la Biblioteca Artur Martorell s’està deixant morir

Les companyes del grup Bibbotó han fet una de les seves habituals visites a una biblioteca i el que han vist no els ha agradat gaire. Ho expliquen al seu blog. La visita en qüestió l’han realitzat a la biblioteca Artur Martorell, situada a la Plaça Espanya de Barcelona, i que forma part de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB), del qual en depèn.

Segons expliquen al seu blog:

“La Biblioteca Artur Martorell va ser inaugurada l’any 1953, tot i que des de llavors ha estat situada en diferents espais fins arribar a la seva ubicació actual. Es tracta, com us dèiem, d’una biblioteca pública (això vol dir que ofereix els seus serveis gratuïtament a tots els usuaris que ho sol·licitin), però especialitzada en temàtiques relacionades amb l’educació, la pedagogia, la biblioteconomia, els llibres per a infants i joves tant de ficció com de coneixements, la psicopedagogia, el foment de la lectura, els llibres de text, etc… És a dir, tot tipus de documents que puguin ser d’interès a mestres, bibliotecaris, pedagogs, i altres professionals del sector educatiu. Disposa d’un fons de gairebé 78.000 documents, on hi són presents tant les últimes novetats com un impressionant fons històric de gran valor patrimonial, una veritable joia de la història de l’educació a la ciutat de Barcelona i de la literatura infantil i juvenil catalana i d’arreu del món.

A més de posar el seu fons a disposició tant de les persones com institucions que ho sol·licitin, des de la Biblioteca Artur Martorell es dóna suport a la xarxa de 77 biblioteques escolars i 96 escoles bressol municipals de la ciutat de Barcelona, ajudant en l’organització de les biblioteques i proporcionant serveis de préstec i assessorament als professionals encarregats de gestionar-les. La biblioteca organitza xerrades, disposa de maletes temàtiques i elabora materials de suport com ara guies de lectura. A més, realitza una tasca exhaustiva en la catalogació dels documents dels quals disposa, amb un profund anàlisis del contingut i una classificació i indexació acurades, fet que ha estat de gran utilitat per a bibliotecaris d’altres institucions.”

A dalt, exemple del catàleg Aladí, de les biblioteques de la XBM. A baix, el mateix llibre catalogat per la Biblioteca Artur Martorell.

I després constaten una trista evidència: la Biblioteca Artur Martorell s’està deixant morir.

En el capítol de personal, actualment només hi treballen dues persones, una de les quals es troba en una baixa de llarga durada i no ha estat substituïda. Quan es va jubilar la seva última directora, no es va nomenar a ningú que ocupés el seu càrrec, passant la direcció a dependre del director de Promoció Educativa de l’IMEB (un càrrec amb dedicació no exclusiva a la biblioteca). Pel que fa a l’horari, i després de diverses reduccions, actualment es limita a sis hores setmanals, repartides en dos matins (dimecres i divendres de 10 a 13 h). Aquest no és un horari especialment favorable per als professionals de l’educació, probablement els usuaris que més partit podrien treure dels serveis de la biblioteca.
No existeix a Barcelona una biblioteca que disposi d’un fons públic tan interessant i necessari per al món educatiu com el de la Biblioteca Artur Martorell. El fons de llibres infantils i juvenils potser es pot trobar repartit entre les biblioteques públiques de la ciutat, i el fons especialitzat en biblioteques que no són d’accés públic i universal com poden ser la de Rosa Sensat o la de la facultat de magisteri de la UB. Ens dol veure com aquesta biblioteca de biblioteques és oblidada i maltractada per les institucions, començant pels propis responsables de l’IMEB, enlloc de ser promoguda com un recurs de gran valor, especialment si tenim en compte la situació més que precària de les biblioteques escolars.

L’article complet el podeu llegir si aneu al seu blog. A més, agrairan unes paraules de suport. Ho podeu fer entrant a http://bibboto.blogspot.com.es/
Són tan bones professionals i tan educades que en cap moment es pregunten de qui n’és la culpa ni critiquen als responsables culturals ni fan pujades de to en el seu discurs. Senzillament deixen constància d’una trista realitat. Les recolzem en el seu anàlisi, fil per randa.