petit globus vermell no li sobra res: Fins i tot les guardes, elles mateixes, formen part del conte. El color verd (mescla de groc i blau) en contraposició del vermell, ambdós colors plans, sense degradats, juntament amb el blanc de les pàgines i el negre de les línies… tot el llibre és com un poema visual, una successió de formes que deriven envers unes altres en una metamorfosi que es tanca amb la mà que recull el globus en forma de paraigües.
També és interessant el tractament del temps narratiu que només es trenca cap al final amb el pla zenital per allunyar-nos de la metàfora onírica i endinsar-nos en el món real de nen.

paraigues
En aquest mateix bloc ja vam explicar l’any 2014 (Iela Mari, sense paraules) que lamentàvem que cap diari ni revista especialitzada es fes ressò de la mort d’aquesta dona que va obrir un món de noves oportunitats als àlbums il·lustrats. La Iela Mari va ser una artista italiana (nom de soltera Gabriela Ferrano) que va néixer el 1931 a Milà on va morir el 2014. Va estudiar Belles Arts però sempre deia que era autodidacta. Alguns dels seus llibres els va fer juntament amb el seu marit l’Enzo Mari. Va exercir de professora a l’Escola de Disseny de Milà.

https://vimeo.com/12772228

Aquest  preciós muntatge l’ha crear en Guillermo Vázquez.

Amb el llibre “el petit globus vermell” sovint he fet una activitat amb els alumnes consistent en imaginar quines altres coses poden ser un cercle vermell. Amb totes les idees hem fet uns magnífics llibres col·lectius.

Altres llibres seus, tots recomanat per a infants a partir de tres anys, són:

historias-sin-finHistorias sin fin (Storie senza fine, 1969-1980)
Conté dos relats que són il·lustracions successives que van mostrant el cicle de l’alimentació i el cicle de l’ou i la gallina.
Editat per Anaya.

La manzana y la mariposa (La Mela i la Farfalla, 1969)
En col·laboració amb l’Enzo Mari.
Editat per Kalandraka.mela-i-farfalla
A partir de les tres primeres il·lustracions, en què es veu un tall transversal d’una poma dins de la qual un ou es transforma en cuc i abandona la fruita, se segueix tot el procés de la seva evolució fins a esdevenir una papallona que torna a deixar un altre ouet.

Las estaciones (L’albero, 1973)
Kalandraka
La mateixa escena en totes les dobles pàgines. A la primera, un arbre sense fulles en un paisatge nevat. Després, el mateix arbre amb diferent colors segons el transcurs de les estacions. Un esquirol hiverna, treu el cap, puja a l’arbre i al final torna al seu cau. Uns ocells vénen, s’instal·len en l’arbre i després se’n van amb les seves cries. Al voltant, l’herba i els arbustos creixen primer i després minven.

erizoEl erizo de mar (Il Riccio di mare, 1983)
Anaya
La forma circular i punxeguda d’un eriçó de mar es transforma un cop i un altre fins que torna al final a ser la mateixa.

Els àlbums de Iela Mari són històries amb la mateixa estructura circular, en què la il·lustració d’una pàgina condueix a la següent. Són àlbums amb disseny i edició acurades, basats en estudis sobre la percepció visual dels infants petits. Les seqüències són perfectes, amb uns canvis de proporció molt mesurats.
Són llibres de lectura fàcil per als nois als quals van destinats per la seva economia de traços i perquè les figures se solen presentar aïllades sobre fons blancs.

iela-mari

mari

 

Connexions, d’Elizabeth Stewart

connexions-portadaUs presento el llibre Connexions, una lectura que m’ha creat certa incomoditat però que, alhora, considero necessària perquè ens remou la consciència i ens fa pensar en l’ús que en fem dels telèfons mòbils, de la tecnologia en general.

El llibre pivota al voltant del coltan, un mineral rar que s’utilitza en la fabricació de telèfons mòbils i ordinadors, i ho fa seguint la vida de tres noies adolescents que, en certa manera, estan “connectades”.

Una és la Sylvie que va fugir de la República Democràtica del Congo després que el seu pare va ser assassinat durant el conflicte pel control del coltan. Ara viu en un camp de refugiats, un lloc deplorable, on ha de cuidar dels seus germans. Amb quinze anys ha de fer de mare d’en Pascal de nou anys i de la Lucie de sis. Té un altre germà de catorze , l’Olivier, però a aquest ja no el pot controlar i desapareix durant dies i dies fora del camp de refugiats de Tanzània on viuen, fent encàrrecs per a un perdonavides que s’està enriquint al mercat negre de l’or blau, com anomenen al coltan.

Si heu llegit alguna cosa sobre la situació a la República Democràtica del Congo, ja sabreu  que no hi ha infraestructures socials i els líders polítics no són gaire honestos, per dir-ho suaument. Segurament haureu sentit a parlar dels nens de la guerra, dels assassinats i violacions constants, etc.

portada-usa

Uns altres capítols ens presenten la Laiping, una noia que treballa en una fàbrica xinesa, soldant components per als telèfons mòbils, amb les mans plenes de butllofes. Després de deixar el seu petit poble buscant la seva fortuna, s’adona que la fàbrica i les condicions de treball inhumanes l’estan aixafant: passa hores i més hores muntant telèfons mòbils, dormint poc i malament en un lloc, on fins i tot hi ha xarxes a les façanes per evitar els suïcidis. En algun moment la noia intentarà rebel·lar-se però veurà el que passa amb els que s’atreveixen a qüestionar les polítiques de l’empresa electrònica.

Elizabeth Stewart

La tercera noia és la Fiona, una noia canadenca, de Vancouver, de família benestant que un dia, sense pensar-s’ho gaire, envia una autofoto (selfie, en diuen ara) comprometedora, pujada de to, a un amic i això li crea molt de neguit per si la imatge s’escampa per les xarxes socials.

L’he llegit amb un cert aclaparament. Quan el text s’acosta al drama de les noies l’he trobat ben escrit, molt encertat però, en canvi, en algun moment, m’ha sobrat un cert didactisme.
Una història sobre la supervivència… molt en la línia de les denúncies d’en Jordi Évole. Molt recomanable.

El llibre l’ha editat Cruïla i està adreçat a joves a partir de quinze anys.

El booktrailer, a continuació:

L’Il·lustríssim Leonardo Rodríguez

cartell-amb-logos

Comparteixo la información de l’exposició IL.LUSTRISSIM que s’inaugura avui divendres dia 21 a l’espai d’Art La Claraboia, al carrer Sant Miquel, 9 de Rubí. Es tracta d’una acció que promou la Montse Marcet (lectors al tren!), una entusiasta convençuda del valor de la literatura infantil i juvenil com a transformadora dels pensaments i valors dels nostres infants i joves.

En aquesta ocasió l’artista que ha convidat és en Leonardo Rodríguez, un il·lustrador independent que viu i treballa a Barcelona.
El seu treball ha aparegut a la revista MAD, Nova York, Barcanova Editors, Barcelona, RBA Editors, Barcelona, i en El Diari universal, Caracas, Veneçuela. També ha treballat com a director d’art per a Dancing Diable Studio, Nova York, on va treballar en la producció de la campanya Go Wild per al zoològic del Bronx. Col·labora com a dibuixant per a diverses seccions de la revista MAD, com ara pàgines “Fundallini” i “Històries d’inspiració”, entre d’altres tasques. Va publicar el llibre Home-field advantage amb Simon &Schuster.

portada-blog_2_leonardo_rev

Una de les seves últimes creacions, forma part de l‘exposició Il·lustrant l’ultima frontera, amb motiu del 50 aniversari de Star Trek, al Palau MariCel a Sitges, en el marc del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.

imageHa il·lustrat diversos llibres d’Enric Larreula i d’en Jordi Folck que hi seran presents a la inauguració i donaran el seu parer del treball que ha fet pels seus llibres.

Les il·lustracions originals i els llibres en els que ha treballat, estaran a la venda des del divendres 21 fins el diumenge dia 30 d’octubre.

Algunes de les imatges d’aquesta entrada estan extretes del web de l’autor.

37db5b6438801-56014f9b1377f magic-bear-mad-copy

 

Alícia en Realitat Augmentada

dsc05809Tal com ja vam avançar fa uns dies, a la darrera edició de la fira del llibre Liber’16 les editorials Parramon i Paidotribo van presentar una versió del clàssic Alícia en terra de meravelles amb el suport de la Realitat Augmentada (RA) i la Realitat Virtual (RV), una tecnologia que experimenten des de fa tres anys tant en llibres de coneixement com de ficció.

La presentació, cuidada al detall, ens va permetre als assistents assistir a una demostració pràctica per entendre què és la Realitat Augmentada, una tecnologia que fa que els personatges i els escenaris dels llibres cobrin vida i així faciliten als lectors la interacció amb ells i que participin de la història. De fet, es passa de les dues dimensions que ens ofereixen les pàgines d’un llibre a les 3D amb l’ajuda dels dispositius adequats. Segons ens van informar, es requereix una connexió a internet per descarregar gratuïtament l’app (Alicia AR, per a sistema Android) i després amb un telèfon mòbil o una tauleta ja no cal connexió.

En el cas concret d’Alícia en terra de meravelles vam aprendre que, a més de llegir-lo de la manera tradicional, si enfoquem el llibre amb el telèfon intel·ligent la història cobra vida per què se li afegeix so, música, cançons, veus, elements en 3D, profunditat, moviment, etc.

dsc05806

En acabar l’excel·lent explicació se’ns van plantejar alguns dubtes:

Un primer interrogant ens va recordar que en les últimes estadístiques conegudes, corresponents a l’any 2015, les vendes de llibres en format paper havien augmentat gairebé en la mateixa proporció que havia disminuït el consum de llibres en ebooks, el que ens porta a pensar que el futur apocalíptic a què alguns condemnaven al paper no està tan clar.

Una segona pregunta és si l’esforç econòmic, de temps i de personal que suposa una inversió d’aquest tipus compensa el resultat. A més, es requereix disposar d’un telèfon o tauleta i l’app corresponent, quelcom potser massa complex per a determinades famílies.dsc05823

Finalment, ens van intentar convèncer que per jugar cal llegir el llibre primer però els jocs que van plantejar no estaven molt relacionats amb la comprensió lectora i, a més, van ser d’un nivell de complexitat senzill, més propi d’un videojoc, i allunyats de la profunditat de pensament que suposa el text de Lewis Carroll. Es notava un decalage entre allò que el lector llegeix i el que juga.

Probablement en un futur pròxim la RA serà molt útil en camps concrets del coneixement com pugui ser la medicina o l’arquitectura, per exemple, però de moment, per a la literatura de ficció caldrà donar-li temps, suposo, esperar que aquest tipus d’experiències es normalitzin i veurm si realment estimulen el desig de llegir.

Us deixo una petita demo de “El gran libro de los exploradores”, també de Parramón editorial.

Dia de la Biblioteca, 24 d’octubre 2016

franco-matticchio-1957

Franco Mattichio

Algú m’han contat que el proper dilluns 24 d’octubre és el Dia de la Biblioteca. Seria fantàstic organitzar una festa amb confeti i bombolles de sabó i m’encantaria vestir-me per a l’ocasió com el personatge d’algun llibre, seure a la taula d’una biblioteca de la ciutat on visc i esperar que vinguin a visitar-me. A les biblioteques pots ser qui tu vulguis. Des de Mary Poppins fins a Matilda, Atreyu, Dràcula o fins i tot Pippilotta Viktualia Rullgardina Krusmynta Efraimsdotter Långstrump. Pots posar-te botes de pèl, plomes, xanques i barrets.

Aquest és un fragment del pregó d’enguany que ha escrit la Ledicia Costas amb motiu de la commemoració del Dia de la Biblioteca, una iniciativa de l’Associació Espanyola d’Amics del Llibre Infantil i Juvenil, amb el suport del Ministeri de Cultura, en record de la destrucció de la Biblioteca de Sarajevo incendiada el 1992 durant la Guerra dels Balcans. La festa se celebra des de l’any 1997.

Cada any un escriptor i un il·lustrador redacten el pregó i el disseny del cartell que es difon entre totes les biblioteques d’Espanya. Aquest any les escollides han estat la Ledicia Costas, darrera guanyadora del Premi Nacional i del Premi Lazarillo i la il·lustradora Elena Odriozola, també guardonada amb el Premi Nacional d’Il·lustració el 2015.
Si no us arriba el cartell a l’escola, el podeu imprimir, ampliar i repartir a les classes per llegir-lo el proper dilluns. El trobareu al web de Amigos del libro: http://www.amigosdelibro.com/

El text, molt bonic, diu així:

jacek-yerka-1952

Jacek Yerka

Una luciérnaga es una isla perdida en la noche más densa. Cien luciérnagas, una constelación misteriosa que marca el rumbo hacia otros universos. Así, con esa estrategia de luz, se organizan los libros que moran en las bibliotecas. Son caricias fosforescentes que incendian los sueños y recomponen los corazones grises hasta hacerlos recobrar su color rojo brillante. Cualquier individuo que padezca el síndrome del corazón gris, debería ponerse en manos de un experto y visitar una biblioteca.
Para escribir un libro, además de hacer malabarismos con las palabras hay que ser una desvergonzada o un loco. Un atrevido, una excéntrica descontrolada. Llevar un calcetín de lunares, otro de rayas y los pelos de punta. Una cresta como las que lucen las cacatúas sería un peinado muy interesante para un escritor. Solo las mentes más disparatadas son aptas para escribir libros. Pero para custodiarlas no es suficiente con tener un desajuste en los cables cerebrales. Es indispensable ser de fuera. Un extraterrestre. Las bibliotecas albergan seres con antenas giratorias, cerebros millométricos que memorizan títulos rebuscados, rimbombantes, campanudos. Las personas que custodian libros siempre me han parecido criaturas singulares. Están dotadas de extremidades retráctiles que estiran y estiran hasta alcanzar aquel volumen al que parecía imposible acceder. A continuación, como si nada, se recomponen y todo vuelve a su posición natural. Parecen seres humanos, pero a poco que les observes percibirás que no son de aquí. Una de las cosas que más me fascina de los bibliotecarios es su cerebro. ¡Me parecen tan listos! Los libros fabrican pensamientos. Pasar tantas horas dentro de una factoría de ideas es bueno para tener un corazón rojo y brillante y una cabeza repleta de planes fantásticos.
Alguien me han contado que el 24 de octubre es el Día de la Biblioteca. Sería genial organizar una fiesta con confeti y pompas de jabón. Celebrarla por todo lo alto. Me encantaría vestirme para tal ocasión como el personaje de algún libro, sentarme en la mesa de una biblioteca de la ciudad donde vivo y esperar a que fueran a visitarme. En las bibliotecas puedes ser quien tú quieras. Desde Mary Poppins hasta Matilda, Atreyu, Drácula o incluso Pippilotta Viktualia Rullgardina Krusmynta Efraimsdotter Långstrump. Puedes ponerte botas de pelo, plumas, zancos y sombreros. ¡Sombreros! ¡Eso es! Imagino a una pequeña lectora acercándose a mí discretamente, atraída por los colores y formas de mi sombrero:
—Sombrerera loca, ¡qué fiesta más maravillosa! ¿Sería tan amable de servirme una taza de té?
Yo se la serviría con mucho gusto, poniendo cara de mujer refinada, y luego ambas haríamos ruido al tragar. Sonaría algo parecido a glup glup glup. Y antes de que nos diese tiempo de romper a reír de forma desenfrenada, aparecería el bibliotecario, como surgido de la nada, que para eso poseen la facultad de materializarse delante de ti en el momento más inoportuno, y nos advertiría de que las bibliotecas no son merenderos. Hay que reconocer que son únicos custodiando tesoros. Extraterrestres con el corazón rojo y brillante. Qué cosa tan extraordinaria. ¡Feliz Día de la Biblioteca!
Ledicia Costas

cartel

70 anys d’en Lucky Luke

Als infants els agrada llegir còmics, i el proper dia 7 de desembre tindran una ocasió molt especial per recordar els 70 anys d’en Lucky Luke, perquè precisament va ser un 7 de desembre del 1946 quan va veure la llum el primer dibuix d’aquest cowboy solitari.

fond_ecran_hd_27gdMolt probablement a moltes biblioteques s’organitzaran exposicions, xerrades o tallers al voltant d’aquest personatge. A l’Hospitalet, la biblioteca Tecla Sala ha muntat una exposició molt xula amb tots els còmics d’en Lucky Luke i a més faran dues activitats relacionades. Una serà Un taller de còmic: Lucky Luke, a càrrec de l’Oscar Julve, el dimecres 19 d’octubre de 2016 a les sis de la tarda. L’Òscar Julve explicarà com dibuixava en Morris i els assistents coneixeran i recrearan en Lucky Luke, l’home que dispara “més de pressa que la seva ombra”.

Una altre taller serà el dissabte 29 d’octubre a les 11 del matí. Serà un taller de disfresses: La Família Dalton, en la que

Primer dibuix de Lucky Luke

Primer dibuix de Lucky Luke

tots els assistents es convertiran en un dels germans Dalton. No cal preocupar-se pels materials, el posa la biblioteca.
En ambdues activitats cal inscripció prèvia.

A països com França o Bèlgica el personatge creat per Maurice de Bevere, alias Morris, ha tingut i té molta popularitat, ja des de la primera aventura Arizona 1880 que va aparèixer al setmanari Spirou i es considera al seu autor un dels grans homes del còmic. Morris va morir el 2001 i dues persones el van influir, orientar i ajudar sobre manera: l’André Franquin que el va introduir en el món dels còmics i en René Goscinny amb qui va compartir alguns àlbums entre el 1955 i el 1977.

cigarret-per-palleta

l’últim còmic on apareix fumant una cigarreta

El personatge té molta força, en part, pels dibuixos animats que tots hem vist per televisió (on el cigarret va ser substituït per un bri d’herba) i, sobretot, l’encertada cançó que l’acompanya.

Si sempre hem defensat que la lectura és una de activitats principals de l’escola, crec que la lectura de còmics hauria d’estar en primera línia, perquè la motivació i l’entreteniment estan garantits. Bona ocasió, doncs, per retrobar-nos amb en Lucky Luke, el seu caball Jolly Jumper, el gos Rantanplan (aparegut el 1960) i els entranyables germans Dalton, Joe, Jack, William i Averell, el pes dels quals és inversament proporcional a la seva intel·ligència i que van existir en realitat al segle XIX als Estats Units.

rielesenlapradera

primer guió de René Goscigny

Un dels homenatges que s’han fet darrerament és la publicació d’un còmic El hombre que mató a Lucky Luke, escrit i dibuixat per Matthieu Bonhomme i que val la pena llegir.

Si voleu més informació, visiteu la pàgina web oficial:

http://www.lucky-luke.com/fr

des del dia 13 d’octubre ja es pot aconseguir un especial Lire dedicat a en Lucky Luke

Mise en page 1

els booktràilers, una bona eina d’invitació a la lectura

Un booktràiler és un petit vídeo publicitari que presenta un llibre, de manera que capti l’interès del lector. És una forma directa perquè els lectors coneguin els llibres que han de llegir. Pot ser amb actors i rodatge, amb videoanimacions i amb qualsevol altra tècnica audiovisual, però el més important és que sigui curt, impactant i de qualitat. Normalment es recomana que durin un minut aproximadament.
Són una bona eina per treballar amb els alumnes de secundària però també hi ha escoles que usa aquest recurs amb els nois i noies de cicle superior.
En aquest bloc cada mes en pengem un parell però no ho publicitem, cal anar a la pestanya que hi ha a dalt (Recomanacions) i obrir la finestreta booktrailers per veure’ls.
Per exemple, aquest mes d’octubre podeu veure que hi ha booktràiler sobre el llibre de Maria Barbal, Pedra de tartera. Aquest booktràiler va ser mereixedor d’un dels premis que atorga el gremi de llibreters. El van fer la Marta Bermúdez i la Zoe Alabart.


També he penjat un sobre Lucky Luke (en portuguès) perquè d’ací uns dies parlarem del 70è aniversari d’aquest heroi i de l’exposició que han fet a la biblioteca Tecla Sala de l’Hospitalet.

Aquest booktràiler l’ha fet e brasiler Edy Tando i explica que el personatge de Lucky Lucke el va crear el dissenyador Morris, pseudònim de Maurici de Bevere, seguint la línia de còmics franco-belgues. Lucky Luke és un cowboy que va tenir molt d’èxit a Europa i que sempre acaba les seves aventures, cantant la mateixa cançó: “Sóc un pobre cowboy solitari …”
Però d’en Lucky Luke, ja ho he dit, en parlarem d’ací uns dies.

Liber 2016

liberLa fira del llibre Liber 2016 celebra la seva 34a edició. Tindrà lloc del 12 al 14 d’octubre al recinte de la Gran Via de Fira de Barcelona.
En aquesta edició, hi haurà dues àrees on es presentaran les últimes novetats i innovacions tecnològiques aplicades al llibre per part d’algunes de les empreses que s’hi dediquen a l’edició digital.

image008Aquestes empreses estan entestades en apostar pel llibre en format app i diuen que es guanya interacció amb l’usuari i aporta informació complementària que enriqueix la lectura, però resulta curiós que a les darreres xifres que s’han conegut (corresponents a l’any 2015 als USA) el descens de consum i venda d’ebooks és de gairebé el 10 % mentre que el format paper augmenta en més d’un 8%.
Demà, dimecres, em passaré per la Fira a veure una d’aquestes presentacions, concretament la d’Edicions Parramón sobre el llibre d’Alícia en Terra de meravelles en realitat virtual… Seguirem informant.
Pel qui estigueu interessats en assistir a l’esdeveniment podeu consultar totes les dades a http://www.liber.es

 

La lliga dels llibres 2016-17

flat mobil science-fair-disaster-9781481458764_hr

El passat dijous es va fer la reunió d’inici de l’activitat d’enguany. Com ens els darrers cursos ens vam trobar a la biblioteca Tecla Sala per comentar les novetats de la nova edició, repartir el material i concretar el calendari del curs.

No recordo l’any exacte de la primera vegada que vam organitzar la Lliga dels Llibres. El que sí recordo és que hi van participar els alumnes de sisè d’EGB i que fa més de trenta anys. En tots aquest cursos he tingut l’honor de fer la tria. Òbviament, m’han ajudat amb les seves aportacions algunes mestres de l’escola, bibliotecàries,  llibreters i alumnes. He tingut total llibertat i mai m’han censurat o retirat un llibre per problemàtic, per car o per qualsevol altre motiu. Mai. I agraeixo la confiança que el servei de biblioteques de l’Ajuntament m’ha atorgat. Tanmateix, mai he tingut cap pressió per incloure a la tria determinat autor o títol.

Aquesta ha estat la darrera tria en la que hi participo i si miro enrere puc recordar, un a un, els més de quatre-cents llibres que han llegit els nois i noies de cinquè que han participat d’aquesta festa literària.
Com ens els darreres ocasions, més de trenta grups d’alumnes compartiran l’activitat de lectura. Com sempre, el suport econòmic de l’Ajuntament de l’Hospitalet ho fa possible, però allò que no té preu és l’esforç del servei de biblioteques de la ciutat i de tots els mestres implicats en aquesta aventura.
Enguany, i com a novetat, hem inclòs un llibre en anglès… veurem com va!
Podeu trobar tota la informació logística de la Lliga dels llibres al web de les biblioteques de l’Hospitalet (objectius, escoles participants, calendari de competició, etc.), i al de l’Ajuntament de l’Hospitalet.

Els llibres que llegiran els alumnes aquest 2016-17 són:
Una gàbia, un tresor i unes sabatilles vermelles de Flavia Company
Arriba el senyor Flat! De Jaume Coponsportada.fh11
Un amic excepcional de David Walliams
Amics monstruosos d’Anna Manso.
A lo bestia de Mar Benegas
La nena que es va convertir en mòbil de Francesc Puigpelat
Història de la bicicleta d’un home llangardaix de Fina Casalderrey
El aprendiz de brujo y Los Invisibles de Jordi Sierra i Fabra
El niño bisiesto de José Luís Alonso de Santos
El vol de l’oreneta de David Cirici
Fèlix, ets un desastre de Jakob M. Leonhard
Res no és com diuen els contes d’Anna Tortajada
50 oficis esbojarrats de Carles Sala
La puerta pequeña de Carlo Frabetti
Science fair disaster! De Ray O’Ryan

aprendiz-de-brujoUn resumet i les dades de cadascun dels llibres les podeu llegir clicant AQUÍ