Ahir vam presentar el darrer llibre d’aquesta temporada.
Ha estat un any en que hem gaudit d’una bona selecció de lectures de tota mena. Estic content de la bona acollida que sempre em dispensa l’equip que conforma aquest programa dedicat a la criança. Gràcies al pòdcast el pot sentir moltíssima gent. També el Telegram és una bona eina per compartir opinions i proposar temes que preocupen als mestres i a les famílies.
A la foto del darrer dia estic amb l’equip del programa: la Marta Sánchez, l’Elisabet Pedrosa, la Núria Ventura i en José Luís Santiso.
El meu agraïment, també, a les persones que hi participeu al concurs. Algunes m’alegreu la vida amb la vostra fidelitat enviant les respostes cada setmana. És un estímul i una manera de dir que el programa interessa i que la secció “llibres per somiar” també fa la seva petita aportació.
El darrer llibre és una novel·la gràfica titulada Quatre ulls i explica el primer any de la Secundària d’un noi, en Rex, i tot comença a anar malament, la vergonya de veure com s’ha de menjar el dinar gratuït perquè està becat ja que la seva família té molts problemes econòmics, els seus pares estan divorciats i conviu amb la seva mare, que treballa precàriament en diferents ocupacions, així com amb el seu “padrastre” i el seu “germanastre”, amb els quals no acaba de sentir-se del tot còmode. A més, veu com tothom menys ell ha fet ja l’estirada, la necessitat de trobar la seva pròpia identitat en un mon que sembla aclaparar-lo, etc. Són massa canvis i mentre intenta encaixar-los, descobreix que necessita ulleres! El que faltava.
El final és esperançador perquè el noi entén, gràcies als consells de la seva àvia, de què va la vida i de com hem d’estar d’agraïts.
Imatges dinàmiques, que reforcen el modus vivendi dels anys 90.
I com a cada programa fem una pregunta relacionada amb la lectura i entre les persones que hi participin farem un sorteig i guanyarà el llibre que, en aquesta ocasió, és gentilesa de l’editorial Andana. La pregunta del concurs dels “Llibres per somiar” és:
Quin curs estudia el protagonista del relat?
Respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 13 de juliol.
La guanyadora de l’anterior concurs del llibre La noguera és la Pepa Collazos. L’enhorabona!
Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:
Als “Llibres per somiar” hem presentat “La noguera”, una història d’amor i de vida. És un conte escrit en primera persona per una petita noguera a qui una família aconsegueix salvar d’una mort gairebé segura.
Aquesta història real que va tenir lloc en un poble d’Astúries ens recorda que la vida sempre pot tornar a brotar. Ens ho explica l’autor en un apèndix que val la pena llegir perquè sabrem com va sorgir la idea del relat.
Lectura recomanada per a infants a partir de sis anys.
Com a cada programa, fem una pregunta relacionada amb el llibre i entre els participants el sortegem, en aquest cas gentilesa de l’editorial Akiara Books.
La pregunta del concurs dels “Llibres per somiar” és:
Com es diu la nena que salva la noguera del foc?
Respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 29 de juny.
La guanyadora de l’anterior concurs del llibre L’intercanvi és la Sara Gómez. L’enhorabona!
Ahir, a L’ofici d’educar vam presentar aquest llibre, continuació de l’anterior, el magnífic “101 dites il·lustrades per a tothom”. Segueix i amplia amb noves locucions, frases fetes i refranys que val la pena recordar i, sobretot, fer-ne ús de forma habitual.
M’ha semblat molt útil, especialment en aquests temps que es parla molt del retrocés de l’ús del català. Són dites divertides, amb un joc de doble significat, i segur que moltes les heu emprat en més d’una ocasió. He reconegut algunes que ma mare deia sovint, relacionades amb la seva feina de cosidora (posar fil a l’agulla, embolicar la troca) i altres per demanar-me que em posés tranquil com “fas més voltes que el 29”, aquesta ja desapareguda i substituïda per altres més actuals com “dones més voltes que un ventilador”, per exemple.
En temps que sembla que és més elegant i modern anomenar les coses amb expressions angleses, és bo recordar que en català tenim expressions i paraules per definir-ho tot, o gairebé tot. No cal dir “Tote bag” quan sempre hem dit “bossa de roba”.
El llibre té una mida ideal per portar-lo a la butxaca i, a l’escola o a casa, llegir-ne una o dues cada dia i conèixer el seu origen i el seu significat.
Algunes us seran desconegudes però la majoria segur que les dieu. Coneixeu “parlar pels colzes”, “fer dissabte, “cremar-se les celles” o “posar els punts sobre les is”? Sabeu el significat? Sabeu d’on venen? Aquest “102 dites il·lustrades per a tothom” us il·luminarà.
Com a cada programa, fem una pregunta relacionada amb el llibre i entre els participants el sortegem, en aquest cas gentilesa de l’editorial Cossetània.
La pregunta per al concurs sobre el llibre “102 dites il·lustrades per a tothom” és:
Què vol dir la frase feta “afluixar la mosca”?
Podeu enviar la resposta a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 25 de maig.
La guanyadora de l’anterior concurs del llibre «El salt de la granota» és la Loida Sánchez. L’enhorabona!
Els clubs de lectura, fàbrica de joves lectors, ens recomanen llibres.
Ahir, a l’Ofici d’educar vam celebrar la Diada de Sant Jordi, parlant del potencial dels nombrosos clubs de lectura que hi ha arreu de Catalunya, a les biblioteques, llibreries i escoles. L’Elisabet Pedrosa ha redactat el següent resum:
Els clubs de lectura contribueixen a despertar la motivació i el plaer de llegir, l’esperit crític i l’educació i la vocació literàries
Per crear i consolidar l’hàbit lector des de ben petits, a Catalunya hi ha més de 450 biblioteques, que són el motor de centenars de clubs de lectura, 800 només a la ciutat de Barcelona, amb més de 10.000 usuaris. De la voluntat de compartir el que s’ha llegit van néixer els clubs de lectura a finals del segle XX a la biblioteca Francesca Bonnemaison, del barri del Born, inspirats en els “reading clubs” del Regne Unit. Es van anar expandint i ara pràcticament no hi ha cap biblioteca sense un club de lectura, assegura Óscar Carreño, impulsor de clubs de lectura i autor d’“El eco de las lecturas. Introducción a los clubes de lectura”:
“L’èxit dels clubs de lectura neix de la necessitat de trobar espais de conversa, és transgressor i revolucionari llegir per parlar cara a cara; i s’ha estès també per la senzillesa del seu funcionament.”
Els clubs de lectura creen joves lectors i desperten el debat, i la reflexió al voltant d’un llibre i les vocacions literàries (font Maria Gajas)
Convertir la lectura en un plaer, en lloc d’una obligació
Els clubs de lectura han traspassat les parets de les biblioteques i ara n’hi ha a llibreries, cafeteries, restaurants i presons. La Maria Gajas, professora, màster en Biblioteca Escolar, condueix diversos clubs de lectura, com el de la llibreria Lectors, al Tren!, de Rubí:
“Tenim joves lectors que venen perquè volen, i fins i tot repeteixen. Els proposem llibres que interpel·lin el seu context, adaptant les activitats i el registre a l’edat. Tot i que validar un títol que ells triïn per llegir i comentar entre tots té un poder enorme, per la gran força de la recomanació entre iguals.”
La clau és rebaixar l’obligatorietat per aconseguir el plaer per la lectura, fàcil en el cas dels petits però més complex per als adolescents, i apunta Carreño una solució:
“Les lectures explosives: buscar els efectes explosius de la lectura fora del llibre: farcir un marc d’activitats insospitades, com una visita al Camp Nou o al clavegueram, que facin arrelar en el jove l’exercici de la lectura. És la capacitat i la potència de crear una imatge que arreli i perduri en la memòria del lector.”
Les lectures explosives porten el debat més enllà del llibre per motivar els joves lectors i perquè els deixi emprenta la història (font Òscar Carreño)
Que cada infant trobi el seu llibre
Sobretot ser un model lector, reivindica Jaume Centelles, autor de “La biblioteca, el cor de l’escola” i “El abrazo de la literatura”, i trobar un llibre que els interessi:
“Un llibre ha de tenir 3 coses perquè els enganxi i contribuir a crear l’hàbit lector: que els diverteixi, que els desperti emocions i que aprenguin, que els aporti coneixements.“
I perquè cada infant trobi el seu llibre algú els l’ha d’oferir, una feina conjunta de docents, bibliotecaris, llibreters i famílies, assevera Centelles. Funciona també fer connexions amb altres llibres, sèries, pel·lícules o videojocs, assegura Maria Gajas.
Cal fer veure als joves que la lectura continua sent un element de prestigi, proposa Carreño, tot i que reconeix que durant l’adolescència la vida sovint no passa pels llibres, però si s’ha sembrat la llavor durant la infància no hem de patir, tard o d’hora hi tornaran, assegura convençut.
Imatges molt ben dibuixades amb una frase. Coses que fan bona olor o coses que fan llum, o coses que tenen ratlles, i hi ha 5 o 6 imatges que ho il·lustren. Què tenen en comú una crispeta i una granota? I una llauna de tonyina i un paraigua? És un llibre amb més de dues-centes imatges amb el qual jugar i descobrir que el que aparentment és molt diferent pot tenir més semblances de les que imaginem.
És una biografia del futbolista brasiler Pelé. És la història de dos amics inseparables i units per una passió: el futbol. Junts muntaran un petit equip de futbol per participar en el campionat de la seva ciutat. I a través del futbol aprendran que el que de veritat importa a la vida no és competir, sinó compartir i passar-ho bé. És un llibre sobre l’amistat, la família, la tolerància, el racisme o les desigualtats socials, ideal per als amants del futbol.
Si de petits sembrem la llavor de la lectura, despres de l’adolescència hi tornaran, asseguren els experts
La Clàudia té un misteriós veí nou, que ha arribat carregat de caixes de llibres i que només es comunica amb pòstits. Qui deu ser? A què es dedica? Per què viu sol? Les respostes li arribaran via pòstits. Llibre d’intriga, molt divertit i per passar una molt bona estona.
La Sra. Smith, una senyora gran enfadada amb el món, decideix marxar d’on viu, a la recerca d’un indret on la vida sigui com ella recorda de quan era petita. Però l’arribada d’una científica amb els seus fills, A, B i C, li trastocarà tots els seus plans de partida. Divertida novel·la sobre la família i l’amistat, amb uns personatges brutals, i molt ben escrita.
És la història d’una nena a qui li regalen un porc com a animal de companyia per al seu aniversari. A partir d’aquí comença una història divertida i amb un punt de misteri al voltant del porc i de les salsitxes que surten d’aquest animal. És una història esbojarrada, divertida i amb tocs de misteri que us farà mirar les salsitxes amb uns altres ulls.
És un gat a qui no li agraden els imprevistos, i quan s’està preparant per menjar una sardina per sopar, truquen a la porta. Primer no vol obrir la porta, però truquen moltes vegades, i és un pingüí, amb una motxilla a l’esquena, disposat a quedar-se a casa seva sense permís. Com s’entendran dos animals tan diferents? És un llibre molt divertit.
Cinc animals de la vall de Blim es desperten un matí convertits en persones. Què està passant? S’han convertit en animals màgics, éssers fantàstics que han de complir una missió: aturar els plans del malvat mag Otto. Té algunes pàgines en format còmic i és ideal per als que els agrada molt la fantasia.
És un manifest a favor de la contemplació de tot allò que ens envolta, un al·legat a anar per la vida amb paciència i observant tots els petits detalls: plantes, insectes. Escrit de manera accessible i il·lustrat amb rigor científic, és molt més que un catàleg d’éssers vius. És un instrument per educar la nostra mirada i deixar-nos portar per tot el que ens ofereix la natura. A partir de 10 anys.
Recomanat per a nens i nenes a partir dels 10 anys. És un còmic preciosament il·lustrat que explica la colpidora història de dues germanes jueves, la Lisou i la Mylaine, que veuen com el nazisme els destrossa la família. La germana gran va a un camp de concentració i s’explica tot el periple d’aquest exili, en la primera part de dos llibres (la segona part es publicarà aviat i és la història de la germana gran). Una història basada en fets reals de la família de l’autora.
A partir de 14 anys
📚La trilogia de “Noceà”, de Ricard F. En el futur, el nivell del mar ha desfigurat Europa, i ha convertit l’oceà en el Noceà. La societat, governada per la dictadura neoliberal de Systema, viu submergida en conflictes socials continus. Arribada a l’adolescència, l’Atari pren la decisió de venjar la mort de la mare a mans de la policia quan ella era petita i lluitar per la justícia social, amb l’ajuda de la Tika, una altra òrfena revoltada. Ideal per al públic juvenil i lector de còmics, especialment interessats en la ciència-ficció, la distopia i les històries d’acció i aventura.
L’N té gairebé 15 anys i somia ser cinturó negre. Però l’N també vol fer un petó al Raul. L’N és adolescent, i li passen totes les coses que passen als adolescents, i ho deixa tot per escrit: fa esport, no li agrada escriure, però en el fons el llibre és el seu diari. És un retrat sobre l’adolescència, sense lliçons, recomanat a partir de 3r d’ESO.
La Xènia vol ser metge i estudia molt per aconseguir-ho. Però un dia s’enamora d’algú amb qui comparteix la seva passió per la lectura. És algú a qui només coneix a través d’internet i que acaba no sent qui ella s’imaginava. Enganyada, ho confessa tot als seus pares. Aviat, però, un paquet inesperat li revelarà la identitat de la persona misteriosa. Tot un nou clàssic contemporani per a joves amb èxit assegurat.
La recomanació entre iguals té una força enorme,reconeixen els experts
L’autor fa un retrat de l’estrella del futbol, Leo Messi, que amb 13 anys arriba al FC Barcelona. És quan comença el camí que el portarà a convertir-se en el millor jugador de tots els temps. Llibre ideal per reviure el privilegi de veure jugar Messi i per utilitzar l’eina de l’esport per introduir els joves a la lectura.
El brutal assassinat de la dona i el fill d’un famós jugador de bàsquet de l’NBA sacseja la vida quotidiana d’una ciutat tranquil·la. El sergent Joan Pons i el seu equip acabaran descobrint, no sense pressions i trampes, una trama pensada al detall durant molts anys. Llibre d’intrigues, que va rebre el Premi Edebé de Literatura Infantil i Juvenil el 2009.
Els clubs de lectura contribueixen a despertar la motivació i el plaer de llegir i de compartir històries
Ahir, a l’Ofici d’educar vam presentar aquest relat que ens parla de com de relatives solen ser totes les coses. Per exemple, si diem d’algú que està molt gras és perquè hi ha altres persones que no ho són. Es un conte il·lustrat per en Roger Olmos amb unes imatges exigents que ens fan pensar en com de necessari que puguem comparar. Si tots els il·lustradors fossin de la mateixa escola seria molt avorrit. El relat comença a Gegantolàndia, un país de gegants on una criatura és a punt de nèixer i tothom l’espera amb alegria, fent els preparatius per a l’esdeveniment (mitjons llarguíssims, pastissos de la mida d’una roda de tractor, peluixos grandiosos, etc.). En aquest país imaginari tothom parla amb la vocal “O” i llegit en veu alta fa riure. Proveu a dir, per exemple: Holo, com ostòs?
Al cap de poc temps, s’escampa la notícia que el bebè és petit i comencen a impacientar-se en veure que passen els dies, les setmanes, els mesos, i no creix. Proven diferents mètodes estrambòtics per mirar de fer-lo créixer: estirar-lo de braços i cames, donar-li beuratges fets amb saliva de girafa i arrels de sequoia i altres bestieses, però sense èxit.
Com que és diferent és rebutjat. Això ens sona, oi? El rebuig al diferent, ja sigui per la seva creença religiosa, pel color de la seva pell, la seva ideologia, o el que sigui. El cas és que el nen ha de marxar de Gegantolàndia.
La segona part ens situa a Nanolàndia i allà tornem a veure la mateixa situació però invertida: neix un nan molt gran. La història es repeteix, aquí parlen amb la lletra “i”: “Is in nin”. Imagineu-vos el final.
Les il·lustracions són per mirar-les i analitzar els detalls. La paleta de colors suaus contrasta amb algunes expressions dels personatges que poden semblar estranyes. Juga amb la idea de mostrar els contrastos del relat: colors suaus-expressions rudes.
HI ha un detall que m’ha agradat molt: Un conill amb una caca al cap. És una picada d’ullet a l’autor, en Werner Holtzwart, que fa molts anys va escriure “La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap”. A cada programa fem una pregunta relacionada amb el llibre i al guanyador del sorteig li regalem el llibre, en aquesta ocasió gentilesa de l’editorial Takatuka. La pregunta és:
Amb quina vocal parlen a Gegantolàndia?
Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 23 de març. Animeu-vos que no és tan difícil!
En l’anterior programa, la guanyadora del concurs del llibre «Mites grecs?» és la Montserrat Ramos. L’enhorabona!
Per escoltar el pòdcast de la secció, només cal clicar a:
Ahir vam presentar aquest llibre de la Cristina Losantos, una il·lustradora de traç net i detalls acurats en els seus dibuixos. No la conec personalment però les referències que m’arriben des d’altres il·lustradores, mestres o persones que l’han tractat són extraordinàries.
En aquest «Veig, veig! Quin temps fa?», tercer títol de la col·lecció de llibres de buscar i trobar, com els anteriors, es tracta de mirar i gaudir d’unes imatges precioses centrades en una temàtica concreta. En aquest cas, ens presenta en set dobles pàgines diversos moments de l’any (un dia de vent a la tardor; la boira, el fred i la neu d’un dia fred d’hivern; el temps de primavera amb els ruixats i l’arc de Sant Martí; un dia d’estiu de molta calor).
Les imatges no són fàcils de llegir i per això recomanem la lectura modelada i l’acompanyament per part de l’adult.
Com a cada programa fem una pregunta relacionada i entre els participants sortegem el llibre, en aquest cas gentilesa de l’editorial Combel.
La pregunta per al concurs sobre el llibre “Veig, veig! Quin temps fa? és:
Quan després de la pluja ve el bon temps, quins animalons que caminen arrossegant-se surten de seguida a fer un volt?
Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins al 23 de febrer.
La guanyadora del concurs anterior sobre el llibre «L’Óscar i jo» és la María José Martínez. L’enhorabona!
Al mateix programa la Marta Butjosa, terapeuta Gestalt, reflexiona sobre el moment del pas de primària a secundària i fa incidència en la confiança. Ho podeu sentir aquí:
A l’Ofici d’Educar de diumenge passat vam comentar aquesta novel·la que explica les aventures duna nena de vuit anys, i el seu germà, l’Óscar, de cinc anys. Viuen amb els seus pares en un petit poble al nord d’Europa, envoltats de boscos.
A cada capítol hi ha un petit problema o drama interior que sempre es resol de manera amable. La narradora és l’Ida però el protagonisme està compartit amb l’Òscar, un nen inquiet, que pregunta tot, és agosarat i comprensiu però també es mostra arrogant, trist, enfadat, malhumorat o espantat, de fet, com qualsevol infant d’aquesta edat tan divertida.
Les problemàtiques que s’expliquen són les habituals entre germans però aquí es tractat amb delicadesa i humor. Per exemple, al capítol primer es parla de les pors a partir d’una situació a l’hora d’anar a dormir. La noia i la seva mare en parlen i és una bona ensenyança. Al capítol segon la situació quan el nen petit, l’Òscar no vol menjar peix i el que li han de dir perquè es cregui que és el que va pescar amb el seu oncle l’hivern passat… O quan l’Ida demana una habitació per a ella sola i quan l’aconsegueix li venen ganes de dormir amb el seu germà. Les coses habituals entre germans.
Un bon llibre per llegir en veu alta, o en parella fent cadascú la seva part del diàleg.
Com a cada programa fem una pregunta relacionada i entre els participants sortegem el llibre, en aquest cas gentilesa de l’editorial Nórdica.
La pregunta per al concurs sobre el llibre “L’Òscar i jo” és:
Com es diu la germana de l’Òscar, la nena que explica la història?
Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins al 2 de febrer.
Ahir, a L’ofici d’educar, vam presentar aquest àlbum de la Blanca Caminal que ens parla de com es resol un conflicte i amb un protagonista força proactiu que no defalleix davant la frustració que se li genera durant tot el relat.
L’argument és senzill i l’estructura encadenada el fa ideal per narrar-lo de viva veu, de presentar-lo en forma de lectura modelada. Ens parla d’un elefant que rep una carta on li diuen que ha estat nominat a rebre el premi a l’animal més gros de la sabana i que s’ha de presentar un dia determinat a l’Auditori… Vestit d’etiqueta!
I amb aquesta premissa, la recerca d’una cinta mètrica per saber les mides del seus cos, van passant les diferents escenes. M’ha agradat especialment el moment en que l’elefant torna cap a casa, cansat i decebut per no haver aconseguit la cinta mètrica, i se n’adona que en realitat sí que saps quines son les mides per fer-se un smoking, un vestit de gala.
I ho veiem a la imatge desplegable quan nosaltres descobrim també quines són les seves mides. No cal ni dir-ho que enmig d’una gala glamurosa acabarà reben el premi a l’animal més gros de la sabana.
Crec que a l’escola pot donar joc. Les mestres d’infantil i inicial quan el llegeixin entendran ràpidament el suc que es pot aconseguir amb una cinta mètrica!
Aquest àlbum que va ser mereixedor del premi Vila de Termens del 2024.
Com a cada programa fem una pregunta relacionada i entre els qui encertin la resposta sortegem el llibre, en aquest cas gentilesa de l’editorial Meraki.
La pregunta per al concurs sobre el llibre “COM DE GROS” és:
Qui guanya el premi a l’animal més gros de la sabana?
Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins al 19 de gener.
El passat dimecres, 25 de desembre, es va emetre un especial de Nadal amb recomanacions de llibres.
L’equip que fem el programa vam aprofitar per desitjar-vos un Nadal lúdic, positiu, alegre i farcit de llibres: la Marta Sanchez, la Núria Ventura, el José Luis Santiso, la Lara Terradas, la Marta Butjosa, el Sergi Vives, l’Elisabet Pedrosa i jo mateix.
El programa el vam dedicar a fer algunes recomanacions literàries per a lectors d’entre 2 i 16 anys. Van participar alguns infants amb propostes fantàstiques (la Maia i l’Aniol, de 10 anys; l’Aura, de 5 anys; la Mariona, de 8 anys, i en Jan, de 13 anys) i, per la meva part, vaig comentar les sis lectures següents:
Per als menuts, aquestes dues:
El jardí del senyor Ruraru de Hiroshi Itô. Un relat senzill que té la capacitat de fer-nos veure com de plaent pot resultar el contacte amb la natura. El relat comença mostrant-nos un home gran, solitari, molt curós amb el seu jardí. El cuida, el rega i vigila que no entri cap bestiola a malmetre’l. El veiem fent fora gossos, gats, ocells, ratolins i cucs, armat amb un tirador. Però un dia troba al seu jardí un tronc que en realitat no és un tronc i aquí començarà la veritable aventura. En el transfons de la història plana la idea de no tenir por al desconegut, o millor, de tenir curiositat per les coses o les persones diferents. Ho veiem molt sovint quan som capaços de deixar de banda els prejudicis.
El gat Boris: L’avet d’Erwin Moser Uns relats, com a tota la sèrie del gat Boris, que s’articulen en sis úniques vinyetes, una per pàgina, en format apaïsat. Les vuit historietes es disposen en forma de plans generals o de conjunt, amb un o dos personatges com a màxim, en un paisatge domèstic o campestre.
Les històries tenen en comú els desig del gat Boris d’ajudar els amics i un enginy i una imaginació desbordant que fa que un tractor es converteixi en un tractor trineu o una butaca pugui lliscar pel llac glaçat, perquè en aquest volum totes les històries giren al voltant de l’hivern (La butaca, l’avet, les galetes, els segells, els corbs, el tractor-trineu de vapor, el lladre, el volador amb esquís.)
Per als infants d’Educació Primària vam triat:
I si en Nono… d’Inbar Heller Algazi. És relat breu, per als infants de cicle inicial, que és un exemple perfecte d’allò que es diu interactivitat entre el text i l’objecte llibre.
Va d’un nen, en Nono, que té un problema perquè se li ha enganxat el dit al plec del llibre. A partir d’aquesta premissa, el nen va imaginant què pot passar si el seu dit es queda enganxat allà tota la nit. I si en Nono es passava tota la vida atrapat al llibre? I en Nono es converteix en pare i més endavant en avi? L’autor jugant amb la complicitat dels lectors, s’inventa tota una sèrie d’escenaris, partint del “i si…” Una història absurda i lúdica construïda al voltant de l’objecte del llibre que, sense semblar-ho, diu molt de la imaginació i la literatura infantil.
La nova feina del Pare Noel d’Michele D’Ignazio
Un llibre entenedor, directe, que segueix una evolució lineal senzilla. A més a més, és força divertit tant el text com les il·lustracions. Explica que són temps complicats per al Pare Noel. La crisi l’obliga a buscar una segona feina perquè l’Oficina Internacional de Correus està en números vermells i ha deixat de pagar-li el salari durant tres anys. Trobar una feina serà difícil per a algú que està acostumat a fer vacances de gener a novembre, onze mesos que passa llegint llibres, mirant la televisió i passejant els rens. Trobar una feina és urgent però no sap quina pot ser la millor opció. Potser per a algú a qui agrada menjar fer-se cuiner pot ser una bona idea, potser fer-se animador de festes infantils també és senzill per a ell, que sap com tractar els més petits. Però no serà fàcil perquè no troba qui confiï en les seves capacitats, fins que un anunci apareix al seu camí i tot sembla anar bé, perquè el contracta l’Ajuntament com a escombriaire, una bona feina ja que recollir les escombraries i reciclar-les és un servei a la comunitat. El Pare Noel li proposarà a la Befana, una bruixa amiga, que uneixin esforços per crear una empresa de fer regals a partir de reciclar ampolles de plàstic, vidre, cartró, alumini i el transformen en joguines. Un relat que ens permet aprofundir en aspectes propers a la realitat, aportant visions i conceptes sobre els quals convé reflexionar. Entendre el significat d’expressions com “treball decent”, “ocupació plena”, “drets laborals”, “desigualtat salarial per raó de sexe”, “atur”, “treball infantil” permetrà conèixer una altra manera de viure.
Per als més grans de l’ESO, vam recomanar.
Quan el cor et va de pressa de Mette Vedsø
Una novel·la colpidora, escrita en capítols breus i amb un estil senzill, que ens arriba directament. Algunes pàgines tenen poc més de quatre línies però el missatge és potent i valuós. El relat està escrit en primera persona per la Pi Maria Simonsen, que es diu així perquè va néixer el dia 14 de març a les quatre de la tarda, que llegit en danès és 3 (març) 14 (dia) i 16 (hora) i el pare va pensar que era un senyal i li van posar de nom Pi. La novel·la comença el dia que la Pi cau desplomada enmig de l’aula, quan ha de sortir a fer una presentació davant dels companys. La porten a l’hospital i li detecten ansietat, un estrès que li fa anar el cor massa de pressa i l’obligarà a estar de baixa unes quantes setmanes. La Pi ens va explicant les seves experiències i ens fem una idea de com paralitza l’ansietat. És una realitat que afecta a molts joves que se senten pressionats i incòmodes. Tenen una agenda molt plena, estan connectats a les xarxes socials a tota hora, pendents del que diuen d’ells, sense temps per aturar-se a respirar i esperar que l’aire arribi a l’estómac. Hi ha uns personatges que tindran una incidència positiva en la recuperació de la noia: les veïnes de la casa on viu, tres dones molt properes que li faran costat. El relat ens recorda que cal perseverar, a explorar els propis límits, a sortir de la zona de confort que vol dir, deixar de pensar en un mateix i preocupar-se pels demés, ser empàtic.
Alexander von Humboldt. Explorador de l’Inabastable de Rocío Martínez
Un llibre que ens recorda tot aquest material que elaboraven amb força precisió els naturalistes, geògrafs i exploradors com l’alemany Alexander von Humboldt que va viure entre el 1769 i el 1859. Es tracta d’una obra escrita i il·lustrada amb aquarel·les per la Rocío Martínez, experta en aquest tipus d’obres basades en fets històrics i que ajunten la bellesa de les seves aquarel·les amb detalls de coneixements de fets que van succeir i de vides extraordinàries.
En aquest cas s’ha centrat en mostrar-nos una part de la vida d’aquest home que va viatjar per tot el món, amb la intenció de comprendre’l, estudiar-lo i, de passada, recollir mostres animals i vegetals, dibuixar mapes, mesurar muntanyes i reunir milers de dades. Potser per això el títol és ben encertat perquè Humboldt és ell mateix “inabastable”. El llibre té un format curiós, com si es tractessin d’una mena de mapes antics, sis en concret i, per veure’ls, s’han de desplegar. A dins de cada mapa hi trobem la crònica de com va arribar i què va trobar o descobrir en aquells indrets tan llunyans i exòtics.
Podeu sentir el programa sencer clicant a l’enllaç següent:
Diumenge vam presentar aquest llibre escrit per en Jordi de Manuel, especialista en biologia i tot allò relacionat amb les ciències natural. Es tracta d’una història ben escrita, amb ritme, amb uns personatges amb els quals et pots identificar. Es un relat relativament curt, amb capítols breus en que s’alternen els escrits per un nen, en Roc, amb els escrits pel narrador omnipresent.
EL relat explica com dos germans bessons, la Nina i el Roc, s’han traslladat a viure a un lloc on hi ha un estany meravellós. Van a una nova escola i tenen nous amics i amigues, però des de fa uns mesos la nena creix amb desmesura: sobrepassa tots els infants de la seva edat. Els pares estan amoïnats i decideixen anar al CAP on s’assabenten de la rara anomalia de la seva filla i com es pot guarir. Es diu gegantisme o, en termes mèdics, acromegàlia.
Aquesta lectura ens ensenya com relacionar-nos amb els altes de manera positiva i a entendre les diferències perquè cadascú és com és. També aprendrem un grapat d’aspectes de la natura, de la fauna i la flora i sobretot ens fa reflexionar i comprendre com n’és de meravellós el nostre planeta.
Com a cada programa sortegem el llibre que presentem. En aquest cas és una gentilesa de l’Editorial Animallibres. Per participar cal contestar una pregunta senzilla. Aquesta:
Quin trastorn de creixement pateix la Nina?
Envieu les respostes a loficideducar@3cat.cat Teniu temps fins diumenge 10 de novembre.
La guanyadora de l’anterior llibre, «El meu primer llibre d’electromagnetisme» és l’Elena Machado L’enhorabona!
Al mateix programa es va parlar amb els joves PRO, preocupats perquè conflictes com el de Palestina arribin fins a casa nostra. Confessen que persisteix l’estigma sobre la salut mental, i que per la por al rebuig no en parlen. Reconeixen que de sexualitat no se’n parla prou, i això afavoreix els embarassos no desitjats i el consum de porno. Els fa molta por fer-se grans en un món que no els ho posa gens fàcil i es mostren molt insatisfets amb la política i l’educació. Reclamen professors vocacionals que transmetin la matèria amb passió.
Van participat a la tertúlia en Noè Santallusia, que estudia 4t d’ESO a l’Institut Joan Solà de Torrefarrera; l’Asier Álvarez, que fa 1r de batxillerat social a l’Institut Josep Tapiró de Reus; la Laura Díaz, estudiant de 1r de batxillerat a l’Institut Joan Puig i Ferreter, de la Selva del Camp; la Rita Cuadrado Batlle, que estudia 1r de batxillerat artístic plàstic a Vic, i l’Esther Espinosa, estudiant de 1r de batxillerat científic a l’Institut Dertosa de Tortosa.
La invitació a la lectura 