1 Juny 2016 by jcentell

Els llenguatges del coneixement: Creació i lectura a partir de l’art

La companya Nati Calvo, bibliotecària a la Biblioteca Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat i dinamitzadora dels Laboratoris de Lectura ha escrit un breu article a la revista GUIX de juny on explica que és el programa Llenguatges del coneixement.
Segons ella, aquest programa pretén potenciar l’impuls d’experimentar, és a dir, de crear per conèixer o conèixer per crear, intrínsec en l’infant. En aquest punt, la comunitat educativa i la biblioteca juguen un paper important a l’hora d’estimular la creativitat dels infants i l’hàbit lector a partir d’experiències positives d’aprenentatge i lectura

El programa Llenguatges del coneixement pretén que les visites escolars a la biblioteca esdevinguin experiències positives d’aprenentatge i facilitin l’harmonització de la lectura i el coneixement a partir de diferents llenguatges.

Seguint l’ideari dels Laboratoris de lectura i entenent que la missió de la biblioteca pública passa per esdevenir un espai generador d’aprenentatge, vam modelar un nou model:
– Creant espais d’escolta i interacció on ensenyar a descobrir el món.
– Acostant els coneixements als infants d’una manera engrescadora, buidant continguts, seguint la filosofia “less is more” (menys és més).
– Potenciant les habilitats de pensament, les actituds intel·lectuals i les sensitives.
– Fomentant la capacitat d’observació i interpretació, la imaginació, la creativitat i l’emotivitat.

A partir d’un primer eix d’aprenentatge, l’art de la pintura abordem diferents aspectes de la temàtica a través de tres sessions pautades, dirigides a grups d’edats determinats:
• Què veig al museu? per a alumnat de 6 a 8 anys
• Descobrir l’art per a alumnat de 8 a 10 anys
• Els sentits del petit museu per a l’alumnat de 10 a 12 anys

L’estructura d’aquestes dinàmiques, amb algunes variacions, normalment segueix el mateix format, amb les quatre fases que assenyalem a la pràctica de la pàgina següent.
El desenvolupament de cada apartat sempre juga en dos dimensions:
• Un temps individual d’escolta, visió, observació, tria i relació.
• Un altre temps d’interacció del grup, experimentació i creació a partir de propostes.

A la revista GUIX d’aquest mes de juny podeu llegir la pràctica que realitzen amb els alumnes de cicle inicial i que anomenen “Què veig al museu?”. Ho fan a partir dels llibres El Punt, d’en Peter H. Reynolds i Un punt vermell, de l’autor David A. Carter.

2 Mai 2016 by jcentell

Entre viñetas y bocadillos (El cómic en el aula)

Coincidint amb el Saló del Còmic, l’Andrea Pozo, bibliotecària de Can Butjosa (Parets del Vallès), escriu a la revista AULA del mes de maig unes reflexions sobre aquesta mena de lectura que combina text i imatge. Ho acompanya amb una experiència pràctica relacionada amb la sèrie d’aventures dels còmics de la Hilda. L’article el podeu llegir també a la revista GUIX. Amb permís de l’Andrea, us faig a mans algunes de les frases que podeu llegir:

El cómic es un medio de extraordinaria riqueza para transmitir historias. La unión entre texto e imagen conecta con unos alumnos que se esfuerzan por descifrar el primero, mientras manejan con soltura la segunda. Se impone la necesidad de establecer un puente entre ambos, aprendiendo las técnicas utilizadas en la narración de cómics.
El cómic vive una buena época: Premios, salones, adaptaciones cinematográficas, publicaciones especializadas y generalistas que se hacen eco de las novedades, etc. Ya no resulta extraño hablar de cómic como hablamos de libros, a nivel de variedad y, sobre todo, de calidad.
En el ámbito infantil y juvenil, el cómic se ha reinventado, adquiriendo una nueva dimensión, gracias a la oleada de obras de calidad dirigidas específicamente a público infantil y juvenil. Editoriales como Dibbuks o Norma mantienen líneas editoriales dirigida a estos lectores, con algunas obras nacionales y muchas de importación, sobre todo europea y nipona. La editorial Bang!, por otro lado, apuesta por una colección de cómic específicamente creada para los niños y adaptada a tres franjas de edad lectora (Mamut +3, +6 y +9).

Comic Strip Speech Bubbles

En las aulas, el cómic no es un recurso nuevo. Muchos programas de dinamización lectora incluyen cómics entre sus lecturas recomendadas, al igual que incluyen narrativa, poesía y teatro. El cómic, junto al álbum ilustrado, se ha convertido en un buen recurso para fomentar la lectura entre aquellos alumnos que demandan el soporte de la imagen para interesarse por una historia. Y es que el éxito de ambos tiene mucho que ver con esta combinación de medios (la imagen y el texto), que resulta más cercana a los niños que han crecido en la era audiovisual.

El cómic también tiene un código propio, que hay conocer y comprender para descodificar la historia de forma correcta. En muchos casos las normas son más intuitivas que las que rigen el código escrito. Sin embargo, existen aspectos complejos que requieren soluciones imaginativas, como la expresión del tiempo sobre el medio impreso. Estudios como los de Scott McCloud arrojan luz sobre el tema, a través del análisis de las viñetas y del espacio vacío entre ellas. Ese espacio, conocido como “calle”, lo ha de llenar el lector con su imaginación, creando desde instantes de metraje a secuencias que pueden durar años o, ¿porqué no?, toda una vida.

2 Juliol 2015 by jcentell

Los viernes va de poesía

“Hay un libro donde el viento
arrastra todas las letras,
un libro con un camino
por donde nadie regresa”

Las palabras que se lleva el viento
(Juan Carlos Marín Ramos)

Les companyes Mercedes Fernánz de l’escola Ramón y Cajal (Fuenlabrada) y Isabel Sastre del centre Andrés Manjón (Fuenlabrada) entenen que una bona manera d’acostar la poesia als alumnes és a través del joc. Col·leccionar poemes, un cada setmana, amb la intenció de completar un àlbum fomenta i ritualitza l’acció que presenten aquest mes a les pàgines de la revista GUIX. L’objectiu final de l’acció és que les poesies es recitin, es recreïn, es comprenguin i s’aprenguin.

Segons escriuen:
Los viernes va de poesía es una actividad dirigida a toda la comunidad educativa (alumnado, maestros, madres, padres) realizada con el objetivo de fomentar el gusto por la poesía y el conocimiento de distintos poetas.
Esta actuación se lleva a cabo los viernes (este curso) aunque varía cada año en función del horario de la coordinadora de la biblioteca.

Se coloca una cesta llena de poemas en cada una de las distintas entradas del colegio para que, quien lo desee, coja una poesía, la lea y…

I afegeixen que:

Al potenciar la poesía en la escuela no pretendemos hacer de nuestro alumnado verdaderos poetas, nuestra intención es que conozcan las posibilidades del lenguaje: su valor para expresar sentimientos y emociones, para convertirse en un instrumento que nos permita conocer y comprender el ritmo, la entonación, el significado de las palabras, las metáforas, las imágenes,…

Cualquier momento es bueno para acercar a los niños/as al lenguaje poético.

Al principio a través de la lectura y la recitación de poesías, jugando con el ritmo y modulando la entonación. El folklore es una fuente inagotable para el juego poético: canciones de corro, retahílas, trabalenguas, adivinanzas,…

Pasamos después al lenguaje escrito, recordando siempre que para obtener buenos resultados las estructuras poéticas tienen que haber sido aprendidas oralmente, de forma colectiva, intensamente, para que nuestros alumnos y alumnas puedan apropiarse de ellas, por repetición, contaminándose de las palabras, de su musicalidad y de magia.

El escritor y narrador Pep Bruno comenta que no se trata de escribir largas composiciones sino simplemente de escribir. La escritura creativa es un proceso difícil, hay que dar pautas, trucos, motivaciones. Conviene empezar con palabras y frases trabajando en grupos colaborativos.

De com organitzen aquests divendres poètics podeu tenir una idea més precisa al GUIX núm. 416 de juliol-agost (i també a AULA núm. 243)

4 Juny 2015 by jcentell

¿Un intruso en nuestra biblioteca? Encuentro con David Fernández Sifres

A la revista GUIX del mes de juny podem llegir una experiència basada en el llibre “un intruso en mi cuaderno” que van realitzar els alumnes de quart de primària de l’escola Los Jarales de Las Rozas (Madrid). L’han escrit les companyes -i amigues- Inmaculada Delgado i Ana López Andrade, integrants del grup Abanico.

Segons comenten, allò que és fonamental abans de llegir un llibre és crear el clima i l’expectació necessària per tal que els alumnes quedin atrapats. Per aquest motiu van dissenyar una sèrie de propostes i accions al voltant del llibre de David Fernández Sifres per abans i durant la vista d’aquest autor a la seva escola.

Alguns fragments de l’article:

Verdaderamente no fue un intruso. Para los alumnos y alumnas de 4º de primaria, David Fernández Sifres, era un autor muy esperado. A lo largo del primer trimestre su libro “Un intruso en mi cuaderno”, editado por Edelvives, fue el protagonista de algunas de nuestras clases de lengua y el encuentro con el autor, nuestro objetivo final.

Todo comenzó así: cierto día del mes de octubre, un intruso se coló en nuestra clase. Lo supimos cuando sobre nuestros cuadernos de lengua vimos estampadas unas curiosas mariposas. Los primeros sospechosos, por supuesto, fueron “los profes”, pero ellos aseguraban que no tenían nada que ver con aquello y que, al contrario, estaban muy interesados en descubrir quien había tenido esa ocurrencia. Muchos sentimos indignación: ¿quién había osado dibujar en nuestros cuadernos sin nuestro permiso?; otros sintieron curiosidad, sorpresa, enfado. Algunos tiraron sus mariposas a la papelera y otros las colorearon.
A los pocos días, en la clase de lengua, empezamos a leer un libro: “Un intruso en mi cuaderno”. ¿Otro intruso? Y… ¿En un cuaderno? Cuando al protagonista, Mariano, le sucede lo mismo que a nosotros en su cuaderno de matemáticas, tuvimos la certeza de que los profesores habían pasado de ser sospechosos a estar implicados en aquel asunto.

Las mariposas entonces pasaron a ser observadas, investigadas, dibujadas… Cada alumno eligió una mariposa y, con la inestimable colaboración de las familias, prepararon un trabajo-mariposa que luego expusieron oralmente en clase.
Avanzamos en la historia y nos emocionamos cuando descubrimos que Carlota, amiga y compañera de Mariano, estaba muy enferma y necesitaría la ayuda de un buen amigo para superar tan duro trance.
Los profesores preparamos un cuadernillo de trabajo en el que los alumnos y alumnas debían escribir pensamientos, dar opiniones, contestar preguntas, investigar sobre mariposas y árboles, dibujar y finalmente crear textos: escribir historias sobre objetos, cambiar el epílogo, hacer descripciones, acrósticos…
El relato de David nos conmovió, pensamos y hablamos mucho de las enfermedades infantiles, vimos el vídeo de Macaco en un hospital de niños con cáncer y decidimos aprendernos la canción “Seguiremos” para cantarla y bailarla cuando el autor viniera a visitarnos. También escribimos el mensaje de la canción en forma de palabras: ESPERANZA, FUERZA, VALOR, COMPASIÓN, AMISTAD, AYUDA…
Preparamos el encuentro en la biblioteca del colegio, hicimos un bonito mural con todas las mariposas y buscamos otros libros de mariposas para montar una pequeña exposición.
David nos dio lo mejor de él: su naturalidad, entusiasmo y ganas de compartir con nosotros lo que aprendió de niño y lo que sabe como escritor, hizo que el encuentro fuera realmente especial.

Quisimos jugar con él, le preparamos el juego “ABCPOSA” (parecido a Pasapalabra). Cuando finalizó el juego le dimos nuestro premio: ¡un hermoso sombrero lleno de mariposas! que lució encantado.
Pero David quiso también jugar con nosotros. Preparó un paraguas del que colgaban mariposas y piruletas y nos hizo un montón de preguntas relacionadas con su cuento.

L’article complet el podeu llegir a les revistes AULA (castellà) i GUIX (català) del mes de juny de 2015.

11 Març 2015 by jcentell

El projecte JUNTS de l’escola Drassanes (Barcelona)

La lectura pot jugar amb diverses funcions. Buscar un país en un mapa, adquirir coneixements sobre una ciutat, escoltar música d’una cultura diferent, llegir contes populars d’un altre lloc són diversos tipus de lectura que ens enriqueixen com a persones i ens connecten amb el món.
A l’escola Drassanes participen des de fa molts anys d’un projecte intercultural anomenat JUNTS en el que, entre altres objectius es plantegen escriure un conte conjuntament amb alumnes d’altres països.

La Susana López, mestra responsable de la biblioteca escolar, ens ho explica:

Aquest pla de treball funciona des de fa més de 8 anys i s’ofereix a aquelles escoles de Barcelona interessades en intercanviar experiències amb escoles d’altres continents. I quan diem intercanviar experiències ens referim a intercanviar aprenentatges, coneixements culturals, cartes, fotos, treballs manuals, contes i cançons.

I és aquí on entra la biblioteca escolar ja que aquesta pot donar recolzament al grup de nens i nenes que hi participen durant tot el procés d‘intercanvi. A més a més, com a cloenda del projecte Junts s’edita un llibre amb el recull dels contes o cançons intercanviats en els diferents idiomes i com ja podeu imaginar, ¿Quin millor lloc per guardar aquests llibres que a la biblioteca de l’escola?

Cada curs escolar el projecte s‘associa amb l’escola d’un país diferent: Romania, Marroc, Equador, Senegal, etc. Aquest curs les escoles que hi participen treballen conjuntament amb una escola de la Xina.

Si voleu més informació sobre el projecte la podeu veure AQUÍ

L’article on s’explica aquesta eXperiència el podeu llegir a la revista GUIX del mes de març, o també clicant AQUÍ

4 Octubre 2014 by jcentell

La guerra i la literatura infantil i juvenil

Si mai us heu preocupat de fullejar els manga que circulen entre els alumnes de cicle superior, potser us haurà sorprès la quantitat d’imatges violentes, de conflictes entre colles, lluites interestelars, batalles i assassinats que es presenten de forma banal, sense cap mena de reflexió sobre la seva naturalesa ni les seves causes.

Malauradament, les imatges dels horrors de les guerres que es produeixen arreu formen part de les nostres vides. Les veiem als manga pero tambè a la televisió i als videojocs. A més, la violència sovint és present als jocs del pati de manera verbal o física, els catàlegs de joguines van plens de “superherois” que usen la força i de tota mena d’artilugis bèlics, etc.

Fer entendre i involucrar els alumnes amb les emocions que experimenten les persones que han patit una guerra i adonar-se de les conseqüències dels diferents conflictes, són alguns dels aspectes que es persegueixen en llegir determinats àlbums il.lustrats.
Si els nois i noies es poden familiaritzar amb la naturalesa dels conflictes, ja hem fet el primer pas cap a l’educació per a la pau.

El mestre que vulgui fer conscients els seus alumnes de la necessitat de la pau, de què signifiquen els conflictes bèlics, què o qui els provoca, etc. pot trobar en la literatura contemporània un ampli ventall d’àlbums i novel.les per entendre i per abordar el tema de la guerra des d’una perspectiva educativa i així ajudar els infants que pateixen quan veuen les imatges sagnants que ens acompanyen cada dia.

A la revista Guix núm. 408 i a AULA núm. 233 presentem una experiència basada en alguns àlbums il.lustrats. Podeu llegir l’article complet AQUÍ o entrant a l’apartat Publicacions/Revistes/Guix d’aquest mateix bloc.

13 Setembre 2014 by jcentell

El mestre Germain

Albert Camus

Albert Camus va ser un dels autors a qui se li va concedir un dels premis més prestigiosos, el Premi Nobel. Va ser el 1957, tres anys abans de morir en accident de cotxe.

Un dels fets que més es recorda de l’acte és precisament el que fa referencia al seu mestre d’escola. L’Albert Camus un cop allunyat del brogit que suposa aquesta cerimònia, i més tranquil i seré, va escriure una carta molt emotiva al senyor Louis Germain, on li agraïa tot el que li havia ensenyat.

Voldria remarcar algunes frases de la carta que deien:
Benvolgut Senyor Germain,
Vaig esperar a que s’apagués una mica el soroll que m’ha envoltat tots aquests dies amb la concessió del Premi Nobel abans de parlar-li de tot cor. He rebut un honor massa gran, que no he buscat ni demanat. Però quan vaig saber la notícia, vaig pensar primer en la meva mare i després en vostè. Sense vostè, sense la mà afectuosa que va allargar cap al nen pobre que era jo, sense el seu ensenyament i el seu exemple, no hagués passat res de tot això. No és que doni massa importància a un honor d’aquest tipus.
Però ofereix almenys la oportunitat de dir-li el que vostè ha estat i segueix sent per a mi, i d’agrair-li els seus esforços, el seu treball i el cor generós que vostè va posar continuaran sempre vius en un dels seus petits escolars, que, malgrat els anys, no ha deixat de ser el seu alumne agraït.

Uns dies més tard, el mestre Germain li contestava i, entre altres paràgrafs, acabava dient les paraules que remarco en negreta:

Quan millor ho aconsegueixes és quan ets simple, directe. I ara, bé! Aquestes impressions me les donaves a classe. El pedagog que vol exercir a consciència el seu ofici no descuida cap ocasió per conèixer els seus alumnes, els seus fills, i aquestes es presenten constantment. Una resposta, un gest, una mirada, són àmpliament reveladors. Crec conèixer bé el simpàtic homenet que eres i el nen, molt sovint, conté en germen l’home que arribarà a ser. El plaer d’estar a classe resplendia en tota la teva persona. La teva cara expressava optimisme. […]
Abans d’acabar, vull dir-te quan em fan patir, com a mestre laic que sóc, els projectes amenaçadors que s’ordeixen contra la nostra escola. Crec haver respectat durant tota la meva carrera, el més sagrat que hi ha al nen: el dret a buscar la seva veritat. Us he estimat a tots i crec haver fet tot el possible per no manifestar les meves idees i no pesar sobre les vostres joves intel·ligències ...

Louis Germain, Ken Robinson o Howard Gardner, entre molts altres, són noms que han acompanyat el meu imaginari professional. De tots ells se’n destaquen les qualitats humanes i la vocació per fer de la nostra feina meravellosa quelcom que pugui deixar petja en els infants.
Afortunadament, he conegut i conec a molta de la bona gent del món de l’educació que fa una tasca silenciosa, directa, soferta, alegre i raonada. En aquests primers dies d’un nou curs els voldria desitjar a tots i totes que no defalleixin, que entenguin que val la pena continuar a la trinxera com fins ara, pencant com sempre, allunyats del soroll mediàtic i dels intents per desprestigiar l’educació.
Voldria també agrair, des d’aquest blog les mostres d’agraïment i d’estimació que he rebut durant aquests quaranta anys de fer de mestre a l’escola Sant Josep – El Pi. I ho voldria fer extensiu, en particular a la bona gent de l’Editorial Graó, a en Raül Manzano, la Glòria Puig, la Sara Cardona i tota la resta de col·laboradors de la revista GUIX. I un superagraïment especial a l’Eva Martínez per escriure el retrat que acaba de publicar al número de juliol-agost i on em dedica unes paraules molt carinyoses.
Gràcies a tots vosaltres. El blog continuarà, hi haurà alguns canvis el mes de gener, però la complicitat amb la literatura infantil i les biblioteques escolars seguiran intactes.
Molt bon curs!
L’article de l’Eva Martínez el podeu llegir a continuació en la versió castellana (Revista AULA) clicant AQUÍ.

5 Agost 2014 by jcentell

Veure amb les mans, sentir amb els ulls. Sobre la discapacitat en la literatura infantil

La representació de la discapacitat en els llibres per a nens i joves té implicacions importants per a tots els lectors, discapacitats o no. Per això, a l’escola, es promouen accions per desvetllar l’interès i comprendre els companys amb limitacions físiques o mentals. La literatura, els llibres que presenten punts de vista diversos, ajuden a reflexionar i fer entendre que les persones amb handicaps no venen d’un altre planeta.

A les nostres aules hi ha alumnes que presenten algun tipus de discapacitat. Aproximadament, un deu per cent. Això significa que, dins del grup classe, dos o tres infants tenen alguna dificultat física o mental. És feina del mestre fer evident aquesta dimensió de la discapacitat a la resta d’alumnes per tal que puguin conèixer i reconèixer els obstacles i la realitat d’aquests companys. Cal que la seva diferència no sigui percebuda com una realitat apart, no sigui estigmatitzada, i es faciliti una imatge positiva de l’infant, col·lega, amic, veí, la persona amb qui tindrà relació durant tota la vida.

Una eina magnífica per fer-ho evident és la literatura infantil i juvenil. Sortosament, les històries que s’hi expliquen, cada vegada més, inclouen situacions en les que els protagonistes tenen alguna limitació. És el cas de El síndrome de Mozart , meravellosa novel·la de Gonzalo Moure que narra les peripècies d’un noi afectat per la síndrome de Williams, passant pels àlbums il·lustrats com La Caterina, l’ós i en Pere on el Pere viu la vida des d’una cadira de rodes, o la darrera novel·la de R. J. Palacios, Wonder.

La literatura infantil i juvenil, a través de la diversitat de les seves narratives, les poesies, els refranys, etc. mostra un interès creixent i comença a incloure algunes situacions que proporcionen una certa imatge positiva de la discapacitat. No obstant això, si ho comparem amb les obres que tracten sobre els prejudicis de gènere o sobre les races, per exemple, encara no hi ha una normalitat perquè els missatges que encara, massa sovint, trobem fan referència a representacions melodramàtiques de la discapacitat. N’hi ha prou de recordar els personatges que el cinema ha usat comercialment com el Capità Garfi, mancat d’una ma, el geperut de Notre Dame i la seva escoliosi o la seva olor i els problemes de mobilitat de l’ogre Shrek.

Un document molt útil és la bibliografia comentada La discapacidad en la literatura infantil y juvenil editat per la Fundación Germán Sánchez Ruipérez i que podeu descarregar on-line o clicant aquí. Presenta un panorama força exhaustiu de les obres per a infants i joves i recull articles que ho analitzen des de diverses perspectives.

A la revista Guix núm. 407 i a AULA núm. 232 presentem una experiència basada en el còmic Maria y yo de Miguel Gallardo. Podeu llegir l’article complet AQUI o entrant a l’apartat Publicacions/Revistes/Guix d’aquest mateix bloc.

També podeu veure el tràiler de la pel·lícula que es va fer d’aquesta aventura gràfica.

9 Març 2013 by jcentell

Llegir amb les orelles

Sobre la lectura a l’aula de música

Entrem en la literatura per la via de la intel·ligència i el raonament però hi ha una altra forma d’acostar-s’hi a través de la sensibilitat musical. La música i la llengua, les paraules i els sons, tenen una relació directa mitjançant les cançons i, per això, el mestre especialista de música ha d’estar predisposat a ser un bon mestre de llengua, també.
Música i literatura van del bracet. Hi ha nombroses obres literàries que tenen com a protagonista un instrument (El violí d’en Patrick), un músic (Sofia, la vaca que estimava la música), un estil musical (Ruby canta un blues), una cançó (Paf el drac màgic) o una referència musical (El cant de les balenes). A través de la literatura podem fer el pas, de forma natural i directa, envers aquesta àrea de coneixement.
La música relaciona la poesia, les matemàtiques, la geografia, la ciència i la llengua. A l’aula de música, abans d’escoltar les cançons, es llegeix el seu text, es comenta el seu significat i s’analitzen les rimes. També es juga amb les paraules, es creen ritmes, es descobreixen sonoritats, etc.
De tot plegat en parlem a l’article de març de la revista GUIX. Si el voleu llegir només cal que cliqueu aquí o entreu a l’apartat Publicacions/articles/GUIX on vaig guardant tota la sèrie “viure la lectura”.
L’article l’hem titulat Llegir amb les orelles. Sobre la lectura a l’aula de música i es troba a la secció “viure la lectura” de la revista GUIX núm. 392 corresponent al mes de març de 2013. En castellà s’ha publicat a AULA.

5 febrer 2013 by jcentell

Spielberg va a l’escola

Els qui ens encarreguem d’una biblioteca escolar, potser hauríem d’aprendre dels supermercats, dels que és impossible sortir sense haver localitzat els productes de la llista de la compra. La retolació, la distribució estratègica de les novetats, l’ordre, la netedat, etc., tot són facilitats per trobar les galetes de coco, la llet desnatada o el dentifrici per a genives delicades.

A la biblioteca, en canvi, ens costa trobar estratègies per atansar els llibres als infants. Una manera atractiva de fer-ho és amb els book trailers. Un book trailer és la versió literària dels trailers que acostumem a veure al cinema o la televisió. Es tracta de promocionar un llibre emprant el format vídeo (o videoclip).
Un book trailer ha de ser curtet i ha de tenir certa gràcia per encomanar les ganes de llegir el llibre que es presenta.
Els alumnes que volen recomanar un llibre ho poden fer usant un programa d’edició tipus Movie Maker (ve per defecte en el software de Windows i és senzill de fer anar).
En els darrers temps, s’estan impulsant els book trailers amb un resultat que normalment sorprèn als propis alumnes. A més, la satisfacció de fer un treball cooperatiu estreny i cohesiona el lligams entre el grup.

De book trailers en parlem a l’article de de febrer de la revista GUIX, Si el voleu llegir només cal que cliqueu AQUÍ o entreu a l’apartat Publicacions/articles/GUIX on vaig guardant tota la sèrie “viure la lectura”.
L’article l’hem titulat Viatjant a través del vent, sense por a l’huracà. Les tècniques de màrqueting aplicades a la biblioteca escolar.

Un exemple de book trailer és aquest de l’editorial Fondo de Cultura Económica. És del llibre Alícia que va il·lustrar la Rebecca Dautremer.