Curs sobre biblioteques escolars a Can Butjosa

logo-can-butjosaA la biblioteca infantil i juvenil de Can Butjosa (Parets del Vallés) han dissenyat un curs sobre “La biblioteca escolar, la clau de l’èxit a 38368-e1464626380807l’escola“. Les dates de realització són els dies 22, 29 de novembre i 13 i 20 de desembre de 17:00 a 20:00h. Les inscripcions es tancaran el 15 de novembre.
La formadora és la Júlia Baena, bibliotecària i dissenyadora gràfica, autora del blog sobre Literatura juvenil http://www.bibliotecajuvenil.com/author/julietabaena/
Si hi esteu interessats, podeu inscriure-us a:
https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSdkLiYB186aHAQcBpR6vSJUEYmkx5PZUmCtg4SIGVeknXcaFA/viewform

descarga

descarga-2

Confesiones en la biblioteca (Lugares comunes)

cartel“El escritor escribe. Si alguien quiere aprender a escribir podrá llegar a ser una persona que escribe, pero nunca será un escritor. Según Raimond Chandler, entonces soy un escritor, una persona que escribe. Me faltaría saber si escribo bien y si tengo un estilo propio. El estilo no se busca, se tiene o no se tiene y no se sabe el porqué.
Nadie mejor que yo sabrá si escribo bien. Vivo de eso, vivo de criticar y analizar lo que otros han escrito. Enseño literatura.”

Las frases anteriores son las primeras de la película Lugares comunes. Una voz en off que corresponde al protagonista las pronuncia mientras vemos como las escribe con su estilográfica en un cuaderno. Se trata de un recurso narrativo que se repite en diversos momentos y ayuda a comprender al personaje, un profesor de literatura de la Universidad de Buenos Aires que recibe una notificación ministerial en la que le jubilan “de oficio”.

Fernando Robles —interpretado por Federico Luppi—, es una persona íntegra, admirador de los ideales de la Revolución Francesa (libertad, igualdad, fraternidad), que ha vivido apartado de las corruptelas, la amoralidad y la hipocresía de una sociedad inmersa en una tremenda crisis económica y social. Son los tiempos del “corralito” y quedarse si trabajo le supone comprobar con amargura que se encuentra en una encrucijada, sin sustento económico y debatiéndose internamente en cómo seguir adelante.

escena-en-la-bibliotca-de-la-universidadLugares comunes podría haber escarbado en la crítica social pero, aunque la denuncia está implícita, el director prefiere mostrarnos con humor e ironía la cara amable y sincera de unas personas que no se resisten a abandonar sus ideales y ansían vivir, compartir, abrazar.

El contrapunto lo representa Liliana —espléndida Mercedes Sampietro— la mujer de Fernando, que trabaja como asistenta social en barrios marginales, desfavorecidos. Su personaje es cercano, creíble, casi familiar, y su presencia aporta la cordura, el sentido vital necesario para conservar las ilusiones.

Tras un viaje decepcionante a España para visitar a la familia y comprobar cómo su hijo ha aparcado su vocación por la literatura y la ha cambiado por una vida acomodada y de bienestar material, Fernando y Liliana deciden vender su casa de Buenos Aires, aceptar la propuesta de su amigo Carlos, el abogado de la familia, y comprar una hacienda (chacra, la llaman) en la provincia de Córdoba (Argentina). En ese lugar empezarán una vida sencilla, dedicados al cultivo de lavanda para producir perfume. Tras esa decisión, el ritmo de la película cambia y se vuelve más emotivo, más intimista, más profundo.

En la cinta hay diversas referencias a la lectura y a los libros. Una de las mejores escenas se produce en la biblioteca del INTA (Instituto Nacional de Tecnología Agropecuaria), lugar al que se dirige Fernando, junto a su amigo Carlos, en busca de informaciones relativas al cultivo de la planta de lavanda. Allí se va a encontrar con Tutti Tudela (interpretada por María Fiorentino), una bibliotecaria espectacular, que le insuflará aire vital y positivo y le alejará, por momentos, de sus pensamientos autodestructivos. Al inicio de la secuencia la bibliotecaria les pide que la acompañen hasta la máquina de fotocopiar. De pie, mientras ella va haciendo las copias, hablan:

—Creo que usted sabe mucho de perfumes— inicia la conversación Fernando.
—Ummm, casi tanto como usted de mujeres. Con una sola mirada, muy discreta, me examinó de arriba a abajo y creo que no le pareció nada mal lo que veía, ¿me equivoco?— responde Tutti Tudela.la-bibliotecaria-tutti-tudela
—O usted es muy sabia o mi mirada está perdiendo la discreción, tal vez porque no esperaba encontrarme con alguien que despertara en mí un inequívoco sentimiento de lujuria.

Con cierta incomodidad por parte del amigo, Fernando y Tutti siguen piropeándose y se llega a las confesiones finales del profesor. Apuntamos un par de ellas:

—Las pocas mujeres que conocí en mi vida, las admiré, las observé e intenté descifrarlas…, nunca dejaron de ser un misterio, nunca dejaron de sorprenderme. Creo que lo único importante es disfrutar de su presencia. No me di cuenta enseguida, pero… un tiempito después aprendí a escucharlas, a valorar los silencios, las miradas, esos momentos en los que parece que no pasa nada y pasa un mundo. Aprendí a respetar su intuición, su inteligencia… y aprendí a amarlas.

— Nunca me obligué a serle fiel a mi mujer. No es una norma o pacto a respetar. Con Lili, con mi mujer, siempre dijimos que si alguien se cruza con alguno de los dos, mala suerte, pero sin mentiras. Estamos juntos porque queremos, nadie nos obliga a ser leales. Ninguna de las mujeres que conocí después de Lili le puede ganar. No… Las miro, las puedo admirar, me puede asombrar encontrarme con alguien como Tutti Tudela, pues yo estoy abierto a lo que sea, por lo que pueda pasar. Pero no hay caso… Lili gana… Lili gana siempre.

imagen-del-matrimonio

Lugares comunes es una película recomendable, hecha de palabras y mensajes potentes, que nos ayuda a entender como nos relacionamos pero sobretodo como somos por dentro. Una cinta para ver, escuchar y saborear más de una vez ya que el tema es muy actual. Remarcamos tres escenas antológicas: la última clase en la Universidad, la discusión de Fernando con su hijo Pedro en un bar de Madrid y la cena con Carlos y Natacha.
Lugares comunes logró diversos premios entre los que destaca un Goya para Mercedes Sampietro por su interpretación.

Amb aquesta ressenya s’acaba el cicle de Bibliotecas de película. Han estat sis anys en que hem anat comentant algunes de les cintes més conegudes. El tema no s’esgota i en el món del cinema hi ha centenars i centenars de pel·lis relacionades amb la biblioteca i la lectura. Ara, de moment, fem un kitkat i no tanquem la porta a futures col·laboracions.
L’article complet, com sempre, el podeu llegir a la revista MiBiblioteca de la Fundación Alonso Quijano. Concretament, al número 47 corresponent a la tardor de 2016 que sortirà publicat aquest mes de novembre.

Llegir en català és sexi!

cartellLa 66a edició de la Nit de Santa Llúcia, una de les festes de les Lletres Catalanes, se celebrarà el 16 de desembre, aquest any a l’Hospitalet.
Es lliuran els premis Sant Jordi de novel·la, Carles Riba de poesía, Mercè Rodoreda de contes i narracions, Folch i Torres de novel·la infantil, Joaquim Ruyra de narrativa juvenil i Frederic Roda de teatre.

La proposta de la festa mesclarà música, dansa i interpretació amb les actuacions d’en Dani el Flaco, els Always Drinking Marching Band, l’Escola de Música-Centre de les Arts, la Street Squad i la Laia Molins.

Per anar escalfant l’ambient aquest mes de novembre el Centre de Normalització Lingüística de la ciutat ha posat en marxa un concurs que han anomenat “LLEGIR EN CATALÀ ÉS SEXI” del que us passem la informació a continuació i us convidem a participar.

Per participar en el concurs cal fer-se una fotografia amb un llibre en català i penjar-la a Twitter o Instagram amb les etiquetes #llegiressexilh #LHsantallucia #lletrescat.
Els participants han de tenir el perfil d’usuari obert.

El concurs comença el dia 1 de novembre a les 00.00 hores i acaba el 30 de novembre de 2016 a les 23.59 hores.

La resolució del concurs es farà per sorteig el dia 16 de desembre de 2016 a les 12 hores, coincidint amb el dia en què se celebrarà l’acte de la Nit de Santa Llúcia. El compte del CNL de l’Hospitalet publicarà un missatge de felicitació a la fotografia guanyadora. El nom del guanyador i la fotografia es publicaran als comptes de Facebook, Twitter i Instagram del CNL de l’Hospitalet, així com també al web del mateix CNL.

El llibre de la fotografia ha de ser en català. Si a la imatge no s’hi veu el títol, s’ha d’escriure aquesta informació en un comentari a l’Instagram o al mateix tuit.

Les fotografies han de ser originals. Els participants en podran penjar tantes com vulguin, però només entrarà en el sorteig una vegada cada perfil d’usuari.

El CNL de l’Hospitalet no es fa responsable de les imatges publicades amb les etiquetes del concurs. Les persones participants són les úniques responsables de les imatges penjades. Les imatges hauran obtingut prèviament les autoritzacions necessàries de les persones que hi figuren, sobretot si es tracta de menors.

L’organització del concurs no acceptarà aquelles fotografies que puguin ferir la sensibilitat, per continguts racistes, violents, sexistes, xenòfobs, discriminatoris, abusius, ofensius o difamatoris.cartell-santa-llucia

El CNL de l’Hospitalet podrà fer una tria de les imatges i exposar-les, si escau, sempre mencionant-ne l’autoria.

Les imatges penjades a les xarxes socials amb les etiquetes #llegiressexilh #LHsantallucia #lletrescat seran públiques al web del Centre de Normalització Lingüística de l’Hospitalet.

La publicació d’imatges a Instagram i a Twitter amb les etiquetes #llegiressexilh #LHsantallucia #lletrescat implica l’acceptació d’aquestes bases i de les condicions d’Instagram i de Twitter.

La participació al concurs és gratuïta.

Premi
El premi consistirà en un lot de llibres i una tauleta.
El CNL de l’Hospitalet assignarà un número a cada participant i en farà una llista amb els noms d’usuari. La llista es podrà consultar al web del concurs i els participants han de revisar que hi surtin.
El 13 de desembre es farà el sorteig entre tots els participants mitjançat el web https://www.random.org/. El guanyador del premi serà el participant que tingui el número generat pel web.
Us deixo amb el hit “la primavera” de Dani el Flaco dedicat a l’Hospitalet.

Centenari Gloria Fuertes

gloria_fuertes

imatge extreta del web gloriafuertes.org

En els propers mesos reviurem la poesia de Gloria Fuertes, una de les autores més estimada entre els infants, o almenys això és el que pensem quan els veiem llegint els seus llibres amb tanta afició.

La Gloria Fuertes va néixer al madrileny barri de Lavapiés l’any 1917 i cent anys després, convé celebrar-ho com cal, és a dir, llegint i revivint la seva obra.

A més de ser una de les representants femenines de la poesia social a Espanya, va conrear la literatura infantil i juvenil amb enorme èxit. A partir de mitjans dels anys 70 va col·laborar activament en diversos programes infantils de Televisió Espanyola, com Un globo, dos globos, tres globos que li van donar molta popularitat entre els infants.

Entre molts altres premis, va ser guardonada amb el diploma d’Honor del Premi Internacional de Literatura Infantil Hans Christian Andersen.norwegian1

Per anar escalfant l’ambient, una empresa d’aviació noruega, la Norwegian, ha triat l’últim dels avions que acaba de posar en marxa, un Boeing 737-800, de 186 places, per portar la imatge de Gloria Fuertes a la seva cua. Serà un dels 81 avions que l’empresa identifca amb un personatge de la història, les arts o les ciències, com ja va fer amb Roald Dahl, Roald Amundsen o Greta Garbo, entre d’altres.
He tingut la sort de pujar en alguna ocasió a l’avió de la Brussels airlines que fa la ruta Barcelona-Brussel·les i que és un homenatge a Hergé. Sempre ha resultat un viatge diferent.

tintinThomas Ramdahl, director de Norwegian ha dit que «l’homenatge de Norwegian a Gloria Fuertes precedeix en uns mesos a la celebració del centenari del naixement de l’autora, que tindrà lloc el 2017. Gloria Fuertes és un dels referents de la poesia i literatura infantil i juvenil del segle XX i està estretament lligada a la història sentimental de milions d’espanyols, motiu pel qual és un honor per Norwegian comptar amb la seva figura en el nostre elenc d’herois».

oca-loca

Una visita al web de la Fundación Gloria Fuertes és molt recomanable. Allà hi trobareu tota la informació per preparar el merescut homenatge a aquesta dona que ens va deixar l’any 1998. De moment l’editorial Kalandraka acaba de publicar “la oca loca”. Serà un bon moment de bescanviar els vells exemplars que circulen per les biblioteques escolars o personals, com aquests dos de la colección Chicolibro que volten per casa des de fa més de trenta anys.dsc06032

No puc estar-me d’incloure alguns poemes per als qui no conegueu com n’és de divertida i compromesa la seva poesia.

Autobiografía

Gloria Fuertes nació en Madrid
a los dos días de edad,
pues fue muy laborioso el parto de mi madre
que si se descuida muere por vivirme.
A los tres años ya sabía leer
y a los seis ya sabía mis labores.
Yo era buena y delgada,
alta y algo enferma.
A los nueve años me pilló un carro
y a los catorce me pilló la guerra;
A los quince se murió mi madre,
se fue cuando más falta me hacía.
Aprendí a regatear en las tiendas
y a ir a los pueblos por zanahorias.
Por entonces empecé con los amores,
-no digo nombres-,
gracias a eso, pude sobrellevar
mi juventud de barrio.
Quise ir a la guerra, para pararla,
pero me detuvieron a mitad del camino.
Luego me salió una oficina,
donde trabajo como si fuera tonta,
-pero Dios y el botones saben que no lo soy-.
Escribo por las noches
y voy al campo mucho.
Todos los míos han muerto hace años
y estoy más sola que yo misma.
He publicado versos en todos los calendarios,
escribo en un periódico de niños,
y quiero comprarme a plazos una flor natural
como las que le dan a Pemán algunas veces.

Doña Pito Piturra

Doña Pito Piturra
tiene unos guantes,
Doña Pito Piturra
muy elegantes.
Doña Pito Piturra
tiene un sombrero,
Doña Pito Piturra
con un plumero.
Doña Pito Piturra
tiene un zapato,
Doña Pito Piturra
le viene ancho.
Doña Pito Piturra
tiene toquillas,
Doña Pito Piturra
con tres polillas.
Doña Pito Piturra
tiene unos guantes,
Doña Pito Piturra
le están muy grandes.
Doña Pito Piturra
tiene unos guantes,
Doña Pito Piturra
¡lo he dicho antes!

http://www.rtve.es/alacarta/videos/personajes-en-el-archivo-de-rtve/gloria-fuertes-recita-gato-garabato-1982/2877331/

la Biblioteca Artur Martorell s’està deixant morir

logo-bibbotoLes companyes del grup Bibbotó han fet una de les seves habituals visites a una biblioteca i el que han vist no els ha agradat gaire. Ho expliquen al seu blog. La visita en qüestió l’han realitzat a la biblioteca Artur Martorell, situada a la Plaça Espanya de Barcelona, i que forma part de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB), del qual en depèn.

Segons expliquen al seu blog:

“La Biblioteca Artur Martorell va ser inaugurada l’any 1953, tot i que des de llavors ha estat situada en diferents espais fins arribar a la seva ubicació actual. Es tracta, com us dèiem, d’una biblioteca pública (això vol dir que ofereix els seus serveis gratuïtament a tots els usuaris que ho sol·licitin), però especialitzada en temàtiques relacionades amb l’educació, la pedagogia, la biblioteconomia, els llibres per a infants i joves tant de fbiblioteca-artur-martorell-1024x768icció com de coneixements, la psicopedagogia, el foment de la lectura, els llibres de text, etc… És a dir, tot tipus de documents que puguin ser d’interès a mestres, bibliotecaris, pedagogs, i altres professionals del sector educatiu. Disposa d’un fons de gairebé 78.000 documents, on hi són presents tant les últimes novetats com un impressionant fons històric de gran valor patrimonial, una veritable joia de la història de l’educació a la ciutat de Barcelona i de la literatura infantil i juvenil catalana i d’arreu del món.

A més de posar el seu fons a disposició tant de les persones com institucions que ho sol·licitin, des de la Biblioteca Artur Martorell es dóna suport a la xarxa de 77 biblioteques escolars i 96 escoles bressol municipals de la ciutat de Barcelona, ajudant en l’organització de les biblioteques i proporcionant serveis de préstec i assessorament als professionals encarregats de gestionar-les. La biblioteca organitza xerrades, disposa de maletes temàtiques i elabora materials de suport com ara guies de lectura. A més, realitza una tasca exhaustiva en la catalogació dels documents dels quals disposa, amb un profund anàlisis del contingut i una classificació i indexació acurades, fet que ha estat de gran utilitat per a bibliotecaris d’altres institucions.”

catalogacio

A dalt, exemple del catàleg Aladí, de les biblioteques de la XBM. A baix, el mateix llibre catalogat per la Biblioteca Artur Martorell.

I després constaten una trista evidència: la Biblioteca Artur Martorell s’està deixant morir.

En el capítol de personal, actualment només hi treballen dues persones, una de les quals es troba en una baixa de llarga durada i no ha estat substituïda. Quan es va jubilar la seva última directora, no es va nomenar a ningú que ocupés el seu càrrec, passant la direcció a dependre del director de Promoció Educativa de l’IMEB (un càrrec amb dedicació no exclusiva a la biblioteca). Pel que fa a l’horari, i després de diverses reduccions, actualment es limita a sis hores setmanals, repartides en dos matins (dimecres i divendres de 10 a 13 h). Aquest no és un horari especialment favorable per als professionals de l’educació, probablement els usuaris que més partit podrien treure dels serveis de la biblioteca.
No existeix a Barcelona una biblioteca que disposi d’un fons públic tan interessant i necessari per al món educatiu com el de la Biblioteca Artur Martorell. El fons de llibres infantils i juvenils potser es pot trobar repartit entre les biblioteques públiques de la ciutat, i el fons especialitzat en biblioteques que no són d’accés públic i universal com poden ser la de Rosa Sensat o la de la facultat de magisteri de la UB. Ens dol veure com aquesta biblioteca de biblioteques és oblidada i maltractada per les institucions, començant pels propis responsables de l’IMEB, enlloc de ser promoguda com un recurs de gran valor, especialment si tenim en compte la situació més que precària de les biblioteques escolars.

L’article complet el podeu llegir si aneu al seu blog. A més, agrairan unes paraules de suport. Ho podeu fer entrant a http://bibboto.blogspot.com.es/
Són tan bones professionals i tan educades que en cap moment es pregunten de qui n’és la culpa ni critiquen als responsables culturals ni fan pujades de to en el seu discurs. Senzillament deixen constància d’una trista realitat. Les recolzem en el seu anàlisi, fil per randa.

almacen

Aquesta foto del magatzem i la resta de fotografies les he agafat del blog Bibbotó

Ni princeses ni pirates

portadaL’Editorial Eumo acaba de publicar Ni princeses ni pirates (Per educar nenes i nens en llibertat) de la Núria Solsona Pairó, professora i investigadora, experta en coeducació.
El proper dilluns dia 7 de novembre a les 7 de la tarda el presenten a la llibreria Al·lots (http://www.llibreriaallots.com/) i crec que valdrà la pena assistir-hi perquè el tema és, encara, d’actualitat.

Als fulls de presentació podem llegir:
Tenir una filla o tenir un fill són fets equivalents: no sabem del cert com seran ni l’una ni l’altre. Haurem d’intentar no limitar-los, no imposar una manera de fer que impedeixi el seu ple desenvolupament. Sigui nen o nena, ha de tenir al seu abast totes les possibilitats que li ha donat la natura.
I com que no podrem evitar que els arribin missatges sexistes, els hem d’ensenyar a tenir arguments per compensar-ho.

I al pròleg de la Marina Subirats es pot llegir:
Amb l’ajut d’aquest llibre podreu anar descobrint com educar unes nenes i uns nens més lliures i més feliços, sense les traves del passat i amb totes les portes obertes perquè construeixin la meravellosa vida que tenen al seu davant.

unnamed

6è Premi de poesia PISSIGANYA

pissiganyaEl premi Pissiganya 2017 ja està en marxa!
Els alumnes de primària o secundària a qui agradi la poesia, ja poden consultar les bases del Premi Pissiganya i participa en la sisena edició d’aquest premi.
Poden participar en dues categories: poesia i/o poesia visual, i s’ha de fer a través del web http://www.pissiganya.cat. (trobareu el formulari de participació que s’ha d’emplenar)
El termini acaba el 21 d’abril de 2017
El premi consisteix en un lot de llibres patrocinat per la col·lecció Vagó de versos, d’Andana Editorial, per als guanyadors, així com una entrada conjunta al Museu de la vida rural, de l’Espluga de Francolí, per a tots els premiats i els seus pares. Afanyeu-vos!
Els guanyadors, a més a més, podran recollir el seu premi durant la cerimònia de lliurament, que tindrà lloc la segona quinzena de maig a la festa conjunta dels premis Sambori Òmnium, de narrativa, i Pissiganya, de poesia.
Totes les bases les podeu consultar al tríptic següent:

triptico_2017

La notícia de la darrera edició a l’InfoK:

http://www.ccma.cat/tv3/super3/infok/qui-ha-guanyat-els-premis-el-tinter/video/5604069/

Un viatge per l’univers dels llibres amb la Marta Roig

dsc01875

Segons la Marta Roig “l’abordatge d’un conjunt de lectures en el marc d’una proposta que permeti teixir relacions entre elles és una oportunitat poderosa per accedir de forma profunda a l’essència d’un autor, per comprendre un personatge o prendre consciència de la diversitat de fórmules possibles per viure, interpretar i representar la vida”

A la revista Guix núm. 429 del mes de novembre de 2016 podem llegir un article d’aquesta fantàstica bibliotecària freelance on explica un Laboratori de lectura al voltant dels contes on el llop n’és protagonista.

En aquest article inclou una pràctica que anomena Expedient Panxa Plena, el cas del llop ferotge del que transcrivim algunes frases:

L’equip d’investigació és cridat a col·laborar amb la policia del Regne de la Literatura Infantil en un dels casos més complexos de les darreres dècades: anàlisi de proves, entrevistes a testimonis, escorcolls, … tot és a punt per atrapar al personatge més buscat de tots els temps.

Panxa Plena és el nom que la policia dóna al llop més ferotge de tota la LIJ. De moment se’n desconeix el nom veritable i se l’ha vist amb múltiples cares.

Comencem repassant les diferents il·lustracions del llop que hi ha una paret sota el rètol “sospitós” i anem recollint algunes de les seves característiques i variants. Després presentarem un gran el mapa on hi apareixen alguns dels llocs on ha estat vist. També els cartellets amb els delictes dels quals la policia creu que és responsable.

Davant de tota aquesta informació sembla evident que és important:laboratoris-marta-roig-expedient-panxa-plena-13
1. Organitzar tota la informació de la que disposem.
2. Capturar-lo per poder-lo interrogar.
3. Aconseguir proves dels seus delictes.

Proposarem als infants que llegeixin l’informe de cadascun dels casos (llibres seleccionats) i que, de cadascun, identifiquin: quins dels llocs que apareixen al mapa estan relacionats amb el seu cas, si comet algun dels delictes que la policia té anotats i si hi ha una imatge del llop que pugui correspondre a la seva història.

Un cop tenim la informació de tots els casos organitzada, sentim sonar un telèfon. El cap de la policia ens informa que fa uns minuts han capturat en Panxa Plena. Llavors algú entra amb un gran llop anestesiat i el deixa damunt d’una taula. Repartim guants de làtex i bosses transparents i poc a poc els anem convidant a posar la mà per algun dels talls i a treure’n algun objecte que haurem de vincular amb els diversos casos (llibres) investigats.

Al web de l’autora (http://www.martaroig.com/laboratoris/expedient-panxa-plena-el-cas-del-llop-ferotge/) trobareu fotos de l’activitat (com les que hi ha en aquesta entrada) i l’opció de descarregar la fitxa amb la descripció completa, la bibliografia i tot el material necessari.

Per a més informació sobre els laboratoris podeu consultar les revistes Guix 422 (Febrer 2016) i la 425 (Juny 2016)

laboratoris-marta-roig-expedient-panxa-plena-1

laboratoris-marta-roig-expedient-panxa-plena-28

 

VIII Concurs internacional de literatura ràpida 2016. L’Exprés

literaturaexpres-570x321Un any més, des de la biblioteca Vapor Vell, s’organitza aquest concurs de literatura exprés. Tant el tema, com la seva realització i el veredicte es fan al llarg del mateix dia. Serà el proper dissabte 5 de novembre. Les inscripcions ja estan obertes i les places són limitades, per qüestió d’espai, a 55 participants.
És una festassa literari increïble i val molt la pena perquè tothom s’ho passa prou bé.

Les BASES són les de cada any. N’apunto algunes però teniu tota la informació al web de la biblioteca i al cartell que adjunto.

  • L’activitat es durà a terme en una única sessió a la Biblioteca Vapor Vell (Passatge del Vapor Vell, s/n), el dissabte 5 de novembre a partir de les 10.30 h del matí. Es concediran 90 minuts de temps per a la redacció dels textos.
  • Els textos hauran de ser en català o en castellà, i hauran d’ocupar un màxim, dos fulls de 30 línies escrits per una sola cara (unes 3.000 lletres). Seran escrits en fulls pautats que facilitarà la pròpia biblioteca.
  • El mateix dia 5 de novembre, a les 17 h. es farà públic el veredicte final a la mateixa biblioteca.
  • Els premis consistiran en:dsc03646
    200 € i una cafetera pel guanyador
    100 € i una cafetera pel finalista
    Ambdós rebran un diploma acreditatiu.
  • Per participar cal inscriure’s a la biblioteca. El termini finalitza 15 minuts abans del començament del concurs. La inscripció és gratuïta, i s’ha de fer en persona a la Biblioteca Vapor Vell (Passatge del Vapor Vell s/n), o bé telefònicament trucant al telèfon 93 409.72.31. El període d’inscripció serà de l’1 d’octubre al 5 de novembre a les 10.15 h.
dsc03676

Guanyadors de L’exprés 2015 amb la cia de Teatre La Casona

lexpress-16

Iela Mari, la il·lustradora del mes (octubre 2016)

En alguna ocasió m’han preguntat pel millor àlbum il·lustrat que conec i sempre he contestat el mateix: El petit globus vermell. És el que més vegades he regalat i el que m’enduria a l’illa deserta.globus_vermell

Es tracta d’un àlbum il·lustrat sense text en el que a partir d’anar enllaçant unes formes amb d’altres de similars ens anem preguntant què vindrà després. És com un joc i resulta curiós com, en les nombroses ocasions en què l’he explicat a diferents grups d’alumnes les possibilitats s’han anat multiplicant i no he trobat respostes coincidents. Vol dir que el llibre, a més a més d’estimular la imaginació i la percepció del món que ens envolta, també ens ensenya a mirar amb nous ulls. Bé, això ja ens ha passat amb altres àlbums il·lustrats, com per exemple els d’en Bruno Munari.
xicletEl globus vermell també permet copsar la força dels primers plans. Amb una simple línia negra i una taca vermella aconsegueix, de manera audaç, generar una història meravellosa. No necessita ni plans americans ni plans generals ni text que ho especifiqui. Un primer pla i llestos!
En tota l’obra de na Iela Mari es nota un acostament al minimalisme i al pop art (pels colors i per la claredat expressiva del missatge).
A més, a El petit globus vermell no li sobra res: Fins i tot les guardes, elles mateixes, formen part del conte. El color verd (mescla de groc i blau) en contraposició del vermell, ambdós colors plans, sense degradats, juntament amb el blanc de les pàgines i el negre de les línies… tot el llibre és com un poema visual, una successió de formes que deriven envers unes altres en una metamorfosi que es tanca amb la mà que recull el globus en forma de paraigües.
També és interessant el tractament del temps narratiu que només es trenca cap al final amb el pla zenital per allunyar-nos de la metàfora onírica i endinsar-nos en el món real de nen.

paraigues
En aquest mateix bloc ja vam explicar l’any 2014 (Iela Mari, sense paraules) que lamentàvem que cap diari ni revista especialitzada es fes ressò de la mort d’aquesta dona que va obrir un món de noves oportunitats als àlbums il·lustrats. La Iela Mari va ser una artista italiana (nom de soltera Gabriela Ferrano) que va néixer el 1931 a Milà on va morir el 2014. Va estudiar Belles Arts però sempre deia que era autodidacta. Alguns dels seus llibres els va fer juntament amb el seu marit l’Enzo Mari. Va exercir de professora a l’Escola de Disseny de Milà.

https://vimeo.com/12772228

Aquest  preciós muntatge l’ha crear en Guillermo Vázquez.

Amb el llibre “el petit globus vermell” sovint he fet una activitat amb els alumnes consistent en imaginar quines altres coses poden ser un cercle vermell. Amb totes les idees hem fet uns magnífics llibres col·lectius.

Altres llibres seus, tots recomanat per a infants a partir de tres anys, són:

historias-sin-finHistorias sin fin (Storie senza fine, 1969-1980)
Conté dos relats que són il·lustracions successives que van mostrant el cicle de l’alimentació i el cicle de l’ou i la gallina.
Editat per Anaya.

La manzana y la mariposa (La Mela i la Farfalla, 1969)
En col·laboració amb l’Enzo Mari.
Editat per Kalandraka.mela-i-farfalla
A partir de les tres primeres il·lustracions, en què es veu un tall transversal d’una poma dins de la qual un ou es transforma en cuc i abandona la fruita, se segueix tot el procés de la seva evolució fins a esdevenir una papallona que torna a deixar un altre ouet.

Las estaciones (L’albero, 1973)
Kalandraka
La mateixa escena en totes les dobles pàgines. A la primera, un arbre sense fulles en un paisatge nevat. Després, el mateix arbre amb diferent colors segons el transcurs de les estacions. Un esquirol hiverna, treu el cap, puja a l’arbre i al final torna al seu cau. Uns ocells vénen, s’instal·len en l’arbre i després se’n van amb les seves cries. Al voltant, l’herba i els arbustos creixen primer i després minven.

erizoEl erizo de mar (Il Riccio di mare, 1983)
Anaya
La forma circular i punxeguda d’un eriçó de mar es transforma un cop i un altre fins que torna al final a ser la mateixa.

Els àlbums de Iela Mari són històries amb la mateixa estructura circular, en què la il·lustració d’una pàgina condueix a la següent. Són àlbums amb disseny i edició acurades, basats en estudis sobre la percepció visual dels infants petits. Les seqüències són perfectes, amb uns canvis de proporció molt mesurats.
Són llibres de lectura fàcil per als nois als quals van destinats per la seva economia de traços i perquè les figures se solen presentar aïllades sobre fons blancs.

iela-mari

mari