Els beneficis (materials) de la lectura

Reprenem l’activitat amb la il·lusió habitual i desitjant (desitjant-vos) als companys mestres que tinguin un curs tranquil i ple de bones lectures.
Encara no he pogut parlar amb tothom. He rebut algun uasap i algun correu explicant les vacances i els viatges per tot el món (Déu n’hi do la de llocs allunyats que heu visitat!).
En aquests viatges segur que heu tingut algun momentet per visitar alguna biblioteca o entrar en alguna llibreria a tafanejar i comparar allò que no es troba per aquí i que, reticents com sou a usar l’amazon, no us heu pogut estar d’encabir a la maleta.
Us comento un parell d’idees, una d’Iowa i l’altra de Romania.

cortar-pelo-gratis-ninos-leer-cuento-courtney-holmes-3
A Iowa, un barber local anomenat Courtney Holmes ha decidit fer quelcom especial: Tallar els cabells gratis als nens que hi vagin i li llegeixin un conte. Amb aquesta idea, no només els talla els cabells gratis, sinó que a més els incentiva envers la lectura i els ajuda a trencar la por de llegir en veu alta.
“Els nens entren i els dic que hi vagin a la taula i agafin un llibre que els pugui agradar, i si no el poden llegir, els ajudo a entendre’l i el llegim junts” —va dir Holmes a l’USA Today— “Si he de ser honest, em vaig quedar molt sorprès. Vaig començar amb quatre nens i el següent que vaig saber és que hi havia 20 nens, tots esperant per tallar-se els cabells, desitjosos de començar a llegir. “
Llegit a http://www.elciudadano.cl/2015/08/114/200643/este-barbero-corta-el-pelo-gratis-a-los-ninos-que-le-lean-un-cuento/

A Romania no pagues bitllet a l’autobús si llegeixes un llibre
Victor Miron va tenir una bona idea. Va escriure a l’alcalde la seva ciutat que per animar als usuaris a llegir en el transport públic, se’ls podria deixar pujar sense pagar.
L’alcalde, Emil Boc, va estar més d’una any rumiant la proposta i finalment la va fer realitat. Va passar entre els dies 4 i 7 de juny d’aquest 2015. A la ciutat de Cluj-Napoca tots els qui viatjaven amb un llibre van pujar al bus de forma gratuïta.

Travel-by-book-in-Cluj-Napoca-readers-travel-for-free-5__880bus-reading__880
És una bona idea que es podia aplicar en dates assenyalades (festa major, la Mercè, Sant Jordi, dia de les biblioteques, etc.) i potser amb el suport d’algun sponsor no resultaria gaire car.
Aquest mateix Victor Miron fa altres companyes per promoure la lectura: per exemple “bookface” que facilita descomptes a tot tipus d’establiments comercials (llibreries, dentistes, salons de bellesa…) a tots aquells que a la seva foto de perfil facebook hi surten amb un llibre a les mans.
Podeu llegir la notícia a: http://www.boredpanda.com/travel-by-book-in-cluj-napoca-readers-travel-for-free/

Romanian-City-Gives-Free-Bus-Rides-To-People-Who-Read-Books-Inside__880

Despertar el gust per la lectura

ofici d'educar 02-06-2015

Amb en Joan Portell, la Carlota Bujons i l’Elisabet Pedrosa als estudis de Catalunya Ràdio

L’Elisabet Pedrosa, periodista de Catalunya Ràdio condueix “l’ofici d’educar” un programa amable, que en aquesta segona temporada i de manera monogràfica incideix en l’educació, entesa com a escola de vida. En els 14 monogràfics tracten temes sobre educació com créixer en el contacte amb la família; educar i aprendre de la diferència; despertar el gust per la lectura; potenciar el moviment corporal dels nens; descobrir als infants i joves el tresor que porten dins; preguntar-se fins a quin punt els fills són un mirall; entendre com fer filosofia amb nens; educar des de l’art; com podem alimentar els nens amb més consciència; i com podem posar les tecnologies al servei de l’educació, entre d’altres.

El dia 1 d’agost vaig tenir al sort de compartir un d’aquests programes, en concret el dedicat a Despertar el gust per la lectura, amb la companyia agradable d’en Joan Portell, pedagog, editor, escriptor i crític literari de mirada afinada sobre tot el que envolta la lectura. En Joan ha publicat diversos llibres per a petits i grans, codirigeix la revista de referència “Faristol”, és portaveu del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil i coordina el programa de promoció lectora Municipi Lector. També hi era la Carlota Bujons, doctora en Pedagogia per la Universitat de Barcelona i que forma part de l’equip directiu de l’Escola Projecte de Barcelona. la Carlota és coautora del llibre “Un lugar llamado escuela”.

Va ser una tertúlia de la que vaig aprendre algunes coses i em vaig quedar amb la idea que cal una major implicació de les famílies. Vam poder parlar de la Nancy Atwell, fundadora del Centre per l’Ensenyament i l’Aprenentatge de Maine, als Estats Units, i que ha guanyat el primer GlobalTeacher Prize. La Nancy ha aconseguit que els seus alumnes de vuitè grau llegeixin una mitjana de 40 llibres a l’any, mentre que el que és habitual als Estats Units és llegir-ne entre sis i vuit, partint de la premisa de deixar que els nens triïn el que volen llegir i sobre què volen escriure.

També vam poder debatre sobre les opinions del  profesor Rafael Bisquerra quan ens diu:

Un dels grans reptes pendents de l’educació és la lectura.
Si hi ha bons hàbits lectors. hi ha menys dificultats acadèmiques?
Per alguns adolescents la lectura és: un rotllo, un pal… Un sistema educatiu que produeix aquests efectes vol dir que no acaba de funcionar?
Bisquerra proposa la lectura emocional: suscitar les emocions necessàries per activar actituds favorables a la lectura ( i evitar comportaments d’evitació de la lectura)…
La lectura no només és patrimoni dels professors de llengua, tots hi estan implicats…

També vam donar les nostres opinions sobre com fomentar l’hàbit lector, les dificultats dels adolescents, les lectures obligatòries, l’informe PISA, la LOMCE i altres qüestions relacionades.

Com no podia ser d’altra manera no hi va haver polèmica. L’Elisabet va saber encaminar, de manera molt professional, el debat i el temps se’ns va fer molt curt.

Sempre critico el poc interès dels mitjans de comunicació per la literatura infantil i la poca presència en horari de certa audiència i aquesta possibilitat de conversar sobre llibres i lectura em va alegrar el dia. Molt.

Si teniu ganes de sentir el programa només cal aneu al web de L’ofici d’educar i allà trobareu els enllaços a aquest i a la resta de monogràfics.
També podeu accedir directament clicant AQUÍ.

Mis tardes con Margueritte

CartelEn ese momento en que nos adentramos en la calma de la noche y nos apetece sentarnos frente al televisor, la disyuntiva se hace evidente: ¿qué ver? ¿Cogemos el mando a distancia y vamos pasando canales a riesgo de quedar atrapados en un reality? ¿Apostamos por una película tranquila? La respuesta es clara y buscamos un DVD que nos reencuentre con nosotros mismos, que nos haga olvidar, aunque sea momentáneamente, la jerga que durante la jornada nos ha llenado la mente —organización, acceso a la información, CDU, préstamo interbibliotecario, etc.,— y nos devuelva la esencia primera de la lectura y su poder transformador de las personas. Sin dudar, elegimos una de las películas que no nos va a fallar, Mis tardes con Margueritte.

Basada en la novela de Marie-Sabine Roger, esta cinta nos cuenta la historia de Germain Chazes, un corpulento hombre de 45 años, casi analfabeto, que lleva una vida tranquila en una pequeña ciudad francesa. Se relaciona con sus amigos del bar, cada uno con sus problemas, con su novia Annette que conduce el autobús de la zona, y con su madre quien quedó embarazada sin querer, muy joven y con la que no acaba de entenderse.
Germain —interpretado por Gerard Depardieu— vive en una caravana instalada en el jardín. No tiene un trabajo estable y su afición es cultivar el huerto y acercarse al parque a contar las palomas que allí moran y a las que incluso les pone nombre.

La vida de Germain es plana, previsible, marcada por su pasado y una educación casi inexistente. El título original de la cinta, La tête en friche, (la cabeza en barbecho) indica eso, precisamente, una mente no cultivada, vacía de contenido, inactiva.

Pero un día, en el parque, encuentra una mujer, de nombre Margueritte —espléndida interpretación de Gisèle Casadesus—, una anciana de noventa y cinco años, que había sido una investigadora brillante, con una vida marcada por las lecturas. Ahora vive sola, en una residencia. Margueritte también cuenta palomas y entre Germain y ella surge una historia de amor materno-filial, una relación tierna que desemboca en complicidades e intercambios de conocimientos mutuos. El parque se convierte en el punto de encuentro y cada tarde, Margueritte, siempre en el mismo banco de piedra, lee en voz alta fragmentos de La peste. Así, poco a poco, Germain se inicia en la lectura, descubre el placer que le puede proporcionar un libro y, casi sin querer, su vida empieza a cambiar.

En las diferentes escenas que se producen en el parque asistimos a la transformación del iletrado Germain. Los diálogos de los primeros encuentros tienen un cariz cómico:
—Como sugerir, por ejemplo, una ciudad sin palomas, sin árboles, sin jardines,… —lee Margueritte, en voz alta.
—¡Eso no puede existir! —se sorprende Germain— Pero no está mal el libro…
—Es La peste de Albert Camus.
—Albert, como mi abuelo…
—Si quiere se lo presto.
—No, no, verá, a mí la lectura no, no…

La tête en fricheO este otro diálogo:
—Leer también es escuchar. Fíjese en los niños. Cuando les enseñas a leer, primero les lees en voz alta y si lo haces bien y ellos saben escuchar te pedirán más y al final lo necesitarán – explica Margueritte.
—¡Ah, sí, se enganchan! —responde Germain— Como con las drogas. Pero yo no he probado las drogas y tampoco he probado los libros.

A La peste le siguen La promesa del alba de Romain Gary y Un viejo que leía novelas de amor de Luis Sepúlveda.
Otra tarde, la anciana le regala un diccionario, y se produce una escena divertida cuando Germain busca algunas palabras pero el resultado no le convence y acaba devolviéndoselo.
-Con un diccionario uno viaja de una palabra a otra, se pierde en un laberinto, se detiene – le anima Margaritte.
—Vamos a ver laberinto – busca infructuosamente pero no lo encuentra y prueba con margarita.
Margarita: nombre de flor —se enfada—Se han herniado, gracias por la información. A ver, Tomate: Solanácea. Ver también tomate pera. — Pues vaya, es la única variedad que mencionan, el tomate pera… ¿y el Montfavet, el Saint Pierre, el Bella rosa, el Muchamiel…? Hay muchas palabras que le faltan y otras muchas que le sobran…

La película contiene una escena que se desarrolla en la biblioteca. Cuando Germain, finalmente, se decide a leer por su cuenta.

biblioteca 2—¿Puedo ayudarle? – la bibliotecaria se levanta y se acerca a él.
—Buenos días, busco un libro.
—Ha venido al lugar indicado, ¿Sabe el título, el autor?
—No, quiero un libro nada más, un libro…
—¿Ensayo, histórico, ficción?
—No lo sé. Un libro que cuente una historia, un libro.
—¿De qué género? —insiste, solícita.
—Corto.
—¿Una novela?
—Ah, sí. Una novela estará bien, pero que no sea muy larga y fácil de leer.

portadamibiblioteca14Se acercan a las estanterías y le presta La niña de alta mar. La escena siguiente, mientras lee esta obra clásica de Jules Supervielle a su novia, en la cama, es espectacular.
La película es recomendable. Nos alegra la vida si no somos muy exigentes.

L’escrit que has llegit forma part de la sèrie d’articles sobre biblioteques de pel·lícula que venim escrivint per a la revista MiBiblioteca. Aquest correspon al número 42 (estiu 2015).

Us deixo el vídeo d’una de les escenes que comentem. Quan llegeixen La peste d’Albert Camus.

 

 

Algunes lectures per a l’estiu

Ara sí que no hi ha gaires excuses per no llegir. Amb les vacances a tocar segur que trobarem temps per a tot. Temps a fer el mandra, per passejar, per fer la partida al trivial amb els amics, per perdre’ns amb la bicicleta per camins inexplorats, per afartar-nos de menjar gelats de tres boles, per apuntar-nos a aquella marató de cinema que no ens perdem cap any, etc. Però també trobarem temps per disfrutar amb les vides que ens proposen els autors de la bona literatura, de la literatura que ens agrada.

Recomanar sempre és difícil. El meu consell és que us acosteu-vos a la biblioteca més propera i remeneu a la recerca d’aquell llibre que us està esperant. El trobareu, segur. La resta és fàcil. Llegir, llegir i no parar de llegir.

Si voleu algun consell, aquí en van tres.

Primer. Ana Garralón, (http://anatarambana.blogspot.com.es/) ha publicat una entrada ben curiosa en el seu blog on pregunta a diferents persones quins llibres tenen sobre la taula per anar llegint en els propers dies. L’entrada es titula Qué leen los que escriben sobre lij y promoción de lectura. Ho podeu llegir a:

http://anatarambana.blogspot.com.es/2015/07/que-leen-los-que-escriben-sobre-lij-y.html

Segon. Una altra companya, l’Ana López, del grup Abanico ha fet unes recomanacions de lectura que també us les faig arribar.

GUÍA de lecturas para profesores 2015

Tercer. A més a més de la literatura infantil i juvenil, les lectures que tinc ara mateix a la tauleta de nit, xiuxiuejant-me “agafa’m, agafa’m!” són aquestes:

1988-la-nina-de-alta-mar-100 7809cromos_histories_de_barcelona.p alberto manguel con borges La-semilla-inmortal portada_el-lector-del-tren-de-las-627_adolfo-garcia-ortega_201501081650

 

 

 

 

 

Però no en feu gaire cas de tot plegat. Bon estiu i bona lectura!

Aquest blog entra en un estat de semi letargia durant el mes d’agost i només penjarem  una entradeta a la setmana.

imatge extreta de elplacerdelalectura.com

imatge extreta de elplacerdelalectura.com

 

Philippe Corentin, l’il·lustrador del mes (juliol 2015)

AVT_Philippe-Corentin

Imatge extreta de Babelia

Aquest mes presentem un dels il·lustradors que més fan riure als infants. El riure és sa però en els contes de Philippe Corentin també conté una certa contradicció perquè representa alhora la grandesa i la misèria humana.
Aquesta autor francès va néixer el 1936 a Boulogne-Billancourt (a tocar de París) i el seu nom real és Philippe Le Saux. Va començar com humorista gràfic en el món de la publicitat i des d’allà va passar a il·lustrar llibres per a infants i joves.
La característica principal de la seva obra és que els personatges sovint són una mescla de persones i animals. Vesteix els animals com a persones i els aplica trets humanes, creant una interacció dels dos mons.
A les seves obres trobem un personatge que es va repetint, el llop. Però és un llop que té molt a veure amb el personatge de la literatura clàssica, de la narració oral.
Corentin ens repta a plantejar-nos què és la imaginació i en els seus dibuixos podem veure un món una mica estrany on podem trobar-nos amb, per exemple, un gat de color rosa.
papá 2La gràcia de les seves il·lustracions són els seus colors brillants i els jocs de paraules. Aquest autor juga fins i tot amb la forma dels llibres que converteix en part bàsica del conte. Per exemple, la manera com hem de passar les planes a “L’ogre, el llop, la nena i el pastís” ens recorda molt el moviment de les onades que fem quan nedem o, en aquet cas, quan creuem el riu dalt d’una barca. Un altre cas significatiu és Xap! Amb una forma vertical que apunta el contingut que trobarem: un llop que creu veure un formatge al fons del pou.

Imaginació a l’abast dels nens però que també ens agrada als grans.

Si voleu iniciar-vos en el món d’en Pillipe Coerentin us recomano que comenceu per aquestes dues obres:

zigomarL’Àfrica d’en Zigomar

El ratolí Pipiolí és un ratolinet inquiet. Mentre la mare el banya li pregunta perquè l’oreneta emigra a l’Àfrica i els ratolins no. La mare respon que els ratolins mengen gra i no els cal emigrar. Però en Pipiolí vol veure món. Primer intenta que el dugui a l’Àfrica la seva amiga Gineta, però pesa massa per a ella. Després ho intenta amb les cigonyes, però s’adona que se’l poden menjar. Finalment la merla Zigomar accedeix a endur-se’l. Fins i tot s’hi afegeix una granota. De camí cap a l’Àfrica Pipiolí i la granota que van en direcció contrària a les oques. Però Zigomar no en fa cas i afirma que coneix perfectament la ruta i que el primer que veuran és un elefant. Els explica que els elefants es caracteritzen pels seus ullals. Quan hi arriben, efectivament, veuen un animal de grans ullals, però el dibuix mostra al lector que és un elefant marí. A les làmines següents Zigomar mostrarà uns micos que en realitat són pingüins; uns cocodrils que en realitat són foques, un hipopòtam que és un caribú i un lleó que és un ós blanc. Els tres amics tornen cap a casa per la por de l’ós. Quan la mare de Pipiolí els pregunta com és l’Àfrica la granota respon que hi neva i hi fa molt fred.

darabuc-ogre-llop-nena-pastis-philippe-corentinL’ogre, el llop, la nena i el pastís.
Un ogre torna de cacera amb un llop, una nena i un pastís. Per arribar al seu castell, ha de creuar un riu però la seva barca només té dos seients i se li planteja un veritable problema: a qui s’emporta primer… no pot deixar el llop amb la nena… ni la nena amb el pastís … Quina és llavors la solució per portar-los a tots a l’altra banda del riu amb total seguretat?

És un llibre que il·lustra un enigma prou conegut amb diverses variables. La gràcia d’aquest àlbum il·lustrat és com presenta la doble plana amb una pestanyeta en mig que ajuda a visualitzar l’acció. El llibre és molt bonic i està molt ben pensat per veure les anades i vingudes a banda i banda del riu.
Però també podem seguir una altra història que modificarà el final esperat.

Però segur que també xalareu molt amb la resta de llibres d’en Corentin.

Els que podem trobar a casa nostra són de l’editorial Corimbo i són traduccions de la francesa Ecole des loisirs. Aquest són alguns dels sus llibres:

arbre chien chat les dents Mademoiselle_tout_a_l_envers ogrione papa!-idioma-catala pataplaf1 pipioli Un pobre quisso xap

 

 

Visita a la biblioteca de l’Institut Escola Mare de Déu del Portal (Batea)

Entrada a l'edifici escolar

Entrada a l’edifici escolar

Totes les biblioteques escolars de qualitat (com a la novel·la Anna Karènina) s’assemblen. El seu aspecte físic pot ser diferent, amb més o menys llum, llibres, mobiliari, etc. però quan entres en un d’aquests espais tens una sensació agradable de “dejà vu” perquè perceps que al darrera del projecte hi ha moltes hores de dedicació (voluntària), d’estimació i de “savoir faire”. I inevitablement unes persones compromeses amb l’educació literària dels seus alumnes.

Bat, la mascota de la biblioteca

Bat, la mascota de la biblioteca

Això és el que m’ha passat aquesta setmana a la biblioteca de l’Institut Escola Mare de Déu del Portal, a Batea. Vaig anar a conversar unes lectures i unes propostes didàctiques amb l’equip de mestres i vaig tornar amb la idea que havia aprés molt de les persones que em van acompanyar durant tota la jornada. Al final em quedo amb la lluentor que desprenien els ulls de les mestres que, com l’Asun, l’Ana, en Jordi i la resta de companys, em van contaminar del seu entusiasme.
Si voleu conèixer algunes de les activitats reeixides que es duen a terme a la seva biblioteca només cal que entreu al seu blog AQUI (l’han posat en marxa aquest curs que ara acabem) i us fareu una idea de la seva filosofia. A mi només em queda expressar-los el meu agraïment i el desig que el proper curs puguem continuar col·laborant.

 

DSC09226 DSC09238 DSC09240

Sota l’acàcia

invitació

La Fina és una nena d’onze anys que té una vida acomodada. Els darrers dies de curs,  les seves emocions estan repartides entre la representació d’una obra de teatre escolar, la lectura de les cartes que el seu pare li envia des de l’Antàrtida i l’horitzó d’un estiu que és a tocar. Tot sembla plàcid i tranquil.

Un encontre sota l’acàcia del parc amb un noi nouvingut al poble li canviarà la percepció del món que l’envolta i descobrirà que no tothom viu com ella. Sabrà, de primera mà, què significa la pobresa i com són de dures les guerres.      

Sota l’acàcia és un conte realista, adreçat als infants, a partir de vuit anys, que reflexiona sobre els eixos del document “La Carta de la Terra”.

El proper dijous el presentem a Lleida i formarà part dels materials que hem anat elaborant durant tres anys els mestres compromesos amb el projecte “Implica’t+”. Si voleu conèixer el projecte podeu llegir l’article que hem escrit aquest mes de juny a la revista GUIX  clicant AQUÍ.

I tota la informació, així com els documents associats els podeu consultar i descarregar a l’adreça següent:

http://www.xtec.cat/~mlluelle/implicat/

Principi de la Carta de la Terra 1.Respecte i cura de la comunitat de vida

Us hi esperem el dia 2 a les 7 de la tarda per compartir la presentació del conte!

Flora y Ulises: Las aventuras iluminadas

flora-y-ulises-ardilla-niña-libroFlora y Ulises: las aventuras iluminadas 
Autoria: Kate di Camillo
Il·lustrador: K.G. Campbell
Editorial Océano Gran travesía

Flora y Ulises és una lectura que recomano als infants de cicle superior de primària per a les properes tardes d’estiu.
La narració comença a la cuina de la senyora Tickham el dia que li regalen un superaspirador, el més modern i avançat del mercat. Quan el posen en marxa, l’aspirador embogeix i comença a xuclar-ho tot… fins i tot un pobre esquirol que passava per allà. Sortosament la Flora, la filla de la senyora Tickham, una adolescent que està enganxada als còmics de l’increïble superheroi “Incandesto!” aconsegueix salvar l’esquirol,… però l’incident li provocarà a l’animal uns canvis ben estranys.
“Flora y Ulises” és una bona novel·la que combina l’humor, amb filosofia “zen” i dosis de misteri i aventura. Els capítols són curts i en acabar et queda la sensació que ha valgut la pena conèixer aquesta Flora i aquest Ulises que probablement recordaràs durant molt de temps.
M’ha agradat especialment el tractament gràfic que l’il·lustrador K.G.Cambell ha trobat per acompanyar el text amb unes imatges comiqueres en blanc i negre, molt aconseguides.

flora 1
Si com a mestre tens ganes de treballar aquest llibre a l’escola pots mirar la pàgina de recursos (en anglès) entrant a: http://www.floraandulysses.com/home.html

El book-tràiler del llibre:

El Garbell 5

el_garbell_5_pagina_01_0_0_2000_1112

Dimarts passat, a la biblioteca de l’Associació de Mestres Rosa sensat es va presentar El garbell 5, una tria de novetats de literatura infantil i juvenil que el Seminari de Bibliografia Infantil i Juvenil ha llegit i valorat, citats i ressenyats en el butlletí Quins llibres.
L’Amàlia ens va fer la presentació de cadascun dels llibres ressenyats. Va ser una tarda molt entranyable compartida amb una bona colla de mestres.
Si esteu interessats en fer-li una ullada a aquest document només cal que cliqueu AQUÍ

Aprofito per felicitar a les companyes (estimades)  de la biblioteca per la seva bona feina que els hi ha estat reconeguda avui mateix amb la concessió del VII Premi Carme Romaní.

El Premi Carme Romaní pretén donar el nostre reconeixement a totes aquelles persones que de forma més o menys anònima, sovint amb més il·lusió que no pas recursos, porten a terme petits projectes d’animació a la lectura. Cada any es donarà un premi a una persona, iniciativa, institució, a la trajectòria d’algú… que destaqui dins del món de la literatura infantil i juvenil, de les biblioteques…

bh1zp

LLiurament del premi Carme Romaní.

La selva d’en Miquelet

la selva d'en Miquelet Autor: Joaquim Carbó
Il·lustradora: Montse Tobella
Editorial: Baula

Des de finals d’abril tenia pendent de comentar el quart conte d’en Joaquim Carbó dins la col·lecció “Capsa de Contes”, d’edicions Baula. Com en els anteriors estan il·lustrats per la Montse Tobella. Ho faig ara, breument:

En aquest conte en Joaquim ens narra les aventures d’en Miquelet per una selva, molt especial, on trobarà nombrosos animals, la majoria ben coneguts com cargols, aranyes o coloms i altres de més difícils de veure com els dragons, els pugons o les sargantanes.

En Carbó ens fa una altra lliçó de com explicar un conte amb un llenguatge aparentment senzill però farcit d’expressions i vocables poc usuals.

Les il·lustracions de la Montse Tobella es nota que estan fetes amb molta dedicació, cura i estimació per la seva feina. Precioses.

Ah! I el gir final de conte és genial.

Crec que es un bon llibre per als infants de primer de primària i ens ofereix moltes possibilitats de conversa sobre els animalons que hi apareixen però també sobre la cadena tròfica i sobre la vida.

 

Us recordo els altres tres títols anteriors d’aquesta col·lecció:

la fàbrica de contesEn Miquelet i les formiguesconcert de nit