A casa, tenim un petit racó al rebost on guardem botelles de vi i de cava que obrim en ocasions especials. Algunes botelles fa molt de temps que hi són i les obrirem en el moment pel qual van ser triades. Poden passar dècades abans no els arribi el dia. Altres botelles convé consumir-les perquè hi ha el perill que es facin malbé.
Amb els llibres de pedagogia passa una cosa similar. A casa en tinc alguns que, en el seu dia, em van marcar o em van inspirar alguns projectes i maneres d’entendre la feina. Els conservo, encara que no els rellegeixi; sé que hi són i els tinc a mà. Las invariantes pedagògicas, per exemple, n’és un, com també ho són Carta una maestra o La pedagogia del oprimido, per exemple.
També, de tant en tant, toca fer esporga i els llibres que no han aguantat el pas del temps acaben al contenidor de paper. Acostumen a ser teories que han tingut el seu moment però que no ens han aportat res o gairebé res. No citaré títols per no molestar ningú però segur que els teniu al cap.
Aquest mes s’ha reeditat “Escola i creativitat”. Encara conservo l’edició original del 2003.
Recordo que em va fer molt de servei i em va inspirar per fer algunes accions d’escriptura a la biblioteca, seguint els consells que en Ramon Besora explica en aquest assaig.
L’edició que s’ha publicat té l’afegit d’un pròleg d’en Josep González-Agàpito, doctor en Ciències de l’Educació, on podem llegir frases tan elogioses com aquesta:
També hi trobarem, en aquesta publicació, entre línies, tota una subtil guia didàctica. Una engrescadora proposta per motivar els alumnes a atansar-se a la nostra esponerosa herència cultural tot encomanant el plaer de l’escriptura, la lectura i l’autèntica literatura.
M’ha agradat tornar a llegir les paraules de la Marta Mata presentant l’obra i emprant paraules tan valuoses per a nosaltres com escola, creativitat, llibertat, educació, rotllana, etc. La Marta Mata va ser un referents de molts mestres i serà mereixedora d’un gran homenatge el proper curs en què recordarem els cent anys del seu naixement.
I, per acabar-ho de rematar, una contracoberta que és la cirereta que hi posa en Gabriel Janer Manila i que de ben segur ha fet vesar alguna llagrimeta a en Ramon.
De què va Escola i creativitat?
És un recull de les experiències viscudes per en Ramon durant els anys que va estar a l’escola El Puig d’Esparreguera. Explica tot el treball que van fer els alumnes relacionat amb la poesia i especialment amb l’obra d’en Miquel Martí i Pol.
Ens mostra fil per randa tot el cicle per arribar a fer viure el fet poètic als alumnes, anant de la teoria a la pràctica, llegint, il·lustrant, aprenent a recitat, creant les pròpies poesies, aproximant-se a la poesia visual, elaborant relats col·lectius, etc. En definitiva tota una lliçó de com aconseguir encendre la passió per les paraules, per les rimes, per l’observació de la natura i dels petits detalls.
Especialment imaginatiu és el capítol dedicar a “Sarpingàlia”, els jocs de les lletres i les paraules. Crec que és un bon llibre per als mestres que comencen i no tenen clar el camí a seguir.
M’alegra que torni a estar a la nostra disposició. Aquesta “Escola i creativitat” és com els bons vins. Millora amb el pas del temps.
Felicitats Ramon!
LES DADES: Títol: Escola i creativitat. Experiències pedagògiques Autor: Ramon Besora Editorial: Associació de Mestres Rosa Sensat Pàgines: 144 Barcelona, 2025
El dimecres 4 de desembre vam gaudir d’una conferència inoblidable, d’aquelles que et fan veure com ha de ser la relació amb els infants per encomanar-los el gust per la lectura i, sobretot, les ganes d’escriure.
Amb el títol «Assortiment poètic», en Ramon Besora volia enllaminar-nos amb els sabors que amaguen les paraules. I ho va aconseguir, contaminant-nos del poder de la paraula dita amb ritme, amb color, amb mètrica i sonoritat.
Agraeixo a en Ramon per oferir-me la possibilitat de conduir l’acte. Va ser un honor per a mi fer-ho a la sala de l’Associació de Mestres Rosa Sensat on he viscut, igual que molts dels que hi érem presents, reunions amb persones que ens han il·luminat amb les seves paraules sàvies i ens han fet comprendre el valor de la nostra feina.
L’acte va tenir dues parts.
La primera va començar amb els agraïments protocol·laris. Es va triar la data del 4 de desembre perquè arreu del món se celebra el Dia Internacional de la Galeta i ens va semblar una data ideal pel seu simbolisme, perquè serà fàcil de recordar i perquè té quelcom de poètic també.
Abans de la intervenció del Ramon van parlar representats d’entitats que han col·laborar en fer realitat l’esdeveniment. Van parlar de poesia i d’escola perquè saben que els infants també són poetes, tenen imaginació per crear imatges i jugar amb les paraules. També tenen memòria per conservar-les, relacionar-les i ensinistrar-les. Els infants poden il·luminar la nit quan somien desperts.
Primer va parlar la Mar Hurtado, Presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, a qui agraïm les facilitats per obrir-nos les portes d’aquest espai.
Després va prendre la paraula en Xavier Coromina, representat de la casa BIRBA que ens va fer riure explicant com va anar la visita d’en Besora a la seva empresa per presentar-los el prototip que usava a les trobades amb infants i joves. D’aquelles trobades va sortir la proposta de fer una edició única, singular i limitada. També es va recordar com algunes grans empreses han emprat la poesia en els seus anuncis com a element que commou i ens fa arribar directament el missatge a través de la poesia. Per exemple, l’empresa de begudes Cocacola es va valdre del poema “Llamado por los malos poetas” de Rodolfo Fogwill, per promocionar la beguda a l’Argentina. També, la cervesa Cruzcampo va usar el poema de Lorca “Cancioncilla del primer beso”, i Birba en va fer un, rapejant uns versos, que es va veure a TV3 el 2018.
A continuació, en Dani Espresate, coordinador del grup transVersant la poesia, va explicar els objectius i les motivacions del grup per fer arribar la poesia a les escoles i instituts.
Va parlar, tot seguit, la Marta Roig, representant de l’IBBY CAT, la marca del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, una federació d’organismes que representa i aglutina tots els sectors de la LIJ en llengua catalana i que aposta clarament per la poesia.
I va acabar la roda de col·laboracions, la Montse Caralt, directora de la Fundació Miquel Martí i Pol, que va recordar els lligams d’en Ramon Besora amb la FMMP i també les accions i activitats que tenen en marxa.
La segona part va estar dedicada a presentar l’Assortiment poètic.
Es va enumerar la trajectòria d’en Besora com a mestre a l’escola El Puig d’Esparreguera, com a editor a Barcanova i a Aura Comunicació, com a creador de llibres-objecte, i els darrers anys com a escriptor de poesia, la seva gran passió, amb llibres per a infants, que promouen i activen les ganes de llegir i els ajuden a millorar l’expressió, la seva capacitat per jugar amb les lletres, amb les paraules, en definitiva, de jugar amb el llenguatge.
El leitmotiv de la presentació era l’Assortiment poètic, que alguns han pogut llegir i gaudir, com l’escriptor Gabriel Janer Manila, el qual en una carta adreçada a en Ramon va dir:
Estimat amic Ramon: Avui he rebut una de les joies més preuades de l’any. Quina sort que tinc de tenir amics com tu. Gràcies, gràcies pel teu assortiment poètic. Quina idea més gran! Cada galeta és un tast breu, un tast meravellós de poesia. Quin prodigi i quin enginy: “El ball de les formigues”, “El Sol”, la Lluna, “la Tortuga”… i totes les altres. Me les he empassat tres o quatre vegades. Aconsegueixes que aquestes galetes es multipliquin en la imaginació de qui té la sort de degustar-les. M’agrada cada un dels poemes per la seva delicadesa, per la seva simplicitat, per les paraules tan ben escollides, pel ritme com un joc. Em recorden Sarpingàlia, aquell projecte que vas dur a terme fa tants anys. Llavors ja ens vas demostrar que sempre t’has plantejat la poesia com un joc: amb les paraules que n’atrauen unes altres i la imaginació que no sap estar quieta. Enhorabona, Ramon, per aquest assortiment poètic, objecte meravellós sorgit de les mans d’un mag. Una abraçada gran
Abans d’arribar a l’Assortiment, en Ramon va explicar d’on ve tot plegat i va fer referència als seus inicis com a mestre, ara fa més o menys 45 anys, quan estava a l’Escola El Puig, a Esparreguera, i va començar a interessar-se per l’obra d’en Marti i Pol i a inculcar als seus alumnes l’estimació per les paraules, per les metàfores, per la mètrica i la rima. Va passar unes imatges dels treballs dels infants, de l’exposició Sarpingàlia, dels llibres obra dels alumnes que van ser publicats i que van deixar màcula en molts d’ells.
Després es va posar el vestit de poeta, ens va convidar a transformar-nos en alumnes de cinquè i, com qui no vol la cosa, ens va anar embolicant amb propostes per estimar i viure la poesia. Accions amb llibres seus com “La lletra que tot ho canvia”, “Els comences a comptar?”, “Poesia tot l’any” i altres, li van servir per recordar-nos el poder i la necessitat de viure amb entusiasme cada moment. Mentre en Besora feia la masterclass (que, en definitiva, això va ser) em van venir al cap uns versos de Celaya al seu poema “La poesia es un arma cargada de futuro” (Maldigo la poesía concebida como un lujo cultural por los neutrales que, lavándose las manos, se desentienden y evaden. Maldigo la poesía de quien no toma partido hasta mancharse) i vaig admirar el seu compromís amb l’educació i vaig sentir-me afortunat de poder gaudir de la seva amistat.
El final de la presentació va ser espectacular perquè vam poder gaudir del procés de creació i degustació de l’Assortiment poètic. Una festa.
Amb els contes, les mares i les àvies transmeten els coneixements del món, de la vida, de les relacions entre les persones i dels perills que ens envolten. Ho feien i ho fan, emprant el món simbòlic i aquesta experiència, que va passant de pares a fills, ens ajuda a avançar sense cometre els mateixos errors. El conte és l’element que té a veure amb el coneixement.
El joc, en canvi, ens ajuda a experimentar. Ric, rac, casa! I ens permet equivocar-nos una i altra vegada fins que assolim l’objectiu. Com el conte, ens fa passar molt bones estones, compartint el fet amb els companys i amics, aprenent a guanyar i a perdre, a trobar estratègies per anar avançant.
El joc està al nostre voltant perquè és una característica pròpiament humana (també s’ha descobert que alguns animals juguen). Si ens hi fixem veiem infants, joves, adults i gent gran jugant. A la pilota, a cartes, amb monopatins, al mòbil, fent sudokus, mots encreuats, disfressant-nos quan arriba el carnaval, passejant amb bicicleta, etc.
En el seu magnífic assaig «¿Jugamos?» (Paidos educación) l’Imma Marin cita a l’historiador Johan Huizinga, autor del llibre «Homo ludens» (Alianza) el qual defensa que les grans ocupacions dels éssers humans estan impregnades de joc. Hi estem d’acord.
Per jugar no cal gran cosa. D’entrada es delimita l’espai on es juga i es pacta amb la resta de jugadors. Aquest espai “màgic” pot ser imaginari o delimitat físicament. Pot ser un taulell, la plaça del poble o el parc, l’aula de psicomotricitat, el pati de l’escola, el poliesportiu, etc.
Després, s’expliquen les normes que cal seguir i es recorda el “fair play” o respecte a l’altre jugador. I poca cosa més.
El joc està present a les nostre vides i les empreses publicitàries ho saben i se n’aprofiten d’aquest fet. També ho saben les editorials i els autors que ens ofereixen un bon grapat de literatura relacionada. Per aquest motiu i per treure’n l’entrellat a tot plegat, el grup de treball “Passió per la lectura” hem dedicat el curs 2023-2024 a seleccionar els millors llibres per a infants on el joc formi part principal del relat.
En el dossier d’enguany hem modificat la presentació i hem ordenat les fitxes per cicles educatius i al final de cada fitxa trobarem els documents annexos, de manera que no haurem d’anar al final del document per trobar-los. Creiem que resulta més pràctic.
Han col·laborat en l’elaboració del treball sobre “el joc i les joguines” durant el curs 2023-2024:
Maribel Alarcón, Cristina Alcaraz, Núria Bello, Viky Bertran, Maria Bote, Mercè Carner, Esther Carrascal, Jaume Centelles, Bet Clapés, Ignasi Corral, Pilar Férriz, Sheila García, Désirée Grifé, Laura Lagunas, Montse marcet, Maria José Martínez, Maria Montobbio, Maria del Mar Piera, Montse Riart i Amàlia Ramoneda.
A continuació trobareu quatre dossiers que corresponen a cadascun dels cicles educatius d’Infantil i Primària. A cada dossier hi ha els llibre que hem considerat i les seves propostes didàctiques.
També podeu anar a la pestanya superior d’aquest blog (propostes didàctiques) i veureu que “Un, dos, tres, pica paret!” conté tot el dossier en un sol arxiu pdf.
Dissabte passat, als locals de l’AM Rosa Sensat, vaig tenir l’oportunitat de conversar i compartir idees, propostes i alguna que altra reivindicació al voltant de la lectura com a eina de progrés, de socialització, de reflexió, de coneixement i, també, de rebel·lió.
Amb la col·laboració de la FMRPC i el Grup ARMIF, adscrit a la Universitat de Barcelona i dedicat a la millora de la competència lingüística i cultural dels futurs docents, s’ha organitzat una sèrie de quatre xerrades al voltant de la lectura. Són les primeres d’un projecte a llarg termini.
El professor Jordi Garcia de la UB coordina aquest projecte que implica docents universitaris i mestres d’escoles d’arreu del territori català amb la finalitat de promocionar la cultura humanística en la docència per tal d’enfortir el discurs dels mestres amb arguments pedagògics.
Vaig tenir la sort de poder compartir la tertúlia “I tu, ets un reco-lector?” en la que se’m va demanar que triés un llibre que seria llegit prèviament pels assistents, i que ens ajudaria a posar una mica més de llum sobre la necessitat de llegir. Va ser complicat perquè n’hi ha molts i de molt bons però al final vaig optar per “Leer contra la nada”, una joia literària escrita per l’Antonio Basanta, una de les persones amb una cultura humanística més potent i amb una implicació que va més enllà de l’activisme en pro de la lectura. Si no heu llegit “Leer contra la nada”, ja feu tard.
Primer vaig anar repassant els diversos capítols del llibre i vaig entremesclar el que allà es defensa, amb els meus pensaments sovint coincidents. Amb l’ajuda d’un powerpoint que us enllaço tot seguit en format pdf, podreu fer-vos una petita idea de per on va anar la tertúlia.
Volíem que es generés un debat o conversa on exposar els dubtes que tenim sobre com està anant l’educació literària dels nostres infants i joves. Va ser una conversa high level on es va reflexionar sobre les pantalles, les tendències actuals en el camp de l’educació, com s’ha deixat de llegir a les escoles i instituts, la manca d’inversió en biblioteques escolars, els plans educatius, etc.
No us penseu que va ser una sessió de teràpia d’aquelles a les que estem acostumats quan ens trobem per criticar al Departament d’Educació, als poders públics, als mitjans informatius o a les famílies, no! Crec que tot plegat va tenir un caire positiu i ens ho vam passar prou bé. A més vam tenir esmorzar, joc, contes i vam poder fer noves amistances. Per a mi, va ser matí molt emotiu.
Ah! el joc consistia en trobar on es troba una imatge d’en Tintin. Aquella mateixa tarda, dues persones van trobar la resposta i han guanyat el premi.
Ahir vam tancar el curs amb les companyes del Grup de treball «Passió per la lectura». Vam fer el tradicional berenar de fi de curs i vam celebrar la feina feta. Després d’uns anys estranys, hem pogut anar fent les trobades amb regularitat i presencialment.
Aquest curs ens ha interessat tractar la literatura infantil i juvenil que passa en una illa, entenent que les illes són referents literaris universal i són tractades com a paradisos, llocs de màgia i una mica místics. També hem vist illes com a presó, com a exclusió o com a marginació i, esclar, illes com a lloc personal.
Hem llegit molts i molt bons llibres i hem gaudit força. El resultat us el passem en format pdf por si us serveix. De tota manera, si necessiteu més aclariments sobre determinada proposta, estarem encantats de proporcionar-vos-els.
Al document que podreu descarregar trobareu les fitxes ordenades per cicles educatius. N’hi ha tres que corresponen al cicle infantil, tres a cicle inicial, nou al cicle mitjà i vuit és al cicle superior. Són les propostes que corresponen a les lectures següents: Cicle infantil Tres monstres L’únic La isla
Cicle mitjà L’illa de Paidonèsia Robinson ¡Hola, faro! L’illa de les 160 diferències Dagfrid. La nena vikinga La giganta Sunakay La mare i el mar Yukio, el niño de las olas
Cicle superior La lavandera de San Simón El islote de los perros El último oso L’illa dels frarets El llibre de la sort La isla de la Nim L’Illa. Una història quotidiana La Iliada y la Odisea
Un agraïment molt especial a les companyes i al company que han col·laborat en la discussió i l’elaboració d’aquest dossier:
Maribel Alarcón, Núria Bello, Victòria Bertran, Maria Bote, Mercè Carner, Esther Carrascal, Jaume Centelles, Bet Clapés, Ignasi Corral, Pilar Férriz, Sheila García, Désirée Grifé, Laura Lagunas, Montse Marcet, Maria José Martínez, Maria Montobbio, Maria del Mar Piera i Montse Riart.
Si us interessa, podeu descarregar-vos, anant a la pestanya superior “Propostes didàctiques” i en obrir-la aneu a “Rom, rom, rom, la botella de rom” o també podeu descarregar-vos el dossier, clicant a:
A la foto, la secretària de Transformació Educativa, Núria Mora, com a representant del Departament d’Educació fa l’entrega del premi a la Núria.
El primer dia de desembre vaig anar a l’Associació de Mestres Rosa Sensat a fer costat a la Núria Vouillamoz que va ser guardonada amb el 42è Premi Marta Mata de Pedagogia pel seu manuscrit «Converses al voltant dels àlbums a la biblioteca escolar. La literatura com a diàleg en l’educació lectora». Imagino que és un títol provisional i que, quan publiquin el treball, li trobaran un altre més fàcil de recordar.
L’estudi recull les vivències d’hores compartides amb els infants de l’escola d’Educació Infantil i Primària Gerbert d’Orlhac (Sant Cugat del Vallès) al llarg de divuit anys a l’entorn de la biblioteca escolar.
La Núria va explicar que és un treball sorgit de l’experiència del dia a dia, el qual l’ha ajudat a reordenar la seva tasca, adonar-se realment del que està fent i compartir-ho a altres escoles. Va dedicar el seu discurs d’agraïment a fer un clam a impulsar les biblioteques escolars fins que esdevinguin el veritable cor de les nostres escoles, perquè “només així aconseguirem un món més sensible, solidari, respectuós, sostenible, inclusiu, i amb tot, un món més just”.
Vaig estar molt content perquè la Núria fa anys que brega a la biblioteca de l’escola on fa una feina extraordinària i, a més, la comparteix generosament amb tothom que li demana consell o assessorament. Mentre parlava vaig recordar algunes de les presentacions que hem fet en els darrers anys, com els combats de boxa literària o el campionat de «llibrescacs». Sempre hem buscat oferir en les presentacions models, maneres de fer que puguin ser extrapolables al dia a dia dels centres educatius.
Amb la Núria, la vida és molt més fàcil i divertida. Li agraeixo els desitjos pedagògics compartit i la felicito de tot cor, amb ganes de llegir el seu llibre i de continuar fent camí pedagògic amb l’esperança ve veure com algun dia les biblioteques escolars esdevindran una realitat al nostre país.
L’acte de dijous va estar conduit de forma propera per l’Elisabet Pedrosa i va recordar el moment que viu l’Associació, en el que cal repensar la seva necessitat i definir nous horitzons, tenint present la tradició de renovació pedagògica que l’ha portat fins als moments presents.
També es va premiar a l’Associació Punt de Referència i al fotogràf i documentalista Sergi Bernal amb els Guardons Marta Mata. Felicitats a ells, també.
A Catalunya hi ha una llarga tradició d’Escoles d’Estiu, de trobades de docents per compartir, debatre i aprendre com fer millor la nostra feina. D’aquests espais de formació sorgeixen debats pedagògics que ajuden a la renovació i a la innovació a les escoles i, també, són un moment per revisar les polítiques educatives i veure en quin moment ens trobem i cap on anem, conscients que els infants mereixen la millor educació possible.
Aquest darrers cursos han estat molt difícils i hem hagut de viure enmig d’una pandèmia, la reivindicació d’una escola en català, el confinament de molts infants i joves, el tancament d’escoles i l’estrès i cansament de tots plegats. Ara que estem sortint del pou és un bon moment per valorar, reconèixer i felicitar l’esforç col·lectiu dels equips de mestres.
Ben aviat veurem els carrers encatifats del groc de les acàcies que assenyalen que el curs escolar és a punt d’acabar i serà moment de pensar en compartir experiències amb altres mestres. Enguany alguns Moviments de Mestres han decidit ajornar la seva programació d’Escola d’Estiu per al curs vinent, atenent al cansament generalitzat, a l’allargament dels dies de curs, a la saturació mental que patim, etc. D’altres moviments de mestres, en canvi, fan un esforç de preparació d’unes Escoles d’Estiu on es combinen cursos presencials amb on line. De moment, han obert les preinscripcions a l’espera de veure si s’arriba als mínims per poder tirar-la endavant. Si s’aconsegueix, perfecte, però si no s’arriba, també s’entendrà.
Ahir, al darrer programa de la temporada, l’Elisabet Pedrosa, directora i presentadora de “L’ofici d’educar” ens va convidar a parlar de literatura infantil i juvenil i també de llibres per a pares i mestres.
Alguns dels participants ho van fer des de casa (coses de la pandèmia) i la Marta Butjosa, mestra i escriptora que ens va presentar el seu darrer llibre «Transfórmate para educar» i jo mateix vam poder conversar amb l’Elisabet asseguts a l’estudi (amb distància, això sí) i veient-nos les cares.
També van intervenir, en Víctor Farradellas, responsable de publicacions de l’Associació de Mestres Rosa Sensat que ens va recomanar dos libres:
“Veus des del confinament” Jaume Cela oller (Associació de mestres Rosa Sensat)
“Dibuixar el món, jugar, crear, compartir” Vicente Blanco & Salvador Cidràs, premi Marta Mata 2020 (Associació de mestres Rosa Sensat)
La Cinta Vidal, directora d’edicions i continguts educatius de l’Editorial Graó, també ens va enviar dos talls de veu recomanant:
“L’infant que va cap al món”. Un recull de 20 converses al voltant de la criança. Miquel Àngel Alabart (Editorial Graó)
“Atreveix-te: qualitats, subtilitats i intangibles de l’ofici de mestre”. Joan Domènech Francesc. (Editorial Graó)
La Georgia d’11 anys va lloar :
“La meva família i altres animals” de Gerard Durrell (edicions 62) i
“El gran viaje de las familias extraordinarias” de Susanna Isern (Tu amo Ediciones)
I finalmente l’Eva de 17 anys ens va recordar que “l’Estranger” d’Albert Camus és una novelassa.
Podeu llegir l’article que ha publicat l’Elisabet, clicant al següent enllaç:
Reprendrem les emissions, si tot va bé, al setembre. Amb alguna que altra novetat… shhhh!
També voldria fer esment de la publicació al web de l’Associació de Mestres Rosa Sensat del darrer Garbell, amb propostes de lectura per aquests estiu.
Des de fa uns mesos s’estan publicant força libres que tracten els objectius de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. Les editorials s’esforcen en fer comprensibles els 17 objectius i els adapten a les edats dels infants amb il·lustracions entenedores i explicacions senzilles.
Un dels que m’ha agradat és «Escombraries i més escombraries» adreçat al cicle inicial. Editat per Barcanova, forma part de la col·lecció MISSIÓ PLANETA.
Dona respostes a preguntes relacionades amb les tres R (reduir, reciclar reutilitzar) i ho acompanya d’unes il·lustracions prou directes.
Al darrera llegim: Què passa amb les coses que llencem a les escombraries? Per què és important consumir de manera responsable? Tots podem fer coses per cuidar el nostre planeta, la casa on vivim, i intentar deteriorar-los el mínim possible. Què pots fer tu? Descobreix idees per reduir el consum, reutilitzar i reciclar millor.
M’ha agradat perquè, a més a més d’explicar què vol dir reciclar, reduir i reutilitzar, planteja situacions pràctiques en que ens hem de preguntar què cal fer, com per exemple, no comprar a la babalà.
Recomanat per a cicle inicial.
LES DADES:
Títol: Escombraries i més escombraries
Autora: Lucía Serrano
Il·lustradora: Lucía Serrano
Traductora: Mercè Estévez
Editorial: Barcanova
Pàgines: 32
Barcelona, maig de 2020
Altres títols de la col·lecció MISSIÓ PLANETA:
L’Associació de Mestres Rosa Sensat, també ha publicat un dossier força extens i acurat on podreu trobar un bon grapat de libres que us ajudaran a tractar els objectius de l’Agenda 2030 amb els vostres alumnes. eL Podeu descarregar clicant AQUÍ.
A les publicacions de l’Associació de Mestres Rosa Sensat hi ha diverses col·leccions. Algunes presenten pràctiques innovadores i que es poden aplicar directament a les aules, com és el cas de la col·lecció «Dossiers» i les revistes Perspectiva Escolar o In-fàn-ci-a, per exemple. També aposten per libres més teòrics i de reflexió sobre aquest món apassionant que és l’educació i, en aquest sentit, la col·lecció «Referents» és magnífica i inspiradora, amb noms tan potents com Philippe Meirieu, David Bueno o Pilar Benejam, entre d’altres.
Hi ha una altra col·lecció que a mi m’agrada molt, potser perquè per edat m’identifico amb els autors. És la «Testimonis» i allà els mestres que viuen o han viscut en contacte directe amb els infants ens expliquen les seves vivències, anhels, errors i encerts. Ho fan reflexionant en veu alta, amb fonaments, sense filtres, directes al moll de l’os. M’agrada llegir a en Jaume Cela, a Juan Sánchez-Enciso, a Sílvia Martínez i, en general, als diversos títols que configuren aquesta polièdrica mirada a les escoles.
L’últim que he llegit m’ha agradat especialment. Es titula «L’Educació i el Somriure dels Infants» i l’ha escrit la Maria Teresa Mas i Adell. Es tracta d’un assaig ben escrit i sobretot, ben documentat. M’han agradat molt dos dels capítols, el que dedica a la immersió lingüística i el que fa una lloança de la biblioteca escolar.
Comença el llibre amb un pròleg d’en Rafael Muñoz que li fa una pila d’elogis que ja ens indiquen quina mena de persona s’amaga darrera de cadascuna de les paraules de la Teresa. Per exemple quan diu en Muñoz que “ens trobem davant d’una de les millors anàlisis del nostre sistema educatiu i especialment pel que fa a l’eix fonamental de la nostra llengua”. Es refereix a l’episodi viscut per la Teresa l’any 1993 quan va rebre una demanda de sis anys amb suspensió de feina i sou. Imagino que aquell capítol de la seva vida la deuria marcar molt perquè hi dedica més de quaranta pàgines a explicar-nos què significa la llengua per a ella (per a tots nosaltres) i ho fa recordant-nos-ho amb dades, noms i dates cronològicament ordenades què ha passat a Catalunya des de les primeres aplicacions del Programa d’Immersió Lingüística a l’escola, el curs 1984-85, fins ara. És un gran capítol que mereixeria ser enquadernat a part i repartit a tots els mestres que comencen.
Biblioteca de l’Escola de Pràctiques de tarragona
Però, des d’aquest blog hem de parlar del capítol 7: La lectura i la biblioteca escolar. La Teresa explica de manera didàctica com va organitzar la biblioteca de l’Escola de Pràctiques de Tarragona i ho fa amanint anècdotes personals amb una acurada estructuració del que ha de ser una biblioteca escolar i els beneficis que suposa per als alumnes disposar d’aquest servei. Aquest capítol (50 pàgines) també s’hauria d’enquadernar a part i enviar-lo a qui correspongui del Departament d’Educació. No fa més que reforçar tot el que fa anys venim reclamant per poder-nos considerar una societat lectora. Una cosa tan senzilla i fàcil d’entendre com disposar d’un espai, un pressupost i una persona (amb hores) que dinamitzi la lectura. Algunes de les sentències de la Teresa: «La lectura ens prepara per a la vida, per saber-nos desenvolupar, conviure socialment i no deixar-nos enganyar. La persona que té un alt nivell lector s’estalviarà molts problemes en qualsevol etapa de la seva vida; també en l’etapa adulta.» «És imprescindible el suport específic i econòmic de l’Administració educativa, sense el qual és molt difícil disposar d’una biblioteca escolar de qualitat.» «Què és una biblioteca sense bibliotecària? No té sentit, oi? Una biblioteca escolar no pot ser de cap manera una sala on hi ha molts o pocs llibres, revistes, DVD, que es deixen en préstec de tant en tant i ja està. No! Una biblioteca escolar ha de ser una eina viva, un recurs actiu, on hi hagi vida de lectura amb racons, animacions a la lectura, activitats lectores variades per als alumnes des d’educació infantil fins a sisè de primària, amb intervenció de les famílies,…»
D’aquest capítol, agraeixo molt que la Teresa hagi recordat les converses que hem mantingut vida email. Hem aprés i ens hem enriquit mútuament. M’agradarà saludar-la personalment el dia que es pugui fer la presentació del llibre.
«L’Educació i el somriure dels infants» és un lectura que no us deixarà indiferents. Segur que en tancar el llibre, esbossareu un somriure i agraireu les paraules sàvies de la Teresa, mestra compromesa, minuciosa, amable i generosa. Si encara no teníeu lectures per a l’estiu, aquesta és la vostra.
A la contraportada podem llegir: Després de més de quatre dècades de mestra, Maria Teresa Mas Adell ens deixa el seu testimoni en aquest text viu, motivador i educatiu. L’autora repassa els principals temes que incideixen en l’educació com són la normalització lingüística, el dol, l’educació afectivosexual, els alumnes d’altes capacitats, la família, l’escola inclusiva, la biblioteca escolar…, sempre amb una mirada positiva i crítica. Un llibre amanit amb una pila d’anècdotes que il·lustren els darrers anys de l’educació al nostre país i mostren les seves llums i ombres amb la finalitat d’orientar el camí als actuals i futurs educadors. I és que, com diu aquesta mestra jubilada «viviu l’ensenyament amb un somriure, felicitat, alegria i sempre amb positivisme, i feu-lo viure als infants: tots sereu més feliços. Sí, crec que podem parlar de l’educació dels somriures!».
LES DADES:
Títol: L’Educació i el Somriure dels Infants
Autora: Maria Teresa Mas i Adell
Editorial: AMRS
Col·lecció: Testimonis, núm. 16
Pàgines: 208
Barcelona, 2020
El podeu comprar al web de l’Associació de Mestres Rosa Sensat (19 euros).
La jubilació de la Teresa, amb el suport de les companyes del claustre.
La invitació a la lectura 