11 febrer 2016 by jcentell

El Laboratori de lletres i imatges

A la revista GUIX (AULA en castellà) del mes de febrer de 2016 hi ha un petit article de la Glòria Gorchs, bibliotecària de la biblioteca Roca Umbert de Granollers on explica què són els Laboratoris de lletres i imatges i ho exemplifica amb l’intitulat FLORS!

Transcric una part de l’article que ha escrit la Glòria:

Sota el nom de Laboratoris de lectura, les biblioteques públiques han ideat un nou model d’activitat que busca la complicitat de les famílies per viure experiències al voltant dels llibres. Aquests laboratoris són un camp d’aprenentatge i descoberta pels propis bibliotecaris i alhora, l’oportunitat de treure dels prestatges i posar en circulació llibres de gran qualitat.

Tot i que no és fàcil definir els Laboratoris de lectura, perquè justament busquen sorprendre i trencar motllos, podríem dir que són:
“Espais de creació (per a famílies) que conviden a experimentar al voltant de la lectura entesa en el sentit més ampli del terme: llegir amb tots els sentits, la lectura d’imatges i sons, la creació literària com un joc i la imaginació poètica com a forma artística”.

Els laboratoris van néixer com a resposta a tres grans neguits:
• Per una banda ens preguntàvem si totes les activitats que es duien a terme a les biblioteques eren realment de promoció lectora i/o cultural.
• Per l’altra, teníem la sensació que els pares s’implicaven i interactuaven poc a les activitats.
• I per acabar, pensàvem que a vegades s’externalitzaven les activitats a empreses o narradors que, tot i ser de qualitat, no sempre responien a les necessitats de la biblioteca.

Els laboratoris de lectura han capgirat una mica tot això i s’ha dissenyat unes activitats que extreuen tota l’essència a tota mena de llibres: Àlbums il·lustrats, poesia, prosa, però també teatre, música, dansa, plàstica… totes les formes d’expressió al servei de la lectura.

Els laboratoris també són una formació encoberta per als pares, un acompanyament per a que descobreixin, d’una forma plaent i a través del joc, que els bons llibres generen diàlegs i donen respostes als neguits dels infants.

Tot i que cada biblioteca adapta els laboratoris a la seva personalitat, sí que hi ha unes constants que defineixen el seu ideari :

– El llibre és la font d’inspiració, el punt de partida i el d’arribada. Sense llibres, no hi ha laboratori.
– La presència física del llibre facilita la trobada entre els infants i els adults. Aquests moments de lectura compartida són irrenunciables.
– Els llibres són el motor d’una experiència que pot incloure o no un taller plàstic però que no té en cap cas el producte com a objectiu. Allò que importa és el procés.
– La recerca de la bellesa en la presentació, la cura de l’estètica de l’espai i la creació de rituals són claus per aconseguir l’efecte sorpresa.
– Es busca crear experiències especials, afectives i vivencials al voltant de la lectura i els llibres, que perdurin a la memòria dels infants.

I, a continuació ens presenta una de les sessions realitzada a la Biblioteca, que podeu veure juntament amb moltíssimes altres al seu blog: http://wp.granollers.cat/lablletresimatges

Podeu veure l’article sencer clicant AQUÍ o, millor encara, comprant la revista perquè n’hi ha d’altres de molt bons i que val la pena llegir.

29 gener 2016 by jcentell

Llegir ens fa més feliços?

He llegit l’enquesta que van fer a Itàlia sobre la relació entre lectura i felicitat. El resultat és el previsible, tenint en compte que el va encarregar un grup editorial, però no sé si té gran valor aquest estudi perquè imagino que si el resultat hagués estat el contrari, no hauríem deixat de llegir, no? Si el resultat hagués estat “llegir et mata” “la lectura provoca colesterol” “llegir t’entristeix” o qualsevol aspecte negatiu, crec que els lectors no hauríem deixat de llegir. Estem enganxat a la lletra impresa i necessitem la dosi diària. És així.

De tota manera, resulta interessant conèixer el resultats d’aquesta enquesta feta a més de mil persones.

LA FELICITAT ÉS LLEGIR UN LLIBRE, O DOS, O TRES…

Amb motiu del seu desè aniversari el grup editorial italià Mauri Spagnol (GeMS) va presentar un estudi basat en unes enquestes fetes per la Universitat de Roma a una mostra representativa de la població italiana. L’estudi mostra com els lectors són més feliços que els no-lectors, més capaços de valorar el temps lliure i més ben preparats cognitivament per enfrontar-se a les emocions negatives.
El president del Grup editorial Stefano Mauri va dir: “Nosaltres, juntament amb els autors, treballem amb entusiasme i serietat en els llibres que fem i que després publiquem; així que volíem saber si el nostre compromís es reflecteix en la vida dels lectors. No ens hem limitat a valorar la satisfacció del consumidor, sinò que volíem saber si els llibres enriqueixen les vides dels lectors com a persones. Els resultats són encoratjadors i ofereixen una imatge del lector que s’allunya dels estereotips”.

La pregunta era: Els lectors de llibres (en paper o en digital) són més feliços que els que no llegeixen? O dit d’una altra manera: La lectura augmenta el nostre benestar?
Normalment les enquestes es fixen en el nombre de llibres que llegim per, després, lamentar-se del baix nivell lector que com a societat tenim, però que jo sàpiga, mai es pregunta si la lectura ens proporciona beneficis emocionals.
Per això m’ha semblat interessant aquesta enquesta feta a Itàlia, un país proper i molt semblant al nostre pel que fa la consum i als hàbits lectors.
De tot el que es pot extreure de l’anàlisi del qüestionari en destaco el següent:

Els lectors són, en general, més feliços que els no lectors

QUAN LLEGEIXES PERDS EL MÓN DE VISTA… PER UNS MOMENTS

L’índex de la felicitat dels lectors és més gran que la dels no lectors. Els resultats de l’estudi, registren un índex de felicitat en els lectors de 7,44, mentre que els no lectors tenen un índex de 7,21; una diferència que pot semblar curta però que segons comenten els qui han fet l’estudi, estadísticament és molt significativa.

Els lectors senten emocions positives amb més freqüència que els no lectors
Aquí la diferència també es significativa, segons diuen. D’acord amb l’escala, els lectors tenen un índex més gran que no Lectors: 21,69 vs 20,93, respectivament.

Els lectors senten emocions negatives amb menys freqüència que els no lectors.
En particular, els lectors estan enfadats amb menys freqüència que els no lectors, i es confirma que la lectura ofereix valuoses eines per fer front a les dificultats cognitives.

Els lectors estan més satisfets amb l’ús del seu temps lliure que els no lectors

La investigació també va mostrar el paper crucial de les famílies i les escoles en relació amb l’educació dels infants a la lectura.
Per no avorrir-vos amb números, taules i comparacions, només deixo caure que, de mitjana, els lectors s’enfronten a la vida de manera més positiva que els no lectors i saben com gaudir del temps lliure d’una manera més rica i variada.

EL FILÒSOF QUE LLEGEIX (CHARDIN)

10 gener 2016 by jcentell

Cultureta, un newsletter molt útil

Un dels web que visito habitualment és diu Cultureta i està dedicat a les activitats culturals i familiars de les comarques gironines.

Cada dimecres editen un butlletí gratuït amb una selecció de propostes per gaudir en família relacionades amb teatre, música, cinema, museus, exposicions, dansa, circ, natura, sortides, tallers… perquè organitzar les activitats culturals i de lleure amb els infants sigui més fàcil.

Segons diuen la Marta Cairó i la Cristina Jutge, responsables de Cultureta, el que pretenen es “fomentar les activitats familiars que introdueixen els nens i nenes en el gaudi de la cultura per contribuir a formar els espectadors i usuaris de la cultura de demà: El futur de casa nostra.”

Us podeu subscriure gratuïtament al seu butlletí entrant a l’enllaç que trobareu al seu web: http://subscripcio.cultureta.cat/

He tingut la sort i el plaer de compartir algunes entrades de “la invitació a la lectura” que tan amablement han volgut recomanar.

Si teniu una estona i us passegeu pel seu web comprovareu que moltes de les activitats i idees que proposen no són exclusives de les comarques gironines i fàcilment es poden adaptar a qualsevol altre realitat.

Entreu a la secció “píndoles cultureta” i segur que trobareu moltíssimes idees. A mi m’encanta la secció de l’Àngela Bosch (Encenent la Imaginació).

Més informació al seu facebook: https://www.facebook.com/Cultureta.cat

13 Desembre 2015 by jcentell

la xocolata d’en Charlie

Aviat farà cent anys del naixement de l’esciptor Roald Dahl, creador de moltes històries meravelloses com Matilda, Danny campió del món o Charlie i la fàbrica de xocolata, entre altres.
Per commemorar l’efemèride un xocolater de Taradell ha tingut la magnífica idea de crear una xocolata com a homenatge a l’autor. Es tracta d’un producte que compta amb un 66% de cacau i en el qual s’han fet servir dues varietats de cacau, una de mexicana i una altra de Santo Domingo, per a la seva elaboració. El xocolater, en Raül Cegarra, ha elaborat 5.000 rajoles de xocolata amb un tiquet daurat cadascuna a l’interior recordant la història d’en Willy Wonka. Els tiquets, numerats, serviran per entrar en un sorteig per un viatge a París per a dues persones per passar una nit a la capital francesa i visitar la fàbrica i l’Acadèmia de Xocolata i gaudir d’un àpat en un restaurant parisenc de renom. El sorteig es farà el 30 d’abril, davant de notari.

Jo ja he aconseguit la meva rajola “Llepadits” i en obrir-la i trobar-me el ticket daurat m’he sentit com en Charlie Bucket el dia que va trobar el seu.

Crec que és un bon moment per rellegir el llibre, obrir-lo per qualsevol pàgina i endinsar-se en l’aventura… Som-hi:

Por las mañanas, al ir a la escuela, Charlie podía ver grandes filas de tabletas de chocolate en los escaparates de las tiendas, y solía detenerse para mirarlas, apretando la nariz contra el cristal, mientras la boca se le hacía agua. Muchas veces al día veía a los demás niños sacar cremosas chocolatinas de sus bolsillos y masticarlas ávidamente, y eso, por supuesto, era una autentica tortura.
Sólo una vez al año, en su cumpleaños, lograba Charlie Bucket probar un trozo de chocolate. Toda la familia ahorraba su dinero para esta ocasión especial, y cuando llegaba el gran día, Charlie recibía de regalo una chocolatina para comérsela él solo. Y cada vez que la recibía, en aquellas maravillosas mañanas de cumpleaños, la colocaba cuidadosamente dentro de una pequeña caja de madera y la atesoraba como si fuese una barra de oro puro; y durante los días siguientes sólo se permitía mirarla, pero nunca tocarla. Por fin, cuando ya no podía soportarlo más, desprendía un trocito diminuto del papel que la envolvía para descubrir un trocito diminuto de chocolate, y daba un diminuto mordisco justo lo suficiente para dejar que el maravilloso sabor azucarado se extendiese lentamente por su lengua. Al día siguiente daba otro diminuto mordisco, y así sucesivamente. Y de este modo, Charlie conseguía que la chocolatina de seis peniques que le regalaban por su cumpleaños durase más de un mes.

3 Desembre 2015 by jcentell

Llibres per als més petits (0-3)

En les primeres edats de l’infant convé anar-los familiaritzant amb els llibres. Per això, cal dedicar estones durant el dia per asseure’s junts i mirar-los conjuntament. S’ha de buscar un moment en que estiguin tranquils, alerta i disposats a participar. Així, lentament, anirem establint una bona comunicació, metre anem passant passat els fulls i li llegim en veu alta.

S’ha de triar un lloc tranquil i còmode, posar la criatura a la falda i i llegir-li o cantar-li amb veu suau i tranquil·litzadora. Si la cosa funciona, es nota de seguida que es diverteix.

Els llibres de tapes dures, són els ideals. Seleccioneu llibres de cartró amb imatges de rostres i objectes que siguin familiars.

A l’hora de llegir podem afegir les nostres pròpies paraules o inventar una història que acompanyi les imatges. Utilitzarem paraules senzilles, conegudes i podem fer efectes de so que coincideixin amb la història. Els cotxes “Bruuum! bruuum!”, els trens “Xuuu, xuuuu!”, els ànecs “Cuac! Cuac!”,…

Entre els 4 i els 12 mesos notarem com ja tracten d’agafar, mastegar o acariciar els llibres; és la seva manera de dir que estan entusiasmats i que els interessats en el llibre.

Dedicar una estona a llegir és un bon regal.
Ara que s’acosten les festes nadalenques, és un bon moment per iniciar la seva biblioteca personal. Segur que el tió, el Pare Noel, o els Reis els portaran bons llibres. Dels que s’han publicat darrerament, recomanem els deu següents:

On vius, cargol?
Petr Horácek
Joventud

En Pep va a l’escola
Nick Denchfield
Cruïlla

És meu!
Jeong Soon-Hee
Tramuntana

Nyam nyam
Mar Benegas
Combel

Cançons del meu entorn. Canto i jugo
Jaume Barri
Baula

Mi pequeño mercado
Xavier Deneux
Combel

Superniño
Michael Escoffier
Kokinos

L’àlbum de l’Adela
Claude Ponti
Lata de sal

Mira, mira…
Édouard Manceau
Cruïlla

Al llibre
Fani Marceu
Corimbo

Imatge de “l’àlbum de l’Adela”

1 Desembre 2015 by jcentell

Fils d’aigua, rius de tinta

Sortida al Delta de l’Ebre

Yo no sé
lo que dicen los cuadros ni los libros
(no todos los cuadros ni todos los libros,
sólo algunos),
pero sé lo que dicen
todos los ríos.
Tienen el mismo idioma que yo tengo.

El río (fragment) Pablo Neruda

Com a ciutadans del món estem compromesos en el coneixement i l’estimació del nostre entorn més proper. A les escoles, s’intenta fer evidents els aspectes socials i naturals relacionats i es programen sortides que ajuden a interpretar i conèixer in situ la realitat que ens envolta.

Cada curs, moltes escoles s’impliquen amb l’agenda 21 i intenten avançar compartint una visió del món propera als postulats del que s’anomena ecoeducació. Es tracta d’educar pel canvi de les relacions socials i ambientals actuals i fomentar una cultura de respecte envers el nostre planeta. En aquest sentit, convé programar lectures d’obres de ficció que complementen l’estudi i el coneixement, per exemple, dels rius.

Les possibilitats pedagògiques que ens ofereixen les narracions que parlen sobre els rius són nombroses: els ponts, el comerç, l’aigua, el transport, els peixos, la contaminació, les inundacions, les granotes, etc. Depenent dels aspectes que es vulguin tractar, quan es visita la desembocadura o el naixement d’un riu, quan s’estudien les colònies tèxtils o els molins paperers, quan es creua un pont, quan es vol conèixer el cicle de l’aigua, etc., un relat relacionat amb aquest tema pot ajudar a fer-ho més entenedor.

Per exemple, un projecte sobre els ponts romànics és un bon projecte si es vol treballar les matemàtiques, la física i la història, i un projecte sobre la contaminació de les aigües fluvials involucrarà les àrees socials i naturals, també.

A les escoles, la música, la plàstica, la matemàtica, les ciències naturals i socials, etc. normalment formen part del mateix projecte si es treballa de forma globalitzada i s’entén que tot hi està connectat, que l’estudi ha de ser interdisciplinari i el treball cooperatiu. Per aquest motiu, les lectures de ficció relacionades poden esdevenir un bon aliat, una bona eina per a qualsevol tema que es vulgui investigar.

En aquest cas, si ens centrem en el riu com espai de vida i de cultura podem resseguir el viatge a través d’un riu amb la narració de Tomek, el rio al revés, si ens interessem pels recursos industrials i energètics ens pot anar bé recordar Las lavanderas locas, o si el que volem en aprofundir ens les comunicacions, L’ogre, el llop, la nena i el pastís és ideal.

A la revista GUIX del mes de desembre fem esment del treball que sobre els rius vam elaborar el curs anterior amb les companyes del Grup de treball “Passió per la lectura” i que ja vam apuntar en una entrada en aquest mateix blog. Els llibres treballats els podeu consultar, també, a l’apartat Propostes didàctiques.

25 Novembre 2015 by jcentell

II Jornada Literatura i Educació

El proper dissabte, 28 de novembre de 2014, als locals de l’Associació de Mestres Rosa Sensat es farà la segona jornada al voltant de relació entre la literatura infantil i juvenil i les escoles.
La jornada vol ser un espai on diferents professionals i experts del món literari del nostre país puguin debatre sobre diferents aspectes relacionats amb la literatura infantil i juvenil.
La literatura ens permet entrar en contacte amb altres realitats, amb mons imaginaris que ens fan somiar, riure, emocionar i estremir. Una oportunitat per créixer i per ajudar-nos a entendre’ns a nosaltres mateixos, així com també entendre el món que ens envolta.
Els àlbums, els còmics, les apps… es van fent presents, cada dia més, a les escoles i als instituts, on esdevenen un recurs imprescindible per aprendre a llegir, per gaudir de la lectura i per assolir l’hàbit lector a qualsevol edat.

PROGRAMA
9 h
Acollida i lliurament de documentació
9.30 – 10.30 h
La lectura d’imatges en la formació del lector
Teresa Colomer
10.30 – 11 h
Esmorzar
11h – 12.30 h
Dues mirades sobre la lectura
Aprendre a llegir en companyia. Montserrat Fons
Llegir imatges. Irene Savino
12.30 – 14 h
Anàlisi d’intervencions educatives entorn a la lectura a les etapes d’infantil, primària i secundària
Carícies literàries. Maria Rovira
La lectura a l’escola primària. Mariona Trabal
Mirem, llegim i parlem de llibres. Dels àlbums i llibres il·lustrats als clàssics. Carme Pardo i Teresa Verdaguer

14 – 15.30 h
Dinar

15.30 – 17.30 h
Àlbums i llibres il·lustrats, còmics, sense mots, apps… a l’escola i a l’institut
No tinc paraules i altres llibres que tampoc en tenen. Emma Bosch
Paseo por el cómic. Nueve ejemplos para despertar el interés por un género. Ana Lartitegui
Això va a mitges. Arnal Ballester
Applied [Apps, literatura i educació]. Cristina Correro
17.30 – 18 h
Cloenda i lectura de poemes de Maria Mercè Marçal
Teresa Font

Preu: soci/a: 30€; subscriptor/a: 33€, no soci/a: 36€
Les Inscripcions s’han de fer directament al web de l’Associació de mestres Rosa Sensat:
http://www.rosasensat.org/cursos/172?CUCodCur=61502

20 Novembre 2015 by jcentell

El meravellós peludiu-renudiu-xiquitiu

Que algunes llibres infantil són bonics ja ho sabem, com també sabem que, de tant en tant, cau a les nostres mans alguna “joia”.

La última que he trobat i que no puc estar de comentar és El meravellós peludiu-renudiu-xiquitiu, un àlbum il·lustrat per la italiana Beatrice Alemagna, la mateixa que ja ens va delectar fa uns anys amb Un lleó a París, els cinc desastres, o les il·lustracions d’alguns contes del gran Rodari.

En aquest àlbum s’explica l’aventura de una nena de cinc anys, Edith, anomenada Eddie pels seus amics, que sovint se sent una mica inútil. Un matí escolta la seva germana parlar del seu regal d’aniversari de la mare (aniversari-mare-peludiu-renudiu-xiquitiu) i pensa que ella també li ha de fer un regal. Es col·loca la seva jaqueta de color rosa sobre les seves fràgils espatlles i surt al carrer on comença a preguntar als botiguers del seu barri (fleca, floristeria, antiguitats…) si saben que és o si tenen un peludiu-renudiu-xiquitiu. Ningú li pot proporcionar aquest objecte però cadascú li fa un petit obsequi.

Desanimada, la nena torna a casa i, pel camí, troba una petita bola peluda, fluorescent. Finalment ha trobat el que buscava, el seu meravellós regal.

Un àlbum encantador que presenta una nena amb una gran estima per la vida i pels altres.

Les il·lustracions són genials, amb uns fantàstics dissenys amb les cases del barri tortes i unes botigues que permeten veure a través de les finestres mil i un detalls.

Hi ha quelcom que no sé dir que m’ha recordat la Pippi Langstrump.

Recomanable a partir dels quatre o cinc anys.

Editat per Combel.

Us deixo el book-trailer (versió en francès):

10 Novembre 2015 by jcentell

He arribat tard perquè…

He arribat tard perquè… és el títol del nou llibre de Davide Cali, amb il·lustracions de Benjamin Chaud (lligat definitivament a l’elefant Pomelo). Està editat per Andana i segueix el fil de l’anterior No he fet els deures perquè… i és un enfilall de situacions hilarants i boges explicades per un nen a la seva mestra, quan arriba tard a l’escola.

La narració comença amb el nen dormint al seu llit. Al terra hi ha un llibre obert, cap per avall, que és precisament el que tenim a les mans. Hi ha també un gos, que l’acompanyarà en tot moment, mirant sorprès el rellotge despertador que marca, aaagg!, l’hora de llevar-se. A partir d’aquí tot són corredisses i presses fins que arriba a l’escola i la mestra li pregunta:

Aleshores… Digue’m, per què has arribat tard?
Doncs… és una història ben llarga. —respon el nen.

I comença un regitzell superdivertit d’excuses que ens recorden el “nonsense” (sense sentit) d’alguns llibres anglesos: Formigues gegants, ninges malvats, majorets espantoses, talps misteriosos… es confabulen per evitar que el noi arribi a temps a l’escola.

El llibre conté moltes referències i evocacions a altres històries. Per exemple a “Alícia en terra de meravelles” (El que em va passar és que tot just després em vaig encongir), a “La aventura formidable del hombrecillo indomable” (vaig haver de lluitar amb una esponja gegant), a “La caputxeta vermella” (vaig trobar una nena petita que em va demanar ajuda per trobar la casa de la seva àvia), a “Hansel i Gretel” (paràrem a fer un mos pel camí), a “El flautista d’Hamelín” (no vaig poder evitar seguir un nen que tocava una flauta màgica…), etc.

Les invencions del nen, a mesura que avança el conte, són cada vegada més esbojarrades. Diversos personatges com el Ieti, el Bigfoot o els marcians, finalment, no aconseguiran que el nen arribi tard… Bé, arriba tard perquè ha de tornar a casa a buscar la motxilla que s’ha oblidat. Però alguna cosa surt malament…

He rigut molt i m’ha agradat l’actitud pacient de la mestra que sembla animar al nen a seguir inventant excuses.

El llibre té molt bon ritme i es llegeix amb interès. Crec que els alumnes de segon o tercer de primària s’ho passaran d’allò més bé amb aquest llibre que, a més, obre la porta a continuar inventant excuses per arribar tard a l’escola. També es presta a fer un anàlisi del vocabulari (especialment dels adjectius que usa l’autor).

Lectura recomanada.

25 Octubre 2015 by jcentell

VIII Concurso de Fotografía Momentos de Lectura

Com cada any la Fundación Alonso Quijano ha atorgat els premis de fotografia relacionats amb la lectura. Aquest any el nivell em consta que ha estat especialment elevat i el primer premi ha estat per a Ignacio Pérez Crespo, amb la seva fotografia “Lecturas”.
Podeu veure aquesta foto i les altres dotze selecciones anant al web de la Fundación Alonso Quijano o clicant AQUÍ
A mi, m’agrada especialment la de Fernando Zambide Ferradas titulada “Muy Interesante”
Si voleu disfrutar de les 40 fotos finalistes cliqueu AQUÍ