Fa tres anys, l’Aurora Rincón va iniciar un estudi sobre competències lectores i èxit escolar. El seu objectiu era facilitar una visió general sobre el tema amb la intenció d’aportar reflexions de valor per a la millora de la qualitat educativa a través de la lectura. El contingut del seu treball ha estat elaborat a partir d’una revisió de la literatura sobre el tema, així com d’una prospecció d’experiències i converses amb experts en la matèria.
Va fer dinou entrevistes a responsables de projectes de formació de lectors i experts en la matèria, va visitar vuit projectes in situ i un grup de deu experts van participat en un seminari per valorar i consensuar l’anàlisi de la informació recopilada. Vam tenir l’honor de participar d’aquest estudi. l’Aurora ens va visitar a l’escola i vam mantenir una càlida xerrada. Li estem agraïts que hagi inclòs en el seu informe les nostres experiències.
Ara es presenta el llibre. L’acte serà el proper dimarts 12 de març de 2013 a les 18.00 h a l’EspaiCaixa Casa Macaya (passeig de Sant Joan, 108. Barcelona)
Intervindrà: Aurora Rincón Bonet, llicenciada en història, Màster en Recerca en Didàctica de la Llengua i de la Literatura, i autora de l’informe Competències lectores i èxit escolar que es presenta en l’acte.
També participaran: Lluís Anglada, director del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya, Mariona Trabal, mestra i responsable de la biblioteca escolar de l’Escola Orlandai de Barcelona, i Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Moderarà Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill.
Si no hi podeu anar, podeu descarregar tot l’informe clicant aquí.
Fitxa del llibre:
Competències lectores i èxit escolar
Autora: Aurora Rincón Bonet
Col•lecció: Informes Breus
Núm.: 37
Nombre de pàgines: 164
Any de publicació: 2012
Si voleu assistir heu d’entrar al web de la Fundació Bofill i incriure-us. Jo ja ho fet. Ens veiem dimarts!
Entrem en la literatura per la via de la intel·ligència i el raonament però hi ha una altra forma d’acostar-s’hi a través de la sensibilitat musical. La música i la llengua, les paraules i els sons, tenen una relació directa mitjançant les cançons i, per això, el mestre especialista de música ha d’estar predisposat a ser un bon mestre de llengua, també.
Música i literatura van del bracet. Hi ha nombroses obres literàries que tenen com a protagonista un instrument (El violí d’en Patrick), un músic (Sofia, la vaca que estimava la música), un estil musical (Ruby canta un blues), una cançó (Paf el drac màgic) o una referència musical (El cant de les balenes). A través de la literatura podem fer el pas, de forma natural i directa, envers aquesta àrea de coneixement.
La música relaciona la poesia, les matemàtiques, la geografia, la ciència i la llengua. A l’aula de música, abans d’escoltar les cançons, es llegeix el seu text, es comenta el seu significat i s’analitzen les rimes. També es juga amb les paraules, es creen ritmes, es descobreixen sonoritats, etc.
De tot plegat en parlem a l’article de març de la revista GUIX. Si el voleu llegir només cal que cliqueu aquí o entreu a l’apartat Publicacions/articles/GUIX on vaig guardant tota la sèrie “viure la lectura”.
L’article l’hem titulat Llegir amb les orelles. Sobre la lectura a l’aula de música i es troba a la secció “viure la lectura” de la revista GUIX núm. 392 corresponent al mes de març de 2013. En castellà s’ha publicat a AULA.
Benjamin Lacombe és un jove il·lustrador francès (va néixer l’any 1982) amb un gran prestigi internacional. Les seves imatges són molt atractives, molt elaborades i tenen força màgia. Ha publicat més de quinze llibres i cadascun d’ells mereix una atenció especial perquè són veritables joies.
L’estil dels seus dibuixos és molt característic, sobretot pels ulls dels seus personatges, grans i expressius, amb color i amb calor.
Els llibres de Lacombe que podem trobar a casa nosta els publica Baula. Potser un dels més extraordinaris sigui Cuentos silenciosos, un pop-up on presenta diferents personatges dels contes tradicionals com Pinotxo, la Caputxeta, Barbablava o Peter Pan, entre d’altres. A continuació, podeu veure el fantàstic booktrailer de presentació que es va fer per a l’edició francesa “Il était une fois…”
Altres àlbums il•lustrats són: Genealogía de una bruja. Explica la història d’una petita bruixa que encara no sap que significa ser bruixa. El text és d’en Sébastien Perez, amb qui ha realitzat altres contes, tots ells magnífics. Es publica en castellà Edelvives.
Els amants papallona. Ens narra una història d’amor impossible, on es mesclen la tradició, amb els sentiments. Les imatges són molt poètiques, l’acció se situa al Japó. Melodía en la ciudad
És el que treballarem els propers mesos a l’escola i ens conta la història d’una ciutat industrial sòrdida on arriba un circ i altera la vida d’un nen. Aquest nen, l’Alejandro, no té un altre futur que treballar, com tothom, a la fàbrica del poble. L’arribada del circ li oferirà la possibilitat de ser ell mateix, de fer allò que li agrada i de descobrir el seu potencial humà. El nen sent que hi ha vida més enllà de la que els seus pares, preocupats pel seu futur, li han planejat.
però amb el circ arriba una noia, l’Elena que li canviarà la vida i el seu món. Aquesta és qui permet que el noi entri en el món del circ. Li fa de guia i també té amb ell una història d’amor que es desvetlla a l’epíleg.
El noi trobarà finalment una passió, trobarà el seu lloc i s’haurà d’enfrontar a l’estretor d’una societat trista i tancada i també als seus pares.
L’arribada del circ porta uns personatges diferents, els artistes, que vénen amb el seu estil de vida a aquest indret que els percep com animals de fira, inquietants i poc recomanables. Els gitanos són una comunitat oberta que dóna la benvinguda amb els braços oberts a l’Alejandro, un “paio” ros, que no té res a veure amb ells i a qui ensenyen tot el que saben: la seva música.
Es tracta d’una narració amb una estructura formal i clàssica: Primer es situa la vida a una ciutat grisa, després arriba el circ i es produeix la primera trobada de l’Alejandro amb l’Elena, la noia gitana. Després hi ha el primer espectacle al que assisteix el noi i el càstig corresponent i s’acaba amb la fugida del noi per assistir a l’últim concert i reconciliar-se amb els pares.
Hi ha dos elements claus que cal mencionar: el pròleg i l’epíleg. Mentre que tota la història és en tercera persona, explicada per un narrador que es situa fora de l’acció, aquests dos passatges son paraules de l’Elena adreçades a l’Alejandro.
També hi ha dos espais ben diferents: la ciutat grisa, tancada, industrial, sorollosa, trista, freda, tradicional. i el circ obert, acolorit, musical i càlid.
A destacar les il•lustracions intenses que ocupen les pàgines dobles i complementen el text.
La nostra intenció es treballar el conte des de tres vessants:
Des de la música, descobrint el món del flamenc, fent una recerca i algunes audicions de “cante jondo”. Intentarem aconseguir les cançons que apareixen a l’annex final del llibre per aprendre’n alguna.
Des de l’expressió plàstica, analitzarem el primer dibuix de la ciutat grisa, el comentarem i observarem el color de la caravana del circ. Potser proposarem una activitat d’il•lustrar el nostre barri amb colors grisos, blancs i negres, i incorporar algun element intrús de color, a la manera de “melodia en la ciudad”
Des de l’expressió escrita ens endinsarem en el món del circ, fent un petit llibre col·lectiu de personatges del circ, prèvia recerca i/o discussió col•lectiva (trapezistes, pallassos, domadors, etc)
Benjamin Lacombe també ha il·lustrat:
Ondina,Blancaneu, L’herbari de les fades, Rossinyol, Cuentos macabros Cereza Guinda i Notre Dame de París.
I si voleu conèixer més sobre aquest autor…
El dia 28 de febrer, a la tarda, en Chené Gómez va conduir un taller amb els alumnes de P5 que havien treball un dels seus contes: Llopferoç. Va ser una activitat molt reeixida en la que els infants van elaborar un “llopferoç” gegant. Després, Chené, artista plàstic malagueny, un aventurer que il•lustra contes infantils va tenir la deferència d’assistir a la tercera tertúlia “BERENAR I LLIBRES” on va compartir les seves vivències. Berenar i llibres és una activitat adreçada als pares i a les mares dels alumnes de l’escola i i té com a finalitat conèixer, aprofundir i difondre la literatura infantil i juvenili tot el que amb ella es relaciona.
L’activitat està conduïda i dirigida per l’equip de biblioteca que n’és l’encarregat del suport tècnic (tria de materials, infraestructura, coordinació i moderació). La participació és totalment flexible i voluntària.
Val a dir que tots els assistents vam sortir encantats d’haver conegut aquest home tan entusiasta i positiu, aquest Petit Príncep, i sobretot vam tenir la sort de conèixer els seus projectes vinculats amb Creart, Organització No Governamental per el Desenvolupament (ONGD) de la qual n’és el fundador i que mitjançant tallers artístics per a nens impulsa projectes en llocs econòmicament depauperats del Tercer Món. Com ell mateix ho explica: “El arte me permite acercarme a las personas, jugar con ellas y compartir, por lo tanto, es el vehículo idóneo para educar”.
En Chené ha treballat amb infants del Senegal, Palestina, Colòmbia, Thailàndia, l’Índia i ha arribat fa molts pocs dies de la franja de Gasa on ha desenvolupat un dels seus projectes artístics.
Si voleu conèixer més sobre aquest il·lustrador (els seus llibres els publica OQO, on a més a més de Llopferoç, podreu trobar El viatge de les papallones i Como perro y gato) podeu llegir una entrevista per a la revista digital sosperiodista clicant AQUÍ i també informacions sobre la organització Creart aquí.
Us passo unes imatges del seu pas per l’escola.
L’escriptor alemany Otfried Preussler va morir el dia 18 de febrer a l’edat de 89 anys.
Va escriure llibres infantils mítics i que formen part dels clàssics de la literatura infantil, com ara “El bandido Saltodemata”, “La petita bruixa” o “Nosaltres, els de Vilaximpleta”. Preussler opinava que “Els nens són el públic més intel·ligent i millor que pugui desitjar un comptador d’històries”
Fa més de vint anys, quan s’estudiava l’EGB a l’escola, els alumnes de tercer tenien “la pequeña bruja” com una de les lectures obligatòries i recordo que ho disfrutaven molt. Algun curs també vam llegir les aventures de “El bandido Saltodemata”. No sé si ara els alumnes de tercer de primària podrien llegir aquests contes…
De tota manera, no estaria malament que els propers dies dediquem algunes estones a recordar aquest autor, el presentem als nostres alumnes i fem una lectura en veu alta del primer capítol, com a mínim.
Ja estan disponibles els vídeos de la Trobada pedagògica “Lectura i èxit educatiu” celebrada el dissabte 15 de desembre a l’auditori del CaixaFòrum de Barcelona.
Han quedat molt bé, molt professionals i vull felicitar, novament, a l’organització d’aquestes jornades que van aplegar 340 mestres i professors un dissabte al matí, pel rigor i l’entusiasme amb que van conduir la jornada i amb la sensilleza amb la que van resoldre els petits problemes. Un agraïment especial a l’Àlex Cossials.
Agraïm a l’Óscar Carreño el regal impagable de fer-nos a mans una petita meravella de noranta pàgines que sota el títol de Clubes de lectura ens fa, si no ho som encara, defensors de la lectura i dels llibres.
Llegir Clubes de lectura és com traspassar la porta d’accés a un món meravellós perquè el llibre no només parla de com funcionen els clubs de lectura (que això els qui els hem disfrutat ja ho sabem) sinó que parla de LITERATURA, d’aquesta literatura que ens apassiona i ens permet viure altres vides, ser més feliços i millors persones.
Els qui coneixem l’Óscar i hem tingut la sort de compartir les seves sessions, podem dir que tot el que explica (i ho fa requetebé!) és nomes una part d’allò que Hemingway anomenava la punta de l’iceberg, i sabem que al darrera de les seves paraules hi ha un grapat d’hores de lectures (i relectures) per fer-nos a mans les joies literàries que ens han il·luminat i ens han conduit per camins inexplorats i, a vegades, laberíntics.
El llibre conté una allau de referències que t’inviten a passar per la biblioteca i continuar llegint. Aquí rau, crec, el valor d’aquest “assaig”(?), “llibre divulgatiu” (?) o “quadern informatiu” (?)… el nom no fa la cosa.
Lectura MOLT recomanable per als lletraferits en general, optimistes, entusiastes i amants de la lectura.
Gràcies Óscar!
Carreño, Óscar. Clubes de lectura. Editorial UOC. Barcelona, 2012 Col·lecció “el profesional de la información” núm. 11
Aquest Sant Jordi que ja albirem serà especial perquè farem un homenatge a la poetessa Joana Raspall, recordant que d’ací a no res, l’u de juliol, farà 100 anys. Estem preparant la lectura i/o representació d’alguns dels seus poemes. I serà especial perquè a moltes escoles de l’Hospitalet i de Catalunya es faran accions similars.
Gràcies a la coordinació de la Pilar Domínguez, companya mestra del Centre de Recursos Pedagògics i de la Núria Vila, bibliotecària de la ciutat, estem preparant, també, una festassa cap a final de curs on podrem veure tot el que haurem fet, que serà molt.
Si voleu conèixer o saber perquè estimem la Joana Raspall podeu clicar aquí i trobareu el primer DOSSIER JOANA RASPALL que hem elaborat a l’escola Sant Josep – El Pi.
Si, a més a més, voleu més informació, podeu enllaçar amb: CRP L’Hospitalet El wikispace centenari de la joana raspall El bloc de la Joana El web de la Joana Raspall
Aprofito per comentar que el post que estàs llegint és el número 100 d’aquest bloc i que és possible gràcies a tu, lector amic, lectora amiga.
Els qui ens encarreguem d’una biblioteca escolar, potser hauríem d’aprendre dels supermercats, dels que és impossible sortir sense haver localitzat els productes de la llista de la compra. La retolació, la distribució estratègica de les novetats, l’ordre, la netedat, etc., tot són facilitats per trobar les galetes de coco, la llet desnatada o el dentifrici per a genives delicades.
A la biblioteca, en canvi, ens costa trobar estratègies per atansar els llibres als infants. Una manera atractiva de fer-ho és amb els book trailers. Un book trailer és la versió literària dels trailers que acostumem a veure al cinema o la televisió. Es tracta de promocionar un llibre emprant el format vídeo (o videoclip).
Un book trailer ha de ser curtet i ha de tenir certa gràcia per encomanar les ganes de llegir el llibre que es presenta.
Els alumnes que volen recomanar un llibre ho poden fer usant un programa d’edició tipus Movie Maker (ve per defecte en el software de Windows i és senzill de fer anar).
En els darrers temps, s’estan impulsant els book trailers amb un resultat que normalment sorprèn als propis alumnes. A més, la satisfacció de fer un treball cooperatiu estreny i cohesiona el lligams entre el grup.
De book trailers en parlem a l’article de de febrer de la revista GUIX, Si el voleu llegir només cal que cliqueu AQUÍ o entreu a l’apartat Publicacions/articles/GUIX on vaig guardant tota la sèrie “viure la lectura”.
L’article l’hem titulat Viatjant a través del vent, sense por a l’huracà. Les tècniques de màrqueting aplicades a la biblioteca escolar.
Un exemple de book trailer és aquest de l’editorial Fondo de Cultura Económica. És del llibre Alícia que va il·lustrar la Rebecca Dautremer.
Les cinquenes Jornades de Biblioteques Escolars de Catalunya ja tenen data. Es celebraran els dies 5 i 6 de març a Barcelona. Són una altra oportunitat per retrobar-nos amb els companys i companyes que creiem en la biblioteca escolar com a motor del canvi educatiu.
He fet la inscripció a través del magnífic web que el Col·legi de Bibliotecaris i Documentalistes. Allà hi trobareu tota la informació (ponents, presentació d’experiències, conferències, etc). Podeu enllaçar AQUÍ.
Fa tres anys, l’Aurora Rincón va iniciar un estudi sobre competències lectores i èxit escolar. El seu objectiu era facilitar una visió general sobre el tema amb la intenció d’aportar reflexions de valor per a la millora de la qualitat educativa a través de la lectura. El contingut del seu treball ha estat elaborat a partir d’una revisió de la literatura sobre el tema, així com d’una prospecció d’experiències i converses amb experts en la matèria.
La invitació a la lectura 