Dos llibres i un documental sobre el cervell lector

9174_logo_cervelllector

Els mestres ja fa temps que sabem que el futur de l’educació passa per conèixer i entendre com funciona el cervell. Si no és així ens seguirem perdent entre les intuïcions que la pràctica diària i l’experiència adquirida ens indica, més o menys, quin és el moment lector dels alumnes. Sabem que quan llegim, identifiquen les lletres que formen les paraules i després accedim al seu significat, que està emmagatzemat a la nostra memòria. Paral·lelament, eliminem possibles ambigüitats, integrem el significat de cada paraula amb el de la resta de paraules de la frase de la que en forma part i, finalment, extraiem el sentit global del text i realitzem les inferències oportunes. Quan tenim pràctica, tot això passa de forma immediata, gràcies a la connexió de les cent mil milions de cèl·lules nervioses que formen el nostre cervell.

Hi ha un parell de llibres que ens poden ajudar a entendre com funciona tot plegat, sense oblidar la importància de les emocions en l’educació. Us els presento.

aprender-recordar-y-olvidar_9788434417410Aprender, recordar y olvidar

En aquest llibre, el neuròleg i catedràtic de Psicobiologia a l’Institut de Neurociència de la Universitat Autònoma de Barcelona Ignacio Morgado ens ajuda a aprofundir en els processos que s’activen en el nostre cervell quan registrem les informacions llegides i analitza els circuits cerebrals que intervenen en els processos lectors.

En Morgado diu que la lectura activa gairebé totes les regions cerebrals i quan defineix la memòria, ho ha amb aquesta metàfora: “…com els canals que forma l’aigua de la pluja en els camins: Com més plou, més s’aprofundeixen i estabilitzen. En les persones i animals l’experiència és com la pluja, ja que és ella la que marca al cervell els canals neuronals per on circulen els records”.
I també podem llegir:
Si el que volem és adquirir hàbits, rutines (memòria implícita), el que cal fer és repetir i repetir. La pràctica perfecciona.
O aquesta altra:
D’entre les activitats intel·lectuals amb millor balanç cost / benefici, destaca, com insuperable, la lectura, un tipus d’activitat intel·lectual que, a més d’aportar nou coneixement, activa gairebé totes les regions cerebrals, sent, per tot això, una bona gimnàstica per a la ment.

moraL’altre llibre que recomanem (i molt!) és Neuroeducación d’en Francisco Mora

En aquesta obra exposen els coneixements que tenim sobre el funcionament cerebral que són imprescindibles per millorar l’educació, fent especial èmfasi, també, en la importància de les emocions.
Diu: La curiositat, el que és diferent i sobresurt en l’entorn, encén l’emoció. I amb ella, amb l’emoció, s’obren les finestres de l’atenció, focus necessari per a la creació de coneixement.

És un llibre de lectura agradable i entenedora on en Francisco Mora analitza una gran varietat de qüestions com la intervenció primerenca, l’atenció, la memòria, el desenvolupament de la creativitat o els trastorns de l’aprenentatge. També suggereix la necessitat del neuroeducador, un nou professional amb els coneixements adequats sobre el cervell que ajudaria a millorar la tasca docent dels mestres.
Hi ha algunes afirmacions amb els que no hi estic gaire d’acord però, vaja, segur que té raó. Com quan diu que es necessiten 10000 hores per esdevenir un lector competent.

I també us passo un vídeo molt interessant que va editar l’IDIBELL (Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge) amb seu a l’Hospitalet.

Es titula “El cervell lector” i el va realitzar Arturo Fuentes. En aquest vídeo s’aborda el procés de la lectura des de la neurociència, partint d’unes preguntes bàsiques: què succeeix al nostre cervell quan llegim? Com i quan va aparèixer la capacitat lectora? Com afecta la capacitat de llegir el nostre cervell i la nostra manera de concebre el món?

Berenar i llibres a Sant Josep – El Pi

IMG-20150522-WA0002M’agrada compartir experiències amb els grups de pares i mares interessants en l’educació literària dels seus fills. M’agrada conversar amb ells de lectures que conviden a la reflexió i al creixement dels infants.
Ahir vaig tenir el plaer de tornar a la meva escola, al lloc on durant trenta nou anys com a docent he viscut els moments més plens i meravellosos de la meva vida professional.
A la trobada hi van assistir un grup de pares i mares i també alguns dels companys mestres.
Em van convidar a parlar de llibres però, com sol passar vam acabar conversant d’educació, del futur, d’il·lustradors, de traductors, d’editors i de tot allò que envolta el món fascinant de la literatura infantil i juvenil. Vam riure força, vam prendre un cafè i unes galetes i el temps se’ns va passar volant.
És en aquestes trobades on m’adono del que realment preocupa als pares i mares i em serveix per relativitzar les investigacions (poc positives) que sovint llegeixo a la premsa especialitzada sobre com està la situació actual respecte als hàbits lectors.
Normalment hi vaig amb un guionet preparat i uns quants llibres que em serveixen per exemplificar el que comentem. Això ajuda bastant.
553Com que comprovo que en aquest blog mai us he parlat d’un document que és força útil per a les famílies us passo l’enllaç perquè el pugueu descarregar. Es diu “El mètode definitiu per tenir fills lectors” (Consells i receptes miraculoses que garanteixen l’èxit escolar). L’ha escrit en Joan Carles Girbés i l’edita la Fundació Jaume Bofill. Només cal que cliqueu a EL MÈTODE DEFINITIU PER TENIR FILLS LECTORS

Les fotografies que acompanyen aquest escrit estan fetes amb un telèfon mòbil. La seva qualitat no és la millor però us poden ajudar a viure el que us he comentat.

IMG-20150522-WA0003 IMG-20150522-WA0001 IMG-20150522-WA0005

 

El abuelo de Zulaimar

132.ELABUELODEZULAIMAResp

Han passat sis mesos des de les darreres publicacions de l’editorial OQO. Aquest mes de maig reprenen l’activitat amb dues novetats: El abuelo de Zulaimar i La mejor sopa del mundo.

El abuelo de Zulaimar, (escrit per Juan carlos Méndez i il·lustrat per Elsa Klever)  m’ha agradat molt perquè és un conte molt positiu que parteix d’una carència, una nena que no té avi i fa servir la imaginació per fabricar-ne un a la seva mida.
Pel que he conegut, en paraules de l’amiga Pilar Férriz que el va explicar amb nens de cicle infantil del Lycée Français de Barcelona, la història és molt potent i toca la fibra sensible dels infants. Després d’explicar el conte van recrear l’avi de Zuleimar en uns murals molt bonics i li van posar nom al personatge.

Zulaimar no tenía abuelo. 
Pero todas sus amigas tenían uno.
El de María era alto como una palmera.
El de Lucía, redondo como una O.
El de Susana, con los ojos oscuros como el café.
Por las tardes iban con ellos al parque.
Tomaban helados.
Hacían dibujos en la arena.

Però la Zulaimar no va aconseguir que cap de les seves amigues li deixés el seu avi. Llavors va decidir construir-ne un ella mateixa amb els objectes que tenia al seu voltant.

La Zulaimar no té avi i vol gaudir de la seva companyia i compartir jocs, abraçades, i experiències. És quan decideix fer ús del seu enginy i transformar l’absència.

ZULAIMAR_01L’escriptor veneçolà Juan Carlos Méndez Guédez destaca que el personatge de la seva història
“viu una experiència particular: és la pròpia Zulaimar qui ha de salvar el seu avi de l’hostilitat del món, i les seves eines per sobreviure són la capacitat de transformar en bellesa i tendresa els objectes corrents que l’envolten” .

Partint d’una mancança, Méndez ens submergeix en una emocionant i dolça història que ens recorda la importància de la capacitat creativa que permet generar idees noves, experimentar i buscar alternatives davant de situacions desfavorables.

La il·lustradora alemanya Elsa Klever recull aquesta idea de carència apuntada per l’autor. No en va veiem en la portada una butaca buit. Però de seguida ens introdueix en una acolorida proposta plàstica on una infinitat de personatges ens permeten seguir les peripècies de la petita protagonista que ens transmet el seu optimisme: “volia que es pogués seguir la història d’Zulaimar i, al mateix temps, descobrir nous detalls a cada pàgina. ”

Informació extreta, en part, del web dOQO,

zulaimar nens

L’avi de la Zuleimar segons els nens de P4 del Lycée Français de Barcelona

L’altra novetat, La major sopa del mundo és una preciositat que haureu de descobrir vosaltres mateixos.

131.LAMEJORSOPADELMUNDOesp

V Jornada de les Biblioteques Escolars de les Terres de Lleida

cartell_pinotxo_2L’ Alícia i el Pinotxo us esperen al Teatre de l’Escorxador!

Dissabte, 9 de maig, de 10:00h a 14h
Teatre Municipal de l’Escorxador
Adreça: Carrer de Lluís Companys, s/n, Lleida

La V Jornada de les Biblioteques escolars de les Terres de Lleida és l’acte final d’un curs en el que l’Alicia de Lewis Carroll ha format part de la vida de tota la comunitat escolar de la zona.
El projecte en comú de lectura sobre el llibre “Alícia al país de les meravelles” ha aplegat des de l’escola bressol fins a la universitat i ho volen celebrar de manera festiva amb un seguit d’actes adreçats a infants, joves, familiars, professorat, bibliotecàries i bibliotecaris i públic en general.

A més, aquesta trobada servirà per donar entrada al nou projecte sobre Pinotxo, que pren el relleu de cara al proper curs.

Al programa que han editat es pot llegir:

Durant tot el matí ens endinsarem en el món de l’absurd on veurem teatre, musica i serem partícips de tallers d’allò més divertits: contacontes, lectura en veu alta, pintura de màscares i disfresses, exposicions i jocs… entre altres sorpreses.

He tingut l’honor de ser convidat a explicar un conte a l’inici de la Jornada. No cal ni dir-ho… estic encantat de la vida!

Podeu descarregar-vos el programa clicant AQUÍ on també trobareu l’enllaç per inscriure-us.

I si voleu veure el projecte sobre Alícia que ara acaba el trobareu AQUÍ.

pinocchio1669a

Joc de l’oca elaborat per Sgrilli Roberto, l’any 1947 (extret de http://www.giochidelloca.it/scheda.php?id=1669)

 

 

 

El Saló del llibre Infantil i Juvenil a Mollerussa

cartell-salo-llibre-2015-5Torna el  Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya que enguany arriba a la 31ena edició. Se celebrarà de nou a la ciutat de Mollerussa del 19 al 30 d’abril.

Si no hi heu anat mai, apunteu-vos ho a l’agenda perquè val la pena.

El tríptic del programa complet el podeu descarregar AQUÍ

A més, teniu tota la informació al web de la Biblioteca Comarcal de Mollerussa:

http://www.mollerussaciutat.com/biblio/index.asp?ap=3&sap=5

 

Les aventures de Beekle, l’amic imaginari

Des del Japó, el meu amic Daniel Becerra de qui ja havia parlat en alguna ocasió (vegeu l’entrada que vaig fer quan estava a Xina AQUÍ) m’envia la següent informació:

portada beekleEl premi Caldecott d’enguany ha caigut al “The adventures of Beekle, the Unimaginary Friend”.
Vaig començar a llegir al llibre i… t’ho pots creure?… no l’entenia!
Comença aixi: “He was born on an island far away where imaginary friends were created. Here, they lived and played, each eagerly waiting to be imagined by a real child” (Va néixer en una illa llunyana on es creen els amics imaginaris. Aquí, viuen i juguen, esperant amb delit que un nen real els pugui imaginar)
Sincerament, vaig haver de fer un esforç, per intentar entendre de què anava la història.
I vaig entendre que estaven parlant de coses que no eren properes a mi. Amics imaginaris?
I he estat parlant amb altres profes de per aquí, perquè tenia molts dubtes de si els nens japonesos tenen “amics imaginaris”. I aquí les diferencies: els mestres americans em diuen que aixó és molt comú als EUA. Tots els nens en tenen. I per això el gran èxit de “Calvin and Hobbes”.
Però al Japó no en tenen ni idea.
I per a mi, tampoc hi havia gaires referències. Al nostre país pots tenir un amic imaginari, però es molt diluït. Normalment t’estimes jugar amb joguines, o jugar a jocs d’imaginació amb els amics. Però crear-te un amic a qui dones de menjar, portes a l’escola, presentes als avis..?
Recordo els Tamagochis, que eren una espècie d’Amics Imaginaris en una maquineta. Van tenir un petit èxit per la novetat, però van desaparèixer bastant aviat.

I en un altre correu em passa aquesta dada curiosa:
Països on NO es coneixen els amics imaginaris: Japó, Perú, Brasil….
Països on SÍ que hi ha amics imaginaris: EUA, Regne Unit, Sudàfrica…

La reflexió ve al cas de les converses que estem tenint sobre llibres premiats (premis Andersen, Caldecott, etc.) i sobre com pot ser que “Nicomedes el pelón” (en gallec), la divertida història de Pinto & Chinto, s’hagi colat a les llistes alemanes.

La història que comentem comença en una illa imaginària on viuen una pila d’esser estranys que estan esperant que un nen del món real els imagini. Entre ells n’hi ha un (serà batejat com a Beekle) que veu com tots marxen i ell no. Comença a perdre l’esperança i pren la decisió d’anar al món real a buscar ell mateix el nen que l’adopti com a amic imaginari, com a parella. Agafa una barca i navega cap a la ciutat (s’assembla a Manthatan). Aquesta situació recorda al viatge d’en Max, el de “Allà on vien els monstres” però a l’inrevés.

beekle_int_lores-2-dragged-1 dan-santat-beekle-3 dan-santat-beekle-8 dan-santat-beekle-11

L’autor és en Dan Santat i el personatge de Beekle m’ha recordat una espècie de Barbapapà blanc amb una corona al cap i uns dits grassonets. El conte està dibuixat amb tècnica mixta i l’ús dels grisos és molt encertat. L’elecció dels colors grisos, marrons i taronges per als primers moments d’amistat i els cercles de color groc que envolten les escenes de còmic on Alice, finalment, posa nom a en Beekle, li afegeix emotivitat.

És un llibre sobre l’amistat, amb final feliç.

No sé si s’arribarà a publicar al nostre país, però l’èxit que ha tingut als EUA em fa pensar en les paraules que va dir Josep Conrad quan comentava que ell només escrivia la meitat del llibre i l’altra meitat l’havia d’escriure el lector. És a dir, cada llibre té diverses lectures depenent del lector, del seu estat emocional, de les seves experiències, del seu entorn, dels seus aprenentatges, relacions i cultura. I això ens porta a pensar que quan fem recomanacions de lectures (i d’aquí a uns dies, a tocar de sant Jordi, en farem) hi deixem la nostra percepció que no és, òbviament, la de tothom. Per aquest motiu la meva recomanació sempre queda oberta i demano que es vagi a la biblioteca, que es visitin les llibreries perquè allà hi trobaràs el llibre que t’està esperant a tu, i només a tu.

Podeu consultar la llista dels premis Caldecott AQUÍ i la dels premis Newbery AQUÍ.

Marta Altés, la il·lustradora del mes (març 2015)

SIGNATURAFa sis anys, la Marta Altés va iniciar una aventura d’aquelles que et canvien la vida. Va agafar les maletes i va marxar a Anglaterra. L’esperava un màster a l’escola d’Art de Cambridge. Probablement aquell pas i les circumstàncies que sempre envolten als qui estan lluny de casa la va empènyer a treballar més que ningú i aquell esforç li va obrir les portes al meravellós món de la il·lustració de literatura infantil.

La Marta va néixer a Barcelona l’any 1982, va estudiar disseny gràfic a Eina, Escola d’Art i Disseny (Barcelona) i va treballar com a dissenyadora gràfica durant gairebé cinc anys abans de fer el salt a Londres.

La seva visió personal del món és positiva i això, inevitablement, queda reflectit en els seus dibuixos, uns dibuixos plens de detalls que ens fan somriure. En una entrevista al blog de Boolino ens apunta algunes idees dels seu procés creador. Diu:

Altés -no!Intento que tots els llibres que faig tinguin diferents lectures: el nen ha de gaudir del llibre però, a la vegada, vull que ho gaudeixin els pares també.

És molt diferent un àlbum il·lustrat que una novel·la, el joc que hi ha entre paraules i imatges, és una cosa que no pots trobar en una novel·la. Per exemple, quan comences a llegir, els llibres tenen molts dibuixos, però quan el nivell de lectura va sent major, els dibuixos van quedant en un segon pla, a mi m’agraden els dibuixos! és una pena que desapareguin quan el nivell de lectura és “més gran”.

Els nens són lectors d’imatges, és el primer que llegeixen i, en aquest sentit, m’agrada crear contradicció entre imatges i paraules en els llibres.

I sobre el seu procés creador afegeix:

Tot comença amb una idea, l’avantatge de treballar amb text i il·lustració és que poden canviar al mateix temps, mentre treballes, en canvi si has de il·lustrar un text, és difícil trobar l’equilibri entre el text i la imatge. En qualsevol cas un àlbum il·lustrat hauria de tenir aquest equilibri entre paraules i imatge, que un no pogués viure sense l’altre.

Si en alguna ocasió hem comentat que estem davant de la segona revolució de l’àlbum il·lustrat, els llibres de la Marta Altés en són un bon exemple. Tot i que el seu procés s’inicia, com sol ser habitual, amb una idea que es guarda en algun lloc (un esbós ràpid en un full de paper, una nota a l’ordinador, un pensament que ronda pel cervell) i després hi ha la feina de plasmar en llapis, retocar amb aquarel·les, esborrar, refer, etc. en el cas de la Marta és un pèl diferent perquè, segons explica ella mateixa, treballa per parts i després amb l’ajut de l’ordinador maqueta, amplia, mou, gira, solapa… i es val dels avantatges que ofereix el domini dels actuals programes d’edició que permeten un resultat millor i més brillant (incís: és clar que això no és possible si no ets un artista de debò)
Ho entendreu millor si us fixeu en la següent imatge i penseu en com està feta. Només cal imaginar cadascun dels objectes dibuixats per separat i, un cop escanejats, ordenats en la pantalla per donar-li la forma definitiva.

Marta-Altes_-I-am-an-artist_aecid

Fa uns dies va venir a Barcelona a presentar el seu darrer treball. A la llibreria Abracadabra va tenir la gentilesa de preparar un taller d’il·lustració per als infants als quals va convidar a construir un taumatrop i després, juntament amb l’Alice Incontrada de l’editorial Blackie Books, van explicar tot el procés creador de “El rei de la rei-casa1casa”, una història d’animals que planteja la síndrome del príncep destronat, aquella que té a veure amb la gelosia que provoca l’arribada d’un germà. En aquesta història, però, la Marta es val dels animals per presentar situacions quotidianes que suavitzen el conflicte i generen un corrent de simpatia envers el protagonista de la pèrdua d’exclusivitat.

Aquest llibre no és l’únic d’aquesta autora que Blackie Books ha publicat. Abans ja havien apostat fort amb Sóc un artista i Canviem de casa.

soc un artistaSóc un artista és la història d’un nen apassionat dels colors, les formes, les textures, el moviment i tot allò que l’inspira: els mitjons, el que guarda a la nevera… ni tan sols els seu gat pot escapar-se d’una bona mà de pintura! Veu art a totes bandes i no pot deixar de crear! Només hi ha un problema, però: la seva mare no sembla tan entusiasmada com ell…

soyunartista5

Canviem-de-casaCanviem de casa narra les sensacions de por, tristesa i angoixa que suposa deixar la que ha sigut casa teva fins ara i allunyar-te de la gent que estimes. Però començar de zero pot esdevenir una aventura, i allò que és nou, tot i que ens faci por, pot ser molt emocionant. Una història colpidora sobre canviar de casa, fer amics nous i trobar una nova llar.

Altres llibres de la Marta Altés que podeu trobar són:

No-MAltes-ThuleNo! és la història d’un gos simpàtic, amb bones intencions i impulsiu i el misteri que envolta el seu nom. Ell pensa que es diu No, però en realitat això és el que tothom crida quan fa qualsevol cosa. Una història divertida, amb gran sentit de l’humor i que enganxa a tots els públics. Publicat per Thule. El llibre més exitós, de moment, i del que tenim entès que hi haurà segona part el proper any.

 

el meu aviEl meu avi és un relat breu ple de tendresa sobre l’estimació d’un nen cap al seu avi. Planteja situacions normals entre avis i àvies (es fan grans, se senten sols, no reconeixen els seus parents) i el contrapunt que suposen els detalls afectius i sincers d’estimació del seu nét. Editat per MacMillan.

Us deixo amb unes fotografies de la presentació de “El rei del a casa”: AQUÍ

Web de la autora: http://www.martaltes.com/

La notícia de la presentació a BTV la podeu veure AQUÍ

DSC01599

El oro de la liebre

oroS’acosta Sant Jordi i ja estem preparant el llistat de novetats.  He vist que l’editorial Lóguez ha traduït el darrer llibre de Martin Baltscheit, l’autor del mític “El león que no sabia escribir”, i que es titula “El oro de la liebre”.

Aquest àlbum explica una història que ens deixa la pell de gallina. La llebre, un animal tímid, és a punt de morir i deixarà en testament un bagul ple d’or.  Però serà – i aquí la sorpresa!- per a l’animal que demostri que és el més poruc.

Cadascun dels animals del bosc n’està convençut que té dret a l’or. No obstant això, després que tot expliquin els seus motius, resulta que el llop ferotge és el guanyador perquè diu que té por a la mort de la Caputxeta Vermella, al caçador i fins i tot a les set cabretes. Els altres animals estan desolats i coincideixen en que el llop ha de ser qui es quedi amb l’or.

I aquí tenim al llop, assegut a casa del conill, comptant el seu or i rient pels descosits, convençut que els ha enganyat a tots. Què estúpid són els altres animals! – pensa. Però llavors s’adona que ningú vigilarà el seu or quan se’n vagi a buscar menjar… quan surti a buscar una deliciosa cabra! I comença a sentir-se molt estrany, mirant per la finestra i notant una nova sensació a l’estomac, una sensació desconeguda, una sensació que no és gana, precisament.

Mentrestant, al bosc, els altres animals poden finalment dormir en pau.

Unes il·lustracions molt expressives, sobretot els ulls que són el reflex del cor. Cadascuna de les pàgines està ben treballada, i el seu missatge és profund i ens ofereix l’oportunitat de reflexionar sobre qüestions com els diners, la prosperitat o la soledat.

A partir de l’1 d’abril el podrem trobar a les llibreries.

Recomant per a cicle inicial.

Un tastet AQUÍ.

 

El projecte JUNTS de l’escola Drassanes (Barcelona)

20150109_142343La lectura pot jugar amb diverses funcions. Buscar un país en un mapa, adquirir coneixements sobre una ciutat, escoltar música d’una cultura diferent, llegir contes populars d’un altre lloc són diversos tipus de lectura que ens enriqueixen com a persones i ens connecten amb el món.
A l’escola Drassanes participen des de fa molts anys d’un projecte intercultural anomenat JUNTS en el que, entre altres objectius es plantegen escriure un conte conjuntament amb alumnes d’altres països.

La Susana López, mestra responsable de la biblioteca escolar, ens ho explica:

Aquest pla de treball funciona des de fa més de 8 anys i s’ofereix a aquelles escoles de Barcelona interessades en intercanviar experiències amb escoles d’altres continents. I quan diem intercanviar experiències ens referim a intercanviar aprenentatges, coneixements culturals, cartes, fotos, treballs manuals, contes i cançons.

DSC05741I és aquí on entra la biblioteca escolar ja que aquesta pot donar recolzament al grup de nens i nenes que hi participen durant tot el procés d‘intercanvi. A més a més, com a cloenda del projecte Junts s’edita un llibre amb el recull dels contes o cançons intercanviats en els diferents idiomes i com ja podeu imaginar, ¿Quin millor lloc per guardar aquests llibres que a la biblioteca de l’escola?

Cada curs escolar el projecte s‘associa amb l’escola d’un país diferent: Romania, Marroc, Equador, Senegal, etc. Aquest curs les escoles que hi participen treballen conjuntament amb una escola de la Xina.

Si voleu més informació sobre el projecte la podeu veure AQUÍ

L’article on s’explica aquesta eXperiència el podeu llegir a la revista GUIX del mes de març, o també clicant AQUÍ

 

junts

Princeses i soldats. 8 de març a l’escola

8mbaner_1280x93Els propers dies serà un bon moment per llegir alguna de les bones obres de la literatura infantil i juvenil que tracten el tema de les desigualtats de gènere i fer-ne una reflexió col·lectiva.
Com sol passar cada any, l’escola queda bastant oblidada del actes que serveixen per recordar l’efemèride. La Generalitat de Catalunya i l’Institut Català de les Dones programen una allau d’actes institucionals en els que la infància i el món de l’educació i l’escola són inexistents. Ja hi estem acostumats.
Aquests dies els mestres aprofiten per recordar o explicar als seus alumnes l’origen i la història d’aquesta celebració i en els darrers anys ha tornat la consciència dels 80 sobre la necessitat de ser més combatius envers aquesta “invasió rosa” que arriba a través de les joguines, de la moda i de la que també s’aprofita alguna editorial llençant col·leccions (infames) adreçades només a noies.
rosa caramelo:Maquetaci—n 1En Paco Abril ho explica molt bé en un article que podeu llegir al seu blog i del que manllevo unes frases: “está muy claro lo que quieren que sean las mujeres. Todo aquello con lo que tientan a las niñas es rosa. Son de ese color las cocinitas, las lavadoras, los patinetes, los teléfonos, las bicicletas, las cámaras de fotos, las cafeteras, los castillos, las aspiradoras, los disfraces y hasta el globo terráqueo. El mundo que prefiguran para ellas esos juguetes es el del hogar y el del cuidado de los bebés como ocupación predominante, y el de la belleza como cualidad relevante. Los “inocentes” juguetes quieren diseñar para el futuro de las niñas una nueva cárcel rosa. El rosa se ha convertido en el color dominante de la nueva dominación.
Una mayoría apabullante de estos juguetes condicionantes les asegura a las niñas que su imagen física va a ser decisiva para triunfar en la vida y que deben, por lo tanto, dedicar una parte importante de su tiempo a cuidar su atractivo. Aparte de condicionar las opciones de las niñas, de reducir su potencial como seres humanos, esta obsesión inculcada por los modelos de belleza, va a tener un enorme coste de insatisfacción y sufrimiento.
Pero hay mucho más que los juguetes: un gran número de editoriales infantiles se han sumado con entusiasmo a la colonización rosa. Lo podemos comprobar recorriendo librerías. Hay una auténtica saturación de libros de ese color pastel en los que predominan los dedicados a las princesas. Centenares de textos se esfuerzan en convencer a las niñas de que es fundamental que cultiven su coquetería como auténticas princesas, que deben esmerarse en la dedicación a su pelo, a su rostro, a sus uñas o a sus modales para ser dignas de un príncipe.”

Si voleu trobar un bon llibre per comentar-lo a classe us pot anar bé qualsevol d’aquestes dues tries.
tants2Una és NOIES I NOIS: TANTS A TANTS, maletes de llibres per potenciar la coeducació que podeu consultar AQUÍ i demanar en préstec a l’Associació de Mestres Rosa Sensat.
La mochila violeta

 

 

Una altra bona tria és La Mochila Violeta, (guia de lectura infantil y juvenil no sexista y coeducativa)que han preparat des de la Diputació de Granada. Ho podeu descarregar  AQUÍ o entrant al seu web

 

I per als mestres, una recomanació lectora (és un llibre dur):
þÿMuñecas vivientes
El regresso del sexisme
Natasha Walker
Turner 2010

 

 

No sé com ho  veieu … però només cal comparar aquestes dues portades:

gerónimo stilton

tea stilton