Train Kids, una novel·la juvenil impactant

5238_TRAIN KIDS pagesLa novel·la Train Kids es basa en fets reals. Train kids és el nom que reben els 50.000 joves que cada any abandonen el seu país d’origen (Guatemala, Hondures i el Salvador) amb l’objectiu d’arribar als Estats Units creuant tot Mèxic en tren. La pobresa extrema els empeny al viatge migratori més perillós del món, segons Amnistia Internacional. Tema d’actualitat avui a Europa, l’emigració d’Amèrica Llatina cap als Estats Units existeix des de fa molts anys i cap govern de cap país ha volgut posar remei.

Dirk Reinhardt va escriure aquesta novel·la en la que uns adolescents marxen en secret cap als Estats Units, seguint la ruta dels trens de mercaderies que travessa Mèxic. Al llarg del viatge els nois han de superar el desert i les muntanyes, suportar les incursions de calor i fred i fugir dels bandits i de la policia.
Migrantes viajan sobre "La Bestia", tren carguero que es utilizado para cruzar MŽxico.

Cinc joves emprenen el viatge: en Fernando de 16 anys que és el líder, en Miguel de 14, el nen indi Emilio, la noia Jazmina i l’Ángel. El viatge és dificultós i molt perillós. Saben que «de cent persones que travessen el riu, només deu poden superar Chiapas, tres arriben al nord, a la frontera, i només una aconsegueix passar-la». Són immigrants il·legals i els esperen més de dos mil quilòmetres a través de Mèxic, a dalt dels trens de càrrega.

“Per què no ens deixen anar on volem?” pregunta en Miguel repetidament. Des del seu punt de vista, és una pregunta lògica. Són perseguits per la policia, per les autoritats i per les bandes criminals que roben els refugiats o fins i tot els assassinen. Aquests cinc joves estan fora de la llei i ningú no els protegeix. La pregunta d’en Miguel  ens colpeja el cervell repetidament i quedem enganxats a aquesta “road movie” dura, existencial i política.

2AC6038CB

L’autor es va documentar sobre el terreny, va entrevistar joves i va constatar la veracitat dels fets que explica, de manera que el relat es converteix en colpidor, justament perquè és real. Train Kids és una novel·la crua, que no ens deixa indiferents.

Recomanable també per a un públic adult.

La novel·la va estar inclosa en la prestigiosa llista internacional White Ravens dels millors llibres infantils i juvenils el mateix any de la seva publicació (2015). Ha rebut diversos premis a Alemanya, entre els quals destaca el de la Fundació Friedrich-Gerstäcker de Braunschweig (2016), distinció que s’atorga cada dos anys a l’obra per a joves que millor defensi els valors del respecte i de la tolerància entre cultures.

L’any 2013 es va rodar una pel·lícula (la jaula de oro) sobre el mateix tema que té moltíssimes similituds amb la novel·la… No sé si hi estan relacionades, la novel·la i la pel·lícula, però ambdues valen molt la pena.
Si voleu llegir les primeres pàgines de Train Kids podeu clicar AQUÍ

Un document per treballar el conte a l’Institut: AQUÍ

Les dades
Train Kids
Dirk Reindhardt
Ed. Nandibú
352 pàgines
2016

Un perro en la biblioteca

El secreto del Unicornio. Las aventuras de Tintínlas-aventuras-de-tintin-cartel3

Por las bibliotecas de película circulan todo tipo de personajes. Vemos a escritores, niños, femmes fatales e incluso maleantes, pero los usuarios más frecuentes, los que se llevan la palma, son los periodistas y los detectives. Como en el caso de El secreto del Unicornio, película basada en tres cómics de Hergé: El secreto del Unicornio, El cangrejo de las pinzas de oro y El tesoro de Rackham el Rojo.

La cinta de animación —se hizo una versión en 3D— utiliza la técnica de captura de movimiento que consiste en que los actores interpretan, además de las voces, los movimientos y gesticulaciones de sus personajes y luego en el estudio se digitalizan las imágenes con técnicas de fotogrametría.

Al principio de la película Las aventuras de Tintín, después de la presentación maravillosa de los créditos, de culto, vemos a Tintín paseando por un animado y popular mercadillo de antigüedades de Bruselas donde encuentra y compra una maqueta a escala de una antigua nave llamada El Unicornio.
Tras una serie de sucesos preocupantes, Tintín sospecha que el barco guardaba algún secreto y decide averiguarlo. Dirigiéndose a su perro Milú, le dice:

—Algo pasa con este barco. Iremos al único lugar donde pueden tener una respuesta.

libroY, claro, encaminan sus pasos hacia la biblioteca. El espacio que aparece ante nuestros ojos es oscuro, con columnas imponentes, las típicas lámparas verdes sobre las mesas y mucha madera recubriendo las paredes. Es de noche y una tormenta descarga rayos furiosos cuyos destellos penetran por las altas vidrieras. La panorámica nos recuerda a algunas gélidas y silenciosas iglesias, un pensamiento recurrente y que quizá vaya asociado a que durante muchos siglos los conventos han sido los únicos lugares de lectura y de escritura, tranquilos y silenciosos, como las bibliotecas. Pero en nuestro pensamiento se cruza otra imagen, asimismo recurrente, y evocamos los cementerios, criptas del olvido, depósitos del saber, lugares donde moran los muertos, los escritores muertos, con los que nos comunicamos gracias a su obra. Hay una frase de Stefan Zweig, en Mendel el de los libros, refiriéndose a que detrás de cada libro hay un hombre, a menudo muerto. Esa es una de las virtudes de la lectura, la posibilidad de comunicarnos con personas que vivieron en otras épocas, hace diez, cien o mil años.

Un plano corto nos muestra a Tintín sentado en una mesa, rodeado de viejos y pesados libros, sosteniendo en sus manos un volumen abierto por la página que cuenta la tragedia de El Unicornio. Tintín lee en voz alta:
—“¡Aquí está!… Francisco de Haddock, del castillo de Moulinsart, capitán del desafortunado El Unicornio. Su nave zarpó de Santo Domingo en 1698, en una de las peores travesías en la historia naval, y el barco jamás llegó a su destino. Fue atacado por piratas…”

escena en la bibliotecaTintín lee en voz alta y para que los espectadores nos interesemos por los misterios que envolvieron aquella nave, de tanto en tanto se detiene y se dirige a su inseparable Fox terrier para preguntarle, por ejemplo, “¿Qué escondería el barco. Milú?”

Se puede disculpar que Tintín lea en voz alta porque en la biblioteca no hay nadie, exceptuando un personaje que se vislumbra escondido entre los anaqueles y que parece seguir las andanzas del protagonista. Pero lo que realmente sorprende es la presencia de un perro, Milú, en la biblioteca, sentado en una silla y babeando sobre los libros. Es una imagen que molesta a nuestro ego bibliotecario y que no se entiende, a no ser que el mensaje inconsciente sea que la biblioteca es un lugar de acceso libre, gratuito y agradable.

carteristaEn las bibliotecas se permiten el acceso de perros en determinadas ocasiones y bajo control. Es el caso del Programa R.E.A.D. de Lectura con Perros (Reading Education Assistance Dogs) que, con fines terapéuticos, ayuda a mejorar las habilidades de lectura de los niños mediante la intervención de perros especialmente adiestrados para leer con ellos. También se permite el acceso de los perros guía o perros lazarillo que acompañan a las personas ciegas que van a consultar los libros escritos en braille o los audiolibros.

Unas escenas más adelante la cinta nos sitúa en casa de Arístides Silk, un carterista profesional, personaje curioso y ordenado que conserva las carteras que ha ido robando, alfabéticamente bien clasificadas en las estanterías, atendiendo a los principios de la biblioteconomía: Los nombres de los propietarios de las carteras bien visibles para facilitar su localización y los ejemplares más notables de la colección puestos de cara para despertar curiosidad.

Otra escena graciosa, relacionada con los libros, sucede cuando Tintín y el capitán Haddock subidos a una avioneta que no saben pilotar, abren el salpicadero y leen el manual de instrucciones allí depositado. ¡Ah! Los libros salvadores.

Los amantes de las aventuras de Tintín ya estamos esperando que llegue diciembre de 2016, fecha en que está previsto el estreno de una segunda entrega titulada Las aventuras de Tintín. Los prisioneros del sol, dirigida por Peter Jackson y basada en los cómics “Las siete bolas de cristal” y “El templo del sol“.

Aquest escrit forma part de la sèrie d’articles sobre Bibliotecas de Película que escrivim per a la revista MiBiblioteca. El podeu llegir complet al número 46 (veranos 2016)

El trailer de la película, a continuació:

Auferat hora duos eadem… la història de Filemó i Baucis

ekare-lemniscates-filemon-y-baucisHistòries d’amor n’hi ha a cabassos a la literatura i també a la literatura infantil i juvenil però una de les que m’ha acompanyat des de fa molts anys és la de Filemó i Baucis. Ovidi la va recollir al llibre Metamorfosis on trobem un bon grapat de llegendes, contes i mitologies. Fa uns mesos, l’editorial Ekaré va publicar, a proposta de Lemniscates, una adaptació d’aquesta història per a una nova col·lecció que s’ha encetat recentment. El resultat és un llibre de mides reduïdes (13 x 17 cm), molt bonic.
A dins trobem una adaptació lliure amb uns dibuixos fets amb linòleum en blanc i negre, que són força poètics. A cada pàgina, a més, hi ha un toc de color vermell que serveix perquè fixem la mirada en un detallet o dos que aparentment no són l’objecte principal de l’escena.vinetaFilemon
És un llibre que té un doble objectiu, al meu entendre. D’una banda, reforça la idea d’amor. La frase del llatí original (auferat hora, duos eadem…. que la mateixa hora se’ns endugui a tots dos) està al mateix nivell d’altres frases mítiques com aquella de “Love story” (amor significa…) però també hi ha un altre missatge molt potent, sobretot ara que durant els darrers mesos hem viscut (i encara vivim) la vergonya del tracte que hem donat als refugiats que truquen a la nostra porta.

Segons la mitologia, Filemó i Baucis eren una parella d’ancians units des del primer dia que es van conèixer. No tenien grans propietats ni fortunes i vivien en una casa senzilla i humil.

lemniscates-filemon-y-baucis-ekare-2
Un dia, el déu Zeus i el seu fill Hermes van baixar a la Terra amb aspecte d’ésser humà. Anaven demanant allotjament i hospitalitat casa per casa per veure l’amabilitat de la gent però ningú no va ser capaç d’obrir les portes a aquests dos déus disfressats de captaires. Els únics que els van rebre amb les mans obertes van ser Filemó i Baucis que els hi van oferir el poc que tenien i més.
Zeus, en recompensa, els hi va concedir un desig i li van demanar que poguessin morir junts, l’un al costat de l’altre. Aleshores, els va convertir en arbres, en Filemó es va transformar en un roure i la Baucis en un til·ler.
Crec que aviat sortirà una segona adaptació d’un conte d’Ovidi. Mentrestant podeu tafanejar pel web de Lemniscates, a qui recentment li han concedit un premi pel seu magnífic ARBRES.

http://www.lemniscates.com/

DSC04778 (2)

Leer es cosa del Burro

portadamibiblioteca14A l’últim número de la revista MiBibioteca que acaba de sortir hi ha un article que m’ha agradat de llegir. Es diu “Leer es cosa del Burro. Programa leer en familia en la Chucua del Burro.” L’ha escrit en Juan Camilo Tobón Cossio i descriu la posada en marxa i desenvolupament d’un programa anomenat Leer en familia que fan a Bogotà. Es tracta d’una proposta de promoció i animació a la lectura que busca alternatives que vagin més enllà de les parets de la biblioteca.
Al cor mateix de Bogotà, enmig de les presses, els embussos dels cotxes, el soroll de les màquines i l’estrès habitual, han trobat un lloc per llegir en família que els permet, de mica en mica, acostar-se a un silenci que costa de trobar, un diàleg interminable amb el que van ser, amb el que són i amb el que volen ser; una bonica utopia en la qual la Biblioteca Pública de Bogotà fa de companya de camí.
Els assistents a aquest programa tenen, l’últim dijous de cada mes, la possibilitat d’accedir a un espai conegut com Humedales del Burro i gaudir de la lectura, la història i la trobada amb altres persones en un ambient que, tot i estar enmig de la ciutat, els connecta amb el misteri, la tradició i la natura.
Aquestes sessions de lectura a l’aiguamoll es duen a terme en tres fases:

En primer lloc, les persones que volen assistir són convocades a les instal·lacions de la Biblioteca, on se les convida a un exercici d’escriptura en què redacten una carta per a la zona dels aiguamolls; allà aboquen els sentiments, records, bons desitjos i, sobretot, la memòria de la seva relació amb l’aiguamoll.tintal_1

En segon lloc, fan un recorregut a peu per la reserva natural, observant el paisatge sota les indicacions d’una persona experta en la vida de la zona: la seva flora, la fauna i la topografia.

Finalment s’explica o es llegeix un conte, mite, llegenda, poema, etc. que els quedi en el record. A los Humedales del Burro la natura i els llibres es donen la mà per conversar i descobrir un univers ple de correspondències, connexions i novetats.

humedal2

Podeu llegir l’article complet clicant AQUÍ

En aquest mateix número de MiBiblioteca hi ha un article que he escrit a la secció “bibliotecas de película” en el que parlo de “El secreto del Unicornio”, la cinta d’animació basada en els còmics de Tintín. Un altre día us en faré cinc cèntims.

Grans amics, un àlbum de Linda Sarah, il·lustrat per Benji Davies

CobertaGransamicsHe llegit amb entusiasme aquest Grans amics que explica com en Bir i l’Eti passen els dies jugant a l’aire lliure al camp, pujant al turonet Puigdecop, cadascun amb la seva pròpia caixa de cartró. Allà dins de les caixes juguen a ser Reis del castell, soldats o astronautes a l’espai… Són tot allò que s’imaginen; per exemple, pirates que naveguen entre mars i cels borrascosos. Per aquest motiu, a en Bir li encanta la seva vida en companyia del seu gran amic.

Però un dia, la dinàmica canvia perquè arriba en Xu, un altre nen que també té una gran capsa d cartró,i en Bir comença a tenir sensacions estranyes, sentiments de rebuig, de soledat i comença a notar que el deixen de banda.

Els conflictes amb els amics de la infància és una situació per la que tots els nens passen en algun que altre moment. Aquest és un llibre meravellós per compartir amb els nens de cicle infantil. El missatge és que tenir un amic està bé però si s’amplia el cercle encara és millor i més divertit.

Grans amics és una història amb la que molts de nosaltres podem reviure situacions similars que hem viscut a l’escola. Les dinàmiques del grup classe són canviants i afecten a uns més que a d’altres. Crec que llegir aquest conte a la rotllana del matí pot anar molt bé per iniciar una conversa sobre què significa l’amistat i quins sentiments es creen.

grans amics 5 grans amics1

No he pogut evitar tirar la vista enrera i trobar aquells GRANS AMICS amb els que vaig compartir aventures a la meva infantesa… Tot i que fa molts anys que no els veig, els col·legues de la colla encara hi són presents en els meus pensaments. Imagino que això li passa a tothom.

L’àlbum és preciós i està molt ben editar per Andana que ja havia publicat els dos anteriors treballs d’aquest jove il·lustrador, en Benji Davis (recordeu La balena i L’illa de l’avi), ara il·lustrant un text de la Linda Sarah.

SAMSUNG CSC

grans amics3

Ah! I si un dia l’expliqueu als vostres alumnes, no us oblideu després de deixar al seu abast un bon grapat de caixes i cartrons perquè segur que els vindran ganes de fer-se el seu vehicle, castell o coet…

Les dades de llibre que trobem al web de l’editorial Andana són:

Autora: Linda Sarah
Il·lustrador: Benji Davies
Traductora: Anna Llisterri
Edat recomanada:+ 5 anysgrans amics 4
ISBN: 978-84-16394-31-9
Idioma: Català/ Valencià
Format: 28 x 25 cm. Tapa dura
Pàgines: 32 en color
Edició: 1a juny 2016.

 

I si voleu fer-li una ullada al catàleg d’ANDANA, us el podeu descarregar AQUÍ

A Andana acaben publicar un altre llibre sobre l’amistat que també val molt la pena: Fred, l’amic imaginari. Us el presentaré un altre dia…  😉

Una de cartaginesos: Mi princesa Himilce, siempre tuyo, Aníbal

Dhimilce portadael que em van explicar a l’escola sobre Anníbal Barca només recordo la aventura del viatge a lloms dels elefants creuant els Pirineus i el nom de les quatre guerres que va mantenir amb els romans (i que ens feien aprendre de memòria). Després he pogut llegir més sobre aquest cabdill cartaginès però tot centrat en les seves aventures bèl·liques.
Fa uns mesos em va cridar molt l’atenció el llibre de la Rocío Martínez Mi princesa Himilce, siempre tuyo, Aníbal i el vaig llegir amb molt d’interès perquè aporta una visió del personatge, completament diferent al que coneixia. Un guerrer que escriu cartes a la noia que es va casar amb ell per conveniència i que, amb el temps, va esdevenir un amor veritable.img139 (2)
Al llibre destaca sobre manera la il·lustració que recrea la ceràmica ibera, seguint els estils de la zona d’Elx (àmfores, vasos, escultures) i voltants. Hi podem veure guerrers a peu, a cavall o ballant agafats de les mans. Podem observar les armes de la època així com alguns instruments musicals o estris del camp. Un treball molt minuciós que resulta un gran complement a l’hora d’explicar la història del nostre país.
Ah! Com m’hagués agradat tenir aquest llibre a l’escola…
A la tria d’abril el vaig recomanar i crec que hauria de formar part dels imprescindibles de la biblioteca escolar.

himilce2 Transcric algunes frases de l’epíleg:
»Las cenefas que separan las escenas también van cargadas de significados, a veces descriptivo, como en la representación del oleaje, otras simbólico, como la sucesión de soles semicirculares que figuran el paso del tiempo, o la palmera, emblema de la ciudad de Cartago.
»En las firmes de los protagonistas elegí la estrella para Himilce, por ser la guía de Aníbal y Aspar (el seu fill) Y el rayo para Aníbal, pues se le conocía también por ese nombre (Barca en fenicio significaba »«rayo»)

himilce3Dades de l’album:
Mi princesa Himilce, siempre tuyo, Aníbal
Rocío Martínez
Thule ediciones, 2016
24 pàgines.

Dins la mateixa col·lecció podeu trobar dos títols més:

calilaEl meravellós llibre de Calila i Dimna
Traduït de l’àrab al català per l’escriptori alfonsí (1251) d’Alfons X el Savi, el Calila i Dimna és un conjunt de rondalles que ofereixen ensenyaments morals útils per a la vida social i política dels prínceps.

 

calila 2

El secreto de Tartesos
Un vell mariner grec, molt xerraire, explica que va posseir grans riqueses. Proclama que va ser el primer grec a descobrir Tartessos, el regne de l’or i la plata.tartesos

tartesos3

La increïble història de… l’àvia gàngster

àvia gangsterA l’escola Montcau-La Mola de Matadepera creuen que la lectura compartida és un espai privilegiat per al desenvolupament de la intel·ligència emocional i ho potencien al llarg de tota l’escolaritat.
Diuen que:
La lectura compartida genera un vincle afectiu entre pares i fills, o bé entre avis i néts, molt poderós, que es basa en el plaer de compartir el procés de descobrir el que mostren els llibres.
A pares i avis els permet compartir vivències que els transporten a la seva pròpia infància, revivint emocions viscudes quan eren petits. Es crea una gran complicitat familiar a través de la lectura.

imatge club

Alumna de l’escola Montcau – la Mola

Per aquest motiu proposen cada curs diferents clubs de lectura destinats a alumnes de tercer a sisè de primària i familiars (pares, avis, germans,…), que tenen l’objectiu d’afavorir aquest vincle i gaudir de la lectura compartida. Podeu veure el que fan entrant a l’enllaç:
http://montcaumediateca.blogspot.com.es/p/clubs-de-lectura.html

Especialment interessant és l’experiència amb el “Club de l’àvia gàngster“ que van portar a terme amb 32 nens i nenes de l’escola i els seus respectius avis i àvies.

En paraules de la Mariona Carreras i la Montse Núñez, companyes de l’escola Montcau-La Mola:

Es va escollir el llibre en l’idioma ( està editat en català, castellà i anglès ) i format (paper o digital) lliurement: “La increïble història de… l’àvia gàngster“ de David Walliams de l’editorial Montena, clau per aquesta experiència lectora que va resultar emocionalment enriquidora.

Paral·lelament a les activitats pròpies d’un club de lectura, es va crear un blog digital: http://montcauaviagangster.blogspot.com.es/

la mola 3

Alumna de l’escola Montcau – la Mola

Vam presentar el llibre als nens i vam penjar un cartell al blog on es buscava per l’escola a “avis gàngsters”. Era un reclam de forma divertida per incitar a la lectura compartida d’aquest llibre.
La lectura del llibre s’anava pautant per setmanes de forma que tots anàvem descobrint la història d’en Ben, protagonista del relat, al mateix ritme.
Això va permetre als alumnes sentir-nos un equip en la lectura, descobrir la història al mateix temps i posar en comú les nostres percepcions i sentiments en l’espai de club de lectura.
En aquest espai, i amb l’ajuda del suport del blog, vam poder conèixer la ciutat on s’ambienta el llibre, Londres, vam plantejar endevinalles, vam pintar quadres, vam posar música al llibre, vam fer un booktrailer, vam comentar emocions,… i vam poder ensenyar dibuixos que els avis es van fer arribar.

A la cloenda del club de lectura es va convidar als avis i àvies gàngsters perquè vinguessin personalment a l’escola i expliquessin com havia estat aquesta experiència.
que llegir va molt més enllà de descodificar lletres i ser un procés únicament individual.

Tota la informació la podeu trobar a l’article que presenten a la revista GUIX (AULA en castellà) al número de juliol i agost de 2106.

IMG_6398

Trobada amb els familiars lectors

La lectura entre els infants i joves a Catalunya 2014-2015

anuari 16El quart volum de l’Anuari de l’ Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura 2016, continua editant els informes en lliuraments periòdics. Avui ja es pot consultar el capítol titulat “LA LECTURA ENTRE ELS INFANTS I JOVES A CATALUNYA (2014-2015)” que he tingut el goig de redactar.
Els objectius dels Anuaris són recollir l’estat de la qüestió sobre biblioteques i lectura i el balanç d’actuacions dutes a terme a Catalunya durant el bienni anterior, en aquest cas els anys 2014 i 2015, en els diversos àmbits de l’Observatori.
En aquesta ocasió, entre d’altres coses, començo explicant que:
El món s’està fent petit gràcies a l’ús generalitzat de les xarxes socials. La lectura i l’accés a informacions relacionades possibilita l’intercanvi de continguts i de noves idees. Per als mediadors, el Twitter, el Facebook o els nombrosos webs que estan informant del que passa arreu, resulten eines imprescindibles si es vol estar al dia. En aquest sentit trobem, per exemple, el canvi que s’ha produït a Faristol, la revista del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, que ja es pot consultar en línia: es pot accedir a tots els articles, recomanacions, entrevistes, crítiques de llibres, etc. Faristol ens marca el camí per on esdevindran les informacions en un futur proper.
Respecte a l’edició anterior de l’Anuari no podem apuntar a una millora de la situació general del país perquè encara estem immersos en una recessió econòmica de la qual sembla que costarà sortir. Malgrat tot, les activitats al voltant de la promoció de la lectura han continuat sumant esforços des de tots els àmbits socials (escoles, biblioteques, centres de recursos pedagògics, editorials, etc.)…”

Podeu consultar l’Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura 2016 al següent enllaç:
http://www.raco.cat/index.php/AnuariObservatori

Hi ha també un perfil Facebook, que ens permet difondre i generar viralitat de forma setmanal amb cada article que es vagi publicant. Ho podeu comprovar si aneu a: https://www.facebook.com/Obs.BLL

Vull agrair a la Maite Comalat i al Lluís Agustí per haver pensat en mi per a la redacció d’aquest capítol.
Si us interessa consultar el capítol sobre la lectura entre els infants i joves podeu clicar AQUÍ

Library

Library

Projecte RIALLES

rialles1 Fa un any i mig vam començar a treballar en el nou projecte “Rialles” de l’editorial Cruïlla, adreçat als alumnes de cicle infantil. Han estat uns mesos intensos i plens de bons moments. Avui, satisfets, però també amb una mica de pena, hem tancat la barraca.
N’estic content del resultat i d’haver pogut compartir estones de treball amb l’Andrea Pozo, la Màriam Ben-Arab, la Núria Hervada i la Mireia Pedrol però també per les atencions rebudes de tota la gent de Cruïlla, especialment d’en Lluís, la Carme, la Margarida, la Carol, la Paca, la Maria Antònia i l’Enric… i segur que m’oblido d’algú.

una casa per a dos 1
Ara els contes i les propostes didàctiques queden en mans de les mestres que les vulguin aprofitar. Tant de bo els sigui útil!
Podeu consultar una part del projecte entrant al web
http://www.rialles.cruilla.cat/

També podeu obrir el dossier clicant AQUÍ

DSC05072 (2)

Amb la Núria i l’Andrea, avui 13 de juny de 2016

 

Los libros infantiles y juveniles en España 2014-2015

page_1_thumb_largeFa un parell de mesos es va publicar aquest estudi monogràfic que recull les principals dades i les tendències més significatives d’aquest subsector, un dels més consolidats i també un dels principals motors de la indústria editorial.

És un informe que ve de l’Observatorio de la Lectura y el libro, un organisme que depèn del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.

En aquest tercer informe també s’analitzen les característiques de l’oferta editorial del llibre infantil i juvenil i la seva relació amb altres mitjans, a més de recopilar una selecció de diversos recursos especialitzats i d’abordar la situació de la lectura infantil i juvenil i la seva promoció al territori espanyol.
Segons les dades recollides en l’informe, es pot parlar de certa recuperació, almenys pel que fa a les vendes ja que després de 3 anys consecutius de caigudes, el 2014 la facturació del llibre infantil i juvenil va augmentar un 3% i va arribar als 275,2 milions d’euros en el mercat interior. També va pujar el nombre d’exemplars venuts, que va sumar 29,1 milions, un 3,1% més que el 2013. Pel que fa a la producció, en 2014 es van publicar 10.273 llibres infantils i juvenils, un 3,8% menys que el 2013, i es van editar gairebé 54,3 milions d’exemplars, el que representa gairebé una quarta part del total del sector.

infografia-LIJ2014

L’informe, extens, és interessant de llegir i està ben documentat, amb molts esquemes i gràfics.

L’índex és el següent:

Evolución histórica
La producción de los libros infantiles y juveniles
Producción editorial
Perfil de la empresa editorial
La edición del libro infantil y juvenil por CCAA
La traducción y la edición de libros infantiles y juveniles según las lenguas
La venta de libros infantiles y juveniles
La venta de libros infantiles y juveniles en el mercado interior
La venta en el mercado exterior
Características de la oferta
El libro infantil y juvenil en otros medios
El libro infantil y juvenil en la Red
Revistas digitales especializadas
Algunas instituciones de referencia
El libro infantil y juvenil y los medios audiovisuales
La lectura infantil y juvenil en España
La lectura y compra de libros infantiles y juveniles en España
La comprensión lectora
La promoción de la lectura infantil y juvenil en España
La promoción de la lectura infantil y juvenil en España
Otras iniciativas de promoción impulsadas por la Secretaría de Estado de Cultura
El libro infantil y juvenil y la revolución digitaL

Si el voleu consultar, podeu clicar AQUÍ