publicacions

by

Quan sigui gran vull ser inútil

«La platja dels inútils» és un dels llibres més potents que he llegit aquest curs. I ho és, sobretot, per la temàtica. Es tracta d’una història que ens interpel·la com a adults i ens qüestiona com a pares.
Està escrit en primera persona per una nena d’onze anys, la Sofia, que un dia a classe quan la mestra pregunta que voldrien ser de grans i la majoria de companys diuen que futbolistes, metges, astronautes, etc. ella afirma que vol ser… inútil.
La mestra, primer s’enfada perquè pensa que se’n riu d’ella o vol fer la gracieta però després deriva l’assumpte a la directora que convoca una entrevista amb els pares de la noia. Preveient que li pot caure una bona esbroncada, la Sofía decideix deixar per escrit els motius que la porten a pensar que ser inútil és una bona opció de futur, entenent per inútil tot allò del que renega el seu pare i que a ella tant li agrada, com tocar la guitarra, pintar o col·leccionar petxines de la platja.
I aquest és el quid de la qüestió. Què volem que siguin els nostres fills? O dit amb paraules de la novel·la: Com volem que es guanyin la vida?

L’Alex Nogués ha bastit un bon relat, amè, amb moments emotius que ens fan pensar en el Frederick d’en Lionni, aquell ratolí poeta, en l’ocell de la Catherrine Zarcate que acompanyava el búfal que llaurava els camps d’arròs i, naturalment, en la formidable novel·la de Nuccio Ordine.

Al web de l’editorial podem llegir:
«Em dic Sofia. Tinc onze anys i mig i quan sigui gran vull ser inútil». Així comença un relat innocent, profund i commovedor d’una nena a qui li encanta la platja a l’hivern, que prefereix Mozart o Kandinsky a les mates i que no pot suportar que el pare li digui que algun dia haurà de «guanyar-se la vida».

La platja dels inútils és el primer llibre de la nova col·lecció d’Akiara books adreçada a infants a partir de nou anys i es llegeix prou bé perquè té poc més de vuitanta pàgines. El segon també fa bona pinta. Es diu «Mariner de terra endins».

No solem comentar gaire l’aspecte físic del llibre però aquest mereix que ho ressenyem perquè està molt cuidat tot: El disseny, el tipus de lletra, el paper, les il·lustracions, el format. Un objecte bell.
Anoteu aquesta lectura per al cicle mitjà. Val molt la pena.

LES DADES:
Títol: La platja dels inútils
Autor: Alex Nogués
Il·lustradora: Bea Enríquez
Traductora: Anna Llisterri
Editorial: Akiara books
Format: 12 x 20 cm
Pàgines: 88
Col·lecció: Akinarra, 1
Barcelona, 2019

by

Per saber-ne més… de fruites i hortalisses

Acaba de publicar-se el novè «Inventari il·lustrat» amb unes imatges boniques, aclaridores i acolorides que ens mostren tota mena de fruites i verdures de tot el món. N’hi ha de conegudes i d’altres més exòtiques. Veiem les que creixen sota terra i els que ho fan als arbres, les que són d’estiu i les que són d’hivern.
És graciós trobar també animals o objectes pul·lulant per les pàgines.
Cadascuna de les fruites o verdures ocupen una pàgina (o dues) i, a més del dibuix, llegim els noms comuns, el nom en llatí, i una breu explicació que ens ajuda a fixar-nos en els detalls més significatius.
És un llibre de gran format que fascina perquè cada pàgina és una oportunitat per aprendre alguna cosa sobre el que mengem habitualment.
Aquest llibre, així com tota la sèrie, són un bon recurs per tenir-los a la biblioteca de l’escola i a casa. Són com petits tresors i cada vegada que l’obrim, ens sentim com els antics exploradors a la recerca de la troballa meravellosa.

Al web de l’editorial llegim que «aquest inventari està escrit sota la supervisió científica de la doctora en enginyeria agrònoma Paule Lacroix i permet distingir entre el concepte botànic de la planta i el terme culinari que sorgeix de la seva elaboració per al consum humà. I sobretot, contribueix a reivindicar la biodiversitat, la sostenibilitat i l’alimentació saludable.»

LES DADES
Títol: Inventari il·lustrat de les fruites i les hortalisses
Text: Virginie Aladjidi
Il·lustracions: Emmanuelle Tchoukriel
Traducció: Mariam Chaïb
Editorial: Kalandraka
21,5 x 30 cm.
80 pàgines
Barcelona, 2019

by

Lo tio Pep se’n va a Muro

Els estius de la meva infantesa els passava amb els avis, en un poblet de Castelló. La vida era molt diferent de la que coneixíem els nois que vam créixer a l’Hospitalet. De les poques coses que recordo, hi ha les melodies, les cançonetes que el meu avi Sento m’ensenyava. Eren peces de la tradició popular valenciana i s’assemblaven a les que corrien per Catalunya, amb variacions.
Recordo que mon pare les cantava, també. Bé, el pare era un bon músic i disfrutava sobre manera amb les sarsueles. A casa sentíem sovint les gravacions de “La verbena de la Paloma”, “Doña Francisquita” o “la Rosa del Azafrán”, entre d’altres. Les sarsueles no les recordo gaire però les melodies populars que ens ensenyava a ma germana i a mi, sí. Una era típica dels viatges en cotxe i la repetíem tants cops com calgués: “Lo tio Pep se’n va a Muro”. Potser ens agradava tant perquè a la família teníem el nostre “tio Pepe” particular.

Aquests cap de setmana passat he estat a València i m’he firat una col·lecció de llibres molt entranyables, editats per Edicions del Bullent i que són adaptacions de les cançons popular valencianes, algunes cantades pel gran Dani Miquel, un cantant molt conegut i que allà on va emplena places de pobles, patis d’escola i teatres. Si fa no fa, com els Xiula a casa nostra.

La col·lecció es diu “Cantem i contem” i alguns dels títols potser us sonaran, com per exemple “La masereta” (que és com “la masovera” catalana), “Els colors”, “Cançons de l’oratge” o “El tio Pep se’n va a Muro”.
Molt recomanable per als infants de cicle infantil, especialment.

Si no coneixeu en Dani Miquel, us deixo el vídeo d’una de les seves composicions: Parla en valencià.

LES DADES:
Títol: El tio Pepe se’n va a Muro
Autor: Dani Miquel
Il·lustrador: Pau Valls
Editorial: Bullent
16×19 cm
26 pàgines
Picanya 2009

 

 

by

L’escola meravellosa d’ahir i d’avui

Ha arribat a casa, procedent de Brussel·les, un paquet amb un regal inesperat. El tercer llibre de la parella Lasserre-Bonotaux. Va d’escoles i es titula «Merveilleuse école». Una preciositat que, pel que tinc entès, es traduirà al català durant aquest 2019. Visca!
El llibre manté el format dels anteriors «Meravellosos veïns» i «Merveilleuse histoire». Dotze pàgines dobles amb un munt de detalls sorprenents sobre el mateix tema. En aquest cas es centren en la vida escolar d’avui i d’ahir.

Comença amb un pla panoràmic elevat on veiem una escola en el moment d’entrar el primer dia de curs. En un racó de la pàgina hi ha l’avi Panda acompanyant el petit Panda i la seva germaneta. El petit Panda està nerviós i impacient per tornar a veure els seus companys però també preocupat per si el mestre serà simpàtic.

Durant el trajecte l’avi Panda els hi explica que ell també anava a aquesta escola però que en aquella època tot era força diferent. Diu que “en aquell temps, tornàvem a l’escola a l’octubre i anàvem amb un uniforme gris. El mestre tenia una vareta i cada matí ens explicava una “lliçó moral”; al menjador, no hi havia autoservei i tots menjàvem el mateix; al pati, jugàvem amb bales i, sobretot, hi havia un gran mur que separava els nois i les noies”.

A les pàgines següents es veuen diferents espais de l’escola. Primer com és en l’actualitat i en passar pàgina com era fa uns anys. Son sis escenes comparatives, plenes de detalls, entre l’escola d’avui i la d’ahir, i que ens ajuden a entendre millor com és la vida i com evoluciona.

Aquest àlbum ens donarà oportunitats per descobrir els detalls que s’amaguen i per obrir debats interessants sobre les maneres d’ensenyar, els càstigs, l’esbarjo, les classes d’educació física, etc.

El llibre també es un joc perquè ens permet fer un «busca i compara» i ens empeny a trobar detalls inversemblants sobre el mateix escenari.


També ens permet plantejar una activitat que sol ser habitual en algunes escoles on els avis hi tenen cabuda i on poden explicar oficis, costums i creences de quan ells anaven a escola per aprendre «de lletra».

Properament, el tindrem traduït gràcies a la bona feina de l’editorial BiraBiro.

LES DADES:
Títol: Merveilleuse école
Autora: Hélène Lasserre
Il·lustrador: Gilles Bonotaux
Edicons: Seuil Jeunesse
32 pàgines
21x37cm.
París, 2018

by

L’afonia de Tintin. Fem parlar les imatges de les tires còmiques

Volem que els alumnes escriguin bé, amb llibertat, per a ells mateixos, investigant el seu potencial creatiu, no per arribar a un fi concret sinó com a suport al seu pensament en formació. El sistema escolar ha de potenciar una escriptura que defugi les normes encotillades, les restriccions, i valori la creació lliure, original i enginyosa.

A la revista Guix del mes de maig presentarem una pràctica basada en un dels textos més usuals en les sessions d’escriptura: el conversacional, el primer que els infants adquireixen i que és palpable en els famosos «per què?» repetitius i presents en les seves converses.

Els textos conversacionals —entrevistes, jocs, dramatitzacions, converses telefòniques— es caracteritzen perquè serveixen per donar suport als fets que s’expliquen, ajuden a definir els personatges i fan avançar la narració.

Ho acompanyem amb una pràctica sobre les bafarades on els alumnes escriuen dins d’alguns globus blancs la resolució del conflicte que s’ha plantejat, s’associen bafarades buides amb textos desordenats i també escriuen històries similars als còmics.

Podeu llegir l’article a la secció «viure l’escriptura» del número 455 corresponent al mes de maig.

 

by

Jo i el món, un llibre de coneixements

«Jo i el món» és un llibre fet seguint la tècnica infogràfica de creació i tractament d’imatges digitals.
La infografia s’usa per produir imatges en un entorn tridimensional i se solen generar amb un programari informàtic especialitzat. Normalment les produccions infogràfiques van acompanyades d’uns breus textos de suport.
Solem trobar les infografies en les revistes i/o els diaris perquè ajuden a entendre de manera visual i molt ràpida què es vol explicar.
«Jo i el món» es centra en la vida d’una nena, la Martina, que fa de fil conductor del món que l’envolta i serveix per oferir-nos dades del nostre planeta, en general.

A la contraportada llegim la presentació següent:
Hola! Em dic Martina i visc amb els meus pares, el meu germà i el meu gos a Barcelona. M’agrada jugar amb els meus amics, practicar esport i anar de vacances!
També vaig a l’escola i faig deures, és clar… Com la majoria de nens.
A cada pàgina hi ha una explicació de la Martina i una gran infografia que relaciona el que ens ha dit amb la resta del món. Per exemple, a la pàgina 10 ens explica que “l’altre membre de la família es diu Taca i és el nostre gos de raça Beagle. Moltes famílies tenen mascotes però els gossos són els animals més populars.”
I a tota plana veiem els 10 gossos més populars i també el percentatge de famílies que tenen mascota al món i quin tipus de mascota és (gossos, gats, ocells, peixos, altres).


El llibre abasta temes variats: demografia, habitatge, alimentació, estudis, internet, esports, llengua, cultura, etc. i les dades estan contrastades i provenen de diverses fonts internacionals (UNESCO, OCDE, CIA, New York Post, The Washington Post, etc.) com s’explica a la darrera pàgina.

Un llibre curiós i que val molt la pena. El recomanem a partir de cicle mitjà.

LES DADES
Títol: Jo i el món
Autora: Mireia Trius
Il·lustradora: Joana Casals
Editorial: Zahorí books
Mides: 24 x 30 cm
64 pàgines
Barcelona, 2019

by

Diu el mico que no està de mal humor

Comença un nou dia a la selva i el mico Jim està força malhumorat. Creu que «el sol és massa brillant, el cel està massa blau i els plàtans són massa dolços».
El seu company de branca, el goril·la Norman, li pregunta per què és tan malhumorat però en Jim diu que no ho està. A les pàgines següents es va trobant amb altres animals de la selva com el Marabú i en Norman li diu com està en Jim però aquest ho nega de nou.

En Marabú creu que és perquè camina amb les espatlles encorbades. Llavors en Jim les aixeca. Quan es troben amb el Lèmur, aquest li assenyala que té les celles juntes i en Jim es relaxa i les separa. Després és la serp qui li fa veure que arrufa el nas i així tots els animals que van trobant li comenten algun tret del seu físic que els fa pensar que està ben malhumorat i li suggereixen remeis per canviar el seu estat d’ànim: ballar, cantar, nedar…
Un llibre que parla d’emocions, amb una actitud una mica zen i positiva, escrit per la Suzanne Lang i amb unes il·lustracions que recorden els dibuixos animats amb uns braços còmicament llargs i unes cares força expressives.


Un àlbum il·lustrat que ens diverteix, ens fa pensar i ens ajuda a entendre i aprendre de com ens hem de comportar davant dels altres.

Per a infants a partir de 4 anys

LES DADES:
Títol: No estic de mal humor
Autora: Suzanne Lang
Il·lustrador: Max Lang
Traductora: Núria Sales
Editorial: Símbol
26 pàgines
25 x 25 cm
ISBN: 9788415315599
Sant Cugat, 2019

 

by

Colossus és 417.893 cops més gran que tu

Hi ha llibres que, d’entrada, no et criden l’atenció però si algú de confiança (una llibretera, per exemple) te’l recomana, llavors l’agafes i el mires amb uns altres ulls. Són, segons Dan Ariely, «les trampes del desig» i és el que em va passar amb aquest COLOSSUS, un llibre diferent, una mica «gamberro», que sempre és d’agraïr.
Colossus és un gegant, molt gran, extraordinàriament gran, colossal, capaç de menjar cada dia 329.457 patates crues, 914.328 pastanagues i 90.845 plats d’espinacs amb cigrons, perquè us en feu una idea de la seva grandària.
El llibre ens explica tot el què fa, els llocs allunyats on pot arribar caminant, les possessions que té, etc. i a cada pàgina que passa veiem coses més i més increïbles fins a arribar a la més sorprenent de totes que està a la darrera pàgina. No us ho creureu!


L’autor d’aquest llibre és en Guridi i ell mateix diu:
“Colossus nace del problemón tan grande que yo tenía con las matemáticas”, confiesa el autor.
“Quería jugar con esas cifras inabarcables, que van a poner la mente de los más pequeños a tres mil por hora, para llegar con ese viaje por la imaginación a una idea sencilla: la importancia de los gestos y el concepto de que es más importante ser, y no tener”.

Al web de l’editorial Tres trigres tristes podem llegir:
Raúl Nieto Guridi (Sevilla, 1970) lleva más de diez años compaginando su trabajo de profesor de Dibujo con la ilustración; un campo que le ha llevado a publicar de manera ininterrumpida con editoriales españolas, como OQO, A buen paso, La Fragatina, Libre Albedrío y Tres Tigres Tristes; así como con sellos internacionales de Francia, Polonia o Australia.
I afegeixen que Guridi concibe su trabajo más como artista que como ilustrador.
“El ilustrador ha pasado de ser como un personaje muy escondido, que trabajaba para un público minoritario, a dar un salto más grande hacia transmitir lo que nos preocupa. En mi trabajo intento transmitir lo que la sociedad me cuenta, traducirlo a imágenes. Ya no se trata de acompañar, sino de contar con imágenes”.
Esta evolución le lleva a pensar que “el álbum ilustrado está viviendo un momento muy privilegiado. Es algo más que la sección infantil de las librerías. Es una manifestación artística muy potente, que está trabajando caminos más autobiográficos, más sociales. Estamos consiguiendo llegar a lectores de distintas edades con un tema común”.

A la tria de Sant Jordi l’hem encabit a cicle inicial, però l’he explicat a infants de 4 anys i també l’han entès (bé, els números tan grans, no, però el concepte, sí)

Títol: COLOSSUS
Autor: Raúl Guridi
Editorial: Tres trigres tristes
36 pàginas
24 x 32 cm
ISBN: 978-84-947304-5-0
Sevilla, 2018

by

Per Sant Jordi, cap nen hospitalitzat sense conte

S’acaba de publicar el cinquè conte del projecte literari «CAP NEN/A SENSE CONTE». Es titula «El tresor del pirata Ferric» i segueix l’estil dels quatre anteriors: Unes il·lustracions en blanc i negre perquè els infants les puguin acolorir i un text en català i en anglès.
El cost d’impressió s’ha finançat gràcies a la col·laboració de nombres empreses del Vallès i altres poblacions de Catalunya.

La iniciativa és obra de dos professors, l’Antoni Argent i la Núria Ramon, que hi dediquen moltes hores a portar la lectura de forma gratuïta a tothom que ho demani. També s’encarreguen d’un altre projecte similar, “PER SANT JORDI, CAP NEN/A HOSPITALITZAT SENSE CONTE”, que consisteix a portar exemplars a més de 30 hospitals de Catalunya que disposen de servei de pediatria.
Els cinc contes es poden sol·licitar a l’adreça electrònica: antoniargent@gmail.com.
I si voleu descarregar el cinquè, cliqueu AQUÍ
Aquesta acció generosa col·labora amb altres entitats i oenagés com ALEGRIA SIN FRONTERAS, que desenvolupa activitats en els països més desafavorits, prioritzant les intervencions en l’àmbit de la salut, educació i igualtat de gènere. Col·laboren a Gambo, al sud d’Etiòpia, i al Senegal, amb protecció de la infància en risc centrat en escolarització, atenció mèdica, suport nutricional i acompanyament personal i organitzant colònies d’estiu gratuïtes per a nens, nenes i joves en situació de vulnerabilitat. Han posat en marxa una granja de pollastres per tal d’augmentar l’aportació proteica de l’alimentació de les famílies.

by

Arquitectes de relats

A l’escola, ajudem els infants a crear bastides literàries que els empenyin a escriure amb seguretat, convençuts que ho poden fer i que el resultat serà formidable però escriure és una activitat complexa i difícil. Implica més operacions mentals i físiques que la lectura i requereix un esforç d’atenció i memòria on entren en joc diversos coneixements:

  • Primer cal codificar o identificar els fonemes que componen les paraules i seleccionar les lletres que les transcriuen.
  • Després s’ha d’estructurar la frase: Recordar com s’escriuen les paraules i quines irregularitats presenten (concordances, variacions segons el context, sufix, etc.)
  • També ajuda força dominar la grafia perquè si s’ha practicat prou i l’infant ha adquirit velocitat i fluïdesa, els automatismes faciliten la concentració i s’alliberen recursos de memòria i d’atenció que es concentren en la redacció. A més, escriure a mà permet una millor memorització que amb el teclat.
  • El més complicat és construir el relat que es fabrica de manera similar com els arquitectes dissenyen i construeixen edificis, però substituint els maons per paraules. Els contes que sentim i els escrits que llegim se sostenen en una estructura que es perd en la nit dels temps i que sempre és la mateixa, sortosament.

Al número d’abril —454— de la revista GUIX expliquem una activitat anomenada «Encontres insòlits» per ajudar els infants a trobar inspiració mitjançant cartes aleatòries, unes targetes de paraules fàcils d’elaborar i un recurs força útil.

Només cal trobar paraules, anotar-les i classificar-les per temes o com sembli millor (noms propis, adjectius, proverbis, frases poètiques, objectes d’un determinat color, paraules curioses o estranyes, llocs, etc.)

Es col·loquen en capsetes de cartró, en sobres, dins d’un barret, a la prestatgeria de l’aula o en una maleta. Vindrà a ser com el frigorífic, rebost o fons d’armari on trobar la inspiració que ens empeny envers l’escriptura. A l’article expliquem una de les capses més senzilles d’elaborar, la de “Personatges” i els passos a seguir per construir un relat partint de les cartes.

L’article complet el trobareu a la secció «viure l’escriptura» de la revista AULA (castellà) i GUIX (català)