A la presentació de l’edició d’enguany que se celebra els dies 15 i 16 de juny, hi podem llegir, entre altres frases, que el llibre pot ser la porta que ens obre al món i que esborra les barreres socioeconòmiques, un portal a l’accessibilitat per conèixer què hi ha més enllà dels nostres carrers, del nostre país o fins i tot del nostre món, i poder-ne imaginar altres.
També ens explica que l’autor del cartell és en Xavier Mula i el seu treball se centra en la comunicació visual, publicitària i el món editorial. El seu estil versàtil permet abordar una gran varietat d’obres, però sempre amb el seu estil predominant: il·lustracions plenes d’energia i dinamisme, colors vibrants i amb un llenguatge directe, identificable i lúdic.
El web on trobareu tota la informació està ben dissenyat i és molt fàcil de trobar totes les informacions relacionades: Espais on se celebra, participants, editorials, espectacles, etc.
M’ha agradat que es conservi un apartat que anomenen multimèdia perquè ens permet veure nombroses imatges de les edicions anteriors. El podeu trobar a: https://www.barcelona.cat/monllibre/ca/multimedia
El repte continua sent el mateix d’altres edicions: aconseguir que els joves hi participin, perquè el públic majoritari, almenys els dies que he anat, sol ser familiar amb infants petits. Pel que sé, enguany es fa un esforç per enganxar els nois i noies a partir de 8 anys, amb accions organitzades expressament per a ells.
Ens veiem al Món llibre! Val la pena, no us en penedireu!
Un poeta és aquella persona que sap expressar la sensació que notem quan l’aigua s’escola entre els nostres dits, ens fa sentir la poesia que arriba dolçament en forma de música empesa pel vent, ens fa emocionar davant d’una escultura que potser no s’acaba d’entendre del tot.
Aquest “no acabar d’entendre què ens vol transmetre un poema perquè se’ns fa estrany per la forma o el sentit” és precisament allò que ens porta a obrir una finestra a un espai de somni i de misteri, a obrir una porta al món, perquè els poemes es llegeixen com si fossin un quadre on cadascú troba detalls significatius diferents i on, de vegades, es difícil entendre el sentit que el poeta ens vol explicar.
Poesia no és només «paraules boniques ben ordenades» que sonen bé quan les llegim. Poesia és el vent, la remor del mar, el vol d’una papallona, el repic dels dits sobre el teclat de l’ordinador. Poesia és quan llisquem pel tobogan, quan sentim la joie de vivre, quan ens mengem un tall de síndria, quan coneixem gent d’altres països, quan ens coneixem a nosaltres mateixos. La poesia és a tot arreu! Només cal mirar el món que ens envolta amb uns altres ulls.
La gràcia dels poemes és aquesta precisament, que es tracta d’un llenguatge diferent però que està fet amb les mateixes paraules que usem cada dia a casa, a l’escola, quan anem a comprar el pa, quan juguem amb els amics. Les mateixes paraules ordenades d’una forma diferent, però els mateixos mots.
De poesia en sap molt en Ramon Besora perquè fa més de mig segle que s’hi dedica. A més, té la voluntat de fer-nos-la entenedora i d’encomanar-nos el gust per conèixer què s’hi amaga darrera d’una metàfora concreta, la paciència per explicar-nos què significa determinada paraula que no coneixem, el desig de convidar-nos a no tenir por d’obrir un llibre de poemes.
En Besora té, a més, la capacitat d’anar més lluny, d’albirar més enllà de la corba del camí que pregonava en Pessoa, i imaginar noves formes de presentar els poemes. Ho hem vist en els seus llibres-objecte i en el darrer projecte que hem tingut l’oportunitat de viure en directe: Peramola, tot l’entorn és poesia.
Finalment, el dissabte 25 de maig, vam agafar els cotxes i ens vam dirigir cap a Peramola, un poblet de l’Alt Urgell. La cita era a la Plaça Josep Roca, davant l’escola, on ens esperava en Ramon. Ens vam aplegar 29 persones vingudes de diversos indrets de Catalunya i amb diferents motivacions. La majoria ens coneixíem perquè estem relacionats directament amb el món de l’educació.
En aquesta ocasió veníem d’unes setmanes de pluja i la natura estava esplendorosa. Va ser una delícia de passejada. Algunes fotos, a continuació:
La segona part, la que ens havia convocat, va ser un recorregut pels carrers del poble on vam poder llegir i admirar les instal·lacions que van fer els alumnes de l’Escola Massana de Barcelona, interpretant el sentit de cada poesia. Les obres estan a les façanes de diferents cases i són versos de poetes catalans coneguts com Carner, Espriu, Martí i Pol, Leveroni, Marçal, etc.
La idea era deturar-se a cada instal·lació per llegir el poema i en Besora ens anava explicant el perquè s’havia triat aquell indret singular de Peramola, una mica d’història de cada racó i alguna anècdota curiosa del procés d’instal·lació. De moment hi ha nou obres, però la idea és anar ampliant l’oferta en properes edicions.
Després de dinar, ens vam reunir sota les moreres de Cal Pedret on vam conèixer de primera mà les darreres publicacions i els projectes futurs d’aquest autor peramolí que, amb la seva generositat, ens va fer estimar una mica més la poesia.
Ens va comentar el darrer dels seus llibres publicats: Un metre d’històries de metre, un llibre acordió il·lustrat per l’Albert Asensio i editat per Meraki.
També vam conèixer els materials que acaben de sortir al mercat sobre comprensió lectora. Són uns jocs basats en el dòmino i que es presenten en dues caixes per als diferents nivells educatius.
Els explicarem en una altra entrada d’aquest blog, ens els propers dies. Un dels jocs el vam poder jugar.
La jornada la vam acabar fent un Bingo poètic que ens va servir de recordatori de tot el que havíem viscut.
Un agraïment a en Ramon i la Núria, cicerones d’aquesta jornada bonica i inoblidable!
Ens parla d’un viatge imaginari, que fa un pare amb els seus fills en el seu cotxe domèstic que es converteix en un cotxe espacial, per tot el Sistema Solar. El llibre juga amb la distància que separa la Terra amb cadascun dels astres del Sistema Solar, tot comparant-lo amb episodis de la història de la humanitat.
Distància i temps. Se centra en els conflictes per les fronteres al llarg de la nostra curta història. Així, per exemple, quan explica que per arribar a Mercuri calen 150 anys a la velocitat que van (a seixanta quilòmetres per hora) ens recorda que fa 150 anys aproximadament alguns països europeus estaven colonitzant l’Àfrica o que, anant més enllà, per arribar a Júpiter ens caldrien 1200 anys (a 60 quilòmetres/hora) i que fa 1200 anys els víkings estaven controlant el nord de l’Atlàntic. Aquesta és la idea del llibre: Convertir la distància entre la Terra i altres planetes en anys i mirar enrere per saber què passava en aquell moment al nostre planeta.
Una lectura molt recomanable.
Com a cada programa fem una pregunta per participar al concurs dels “Llibres per somiar” i amb la gentilesa de l‘editorial regalem un exemplar del llibre entre els participants. En el cas de “Mentrestant a la terra…” la pregunta és :
“Quant de temps triga el cotxe espacial a arribar a la Lluna?
Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 9 de juny.
Al darrer concurs la guanyadora va ser la Pepa Collazos i s’emporta un exemplar de «Deu en un llit». L’enhorabona!
Al mateix programa es va parlar de les escoles que, cada vegada més, aposten per crear continguts radiofònics a classe, que publiquen i comparteixen amb tota la comunitat educativa a través de les xarxes. Una de les claus d’aquest interès és la motivació que genera: no és el mateix fer una classe normal que posar un micròfon al davant de l’alumnat. Del poder del pòdcast van parlar la Núria Castelltort Valls, coordinadora pedagògica de l’Institut Moianès, i els alumnes Guillem Riera García i Ona Gros Henestrosa, de segon d’ESO, que han creat el pòdcast “Això es pot salvar“. També hi van participar la Pepa Adell Nolla, tutora de cinquè de l’Escola Doctor Alberich i Casas, de Reus, on fan ràdio gràcies al programa Bibliotech; i dos dels seus alumnes: Ariadna Marca Suárez i Nil Tafunell Morató.
Van sentir també la Raquel Tornay, coordinadora de Ràdio de l’Escola Estalella i Graells, de Vilafranca.
La primera de les dues masterclass en les que explico com podem aconseguir que la biblioteca sigui el cor de l’escola ja està pujada al blog de Docents.cat
En aquesta primera comparteixo dinàmiques i activitats que podem dur a terme per impulsar la lectura a l’escola i em refereixo a activitats que inclouen a tota la comunitat educativa. Són aquelles que es poden fer sense entrar a la biblioteca. A la segona ja veureu que em centro en tot el que pot passar dins d’aquest espai hospitalari i educatiu, imprescindible per a una educació de qualitat, i algunes de les accions que podem fer amb el grup classe.
Parlo d’activitats que es desenvolupen als passadissos de l’escola, al pati, al barri,, etc. i que requereixen de la complicitat de l’equip directiu, dels alumnes de cicle superior, dels botiguers de la zona, dels pares i mares, etc.
La Nati i en Pol, han fet una bona feina editant i retallant les possibles inconveniències que vaig dir. Els estic molt agraït.
Si voleu veure un tastet de la masterclass (set minuts), ho podeu fer clicant a:
El dia 8 de maig ens va visitar a l’Espai Llamps i Centelles en Pere Sacot, enquadernador i restaurador, o millor dit “sastre de llibres” com es defineix al seu web.
Diu en Pere que l’enquadernació artesanal es l’art de vestir llibres, amb l’objectiu que resisteixin el pas del temps i l’ús, amb el màxim de dignitat possible. Per aquest motiu, al seu taller situat al número 51 del carrer Abat Oló, al barri de Sant Andreu (Barcelona), el podeu veure com empra una tècnica antiga, molt acurada, manual, utilitzant materials naturals i tècniques tradicionals, sempre que sigui possible, per preservar i afavorir la conservació del llibre. I el resultat és exquisit, de qualitat, perquè aconsegueix preservar la integritat de llibre i dignificar-lo per a gaudi dels bibliòfils i els no tan bibliòfils.
Si hi aneu a visitar-lo, us sorprendrà trobar unes màquines enormes, que funcionen manualment com es feia fa més de cent anys, que és l’edat que tenen. Comenta en Pere, sorneguerament, que si mai se’n va la llum, pot continuar amb una espelma i només lamenta que la ràdio deixi de funcionar.
La xerrada amb en Pere va tenir tres parts que comentem tot seguit:
La primera estona al vam dedicar a que ens expliqués quins són els enemics del llibre i com els podem combatre i ens va donar consells per aconseguir que els llibres tinguin una vida millor i més llarga.
Així vam saber que els principals enemics que acceleren el deteriorament dels llibres són la temperatura i humitat, la llum (natural i artificial), la pols i els gasos contaminants i els agents biològics.
Pel que fa a la temperatura ens va recomanar que sigui el més estable possible i al voltant d’uns vint graus. També ens va recordar que la calefacció és perjudicial per al llibre, i he de procurar que els radiadors estiguin a dos metres de la llibreria. Incís: Abans de la tertúlia vam anar a la biblioteca Tecla Sala a veure el fons històric i que ens expliques com el veia. Va insistir en que abans de restaurar els llibres seria necessari climatitzar el lloc perquè a l’estiu la temperatura puja molt i a l’hivern fa fred, degut a que l’espai on es troba queda sota teulada.
La llum també pot resultar perjudicial ja que es tracta d’una forma d’energia que quan incideix sobre un objecte, una part és reflectida per aquest, permetent-nos la seva visió, i una altra part és absorbida pel material. Com que la llum del sol o d’una font artificial no només es compon de llum visible, sinó que té altres radiacions invisibles: la ultraviolada (UV) que produeix canvis químics i la infraroja (IR) que produeix escalfament, convé protegir els llibres, sobretot del sol.
La pols i gasos contaminants també perjudiquen els llibres i per això convé netejar-los i si es possible no usar draps humits.
Els dos factors principals agents de deteriorament són els fongs i els insectes. Ens va fer gràcia quan va dir que no convé utilitzar la saliva per mullar el dit al passar les pàgines perquè això provoca bactèries i genera acidesa. Mullar el dit per passar pàgina és una pràctica molt estesa, així com doblegar el full per un cantó a manera de punt de lectura.
Altres idees que van sortir va ser l’ús o no de la cinta adhesiva (el cel·lo) per a enganxar fulls deteriorats, folrar els llibres amb plàstic, l’excés de fotocòpies, obrir el llibre no més de 180 graus, o treure els llibres del prestatge agafant-los per la part superior del llom, no tenir-los molt apretats a les prestatgeries, etc.
Ens va explicar com fer engrut amb farina i agua, tal com es feia fa un grapat d’anys per enganxar els cromos als àlbums d’animals, de cantants, de futbolistes, etc. que tots hem col·leccionat.
A la segona part ens vam centrar en les parts dels llibres i així vam conèixer curiositats al voltant de l’ús dels pergamins, de l’aparició de les celles per protegir els fulls, de l’ús de l’or, dels nervis i la seva desaparició i altres curiositats que potser no ens havien passat pe cap. Una de les preguntes que va quedar aclarida és perquè els llibres anglesos, al seu llom, tenen al llom el títol de l’obra, el nom de l’autor i el nom de l’editorial cap per avall, a diferència dels llibres que publiquem a Catalunya.
També ens va parlar dels orígens de l’enquadernació. Va dir:
– Jo tinc molt mala memòria, però crec que els primers d’enquadernar les escriptures van ser els egipcis. Amb la mateixa finalitat que tenim ara: preservar les lletres escrites. Tot i que l’enquadernació, tal com la coneixem ara, deu tenir una mica més de mil anys.
Vam acabar fent una mena de consultori on li vam mostrar alguns llibres i ens va explicar què s’hauria de fer per preservar-los.
Ens va explicar diferents maneres d’enquadernar i ens va mostrar com fer uns petits quaderns emprant una tècnica que s’anomena “a la japonesa”. Ah! I ens va regalar una d’aquestes llibretes a cadascú dels assistents.
Crec que va ser una tertúlia molt inspiradora i on vam aprendre molt d’aquest ofici que està desapareixent. A Barcelona només en queden quatre o cinc en actiu.
Vam acabar, com sempre, amb el detallet per a en Pere agraint la seva visita, la copeta de cava (que aquesta temporada serà gentilesa de “Gallina de piel”) i la fotografia de record.
A continuació, un petit vídeo amb imatges de la clandestina #13:
De tant en tant, tinc la sort de rebre una trucada d’alguna escola demanant-me si puc anar a compartir algunes experiències, reflexions o idees al voltant de la literatura infantil i juvenil i la lectura. Em fa feliç visitar escoles i veure com hi ha mestres motivades i amb projectes extraordinaris al cap (encara que sovint no es puguin materialitzar per manca de temps, de personal o de pressupost) relacionats amb la biblioteca escolar.
M’agraden les formacions presencials, cara a cara, i les prefereixo molt més que les formacions a través de les pantalles, on només veus cares menudetes, silenciades i llunyanes, amb aparicions sorpresa de la criatura que ve a demanar quelcom a la mare, el gat que passeja impunement per davant la pantalla o altres situacions que millor no comentar.
Amb la pandèmia ens vam acostumar a aquesta nova (per a mi) manera de comunicar-nos i he d’admetre que és més còmoda, estalvia temps, desplaçaments i et pots connectar fins i tot des del telèfon mòbil.
Aquest fet l’ha sabut aprofitar i dinamitzar de manera extraordinària la Nati Bergadà, que ha creat una xarxa cada vegada més nombrosa de mestres que comparteixen inquietuds, busquen i troben respostes als temes que allà es proposen. S’anuncia com a «La comunitat dels docents. La comunitat on els docents compartim, aprenem i creixem junts.» i la podeu trobar a https://docents.cat/Ara mateix, hi ha 105 recursos, 14 masterclass, 13 documentals i 129 xerrades i cada setmana es pugen nous continguts.
A l’apartat de Xerrades, n’hi ha que tracten de la literatura infantil i juvenil, com els “Laboratoris de lectura” explicats per la Marta Roig, “La conversa literària” a càrrec d’en Guillem Fargas i en Marc Alabart, el “Pla de lectura de centre” amb en Joan Portell, “la poesia” explicada per en Dani Espresate, els “Contes per treballar les emocions i els valors a l’aula” segons la Santitos Muñoz, “què és un club de lectura i com dinamitzar-lo” en paraules de la Maria Gajas, els “àlbums il·lustrats” explicats per la Núria Vouillamoz, i moltes més opinions i experiències. Tot a https://docents.cat/cat/lectura/
Les paraules anteriors són per explicar que un dia d’octubre em va trucar la Nati per proposar-me una participació a una de les xerrades perquè era un moment en que havíem conegut els resultats de les proves PISA i se’n parlava arreu amb informacions exagerades o culpant als mestres de tot plegat. Li vaig dir que sí, que endavant, tot i que no em trobo còmode amb les converses on line vaig acceptar. Com al poema de Robert L. Frost, aquella decisió va canviar algunes coses a la meva vida, però això és una altra història…
El cert és que a partir d’aquella primera xerrada hem gravat tres càpsules i dues masterclass (així les anomena) que s’aniran pujant al web quan estiguin maquetades i editades. Estic content i crec que seguirem col·laborant.
Les deus càpsules que ja es poden veure són: • Llibres per parlar de la guerra
• Llibres per parlar de l’alimentació
Si voleu veure les xerrades senceres, us heu de subscriure i podreu accedir a tot els material que hi ha pujat.
Un agraïment especial a la Nati i en Pol, per la seva professionalitat.
Ahir, als «Llibres per somiar» vam presentar Cesc i Alabert, un àlbum per a cicle infantil que ens explica com aquest parell d’amics sempre juguen. Tot el relat és deliciós i, com passa sovint, en Cesc que és la guineu, sempre guanya a l’Alabert, l’os. El final és fantàstic perquè respon a la pregunta: I si guanyar no fos el més important? És un llibre molt divertit sobre l’amistat que forma part d’una trilogia ideal per a nens i nenes de fins a 6 anys.
Com a cada programa fem una pregunta per participar al concurs dels “Llibres per somiar” i amb la gentilesa de l‘editorial regalem un exemplar del llibre entre els participants. En el cas de “Cesc i Alabert” la pregunta és :
“A què juguen en Cesc i l’Alabert?”
Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 5 de maig.
Al darrer concurs la guanyadora va ser la Joana i s’emporta un exemplar de «En un tancar i obrir d’ulls» . L’enhorabona!
Al mateix programa es va parlar de pors i de que no s’ha de salvar els nens de la por sinó escoltar-la i regular-la.
A “L’ofici d’educar “ es va fer una mena de consultori sobre pors infantils amb la psicòloga de la sèrie “Això no és Suècia” Elisenda Pascual, autora de “Criar i jugar”, i amb la psicòloga clínica Roser Batalla.
Amb les preguntes de l’Elisabet Pedrosa, es va parlar de com podem acompanyar la por als monstres, a la foscor, a dormir, als lladres, a la mort o a dormir fora de casa, a aprofundir en la reina de les pors (la por de la nit), a no projectar les nostres pors als fills i també es van donar recursos per expressar la por i regular-la.
A la novel·la de Dickens, Oliver Twist, hi ha un capítol en que el nen va a casa d’un senyor anomenat Brownlow on hi ha una habitació plena de llibres i queda fascinat pensant que pugui haver algú que hagi llegit tants llibres. De tota conversa hi ha una frase que és aquesta:
—Molts llibres i molt bons, no és veritat, fill meu? —va preguntar amb dolçor el senyor Brownlow en reparar la curiositat amb què Oliver contemplava els prestatges. Per cert que la seva lectura t’agradarà molt més que les seves cobertes… És a dir, no sempre, ja que hi ha llibres el mèrit únic dels quals és a l’enquadernació.
A l’època en que va ser escrita la novel·la els llibres eren poc freqüents i estaven preciosament enquadernats. Els veiem, els olorem i quedem fascinats per aquells lloms de cuir i les lletres daurades.
L’ofici d’enquadernador és artesanal. A Barcelona en queden molt pocs. Els podem comptar amb les dits d’una ma. Segueixen una tradició de moltíssims anys i veure’ls com fan els quaderns seguint diverses com ara la japonesa, la copta, la francesa, etc. i utilitzen materials com paper, tela, goma, tisores, plegadora. Entrar en un dels seus tallers és com entrar en un spa, un espai de relaxació, lluny del brogit de la vida quotidiana. Veiem eines que conviden a tocar-les amb aquella tremolor de qui acarona un objecte valuós, passes els dits per les robes, pel paper i quedes enamorat a l’instant de les textures, dels colors, dels relleus.
A la properes tertúlia hem convidat un d’aquests enquadernadors i restauradors, un sastre de llibres, perquè ens parli de la seva feina i perquè puguem fer-li preguntes al voltant de com cuidar els llibres.
Podrem conversar sobre si els llibres han d’anar folrats o no amb plàstic, si per reparar un ful trencat convé usar cel·lo, com podem recosir un llibre que s’ha desmanegat, etc.
La tertúlia clandestina serà el dimecres vuit de maig a les sis de la tarda, com sempre.
La contrasenya per accedir, en aquesta ocasió és: Cel·lo, no!
Us esperem a l’Espai Llamps i Centelles Carrer Rosalía de castro, 80 baixos 08910 l’Hospitalet Metro més proper: Torrrassa (línia 1, la vermella)
Ahir vam presentar el primer llibre de la sèrie “Burundi”, de l’autor i il·lustrador argentí Pablo Bernasconi. El nom —Burundi— és una pista per saber de què va la cosa. Són aventures situades en aquell petit país centre-africà i estan protagonitzades sempre pels mateixos animals i un estrany que es relaciona amb ells als diferents llibres.
«De falsos gossos i veritables lleons» ens narra la peripècia d’un gos que arriba al lloc on el cérvol i el conill estan tranquil·lament menjant una poma i albirant la posta de sol. Amablement li ofereixen una poma i el gos diu que no, que ell no menja fruita, només carn perquè és un animal carnívor.
A partir d’aquest moment van apareixent altres animals de la selva (la zebra, el mico, etc.) i intenten convèncer-lo amb tots els arguments possibles que és un gos salsitxa. Sense èxit.
La història que fa riure molt i les il·lustracions, precioses i originals, estan fetes amb collage digital. Són molt expressives, entenedores i de gran qualitat.
Un conte acumulatiu que juga amb les contradiccions, recomanat a partir de cinc anys. I com a cada programa, fem una pegunta relacionada amb el contingut del llibre. Si heu estat atents al podcast, la podreu contestar fàcilment. En aquest cas és:
Quin animal és en realitat el que diu que és un lleó?
Envieu les vostres respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 7 d’abril.
Entre els participants farem un sorteig i li regalarem el llibre, gentilesa de l’editorial Catapulta.
Al darrer concurs la guanyadora va ser l’Unai Domínguez que s’emporta un exemplar de la sèrie “David colom”. L’enhorabona!
Al mateix progrmaa, una entrevista amb en David Bueno que explica que hi ha persones que pensen que la seva intel·ligència pot créixer si es motiven, si hi dediquen esforç, si ho intenten amb optimisme i bona disposició: són de mentalitat de creixement. I n’hi ha d’altres que creuen que la seva intel·ligència ha arribat al seu límit: són persones de mentalitat fixa.
La mentalitat de creixement, un concepte ideat per la psicòloga Carol Dweck, és la creença que podem augmentar la capacitat d’aprendre sempre si tenim l’actitud adequada. Com es pot educar per tenir una mentalitat de creixement?
El dimarts 2 d’abril, coincidint amb la data del naixement de l’escriptor danès Hans Christian Andersen, l’IBBY promou, des del 1967, la celebració del Dia Internacional del Llibre Infantil per promocionar els bons llibres infantils i juvenils i la lectura entre els més joves.
Cada any, una secció nacional de l’IBBY té l’oportunitat de ser la patrocinadora internacional del Dia del Llibre Infantil i selecciona un escriptor representatiu i un reconegut il·lustrador del seu país perquè elaborin el missatge adreçat a tots els nens del món i el cartell distribueix per tot el món, i es promogui la celebració a les biblioteques, centres escolars, llibreries, etc.
Aquest any correspon a la secció del Japó, que difon el missatge de l’escriptora Eiko Kadono, il·lustrat per Nana Furiya.
Eiko Kadono (Tokyo, 1935) és una destacada escriptora japonesa que el 2018 va guanyar el Premi Hans Christian Andersen i fins ara ha publicat més de 250 llibres.
Nana Furiya (Tokyo, 1961) és una il·lustradora japonesa que va guanyar Golden Pen a la biennal de Belgrad de 1999 i va ser seleccionada als White Ravens 2021.
Podeu llegir el missatge a continuació:
SÓC EL CONTE VIATGER. VAIG VOLANT A QUALSEVOL LLOC
Soc un conte viatger. Volo a tot arreu. Amb ales de vent, o amb ales d’onades, o de vegades amb ales diminutes de sorra. Per descomptat, també pujo a les ales dels grans ocells migratoris. I fins i tot a les dels avions de reacció. Sec al teu costat. Obro les pàgines i t’explico un conte, el que vulguis sentir. T’agradaria una història estranya i meravellosa? O potser una de trista, o que faci por, o divertida? Si ara no et ve de gust escoltar-ne cap, no passa res. Però sé que algun dia voldràs. Llavors, només has de cridar: «Conte viatger, vine! Seu al meu costat!». I de seguida vindré volant. Tinc moltes històries per compartir. Què et sembla una d’una illa petita que, cansada d’estar sola, va aprendre a nedar i va anar a buscar amics? O la història d’una nit misteriosa en què van sortir dues llunes. O la de quan el Pare Noel es va perdre. Ah, ja sento el teu cor. Batega més de pressa. Bum-bum, trop-trop, trip-trap, patrip-patrap. El conte viatger hi ha saltat a dins i l’accelera. Ara et tornaràs conte tu també, i estendràs les ales per volar. Així és com neix un nou conte viatger al món.
La invitació a la lectura 