Com potenciar la lectura en un entorn digitalitzat. Jornada a València

El proper dissabte 11 de maig, a València, la Fundació Bromera organitza una trobada de mestres per compartir punts de vista, impressions, experiències i coneixements al voltant de l’educació, les xarxes socials i el foment de la lectura.
Estic content perquè m’han convidat a participar amb la ponència “Dels jeroglífics als emojis” i també tindré l’oportunitat d’aprendre dels altres ponents, un equip multidisciplinari format per professionals del periodisme, la literatura, la docència i la investigació.
Durant la jornada, aprendrem a aplicar el treball cooperatiu a la lectura comprensiva, descobrirem noves formes de treballar els llibres a l’aula amb ajuda de les TIC i analitzarem les possibilitats educatives dels dispositius digitals, els webs i les aplicacions mòbils.
Podeu veure tota la informació al web de la Fundació Bromera: http://www.trobadaprofessorat.org/
El programa el podeu descarregar AQUÍ
M’acompanyarà el gran Emmett Brown, si arriba a temps… perquè està viatjant pel passat, concretament pels voltants de l’any 1750…

Pluja de recomanacions de joves i criatures per Sant Jordi

“Feliç dia a totes les princeses que volen muntar a cavall, que no esperen avorridament a ser salvades i que es mengen a queixalades la rosa de massapà! Feliç dia a tots els cavallers que saben més i volen més que tacar-se de sang, que són creatius i nobles amb sí mateixos i que es deixen salvar quan els fa falta!
Feliç dia a tots els dracs que lluiten per trobar el seu lloc al món, que repten els prejudicis del seu entorn per a redescobrir-se i oferir tot el que duen dins! Feliç dia a totes les persones que gaudint de qui són i d’on venen segueixen obertes a pensar –en gran i en veu alta- el lloc cap a on volen anar!”

JOANA RASPALL

Ahir vam fer un programa especial a “L’ofici d’educar” (Catalunya radio) amb les recomanacions literàries d’un grapat d’infants i joves que van explicar quins són els seus gustos. Va ser molt pedagògic i és d’agrair que la radio pública hi dediqui espais a la literatura infantil i doni veu als veritables protagonistes.
Vam poder escoltar als nens i nenes de l’escola La Maquinista de Barcelona; i vam parlar amb quatre alumnes del Col·legi Sant Andreu de Badalona (la Noa Nabonne, en Pau Cerrada, la Marta Vicente i la Carla Navarro) ben acompanyats per l’Albert Correa, el seu mestre.
També hi eren l’Oblit, llibretera de Casa Anita i la Mar, editora de Babulinka Books.
“L’ofici d’educar” és un programa necessari i diferent perquè es nodreix dels suggeriments de molta gent (pares i mares, mestres, psicòlegs, etc.) interessats en la criança dels infants. En aquest sentit, el seu canal Telegram és bàsic per copsar què ens preocupa i que ens motiva.
Tant de bo tingués més ressò i un horari millor, com disposen, per exemple, (ai!) els esports. Seríem un país més culte i millor, segur!

Podeu escoltar la gravació entrant al web de l’ofici d’educar. També el podeu sentir clicant a
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/pluja-de-recomanacions-de-joves-i-criatures-per-sant-jordi/audio/1036983/

Feliç Sant Jordi, amics i amigues!

Per Sant Jordi, cap nen hospitalitzat sense conte

S’acaba de publicar el cinquè conte del projecte literari «CAP NEN/A SENSE CONTE». Es titula «El tresor del pirata Ferric» i segueix l’estil dels quatre anteriors: Unes il·lustracions en blanc i negre perquè els infants les puguin acolorir i un text en català i en anglès.
El cost d’impressió s’ha finançat gràcies a la col·laboració de nombres empreses del Vallès i altres poblacions de Catalunya.

La iniciativa és obra de dos professors, l’Antoni Argent i la Núria Ramon, que hi dediquen moltes hores a portar la lectura de forma gratuïta a tothom que ho demani. També s’encarreguen d’un altre projecte similar, “PER SANT JORDI, CAP NEN/A HOSPITALITZAT SENSE CONTE”, que consisteix a portar exemplars a més de 30 hospitals de Catalunya que disposen de servei de pediatria.
Els cinc contes es poden sol·licitar a l’adreça electrònica: antoniargent@gmail.com.
I si voleu descarregar el cinquè, cliqueu AQUÍ
Aquesta acció generosa col·labora amb altres entitats i oenagés com ALEGRIA SIN FRONTERAS, que desenvolupa activitats en els països més desafavorits, prioritzant les intervencions en l’àmbit de la salut, educació i igualtat de gènere. Col·laboren a Gambo, al sud d’Etiòpia, i al Senegal, amb protecció de la infància en risc centrat en escolarització, atenció mèdica, suport nutricional i acompanyament personal i organitzant colònies d’estiu gratuïtes per a nens, nenes i joves en situació de vulnerabilitat. Han posat en marxa una granja de pollastres per tal d’augmentar l’aportació proteica de l’alimentació de les famílies.

35è Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya

El Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya d’enguany tindrà lloc a Mollerussa de l’1 al 14 d’abril. És una de les grans festes de la literatura infantil i juvenil a casa nostra i val la pena deixar-se caure alguns dies pel Teatre de l’Amistat per gaudir de les nombroses activitats que es celebraran.
En aquesta edició del 2019 es planteja que sigui l’aigua l’eix central de les activitats. L’aigua entesa des de diferents vessants, com a bé escàs, però també com a font de vida i diversió.
Durant els 14 dies que durarà el Saló hi haurà una trentena d’activitats complementàries, també familiars, entre presentacions de llibres, sessions de contacontes i espectacles, així com, dues trobades professionals del sector de l’educació i de l’àmbit bibliotecari.

Exposició monogràfica «L’aigua»
El tema es tracta des dels molts punts de vista: aigua per beure, nedar, jugar, pintar, regar, cuinar, relaxar-se, admirar, viatjar… L’aigua com a font de vida, però també, de mort, fent referència al drama dels refugiats al Mediterrani. L’exposició contempla 9 plafons amb 300 títols de tota mena que parlen sobre l’aigua, des de la poesia a la narrativa, passant pels àlbums il·lustrats per als més petits i els més grans.

Visites escolars
Cada dia, hi ha programades visites escolars amb cita prèvia, els infants i joves podran conèixer un escriptor o il·lustrador, gentilesa de la Institució de les Lletres catalanes. Es faran tres sessions diàries: a les 9.30, a les 11 i a les 15.30 hores.


Trobades professionals
El dissabte 6 d’abril tindrà lloc la 6a trobada pedagògica a càrrec del Departament d’Educació. Aquesta trobada està especialment pensada per docents d’educació infantil, primària i secundària, responsables de biblioteca escolar i altres. El Departament d’Ensenyament certificarà 5 hores de formació. El període d’inscripció finalitza el dijous, 4 d’abril.

LES DADES
Lloc: Teatre de l’Amistat de Mollerussa.
Horari: De dilluns a divendres: de 9 a 13 i de 15 a 20 h.
Dissabtes i diumenges: d’11 a 14 i de 16 a 20 h.
Organitzen: ClijCAT i Ajuntament de Mollerussa.
Col·laboren: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, OEPLI i Diputació de Lleida
Altres col·laboradors: Centre de Recursos Pedagògics del Pla d’Urgell.

El cartell ha estat il·lustrat per Cristina Losantos.

Podeu consultar el programa d’activitats complet en aquest enllaç: https://www.clijcat.cat/Programa-Salo-del-Lij

«El cotxe mai substituirà al cavall» i altres exemples d’inferències

Els mestres tenim referents pedagògics, cadascú els nostres. Alguns ens sentim identificats amb la gramàtica generativa de Chomsky, d’altres són fidels a les pràctiques del text lliure freinetià, al material manipulatiu de Maria Montessori, etc. Seguim les conferències de mestres com en Ken Robinson, David Bueno o César Bona perquè necessitem referents que hagin reflexionat una mica més que nosaltres.

Un dels personatges que més admiro és en Juan Cruz Ripoll i el seu web «comprensión lectora basada en evidencias» m’ha ajudat moltíssim per entendre com funciona la lectura. Ara, he llegit el seu darrer treball «Profe, eso no lo pone», on segueix explicant la importància de comprendre com funcionen les inferències en els textos escrits i ho fa d’una manera molt didàctica.

A la contraportada del llibre podem llegir:
Sabemos que la lectura es un proceso interactivo en el que el lector recibe información del texto mientras que él aporta sus conocimientos. Estos conocimientos sobre el lenguaje, sobre las cosas, las personas y sobre los propios textos ayudan a saber de qué o de quién se habla en cada momento, a relacionar ideas aparentemente inconexas, a anticipar información, a dar un sentido global a la lectura y a enriquecerla con detalles. Llamamos inferencias a toda esa información que no aparece de forma explícita en el texto y que aportan los lectores. Los modelos de comprensión lectora y la investigación psicolingüística ya han puesto de manifiesto que estas inferencias son una clave de la comprensión lectora. Sin embargo, la enseñanza de la comprensión inferencial aún está poco desarrollada.
Para ayudar a solucionar esa carencia, este libro ha reunido a Thomas Edison, a Nikola Tesla, a Mark Twain y a otros personajes que convivieron con ellos entre el siglo XIX y el siglo XX. Con su ayuda, el autor nos va a exponer qué son las inferencias, qué tipos de inferencias hay, cómo se desarrolla la habilidad inferencial y, sobre todo, qué estrategias y actividades han mostrado ser útiles para enseñar a construir inferencias. Tras el aire informal y hasta gamberro de este libro se esconde una revisión extensa y fundamentada de la didáctica de la comprensión inferencial.

Al seu web, Juan Cruz Ripoll, explica com va gestar aquesta obra i ens ofereix, amb la generositat que el caracteritza, l’embrió del que va ser després «Profe, eso no lo pone».
El podeu llegir clicant AQUÍ
Recomano que estigueu atents per si mai teniu l’oportunitat d’assistir a una de les seves conferències. No us defraudarà. I també li podreu preguntar qui va dir la frase referida al cotxe i al cavall que encapçala aquesta entrada.

Tota la informació la podeu trobar al seu web: https://clbe.wordpress.com/

S’acaba “viure la lectura”, comença “viure l’escriptura”

El gener de 2010 encetàvem una secció a la revista GUIX (AULA en castellà) que vam anomenar Viure la lectura i aquell primer articlet que duia per nom «Els llibres, tresors a compartir» l’iniciàvem amb la mítica frase d’en Borges «Vaig somiar el paradís com una biblioteca plena de llibres i de silenci»
Han passat nou anys i hem anat publicant els articles de manera regular, nou cada curs. En total, vuitanta-un escrits que, amb més o menys encert, han mostrat maneres diverses de treballar la lectura a l’educació primària. D’alguns articles n’estem molt contents perquè hem rebut imputs i comentaris valuosos de mestres de trinxera, en altres hem inclòs frases que només els qui em coneixen saben què volen dir (per exemple el de la Gacela Thomson de maig de 2011 o el del mirall retrovisor del número 371, homenatges a persones que admiro) i alguns que hem demanat a amics i col·laboradors ens han fet patir perquè han arribat en la dècima de segon anterior a tancar el número, o no han arribat.
Ara publiquem el darrer article de la sèrie i l’hem volgut acabar amb la poesia d’en Pedro Mañas i el seu llibre “Ciudad laberinto”. Expliquem que Tonucci ens recorda que una ciutat sensible a les necessitats de la infància serà millor per a tots i també que a les ciutats i pobles on vivim hi ha zones sorolloses i d’altres més tranquil·les. També tenim carrers amples i bonics o estrets i perillosos. Hi ha barris caòtics, alegres, amb museus, mercats, vies de trens, edificis històrics i gent diversa.

La literatura infantil i juvenil es fa ressò de tot aquest món i hi trobem emmirallada la nostra vida. Són històries que ens ajuden a comprendre la nostra realitat. Hi ha llibres que ens ajuden a conèixer l’arquitectura, la construcció física dels edificis; llibres on podem veure com creixen els gratacels, com són els centres comercials per dins o com canvien els edificis segons l’època o el lloc on se situen. Altres llibres ens parlen dels perills que ens amenacen o pensem que ens poden fer mal com el lleó de correus o la foscor dels carrers a la nit.

Però, sobretot, les ciutats són les persones que les habiten, famílies arrelades de tota la vida convivint amb gent vinguda d’altres llocs i que s’estableix entre nosaltres amb costums, religions i creences diferents i que parlen llengües que ens són desconegudes. Ho veiem en lectures que ens fan reflexionar sobre la condició humana i sobre el nostre comportament envers actituds que, de vegades, ens fan avergonyir de formar part d’una societat excloent.

Els mestres saben que s’estima allò que es coneix i per això a les escoles s’estudia el barri, els carrers dels voltants de l’escola. Bé, l’article complet el podeu llegir a la revista GUIX de desembre de 2018.

A partir del número següent la secció passarà a anomenar-se “Viure l’escriptura” i incidirem en les accions que ajuden a escriure millor i de manera més ordenada i entenedora. Tant de bo puguem aguantar nou anys més, ganes no ens en falten!

Taller de l’arbre de Nadal del senyor Eudald a “La Inexplicable”

Dissabte, 15 de desembre vam fer la tercera sessió de «Kanalla Inexplicable» centrada en les festes que s’acosten. Vam triar el llibre «l’Arbre de Nadal del Senyor Eudald», de Robert Barry, una història escrita l’any 1963 i que ara l’editorial Corimbo ha traduït al català.
Primer vam parlar del Nadal i dels elements que fan d’aquests dies un cicle festiu: La música (les Nadales), els personatges (el tió, el Pare Noel, els Reis de l’Orient, l’Home dels nassos, la Grossa, el caganer, etc.), els àpats, la història del naixement de Jesús, l’arbre de Nadal i de com les boles que ara pengem eren, originàriament, pomes vermelles.
Després hem anat llegint i comentant les imatges aquarel·lades i repassades amb tinta, i hem anat fent hipòtesis a mesura que avançàvem en la narració. Ens ha sobtat que fossin els personatges femenins els qui tallessis l’avet i hem entès que tot es pot aprofitar, perquè per sota del conte plana la idea del reciclatge.

Ens ha agradat molt veure com el conte és circular i acaba allà on comença i com el darrer personatge és l’inevitable ratolí que hi posa una estrella feta de formatge parmesà.
El text és de difícil traducció perquè juga amb els rodolins i alguns estan una mica forçats amb paraules poc usuals (escapçar, ornar, engegar a dida, deixondir, escarràs, etc.)


En acabar la lectura hem fet el nostre propi avet amb pintura sobre llenç.
Han quedat preciosos!

La propera trobada serà el 26 de gener a les 11 del matí i llegirem a Christian Voltz.

Contes de Nadal

El Nadal, dins del nostre calendari i costumari col·lectiu, està format per un seguit d’elements de les diferents cultures que ens han influenciat al llarg de la història. Durant segles s’han barrejat la cultura ancestral dels nostres avantpassats amb els calendaris romà, jueu i cristià, tots ells basats en cultes rituals, bé al Sol, bé a la Lluna.
Nadal, festa tancada, festa culminant del solstici d’hivern, és una festa molt antiga i molt arrelada a Catalunya. Actualment els aspectes de la festa hi són presents d’una forma gairebé indestructible. Nadal gaudeix de tots elements necessaris perquè així sigui. Nadal té elements musicals i cançons, gastronomia, llegendes, personatges, objectes, elements dramàtics, etc. Nadal és un moment màgic per a tothom, sobretot per als infants i per això n’hi ha tants i tants llibres que en parlen.
Dels que s’han publicar en els últims temps en comento cinc que em semblen interessants per entendre una mica més el cicle nadalenc que s’acosta.

Per a cicle infantil i inicial (3 a 7 anys)

L’arbre de Nadal del Sr. Eudald
Robert Barry
Ed. Corimbo

Un àlbum il·lustrat que explica perfectament com pot arribar a ser d’alegre el Nadal. És una bona manera de començar el cicle de festiu, si és que sou dels qui aneu a la fira i compreu un arbre, una tradició cada cop més estesa a casa nostra.

El llibre explica que a casa del senyor Eudald ha arribat l’arbre però hi ha un problema i és que l’arbre és massa alt i no hi cap. La solució que troben és tallar la part de dalt i així tots contents. No imaginen que la part tallada farà feliç a una altra persona que el posarà sobre la taula però vés per on! tampoc li cap i l’ha de tornar a tallar. El conte, com podeu imaginar, va d’això, de com el que es talla de l’arbre va passant per diversos lloc i portant la felicitat a l’alegria a les cases dels óssos, conills, ratolins i molt més!

Nadal a casa de l’Ernest i la Celestina
Gabrielle Vincent
Ed. Kalandraka

–No tenim cèntims… diu l’Ernest però la Celestina, la rateta té molt d’entusiasme i aconsegueix que el seu amic l’acompanyi al bosc a buscar tot el que necessiten per preparar la festa que faran amb els amics.
La clau d’aquesta història entranyable és la col·laboració i l’ajuda mútua: junts van al bosc a buscar tot allò que necessiten per decorar la casa, fan dibuixos, mentre un és a la cuina l’altre embolica els regals que han preparat… finalment l’Ernest, l’ós, que no ho tenia clar esdevindrà en l’ànima d’una festa de Nadal que serà inoblidable.
Nadal a casa de l’Ernest i la Celestina és un llibre amb molts diàlegs i emotiu. Aquest parell simbolitzen l’amistat, la de debò, i busquen i troben la felicitat en les coses més senzilles que aquest també és el missatge que hem de donar als infants per fer front al consumisme.

Els reis d’Orient
Meritxell Martí i Xavier Salomó
Ed. Combel.
Col·lecció Mini—Pop

Un llibre amb escenaris pop-up d’un dels darrers títols de la col·lecció Minipops: la tradició dels Reis d’Orient. Una visió moderna i sintètica dels contes clàssics més populars.

 

A partir de 7 anys

Paraules Nadalenques
Montse Ginesta
Ed. Barcanova
Col·lecció Mots vius

En destaco les precioses il·lustracions de la Marta Montañá, que ha trobat el punt exacte per evocar amb els seus colors potents i brillants tots els moments del cicle festiu, d’una manera divertida amb tots els personatges tradicionals.
En els poemes hi surten el tió, els Reis, les neules, els torrons, la fira de Santa Llúcia, l’arbre, el pessebre, etcètera.
Un llibre que es particularment adequat per tenir-lo a la biblioteca escolar perquè al final hi ha consells per dramatitzar els versos.

A partir de 10 anys

El regalo de los Reyes Magos
O. Henry
Ed Los cuatro azules
A partir de 10 anys

Della i Jim són un matrimoni jove a qui la situació econòmica no els va gaire bé i tot i així no volen deixar passar el Nadal sense fer-se un regal. El llibre se centra en la Della, la dona que decideix vendre el seu cabell per tenir diners i poder comprar-li al seu estimat una cadena per al rellotge. Com que el conte té més de cent anys potser els nois no sabran que abans hi havia uns rellotges que es duien a la butxaca de l’armilla penjats d’una cadena però no importa, es busca informació i segur que ho podran entendre. Un conte que ens parla d’amor, d’estimar i sentir-se estimat. El llibre ve amb les imatges original de la Lisbeth Zwerger i és un bon llibre per regalar i per llegir en veu alta. Amb un final sorprenent…

Bé, aquest són cinc dels que trobareu a les llibreries i biblioteques. Recordeu que incloure un llibre o dos a la carta del Reis és una bona cosa.

Combat literari a Amposta

Amb les bibliotecàries d’Amposta, la regidora de Cultura i la Núria.

Atenció! Ja hi ha data per al segon combat literari entre la Fúria del Vallès i el Tauró de l’Hospitalet “The Shark” (16 de febrer). 
Recordo els grans moments viscuts a Amposta amb la bona gent de l’Institut de la infància i la complicitat de la Núria Villamouiz que va compartir, de bon grat, l’esdeveniment.

Aquell dia, es tractava de mostrar bons libres i com es poden treballar a les aules. Hi havia sis temes i cadascú de nosaltres va presentar les seves millors propostes. Al final, el combat literari va acabar en empat i vam acordar una segona trobada a Sant Cugat el febrer de 2019.

Els libres que vam defensar els podeu veure clicant AQUÍ

Podeu veure unes imatges del combat al vídeo que ha editat l’Institut de la Infància.