La Belén, la Carol, la Joana, la Montse, la Mònica, la Paula i la Txell són set mestres que gestionen un blog amb idees i recursos adreçats a l’educació infantil. M’agrada.
El blog es diu «La maleta del precinema a infantil» i trobareu algunes idees senzilles i fàcilment aplicables amb els vostres alumnes. A una de les darreres entrades ens presenten uns lotocontes, uns targetons per jugar a recordar i reconèixer els personatges de contes populars. La idea és aplicable a d’altres relats i és un bon recurs per acabar una sessió de contes, per exemple.
Aquests dies, també hem pogut llegir l’entrevista que li fan al Diari de l’educació a Xavier Martínez-Celorrio, sociòleg i assessor de la ministra d’educació Isabel Celaá. En aquesta entrevista, la primera frase és:
El 60% de de les diferències cognitives dels joves de 18 anys ja estaven presents quan tenien 5 anys. Així ho assegura el llibre Too many children left behind (2018), tot posant el focus en la necessitat d’augmentar inversió i polítiques públiques destinades a garantir l’equitat des de la primera infància. Les desigualtats viscudes en aquests primers anys seran determinants per al desenvolupament dels joves del futur. És per això que augmentar les partides públiques destinades a l’escola bressol és una inversió de futur.
A “L’ofici d’educar“, ahir vam presentar la novel·la «Jefferson», de Jean-Claude Mourlevat, amb il·lustracions de Lisa d’Andrea i Antoine Ronzon i publicat per Nórdica. Narra l’aventura d’un eriçó anomenat Jefferson, heroi accidental d’aquest relat policíac per a infants de 9-10 anys. És petit, però ple de bon humor, d’amabilitat, de fer-nos sentir identificats amb ell des de la primera pàgina.
La novel·la comença un matí de tardor en què en Jefferson, després d’esmorzar i passar per la biblioteca, es dirigeix a la perruqueria K-bells per arreglar-se el tupè. Li agrada anar a la perruqueria del senyor Edgar, perquè hi ha la neboda del perruquer, la Carole, que li fa peça. Però hi ha un fet inesperat que trasbalsa la vida del Jefferson i del perruquer. En vam parlar en aquest blog el mes de desembre passat. Ho podeu recuperar clicant AQUÍ.
La pregunta per participar en el sorteig d’un exemplar del llibre «Jefferson» és la següent: Quants centímetres fa l’eriçó Jefferson? Només cal que escolteu l’àudio del programa per saber-ho. Respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 21 de febrer.
En aquest mateix programa, quatre psicòlogues de prestigi ens van donar pautes per aprendre a conviure en pandèmia i no caure en el desànim i la desesperació: l’Agnès Brossa, psicòloga especialitzada en família i psicologia jurídica en l’àmbit familiar, i autora d'”Em dic Joan i crec que soc dolent” i “Compartir la vida educa”; la Verónica Antón, psicòloga sanitària, directora de SENDA, centre d’acompanyament familiar i educació viva; la Roser Batalla, psicòloga clínica; i l’Alícia Álvarez, doctora en Psicologia, coordinadora de les àrees d’Intervenció i d’Investigació de la Unitat de Crisis de Barcelona.
Aquesta setmana comença el Carnaval, una festa que reuneix característiques de moltes altres celebracions: Hi ha teatre, hi ha dansa, hi ha crítica de la societat, hi ha diversió individual i col·lectiva. Es una festa oberta, una festa de carrer que també se celebra a les escoles.
A la meva infantesa, el carnaval ens era prohibit i no el vaig viure com tocava però l’he pogut gaudir com a mestre amb els nois i noies de l’escola. Segons la documentació que he trobat, abans del 1937, any es que es va prohibir, a l’Hospitalet hi havia constància de la seva celebració. Alguns documents de la societat “La Nueva Harmonia” en parlen i esmenten els balls de màscares que se celebraven al Casino, per exemple.
Bé, també hi havia detractors, persones o entitats que consideraven el Carnaval com una activitat impura, indecent i demoníaca. Això és el que es pot llegir en un full parroquial de l’església de Santa Eulàlia del 1923. Deia:
Carnaval! Dies de corrupció, de follia, de passions immundes! Festes diabòliques, abominables al Senyor! Ell ha dit: Res m’està amagat: la fosca de la nit és com la llum del dia. Déu veu tots els pecats! Déu judica els pobles! Déu castiga amb fam, amb guerra,… amb foc etern! Fugiu! Fugiu del Carnaval impur!
Però les coses van canviar a partir de l’any 1980. Des d’aquell moment, i amb el suport i l’impuls engrescador d’algunes escoles i de les Associacions de veïns, anàrem aprenent què era allò del Carnaval. Anàrem perdent la vergonya i començarem a passar-nos-ho bé, d’allò més bé, programant la festa, escrivint amb els grans de vuitè el pregó, confeccionant disfresses tronades amb papers de colors que sovint no aguantaven ni la passejada pel barri, gaudint.
Vam anar recuperant una festa que es perd en el temps, que ens arriba des del Neolític, i que ha anat variant i evolucionant malgrat els canvis socials i culturals, una festa que se celebra a França, a la Xina, a Tailàndia, a tot arreu.
M’agrada el Carnaval i, a part de la faràndula, també trobem contes que ens serveixen per explicar històries divertides o esbojarrades que tenen a veure amb les disfresses. N’hi ha de conegudes com la «Ventafocs» —«La Pell de ruc» a casa nostra—, «El vestit nou de l’Emperador», les facècies o contes humorístics com «els Destarifos», les Mataronades o altres aventures recollides a la Rondallística d‘en Joan Amades o Jordi d’es Racó.
Un dels contes que més bones estones m’ha fet passar amb els infants de cicle infantil i inicial és el que va escriure Antoniorrobles dins el volum «Cuentos de las cosas que hablan» editat per Espasa-Calpe, a col·lecció Austral Juvenil núm 12, l’any 1981. Es titula “L’endevinador de màscares” i el Centre de Normalització Lingüística de l’Hospitalet ens va fer la traducció al català.
Us el passo tot seguit per si és del vostre interès.
En Rodari també té algun conte que va molt bé aquests dies. Recomanen« El planeta de la veritat» que trobareu als ”Contes per telèfon”. Podeu sentir-lo al Jclic “Etern Rodari” amb veu de l’Adriana Beltran del Rio:
I «l’Olivia i les princeses» de l’Ian Falconer o “Sirenas” de la Jessica Love, també us poden inspirar i animar-vos a explicar històries relacionades amb el Carnaval.
Ahir vam presentar el llibre “Viure“, de María González Reyes, amb il·lustracions de Virginia Pedrero i publicat per l’Editorial Pagès. És una petita joia de llibre que emociona i conté seixanta-vuit relats breus que comencen sempre amb un verb. Tenen una segona lectura amb la que es pot reflexionar sobre els dos grans temes subjacents: El feminisme i l’ecologisme.
La lectura és adequada a partir de 13 anys. En vam parlar en aquest mateix blog. Ho podeu recordar clicant a:
La pregunta del Concurs dels Llibres per si voleu guanyar un exemplar del llibre “Viure” és Quin és el vostre lloc real o imaginari per “viure”? Es tracta de dir quin és el vostre lloc ideal, ni que sigui només per una temporada o uns dies.
Les respostes s’han d’enviar a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 7 de febrer.
Les guanyadores del concurs dels llibres per somiar de l’anterior programa van ser la Montse (llibre “L’encargo”) i la Dolors (llibre “On són les nostres abraçades?”). L’enhorabona a les dues!
En el mateix programa es va parlar del poder del joc dels escacs. Un programa molt potent que val pena d’escoltar perquè us remetrà a “Gambito de dama” la popular sèrie de Netflix que ha posat de moda els escacs.
A “L’ofici d’educar” es desmunten certs tòpics: No són avorrits, ni més per a nens, ni una guerra de cervells només per a superdotats. Els escacs educatius canvien, enriqueixen i salven vides. Podeu sentir el que ens expliquen la Marta Amigó, mestra de primària a l’Espluga de Francolí, coordinadora del projecte Escacs a l’Escola i membre de la Federació Catalana d’Escacs; en Josep Serra, coordinador del projecte Escacs a l’Escola, vicepresident de la Federació Catalana d’Escacs, president del Club d’Escacs Gerunda i membre de l’Observatori d’Escacs i Educació de la Universitat de Girona; en Xavier Garcia, mestre especialista en música i coordinador del projecte a primària a l’escola Jaume Balmes del Prat; i en Pere Duran, mestre d’escacs del club Peona i Peó del Guinardó i responsable del programa educatiu d’escacs a la ciutat de Barcelona.
Sentireu també el que expliquen també l’Ingrid, jugadora d’escacs de 10 anys, i Jordi Prió, professor de matemàtiques a l’Institut Ciutat de Balaguer i impulsor del projecte Educachess.
En Carles Ferrer és una de les persones que millor coneix el món de les llibreries i si ens atenem a la ciutat on viu, l’Hospitalet, de llarg és qui més sap de projectes llibreters encetats o projectats. De fet, l’any 2017 va escriure un magnífic article al número 31 dels Quaderns d’estudi que promou el CEL’H titulat «De quan els llibres eren la clau. Llibreries de l’Hospitalet als anys 70» —el podeu llegir, clicant AQUÍ— on fa un recorregut exhaustiu a la presència dels espais considerats com a “llibreries de llibres” al llarg de la història del segle XX. En Carles és filòleg per la Universitat de Barcelona, documentalista per la UOC i cofundador de la llibreria Perutxo, però sobretot és un ésser inquiet i amant de la seva ciutat.
Diu coses com aquesta:
Segurament estarà content de veure com a l’Hospitalet ha obert les portes una nova llibreria. Concretament al populós barri de Collblanc, al carrer Llobregat, número 66. L’ha batejat com a Llibreria cooperativa Espai Llavors.
L’espai té dues sales i un pati i tenen la intenció d’organitzar, més endavant, tallers d’escriptura creativa, clubs de lectura i d’altres propostes d’activitats culturals i socials.
En el seu fons, hereu de la desapareguda Contrabandos (del barri de Rabal de Barcelona), trobem llibres de ficció i un fons especialitzat en pensament crític, història, moviments socials, feminismes, moviments LGTBI. També han habilitat una zona per a la literatura infantil i la juvenil. Bé.
Hi vaig anar divendres passat a fer-los una visita i vaig trobar el “Gus” de Tyto Alba i un parell de “Naufraguitos” que ja són a casa.
L’endemà, la sorpresa va ser gran perquè, en passar pel quiosc, vaig veure’ls a la portada de “elPeriódico”.
A l’edició d’ahir, diumenge 17 de gener, a l’Ofici d’educar vam parlar del llibre «El encargo», de Claudia Rueda, publicat per Océano Travesía, una lectura recomanada per a cicle inicial.
És un llibre preciós que explica que una vegada un emperador va cridar a Palau el millor artista perquè li pintés un quadre d’un gall, ja que era un amant d’aquestes aus i en volia una plasmació ben bonica en forma de pintura. El relat es centra en la importància de tenir paciència per aconseguir els nostres objectius.
La pregunta que fem per si voleu entrar al concurs i guanyar un exemplar del llibre comentat és la següent: Què us fa perdre la paciència?
Les respostes s’han d’enviar a l’adreça electrònica loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 24 de gener. També hi haurà un segon llibre de regal que ens han fet arribar els Mags de l’Orient.
La guanyadora de l’anterior concurs va ser la Zaira Pérez, que va contestar la pregunta del llibre «Ubú» correctament. L’enhorabona.
En el mateix programa es va tractar de com protegir-nos de la pandèmia amb la vacuna del sentit de l’humor i vam poder sentir les experiències i consells d’en Peyu, humorista i presentador d'”El búnquer”, de Catalunya Ràdio; Agnès Busquets, actriu i imitadora del “Polònia”; Oriol Dalmau, humorista a GolTV i el de capçalera de “L’ofici d’educar”; la psicòloga i sexòloga Marina Castro, i l’humorista Berto Romero.
L’humor, el sentit de l’humor, ens protegeix del dolor, ens salva, ens entreté, ens ajuda a relativitzar, ens connecta i ens fa còmplices dels altres, i posa veu a les crítiques i als tabús; no podríem viure sense sentit de l’humor, que apareix amb força en els pitjors moments de la vida i la criança.
El diumenge, 3 de gener, vam presentar el llibre «Ubú» de Jérôme Ruillier, publicat per l’editorial Joventut. El conte explica que, un dia, l’Ubú es menja una persona i ocupa el seu lloc. Ningú no protesta per por de ser el següent i l’Ubú, amb ànsies de poder i un ego enorme, comença a menjar-se a tothom fins que ja no hi queda ningú. Bé, després passa el que passa i tot sembla tornar a la normalitat.
Vam plantejar la pregunta per al concurs. Molt fàcil: Què és el primer que es va menjar l’Ubú? Quina va ser la primera víctima?
Si voleu participar heu d’enviar la resposta a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge dia 10 de gener i podeu guanyar un exemplar del llibre “Ubú”.
A l’anterior concurs sobre el llibre “Bon Nadal, gos pudent” les guanyadores van ser la Bibiana i la Jordina, mare i filla. Els donem l’enhorabona!
En aquest mateix programa es van donar criteris per triar els regals d’aquesta nit als Mags de l’Orient. Va ser un programa per tornar a sentir perquè l’Imma Marín, de Marinva, ens va explicar el boom en pandèmia dels jocs de taula i del joc tecnològic en família, i la Claudia i la Carmen, de Jugar i Jugar, ens van recordar que cal pensar en l’autonomia i les necessitats de l’infant a l’hora de triar; l’Elisabet Portavella, psicòloga de Mobile Free Life, va fer unes propostes prou assenyades com no exposar els infants innecessàriament a la tecnologia, establir decàlegs d’ús i filar prim amb els valors que transmeten els jocs virtuals i la Paula Ramos, de “La vida del joc i de les joguines“, va apostar perquè els infants sàpiguen quines són les conseqüències ambientals i socials de les joguines, les triïn coeducatives i de proximitat, i optin per alternatives sostenibles, com llogar, intercanviar i allargar la vida de les joguines, cuidant-les i reparant-les, com planteja Noemí Batllori, de l‘Hospital de Joguines.
Al programa d’ahir, coincidint amb “la Marató”, vam parlar de «El Gos pudent» el gos que viu en un cubell d’escombraries, i del seu amic, el Gatxafat. En concret, l’aventura que narra les peripècies d’aquest parell, els dies previs al Nadal.
Vam explicar que de llibres del gos pudent, a França, ja se n’han publicat una desena i que en català en podem trobar quatre, de moment.
També vam recordar que, des de fa unes setmanes, es podem seguir les seves aventures en uns capítols de dibuixos animats, els caps de setmana a TV3. Si en voleu veure un, podeu clicar a:
Pel que fa al concurs, de totes les respostes que ens van ajudar a confeccionar una bonica playlist, van resultar guanyadores la Lia i la seva mare, la Rosa. Van guanyar el magnífic llibre de James Rhodes «Playlist» gentilesa de l’editorial Fabooks.
I tal com havíem promès vam acabar el programa escoltant la cançó que ens recomanaven: «Rock en el cole», del grup Ramonets. Aquesta:
A més, el programa va tractar de la salut mental infantil i juvenil en aquests temps i com la crisi de la Covid ha impactat emocionalment en les criatures, i en podria marcar el futur. Van expressar les seves opinions l’Anna Carpena, mestra, especialista en educació emocional, la Lara Terradas, psicòloga, terapeuta Gestalt infantil i corporal, en Rafael Bisquerra, catedràtic d’Orientació Psicopedagògica a la Universitat de Barcelona, i la Laura González, psicòloga clínica del Servei de Salut Mental de l’Hospital Sant Joan de Déu.
A l’Ofici d’educar (Catalunya Ràdio) trobareu un parell d’articles amb recomanacions de cara a les properes dates de Nadal.
Un, presenta alguns llibres que tracten sobre les pandèmies i emocions. Amb aquesta premissa, hem inclòs un seguit de narracions —de ficció i de coneixements— que ajudin els infants i joves a conèixer com funcionen les malalties i empatitzar amb el personal mèdic que els atén en les seves visites ordinàries al Centre d’Atenció Primària, afavorint una mirada respectuosa i àmplia sobre el món hospitalari i assistencial.
A la tria, hem inclòs algun relat que estimula el coneixement dels hàbits que permeten una vida més saludable i d’altres que ajuden a entendre com ha de ser una vida feliç.
Amb l’Imma ens veurem el dia 3 de gener al programa l’Ofici d’Educar previ a l’arribada dels Reis de l’Orient i conversarem sobre jocs i llibres, amb altres expertes que ens presentaran jocs digitals i també com reciclar i recuperar les joguines velles.
Ahir a “L’ofici d’educar” vam celebrar la 150ena emissió de la secció “Llibres per somiar“. Sembla mentida però ja fa quatre anys i mig que vam començar. Va ser el 14 de juny de 2016 amb la “Història de la bicicleta d’un home llangardaix“.
El llibre que fa 150 ha estat “Playlist: Rebels i revolucionaris de la música“, del pianista James Rhodes, un assaig que ens convida a compartir la seva alegria i la seva passió per la música salvadora, un llibre ideal per als adolescents.
El llibre se centra en les obres mestres de set grans compositors: Bach, Mozart, Beethoven, Chopin, Shubert, Rakhmàninov i Ravel, i ens explica la seva vida, dues obres de cadascun, i moltes anècdotes de cadascun per apropar la seva vida als més joves.
En vam parlar en aquest blog. Ho veure recordar AQUÍ.
El d’ahir va ser un programa emotiu. Ho vam celebrar amb bombons i la foto divertida que heu vist més amunt.
Vull agrair la confiança en mantenir aquesta finestra a la literatura que ens ofereix l’Elisabet Pedrosa, veritable artífex d’aquesta aposta de fer un programa setmanal sobre educació i criança, a Catalunya Ràdio. Un petit miracle que ha vist i veu passar els referents d’aquesta aventura que suposa fer dels nostres infants persones íntegres, crítiques i felices.
La proposta per al concurs dels “Llibres per somiar” d’aquesta setmana és fàcil (o difícil, segons es miri): Quina cançó us agradaria sentir en el proper programa del dia 20 de desembre?
Si voleu participar, podeu enviar un email a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 13 de desembre. Podeu guanyar un exemplar del llibre “Playlist: Rebels i revolucionaris de la música”.
Al darrer concurs preguntàvem per les pors de cadascú. La guanyadora ha estat la Sara Pena. L’enhorabona!
