Ahir vaig sortir a fer uns encàrrecs. Plovia molt. Feia vent. I fred. El transport, com acostuma a passar en aquestes circumstàncies, exigia paciència. Vaig arribar tard.
En tornar, em va tocar fer un bon tros a peu i el vent em va girar el paraigües quatre vegades. La darrera, va quedar inservible i va acabar a la paperera. Vaig seguir caminant i vaig observar com a d’altres papereres hi havien deixat altres paraigües, també inservibles, amb les barnilles doblegades o trencades.

La imatge no deixa de ser poètica i vaig recordar un llibre bonic de la Maria Villa que es diu «Paraguas».

Es tracta d’un relat (o potser és una poesia) dels paraigües que, com el meu, acaben trencats i abandonats enmig de la pluja. El llibre compara les barnilles amb els ossos de les ales d’un ocell.

Les imatges en blanc i negre, a llapis, semblen extretes de fotografies. Algunes tenen un toc de blau.

El text, amb frases breus, potents, ens fa pensar en la sensació de rebuig i abandó que també es viu entre les persones.

«Paraguas» és una metàfora de la vida que poden entendre els nois i noies de primer curs de l’ESO.

LES DADES:
Títol: Paraguas
Autora i il·lustradora: Maria Villa
Editorial: Tragaluz Editores
Pàgines: 32
2014