La Roser Capdevila va començar a il·lustrar llibres per a nens i nenes el 1980. Durant tots aquests anys, ha rebut molt premis i distincions —com ara la Creu de Sant Jordi— i ha dibuixat centenars de contes. Les seves il·lustracions han acompanyat a nombroses generacions de nois i noies que han gaudit, sobretot, amb les aventures de “les tres bessones”.
La Roser, a més a més de contes, també ha anat confegint un material ben curiós: «Els Rotllos», uns relats que s’expliquen com antigament feien els contadors de contes, els tale singers anglesos, el narradors de romanços de cec que anaven pels pobles contant i cantant auques i històries que anaven passant de pares a fills.
En els rotllos de la Roser queden plasmats relats basats en fets reals com el de “La Perla” aquella elefanta del zoo de Barcelona que va patir durant uns dies problemes d’estrenyiment, relats com “La gran patata” de l’autor francès Éric Battut, o contes populars que s’expliquen amb aquesta tècnica que ens recorda el cine NIC, però en gran.
A la llibreria “Lectors, al tren!” s’han pogut veure exposats aquests rotllos —hi seran fins al dia 27 de gener—, juntament amb altres materials inèdits que fan molta patxoca com “El circ” que presideix l’entrada amb els inefables ratolins articulats que es mouen com si fossin artistes de les pistes.
Dijous passat, vam fer un taller sobre l’exposició. És una activitat que organitzem a cadascuna de les exposicions i estic agraït a la Montse i en Carles per convidar-me a explicar com treballaria amb els alumnes les imatges i les idees dels quadres, escultures o, en aquest cas, els rotllos.
En aquesta ocasió, però, vaig tenir el privilegi d’estar acompanyat per la Roser i vam fer una sessió prou divertida. Vaig explicar com llegir històries en format rotllo, partint dels còmics tipus Tintin, Astèrix, Lucky Luke, etc., també vaig mostrar un parell de contes barret i un altre amb imants.
Per la seva banda, la Roser ens va explicar tots els contes que hi havia exposats i algun més de regal. Amb el seu estil expressiu i divertit ens va fer passar una bona estona.
Vam acabar fent entre els assistents un parell de rotllos. Un per a primària, partint d’un conte popular holandès que va recollir Albert Jané en el llibre “La volta al món en vuitanta contes” i es diu “Kannitverstan” i un altre per a infantil inspirat en una aventura de l’Inger i la Lasse Sandberg que es titula “En Martí i les galetes de coco”.
Va ser una tarda que recordarem i l’única cosa que em dol és veure com els mitjans audiovisuals (ràdios, teles i premsa en general) no se’n fan ressò, malgrat que se’ls convida i se’ls explica que l’ocasió s’ho val. Sembla que la cultura no ven. Això sí, de l’afer de la cantant i el futbolista sabem tots els ets i uts, ens interessi o no.
Un vídeo que recull alguns moments, a continuació:
Ahir, diumenge, 15 de gener, vam presentar el llibre “En Charlie Brown i companyia“, de Charles M. Schulz, publicat per l’Editorial Meraki per commemorar els 100 anys del naixement de l’autor. De poc va anar que no féssim coincidir l’efemèrides amb el programa 200 dels “Llibres per somiar”, una secció que vam començar el 16 de juny del 2016. Haurem d’esperar al proper programa per recordar-ho i presentarem un títol d’un dels meus autor preferits, en Gonzalo Moure.
Les aventures d’en Charlie Brown són tires còmiques que ens parlen d’un nen al que li passen moltes coses i que és molt aficionat als esports (beisbol, hoquei gel i futbol americà) També hi apareixen els seus amics: en Linus, la Lucy, la Sally i sobretot l’Snoopy, el gos. Són històries senzilles i divertides plenes d’aventures i en Charlie sempre intenta que la vida sigui millor per a tothom, tot i que, de vegades, no ho aconsegueix.
Com a cada programa fent una pregunta fàcil per si voleu participar del concurs i guanyar-vos el llibre presentat. En aquesta ocasió, la pregunta és:
Com es diu l’amiga saberuda que sempre molesta en Charlie Brown?
Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 22 de gener.
A l’anterior concurs va resultar guanyadora la Montserrat Grau, que s’emporta el llibre “Al bosc”. L’enhorabona!
I aprofito per recomanar-vos que escolteu el programa sencer perquè tracta d’un tema una mica tabú, el de les mares que s’en penedeixen de ser mares i abandonen els fills. M’he quedat força confús amb les explicacions i sobretot desconeixia les històries de dones com la Ingrid Bergman, la Doris Lessing, la Maria Montessori o la Mercè Rodoreda.
Podeu escolar el programa sencer o llegir un resum molt ben escrit per l’Elisabet Pedrosa a:
A la Llibreria Lectors al tren! (Rubí) hi ha una exposició d’originals de la Roser Capdevila, amb materials inèdits en forma de relats o anècdotes. Tenen format de rotllo.
La tindran exposada fons al 27 de gener i aquests proper dijous 19 farem un taller sobre aquesta tècnica que ens recorda els papirs egipcis, les pel·liculetes de cine NIC i els romanços de cec.
M’han convidat a participar i em fa molta il·lusió compartir aquesta estona amb la Roser parlant de les seves aventures. Si us hi animeu, inscriviu-vos a montse@lectorsaltren.cat. (Places limitades)
Un reportatge del dia de la inauguració, clicant a:
Conté articles relacionats amb un tema monogràfic, reportatges, entrevistes, seleccions i crítiques de novetats de literatura infantil i juvenil. Es publica semestralment en paper i en digital.
He llegit el darrer número, el 96, aparegut el mes de desembre del 2022, i he trobat un bon article de la Mariona Trabal que situa l’estat actual de les biblioteques escolars a Catalunya. Es pregunta entre altres coses «Per què un de cada quatre centres educatius ha perdut en els darrers anys aquest recurs imprescindible?».
A la revista també hi trobareu un dossier dedicat a “La fantasia en la LIJ” amb escrits de la Teresa Duran, en Joan de Déu Prats, en Ricard Ruiz Garzón i en Miquel Codony, persones totes elles sàvies i enteses en literatura.
I altres apartats que trobareu interessants. El sumari és aquest:
Diuen que les persones som curioses i que aquest aspecte emocional ens porta a explorar, investigar i aprendre.
Aquests dies, a Barcelona, la companyia de teatre Aracaladanza presenta l’espectacle Loop i els espectadors veiem l’escenari des del darrere i així sabem què passa entre bambolines quan l’espectacle acaba i tot són corredisses per desmuntar i deixar l’escenari net.
A la literatura infantil hi ha un llibre molt divertit escrit i il·lustrat per Gilles Bachelet que es titula precisament «Los cuentos entre bambalinas» on veiem també els personatges populars de les històries com es preparen per arribar al format llibre, seguint tots els passos que s’han de fer perquè el relat arribi a les nostres mans.
En ambdós casos, la nostra curiositat queda satisfeta i això està bé perquè ens agrada conèixer, encara que, de vegades, voler saber massa comporta riscos (recordeu el conte d’en Barbablava, per exemple).
Si teniu ganes de saber com funciona la cadena del llibre infantil, a la propera tertúlia clandestina tindrem una persona convidada que ho sap gairebé tot d’aquest procés perquè fa vint anys que s’hi dedica a buscar i contractar els millors il·lustradors i escriptors, intuint quines obres tindran o no un llarg recorregut i seran un èxit en mans dels infants.
Li podrem preguntar sobre la seva història, què és una línia editorial, com veu el moment actual de la literatura a casa nostra i li demanarem que ens expliqui algunes de les anècdotes divertides que li hagin passat.
També ens comentarà alguns del llibres que fa temps volten per les escoles, llibreries i biblioteques.
Això serà el dimarts 24 de gener de 2023 a les 18:00 hores a l’Espai Llamps i Centelles.
Per accedir caldrà conèixer la contrasenya. En aquesta ocasió és ALTAMIRA
Pels qui teniu curiositat, potser la contrasenya ja us dona pistes de per on anirà la cosa.
Hi haurà sorpreses dolces i passarem una estona que se’ns farà curta, com sempre, perquè a les 19:30, tancarem la paradeta.
RECORDEU: Tertulia clandestina “la lij des de l’altra banda” Data: dimarts 24 de gener de 2023 Hora d’inici: 18:00 Hora d’acabament: 19:30 Contrasenya per accedir: Altamira Lloc: Espai Llamps i Centelles Carrer Rosalía de Castro, 80, l’Hospitalet. Transport públic: Metro Torrassa (línies 1, 9 i 10) i Bus (L16 i M12)
Us hi esperem! Travessarem el mirall com va fer l’Alícia i ens trobarem (potser) amb el barreter perquè ens recordi, com li va recordar a l’Alicia, com estem de contents de tornar-nos a veure als jardins de la memòria, al palau dels somnis.
Dimecres passat vam fer la primera trobada del projecte “Relats que el vent s’endugué” amb la idea de compartir una estona parlant de literatura en general i de les publicacions de les tres primeres autores hospitalenques que han vist els seus relats publicats al Diari de l’Hospitalet i al web lhdigital.
Ens van visitar la Lola Toledano, la Vanessa Requena i l’Helena Bonals i ens van explicar un munt d’anècdotes i de reflexions sobre l’ofici d’escriure.
Primer, però, vam fer un recordatori de com l’any 2003 es va publicar el primer llibret «Ciutat singular. Llibres plurals» que recollia la producció editorial d’autors i autores de l’Hospitalet dels anys 2001 i 2002. L’any 2011 va veure el naixement de la plataforma que va crear la xarxa de Biblioteques de l’Hospitalet: “LHescriu”, un magnífic web que recull la producció literària de més de 400 autors de la ciutat. (https://sites.google.com/site/autorslh/home?authuser=0)
I després vam parlar amb les tres autores. De manera informal, ens van explicar les seves publicacions, la seva vinculació amb la ciutat, què llegien de petites, què llegeixen ara, quins temes els interessen i al final vam centrar la conversa en el món editorial i l’autoedició.
La Lola Toledano ens va explicar el seu primer sentiment d’identificació com a escriptora i ens va recordar totes les hores (moltes) passades a la biblioteca Tecla Sala on va gestar molts dels seus escrits.
Com a pertanyent al col·lectiu d’escriptors Verum Fictio, del qual va ser cofundadora, ens va explicar les dues obres que ja han publicat: “Xocolata espessa” on ella escriu un dels onze textos titulat “Chocolate y cromos” i “Oceà de contes” on el leiv motiv és la relació amb el mar. Tenen un tercer volum pendent de publicació (en breu).
També ens va comentar alguns dels altres llibres que ha publicat en solitari, com «Mucho cuento: (casi veinte)» del que explica que “son rendijas por las que sorprendemos a los personajes en su intimidad, en algún episodio concreto de su existencia. Los protagonistas de cada uno de ellos son personas «corrientes», como ésas con las que cada día nos cruzamos en las calles, sin aventurar -ni por un instante- el pasado o presente que esconden. En verdad, son historias realistas y entrañables, donde los personajes escogidos se muestran a cara descubierta, sin tapujos; y nos muestran, además, su fortaleza, fragilidad, pasiones y temores. Son relatos en los que se juega a mirar la realidad desde otro prisma, y así descubrir una visión más amable, en ocasiones divertida y grotesca, de las vicisitudes de la vida. Incluidos, la muerte y el sexo. En definitiva: “para sonreír entre horas”
Vam poder també remenar i navegar entre les seves novel·les «Concierto solitario a dos voces», «Bendita tú eres», «Te prestaré mi voz», «A flor de piel: (relatos)» i «Nathan de la India».
Ens va explicar que, de petita, a casa seva, no tenien gaires llibres, però sí que era consumidora habitual de tebeos.
La Vanessa Requena va arribar a l’Hospitalet l’any 2007 i en paraules seves «em va semblar un lloc tranquil i acollidor. Aquí és on he descobert la meva passió per escriure. És un lloc molt especial per a mi”.
De tots els llibres que ha escrit ens vam centrar en el darrer «Mi asesino favorito» on barreja la comèdia romàntica i el thriller d’acció. Parla de la Dani, una noia alegre i vital que gaudeix de la vida amb els amics. Ningú sospita que darrera d’aquesta façana de noia divertida s’hi amaga una dona que es guanya la vida fent desaparèixer els rastres dels crims perpetrats per les organitzacions de delinqüents i assassins que la contracten. La Dani creu que ho té tot sota control, però la seva vida fa un tomb quan descobreix que el cap d’una de les organitzacions criminals per a les quals treballa és en realitat el seu veí.
També es autora de microrelats dels que és una autentica especialista. Vam tenir l’oportunitat de llegir-ne un, el primer del recopilatori «No me apetece leer». Altres novel·les de la Vanessa són «Al otro lado de las llamas», de fantasia medieval, «Lúa: Comienza una nueva vida», una comèdia romàntica i «Cien años no bastan», una història de misteri amb un punt sobrenatural.
Van ser molt il·lustratives les seves explicacions sobre com es guanya la vida una escriptora independent i sobretot ens va recordar que cal ser molt curós i honest en aquesta professió.
L’Helena Bonals ens va explicar que viu a l’Hospitalet des que tenia dos anys i que un record molt potent de la seva infantesa és “quan el tren del Carrilet passava per fora, i els meus avis l’agafaven per venir a veure’ns, a la Fabregada”.
Un aspecte de la seva producció va lligat als blocs que ha anat escrivint i encara escriu. Cinc, ni més ni menys, des del 2007 fins a l’actualitat. Aquests: Anticànons, de novel·la catalana oblidada, Una cosa molt gran en una de molt petita, d’interpretació de poesia, D’allò bell, d’allò sublim, d’interpretació d’art, En cada vers que has entès, de poesia personal i L’eco se sent, de crítica d’obres actuals.
Ens va explicar la seva darrera obra «Ara Pla» que recull les seves reflexions al voltant del llibre “Quadern gris” de Josep Pla.
Però l’Helena és coneguda sobretot pels seus poemes. Vam parlar de «73 anys 37 planys» un homenatge a la poesia de l’Helena fet per un altre poeta, l’Abel Boldú, «La Llibertat és una biblioteca.», pensament d’una bibliotecària al voltant dels llibres, «L’Important és la rosa», un recull de poemes escrits bàsicament entre finals del 2011 i finals de 2018 i «Jo em crec el que passa en una imatge: Vicenç Lafebre vist per Helena Bonals». On comenta de manera poètica, fotografies d’en Lafebre.
Després vam obrir el torn de preguntes i comentaris i va ser realment enriquidor.
Vam acabar la festa amb unes galetes de Nadal, deferència de la Désirée, participant de les tertúlies i amiga que sempre encomana positivisme i bon rotllo.
I un joc un joc literari per acabar. Amb premi per a tothom.
Un agraïment molt especial a les persones que van assistir i a les que es van disculpar per diversos motius.
La propera trobada per parlar amb autors i autores de la ciutat serà el mes d’abril i contarem amb la presencia de l’Ignasi García Barba, L’Anna de Lacalle, la Mariàngels García-Carpintero i l’Anna Vilar, autors dels relats dels mesos de gener a abril.
Un darrer recordatori als qui heu guanyat l’adhesiu: Ens farà molta il·lusió compartir les fotografies dels llocs on els heu enganxat.
Un recull dels moments de la trobada en el següent vídeo:
Aquella nit, la Rosa de Cal Boté no va dormir tranquil•la. Quan les primeres llums del dia s’escolaven per la finestra i les campanes de l’església tocaven quarts de vuit, es va llevar rabent i va anar cap a la cuina.
Els pares preparaven l’esmorzar i, a fora, el gebre havia tacat de blanc l’herba del jardí. El termòmetre estava per sota del zero.
—Avui anirem a buscar el tió! —va exclamar, contenta— Ja ha vingut la padrina? —Està de camí. —va respondre la mare— Quan arribi, esmorzarem i sortirem cap al bosc. La padrina és la que coneix millor que ningú on podem trobar un bon tió. Recordo, quan jo tenia la teva edat, que anàvem a buscar herbes remeieres i anomenava totes les plantes i els arbres que trobàvem. També reconeixia, pel seu cant, una pila d’ocells com la mallerenga, el pinsà, el tord i altres. Si, per exemple, sentíem una cosa semblant a cra, cra, cra, deia «això es un corb», i no fallava.
La padrina Sisqueta va arribar carregada amb una bossa que contenia una olivera petita, dins d’un test. —Guaiteu que he portat! Una olivera arbequina —va dir, cofoia— farà un oli molt bo d’ací uns quants anys. —Padrina, que no anem a buscar un tió? —va preguntar la Rosa, nerviosa. —Sí, per això porto l’olivera, la necessitem per trobar el tió. —No ho entenc! —Quan arribem, t’ho explicaré. Au, anem, que el camí és llarg i és la primera vegada que vens. Avui t’estrenes com a caçadora de tions!
La Rosa, agafada de la mà de la padrina, caminava al davant del seguici, aturant-se de tant en tant per observar algun insecte o flairar l’olor de la farigola. Al darrera, els pares, carregats amb l’olivera i en Josep Maria, el germà gran, amb provisions per fer una aturada, si calia. Seguien el camí de la font, el que anava a tocar del riu, fins a arribar allà on es creuava amb un altre que s’allunyava en direcció a un turó amb un bosc ple d’arbres de diverses espècies.
—Ja hi som! Aquí plantarem l’olivera— La padrina assenyalà una petita clariana envoltada d’altres arbres— Rosa, mira, aquest pi el vam plantar quan el teu pare tenia la teva edat i, el faig que hi ha més amunt, el vaig plantar amb la meva mare quan jo tenia quatre anys. —Però, padrina, no ha crescut gaire, oi? I perquè ho fem tot això? No podem agafar un tió i tornar a casa? —Sí que podem, és clar, però no està bé. No podem venir a la muntanya i agafar el que vulguem. Hem de donar-li alguna cosa a canvi. Nosaltres agafem un tió i plantem una olivera. Ho entens? —Sí, però les oliveres triguem molt a créixer i no podrem disfrutar de les olives tan saboroses que deies. —No, nosaltres no, però no plantem l’olivera per a nosaltres, la plantem per als fills que tindràs i per als teus nets. Així ha estat sempre i així ha de continuar. Agafem alguna cosa del bosc i li donem una altra a canvi. I prou xerrameca, plantem l’olivera i després busquem un bon tió que ens cagui regals.
Van buscar un lloc addient, que tingués prou llum i van plantar la petita olivera. Després li van posar algunes pedres al voltant i van confiar que els senglars no vinguessin a destrossar-la. Caldria anar passant de tant en tant per comprovar que creixia bé.
Després van remenar per tot arreu a la recerca del tió. Fins i tot, la Rosa es va enfilar a la branca més altra d’un roure per veure si albirava alguna cosa. Res. Finalment, quan sentiren les campanes llunyanes de l’església tocar dos quarts de dotze, un lleu soroll els va alertar. Probablement serà una llebre —van pensar— però quan es van atansar el van veure. Era allà, amagat entre les herbes, un tió esperava que algú el trobés i el portés a casa.
—Visca! —va cridar la Rosa saltant d’alegria. —L’hem trobat! L’hem trobat! El cuidarem bé, oi padrina? —Sí, filleta, sí.
……………………………………………..
Aquest és el quart conte de la sèrie “Relats que el vent s’endugué”. El podeu trobar a lhdigital.cat. També podeu obrir el codi QR que apareix al diari en format paper. I el proper dimecres, llegiré el conte al programa sobre el món educatiu de la ciutat que condueix la Núria Toril a la televisió de l’Hospitalet: «AULA LH» que s’emet els dimecres a les 20h, a TV L’H.
D’aquesta iniciativa ja n’hem parlat en aquest blog però tornem a recordar que anirem fent trobades amb els autors i autores de l’Hospitalet. Demà, la primera de moltes altres que vindran.
Si voleu conèixer a tres de les nostres autores teniu l’oportunitat aquest dimarts 20 de desembre a les sis de la tarda a l’Espai Llamps i Centelles. (C/ Rosalia de Castro, 8 a l’Hospitalet), molt a prop de la biblioteca Tecla Sala.
I, per si no esteu al cas del projecte: Relats que el vent s’endugué Un cop al mes s’ha publicat al Diari de LH un relat breu d’un autor o autora de la ciutat, per accedir al relat hi ha a la web del Digita’l un banner i un anunci al diari. Un cop accediu a l’enllaç, a més del relat hi ha la presentació del projecte, una petita biografia de l’autor de la ciutat, l’enllaç de d’aquest autor a la pàgina de l’Hospitalet escriu (https://lhdigital.cat/web/digital-h/relats-lh)
Una de les pretensions és que qui aconsegueixi tres relats, vagi a la biblioteca de la ciutat que vulgui i li lliurarem un adhesiu. També estem programant una altra acció: fer una trobada amb els participants i que us pugui conèixer i conversar sobre l’obra dels autors i autores i sobre el fet lector en general. Es tractarà d’una tertúlia informal on es parli de literatura i del que ens vingui en gana. És això, senzillament una trobada per anar ampliant la família lectora hospitalenca.
Ara només cal que els relats passin de ma en ma, es llegeixin i es comentin. Des de l’organització de la “moguda” farem el que puguem per donar-li visibilitat a la iniciativa.
Si veniu demà, només podem garantir que passareu una bona estona.
Ahir, a “L’ofici d’educar vam presentar “Al bosc“, d’Ainara Azpiazu, un llibre especial perquè, dins la seva aparent simplicitat, amaga pensaments de vida per compartir amb infants de 5 a 7 anys, amb diferents mirades. La primera és una mirada ecologista, hi ha una passejada per un bosc on es respira tranquil·litat, convivència, respecte i netedat. La segona és una mirada amorosa d’una noia i del seu avi. La tercera és una mirada artística. La quarta mirada ens passeja per les paraules que hi apareixen i les que no s’esmenten. I la cinquena mirada va cap a La Topera, una editorial “de garatge”, petita, amb un equip humà entusiasta de la literatura infantil.
Com a cada programa plantegem una pregunta (fàcil) perquè hi pugueu participar i entre els qui us animeu fem un sorteig i regalem el llibre, gentilesa de l’editorial.
La pregunta del concurs d’aquesta setmana és la següent:
Mentre la nena passeja pel bosc, què fa l’avi?
Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 18 de desembre.
I ja tenim el guanyador del darrer concurs: La família del Kewal, que s’emporta el llibre “Un lleó sobre la porta” L’enhorabona!
En el mateix programa de l’Ofici d’educar es va parlar de Pautes per afrontar les rebequeries i les emocions més ingrates.
Com es pot encarar una rebequeria? Quina informació ens donen emocions ingrates com la ràbia, la por, la tristesa o l’ansietat? Com les podem entrenar i expressar? I no negar-les, reprimir-les ni deixar que s’apoderin de nosaltres? En parlem amb l’Eva Bach, mestra, pedagoga, pionera de l’educació emocional a les escoles i a les famílies, que ens presenta el llibre “Com cuidar la salut emocional”: eines per atendre, expressar, calmar, reconduir, transformar i integrar de manera saludable emocions intenses que ens superen a nosaltres, els fills o l’alumnat. I també sentirem la Mar Romera, psicopedagoga i autora d'”Educar sin recetas”; el sentit de l’humor del Sergi Vives i el Manual pràctic per afrontar el conflicte familiar, amb la terapeuta Gestalt Marta Butjosa.
Tot el programa queda gravat i el podeu sentir a l’enllaç següent:
A la foto, la secretària de Transformació Educativa, Núria Mora, com a representant del Departament d’Educació fa l’entrega del premi a la Núria.
El primer dia de desembre vaig anar a l’Associació de Mestres Rosa Sensat a fer costat a la Núria Vouillamoz que va ser guardonada amb el 42è Premi Marta Mata de Pedagogia pel seu manuscrit «Converses al voltant dels àlbums a la biblioteca escolar. La literatura com a diàleg en l’educació lectora». Imagino que és un títol provisional i que, quan publiquin el treball, li trobaran un altre més fàcil de recordar.
L’estudi recull les vivències d’hores compartides amb els infants de l’escola d’Educació Infantil i Primària Gerbert d’Orlhac (Sant Cugat del Vallès) al llarg de divuit anys a l’entorn de la biblioteca escolar.
La Núria va explicar que és un treball sorgit de l’experiència del dia a dia, el qual l’ha ajudat a reordenar la seva tasca, adonar-se realment del que està fent i compartir-ho a altres escoles. Va dedicar el seu discurs d’agraïment a fer un clam a impulsar les biblioteques escolars fins que esdevinguin el veritable cor de les nostres escoles, perquè “només així aconseguirem un món més sensible, solidari, respectuós, sostenible, inclusiu, i amb tot, un món més just”.
Vaig estar molt content perquè la Núria fa anys que brega a la biblioteca de l’escola on fa una feina extraordinària i, a més, la comparteix generosament amb tothom que li demana consell o assessorament. Mentre parlava vaig recordar algunes de les presentacions que hem fet en els darrers anys, com els combats de boxa literària o el campionat de «llibrescacs». Sempre hem buscat oferir en les presentacions models, maneres de fer que puguin ser extrapolables al dia a dia dels centres educatius.
Amb la Núria, la vida és molt més fàcil i divertida. Li agraeixo els desitjos pedagògics compartit i la felicito de tot cor, amb ganes de llegir el seu llibre i de continuar fent camí pedagògic amb l’esperança ve veure com algun dia les biblioteques escolars esdevindran una realitat al nostre país.
L’acte de dijous va estar conduit de forma propera per l’Elisabet Pedrosa i va recordar el moment que viu l’Associació, en el que cal repensar la seva necessitat i definir nous horitzons, tenint present la tradició de renovació pedagògica que l’ha portat fins als moments presents.
També es va premiar a l’Associació Punt de Referència i al fotogràf i documentalista Sergi Bernal amb els Guardons Marta Mata. Felicitats a ells, també.
Quan, fa uns mesos, vam iniciar el projecte lector “Relats que el vent s’endugué” no ens imaginàvem que els autors i les autores de la ciutat de l’Hospitalet col·laborarien de bon grat i amb tanta bona disposició. Els estem molt agraïts i aclaparats de la resposta rebuda.
A més, hem d’agraïr a les autores dels tres primers relats, que hagin accedit a conversar sobre la seva obra en una trobada que es farà el dimarts 20 de desembre a l’Espai Llamps i Centelles. Coneixerem i conversarem amb l’Helena Bonals, la Vanessa Requena i la Lola Toledano sobre literatura en general, sobre les seves motivacions i els seus interessos a l’hora d’escriure i altres curiositats.
Aprofitarem per presentar els autors i autores dels propers relats dels mesos de gener, febrer, març i abril.
Avançarem la idea de fer altres trobades periòdiques (tres cada any) amb els autors de l’H. Seran reunions de petit format, informals i de proximitat. La idea és donar a conèixer el potencial que hi ha a la ciutat i la varietat de registres, estils i manera d’entendre l’escriptura, que és com dir d’entendre la vida.
20 de desembrede 2022! No cal inscripció. Veniu amb ganes de gaudir i de deixar-vos sorprendre. Us hi esperem!
La invitació a la lectura 