lectura

by

Un primer maó a la biblioteca de l’escola Gras i Soler

No descobrim res quan diem que la col·laboració entre l’escola, la família i la comunitat és un factor essencial per a l’èxit acadèmic. Hi ha nombrosos estudis que així ho confirmen i fa més de trenta anys que el consens en aquest sentit és ampli. Si hi ha una bona connexió entre l’escola i la família el desenvolupament de l’infant ho agraeix i es nota. No em refereixo a les entrevistes personals, ni al butlletí de notes que signen i retornen, ni a la presència dels pares en esdeveniments puntuals, no. El repte real és fomentar i aconseguir la participació activa i integrada dels pares i mares en el bon funcionament de l’escola.
Exemples en tenim a cabassos però això no exclou que quan ho veiem amb els propis ulls, no deixi de sorprendre’ns (positivament, esclar).
I si parlem de projectes de biblioteca, resulta inversemblant comprovar com comencen a moure’s (arreu i de manera autònoma) iniciatives que aposten per dinamitzar la lectura a través de la biblioteca. No sé si és fruit de la eufòria renovadora que estem vivint però és un goig rebre notícies com la que m’ha arribat aquest cap de setmana i que fan veure el futur amb optimisme.

M’explico: A l’escola Gras i Soler d’Esplugues de Llobregat vam tenir fa un parell de mesos la primera trobada amb l’equip de coordinació de la biblioteca escolar. Es tracta d’un espai que s’ha quedat obsolet i que cal tornar a impulsar. Vam fer un primer pla de xoc per a aquest curs amb l’objectiu de tenir l’espai a punt per al mes d’abril i fer coincidir la inauguració amb Sant Jordi. Les accions primeres que vam preveure eren canviar el terra (posar-hi parquet), que les prestatgeries respiressin (obrir-les) i reordenar l’espai.
Doncs la sorpresa és que van convocar a un grup de pares i mares dissabte passat i en un plisplàs ja ho tenen gairebé enllestit. No puc estar-me de compartir les fotos del moment (avís: són fotos fetes amb el telèfon mòbil, poc nítides, però allò que importa és el testimoni).

La propera acció serà emparquetar tot l’espai. L’AMPA farà l’aportació econòmica i és un detall que cal valorar moltíssim (i que hauria de fer pensar a les administracions locals i nacionals sobre el paper galdós que tenen envers les biblioteques escolars pel que fa a dotació pressupostària).
Bé, seguirem informant. Ara toca felicitar aquesta comunitat i treure’s el barret: Chapeau!

by

Un pòquer de llibres sobre lectura i literatura

Cada dos anys es publica l’Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura, un recull que té com a objectiu recollir l’estat de la qüestió i fer balanç d’actuacions corresponents al bienni anterior. En alguna conversa que hem tingut amb les persones que gestionen l’Anuari els he comentat la preocupació per la manca de publicacions en format llibre que tractin sobre lectura o biblioteques escolars. I, vés per on!, en els darrers dos mesos han aparegut quatre llibres que cal tenir a mà. Els presentem:

El primer que va sortir va ser el d’en Joan Portell: Llegim? Com fer lectors entusiastes.
Es tracta d’un assaig molt complet i ben estructurat que esdevé una eina útil per als mestres però també per a pares i mares i lletraferits en general.
A la contraportada podem llegir:
Aquest llibre no són les instruccions d’ús de com fer lectors voraços, ni el mètode infal·lible de com esdevenir un lector compulsiu. Tampoc no hi trobareu la paraula màgica per aconseguir que les biblioteques catalanes tinguin tots els llibres prestats, ni la poció que omplirà de llibres totes les biblioteques escolars.
Joan Portell, en aquest llibre, ens ofereix la seva particular mirada sobre l’adquisició de l’hàbit lector, i ens proporciona les eines bàsiques i les estratègies necessàries per acostar els llibres als infants. Hi trobarem consells sobre com triar un bon llibre, informació sobre com col·laborar en la biblioteca escolar o com utilitzar la biblioteca pública, i una selecció de títols bàsics infantils i juvenils. Compta també amb un capítol sobre les dificultats lectores, com detectar-les i què fer-hi.
Un llibre per a saber com endinsar-se en la màgia de les paraules escrites i quedar-ne encantats per sempre més, sense remei.

Les dades:
Títol: Llegim? Com fer lectors entusiastes
Autor: Joan Portell Rifà
Editorial: Publicacions de l’Abadia de Montserrat
Barcelona, 2017
Pàgines: 160

El booktrailer:

Un altre llibre molt útil és La literatura a l’educació infantil, escrit per la Cristina Correro i la Neus Real, membres de GRETEL. Forma part de la col·lecció Temes d’Infància de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.
Es tracta d’un assaig pensat per a les persones que es dediquen a l’educació infantil i necessiten recursos per a la formació de petits lectors literaris. El volum té l’origen en les sessions del Grup de Treball Art i Literatura de l’Associació de Mestres Rosa Sensat (AMRS).
El contingut del llibre s’articula en cinc capítols, centrats en els grans components que la integren: els infants, el currículum, l’educació literària, els llibres i les pràctiques escolars, amb la voluntat d’enllaçar els principis teòrics de l’educació literària infantil amb pràctiques efectives d’aquesta educació.
Conté diverses experiències de les vivències dels infants menuts amb la literatura a l’escola bressol, al parvulari i a les biblioteques. Aporta moltes idees i propostes pràctiques, així com nombrosa bibliografia comentada, la qual cosa és molt d’agrair.

Les dades:
Títol: La literatura a l’educació infantil
Autores: Cristina Correro i Neus Real
Editorial: A.M. Rosa Sensat
Col·leció: temes d’Infància núm. 73
Pàgines: 160
Barcelona, 2017

El tercer és d’en Josep-Francesc Delgado i és un assaig sobre la vida i l’obra de l’autor alemany Michael Ende. Es titula, precisament, El món de Michael Ende: vida, obra i antroposofia
El llibre va rebre el premi Miquel d’Engolasters d’Andorra 2016 i suposa el primer apropament panoràmic escrit en català a la vida i l’obra de l’autor de La història interminable. Hi ha també una immersió apassionant en l’Alemanya innovadora i plena de noves idees dels anys 20 i 30 del segle passat, una Alemanya culta i innovadora que no vam conèixer.

Les dades:
Títol: El món de Michael Ende: vida, obra i antroposofia
Autor: Josep-Francesc Delgado
Editorial: Pàgès
Col·lecció: Argent Viu Nº 142
Pàgines: 96
Lleida, 2017

El divendres 24 de novembre el presenten a la biblioteca de La Garriga.

El darrer llibre que comentem és d’en Joan de Boer, un agitador cultural de primera classe. Es titula La hora del cuento en las bibliotecas. Claves para su organización
I l’ha publicat la UOC dins la útil Col·lecció: EPI
A la promoció hi diu:
La Hora del Cuento se ha convertido en una de las actividades de dinamización lectora más populares en las bibliotecas.
La aparente sencillez de su naturaleza puede llevarnos a caer en el error de no plantear correctamente aspectos clave de su organización, como:
-¿Dónde encontrar los narradores?
-¿Para qué edades deben estar pensadas las sesiones?
-¿Cuál es el mejor espacio para realizar el evento?
Sobre estos elementos y otros, en esta guía práctica se ofrecen claras indicaciones para los profesionales de las bibliotecas

I l’acompanyen d’aquest booktrailer:

Les dades:
Títol: La hora del cuento en las bibliotecas
Autor: Joan de Boer
Editorial: UOC
Col·lecció: EPI
Nombre de pàgines: 110
Octubre 2017
Us recomano que visiteu el web d’en Joan. Val la pena. http://www.joandeboer.cat/

Àpali, que ja podeu anar fent la carta als Reis!

by

Jornada literatura infantil i creixement emocional

El proper dissabte 25 de novembre, a Sant Cugat, se celebra una nova Jornada al voltant de la literatura infantil i les emocions.
La organitza l’Institut de la Infància, una associació sense ànim de lucre, creada el 2002, per millorar l’atenció dels infants i adolescents a través de la formació i el suport dels adults amb els quals es vinculen.
La Jornada ocupa tot el dia i va dirigida a educadors, professionals del món de la infància i amants de la literatura infantil en general i és un bon moment per descobrir diverses formes d’apropar-nos al món dels contes.
En aquesta ocasió el personatge estrella és en Talpet Terratrèmol, l’última creació de la gran Anna Llenas, de qui ja vaig comentar en aquest blog com n’és d’habitual quan visites escoles d’arreu d’Espanya trobar-te els seus monstres de colors presidint les biblioteques d’aula.
he tingut sort i m’ha fet feliç que em convidessin per a parlar dels afectes i efectes dels contes.

Les persones que organitzen la Jornada i en formen part de l’Institut de la Infància provenen del món de l’educació però també hi ha altres professionals i un potent equip de voluntaris. Al seu web llegim la seva filosofia. Val la pena recordar-la. Diuen:
Entenem que cada nen és un subjecte amb un univers propi i circumstàncies específiques que han de ser escoltades i ateses.
Ens agrada generar iniciatives, desenvolupar idees, innovar, crear, intercanviar punts de vista, reflexionar i dialogar per aportar respostes a les necessitats dels nens i dels adults que els acompanyen en el seu creixement.
Creiem en la formació dels agents socials i la prevenció, com a instruments per millorar la qualitat de vida i les oportunitats que la societat ofereix als nens i adolescents.
Treballem tant amb institucions públiques com a privades per aconseguir una participació social més àmplia.
Abordem cada projecte d’una manera transversal i interdisciplinària per enriquir cada intervenció.

il·lustració de Talpet Terratrèmol

Potser alguns heu assistit a un altre dels potents esdeveniments que organitzen, el Petits!Grans!Llibres!, una proposta única en la que durant cinc dies famílies, mestres i professionals assisteixen a jornades, formacions i conferències i que també rep la visita de nens durant el cap de setmana.
Si us animeu, ens veiem a SantCu!
Si entreu al web de l’Institut de la infància trobareu tota la informació de la jornada a:
http://institutdelainfancia.org/index.php?mod=page&id=236
També podeu visitar el seu blog
http://loslibrosdelinstitutdelainfancia.blogspot.com.es/

by

La profesión más arriesgada del mundo, según Paco Abril

imagen extraida de la revista Biblioasturias.com

En la revista digital Biblioasturias, el incombustible Paco Abril acaba de publicar unas reflexiones sobre el oficio de bibliotecario que, como siempre, dan en clavo. Tengo su permiso para reproducir y difundir el escrito y con mucho gusto lo comparto a continuación.

La profesión más arriesgada del mundo

Existe una profesión realmente arriesgada, quizá sea la más peligrosa de todas. Me estoy refiriendo a la profesión bibliotecaria. Esta afirmación provocará más de un asombro. ¿Arriesgada por qué? ¿Acaso quienes la practican trepan por imposibles rocas, como los alpinistas? ¿Acuden a la primera línea de fuego de cualquier guerra, como los reporteros? ¿Descienden a las profundidades de la tierra para extraer sus minerales, como los mineros? ¿O se enfrentan a mares embravecidos, como los marinos y los pescadores? No, claro que no realizan ninguna de las actividades descritas. Entonces, ¿por qué esa exageración? ¿A qué viene hablar de riesgo bibliotecario?

Es cierto que a un observador superficial podría parecerle una profesión no sólo sedentaria, sino tranquila, relajada y alejada de cualquier amenaza. Ni siquiera se les exige el uso de casco protector ni de ninguna otra precaución. Sin embargo, las apariencias engañan, y mucho. Estos profesionales trabajan con dos de los elementos más inflamables que existen: libros y lectores.

Los bibliotecarios saben, mejor que nadie, que un libro, puesto en contacto con un lector, produce una reacción impredecible e imprevisible.

Si juntamos un átomo de oxígeno con dos de hidrógeno, sabemos que obtendremos agua. Pero si unimos un lector con un libro, jamás podremos adivinar lo que va a ocurrir, dado que el mismo libro causará efectos distintos en diferentes lectores. Será una reacción química de efectos insospechados, esto es, no controlables.

No es de extrañar que la primera medida que suelen tomar las dictaduras es intervenir en las bibliotecas, bien para clausurarlas, bien para permitir sólo los libros que a ellos les interesan. Es el caso, entre tantos, de Corea del Norte. Ninguna dictadura va a consentir que se les cuele literatura subversiva ni tampoco degenerada, como así tildaban los nazis a libros como La metamorfosis, de Kafka.

Qué duda cabe de que quienes mejor han entendido el poder de los libros son los dictadores. Por eso los prohibieron nada más alzarse con el poder. Stalin acabó, sin temblarle el pulso, tanto con los libros como con los autores que le molestaban, que eran casi todos. Él aplicaba ese viejo refrán de muerto el perro se acabó la rabia, aunque murió sin saber que la rabia era él.

En las democracias estas instituciones inflamables que son las bibliotecas peligran también, porque hay muchos dirigentes políticos con tentaciones totalitarias que miran los libros con recelo. Se les nota enseguida, primero porque hablan de autores y títulos que no han leído, segundo, porque ponen todo tipo de trabas y cortapisas para su potenciación, aún proclamando que las apoyan. Y tercero, y sobre todo, porque quienes rigen los destinos de los ciudadanos, saben, o intuyen, que aunque las bibliotecas públicas dependen de los poderes políticos, quienes las frecuentan tienen la posibilidad de aprender en ellas a desconfiar de cualquier poder, de cualquier imposición, de cualquier manipulación. Saben, o intuyen, que son instituciones extrañas que se nutren de pensamiento concentrado. Y saben, o intuyen, que pensar siempre resulta subversivo. Ya hay quien las considera, aunque no se atreva a decirlo en público, un peligro mayor que el de un polvorín a punto de estallar.

Comprenderá ahora, quien haya leído hasta aquí, que la actividad bibliotecaria exija delicadeza, prudencia, valor, atención y conocimiento para afrontar con éxito los altos riesgos que supone. Quienes se dediquen a esta profesión, deberán estar alerta ante lo que pueda ocurrir.

En la mítica película de 1951 La mujer pirata, dirigida por Jacques Tourneur, la capitana, después de expoliar un navío, ordena amontonar en la cubierta de su barco todo el botín conseguido, y les pide a sus subordinados que cojan el objeto que más les apetezca. La mujer transmite esta petición al médico del barco.

–Elegid, doctor.

El médico observa por encima aquel tesoro, en el que destacan joyas y vestidos lujosos, sin darle importancia.

–Dudo que haya algo aquí que me guste. ¡Ah, sí! –dice tomando un pequeño libro.

La mujer pirata lo contempla sorprendida.

–¿Un libro? ¿Eso es todo?

–Los libros tienen un poder mágico –responde el médico.

La mujer pirata replica con indignada rapidez.

–¡Más poder tiene una andanada de cañón! ¿Puede un libro hundir un barco?

–Los libros han hundido los barcos más poderosos, destruido ejércitos y derrumbado imperios –concluye el médico alejándose con su peligroso trofeo.

Los tiranos de cualquier especie, incluidos los que llevan la piel de demócratas, saben que los libros, y quienes los cuidan, son un peligro real.

Por eso esta es la profesión más insegura del mundo.

Cuando se reconozcan de verdad los riesgos que corren los bibliotecarios, seguro que se les añadirá, a su merecido sueldo, un incremento o plus de peligrosidad, y es más que probable que se les exija también, a estos sufridos profesionales, el uso de casco y otras necesarias medidas preventivas.

Sobre Paco Abril: Escritor y polifacético activista en la promoción de la lectura, ha impartido cursos y conferencias, realizado numerosos artículos, y ha contado cuentos en los más diversos lugares de España, y en París, Casablanca, Lisboa, Nueva York y México. Trabajó como coordinador de bibliotecas, promoción de la lectura y área de infancia de la Fundación Municipal de Cultura de Gijón desde 1983 hasta 1993. En la actualidad es director de programas educativos en dicha institución. Fue guionista, director y presentador del programa de televisión regional El Hórreo del Trasgu. Desde 1989 dirige el suplemento infantil La Oreja Verde -del diario La Nueva España-, y es autor de obras como Jovellanos, la aventura de la razón (1995), La niña de la nube (1998), La pregunta del cuco (2000), Colores que se aman (2004) y El espejo de los monstruos (2006).

by

Les TIC-TAC-TEP a la biblioteca escolar

Al número de novembre de la revista GUIX, la Maria Calvo, educadora i antropòloga social, fa unes reflexions sobre les eines que ens ofereix la web social a les biblioteques escolars i a les activitats de foment de la lectura. Segons explica, les possibilitats són infinites i les anomenades TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació), TAC (Tecnologia per a l’Aprenentatge i el Coneixement) i TEP (Tecnologia per a l’Empoderament i Participació) han arribat per quedar-s’hi.
L’article es complementa amb l’explicació d’una pràctica concreta basada en l’eina Kahoot i que va realitzar amb l’alumnat de sisè de primària per crear una activitat que va anomenar Adivina cuanto he leído, sobre la motxilla literària de cada alumne.

la María Calvo

L’article val la pena. Us transcric unes frases:
Los responsables del fomento de la lectura y bibliotecas no solo trabajamos para el desarrollo de la competencia lingüística, sino que tenemos también que considerar la competencia digital del alumnado y la competencia de aprender a aprender, puesto que nos servimos de la tecnología para conseguir nuestro propósito: fomentar el placer de la lectura. Por ejemplo, tenemos a nuestra disposición redes sociales específicas de lectura, que las hay magníficas para primaria como Leoteca (www.leoteca.es), una comunidad de lectura infantil en la que participan las familias y el profesorado. Y no nos podemos olvidar del potencial que nos ofrece el uso de redes sociales como facebook o twitter desde los colegios y bibliotecas escolares como medio de difusión y comunicación con la comunidad educativa, destacando principalmente las familias: recomendaciones de lecturas en familia, difusión de novedades en préstamo, compartir trabajos realizados alrededor del mundo de los libros en el colegio…
La lista de herramientas para realizar actividades de fomento de la lectura es larga, y su utilización nos permite acercarnos a los intereses y motivaciones del alumnado, en principio, por el simple hecho del uso de dispositivos digitales en el aula y/o biblioteca: cuaderno digital de lectura (Wiki, blogs), lectura en voz alta (Audacity, Ivoox), pósters multimedia colaborativos e interactivos (Glogster, Padlet), etc. Entre todas, hoy podríamos decir que tienen un plus añadido las que nos permiten gamificar, es decir, utilizar dinámicas y mecánicas de los juegos y su valor motivacional para aprender jugando, y en nuestro caso fomentar la lectura y conseguir una biblioteca viva que sea algo más que el lugar donde se guardan libros.

 

by

Crida oberta sobre biblioteques escolars: BIBLIO(r)EVOLUCIÓ

Ja hi ha data per a l’acte de presentació de la Crida BIBLIO(r)EVOLUCIÓ, una iniciativa promoguda per la Fundació Bofill i que busca centres educatius que desitgin crear col·lectivament nous usos i models per a la seva biblioteca escolar. Serà el proper 9 de novembre de 2017 a les 18:00 h al Recinte Modernista de Sant Pau / Sala Pau Gil. Si esteu interessats cal que us inscriviu. Ho podeu fer anant a l’enllaç següent: http://www.fbofill.cat/formularis/crida-biblioteques-presencial

Tota la informació de la presentació a l’enllaç: http://www.fbofill.cat/agenda/uneix-te-la-bibliorevolucio

Es tracta d’una nova crida oberta als centres educatius a repensar, somiar i cocrear els usos de la biblioteca escolar per contribuir a uns aprenentatges més actius, més integrals, més respectuosos, més inclusius, més transformadors, més compromesos i significatius.
Què és una Crida? Una CRIDA és un espai on persones interessades en l’educació ideen solucions pràctiques i innovadores a problemes educatius reals per tal de donar resposta a reptes concrets dins el seu context més proper. El seu funcionament és senzill:
Educació Demà llença 1 repte específic vinculat a 1 temàtica clau (arquitectura per a l’aprenentatge, millora de la relació família-escola, i molts d’altres).
Les persones interessades poden inscriure’s individualment o en equip a les crides (segons cada convocatòria) per tal de donar resposta al repte.
Cada crida es regeix per les seves pròpies bases.
Totes les crides compten amb un marc temporal concret per dur-se a terme: presentació d’idees i participant, acompanyament, prototipat de solucions, etc.
En cada cas s’ofereixen eines que donen suport a la creació de solucions: mentories, workshops, kits metodològics, etc.
Per últim, les crides sempre van lligades a donar un alt reconeixement a les solucions més innovadores (jornades, comunicacions, etc.).

Estic content de formar part del grup de persones que impulsen i defineixen els reptes de la crida i és un goig compartir experiències amb persones sàvies com la Mònica Baró, l’Àlex Cosials, la Carme Fenoll, l’Anna Juan i la Marta Roig; totes elles persones que han estat vinculades a l’impuls de la nova biblioteca escolar i a la promoció de la lectura i l’alfabetització informacional.

Al web de la Fundació Bofill hi podeu trobar la informació de la crida i periòdicament s’aniran afegint les novetats que es vagin generant. Ara hi podem llegir:
Amb aquesta crida es vol impulsar un procés participatiu i creatiu que ajudi a configurar nous usos de la biblioteca escolar al servei dels horitzons i les necessitats pròpies de cada centre educatiu, així com visibilitzar la força que pot tenir l’acció d’una biblioteca escolar viva quan s’orienta a donar suport als processos de transformació educativa dels centres, a dinamitzar culturalment l’escola i l’institut i connectar-los amb l’entorn des de la transversalitat, la innovació i el coneixement compartit.
Diverses entitats donen suport a aquesta crida  en la qual esperem sumar i promoure el compromís dels professionals que des de les escoles, els instituts, i les entitats han seguit promovent i reivindicant el rol principalde la biblioteca escolar en un sistema educatiu avançat.
Guardeu-vos l’enllaç, si hi esteu interessats:
http://www.fbofill.cat/noticies/comencem-preparar-la-crida-oberta-sobre-biblioteques-escolars

by

La lliga dels llibres 2017-18

Ja està en marxa la nova edició de La lliga dels llibres de les escoles de l’Hospitalet, una activitat de dinamització de la lectura que s’ofereix als alumnes de 5è de primària de totes les escoles de la ciutat.
El funcionament és senzill. L’Ajuntament de la ciutat a través del servei de Biblioteques dota a cada grup (enguany són 36 grups classe) amb un lot de 15 llibres de temes i d’estils variats, escrits en català, castellà i anglès, els mateixos llibres per a tots els grups participants.
A partir d’ara i fins al mes de maig, cada grup classe llegeix els llibres proposats. Cada nen pot llegir tants llibres com vulgui però quants més llibres llegeixin més fàcil ho tindran per anar avançant en els eliminatòries.
Com cada any, totes les partides del joc es faran a les biblioteques de la ciutat durant tot el mes de maig. La final serà a la Biblioteca Central Tecla Sala.
Es conclourà l’activitat amb la celebració d’una festa on es reuniran tots els alumnes i mestres participants, als jardins de la Biblioteca Can Sumarro.
Entremig hi ha haurà xerrades per als pares i mares dels alumnes sobre aquesta activitat, a càrrec de la dinamitzadora de la Lliga (dues sessions: dimecres, 15 de novembre, a la Biblioteca Central Tecla Sala, a les 15,30 hores i a les 18 hores).
El primer trimestre de l’any, un autor o autora dels llibres proposats a La lliga dels llibres també participarà d’una trobada amb els infants.
Agraeixo a la gent d e la llibreria Al·lots per la bona tria que han fet. Segur que ho xalaran molt els nois i noies.
Si necessiteu informació, podeu trucar a la Xarxa de Biblioteques de l’Hospitalet (telèfon 93 403 68 61) o mitjançant el correu electrònic: biblioteques@l-h.cat
Podeu descarregar el dossier informatiu de les lectures clicant AQUÍ

I unes propostes de treball sobre els llibres que han preparat des del CRP de l’Hospitalet clicant aquí

by

Premis White Ravens 2017

Cada any, per aquestes dates, llegim a les revistes especialitzades i a les notes de diferents editorials les felicitacions pels llibres guardonats amb els Premis White Ravens. Són uns premis que elabora la Internationale Jugendbibliothek (International Youth Library) i recullen els 200 llibres (enguany procedents de 56 països i escrits en 38 llengües diferents) guanyadors.
Són llibres publicats l’any anterior (a la llista actual els del 2016) i recomanats per la seva qualitat.
Però hi ha una mica de trampa, només una mica. I és que la selecció la fan entre els llibres que reben a la seva Biblioteca. Això vol dir que si una editorial petita de les que fa bona feina, de les que publiquen poc però ben triat, les que coneixem com “de garatge” no envia els seus originals a Alemanya, llavors no entra en la selecció. Les vint persones especialistes que fan la tria només consideren els llibres que els arriben de donació o promocions de les editorials.
Aquest any hi ha tres en llengua catalana:
Diumenge al matí, al peu del salze de Dolors Garcia i Cornellà. Editat per Barcanova.

Hachiko. El gos que esperava de Lluís Prats. Editat per La Galera

La vaca Victòria. (Variacions sobre un breu conte popular) de Nono Granero. Editat per Milrazones

Si voleu conèixer tots els premiats entreu a:
http://whiteravens.ijb.de/list

imatges de la biblioteca

by

L’Atrapallibres i el Protagonista Jove 2017-18

13è Premi de Literatura Infantil «Atrapallibres» i 22è Premi de Literatura «Protagonista Jove»

El Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT) convoca el 13è Premi de Literatura Infantil «Atrapallibres», amb el propòsit d’estimular en els infants la lectura d’imaginació. I el 22è Premi de Literatura «Protagonista Jove» amb el mateix propòsit adreçat als nois i noies.
A tal efecte, dues comissions d’experts en literatura per a infants i joves ha seleccionat els llibres en català que es presenten en les diverses categories, i adreçats a tots els centres de primària i biblioteques de Balears, Catalunya i País Valencià.
L’objectiu dels Premis és aconseguir que el major nombre possible d’infants i joves llegeixin els llibres seleccionats; es constitueixin com a Jurat dins de cada centre o biblioteca; els presentin i defensin davant dels seus companys i, entre tots, anomenin el que consideren millor. Es pretén que la veu dels infants i joves es faci sentir, donant-los l’oportunitat de funcionar com a Jurat amb repercussió més enllà del centre escolar i de la biblioteca.
Tota la informació dels Premi la trobareu al web del Consell català del Llibre Infantil i Juvenil:

http://www.clijcat.cat/Atrapallibres-Inscripcio-i-Bases

http://www.clijcat.cat/Protagonista-Jove-Inscripcio-i-Bases

Tal com podem llegir al mateix web, els llibres triats enguany per a cada categoria són:

Categoria 9 anys
CANOSA, Oriol. L’illa de Paidonèsia.
Il·lustr. Gabriel Salvadó. La Galera
En Nicolau, el protagonista, de nou anys, abandona el creuer que comparteix amb els pares, cansat d’aguantar les seves discussions, i s’instal·la en una illa deserta del Carib. Des d’allà, fa crides als infants del món per tal que el segueixin en la creació d’un país on només els nens hi tindran cabuda. De mica en mica, l’illa s’omplirà d’infants i fundaran Paidonèsia, un estat que construiran amb peticions ben poca-soltes, i que serà reconegut fins i tot per les Nacions Unides.

DAYLON, Patrick: MAROIS, André. El lladre d’entrepans.
Trad. Coral Romà. Cruïlla
En Martí està fart que li desaparegui l’entrepà de la seva carmanyola. D’un temps cap aquí, cada dia algú li pispa. El lladre no és pas ximple, els entrepans del Martí són boníssims! Aconseguirà enxampar-lo?
Novel·la gràfica d’humor, escrita d’una manera molt planera i directa, amb il·lustracions molt suggeridores que capten els elements essencials de la trama.

KUHLMANN, Torben. Amstrong, L’agosarat viatge d’un ratolí a la Lluna.
Trad. Susana Tornero. Editorial Joventut
Un petit ratolí persegueix el gran somni d’arribar a la lluna i tornar-ne. Com a bon científic que és, l’observa cada nit i ho vol compartir amb la resta de ratolins de la ciutat. Tanmateix, els col·legues no en voldran saber res de tot allò i, malgrat aquest primer fracàs, decidirà no perdre el coratge i acceptar una misteriosa invitació.
Tenaç i valent, el rosegador aventurer viatjarà, estudiarà i indagarà com fer realitat el seu desig: ser el primer ésser viu en trepitjar el nostre misteriós satèl·lit. Ho aconseguirà?
Un àlbum detallista i magníficament il·lustrat sobre el veritable «cas Armstrong».

Categoria 10 anys
HAIG, Matt. Un noi anomenat Nadal.
Il·lustr. Chris Mould. Trad. Anna Llisterri. Estrella Polar
En Nikolas té onze anys i viu amb el seu pare en una caseta de fusta envoltats de neu. Un dia, el pare ha de marxar a l’altra punta del país i el jove Nikolas s’ha de quedar amb la seva horrible i espantosa tieta. Amargat com està decideix anar a la seva recerca a la regió on viuen els elfs. Un llarg viatge ple d’aventures i la coneixença d’aquests petits éssers fan que la vida se’n Nikolas canviï per complert i acabi convertint-se en un personatge imprescindible del Nadal en molts països.

SAMSON Gideon. Els meus trucs per sobreviure a la classe de natació.
Il·lustr. Anke Kuhl. Trad. Carloline de Jong i Gustau Raluy. Takatuka
En Gied té una obsessió, un suplici que el turmenta: la classe de natació a la qual ha d’acudir cada dijous. 
Hi ha, però, una cosa que l’ajuda a abordar-ho i és veure, des de la finestra de l’autobús que el porta a la piscina, un home que dóna menjar als coloms en una plaça.
Això l’allunya subtilment de l’obsessió i el porta cap a altres viaranys sorprenents que treuen importància al tema i oxigenen la seva dèria.
Un desenllaç original us deixarà bon regust de boca, després d’estar cargolats en el remolí d’un veritable suplici.

WHITE, E. B.. La trompeta del cigne.
Trad. Marc Donat. Viena
En Sam és un amant dels animals, els estudia amb passió i un dia descobreix una parella de cignes covant uns ous…
Què pot passar si descobreixes un niu de cignes trompeta i pots veure el naixement dels pollets?
-Pot passar que aquest fet creï un lligam amb els cignes trompeta que et duri tota la vida.
Què pot passar si un cigne trompeta té problemes per cantar i aparellar-se?
-Pot passar que les persones l’ajudem a desenvolupar-se o que li posem encara més problemes. De quins vols ser tu?

Categoria 11-12 anys
CARRANZA, Maite. La pel·lícula de la vida.
Il·lustr. Iratxe López de Munáin. Cruïlla
L’Olívia, és filla d’una família de classe mitjana, viu amb el seu germà i la mare que és actriu i veu com, dia a dia, els deutes els consumeixen i la situació decau fins al desnonament.
La seva veu ens ve a dir que això ens pot passar a tots i en aquesta situació dramàtica viscuda des de l’astorament, però també des de la lluita i la denuncia, la nena és qui se sobreposa davant l’esfondrament de la mare i la debilitat del fill petit, amb valentia, acceptació i enginy…

RUIZ GARZÓN, Ricard. La immortal.
Il·lustr. Maite Gurrutxaga. Trad. Maria Llopis Freixas. Edebé
La Judit té el cor dividit entre el dibuix i els escacs. Aquesta segona afició la portarà a enfrontar-se al senyor Aliyat, un estrany mestre d’escacs iraquià refugiat a Suïssa. Tot s’embolica quan el senyor Aliyat, que sempre juga al parc dels Bastions de Ginebra, guanya una partida a qui potser no ho paeix gaire bé. És aleshores quan la Judit comença la seva pròpia partida d’escacs per sortir de l’atzucac en què el senyor Aliyat i tots els seus amics es veuen submergits.

SALES, Dora. L’Agni i la pluja.
Il·lustr. Enrique Flores. Trad. Pau Joan Hernàndez. Kalandraka
L’Agni viu a Bombai i des dels sis anys que treballa en un safareig rentant roba. Ara ja en té deu i mentre frega somnia que algun dia canviarà la seva sort i, sobretot, espera que la seva germana petita no hagi de començar, també, a rentar roba. La pobresa de la seva família l’obliga a treballar, no coneix l’escola, però malgrat tot, és un nen alegre, solidari i amb un concepte de l’amistat molt profund.
L’autora ens mostra de manera poètica una història lluminosa i esperançadora alhora que retrata el dia a dia de molts nens que viuen una vida molt diferent a la nostra.

Categoria 13-14 anys
COSTAS, Ledicia. Jules Verne i la vida secreta de les dones planta.
Trad. Eva Lozano. Barcanova
El 21 de maig de 1884, el Saint Michel III atraca a Vigo per una avaria a la caldera. Aquest iot pertany a Jules Verne i l’avaria la provoca, seguint les seves indicacions, en Pierre, el grumet del vaixell. Però per què tant de secretisme?
L’escriptor francès desitja visitar una petita farmàcia de Vigo i conèixer al seu amo, en Philipot, ja que està segur que té relació amb les dones planta. Verne, malgrat les negatives i reticències de l’apotecari, aviat descobreix que Violeta i Melisa, la néta i la dona de Philipot, pertanyen a aquesta antiga i estranya estirp de dones planta.

MONTAÑÁ, Rubèn. El bolígraf de Higgs.
Animallibres
L’Èric Bosó obté, de resultes d’una bona acció, un bolígraf que permet convertir en real tot allò que s’hi pugui plasmar damunt d’un paper, per més absurd i descabellat que sigui. Com és ben sabut per les sagues de superherois, un gran poder implica una gran responsabilitat. Però qui vol ser responsable amb quinze anys? L’Èric fa i desfà a la seva voluntat, sense cap més límit que la seva imaginació. El perill arriba quan el bolígraf cau en mans inadequades.

REINHARDT, Dirk. Train Kids.
Trad. Montserrat Franquesa. Pagès
Train Kids ens mostra la duresa que han de suportar els emigrant adolescents sud-americans per arribar a la Terra Promesa, en aquest cas els Estats Units. Durant un trajecte de milers de quilòmetres i de diversos mesos, els joves que s’atreveix a deixar casa seva i a emprendre aquest camí poden ser robat, violata, atonyinats, segrestats i, fins i tot, assassinats. Durant mesos de patiment, de por i de desconfiança travessaran rius i ciutats, s’enfilaran a trens i hauran de deixar la seva vida en mans d’altres a fi d’aconseguir arribar a una terra on, tot i això, continuaran vivint en el màxim anonimat a fi que no els deportin.

SOLAR, María. L’expedició del doctor Balmis.
Trad. Josep Franco. Bromera
A l’hospici de la ciutat de La Corunya, el 1803, la vida dels nens transcorria entre penúries i fam. Cap d’ells es podia imaginar com canviaria les seves vides l’arribada de l’expedició del rei Carles IV, encapçalada pel doctor Balmis, un metge alacantí pioner en les tècniques de vacunació, que amb el suport del cirurgià català Josep Salvany, pretenien portar la vacuna de la verola a Amèrica. Vint-i-dos nens serien els encarregats de transportar-la en el seu propi cos. El temps ha sepultat la història d’aquests nens i d’una de les més grans gestes de la medicina. Recuperar aquesta memòria és el millor agraïment.

Categoria 15-16 anys
GOING, K. L. Xaval gras es menja el món.
Trad. Albert Torrescasana. Edicions de 1984
En Troy Billings té 17 anys i pesa 134 quilos. Un diumenge, fart de ser la riota de tothom, decideix tirar-se a la via del metro. Però entra en escena Curt MacCrae, una llegenda de l’institut, un jove sense sostre, un geni de la guitarra i del punk rock, brut i llardós, que no només el salva, sinó que li proposa de ser el bateria del seu grup.
Comença així una estranya relació d’amistat. En Troy, tot i ser conscient del poder manipulador del seu nou amic, es deixa portar, conscient de com en Curt l’ajudarà a trobar l’autoconfiança i acceptació que necessita, tant a l’institut com a casa.

NIVEN, Jennifer. Aquí és on tot comença.
Grup editorial 62 (Fanbooks)
Ella, la Libby, pesa gairebé 100 kilos;
tot i que ja n’ha perdut més de 90, és encara una noia molt grassa. De fet, a culpa del seu pes va quedar immobilitzada a casa, i la van haver de treure amb una grua per poder-la portar a l’hospital, cosa que la va fer molt popular a la seva població.
Ell, en Jack, pateix en secret una malaltia no gaire coneguda anomenada prosopagnòsia, que l’impedeix reconèixer o distingir les cares de totes les persones, incloent familiars i amics.
Les diferències són sempre difícils, i en l’adolescència encara mes però ells dos, junts, són prou forts com per superar-les.

PORTELL, Raimon. Camins de nit.
Barcanova
Camins de nit és una novel·la d’aventures construïda a partir d’interrogants, que comença quan la jove Rut Anglada ha de fugir de la seva ciutat, amb moltes similituds amb Barcelona, per salvar la pell.
Amb més dubtes que certeses, la Rut es deixa portar per tot un seguit de personatges que semblen conèixer la seva història molt millor que no pas ella. Quin secret amaga el professor Argimon de la Biblioteca Artús? Per què la persegueix la Guàrdia de Reserva? Qui és en Marc l’Anxova? L’ajudarà el Vell de l’Obac a fugir serra enllà? Aconseguirà creuar la frontera fins a La Marca?
Darrera la fugida de la Rut s’endevina una trama fosca, perversa, d’interessos polítics de gran abast, amb moltes similituds amb episodis terribles de la història.

VILAPLANA, Silvestre. La mèdium.
Bromera
La petita Leiza té el poder extraordinari de predir el futur. Lluny de semblar-li un poder anormal, ho descobreix sense fer-ne escarafalls. Per descomptat, per als adults que hi ha al seu entorn aquesta capacitat és una arma d’extraordinari poder, ja que qui sigui capaç de posseir la petita Leiza en pot treure un rèdit fabulós. I aquí comença una fugida desesperada dels qui volen preservar la infantesa i la innocència de la Leiza allunyada dels poderosos que se la volen fer seva.

 

by

Dia de la Biblioteca (24 d’octubre)

Des de 1997, cada 24 d’octubre es commemora el Dia de la Biblioteca, una iniciativa de l’Asociación Española de Amigos del Libro Infantil y Juvenil, en record de la destrucció de la Biblioteca de Sarajevo incendiada el 1992 durant la Guerra dels Balcans.
El pregó d’enguany és de l’Alejandro Palomas,  Premi Nacional de Literatura Infantil 2016. L’il·lustrador és en Manuel Marsol, últim guanyador del Premi Internacional d’Il·lustració Fira de Bolonya-Fundació SM.
L’escrit de l’Alejandor Palomas es diu «Como Mary Poppins, pero sin volar» i és el següent:

Soy sobrino de bibliotecaria. Desde que tengo memoria, mi tía, que acaba de cumplir ochenta años, me ha regalado un libro el día de mi cumpleaños. Primero fue la serie de Osear, con su Kina y su láser, de la gran Carmen Kurtz; llegaron después las aventuras de Los Cinco, algunos clásicos ilustrados, la gran Nada de Carmen Laforet… La lista es larga y el disfrute ha sido mágico, porque mi tía entiende la lectura como algo que cura, que aleja al inocente de lo que agrede, y yo -y ella lo sabe- siempre he sido demasiado vulnerable a lo que daña, sea o no imaginado, sea o no real.
Mi tía se llama Nuria y desde niña sufre mucho de la vista. Aun así, trabajó durante décadas fomentando el amor por la lectura en hombres y mujeres, chicos y chicas a los que no conocía, pero cuya mirada no tardó en aprender a leer, a identificar y a descifrar. Ella decía -y a veces dice todavía- que “repartía refugio”, y se emociona al recordarlo. La he oído también confesar en algunos momentos de nuestra historia común, que no fueron fáciles y que vivimos juntos: “Decidí ser bibliotecaria porque así me aseguraba de que, por muy mal que nos fueran las cosas, aunque faltara el agua caliente o la calefacción, siempre tendríamos un libro en casa”. Ahora, quince años después de su jubilación, soy yo quien le recomienda lecturas. Leemos un libro a la vez y nos juntamos cada quince días a coomer y a comentar lo leído, en lo que hemos bautizado como “El club de las 2”, porque intentamos en lo posible que coincida con el día 2 de cada mes, a las 2, y porque somos dos almas lectoras que no tienen freno. Durante estos años de club, ella me ha contado cosas, muchas cosas de su vida en la biblioteca, y desde que la oigo hablar como lo hace sobre su amor por esa vocación, que no decrece a pesar del tiempo, no puedo dejar de maravillarme y de preguntarme cómo definiría yo a una bibliotecaria -o a un bibliotecario- llegado el caso.
Hasta hace unos meses no di con la respuesta.
Fue a raíz de la publicación de Un hijo, durante una charla en un centro de enseñanza de una capital andaluza. Y fue precisamente gracias a un niño de diez años que, junto con otros 1OO, había leído la novela y quería conocer a su autor. Por motivos de espacio, el acto tuvo lugar en la biblioteca del centro, con un par de profesoras y la encargada de la biblioteca. La charla fue muy intensa, mucho más de lo que yo esperaba, y se alargó. Cuando por fin llegamos al final del turno de preguntas, un niño que estaba sentado en la primera fila levantó la mano.
─A mí lo que más me ha gustado del libro es María ─dijo refiriéndose a la orientadora del centro, que es, junto con el pequeño Guille, la protagonista del libro.
Quise saber por qué. El niño, llamado Ismael, se rio un poco y luego, mirando a una de las tres mujeres que estaban junto a la puerta, dijo:
─Porque es igual que la seño Lourdes. ─Una de las tres mujeres que estaban junto a la puerta se encogió un poco y negó con la cabeza, incapaz de reprimir una sonrisa. Ismael no había terminado-. Vive en la biblioteca porque si no los libros a lo mejor se van. O se mueren.
Se hizo el silencio en la biblioteca. Nadie se rio. Nadie dijo nada. Fueron segundos llenos de respiraciones contenidas, de tensión y de infancia.
─Es que es bibliotecaria ─volvió a hablar Ismael. Y al ver que yo lo miraba sin saber qué decir, debió de entender que necesitaba explicarse mejor, y añadió-: O sea, como Mary Poppins, pero sin alas.
Hoy es un día especial. Celebramos el Día de las Bibliotecas y celebramos también que cientos, miles de Mary Poppins sin alas velan por los libros que las habitan para que no se mueran ni se vayan, e Ismael siga creyendo que la vida está en los libros y su reflejo fuera. Hoy es el día en que, un año más, la magia se renueva y todas las bibliotecarias y bibliotecarios del mundo se saludan con una mirada cómplice y un largo, hermoso y tierno: “Supercalifragilísticoespialidoso”.