«Hi ha monstres a la meva habitació», o quan la por és a la nostra imaginació

Hi ha monstres a la meva habitació és un llibre misteriós que tracta de la por a la foscor. La por és un tema inesgotable a la literatura infantil. En aquest cas estem davant d’un llibre molt curiós perquè les pàgines són blanques i juguen amb la transparència.

Imagineu un full doblegat. A la cara del davant hi ha el text i a la cara del darrera, amagat, hi ha el monstre.

Si llegim el llibre de dia, no veurem els monstres perquè ja sabem que els espanta la llum. Per veure’ls ha de ser a les fosques i proveïts d’una llanterna. D’aquesta manera podrem veure els monstres que apareixen com ombres quan la llum brilla a través del paper.

Mentre anem llegint, cap fer passar el raig de llum de la llanterna per darrere les pàgines.

M’ha semblat una bona idea explicar primer el relat a les fosques, amb la llanterna. Després, amb llum, poden observar com està fet i entendre el misteri que s’hi amaga.

I, a l’escola o a casa, si us proveïu de cartolina negra i paper blanc (amb un bon gramatge, de 160 o més) els infants poden inventar els seus monstres (banyes, cues, pèls, urpes, etc.) i després retallar-los enganxar-los sobre el paper blanc. El resultat és espectacular.

Segur que se us acudeixen altres possibilitats plàstiques per fer una exposició, un llibre col·lectiu, una obra teatral (ombres negres) etc. Les fotografies dels infants a la cara del davant amb expressió d’espant queden molt bé.

Lectura recomanada a partir de cinc anys.

LES DADES:
Títol: Hi ha monstres a la meva habitació
Autora: Fanny Pageaud
Il·lustradora: Fanny Pageaud
Traductora: Teresa Duran
Editorial: MTM
Pàgines: 60
Barcelona, 2025

«Topotip i Topotap», dos ratolins es visiten mútuament

Hi ha un debat sobre si els contes populars són o no adequats per als infants perquè s’interpreten com a masclistes, violents i altres adjectius. Jo estic a la banda dels qui pensen que el seu valor perviu i aporten beneficis diversos als infants que els escolten. És un debat interessant.

Una de les faules d’Isop que vaig sentir de menut de llavis del meu avi Vicenç era la del “Ratolí de camp i ratolí de ciutat” i fa uns mesos veig veure la versió d’en Roberto Piumini amb il·lustracions gairebé hiperrealistes d’Irene Volpiano i vaig tornar a llegir l’extraordinari relat.

Topotip i Topotap és la mateixa trama clàssica però amb elements contemporanis. Destaca, per una banda una escriptura molt acurada i de l’altra les il·lustracions en blanc i negre, farcides de detalls i amb diverses perspectives. És un llibre molt bonic. Una companya mestra, el va explicar als seus alumnes de cicle inicial i em va dir que els va interessar molt com estava il·lustrat. També li va servir per buscar amb els alumnes els avantatges i els inconvenients de viure a la ciutat o viure al camp.

Al web de l’editorial podem llegir el següent resum:

En Topotip convida en Topotap a dinar a casa seva, una cabanya de camp on porta una vida modesta i agradable, buida de neguits i ensurts. Com a agraïment, en Topotap, ratolí de ciutat, li obre les portes de casa seva. Allà tot és «una altra cosa»: abundància, sumptuositat i aliments sofisticats. Però la visita resulta ser un infern, perquè a la ciutat també hi ha escombres, sabates i una cosa encara pitjor: un gat immens i ferotge que manté els ratolins famolencs a ratlla. M’estimo més tornar a casa, es diu en Topotip amb la lliçó apresa: val més una vida modesta i tranquil·la que tot el luxe del món rodejat de perills i preocupacions.

Lectura recomanada a partir de cinc anys.

LES DADES:
Títol: Topotip i Topotap
Autor: Roberto Piumini
Il·lustradora: Irene Volpiano
Traductor: Emili Manzano
Editorial: Libros del Zorro Rojo
Pàgines: 40
Barcelona, 2024

«Com de gros», a L’ofici d’educar

Ahir, a L’ofici d’educar, vam presentar aquest àlbum de la Blanca Caminal que ens parla de com es resol un conflicte i amb un protagonista força proactiu que no defalleix davant la frustració que se li genera durant tot el relat.

L’argument és senzill i l’estructura encadenada el fa ideal per narrar-lo de viva veu, de presentar-lo en forma de lectura modelada. Ens parla d’un elefant que rep una carta on li diuen que ha estat nominat a rebre el premi a l’animal més gros de la sabana i que s’ha de presentar un dia determinat a l’Auditori… Vestit d’etiqueta!

I amb aquesta premissa, la recerca d’una cinta mètrica per saber les mides del seus cos, van passant les diferents escenes. M’ha agradat especialment el moment en que l’elefant torna cap a casa, cansat i decebut per no haver aconseguit la cinta mètrica, i se n’adona que en realitat sí que saps quines son les mides per fer-se un smoking, un vestit de gala.

I ho veiem a la imatge desplegable quan nosaltres descobrim també quines són les seves mides.
No cal ni dir-ho que enmig d’una gala glamurosa acabarà reben el premi a l’animal més gros de la sabana.

Crec que a l’escola pot donar joc. Les mestres d’infantil i inicial quan el llegeixin entendran ràpidament el suc que es pot aconseguir amb una cinta mètrica!

Aquest àlbum que va ser mereixedor del premi Vila de Termens del 2024.

Com a cada programa fem una pregunta relacionada i entre els qui encertin la resposta sortegem el llibre, en aquest cas gentilesa de l’editorial Meraki.

La pregunta per al concurs sobre el llibre “COM DE GROS” és:

Qui guanya el premi a l’animal més gros de la sabana?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins al 19 de gener.

Podeu sentir el pòdcast clicant a:

https://www.3cat.cat/3cat/com-de-gros-de-blanca-caminal/audio/1230116/

La guanyadora del concurs del llibre «Oficis que ho van petar» és La Bet Solà. L’enhorabona!

«Veig, veig! Quin temps fa?» Qui busca, troba

Aquest és l’esperat tercer títol de la col·lecció de llibres de buscar i trobar. El primer va ser «La ciutat» i el segon «els oficis». Té el mateix format i, com els anteriors, es tracta de mirar i gaudir d’unes imatges precioses que segueixen, en cadascun d’ells, un fil centrat en una temàtica concreta.

Es tracta de seure amb els infants i conversar sobre el que es veu. Per exemple, si mireu la coberta us podeu centrar en quina època de l’any està representada e imaginar si aquesta imatge pot ser real o és inventada.

També es poden anar anomenat els diferents personatges que hi apareixen i que anirem trobant a totes les dobles pàgines. És com un “buscant a Wally” però que et permet tornar a començar i buscar un altre i un altre i un altre: On es troba la persona que va de vermell de cap a peus? A veure si localitzem les tres bessones? Ui, no veig el gos salsitxa!, etc.

I si voleu, podeu escriure en unes targetes diferents personatges, un a cada targeta, i jugar a cada pàgina com si fos el joc del “Lince”. Per exemple:

El llibre ens presenta en set dobles pàgines diversos moments de l’any (un dia de vent a la tardor; la boira, el fred i la neu d’un dia fred d’hivern; el temps de primavera amb els ruixats i l’arc de Sant Martí; un dia d’estiu de molta calor…).

No son fàcils de llegir i per això recomanem la lectura modelada. Per exemple, la imatge de la boira pot semblar que hagi estat mal impresa però quan et centres en el que fa cadascun dels personatges te n’adones que estan perduts, com buscant alguna cosa, i això només pot passar si la visibilitat és poca. La Cristina Losantos és tan hàbil que ens ho posa difícil a nosaltres mateixos, com si estiguéssim dins de l’escena. Brillant.

Lectura recomanada per a cicle inicial. Si són més petits i estan acompanyats per adults també el podran gaudir.

LES DADES:
Autora: Cristina Losantos
Il·lustradora: Cristina Losantos
Editorial: Combel
Col·lecció: Veig, veig
Pàgines: 16
Barcelona, 2024

«Com de gros», un elefant a la recerca d’una cinta mètrica

Quan abans d’obrir un àlbum il·lustrat, només veient la coberta, som capaços d’endevinar qui l’ha il·lustrat és senyal que l’artista en qüestió té un estil definit i propi. Pot ser que s’hagi especialitzat en emprar aquarel·les, o collages, o la clavi amb els enquadres; pot ser que els cossos, les expressions de les cares, els animals que hi surten, o qualsevol altre tret esdevingui diferencial i únic. Aconseguir tenir aquesta personalitat no és fàcil, requereix moltes hores d’experimentació, de treball (sovint solitari) i de tenir a prop un mestre que t’orienti.

Després, el resultat i arriba als lectors que diran si els agrada o no. Els lectors no sempre opinen igual i aquesta és la gràcia, òbviament, que cadascú té els seus gustos i els seus mitjos gustos.

Aquesta introducció ve al cas de comentaris que ens fem els uns als altres i que ens enriqueixen quan discrepem i ho fem amb fonamentació, perquè del que es tracta és que fem arribar a mans dels infants i joves les il·lustracions i els textos que els enriqueixin, que siguin variats, exigents si es vol. Només així, fugint del recurs fàcil, podrem formar-los com a lectors crítics, com a lectors imaginatius.

Això m’ha passat amb “Com de gros”. L’he hagut de llegir un parell de vegades per trobar-li el potencial. I l’he trobat! Crec que a l’escola, amb els infants de cicle inicial, especialment, pot donar joc, i el suc que se li pot treure és formidable. Les mestres d’infantil sabran de què parlo quan el llegeixin.

L’argument és senzill i l’estructura encadenada el fa ideal per narrar-lo de viva veu, de presentar-lo en forma de lectura modelada. Ens parla d’un elefant que rep una carta on li diuen que ha estat nominat a rebre el premi a l’animal més gros de la sabana i que s’ha de presentar un dia determinat a l’Auditori… Vestit d’etiqueta!

I amb aquesta premissa, la recerca d’una cinta mètrica per saber les mides del seus cos, van passant les diferents escenes fins que al final aconseguir saber quan amida.

Les il·lustracions són divertides i la maquetació del llibre amb la pàgina desplegable del final han fet d’aquesta obra mereixedora del premi Vila de Termens d’enguany.

Doble premi: per a la Blanca Caminal, autora del relat i per a l’Eugeni, l’elefant més gros de la sabana.

Lectura recomanada a partir de cinc anys.

Podeu llegir la bonica ressenya de l’Alba López a la revista Núvol, clicant a
https://www.nuvol.com/llibres/la-mida-de-la-imaginacio-396851

LES DADES:
Títol: Com de gros
Autora: Blanca Caminal
Il·lustradora: Blanca Caminal
Editorial: Meraki
Pàgines: 36
La Seu d’Urgell, 2024

«El grill silenciós» en català

L’editorial Beascoa acaba de publicar en català aquest clàssic d’Eric Carle.

En el seu moment, fa 30 anys, l’editorial Kókinos el va publicar en castellà i, encara que el mecanisme que hi ha al girar la darrera pàgina ja no funciona, encara el conservo i, quan l’explico faig cric-cric amb la veu, esclar!

Eric Carle (1929–2021) és un dels il·lustradors més coneguts sobretot pels seus collages i la seva manera particular de composar els llibres. El seu estil ens ha servit d’inspiració plàstica a l’escola, especialment amb els infants de cicle infantil i cicle inicial.

D’en Carle sabem que va tenir una infantesa i joventut força complicades amb viatges des d’Alemanya a Nova York, tornada i novament cap a Amèrica, sempre fugint de les guerres.

«El grill silenciós» ens conta que un dia neix un grill petit i es troba amb un gran grill que li fa un xiulet de benvinguda. El petit grill intenta respondre, però no emet cap so.

Després, el grill silenciós començar a caminar i explorar el món, trobant-se un insecte rere l’altre, cadascun dels quals saluda el petit grill amb una alegre salutació: el brunzit d’una abella, el xiuxiueig d’una libèl·lula, el xiuxiueig d’una mantis religiosa. El grill es frega les ales cada cop, però no passa res, ni un so. Fins que el dia que coneix un altre grill, una femella, passa alguna cosa diferent…

El grill silenciós té un text repetitiu, suau, que convida a llegir-lo en veu alta.

D’Eric Carle es recorda especialment el seu llibre «L’erugueta goluda».

A Massachussets (EUA) hi ha un museu dedicat a la seva obra. Eric Carle i la seva dona, Barbara, el van fundar fa vint-i quatre anys i si aquest estiu feu una escapada als EEUU i esteu per la costa est podeu acostar-vos i gaudir veient els originals de les seves obres.

Podeu veure tot el que fan al seu web (https://carlemuseum.org/) i també trobareu un petit vídeo que es va fer el 2022 amb motiu del vintè aniversari del museu. Resulta inquietant, vist ara, amb les persones amb mascareta.

«Piratas en el jardín», un llibre salvatge

Després de llegir “Piratas en el jardín” et queda la sensació d’haver fet un viatge a la infantesa. En el meu cas, a la infantesa del meus fills i, en concret, als programes que vèiem a la tele que se centraven en els personatges de l’inoblidable “Barrio Sésamo”, recordeu? Amunt-avall, gran-petit, “la salida es para salir”, etc.

La coberta i la contracoberta ens mostren uns pirates, set en concret, que porten un tresor. Entre els pirates, un que ens recorda a Popeye i un lloro que no és altre que el famós “Pingu” dels dibuixos animats. Aquests detalls ja ens alerten que la cosa va d’intertextualitat -i així és!- perquè trobarem infinitat d’elements que ens remeten a un bon grapat de referències culturals i literàries.

Per exemple, trobareu el vaixell pirata de play-mòbil, el Woody de Toy Story, llibres coneguts com Robinson Crusoe, Pippi Calcesllargues, Babar, Tintin, Batman, el Petit Príncep, personatges de Disney com Goofy etc. És molt intel·ligent perquè ens permet recordar i comentar amb els nostres fills o alumnes què significa cada imatge, qui és cada personatge. També hi ha referències a quadres famosos (alguns costen de trobar, d’altres, com el de Friedich, són més evidents)

Les pàgines, molt acolorides, tenen un aspecte com de conte antic, plenes de objectes.

A les guardes del davant veiem els set pirates (Pancho, Iván, Reina, Atila, Tortuga, Amaro i Silver) caminant pel jardí de la casa, mentre al seu interior el nen Emil i el seu ànec estan jugant. De sobte, una explosió i tot es torna caòtic, confús.

El noi i el seu ànec intentaran posar ordre a aquest desori i en cada pàgina trobarem motius per jugar: a les ombres, a trobar elements repetits, a comptar, a situar els antònims, etc.

A cada pàgina una paraula, un substantiu, un adjectiu, un adverbi o un verb que ens van conduint per una mena de laberint que acostarà als protagonistes a albirar com els pirates amaguen el tresor i marxen. L’Emil i l’ànec aprofitaran desprès per recuperar el tresor, un tresor que ens sorprendrà perquè no és altre que el llibre que tenim a les mans i que veiem a la darrera pàgina, damunt la tauleta de nit, a prop del Grúfal, per cert.

I amb una referència emotiva al gran Sendak, a les guardes del darrera.

Si voleu un llibre una mica boig i divertit, un llibre per jugar, mirar, descobrir i remirar, aquest “Piratas en el Jardín” no us decebrà.

Recomanat per a totes les edats.

LES DADES:
Títol: Piratas en el jardín
Autor: Atak
Il·lustrador: Atak
Traductora: Helena Munín
Editorial: Libros del zorro rojo
Pàgines: 48
Barcelona, 2023

«En tu cabeza», el poder de la imaginació

Feia mesos que no en sabia res d’Océano Travesía i fa un parell de setmanes vaig coincidir amb la Sònia, la persona que distribueix els llibres d’aquesta editorial. Vam estar xerrant i em va mostrar aquest àlbum d’aparença senzilla.

A la coberta es veu una mena d’explosió i un grapat d’objectes i animals que surten disparats en totes direccions. “En tu cabeza” diu el títol, i ens recorda aquella metàfora que usem quan diem: “M’esclatarà el cap”.

És un llibre amb pàgines de cartró i cantonades arrodonides que ens fa pensar en infants molt menuts i ens equivoquem.

Obrim el llibre i a la primera doble pàgina veiem la cara d’un nen somrient i una advertència. Fins aquí, tot en ordre, però a la segona pàgina comença l’aventura.

Una veu en off, la del narrador, envia una ordre negativa a la cara de l’infant que té els ulls tancats i està concentrat, escoltant.

L’ordre diu: NO has de pensar en un ELEFANT


I, esclar, a la pàgina següent… què hi apareix? Un ELEFANT!

Ja tenim el fil narratiu encetat. La veu en off proposa un altre objecte: NO pensis en un PARAIGÜES!

I, patapam! Talment com si fos màgia a la pàgina següent apareix allò que suposadament no hem de pensar, el paraigües!

El joc està en marxa. Segurament us recorda uns altres llibres genials que també juguen amb el lector —«El punt», «No deixeu que el colom condueixi l’autobús»— i el que ve després és un enfilall d’objecte i situacions divertides en un joc formidable que potencia la imaginació de l’infant en una espècie de bogeria delirant.

El llibre ens fa pensar que tot és possible en el món de la fantasia. Així, l’elefant tindrà una ensopegada i caldrà avisar l’ambulància i… Però és millor que no us ho expliqui. És molt enginyós, de debò.

Una història alegre, amb un final divertit! Com a mestres, és un llibre que va molt bé per encetar una sessió de narració de contes.

També té moltes possibilitats plàstiques, de conversa, de creació, dramàtiques, etc.

Per a infants d’entre quatre i set anys.

LES DADES:
Títol: En tu cabeza
Autor: Matthieu Maudet
Il·lustrador: Matthieu Maudet
Traductora: Juana Inés Dehesa
Editorial: Océano Travesía
Pàgines: 32
Mèxic, 2022

«El gat rumberu», un relat alegre

Definir la música és difícil. Cadascú la vivim segons els nostres gustos, segons el moment i la gent que ens acompanya. Una cosa sí que tenim en comú i és que la música ens transmet emocions. No importa si es tracta d’un concert en una sala petita, o en un gran estadi, no importa sí és en directe, a casa o mentre conduïm. Sempre ens emociona.

Ho saben molt bé a l’editorial Nanit, especialistes en posar a mans dels infants i joves contes basats en texts de lletres de cançons més o menys conegudes. Al seu catàleg trobem al Doctor Prat, a Sopa de Cabra, als Pets, a Roba Estesa, a Oques Grasses, a Xiula, als Catarres, a Txarango i altres cantautors i grups que comparteixen el fet que són artistes de casa nostra.

L’últim que han editat m’ha arribat especialment. És «El gat rumberu» i està inspirat en una peça del grup “La pegatina”. Recordo l’última vegada que els vaig veure. Va ser a Bilbao, en plena “Semana grande” (abans del confinament), en una esplanada gran a tocar del Guggenheim. Aquell concert era gratuït i la munió de gent que emplenava l’espai depassava les deu mil persones, pel cap baix. Va ser un espectacle gran, amb molta llum i color.

De què va “El gat rumberu”? Ja us ho podeu imaginar. És la vida d’un gat (la setena vida, per cert) que explica que ha tingut molts oficis, ha fet de pagès, d’advocat, de poeta, de bomber i de estudiant però cap d’ells li ha agradat tant com el de tocar la guitarra i fer ballar a la gent. És el gat rumberu!

A Barcelona, especialment, la rumba té molts seguidors. Els concerts de “Sabor de gràcia” són ben coneguts i emplenen teatres i places. Els més grans vam seguir als mítics “Ai, ai, ai” i encara recordem a Peret o al Pescailla, però sobretot, sobretot, sobretot, ens emocionem en sentir a parlar de l’autèntic Gat Rumberu, aquell argentí que s’instal·là al barri de Gràcia i tocava a l’antiga sala Zeleste amb grups de rock laietà. El Gato Pérez, que així es feia dir, va fer peces que encara es recorden i que en sentir-les no pots deixar de moure els peus. Proveu amb “Barca, cielo y ola”, per exemple.

Les il·lustracions d’aquest llibre són genials i l’Anna Aparicio ha sabut trobar el to del relat, amb una primera part amb el gat a tot color i un fons esmorteït, avorrit, que a les darrers pàgines és un esclat de colors tropicals, càlids, que emplenen les dobles pàgines en un festival de personatges que ens contaminen de la seva alegria. Brillant.

Al final hi ha un codi QR que ens permet sentir la cançó cantada per “la Pegatina” i també trobem propostes de lectura.

Visiteu el web de l’editorial (https://www.nanit.cat/)perquè està ben parit i aporta moltíssima informació.

LES DADES

Títol: El gat rumberu (una cançó contada de La Pegatina)

Escrit per Laia Figueres i Núria Puyuelo

Il·lustradora: Anna Aparicio

Editorial: Nanit

Pàgines: 32

Barcelona, 2021

«Un dia diferent per al senyor Amos McGee», un relat tranquil

Quina alegria quan veus reeditat un dels imprescindibles! Recordo quan va sortir «Un dia diferente para el señor Amos» fa onze anys. Només en castellà. A l’escola el vam explicar moltes vegades i és una d’aquelles històries amoroses i tendres, amb unes imatges atractives que conviden a la reflexió. Un llibre que agradava força als infants de primer de primària.

Ara, l’editorial EntreDos l’ha recuperat (estava exhaurit) i l’ha traduït al català amb el títol complet, afegint el cognom McGee que recorda la cançó de la Janis Joplin.

La coberta ja ens indica de què pot anar la cosa. Veiem un senyor amb una cara molt amable —el nas vermell indica que està refredat— vestit amb pijama que ens fa entendre que és a casa seva. Juga a cartes amb un elefant i un pingüí que no sabem què hi fan a casa del senyor Amos. També hi ha un ratolí que aguanta un globus vermell.

Encuriosits, obrim el llibre i anem seguint la peripècia. El relat explica que el senyor Amos McGee és un home gran que està content amb la seva vida metòdica i rutinària. Les primeres pàgines ens mostren què fa i així sabem que treballa al zoo. Té molta feina, molta, però també té temps per jugar a escacs amb l’elefant, fer una cursa de velocitat amb la tortuga, asseure’s en silenci al costat del pingüí, deixar-li un mocador al rinoceront refredat i llegir un conte a l’òliba.

Fins que un bon dia, el senyor Amos no es troba bé i no va a la feina. En aquest punt, el relat fa un gir i veiem als animals preocupats pel que pugui haver passat. Les il·lustracions són boniques i palesen l’ambient tranquil, potser una mica avorrit, de tot plegat.

El que veiem a continuació resulta emotiu. Els animals agafant l’autobús número 5 i anant a visitat el seu amic malalt.
Un text que es llegeix bé i unes imatges que conviden a mirar els molts detalls de cada pàgina. L’expressió de les cares, les sabatilles del senyor Amos, el ratolí sota el llit, el globus, etc. Tot respira amabilitat.

Aquest relat va ser mereixedor d’una medalla Caldecott. Merescuda.
Recomanat per a infants a partir de quatre anys.

LES DADES:
Títol: Un dia diferent per al senyor Amos McGee
Autor: Philip C. Stead
Il·lustradora: Erin E. Stead
Traductor: Carlos Mayor
Editorial: EntreDos
Pàgines: 36
Blanes, 2021