28 Juliol 2014 by jcentell

Efemèrides de la mort d’en Saint-Exupéry i del naixement d’en Batman

Saint Exupéry

El proper dijous 31 de juliol recordarem que fa 70 anys una avioneta model Lightning P-38 que anava en missió de reconeixement cap a Lió -on estaven les tropes alemanyes, segona guerra mundial- es va estimbar i va caure al mar davant les costes de Marsella. El pilot era l’Antoine de Saint-Exupéry i només feia un any que havia publicat “El petit príncep”.

Per recordar la vida d’aquest autor s’ha fet un llibre homenatge que explica la seva vida. L’il·lustra en Peter Sis i explica moltes d’anècdotes, com que mentre volava, Saint-Exupéry acostumava a llegir i escriure, que li agradava jugar a escacs, fer avions de paper i sorprendre amb jocs de cartes i màgia els seus amics. També explica com gairebé s’ofega després de provar un hidroavió, que es va tirar en paracaigudes des de la Torre Eiffel durant l’Exposició Internacional del 1937 o que era molt alt i gairebé no hi cabia a la cabina.

Saint-Exupéry va néixer el 1900, una època daurada dels descobriments amb una gran sensibilitat per les exploració i els invents. Un Antoine de 12 anys va construir una màquina voladora improvisada.

Quan va arribar la guerra i va ser cridat al servei militar va poder volar portant el correu de França fins a Espanya i va ser quan va conèixer el seu gran amic Guillaument.

Saint-Exupéry vivia el seu somni, volar entre Europa i l’Àfrica Occidental. Amb el temps, la companyia aèria el va enviar a un camp d’aviació al sud del Marroc, i els dos anys que va passar al desert van ser dels més feliços de la seva vida. Allà hi vivia en una barraca de fusta i tenia poques pertinences i encara menys visites. Amb l’oceà a un costat i el desert a tot arreu, semblava un dels llocs més solitaris del món. Però ell estimava aquesta soledat i veure cada nit milions d’estrelles. Segurament, aquella estada al desert li va servir d’inspiració per escriure El Petit Príncep.

Desitjós d’explorar altres cels, l’Antoine es va unir als seus companys aviadors en la creació de noves rutes de correu a Amèrica del Sud. Res no el podia aturar mentre creuava les glaceres, les selves tropicals, i els pics de les muntanyes, lluitant contra els forts vents i les tempestes salvatges…

El llibre continua explicant les peripècies de l’Antonie fins a la seva desaparició el dia que esperaven la seva arribada a les 12:30. Mai no va tornar.

El llibre The Pilot and the Little Prince. The Life of Antoine de Saint-Exupéry l’ha escrit i il·lustrat Peter Sis i l’ha editat Farrar, Straus and Giroux (BYR), el maig de 2014.

Té 48 pagines a tot color i està recomanat per a nens d’entre 5 i 8 anys.

BATMAN

Batman va néixer fa 75 anys el 23 de juliol de 1939. Us recomano la lectura d’un molt bon reportatge sobre el s 75 anys d’en Batman, que es pot llegir a l’edició del País digital.

I si ho voleu saber tot sobre aquesta celebració només cal que aneu a l’especial que va fer el mateix País digital AQUÍ.

Més informació al Biblioblog de la biblioteca Armand Cardona de Vilanova i la Geltrú. AQUÍ.

16 Juliol 2014 by jcentell

Cal llibre, la ONG de la lectura

Entre Taradell i Vic, a la comarca d’Osona, hi ha un llogaret anomenat Santa Eugènia de Berga. En aquest poble s’hi troba Villa Carmen, un edifici emblemàtic que s’està recuperant per convertir-lo en la seu de la ONG de la lectura Cal llibre. La idea és que sigui un punt de trobada entre els professionals implicats en el foment de la lectura.

Els impulsors del projecte són l’Associació Cultural Cal Llibre formada per persones entusiastes del món de l’educació, la pedagogia, el periodisme, la comunicació, però sobretot per persones que en la lectura hi han trobat un món: un món on créixer, imaginar i compartir.

La cara visible del projecte és la Mercè Escardó, conegudíssima sobretot per la seva tasca al capdavant de Can Butjosa, la biblioteca infantil de Parets del Vallès.

En els seus principis fundacionals comenten que:

“Som una associació sense ànim de lucre (ONG) que fomenta, promou i té la voluntat de consolidar la lectura com un hàbit de creixement entre infants i joves”
“Creiem que la lectura, ara més que mai, és necessària per fomentar un desenvolupament ampli, divers i sòlid de la societat. La lectura no solament és necessària per fomentar una bona comprensió en el procés d’aprenentatge sinó que és un element que ofereix eines de creixement basades en els valors.”
Aquesta Associació fa 15 anys que està treballant per fomentar i arrelar la lectura com un hàbit de creixement. Amb la seva tasca han arribat a més de 5.000 nens, 500 mestres, 300 bibliotecaris, 200 escriptors, 100 il·lustradors i 50 centres escolars, entre d’altres.

L’Associació no solament ha estat present a les escoles sinó que també ha treballat en sectors i espais d’educació no formals, com són els de lleure i promoció de la cultura, tot donant visibilitat i reconeixement a la tasca de difusió de contes transmesos oralment. Així, ha posat de relleu la importància del conte i les seves expressions en l’educació especial amb infants i joves febles socialment.

Si voleu veure quins són els seus projectes i si voleu col·laborar com a voluntaris o, simplement us voleu posar en contacte amb ells, ho podeu fer entrant…

al seu web: http://www.calllibre.cat

o al seu blog http://www.calllibre.com

La informació d’aquest post està extreta dels dos enllaços que he citat.

11 Juny 2014 by jcentell

“El Garbell”, amb les recomanacions de literatura infantil i juvenil per aquest estiu

Ja es pot consultar al web de l’Associació de Mestres Rosa Sensat el Garbell – 2, un document molt útil en el que ha treballat totes persones que formen part del Seminari de Bibliografia Infantil i Juvenil, adscrit a la biblioteca de Rosa Sensat.

El Garbell-2 és un butlletí que conté una molt bona tria dels darrers llibres publicats i serà presentat el proper dijous 12 de juny a les 17.30 h a la Biblioteca de l’Associació.

Clica sobre la imatge que és la portada del butlletí.

Segons podem llegir al web de l’Associació :

“Un Garbell, el segon, que ens omple les motxilles de llibres per seguir gaudint de bones lectures durant l’estiu, que ens fan pensar en accions diverses per traspassar les emocions de les paraules ben dites i de les imatges ben expressades.

D’ençà de la publicació del primer Garbell ha passat tot un trimestre que ha estat farcit d’esdeveniments literaris, però amb poca producció editorial adreçada a infants i joves. Ja ens ho pensàvem, que aniria així; el gruix de la producció editorial es concentra al Nadal i a Sant Jordi. Per això hem aprofitat aquest període més tranquil de novetats per recordar aquells llibres que cal tenir presents per recomanar com a lectures d’estiu, per valorar si es poden convertir en lectures d’aula, o, simplement, per llegir sota la capçada d’un arbre o a la terrassa d’un cafè.”

Ara que s’acosta el final de curs, està bé recordar a les famílies que l’estiu és una època meravellosa per llegir.

Si podeu, feu difusió del document perquè val la pena.

El podeu veure aquí.

I si, després de la presentació del dijous, us animeu, podeu atansar-vos a la llibreria Abracadabra perquè es fa la presentació del darrer llibre de Kalandraka “Elefante, un guisante” amb la presència de l’il·lustrador Marc Taeger.

Un no-parar, tu!

4 Juny 2014 by jcentell

Tinc dues mares. La imatge de la família en la literatura infantil i juvenil

La família és el primer agent socialitzador de l’infant, la seva acció educadora és bàsica i és allà on es solen manifestar tots els sentiments. L’escola també hi participa d’aquesta acció socialitzadora i és necessari que siguem conscients que els models familiars són diversos i complexos, si volem que la nostra tasca educativa sigui eficient.

La literatura infantil i juvenil té la funció d’entretenir i de mostrar com és el món. A través de les històries que ens expliquen els llibres, el nen aprèn a socialitzar-se i també a obrir la seva ment a realitats diferents. Mitjançant la comparació i l’extrapolació de les diferents pautes de comportament, l’infant pot induir quina és l’actitud amb la que cal relacionar-se amb els altres.
A la literatura infantil i juvenil hi trobem una bona varietat de models de família però encara predomina l’estereotip de família “tradicional” formada pel pare, la mare i els dos fills, un nen i una nena. En canvi, a l’escola, la realitat ens fa veure com és de diversa la situació dels nostres alumnes. A l’aula tenim nens que viuen en famílies monoparentals, molts tenen mares que treballen, hi ha pares de cultures diferents, separats, fills únics, etc. i, de vegades, es provoquen situacions delicades que cal tractar amb tacte.
A l’escoles també ens trobem amb situacions d’alumnes adoptats que no saben el nom dels seus pares biològics i nois que no coneixen els seus avis, per exemple. S’ha d’anar molta cura, estar alerta i contemplar totes les variables, sense que ningú se senti exclòs per aquest fet. Tampoc cal obligar-lo a explicar les seves històries si no volen.
Per això va bé, a l’estona de lectura a la biblioteca o a l’aula, plantejar lectures que abordin aquests temes i que presentin diferents models de família. A la biblioteca convé tenir algunes obres que facilitin el diàleg i la reflexió. El llibre Amb en Tango som tres, per exemple, ens explica la història real d’un pingüí que va ser adoptat per dos pingüins mascles, El meu pare és mestressa de casa…I què? se centra en els aspectes coeducatius, Vivo en dos casas planteja la vida d’una nena que té els pares separats, Noire comme le cafè, blanc comme la lune explica la historia d’una nena que té els pares de diferents races, etc.
Costa trobar llibres que presentin aquestes realitats però se’n troben, per sort. Llegir històries que plantegen aquests models ajuda als nois i noies que se senten diferents a identificar-se amb els protagonistes i alhora, ajuda a la resta d’alumnes a adonar-se de la diversitat de situacions que hi ha al seu voltant. Un dels llibres que més bon servei ens ha fet és En família!
A la revista Guix núm. 406 i a AULA núm. 231 presentem una experiència basada en el llibre En família! que ens serveix per parlar dels models familiars.
Podeu llegir l’article complet AQUÍ o entrant a l’apartat Publicacions/Revistes/Guix d’aquest mateix bloc.

1 Juny 2014 by jcentell

Festa final de la Lliga dels Llibres 2014

El divendres 30 de maig es va acabar una nova edició de la LLiga dels Llibres de les escoles de l’Hospitalet. Durant tot el curs 33 grups de cinquè de primària han llegit les quinze lectures que els vam proposar.

La festa d’enguany va quedar deslluïda per la pluja i l’activitat que havíem preparat als jardins de la Biblioteca de Can Sumarro es va haver de traslladar al Poliesportiu Municipal del Centre però les condicions físiques de l’espai van impedir que realitzéssim el tradicional joc que serveix per recordar els llibres llegits.

Ha estat un bon any. Els nois i noies han pogut llegir i reflexionar sobre allò que els autors els proposaven, hem pogut mantenir un encontre amb una de les autores, ens hem trobat amb altres escoles per fer les partides respectives i tot ha anat com havia d’anar. O gairebé, perquè encara alguns mestres i alguns grups que no acaben d’entendre l’objectiu de l’acció i s’ho prenen com si haguessin de demostrar que són millors mestres perquè els seu grup guanya més partides. I s’equivoquen perquè precisament la filosofia de l’activitat és que no hi ha premi, que tots som guanyadors pel sol fet de ser capaços d’obrir un llibre i començar a llegir.

El joc que havíem preparat enguany era un trencaclosques de les portades i la idea era que, un cop estiguessin muntats, es poguessin penjar en unes cordes que havíem habilitat als jardins de la biblioteca, a manera de banderoles de festa major. No va ser possible i vam haver de fer els trencaclosques a l’aula, en tornar de la festa.

Això sí, el Mag Magoo ens va embadalir, com sempre.

Ah! Quin goig tenir un servei de biblioteques municipal que vetlla pels infants i ens fa costat. Em va agradar que els regidors de Cultura i d’Educació de l’Hospitalet hi fossin presents a l’acte.

I ara, a preparar la tria per al curs vinent.

27 Mai 2014 by jcentell

Escoles d’Estiu 2014

Amb el final de curs, toca fer una aturada per reflexionar sobre la nostra feina. És el moment ideal de conversar i compartir experiències amb la resta de companyes i companys d’altres escoles.

Està bé que així sigui perquè és una manera de combatre les dificultats diàries, els maldecaps que ens provoca unes mirades que tenen nom i cognoms. Sols no anem enlloc, la tasca d’educar ha de ser compartida, és de tothom i és complexa. El nostre és un ofici que es va modelant amb el temps. Quan acabem els estudis tenim moltíssima il·lusió però, potser, estem mancats de recursos, de l’experiència necessària per relativitzar i per fer front a determinades situacions. És normal, d’altra banda. Altres professionals quan entren al món del treball potser estan ben preparats per desenvolupar allò pel que s’han format (pensem en un arquitecte, un economista, un electricista, etc.) En canvi, l’ofici de mestre sempre és un ofici nou. No n’hi ha prou amb allò que aprenem a la facultat i amb els pocs mesos de pràctiques. Ens cal un anar i venir incessant entre la pràctica i la teoria, entre l’experiència i els coneixements fonamentals. En el nostre habitual esdevenir hem de trobar espais per a la reflexió, per analitzar la pròpia docència.

L’Escola d’Estiu és com el silenci que ve després d’una simfonia. Mozart deia que aquest silenci també formava part de la peça musical. D’igual manera l’Escola d’Estiu forma part dels nostre esdevenir com a mestres. És inevitable si volem ser mestres amb una certa dignitat i una ètica professional que ens faci caminar amb pas ferm per les aules.

D’escola d’estiu se n’organitzen unes quantes a casa nostra. Jo aquest any participaré en dues (o tres). De moment sé que compartiré una estona amb la Mercè Escardó, la bibliotecària de Can Butjotsa, la Bibliotecària amb majúscules. Farem un “sofà i llibres” el dia 3 de juliol a VIC a l’escola que organitza l’Associació ARAE. Podeu veure el programa general clicant AQUI.

També faré un taller que hem anomenat “Em motivo i motivo la lectura a l’aula” a les Jornades formatives que organitza la Fundació d’Escoles Cristianes de Catalunya. Serà el deis 2 i 3 de juliol. Tot el programa aquí.

També tinc previst passar a sentir alguna xerrada de les que organitza l’Associació de Mestres Rosa Sensat.

I vull recomanar l’escola d’Estiu que es fa a Montserrat perquè val molt la pena, com cada any. Programa general aquí.

I podeu veure el que organitza la FETE-UGT i també la Blanquerna, etc.

Si ets dels que creuen en la formació contínua, potser ens veurem en alguna d’aquestes tranquil·les i emotives jornades. Ens conversarem unes lectures, vale’ns?

27 Mai 2014 by jcentell

Joc Florals Escolars

El dia 23 de maig vaig participar en l’acte de lliurament dels premis dels XXV Jocs Florals Escolars de Sants-Montjuïc. Va ser un acte molt lluït i solemne, celebrat a la Regidoria del Districte, al carrer de la Creu Coberta.

El CRP de Sants-Montjuïc és qui s’encarrega de la organització i la Júlia Casanovas la persona que està al darrera de tot el procés, vetllant per tots els detalls.
El nivell de les obres presentades va ser força alt i això ens va suposar una sessió maratoniana el dia que vam fer les deliberacions. Ara, els escrits dels alumnes premiats passaran a la fase final dels Jocs Florals escolars de Catalunya.
Vaig tenir l’honor de dirigir unes paraules als assistents i vaig centrar la meva intervenció en la relació que s’estableix entre l’escriptor i el lector, animant els infants i joves a continuar escrivint perquè estem convençuts que un escriptor sempre serà un lector, un lector que es llegeix a si mateix com a mínim.
Agraeixo el detall que va tenir l’organització de permetre que compartís aquesta experiència. A més, a mi, que visc molt a la vora, em va suposar un doble motiu de felicitat, compartir aquella estona amb mestre conegudes i mestres que havíen estat tutores dels mesus fills.
Us deixo les imatges del PICASA que han penjat al web del CRP de Sants-Montjuïc.

Cliqueu AQUÍ.

4 Mai 2014 by jcentell

Són per menjar-te millor, Caputxeta!

L’alimentació i la literatura infantil

Actualment, es nota una preocupació general per la prevenció dels problemes relacionats amb una mala alimentació. Hi ha consciència i interès dels pares i mestres en educar els infants en una dieta saludable, sana i variada. I per això, la literatura actual n’està plena de bons títols que presenten exemples positius i aconsellen sobre com tractar aquesta pràctica social.

A la literatura infantil i juvenil trobem nombrosos exemples en els quals el menjar forma part principal de l’argument. En els contes populars són conegudes les aventures de Hansel i Gretel a la caseta de xocolata, la carabassa de la Ventafocs i la poma enverinada de la Blancaneus. La literatura contemporània no és aliena a aquest fet i podem recordar les galetes de l’Alicia, les fruites de l’erugueta goluda o l’ogre amic de la Zeralda. El menjar ha tingut i té una simbologia com a socialització, intercanvi o transmissió de pautes culturals.

Actualment hi ha una sèrie d’obres que intenten alertar sobre el sobrepès i l’obesitat, com és el cas de Golosina i Perrozoso o Estic grassonet, i què? Són llibres que posen l’accent en els hàbits alimentaris saludables, en els perills d’una dieta desequilibrada i en les bondats de fer esport habitualment. Intenten donar resposta a l’interès creixent d’uns pares conscienciats que volen educar millor els seus fills.

La bona literatura que tenim al nostre abast ens pot ajudar a parlar amb els infants sobre els aliments: Plantejar projectes sobre els plàtans a partir de llibres com Me comería un niño, investigar d’on prové i com es fa la xocolata amb el llibre Charlie i la fàbrica de xocolata, aprendre les meravelloses poesies que en ens va deixar Martí Pol al seu Bon profit! o conèixer com funciona una cuina amb El lladre de menjar, en són alguns exemples.

Durant aquest 2014, any de la dieta mediterrània, podem aprofitar dos moments puntuals que tenim a l’escola per tractar aspectes relacionats amb l’alimentació: l’hora d’esmorzar, ideal per parlar de fruita i l’hora de dinar, una estona que es pot compartir amb el servei de biblioteca per mostrar tot el que la literatura ens ofereix i que, amb una bona coordinació, pot ajudar els nois i noies a comprendre els perquès del menjar (origen, funció, diversitat, etc.) Dedicar un dia a la setmana a compartir aquests altre aliment que són els llibres amb les seves monitores de menjador, afavoreix les relacions i facilita el bon enteniment entre el menjar i el propi cos.

A la revista Guix núm. 405 i a AULA núm. 230 presentem una experiència basada en el llibre ¿Quién come a quién? que ens serveix per conèixer la cadena tròfica, tot jugant al “cinquet”.
Podeu llegir l’article complet aquí. o entrant a l’apartat Publicacions/Revistes/Guix d’aquest mateix bloc.

1 Abril 2014 by jcentell

Sobre la coeducació, encara

De manera conscient (o inconscient) la relació masculí-femení que presenten els llibres de literatura infantil i juvenil encara reflecteix una trista imatge de les diferències de gènere. Els estereotips deixen la seva empremta en uns infants que veuen molts més herois que heroïnes en uns llibres que haurien de ser un mitjà i una eina de socialització, de formació i d’adaptació a les relacions personals.
Des del primer moment que arriben a l’escola i al llarg de la seva escolaritat, ens afanyem en posar a les mans dels infants tota mena de llibres (contes, àlbums il·lustrats, poemaris, novel•les, receptaris, etc.) Som conscients que allà hi trobaran la representació del món que els envolta i també noves oportunitats de reflexionar i imaginar un món una mica millor. Aquesta és una paradoxa perquè els llibres per a infants mantenen els estereotips i encara la presència dels homes i dels seus valors com a éssers actius i aventurers depassa de llarg el rol que s’assigna a les dones, sovint més amables, servicials i relegades a un paper secundari. Amb excepcions, naturalment.
Quan seleccionem llibres per a la biblioteca escolar o per a la biblioteca d’aula, hauríem d’estar més atents als aspectes coeducatius i felicitar les editorials que fan apostes valentes i trencadores perquè aquesta hauria de ser la seva funció. Sempre hem pensat que els autors, com a artistes, haurien de tenir una postura “anticonservadora” i obrir camins mostrant noves formes de relació igualitàries i no sexistes entre les persones.
Ens costa veure i llegir llibres en els quals els protagonistes són solidaris i intercanvien les preocupacions de la vida quotidiana i encara és molt més difícil trobar-nos amb uns pares que es comportin com una parella d’enamorats. És freqüent, en canvi, veure la figura de la mare amb el davantal habitual, ajudant a fer els deures o banyant els fills i el pare fent esport, jugant amb els nens o llegint un llibre. I quan, de tant en tant, el pare “ajuda” fregant els plats, ho fa d’una forma ridícula, o gairebé.
Si ens atenem als llibres protagonitzats per animals antropomòrfics, les diferències són majors perquè normalment associen els herois amb animals corpulents i ferotges com els elefants, els llops o els óssos i les heroïnes, en canvi, solen ser insectes o ratetes, animals més petits i febles.
Farem bé si quan fem la selecció de lectures que hem de posar en mans dels alumnes, tenim present aquest aspecte que, malauradament, encara hi és present, de manera negativa, en el subconscient col•lectiu. I amb una mica d’esforç segur que triarem llibres més edificants com els de la Babette Cole, per exemple.
A la revista GUIX núm. 404 (a AULA núm. 229) plantegem algunes reflexions sobre els aspectes coeducatius del llibres per a infants i ho exemplifiquem amb una pràctica sobre el llibre “Una feliz catàstrofe”.
Ho podeu llegir clicant AQUÍ o anant a l’apartat Publicacions/Revistes/Guix d’aquest mateix bloc.

21 Març 2014 by jcentell

Llegir al metro

Una. A Mèxic han iniciat un projecte genial anomenat “Un metro de lectura” mitjançant el qual es repartiran gratuïtament un milió d’exemplars (dos-cents mil de cada un dels títols) de la Col·lecció Había otra vez en 25 estacions del Sistema de Transport Col·lectiu Metro de la ciutat de Mèxic.
Segons expliquen els organitzadors (la Secretaría de Cultura de México) l’objectiu d’aquest projecte que es diu Entre Líneas és fomentar el gust i l’hàbit de la lectura entre els ciutadans.
Al primer lliurament, els usuaris del metro van rebre una edició en format d’acordió amb els versos del poeta Juan Gelmán.
La Col·lecció Había otra vez -editada pel Conaculta i el Taller de Comunicació Gràfica- reuneix textos i il·lustracions de reconeguts autors iberoamericans.
Els propers llibres que es repartiran són:
Sábado, d’Alfonsina Storni, amb il·lustracions d’Elena Odriozola
El espejo de los ecos, de José Emilio Pacheco i la il·lustració de Jesús Cisneros
Masa, de César Vallejo, il·lustrat por Antonio Santos
Nocturno, de Rafael Alberti, il·lustrat per Isidro Ferrer.
Es tracta d’una gran idea que m’ha fet recordar el projecte que vam intentar a l’escola “els contes que el vent s’endugué” i que va quedar en només una petita experiència (bàsicament per manca de pressupost).
Se’m posen els ulls com taronges, només d’imaginar a Barcelona una experiència similar. Agafo el metro cada dia i la imatge de gent llegint (més o menys habitual fa uns anys) s’ha metamorfosat en gent remenant l’Smartfone, tot i que encara es veu alguna dona, poques, enganxada al paper.

Més fotos AQUÍ

Dues. Els transports d’autobusos de Londres ha editat un vídeo molt curiós anomenat Whodunnit? i que pretén avisar els conductors de cotxes i els usuaris de bicicletes dels perills d’anar despistats.

El vídeo comença amb una escena que sembla de novel·la de misteri, amb un detectiu entrevistant la criada, el majordom i la senyora de la casa per la mort del Senyor Smithe, que es troba estès al pis de la sala on passa l’acció.
El vídeo està dissenyat per mostrar-nos com anem de despistats mentre conduïm, aliens a la quantitat de senyals que ens envolten.
Si el passeu als vostres alumnes, convé aturar la imatge al mig de la seqüencia i preguntar quins canvis han vist. Us sorprendrà comprovar que no són capaços de veure més de mitja dotzena de modificacions. Bé, també us podeu aplicar la prova a vosaltres mateixos. Flipareu.
En els 50 segons que dura l’escena hi ha 21canvis (pintures, objectes diversos, la gavardina del detectiu… fins i tot el mort és reemplaçat!)
L’anunci acaba amb el missatge : “És fàcil passar per alt algun detall quan aneu per un carrer concorregut. Això pot resultat fatal…”

I si us interessa el tema podeu llegir l’article “el arte de leer en el metro” clicant a l’enllaç següent:
http://tendencias.vozpopuli.com/cultura/2322-el-arte-de-leer-en-el-metro