«Liternatura», tertúlia clandestina #19 amb Akiara Books

Dijous passat vam celebrar la primera Clandestina del present curs. En acabar, de camí a casa, vaig pensar que hi ha dies que valen molt la pena d’haver-los viscut, com ens acabava de passar.

Preparem les tertúlies amb l’esperança que n’aprenguem, reflexionem i compartim opinions. No sempre l’encertem però, en aquest cas, es van superar amb escreix les expectatives.

Primer, per la manera tan entenedora d’explicar la seva filosofia de vida de la persona convidada, la Inês Castel-Branco, editora d’Akiara books.

Després pel mateix tema que tractàvem, allò que els anglesos anomenen com nature writing i que coneixem com a liternatura.

I, sobretot, pel clima que es va crear. En aquests temps que sembla que tot són presses, discussions, enfrontaments aspres i queixes vàries, vaig notar un ambient tan positiu que, com he apuntat abans, no puc més que agrair a totes les persones que van assistir la seva predisposició en fornir un clima agradable, d’aquells que no vols que s’acabin mai.

Però anem a pams i ordenadament.

Abans de presentar la Inês, vam explicar el significat del vocable liternatura, el seu origen i ens vam referir als Festivals que des del 2018, impulsats pel Gabi Martínez, autor de llibres molt potents relacionats sempre amb la natura, es celebren a diferents llocs del món. El proper, a Nova York el 14 de novembre, després a Guadalajara (Mèxic) i altres indrets. Vam recordar, també, que el primer es va celebrar a Tamurejo (Extremadura) i sota el nom Siberiana és un dels indrets on més cops s’han trobat autors, pintors, músics, cineastes, poetes, etc. per compartir experiències sempre relacionades amb la natura.

Després vam presentar la Inês Castel-Branco i vam fer un breu recorregut per la seva vida, des del seu naixement a Lisboa, seguint pels anys que va viure a CasteloBranco ciutat del centre de Portugal, els anys d’estudis d’arquitectura a Porto i la seva vinguda a Barcelona, on resideix des de fa molts anys.

La seva relació amb la literatura infantil s’inicia el 2007 quan va començar a aportar els seus coneixements al món de l’edició. Anys més tard, el 2018, va crear AKIARA BOOKS on ella fa totes les tasques de l’auca: acompanya els autors i els il·lustradors, tria el millor paper, la maquetació, la promoció, etc.

A Akiara books publiquen entre sis i vuit llibres cada any. Sempre en tres idiomes (català, castellà i portuguès) i cuidant els detalls amb molt de carinyo, de manera que el producte resultant sigui molt semblant a una obra d’art: diferent, exclusiu i que convidi a agafar-lo entre les mans, obrir-lo i començar a llegir.

Akiara books, ara mateix, és l’editorial que fa una aposta més clara i compromesa amb la natura, però també amb la justícia social, el canvi climàtic, les desigualtats, etc. Els llibres que publiquen aspiren a fer un món més reflexiu, sociable i generós. Potser per això tenen la intenció d’aprofundir en “el cultiu de la saviesa, la interioritat i la qualitat humana”

AKIARA, en paraules de la Inês, busca provocar debats, dilatar horitzons, combatre prejudicis i educar en el sentit estètic, la creativitat, l’empatia, l’equilibri emocional, la sensibilitat ecològica, la interculturalitat i el creixement espiritual.

La presentació, molt emotiva, hipnòtica i encisadora va seguir un guió que repassava alguns dels llibres de cadascuna de les col·leccions que, any rere any, van creixent i mantenint-se vives. La Inês parlava i ens emocionava explicant els detalls del procés de creació d’alguns llibres. Mentre ens mostrava un llibre i un altre, ens feia adonar dels detalls gràfics, de les composicions, del format, del tipus de paper, i entremig afegia una anècdota, un pensament, tot expressat de manera amable i divertida.

No cal que m’estengui en el que va explicar perquè només cal que entreu al seu web https://akiarabooks.com/ i allà trobareu moltíssima informació i molt ben ordenada.

Trobareu els seus principis d’ecoedició. Diuen així:
A Akiara sempre hem estat preocupats per la sostenibilitat. Des del setembre d’enguany hem fet un pas més en el camí de l’ecoedició. Ara som socis col·laboradors de l’Institut de l’Ecoedició, que té per missió promoure la publicació sostenible basada en calcular, minimitzar i comunicar l’impacte ambiental dels llibres, per ajudar a crear consciència. Volem compartir amb vosaltres els principis que ens guien:

Producció pròpia
Els nostres llibres han estat somiats des del principi per nosaltres, en un treball col·laboratiu, directe i transparent entre totes les persones que els fan possible.

Ecoedició
Seguim els principis d’ecoedició en totes les etapes del procés d’elaboració dels nostres llibres, amb l’objectiu de crear objectes únics amb el mínim impacte ambiental.

Impressió local
Imprimim a Barcelona, a pocs quilòmetres del nostre espai de treball, amb papers certificats FSC o reciclats, amb tintes vegetals i màquines LED UV (neutres en emissions de CO2), i des de fa un temps no plastifiquem les cobertes.

Ecoedisseny
Cada col·lecció té un format únic i original, dissenyat des de l’inici en diàleg amb la impremta, per reduir al màxim la merma del paper i per crear una experiència agradable als sentits i d’aspecte artesanal.

Producció limitada
Publiquem poc, entre sis i vuit llibres l’any (en tres llengües simultàniament), perquè cada llibre es mereix tota la nostra atenció i perquè no volem inundar de novetats un mercat ja saturat.

Compromís amb el món
Intentem que els nostres llibres siguin coherents en el contingut i la forma, i que ajudin a reflexionar, sense moralismes, sobre les grans qüestions del món d’avui.

Despertar l’encís
Volem recuperar el sentit de meravella davant del món amb les temàtiques que triem, amb atenció als detalls i profunditat poètica: llibres amb llum pròpia.

També podeu entrar en cadascuna de les col·leccions i veure els llibres, un per un, i ben detallades les seves característiques. Trobareu Akialbum, Akimira, Akinarra, Akiparla, Akipoeta, Akivida, Akiwow i Petit Fragmenta.

De cada col·lecció vam poder gaudir de les explicacions d’un parell de llibres. Així, vam conèixer La platja dels inútils, Les històries de Nasrudín, Plantar el mon, Un paisatge una flor, Anem al bosc, Temps de Haikus, Gràcies Mare Terra!, Cues de somnis, Jane Godall, Tancho, Wangari Maathai, Per què plorem?, i alguns altres.

I, com acostuma a passar, el temps se’ns va tirar a sobre. En aquest sentit, ja ho hem explicat alguna vegada, som rigorosos. La tertúlia comença a les 18:00, puntual, i acaba a les 19:15 perquè després tenim 30 minuts de conversa informal mentre prenem una copa de cava, gentilesa dels col·laboradors (Juvé i Camps i Gallina de piel) i un bocí de pa de pessic que ens va portar la María B.

Aquest moment de conversa distesa per fer aquells comentaris pendents, de saludar-nos i fer una mica de “cotorreo”, també forma part de la sessió. Crec que va ser Mozart qui va dir que el silenci que es produeix quan acaba de sonar la darrera nota d’una simfonia, una sonata, una òpera, etc. també forma part de la partitura. Doncs, d’igual manera, el que es parla en acabar la Clandestina entre els assistents queda com a enriquiment personal de cadascú i això també té el seu valor.

Gràcies, també, a les assistents que m’han fet arribar un bon grapat de fotografies de la trobada. Algunes són les que acompanyen aquest escrit. La resta queden als arxius de l’Espai Llamps i Centelles.

La propera Tertúlia Clandestina serà el mes de desembre. Uns dies abans donarem pistes del tema. De moment, anoteu la data: dijous, 11 de desembre. Us hi esperem!

Tertúlia clandestina #19: LITERNATURA

Tornen les tertúlies. Aquest curs, n’hem programat sis, dues per a cada trimestre escolar. Les anirem anunciant periòdicament.

Aquesta primera l’hem titulada Liternatura, un terme que ens agrada i que vam conèixer gràcies a una xerrada d’en Gabi Martínez, reconegut escriptor i periodista hospitalenc compromès amb la defensa del medi ambient.

En aquests temps que vivim, la liternatura aposta per donar a conèixer una altra manera de viure, d’acord amb la defensa del medi ambient i evidenciant aspectes d’un estil de vida que ens està abocant a un consumisme que altera l’equilibri de la terra. Penseu en la tala d’arbres a l’Amazònia per introduir plantacions de palma per a fabricar cosmètics, els productes de plàstic d’un sol ús, la contaminació, etc.

Què poden fer els autors, els il·lustradors? Molt, ja estan fent molt, per tal que els lectors tinguem consciència crítica.

Si, a més a més, hi ha editorials que tenen una filosofia on prima la idea d’editar llibres de producció pròpia, fets amb criteris de sostenibilitat, minimitzant l’ús de plàstics i l’impacte ambiental, apostant per les impremtes de proximitat, amb paper ecològic, etc., el resultat és un producte digne i que ens marca un camí més d’acord amb el futur que albirem per als nostres infants i joves.

De tot això en parlarem i ens acompanyarà una persona que es dedica a fer llibres preciosos, d’aquells que ens fan pensar i ens inspiren.

Si teniu interès i voleu assistir a la Clandestina, anoteu les dades:

Dia: Dijous, 23 d’octubre de 2025
Hora d’inici: 18:00 h.
Hora d’acabament: 19:30 h.
Lloc: Espai Llamps i Centelles
Carrer Rosalía de Castro, 80
08901 L’Hospitalet
Parada de metro més propera: Torrassa (línia 1, la vermella)
Contrasenya per accedir-hi: Ara i aquí.

Tertúlia clandestina #18: El cistell de la Caputxeta

Il·lustració de Trina Schart

El dijous 5 de juny celebrarem la darrera Tertúlia Clandestina del present curs. El tema que hem triat és l’alimentació i estarà centrat en com incorporar els coneixements de cuina i gastronomia a l’escola.

Coneixerem de la mà de la persona que més en sap del tema i que ha realitzat nombrosos tallers amb infants i joves, com aconseguir que s’interessin per l’alimentació i que les estones dels àpats al menjador escolar i a casa esdevinguin moments plaents.

Si a l’escola, a més, es reforça el coneixement del què mengem, mitjançant llibres informatius o de ficció, els beneficis seran múltiples i evidents. L’acte de menjar té connotacions sobre la convivència perquè ens permet establir relacions afectives i ens identifica social i religiosament.

En aquesta tertúlia mostrarem alguns bon llibres relacionats amb el menjar i potser ens preguntarem què menjaven els romans que apareixen als còmics d’Obèlix i Astèrix, perquè el Petit Polzet va ser abandonat pels pares al bosc, o com és que, en algunes versions catalanes, la Ventafocs anava al riu a rentar els budells dels porcs que després s’emplenaven per a fer botifarres.

Les dades:
Data: dijous 5 de juny de 2025
Hora d’inici: 18:00 h
Hora d’acabament: 19:30 h
Contrasenya per accedir: Cireres
Lloc: Espai Llamps i Centelles
Carrer Rosalía de Castro, 80, baixos
08901 l’Hospitalet
Metro: Torrassa (línies 1, 9 i 10)

Il·lustració de Guridi

Tertúlia clandestina #17: L’ofici d’explicar les coses. Criança, educació i lectures

Amb la presència silenciosa del cartell de la pel·lícula “Dies de ràdio” de Woody Allen, el passat dijous 13 de març vam celebrar la tertúlia clandestina dedicada a la relació entre els mitjans de comunicació i la literatura i l’educació. Volíem sobretot recordar als bons professionals que, com l’Elisabet Pedrosa, hi dediquen bona part de la seva vida a establir aliances, lligams i connexions entre les persones que conformem la mateixa constel·lació dels ideals d’un país que aposta per la criança. Sabem que no estem en el millor moment social, ho veiem constantment a les notícies que ens arriben d’arreu del món i ens parlen de guerres, dictadures i personatges que només pensen en el capital i el lucre personal. De mica en mica, ens anem acostumant i això no és bo. Sortosament, hi ha persones que s’entesten a intentar que els valors de l’humanisme no s’oblidin i per això la tertúlia tenia molt de sentit.

Primer vam fer una mica d’història i vam recordar alguns dels periodistes que han apostat per donar veu i opinió a aquest món meravellós de l’educació i la literatura. Vam parlar d’en Joan Barril, d’en Carles Capdevila, d’en David Guzmán, de la Núria Toril i de l’Elisabet Pedrosa que en el seu darrer llibre escriu com, amb el suport de les més de nou-centes persones que segueixen el canal de Telegram, parlem de criança, de família, d’escola, de joc, de sexualitat i educació, de lectura i de lleure, d’art i tecnologies, de relacions de parella, de reproducció assistida, d’adopcions i acollida, i de molts altres temes relacionats amb l’educació amb el més ampli sentit. I tot això, amb una hora de programa setmanal. Una hora a la setmana, com el programa AULA LH de la tele de l’Hospitalet. Comparat amb les hores que es dediquen a l’espectacle, al futbol, a la música, a la política i altres divertiments no és gran cosa, ja ho sabem.

A la tertúlia vam presentar el llibre “L’ofici d’educar” on es resumeixen les entrevistes a dotze de les persones que han passat pel programa i que apareixen a la portada. Ens hagués agradat que l’Elisabet ens parlés de com són aquestes persones sàvies, cadascuna en el seu camp, però el temps no donava per molt. Així que ens vam centrar en una mena de “disc sol·licitat” i vam arribar on vam poder.

Primer, la figura d’en Xavier Melgarejo va centrar el nostre interès perquè aquest mestre va viure i treballar a Finlàndia durant alguns anys i entenia perfectament què ens diferencia com a societat. En Melgarejo, al programa, recordava com el luteranisme va tenir una gran influència en impulsar l’aprenentatge de la lectura fa cinc cents anys o més, perquè saber llegir la Bíblia era el camí de la salvació i per això es va reduir dràsticament l’analfabetisme. També ens va explicar que els nens comencen a anar a escola als set anys i porten penjada al coll la clau de casa, de manera que així comença el seu procés d’emancipació.

A Finlàndia, ho sabem, els millors mestres es dediquen a cuidar els infants dels primer anys de vida perquè han entès que es quan adquireixen els fonaments de tots els aprenentatges posteriors.

El capítol dedicat a en Melgarejo el recomanem especialment als mestres i estaria molt bé que els poguessin llegir els qui volten per la Via Augusta.

Després, li van demanar a l’Elisabet que ens recordés com va anar la entrevista (o les entrevistes) amb la Marina Garcés, persona admiradíssima a l’Hospitalet i que ens encantaria que trobés un forat a la seva agenda i ens fes una visita. Del que es va comentar destaco aquesta frase del llibre:

L’escola no fa màgia: ni genera igualtat automàticament ni fa millor la democràcia perquè sí. Ni fa feliços als nens i als joves necessàriament. Més aviat fa el contrari: segrega, classifica, jerarquitza i conté la violència que la mateixa societat infiltra quotidianament en els cossos i les ments de joves i infants. I demanava que la societat no delegui tota l’educació en l’escola.

També es va parlar de les entrevistes amb en Pep Guardiola i amb la Maria Nicolau, persones conegudes, mediàtiques, i que tenen aportacions que convé seguir.

No vam tenir més temps però us convidem a buscar el llibre i anar-lo assaborint capítol a capítol. Val molt la pena. També podeu buscar les entrevistes que estan guardades al web: https://www.3cat.cat/3cat/lofici-deducar/

Una bona part de la trobada la vam dedicar a que l’Elisabet ens expliqués la seva trajectòria professional. Va ser molt interessant i també va tenir moments molt emotius quan va parlar de la seva família. Aquest capítol queda en el records dels assistents a la Clandestina. Són moments que s’han de viure i no es poden explicar.

Vam acabar bufant les espelmes dels 10 anys de l’Ofici, al so de la cançó commemorativa que podeu sentir clicant a:
https://suno.com/song/29c9b0cf-96f9-4099-aa15-8c0f3015bbb2

Va ser una de les millors tertúlies que hem tingut i tot gràcies a una dona que, de petita, tenia tanta vergonya que no s’atrevia a parlar perquè li saltava el cor per la boca… i mira on ha arribat. Gràcies Elisabet!

Propera tertúlia: 22 de maig. Anirem informant.

Tertúlia clandestina #16 amb les Bufallums

Dijous passat vam gaudir d’una magnífica tertúlia amb la presència de la
Dolors Parés i l’Assumpta Blancafort, més conegudes com les BUFALLUMS, unes artistes que es dediquen a fer titelles i ninots a la manera tradicional. Ho havíem anunciat en aquest blog fa un mes (https://jaumecentelles.cat/2025/01/23/tertulia-clandestina-16-en-una-maleta-de-cartro-folrat-dormen-els-titelles/)

Va ser un experiment, perquè era la primera tertúlia que esdevenia una mena de taller, fàbrica, obrador o com li vulguem dir, perquè a més a més de les explicacions sobre la relació que tenen els titelles amb la literatura infantil, vam poder experimentar i fer, cadascuna de les 25 persones que allà ens vam aplegar, un titella de dit.

Primer vam agrair a la biblioteca Tecla Sala de l’Hospitalet, la seva col·laboració deixant-nos les taules perquè estiguéssim ben còmodes mentre manipulàvem els materials per donar-li vida al nostre titella.

Després vam recordar que els titelles quan entren a l’escola tenen una influència enorme en els infants de totes les edats. Quan els titelles entren a l’escola, els nens i les nenes adquireixen coneixements, desenvolupen la capacitat d’expressió (oral, escrita, corporal, plàstica), són més creatius i, sobretot, són més imaginatius. També adquireixen valors, autoconfiança, treballen en equip i es diverteixen.

De fet, l’infant petit, de pocs mesos, només té tres interessos: ell mateix, les mans de l’adult i alguns objectes, com el sonall. El primer titella és la mà de l’adult que es mou davant la seva cara mentre va dient, per exemple:

Aquest és el pare,
aquesta és la mare,
aquest fa les sopes,
aquest se les menja totes
i aquest fa piu piu, que no n’hi ha pel caganiu?

Vam recordar quan els mestres de cicle infantil anem de colònies amb la classe i, a l’hora d’anar a dormir, veiem aparèixer peluixos de tota mena, sense els quals alguns infants no poden dormir si no els abracen, o el llepen.

També vam recordar alguns titelles mítics com en Pinotxo, el senyor Cordills i altres personatges que ens han fet passar molt bones estones amb els infants com “El Jan titella” de la companyia Titelles de Lleida, per exemple, i no vaig poder estar-me de mostrar al mític Sentadillo, mascota de la biblioteca escolar, avui ja jubilat i que descansa dins la seva capsa en forma de lluna esperant que algun dia trobi algú que li arregli tot el que pas del temps i les aventures viscudes li han anat malmeten. En Sentadillo mereix una entrada a part en aquest blog, però això és una altra història i potser l’explicarem quan em decideixi a portar-lo al Museu Internacional de Titelles on trobarà bona companyia, segur.

L’Assumpta i la Dolors ens van explicar la història curiosa de com van triar el nom Bufallums i després, vam anar seguint les seves explicacions de tot el procés que empren per construir els titelles de dit i de guant.

Primer, els materials (papers, cola, aigua, cartró) per aconseguir fer la pasta de paper maixé que serveix per donar-li forma al cap.

Després els retoladors i pintures que van bé per la cara.

I finalment els elements que donen forma al vestit, els cabells, barrets, etc.

I amb les indicacions precises, ens vam posar a fer cadascú el nostre titella. Va ser curiós perquè primer no ens imaginàvem que seriem capaços de fer quelcom raonable però, de mica en mica, i veient les idees dels uns i els altres la cosa va anar agafant forma fins a aconseguir veritables obres d’art, creatives, divertides, imaginatives.

Només calia dona’ls-hi vida movent-les i modulant la veu. La màgia es va produir.

Si us ve de gust conèixer el que fan podeu entrar al seu web: https://www.bufallums.com/
I per estar al dia, busqueu-les a l’Instagram: https://www.instagram.com/bufallums.titelles.i.ninots/

Un petit vídeo perquè us feu una idea del que vam viure i gaudir.:

La proper clandestina, el 13 de marc. Anirem informant.

Tertúlia clandestina #14: L’ofici d’escriure per a infants i joves

L’any 2006 vaig tenir l’oportunitat de reunir al voltant d’una taula a en Joaquim Carbó i en Sebastià Sorribes, dos dels autors de literatura infantil i juvenil que van ser precursors, allà pels anys seixanta del segle passat, de l’impuls de la literatura en català. En aquella reunió ens van explicar un munt d’anècdotes sobre els seus inicis com a autors. En Joaquim i en Sebastià tenien altres feines com a modus de subsistència perquè viure d’autors no era, encara, viable.

En la conversa es va parlar de l’editorial “la Galera”. Deia en Sorribes:

Andreu Dòria, fundador de La Galera, va fer que El zoo d’en Pitus iniciés la col·lecció «Els Grumets de la Galera». A partir de llavors, cada any el premi formava part d’aquesta col·lecció. Cada llibre d’«Els Grumets» que obtenia el premi Folch i Torres era un èxit assegurat perquè hi havia una generació de pares i mares que volien que els seus fills i filles llegissin en català.

I en Carbó ens recordava com era l’escola de la època:

Un llibre en català en un centre docent era un fet extraordinari. La primera escola on vaig anar va ser l’IPSI, en companyia de Robert Saladrigas. Recordo que vam entrar gairebé d’amagat perquè tot era molt complicat. En vam sortir entusiasmats.
Una vegada què vaig visitar una escola pública d’una zona deprimida, l’associació de pares havia fet un esforç per recollir dues mil pessetes per pagar-me. No ho podia acceptar i els vaig dir que se les gastessin en llibres per a la biblioteca. Ens sentíem prou retribuïts podent parlar amb els infants de llibres en català.

Si us interessa, podeu llegir l’article que en va sortir de la trobada clicant a:

Uns anys més tard dels primers llibres que arribaven en català a l’escola, el 1974 —encara en l’època del franquisme— vam conèixer la persona que hem convidat a la tertúlia clandestina. És també, d’alguna manera, memòria de l’eclosió del boom de la literatura per a infants i joves d’aquests darrers 50 anys i forma part del selecte grup dels “senyors escriptors”.

A la tertúlia ens explicarà com s’ho ha fet per escriure (i publicar) més de dos-cents llibres i en comentarem alguns.

No cal ni dir-ho que serà una tertúlia molt i molt emotiva.

No podem explicar més, perquè com sabeu aquesta és la gràcia de les “clandestines”, que no sabeu qui vindrà. Amb les pistes que us hem donat podeu fer la vostra “porra”.

Recordeu:
Data: dijous 3 d’octubre de 2024
Hora d’inici: Les sis de la tarda, com sempre.
Hora d’acabament: dos quarts de vuit de la tarda, aprox.
La contrasenya per accedir, en aquesta ocasió és: Guaraçú

Us esperem a l’Espai Llamps i Centelles
Carrer Rosalía de Castro, 80 baixos
08910 l’Hospitalet
Metro més proper: Torrassa (línia 1, la vermella)

Tertúlia Clandestina#13: EL SASTRE DE LLIBRES

El dia 8 de maig ens va visitar a l’Espai Llamps i Centelles en Pere Sacot, enquadernador i restaurador, o millor dit “sastre de llibres” com es defineix al seu web.

Diu en Pere que l’enquadernació artesanal es l’art de vestir llibres, amb l’objectiu que resisteixin el pas del temps i l’ús, amb el màxim de dignitat possible. Per aquest motiu, al seu taller situat al número 51 del carrer Abat Oló, al barri de Sant Andreu (Barcelona), el podeu veure com empra una tècnica antiga, molt acurada, manual, utilitzant materials naturals i tècniques tradicionals, sempre que sigui possible, per preservar i afavorir la conservació del llibre. I el resultat és exquisit, de qualitat, perquè aconsegueix preservar la integritat de llibre i dignificar-lo per a gaudi dels bibliòfils i els no tan bibliòfils.

Si hi aneu a visitar-lo, us sorprendrà trobar unes màquines enormes, que funcionen manualment com es feia fa més de cent anys, que és l’edat que tenen. Comenta en Pere, sorneguerament, que si mai se’n va la llum, pot continuar amb una espelma i només lamenta que la ràdio deixi de funcionar.

La xerrada amb en Pere va tenir tres parts que comentem tot seguit:

La primera estona al vam dedicar a que ens expliqués quins són els enemics del llibre i com els podem combatre i ens va donar consells per aconseguir que els llibres tinguin una vida millor i més llarga.

Així vam saber que els principals enemics que acceleren el deteriorament dels llibres són la temperatura i humitat, la llum (natural i artificial), la pols i els gasos contaminants i els agents biològics.

Pel que fa a la temperatura ens va recomanar que sigui el més estable possible i al voltant d’uns vint graus. També ens va recordar que la calefacció és perjudicial per al llibre, i he de procurar que els radiadors estiguin a dos metres de la llibreria. Incís: Abans de la tertúlia vam anar a la biblioteca Tecla Sala a veure el fons històric i que ens expliques com el veia. Va insistir en que abans de restaurar els llibres seria necessari climatitzar el lloc perquè a l’estiu la temperatura puja molt i a l’hivern fa fred, degut a que l’espai on es troba queda sota teulada.

La llum també pot resultar perjudicial ja que es tracta d’una forma d’energia que quan incideix sobre un objecte, una part és reflectida per aquest, permetent-nos la seva visió, i una altra part és absorbida pel material. Com que la llum del sol o d’una font artificial no només es compon de llum visible, sinó que té altres radiacions invisibles: la ultraviolada (UV) que produeix canvis químics i la infraroja (IR) que produeix escalfament, convé protegir els llibres, sobretot del sol.

La pols i gasos contaminants també perjudiquen els llibres i per això convé netejar-los i si es possible no usar draps humits.

Els dos factors principals agents de deteriorament són els fongs i els insectes. Ens va fer gràcia quan va dir que no convé utilitzar la saliva per mullar el dit al passar les pàgines perquè això provoca bactèries i genera acidesa. Mullar el dit per passar pàgina és una pràctica molt estesa, així com doblegar el full per un cantó a manera de punt de lectura.

Altres idees que van sortir va ser l’ús o no de la cinta adhesiva (el cel·lo) per a enganxar fulls deteriorats, folrar els llibres amb plàstic, l’excés de fotocòpies, obrir el llibre no més de 180 graus, o treure els llibres del prestatge agafant-los per la part superior del llom, no tenir-los molt apretats a les prestatgeries, etc.

Ens va explicar com fer engrut amb farina i agua, tal com es feia fa un grapat d’anys per enganxar els cromos als àlbums d’animals, de cantants, de futbolistes, etc. que tots hem col·leccionat.

A la segona part ens vam centrar en les parts dels llibres i així vam conèixer curiositats al voltant de l’ús dels pergamins, de l’aparició de les celles per protegir els fulls, de l’ús de l’or, dels nervis i la seva desaparició i altres curiositats que potser no ens havien passat pe cap. Una de les preguntes que va quedar aclarida és perquè els llibres anglesos, al seu llom, tenen al llom el títol de l’obra, el nom de l’autor i el nom de l’editorial cap per avall, a diferència dels llibres que publiquem a Catalunya.

També ens va parlar dels orígens de l’enquadernació. Va dir:

Jo tinc molt mala memòria, però crec que els primers d’enquadernar les escriptures van ser els egipcis. Amb la mateixa finalitat que tenim ara: preservar les lletres escrites. Tot i que l’enquadernació, tal com la coneixem ara, deu tenir una mica més de mil anys.

Vam acabar fent una mena de consultori on li vam mostrar alguns llibres i ens va explicar què s’hauria de fer per preservar-los.

Ens va explicar diferents maneres d’enquadernar i ens va mostrar com fer uns petits quaderns emprant una tècnica que s’anomena “a la japonesa”. Ah! I ens va regalar una d’aquestes llibretes a cadascú dels assistents.

Crec que va ser una tertúlia molt inspiradora i on vam aprendre molt d’aquest ofici que està desapareixent. A Barcelona només en queden quatre o cinc en actiu.

Vam acabar, com sempre, amb el detallet per a en Pere agraint la seva visita, la copeta de cava (que aquesta temporada serà gentilesa de “Gallina de piel”) i la fotografia de record.

A continuació, un petit vídeo amb imatges de la clandestina #13:

Tertúlia clandestina #13: El sastre de llibres

A la novel·la de Dickens, Oliver Twist, hi ha un capítol en que el nen va a casa d’un senyor anomenat Brownlow on hi ha una habitació plena de llibres i queda fascinat pensant que pugui haver algú que hagi llegit tants llibres. De tota conversa hi ha una frase que és aquesta:

—Molts llibres i molt bons, no és veritat, fill meu? —va preguntar amb dolçor el senyor Brownlow en reparar la curiositat amb què Oliver contemplava els prestatges.
Per cert que la seva lectura t’agradarà molt més que les seves cobertes… És a dir, no sempre, ja que hi ha llibres el mèrit únic dels quals és a l’enquadernació.

A l’època en que va ser escrita la novel·la els llibres eren poc freqüents i estaven preciosament enquadernats. Els veiem, els olorem i quedem fascinats per aquells lloms de cuir i les lletres daurades.

L’ofici d’enquadernador és artesanal. A Barcelona en queden molt pocs. Els podem comptar amb les dits d’una ma. Segueixen una tradició de moltíssims anys i veure’ls com fan els quaderns seguint diverses com ara la japonesa, la copta, la francesa, etc. i utilitzen materials com paper, tela, goma, tisores, plegadora.
Entrar en un dels seus tallers és com entrar en un spa, un espai de relaxació, lluny del brogit de la vida quotidiana. Veiem eines que conviden a tocar-les amb aquella tremolor de qui acarona un objecte valuós, passes els dits per les robes, pel paper i quedes enamorat a l’instant de les textures, dels colors, dels relleus.

A la properes tertúlia hem convidat un d’aquests enquadernadors i restauradors, un sastre de llibres, perquè ens parli de la seva feina i perquè puguem fer-li preguntes al voltant de com cuidar els llibres.

Podrem conversar sobre si els llibres han d’anar folrats o no amb plàstic, si per reparar un ful trencat convé usar cel·lo, com podem recosir un llibre que s’ha desmanegat, etc.

La tertúlia clandestina serà el dimecres vuit de maig a les sis de la tarda, com sempre.

La contrasenya per accedir, en aquesta ocasió és: Cel·lo, no!

Us esperem a l’Espai Llamps i Centelles
Carrer Rosalía de castro, 80 baixos
08910 l’Hospitalet
Metro més proper: Torrrassa (línia 1, la vermella)

Tertúlia clandestina #12: LA VENTAFOCS, ENVELLEIX?

La propera tertúlia clandestina serà d’aquelles que toquen un tema delicat, en aquests moments. Parlarem de contes populars i reflexionarem sobre si són un illot del passat en una escola que s’està renovant i prepara els infants per a la societat del segle XXI.

De comentaris n’hem sentit de tota mena. A favor i en contra, perquè els contes populars tenen múltiples cares, amb alguns amb aspectes ocults i obscurs, i que fan referència a la seva carrega ideològica.

Intentarem esbrinar:
• Quins són els missatges que envien els contes populars al conscient i a l’inconscient de la ment dels infants per tal d’ajudar-los a resoldre els conflictes que planteja el viure en societat?

• Quins aspectes positius trobem que ajuden a desenvolupar el seu intel·lecte?

• Què passa amb aspectes truculents com l’assassinat de les set filles de l’ogre a “El petit polzet”? I amb l’incest a “Pell d’Ase”?

• Què hem de fer? Canviar els finals? No és això també una forma de manipulació, de la nostra manipulació? Edulcorem a tort i a dret per evitar situacions que creiem ideològicament inacceptables? Privem al nen del veritable sentit de la història?

• Ens arrisquem recordant que “on no hi ha risc no hi ha emoció”?

És un debat apassionant que, en aquests temps que estem vivint estan portant a moltes mestres a desistir d’explicar-los per no tenir problemes amb les famílies de pell fina (que n’hi ha, i tots coneixem casos)

Creiem que pot ser una tertúlia profitosa i, en aquesta ocasió, ens centrarem en la vessant psicològica del contes populars de la mà d’una persona que ens donarà respostes a saber si són tan importants per als infants, si són cruels, o què passa amb els versions ensucrades de la factoria Disney, per exemple.

Parlarem de “Els tres porquets”, “La Ventafocs”, “La Caputxeta”, “Les set cabretes i el llop”, “l’aneguet lleig”, “La Blancaneu” i altres rondalles molt conegudes.

Us ho explicarem tot plegat a la trobada del dimecres 6 de març. Us hi esperem!

RECORDEU:
Tertúlia clandestina “LA VENTAFOCS, ENVELLEIX?”
Data: dimecres 6 de març de 2024
Hora d’inici: 18:00
Hora d’acabament: 19:30

Contrasenya per accedir: En aquesta ocasió és LA BRUIXA HA DE MORIR, però si mostreu el carnet VIP podeu entrar directament i teniu seient reservat a la primera fila.
Lloc: Espai Llamps i Centelles
Carrer Rosalía de Castro, 80, l’Hospitalet.
Transport públic: Metro Torrassa (línies 1, 9 i 10) i Bus (L16 i M12)

Tertúlia clandestina #9 amb en Daniel Becerra

El dijous 19 d’octubre vam parlar d’oralitat i ho vam fer de manera pràctica de la mà d’un gran narrador d’històries: En Daniel Becerra “La chistera”.

Ens vam aplegar una bona colla vinguda de diverses comarques de Catalunya (la Cerdanya, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Barcelonès) i va ser un motiu de goig enorme sentir-nos partícips d’un anhel comú com és l’aposta imparable per la lectura com a motor de progrés.

No tenim més que paraules d’agraïment, a més, envers les famílies que van deixar per un dia les activitats extraescolars per compartir amb nosaltres una tarda de paraules, de contes i de màgia.

La tertúlia venia provocada pel neguit que ens crea veure com l’oralitat i el seu valor com a transmissora de coneixements i d’entreteniment s’està empobrint.

Va ser un plaer gaudir de les narracions d’en Daniel, un mestre bibliotecari, amb una llarga experiència a escoles internacionals de la Xina, el Japó i Tailàndia (especialment) i que ha tornat a Catalunya carregat de sabers i vivències extraordinàries.

Ens va explicar contes amb sons, contes cantats, il·lustrats, dramatitzats i li vam demanar que acabés amb uns contes de por, amb el seu inseparable Bonny, l’esquelet parlant.

Si voleu conèixer una mica més a en Daniel, en aquest blog hem anat fent diverses entrades durant els darrers dotze anys. Aneu aquí al costat, allà on diu Search i escriviu Daniel Becerra.

També podeu visitar directament al seu blog, clicant a :
https://lachistera.eu/

Moltes gràcies a totes les persones que ens feu costat i que ens animeu a seguir organitzant trobades inspiradores.
Us deixem, com sempre, un petit vídeo amb imatges de la clandestina:

https://youtu.be/6ZpbEUUc8Qw