by

10è festival FLIC de literatures i arts

Ep! Ja ha sortit el programa del FLIC d’enguany. Se celebrarà els dies 13 i 14 de març a Barcelona. Serà la 10ena edició.
El FLIC és un festival d’experiències i creació literària que convida a gaudir de la literatura i les arts. L’objectiu és promoure la relació entre les diverses arts a través de formats innovadors i experimentals, fomentant així la creació interdisciplinària i el foment pel gust literari, amb la participació de tots els agents implicats.
Es celebra a diverses ciutats de forma itinerant i té una programació per les famílies, un programa per a les escoles, per a joves creadors i una trobada professional.

L’any passat vam explicar la magnífica xerrada de la Suzy Lee en aquests mateix blog.

Tota la informació de l’edició d’enguany (artistes convidats, xerrades, exposicions, venda d’entrades, etc.) la podeu trobar si cliqueu a:
http://flicfestival.com/es/charlas/

Alguns dels convidats:

by

La carta amb olor a cirera de la senyora González

L’editorial “A buen paso” ha recuperat aquest àlbum que formava part de la magnífica col·lecció de FCE “a la orilla del viento”. Vaig veure la portada i vaig dubtar perquè no és la mateixa però la història i el contingut continua essent el mateix.
És un àlbum curiós i que serveix per entendre com funciona la relació text-imatge perquè està ple de detalls que passen desapercebuts i fins que no has rellegit i tornat a mirar-lo vàries vegades no acabes de copsar-los.
És un llibre per compartir amb els infants i fer-los veure què vol dir “llegir les imatges”.

La història és senzilla. Es tracta d’un reguitzell d’esdeveniments que es van encadenant i que són conseqüència de l’anterior. A més, si ens hi fixem bé, podem anticipar el que trobarem a la pàgina següent.
La narració comença amb una dona (la senyora González) que escriu una carta d’amor per al senyor Lairla. És una carta especial perquè com bé diu, “cal parar molta atenció als detalls..” Una carta que fa olor a cirera.
Després el relat fa el seguiment de la carta i anem veient com es produeixen successives caigudes a llocs més o menys inversemblants: un pou, el fons del riu, un volcà, la boca del gegant, etc. És inevitable que recordem el conte d’«Alícia en Terra de meravelles».
Diem que cal estar atents als detalls perquè ens indiquen què passarà o en quin altre lloc veurem determinat objecte. Una bona observació ens permetrà gaudir i entendre molt millor el relat. Per exemple, a la pàgina on la senyora surt de casa hi ha la seva taula de treball. Si ens hi fixem bé, tots els objectes (la ploma, el rellotge, les flors, la làmpada, la paperera, etc.) els tornarem a veure més endavant en llocs estranys, desubicats.

El mateix succeeix amb altres objectes que al final trobarem a casa del senyor Lairla, perquè la narració segueix un camí d’anada fins al número set i tornada fins al zero. Són uns números que encapçalen cada fragment i ens ajuden a contextualitzar l’espai. Ajuden a les imatges que fan la funció de frontissa d’unes portes imaginàries que deixen entreveure el que vindrà després.
La narració està plena de detalls surrealistes, d’objectes amb mides i formes curioses.
Es tracta d’un llibre per llegir en companyia dels infants (resulta difícil per a ells sols) i anar descobrint detalls i intentar resseguir la divertida aventura.
I al final es tracta d’imaginar què hi ha escrit a la carta misteriosa, a la carta d’amor.
Recomanat per a mediadors de lectura.

LES DADES:
Títol: La carta de la señora González
Autor: Sergio Lairla
Il·lustradora: Ana G. Lartitegui
Editorial: A buen paso
Pàgines: 40
Barcelona, 2020

by

Premis SAMBORI i PISSIGANYA 2020

Falten pocs dies per a tancar el termini de lliuraments de narracions al Premi Sambori i de poesies al Pissiganya.
El Premi Sambori Òmnium és el premi escolar de narrativa que té per objectiu promoure l’ús literari del català a l’educació primària, secundària i post-obligatòria d’escoles i instituts del Principat, la Franja, Andorra i Catalunya Nord.
La convocatòria inclou la possible participació de tots els centres educatius d’aquests nivells.
Els treballs que optin a aquest premi de narrativa escolar en català es treballaran en els centres i hauran de ser individuals, originals i escrites en català o aranès.
La temàtica de la narració serà lliure.
La data límit de lliurament serà el divendres, 7 de febrer de 2020.

El Premi Sambori Òmnium consta de dues fases consecutives. En primer lloc es lliura el Premi Sambori Òmnium Demarcació. Les festes de demarcació es faran durant el mes de març. A l’Hospitalet i el Baix Llobregat, la festa de lliurament dels premis es farà a Cornellà el 27 de març.

Després, tots els textos guanyadors de cada demarcació passaran, amb un nou jurat, al Premi Sambori Òmnium Catalunya. El jurat escollirà un màxim de tres treballs per a cada categoria.

El veredicte dels escrits guanyadors de Catalunya es farà públic durant la festa del TINTER que tindrà lloc la segona quinzena de maig.
Animeu-vos a participar! Ens veiem al TINTER!

Tota la informació aquí
El qüestionari per participar el trobareu a https://sambori.omnium.cat/

 

by

Autobiografia d’un tirà, amb il·lustracions d’Eva Sánchez

Entre les darreres novetats d’àlbums il·lustrats que he llegit, he pogut observar una tendència curiosa en la manera de tancar el text. M’ha passat amb «L’espera» de Gina Clotet, amb «La colección del abuelo» de Javier Sobrino i sobretot amb «Ningú com tu».

El text et va narrant uns esdeveniments que ens fan sospitar un desenllaç i al final, sorpresa!, resulta que no és el que hem previst.

A «Ningú com jo» (autobiografia d’un tirà) aquesta circumstància és molt evident i la darrera línia, la darrera imatge, capgira totalment el discurs. A més, pot passar que els lectors joves (i també els adults) desconeguin la identitat del personatge. Es tracta d’un animal que existeix en realitat. Això és fantàstic perquè ens obliga a fer una cerca a internet i conèixer una història molt curiosa i sorprenent, més sorprenent que els relats de “les mil i una nit”.

Les il·lustracions de l’Eva Sánchez reforcen el caràcter tirànic del personatge, juga perfectament amb els símbols i mostra unes metàfores que són evidents i que ajuden a avançar en la lectura. Les guardes aporten molta informació (el vestit nou de l’emperador?)

M’ha agradat però crec que l’edat lectora recomanada per l’editorial Kalandraka ha d’anar una mica més amunt, a sisè de primària o l’ESO.

LES DADES:
Títol: Ningú com jo» [autobiografia d’un tirà]
Autor: Ignacio Chao
Il·lustradora: Eva Sánchez
Traducció: Xavier Pàmies
Editorial: kalandraka
Barcelona, 2020

https://www.facebook.com/evasanchezilustracion/

by

A Valls i a Tarragona, dues cites lúdiques i pedagògiques

Els propers dies, l’agenda s’emplena de bones propostes. Una parell d’activitats molt recomanables per a gaudir en família són les que organitzen les companyes del «MEAC» de l’Alt Camp i els promotors de la «Cooperativa Combinats» de Tarragona. Us en detallo les dues propostes i us passo els enllaços, per si us interessa.

A Valls, l’André Stern farà una conferència sobre el joc. El cartell que ho anuncia:


André Stern, va néixer el 1971 i, com qualsevol altre nen, va començar a jugar. A casa va rebre una absoluta confiança en les seves capacitats d’autoaprenentatge. Al no anar a l’escola, va poder seguir jugant, experimentant, ocupant les seves hores amb tot allò que li interessava de forma espontània. Sense imposicions externes de cap tipus. El seu primer llibre té un títol que ja anticipa de què va la cosa: «Jo mai vaig anar a l’escola». El seu segon llibre va sobre el tema de la conferencia. Es titula «Jugar», explica la seva visió com a pare i relata com resulta de gratificant respectar i veure com es desenvolupen plenament les capacitats innates dels seus dos fills.


Tota la informació (lloc, data, inscripcions, etc.) la trobareu al blog del MEAC: https://blocs.xtec.cat/meac/activitats/

Ah! I si us animeu, després hi ha calçotada amb l’André Stern…

 

La segona cita és a Tarragona. Ens passa la informació en Jordi Viñolas “El Feriante”. Diu que el MERCAT DE CONTES es farà a la Plaça Corsini de Tarragona, just davant del remodelat Mercat Central Municipal.


El Mercat de contes sorgeix de la idea de posar a l‘abast de tothom els contes propis. Inclou el micròfon obert, carregar el cistell de contes al mercat i millorar la nostra posada en escena i fins i tot la nostra capacitat de creació de les històries més increïbles. Des del Teatret del Serrallo, la Biblioteca Pública de la Generalitat de Catalunya i des de l’ESPIMSA vol tirar endavant aquest primera fira a la ciutat.
Hi haurà quatre espais d’activitat: Biblioteca Pública de Tarragona, Plaça Corsini, Mercat Central i El Teatret del Serrallo.

El programa (encara provisional) de les activitats és el següent:

Dilluns 3 de febrer 2020 a les 18h
Taller de “com explicar contes” Aquest taller es durà a terme amb un padrí o padrina que farà l’assessorament de com teatralitzar els contes, les entonacions i fins i tot treballar la sessió del Teatret. Inscripcions a la Biblioteca Pública de Tarragona (sala infantil). A càrrec de Mon Mas.

Dimecres 5 de febrer 2020 a les 17.30h
Ballmanetes a la Biblioteca Pública amb l’Agustí Ferrer

Divendres 7 de febrer de 17h a 20.30h
Firacontes, a l’exterior del mercat central serà l’ocasió per tastar la producció literària dels contes dels autors i les editorials. Expositors comercialitzant contes.
Mercat de la fantasia, Visita la parada d’en Gianni Rodari. La Ginna i la Giovanna, nebodes de l’escriptor Gianni Rodari, us obren les portes de l’única parada al món on podreu comprar 250 grams d’històries màgiques i sorprenents, un pot de versets, 100 grams de rialles i tirallongues fresques! Un recorregut per l’obra d’en Rodari i les seves tècniques creatives. A càrrec de la Biblioteca Pública de Tarragona i la col·laboració d’Isabel Puñet, col·laboradora dels clubs de lectura infantils de la Biblioteca. Per a famílies amb infants a partir de 7 anys. Lloc: Plaça Corsini Places limitades. Inscripcions a la Biblioteca Pública de Tarragona

Dissabte 8 de febrer de 11h a 14h i de 17h a 20.30h
Firacontes, a l’exterior del mercat central serà l’ocasió per tastar la producció literària dels contes dels autors i les editorials. Expositors comercialitzant contes.
Enganxa’t a la lectura. Juguem a recomanar llibres! Has acabat un llibre i no saps què llegir? No pateixis podràs fer el teu recomanador personalitzat i tindràs a la teva disposició un munt de membres dels clubs de lectura que t’aconsellaran noves lectures. Amb la col·laboració dels clubs de lectura infantils, juvenils i d’àlbums il·lustrats de la Biblioteca Pública de Tarragona. Per a totes les edats i públics Lloc: Plaça Corsini
Anem al mercat de contes amb Un cistell ple de contes. Activitat que s’organitzarà al Mercat central la tarda del dissabte i que consistirà en fer una gimkana per tot el mercat on aniran cercant als protagonistes dels contes que s’aniran explicant a cada parada.

Diumenge 9 de febrer de 2020 a les 12h
Micròfon obert Un mercat de contes per tots els gustos i per tots els estils que es durà a terme al Teatret del Serrallo. L’atmosfera que es crearà al Teatret del Serrallo serà de màgia i il·lusió al voltant del moment únic d’explicar un conte. Participació al Micròfon obert: Inscripcions amb període obert del 20 al 31 de gener al correu electrònic de la biblioteca pública i que incorpora la possibilitat de participar al taller la Mon Mas que es durà a terme a la biblioteca el dilluns 3 de febrer de 2020 a les 18h per tal de cercar nous recursos d’inspiració i relat. Lloc: Teatret del Serrallo.

Més informació web de Combinats: http://www.combinats.cat/web/

Plaça Corsini.  by David Oliete.

 

by

La vida efímera dels paraigües

Ahir vaig sortir a fer uns encàrrecs. Plovia molt. Feia vent. I fred. El transport, com acostuma a passar en aquestes circumstàncies, exigia paciència. Vaig arribar tard.
En tornar, em va tocar fer un bon tros a peu i el vent em va girar el paraigües quatre vegades. La darrera, va quedar inservible i va acabar a la paperera. Vaig seguir caminant i vaig observar com a d’altres papereres hi havien deixat altres paraigües, també inservibles, amb les barnilles doblegades o trencades.


La imatge no deixa de ser poètica i vaig recordar un llibre bonic de la Maria Villa que es diu «Paraguas».

Es tracta d’un relat (o potser és una poesia) dels paraigües que, com el meu, acaben trencats i abandonats enmig de la pluja. El llibre compara les barnilles amb els ossos de les ales d’un ocell.

Les imatges en blanc i negre, a llapis, semblen extretes de fotografies. Algunes tenen un toc de blau.

El text, amb frases breus, potents, ens fa pensar en la sensació de rebuig i abandó que també es viu entre les persones.

«Paraguas» és una metàfora de la vida que poden entendre els nois i noies de primer curs de l’ESO.

LES DADES:
Títol: Paraguas
Autora i il·lustradora: Maria Villa
Editorial: Tragaluz Editores
Pàgines: 32
2014

by

La vida secreta de les llavors

Veient les imatges esfereïdores dels actuals incendis a Austràlia sembla que aquell país no tornarà a ser mai més igual. Les imatges circulen per les xarxes socials, pels diaris i per televisió. Em venen al cap llibres que expliquen als infants què cal fer per regenerar la natura. N’hi ha molts. Alguns clàssics com «Wangari i els arbres de la pau», «L’home que plantava arbres» o «Los viajes del abuelo» i d’altres més actuals. Dels que han sortit recentment, en comento un parell:

CENT LLAVORS QUE VAN VOLAR

Un arbre esperava, ple d’esperances. Què esperava? El dia adequat, el dia perfecte per alliberar les seves llavors!
I aquell dia, l’aventura comença. L’arbre allibera cent llavors…
Estem davant d’un llibre que ens convida a comptar. És com una classe de matemàtiques perquè a cada pàgina que passem anem veient com de les cent llavors que van volar, algunes cauen enmig de la carretera, a d’altres se les mengen els ocells o acaben al fons del riu… i així el nombre va minvant. Al final, n’hi haurà alguna que acabi en un bon terreny? Alguna acabarà convertida en un arbre adult? No perdem l’esperança!
«Cent llavors que van volar» és un llibre que ens acosta al coneixement de l’entorn i ens explica com poden ser de resistents les llavors, els arbres i la natura en general.
Escrit per la Isabel Minhós i il·lustrat per la Yara Kono segueix aquest estil peculiar dels llibres portuguesos que edita Planeta Tangerina.
A les darreres pàgines hi ha una informació que val la pena sobre els diferents tipus de llavors.
A partir de cinc anys

LES DADES:
Títol: Cent llavors que van volar
Autora: Isabel Minhós
Il·lustradora: Yara Kono
Traductora: Mireia Alegre
Editorial: Coco Books
Pàgines: 32
Barcelona, 2018

QUÈ ENS CAL?
Un altre llibre que ens parla d’arbres i de llavors acaba de ser publicat per Kalandraka. Es tracta d’un relat breu d’en Gianni Rodari titulat «Què ens cal?».
Comença amb una afirmació: Per fer una taula ens cal la fusta. I després va explicant el que cal per fer la fusta, el que cal per fer un arbre i així successivament… una llavor, etc. fins a un final que ens retorna, a manera de sil·logisme, a la situació inicial.
Al web de l’editorial llegim que «El relat segueix una successió lògica i esglaonada sobre l’origen d’un objecte quotidià, que culmina en una de les coses més profundes i, a la vegada, més belles de la naturalesa: per aconseguir quelcom ben gran, a vegades n’hi ha prou amb el mínim. Un llibre que uneix l’elegància de la geometria, tot seguint una estructura literària circular, amb la fragància de la poesia i l’originalitat de la proposta estètica.
Els collages de Silvia Bonanni practiquen aquest salt creatiu i transformador de l’art, amb una proposta elaborada i plena de colors que combina tota mena de retalls de paper imprès amb elements tèxtils.»
A partir de quatre anys

LES DADES:
Títol: Què ens cal?
Autor: Gianni Rodari
Il·lustradora: Silvia Bonanni
Traductora: Teresa Duran
Editorial: Kalandraka
Pàgines: 32
Barcelona, 2020

by

Coses que se’n van, que es transformen, que passen.


El títol és prou explícit. Les coses se’n van, ens diu. Però perquè marxin, abans han d’haver arribat, no?
L’autora italiana Beatrice Alemagna ens presenta unes situacions quotidianes en la vida dels infants per recordar-nos que, a la vida, tot passa (o gairebé tot) i ho fa amb alguns exemples compartits per molts de nosaltres. Comença recordant que la son se’n va i ens despertem però també que la pluja i el mal temps, donen pas al sol. A partir d’aquí, un enfilall de situacions que podem reconèixer: les notes musicals, les bombolles de sabó, els polls (agg!), els mals pensament, el fum d’una tassa de cafè, les llàgrimes, etc.
La curiositat de l’àlbum és que presenta les situacions a doble pàgina i entremig hi ha un full de paper vegetal translúcid que deixa entreveure i anticipar què passarà. Per exemple, a l’esquerra llegim «Una ferideta desapareix (gairebé)»

I en girar el paper vegetal veiem «sense deixar marques.»

De fet, el full vegetal sembla que s’endugui els problemes, és com una mena de filtre de les emocions.
A l’escola ho vivim contínuament. Des del moment que arriben acompanyants del pare o la mare i aquests desapareixen. O quan hem d’aturar l’activitat perquè ha parat de ploure i anem a veure l’arc de Sant Martí.
Les il·lustracions a gouache confereixen un aspecte curiós, diferent, i ressalten l’estil particular d’aquesta autora.
És un llibre per llegir en companyia dels nens petits i anar comentant les situacions. Primer, llegir la pàgina de l’esquerra i, després, pensar que passarà quan girem el full semitransparent. És divertit veure ara els ulls tancats, ara oberts, ara una boca amb dents, ara sense dents.
Un llibre per parlar de les pèrdues, de les físiques i les emocionals. Comentar les situacions que s’esmenten serveix per esvair la possible angoixa que es genera en alguns infants.
El final està ben pensat perquè ens parla de la única cosa que no canvia, de la seva immutabilitat i solidesa.

I sobre el format, una mica més de generositat en les mides potser hagués fet l’obra més lluïda. Ei, potser…
Els full de paper vegetal semblen prou sòlids. En mans dels nostres alumnes aguantaran, oi?
Recomanat a partir de quatre anys.

LES DADES:
Títol: Les coses que se’n van
Autora i il·lustradora: Beatrice Alemagna
Traductora: Aurora Ballester
Editorial: Combel
40 pàgines
Barcelona, 2019

La “promo” de l’editorial:

by

Bruno Munari i l’esperit de la infància

De tant en tant toca endreçar la biblioteca personal. És en aquestes ocasions quan un llibre et troba i et fa venir al cap els bons moments compartits. M’ha passat recentment amb els llibres d’en Bruno Munari, els de la col·lecció de «Corraini editore», que encara conservo. Els he tornat mirar i he comprovat la seva potència visual i plàstica. Són uns llibres que en Munari va fer l’any 1945 (fa més de setanta anys) i que mantenen el seu esperit, la curiositat de conèixer, de descobrir, de comunicar.

Munari va ser un precursor dels àlbums il·lustrats però sobretot de com s’han d’organitzar els espais, els moviments, l’arquitectura de l’obra escrita.
Se n’ha parlat abastament dels seus “I prelibri”, una joia per als infants de la primera infància, ideals per a les escoles bressol, però hi ha altres llibres d’en Munari que convindria tenir a les escoles, com la “Storie di tre uccellini”, per exemple.

La «Història de tres ocellets» explica que hi ha tres ocells tancats en una gàbia. El llibre ens narra com van acabar tancats allà i ens va contant les seves històries usant fulls que amaguen parts del relat, obligant-nos a obrir-los com si fossin gàbies i així alliberéssim els ocells.
Aquest conte forma part d’una sèrie que va dedicar-li al seu fill Alberto. Són llibres amb pestanyes, forats i dissenys grans i elegants que conviden a un joc de descoberta i d’investigació, i que et deixen encisat per la màgia que pot crear el paper.

Qui era en Bruno Munari? Nascut a Milà el 1907, va conrear múltiples activitats artístiques (dissenyador, pintor, escriptor, professor a la Universitat Harvard, etc.) i no es va identificar amb cap moviment artístic concret. Munari era, sobretot, un observador, com un nen curiós per descobrir contínuament els múltiples aspectes de la realitat que ens envolta, per posar de relleu fins i tot els aspectes invisibles.

Llegint la seva biografia, s’entén perfectament el personatge. Si aneu a «youtube» i feu una cerca, trobareu nombrosos documents dels tallers que feia amb infants i segur que podreu fer-ne de semblants amb els vostres alumnes.

by

«El mur al mig del llibre», una narració sobre els prejudicis

El llibre que ha tingut més èxit entre les criatures de la família aquestes vacances de Nadal ha estat «El mur al mig del llibre». L’he llegit moltes vegades i he trobat detalls que el fan molt recomanable, malgrat la seva aparent senzillesa.
Perquè els ha agradat tant a la canalleta? Què el fa tan atractiu? Una de les singularitats és que (com passa cada vegada més amb diversos autors, i en aquest cas també l’il·lustrador) trenca la famosa «quarta paret» i fa que els personatges interactuïn amb el lector que és qui se n’adona del que està passant realment.
Quan arriba el llibre a les teves mans has d’estar atent a diversos detalls que són els punts forts de la narració. Per exemple, al principi t’has d’adonar que al terra hi ha un maó caigut. És crucial perquè és el maó que falta al mur que hi ha al mig del llibre i que el personatge principal —una mena de petit cavaller medieval amb armadura— s’afanya a agafar i mirar de col·locar al capdamunt del mur.
Mentrestant, a les pàgines senars veiem el que hi ha a l’altra banda i quan avancem pàgines ens n’adonem que el rinoceront, el tigre i el goril·la que semblaven perillosos fugen espantats per un ratolí. Bé, altra cosa és l’aparició de l’ogre.
En paral·lel, a la banda de l’esquerra, a les pàgines parells, mentre el cavaller està reparant el mur que segons ell el protegeix, un cocodril amenaçador apareix i les aigües comencen a pujar.
Anem passant pàgines i els esdeveniments succeeixen ràpidament mentre que el petit cavaller ni se n’adona del que està passant a la seva banda de mur. Està convençut que és la segura i que a l’altra banda passen coses terribles. Fins i tot hi ha un ogre!


És una història encantadora, ben construïda i que permet observar com en Jon Agee ha cuidat tots els detalls. Per exemple, l’ús dels espais blancs. És genial comprovar com van passant de l’esquerra a la dreta progressivament.
L’ús de les formes també mereix especial atenció. Fixeu-vos en l’escala, per exemple, com es recolza sobre el mur formant un triangle que s’equilibra amb les figures dels animals de la dreta on fins i tot el tigre sembla que adopta una posició simètrica amb l’escala. Quelcom de semblant passa amb l’ogre i el cocodril, «figures mirall» podríem dir.


L’ús del text és curiós perquè sempre està a la part on és el cavaller. Primer a l’esquerra i quan el cavaller passa a la dreta del mur, el text també salta.
L’ús del color, ah!, està ben pensat. Tons blaus i verd a l’esquerra, marrons i carbassa a la dreta.
No us perdeu les imatges còmiques de l’ànec o els ulls dels personatges que recorden als magnífics ulls que dibuixa el gran Jon Klassen.


Un llibre molt potent que, sobretot, conté un missatge sobre els prejudicis que tenim les persones. És el que cal reforçar quan l’expliquem als infants de cicle infantil. És allò que ens vol transmetre l’autor.
A l’editorial diuen que «Jon Agee ens parla de com n’és, d’important, eixamplar horitzons, obrir-nos a nous mons (interiors i exteriors) que ens enriqueixen i són la nostra veritable fortalesa.» Totalment d’acord.
Recomanat per a infants de cicle infantil i inicial.

LES DADES:
Títol: El mur al mig del llibre
Autor: Jon Agee
Il·lustrador: Jon Agee
Editorial: La casita roja
Pàgines: 48
Barcelona, 2019