la xocolata d’en Charlie

roald_dahlAviat farà cent anys del naixement de l’esciptor Roald Dahl, creador de moltes històries meravelloses com Matilda, Danny campió del món o Charlie i la fàbrica de xocolata, entre altres.
Per commemorar l’efemèride un xocolater de Taradell ha tingut la magnífica idea de crear una xocolata com a homenatge a l’autor. Es tracta d’un producte que compta amb un 66% de cacau i en el qual s’han fet servir dues varietats de cacau, una de mexicana i una altra de Santo Domingo, per a la seva elaboració. El xocolater, en Raül Cegarra, ha elaborat 5.000 rajoles de xocolata amb un tiquet daurat cadascuna a l’interior recordant la història d’en Willy Wonka. Els tiquets, numerats, serviran per entrar en un sorteig per un viatge a París per a dues persones per passar una nit a la capital francesa i visitar la fàbrica i l’Acadèmia de Xocolata i gaudir d’un àpat en un restaurant parisenc de renom. El sorteig es farà el 30 d’abril, davant de notari.
DSC03798

Jo ja he aconseguit la meva rajola “Llepadits” i en obrir-la i trobar-me el ticket daurat m’he sentit com en Charlie Bucket el dia que va trobar el seu.

 

DSC03799

Crec que és un bon moment per rellegir el llibre, obrir-lo per qualsevol pàgina i endinsar-se en l’aventura… Som-hi:

charliePor las mañanas, al ir a la escuela, Charlie podía ver grandes filas de tabletas de chocolate en los escaparates de las tiendas, y solía detenerse para mirarlas, apretando la nariz contra el cristal, mientras la boca se le hacía agua. Muchas veces al día veía a los demás niños sacar cremosas chocolatinas de sus bolsillos y masticarlas ávidamente, y eso, por supuesto, era una autentica tortura.
Sólo una vez al año, en su cumpleaños, lograba Charlie Bucket probar un trozo de chocolate. Toda la familia ahorraba su dinero para esta ocasión especial, y cuando llegaba el gran día, Charlie recibía de regalo una chocolatina para comérsela él solo. Y cada vez que la recibía, en aquellas maravillosas mañanas de cumpleaños, la colocaba cuidadosamente dentro de una pequeña caja de madera y la atesoraba como si fuese una barra de oro puro; y durante los días siguientes sólo se permitía mirarla, pero nunca tocarla. Por fin, cuando ya no podía soportarlo más, desprendía un trocito diminuto del papel que la envolvía para descubrir un trocito diminuto de chocolate, y daba un diminuto mordisco justo lo suficiente para dejar que el maravilloso sabor azucarado se extendiese lentamente por su lengua. Al día siguiente daba otro diminuto mordisco, y así sucesivamente. Y de este modo, Charlie conseguía que la chocolatina de seis peniques que le regalaban por su cumpleaños durase más de un mes.

Llibres per als més petits (0-3)

En les primeres edats de l’infant convé anar-los familiaritzant amb els llibres. Per això, cal dedicar estones durant el dia per asseure’s junts i mirar-los conjuntament. S’ha de buscar un moment en que estiguin tranquils, alerta i disposats a participar. Així, lentament, anirem establint una bona comunicació, metre anem passant passat els fulls i li llegim en veu alta.0-3

S’ha de triar un lloc tranquil i còmode, posar la criatura a la falda i i llegir-li o cantar-li amb veu suau i tranquil·litzadora. Si la cosa funciona, es nota de seguida que es diverteix.

Els llibres de tapes dures, són els ideals. Seleccioneu llibres de cartró amb imatges de rostres i objectes que siguin familiars.

A l’hora de llegir podem afegir les nostres pròpies paraules o inventar una història que acompanyi les imatges. Utilitzarem paraules senzilles, conegudes i podem fer efectes de so que coincideixin amb la història. Els cotxes “Bruuum! bruuum!”, els trens “Xuuu, xuuuu!”, els ànecs “Cuac! Cuac!”,…

Entre els 4 i els 12 mesos notarem com ja tracten d’agafar, mastegar o acariciar els llibres; és la seva manera de dir que estan entusiasmats i que els interessats en el llibre.

Dedicar una estona a llegir és un bon regal.
Ara que s’acosten les festes nadalenques, és un bon moment per iniciar la seva biblioteca personal. Segur que el tió, el Pare Noel, o els Reis els portaran bons llibres. Dels que s’han publicat darrerament, recomanem els deu següents:

on vius, cargolOn vius, cargol?
Petr Horácek
Joventud

 

 

 

_13BBO_160340.pdfEn Pep va a l’escola
Nick Denchfield
Cruïlla

 

 

 

es meuÉs meu!
Jeong Soon-Hee
Tramuntana

 

 

 

Nyam nyamNyam nyam
Mar Benegas
Combel

 

 

 

cançonsCançons del meu entorn. Canto i jugo
Jaume Barri
Baula

 

 

 

mi pequeño mercadoMi pequeño mercado
Xavier Deneux
Combel

 

 

 

superniñoSuperniño
Michael Escoffier
Kokinos

 

 

 

Album-de-l'adelaL’àlbum de l’Adela
Claude Ponti
Lata de sal

 

Mira, mira…
Édouard Manceau
Cruïlla

 

al llibreAl llibre
Fani Marceu
Corimbo

 

 

 

adele

Imatge de “l’àlbum de l’Adela”

 

 

 

Fils d’aigua, rius de tinta

delta2

Sortida al Delta de l’Ebre

Yo no sé
lo que dicen los cuadros ni los libros
(no todos los cuadros ni todos los libros,
sólo algunos),
pero sé lo que dicen
todos los ríos.
Tienen el mismo idioma que yo tengo.

El río (fragment) Pablo Neruda

Com a ciutadans del món estem compromesos en el coneixement i l’estimació del nostre entorn més proper. A les escoles, s’intenta fer evidents els aspectes socials i naturals relacionats i es programen sortides que ajuden a interpretar i conèixer in situ la realitat que ens envolta.

Cada curs, moltes escoles s’impliquen amb l’agenda 21 i intenten avançar compartint una visió del món propera als postulats del que s’anomena ecoeducació. Es tracta d’educar pel canvi de les relacions socials i ambientals actuals i fomentar una cultura de respecte envers el nostre planeta. En aquest sentit, convé programar lectures d’obres de ficció que complementen l’estudi i el coneixement, per exemple, dels rius.

Les possibilitats pedagògiques que ens ofereixen les narracions que parlen sobre els rius són nombroses: els ponts, el comerç, l’aigua, el transport, els peixos, la contaminació, les inundacions, les granotes, etc. Depenent dels aspectes que es vulguin tractar, quan es visita la desembocadura o el naixement d’un riu, quan s’estudien les colònies tèxtils o els molins paperers, quan es creua un pont, quan es vol conèixer el cicle de l’aigua, etc., un relat relacionat amb aquest tema pot ajudar a fer-ho més entenedor.

Per exemple, un projecte sobre els ponts romànics és un bon projecte si es vol treballar les matemàtiques, la física i la història, i un projecte sobre la contaminació de les aigües fluvials involucrarà les àrees socials i naturals, també.jonás castellà

A les escoles, la música, la plàstica, la matemàtica, les ciències naturals i socials, etc. normalment formen part del mateix projecte si es treballa de forma globalitzada i s’entén que tot hi està connectat, que l’estudi ha de ser interdisciplinari i el treball cooperatiu. Per aquest motiu, les lectures de ficció relacionades poden esdevenir un bon aliat, una bona eina per a qualsevol tema que es vulgui investigar.

En aquest cas, si ens centrem en el riu com espai de vida i de cultura podem resseguir el viatge a través d’un riu amb la narració de Tomek, el rio al revés, si ens interessem pels recursos industrials i energètics ens pot anar bé recordar Las lavanderas locas, o si el que volem en aprofundir ens les comunicacions, L’ogre, el llop, la nena i el pastís és ideal.

A la revista GUIX del mes de desembre fem esment del treball que sobre els rius vam elaborar el curs anterior amb les companyes del Grup de treball “Passió per la lectura” i que ja vam apuntar en una entrada en aquest mateix blog. Els llibres treballats els podeu consultar, també, a l’apartat Propostes didàctiques.

delta3

II Jornada Literatura i Educació

jornada_literatura

El proper dissabte, 28 de novembre de 2014, als locals de l’Associació de Mestres Rosa Sensat es farà la segona jornada al voltant de relació entre la literatura infantil i juvenil i les escoles.
La jornada vol ser un espai on diferents professionals i experts del món literari del nostre país puguin debatre sobre diferents aspectes relacionats amb la literatura infantil i juvenil.
La literatura ens permet entrar en contacte amb altres realitats, amb mons imaginaris que ens fan somiar, riure, emocionar i estremir. Una oportunitat per créixer i per ajudar-nos a entendre’ns a nosaltres mateixos, així com també entendre el món que ens envolta.
Els àlbums, els còmics, les apps… es van fent presents, cada dia més, a les escoles i als instituts, on esdevenen un recurs imprescindible per aprendre a llegir, per gaudir de la lectura i per assolir l’hàbit lector a qualsevol edat.

PROGRAMA
9 h
Acollida i lliurament de documentació
9.30 – 10.30 h
La lectura d’imatges en la formació del lector
Teresa Colomer
10.30 – 11 h
Esmorzar
11h – 12.30 h
Dues mirades sobre la lectura
Aprendre a llegir en companyia. Montserrat Fons
Llegir imatges. Irene Savino
12.30 – 14 h
Anàlisi d’intervencions educatives entorn a la lectura a les etapes d’infantil, primària i secundària
Carícies literàries. Maria Rovira
La lectura a l’escola primària. Mariona Trabal
Mirem, llegim i parlem de llibres. Dels àlbums i llibres il·lustrats als clàssics. Carme Pardo i Teresa Verdaguer

14 – 15.30 h
Dinar

15.30 – 17.30 h
Àlbums i llibres il·lustrats, còmics, sense mots, apps… a l’escola i a l’institut
No tinc paraules i altres llibres que tampoc en tenen. Emma Bosch
Paseo por el cómic. Nueve ejemplos para despertar el interés por un género. Ana Lartitegui
Això va a mitges. Arnal Ballester
Applied [Apps, literatura i educació]. Cristina Correro
17.30 – 18 h
Cloenda i lectura de poemes de Maria Mercè Marçal
Teresa Font

Preu: soci/a: 30€; subscriptor/a: 33€, no soci/a: 36€
Les Inscripcions s’han de fer directament al web de l’Associació de mestres Rosa Sensat:
http://www.rosasensat.org/cursos/172?CUCodCur=61502

El meravellós peludiu-renudiu-xiquitiu

peludiuQue algunes llibres infantil són bonics ja ho sabem, com també sabem que, de tant en tant, cau a les nostres mans alguna “joia”.

La última que he trobat i que no puc estar de comentar és El meravellós peludiu-renudiu-xiquitiu, un àlbum il·lustrat per la italiana Beatrice Alemagna, la mateixa que ja ens va delectar fa uns anys amb Un lleó a Parísels cinc desastres, o les il·lustracions d’alguns contes del gran Rodari.

En aquest àlbum s’explica l’aventura de una nena de cinc anys, Edith, anomenada Eddie pels seus amics, que sovint se sent una mica inútil. Un matí escolta la seva germana parlar del seu regal d’aniversari de la mare (aniversari-mare-peludiu-renudiu-xiquitiu) i pensa que ella també li ha de fer un regal. Es col·loca la seva jaqueta de color rosa sobre les seves fràgils espatlles i surt al carrer on comença a preguntar als botiguers del seu barri (fleca, floristeria, antiguitats…) si saben que és o si tenen un peludiu-renudiu-xiquitiu. Ningú li pot proporcionar aquest objecte però cadascú li fa un petit obsequi.

Desanimada, la nena torna a casa i, pel camí, troba una petita bola peluda, fluorescent. Finalment ha trobat el que buscava, el seu meravellós regal.

04_doduUn àlbum encantador que presenta una nena amb una gran estima per la vida i pels altres.

peludiu2Les il·lustracions són genials, amb uns fantàstics dissenys amb les cases del barri tortes i unes botigues que permeten veure a través de les finestres mil i un detalls.

Hi ha quelcom que no sé dir que m’ha recordat la Pippi Langstrump.

Recomanable a partir dels quatre o cinc anys.

Editat per Combel.

Us deixo el book-trailer (versió en francès):

He arribat tard perquè…

img070He arribat tard perquè… és el títol del nou llibre de Davide Cali, amb il·lustracions de Benjamin Chaud (lligat definitivament a l’elefant Pomelo). Està editat per Andana i segueix el fil de l’anterior No he fet els deures perquè… i és un enfilall de situacions hilarants i boges explicades per un nen a la seva mestra, quan arriba tard a l’escola.

La narració comença amb el nen dormint al seu llit. Al terra hi ha un llibre obert, cap per avall, que és precisament el que tenim a les mans. Hi ha també un gos, que l’acompanyarà en tot moment, mirant sorprès el rellotge despertador que marca, aaagg!, l’hora de llevar-se. A partir d’aquí tot són corredisses i presses fins que arriba a l’escola i la mestra li pregunta:

Aleshores… Digue’m, per què has arribat tard?
Doncs… és una història ben llarga. —respon el nen.img071

I comença un regitzell superdivertit d’excuses que ens recorden el “nonsense” (sense sentit)  d’alguns llibres anglesos: Formigues gegants, ninges malvats, majorets espantoses, talps misteriosos… es confabulen per evitar que el noi arribi a temps a l’escola.

El llibre conté moltes referències i evocacions a altres històries. Per exemple a “Alícia en terra de meravelles” (El que em va passar és que tot just després em vaig encongir), a “La aventura formidable del hombrecillo indomable” (vaig haver de lluitar amb una esponja gegant), a “La caputxeta vermella” (vaig trobar una nena petita que em va demanar ajuda per trobar la casa de la seva àvia), a “Hansel i Gretel” (paràrem a fer un mos pel camí), a “El flautista d’Hamelín” (no vaig poder evitar seguir un nen que tocava una flauta màgica…), etc.

flautista ietiLes invencions del nen, a mesura que avança el conte, són cada vegada més esbojarrades. Diversos personatges com el Ieti, el Bigfoot o els marcians, finalment, no aconseguiran que el nen arribi tard… Bé, arriba tard perquè ha de tornar a casa a buscar la motxilla que s’ha oblidat. Però alguna cosa surt malament…

He rigut molt i m’ha agradat l’actitud pacient de la mestra que sembla animar al nen a seguir inventant excuses.

El llibre té molt bon ritme i es llegeix amb interès. Crec que els alumnes de segon o tercer de primària s’ho passaran d’allò més bé amb aquest llibre que, a més, obre la porta a continuar inventant excuses per arribar tard a l’escola.  També es presta a fer un anàlisi del vocabulari (especialment dels adjectius que usa l’autor).

Lectura recomanada.img072

 

VIII Concurso de Fotografía Momentos de Lectura

VIII concurso de fotografia 2015Com cada any la Fundación Alonso Quijano ha atorgat els premis de fotografia relacionats amb la lectura. Aquest any el nivell em consta que ha estat especialment elevat i el primer premi ha estat per a Ignacio Pérez Crespo, amb la seva fotografia “Lecturas”.
Podeu veure aquesta foto i les altres dotze selecciones anant al web de la Fundación Alonso Quijano o clicant AQUÍ
A mi, m’agrada especialment la de Fernando Zambide Ferradas titulada “Muy Interesante”
Si voleu disfrutar de les 40 fotos finalistes cliqueu AQUÍ 

Al aire libro

El passat dissabte es va celebrar a Barcelona el dia sense cotxes i passejant pels carrers vaig recordar una acció que es va celebrar l’estiu passat a 75 ciutats del món. Es deia AL AIRE LIBRO i vaig pensar que era un bon moment per convocar a la parentela en algun dels carrers tallats al trànsit per fer quelcom similar. Crec que li enviaré la proposta a l’alcaldessa per a la propera edició perquè ho veig realitzable, divertit i reivindicatiu.

al aire libro 2

Foto extreta del web de la Biblioteca Nacional de Colombia

AL AIRE LIBRO és una acció poètica que vaig conèixer a través d’en Kepa Osoro i consisteix en reunir a tota la gent que hi vulgui acudir a un carrer cèntric i transitat de la ciutat per compartir lectures.  Ho podeu veure en el vídeo següent:

https://youtu.be/OTOXhnIOdBM

L’estiu passat l’acció la van impulsar les entitats  Saraswati-Arts Integrades i la Biblioteca Nacional de Colombia amb la intenció de generar comunitats de lectors a través de la “ocupació” d’espais públics en què els participants poden gaudir d’una sessió de lectura silenciosa.

Segons Zaida Ayala Melo i Liliana Moreno Muñoz, Directores Artístiques de Sarawasti- Arts integrades:

Al aire Libro és una iniciativa que pretén reunir diversos sectors de la població, entitats interessades en la promoció de lectura, biblioteques, estudiants dels diferents programes de literatura , escriptors, artistes de diverses disciplines i amants de la literatura en general, per celebrar l’experiència literària i contribuir a la transformació de la percepció que té el ciutadà comú sobre l’acció de llegir literatura.

Al-Aire-Libro-Chaco

Foto extreta de “Territorio cultural”

Aquí es va celebrar a la ciutat d’Eivissa.

El vídeo que ve a continuació també ho il·lustra prou bé.

https://youtu.be/m624VAqqiCM

La informació d’aquesta entrada l’he trobat al web de la Biblioteca Nacional de Colombia.

Jornada a Girona: Repensem la biblioteca escolar del segle XXI

El proper dimarts 20 d’octubre se celebrarà la desena edició de la Jornada de Biblioteques Escolars. superman
Està adreçada especialment a les persones responsables de les biblioteques escolars, els representants dels equips directius dels centres educatius, els serveis municipals implicats en el projecte i els representants del Centre de Recursos Pedagògics del Gironès i d’entitats interessades en la biblioteca escolar.
L’objectiu és oferir un espai de formació i intercanvi entre els membres dels diferents centres educatius, per tal de millorar l’acció desenvolupada per cadascun d’ells, augmentar el coneixement d’experiències que s’estan portant a terme, intercanviar aquestes experiències i dissenyar noves estratègies comunes de treball.

Destaco la ponència La biblioteca escolar, avui: reptes i propostes, a càrrec de la Mariona Trabal, responsable de la biblioteca Marta Mata de l’escola Orlandai de Barcelona
Podeu veure el programa clicant AQUÍ
O anar directament al web del servei de biblioteques de Girona.

24 d’octubre, dia de la biblioteca

cartel_dia_biblioteca_2015_540pxEl cartell del dia de la biblioteca ja circula. Molts mestres ja han començat a preparar activitats per als dies previs, sobretot per al 23 d’octubre.

M’agrada el text d’en Diego Arboleda, especialment les línies finals, allà on diu:

El Conill Blanc gairebé sempre té pressa. Corre perquè té por que la Duquessa i, sobretot, la Reina de Cors ordenin que li tallin el cap. Però vosaltres, que encara conserveu el vostre, concentreu-vos en aquest gairebé. És la clau, el secret millor guardat del País de les Meravelles.

Gairebé sempre. Quan no té pressa el Conill Blanc? Només quan visita un petit edifici amagat rere els arbres del bosc: la biblioteca.

El conill es pren el seu temps per tafanejar entre les atapeïdes prestatgeries. Té un llibre en ment però, quan s’acosta a agafar-lo, no pot evitar fixar-se en el volum que el precedeix, i en el de més enllà (i, com ja sabeu, en una biblioteca, el llibre de més enllà és al mateix temps el llibre de més ençà d’un altre llibre que està al seu costat…).
Massa opcions. Porta el seu temps triar un llibre. El conill sap que es troba a la llar de la lectura, i la lectura és un plaer que es gaudeix sense pressa. Encara que ningú hagi esmentat abans aquesta biblioteca secreta, no ho dubteu, hi ha una en aquest estrany món que va visitar l’Alícia. No pot ser d’una altra manera.

Un lloc mai podria anomenar País de les Meravelles si entre les seves meravelles no es comptés una biblioteca.

Genial, no?

Podeu descarregar-vos el cartell, clIcant AQUÍ