Mestres! Aquest recull de petites píndoles amb les reflexions d’en Vicenç Arnaiz, és una bona lectura que cal fer amb el llapis al costat per anar subratllant les frases i els pensaments encertats d’un col·laborador habitual de les revistes que publica Graó.
Arnaiz és membre del Moviment de Renovació Pedagògica de Menorca i ha publicat més de 600 articles en diferents revistes i sobretot un llibre que recomano i que va ser escrit abans de la pandèmia: “Infàncies: educar i educar-se”, on trobem articles seus i de la gran Carmen Díez Navarro, una mestra amb majúscules.
Educar a la intempèrie té un subtítol que ens acota per on poden anar les reflexions: Una brúixola per escoltar, pensar i cuidar els infants petits, encara que en realitat no és només del cicle 0-6 que ens parla, sinó que trobem pensaments i reflexions de situacions que es viuen en família. M’ha agradat molt quan ens ofereix les converses amb infants més grans.
Com que els capítols són breus, en un parell d’estones els tindreu llegits i subratllats. Segur que us carregaran d’energia per al proper curs.
El pròleg de Sílvia Blanch comença així: Aquest llibre és molt més que un recull d’articles: és una guia vital, un acompanyament honest, un cant a la infància i ala responsabilitat adulta. Ens recorda que cada infant és únic, digne i portador de sentit. I que la manera com el mirem, l’acollim i l’acompanyen pot transformar la seva vida… i també la nostra.
I al web de Graó llegim: Aquest llibre és com una abraçada per a qui educa: ens recorda que la veu, amb la seva dolcesa, pot arribar al cor dels infants. A través de reflexions curtes però profundes, ens ajuda a mirar la criança i l’educació amb nous ulls, plens de respecte i amor. Ens inspira a ser més conscients de la nostra manera d’acompanyar-los, i ens dona eines per fer-ho millor. Llegir-lo és sentir-se acompanyat en aquesta gran aventura de fer créixer. Un llibre que transforma la mirada… i el cor.
Una bona lectura per aquest estiu (i per a tot l’any).
Crec que és un bon recurs per començar els claustres de mestres. Es llegeix un capítol i segur que el diàleg posterior serà molt ric i generarà reflexions sobre el nostre dia a dia i les coses que ens passen al centre.
LES DADES:
Títol: Educar a la intempèrie Autor: Vicenç Arnaiz Editorial: Graó Col·lecció: Micro-macro referències, 24 Pàgines: 182 Barcelona, 2025
Amb la presència silenciosa del cartell de la pel·lícula “Dies de ràdio” de Woody Allen, el passat dijous 13 de març vam celebrar la tertúlia clandestina dedicada a la relació entre els mitjans de comunicació i la literatura i l’educació. Volíem sobretot recordar als bons professionals que, com l’Elisabet Pedrosa, hi dediquen bona part de la seva vida a establir aliances, lligams i connexions entre les persones que conformem la mateixa constel·lació dels ideals d’un país que aposta per la criança. Sabem que no estem en el millor moment social, ho veiem constantment a les notícies que ens arriben d’arreu del món i ens parlen de guerres, dictadures i personatges que només pensen en el capital i el lucre personal. De mica en mica, ens anem acostumant i això no és bo. Sortosament, hi ha persones que s’entesten a intentar que els valors de l’humanisme no s’oblidin i per això la tertúlia tenia molt de sentit.
Primer vam fer una mica d’història i vam recordar alguns dels periodistes que han apostat per donar veu i opinió a aquest món meravellós de l’educació i la literatura. Vam parlar d’en Joan Barril, d’en Carles Capdevila, d’en David Guzmán, de la Núria Toril i de l’Elisabet Pedrosa que en el seu darrer llibre escriu com, amb el suport de les més de nou-centes persones que segueixen el canal de Telegram, parlem de criança, de família, d’escola, de joc, de sexualitat i educació, de lectura i de lleure, d’art i tecnologies, de relacions de parella, de reproducció assistida, d’adopcions i acollida, i de molts altres temes relacionats amb l’educació amb el més ampli sentit. I tot això, amb una hora de programa setmanal. Una hora a la setmana, com el programa AULA LH de la tele de l’Hospitalet. Comparat amb les hores que es dediquen a l’espectacle, al futbol, a la música, a la política i altres divertiments no és gran cosa, ja ho sabem.
A la tertúlia vam presentar el llibre “L’ofici d’educar” on es resumeixen les entrevistes a dotze de les persones que han passat pel programa i que apareixen a la portada. Ens hagués agradat que l’Elisabet ens parlés de com són aquestes persones sàvies, cadascuna en el seu camp, però el temps no donava per molt. Així que ens vam centrar en una mena de “disc sol·licitat” i vam arribar on vam poder.
Primer, la figura d’en Xavier Melgarejo va centrar el nostre interès perquè aquest mestre va viure i treballar a Finlàndia durant alguns anys i entenia perfectament què ens diferencia com a societat. En Melgarejo, al programa, recordava com el luteranisme va tenir una gran influència en impulsar l’aprenentatge de la lectura fa cinc cents anys o més, perquè saber llegir la Bíblia era el camí de la salvació i per això es va reduir dràsticament l’analfabetisme. També ens va explicar que els nens comencen a anar a escola als set anys i porten penjada al coll la clau de casa, de manera que així comença el seu procés d’emancipació.
A Finlàndia, ho sabem, els millors mestres es dediquen a cuidar els infants dels primer anys de vida perquè han entès que es quan adquireixen els fonaments de tots els aprenentatges posteriors.
El capítol dedicat a en Melgarejo el recomanem especialment als mestres i estaria molt bé que els poguessin llegir els qui volten per la Via Augusta.
Després, li van demanar a l’Elisabet que ens recordés com va anar la entrevista (o les entrevistes) amb la Marina Garcés, persona admiradíssima a l’Hospitalet i que ens encantaria que trobés un forat a la seva agenda i ens fes una visita. Del que es va comentar destaco aquesta frase del llibre:
L’escola no fa màgia: ni genera igualtat automàticament ni fa millor la democràcia perquè sí. Ni fa feliços als nens i als joves necessàriament. Més aviat fa el contrari: segrega, classifica, jerarquitza i conté la violència que la mateixa societat infiltra quotidianament en els cossos i les ments de joves i infants. I demanava que la societat no delegui tota l’educació en l’escola.
També es va parlar de les entrevistes amb en Pep Guardiola i amb la Maria Nicolau, persones conegudes, mediàtiques, i que tenen aportacions que convé seguir.
No vam tenir més temps però us convidem a buscar el llibre i anar-lo assaborint capítol a capítol. Val molt la pena. També podeu buscar les entrevistes que estan guardades al web: https://www.3cat.cat/3cat/lofici-deducar/
Una bona part de la trobada la vam dedicar a que l’Elisabet ens expliqués la seva trajectòria professional. Va ser molt interessant i també va tenir moments molt emotius quan va parlar de la seva família. Aquest capítol queda en el records dels assistents a la Clandestina. Són moments que s’han de viure i no es poden explicar.
Va ser una de les millors tertúlies que hem tingut i tot gràcies a una dona que, de petita, tenia tanta vergonya que no s’atrevia a parlar perquè li saltava el cor per la boca… i mira on ha arribat. Gràcies Elisabet!
«L’ofici d’explicar les coses» és el títol de la propera tertúlia clandestina. La frase l’emprava un periodista, en Joan Barril, que també era pare de cinc fills. Segurament el recordareu pel programa “El cafè de la República” que s’emetia cada dia de 9 a 10 del vespre, a Catalunya Ràdio. Hi havia un espai dins del programa anomenat La Pissarra, on mestres de moltes escoles explicaven les seves reflexions i experiències al voltant de la seva feina.
En Barril, també va fer alguns llibres. Un, “Condició de pare”, el va presentar el juny de 1987 a l’Auditori Barradas, a la rambla Just Oliveres. Va parlar de criança, d’educació i de lectures. Una de les seves idees tenia a veure amb la bicicleta. Deia:
“Ens agradaria tenir els fills sempre a prop en constant equilibri, però al mateix temps els empenyem perquè vagin més lluny amb l’esforç de la seva pròpia velocitat, que ja mai més no serà la nostra. Fins ara anàvem al seu costat. Sabíem que una gambada adulta podia arribar més lluny que les seves petites passes. Però la bicicleta són les ales dels nens, és el giny de conquesta de camins desconeguts i de soledat en moviment. Ensenyar a anar amb bicicleta és ofici de pares. Els donem un món perquè l’explorin a condició que mai no s’aturin perquè puguin tornar i explicar-nos totes les meravelles que han descobert…”
En aquesta clandestina parlarem d’educació, de joves, de lectures, de pares, mares, mestres i de com està la situació dels centres educatius actualment. Ho farem de la mà d’una persona sàvia que ha llegit gairebé tots els llibres que puguem imaginar sobre el tema i que coneix a persones com Francesco Tonucci, David Bueno, Marina Garcés o Pep Guardiola, per citar-ne alguns.
També aprofitarem per fer una celebració, que sempre ve de gust i ajuda a teixir aliances entre nosaltres. Estarem encantats de compartir amb vosaltres la tertúlia clandestina número 17.
Recordeu les dades: Dia: Dijous 13 de març de 2025 Hora d’inici: 18:00 h. Hora d’acabament: 19:30 h. Lloc: Espai Llamps i Centelles Carrer Rosalía de Castro, 80 08901 L’Hospitalet Parada de metro més propera: Torrassa (línia 1, la vermella) Contrasenya per accedir-hi: Carxofa
Ahir vam presentar “Vint vegades” de Salvador Comelles, un llibre publicat per Birabiro que recomanem per a infants a partir de nou anys.
Són uns relats breus (dues o tres pàgines) que només tenen en comú la primera frase “hi havia una vegada…” .
Per exemple: Hi havia una vegada un avió que va tenir una avaria mentre volava i va haver de buscar on podia aterrar per poder-ho resoldre i no córrer cap risc. I com que no trobava cap lloc segur per poder-ho fer, va aterrar en un núvol…
Vam comentar, perquè estem en temps de Nadal “hi havia un arbre…” que ens parla d’un poble que planten un arbre de Nadal a la plaça i se n’obliden de posar l’estrella al capdamunt. Com que no tenen cap grua a l’abast i els bombers estan molt ocupats troben la solució en la colla de castellers. Així enxaneta pot col·locar l’estrella i l’alcalde veient que poden fer altres serveis com canviar les bombetes foses, esporgar els arbres, netejar els vidres de l’ajuntament,etc. els ho demana, però potser és massa demanar.
Les il·lustracions són un bon complement a aquest llibre ben editat. M’ha agradat com en Daniel Piqueras combina els espais en blanc i negre amb els colors que remarquen i reforcen allò que l’autor vol explicar.
Com a cada programa, fem una pregunta relaciona amb el llibre i, si heu atents a la conversa, segur que ho encertareu. Si envieu la resposta, participareu del sorteig del llibre que comentem, gentilesa de l’editorial BiraBiro, que aviat celebraran els deu anys. La pregunta és aquesta:
Qui va posar l’estrella al capdamunt de l’arbre de Nadal?
Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 8 de desembre.
Els guanyadors de l’anterior llibre, «El bosc els germans», són en Marc, en Lluc i en Robin. L’enhorabona!
Podeu sentir la secció “Llibres per somiar” clicant a:
Un agraïment a tota la gent que ens escolta i participa del concurs perquè ens ajuda a continuar apostant pel programa i ens dona arguments per defensar-lo.
Aprofito per compartir el vídeo que l’Elisabet va passar va uns dies a la llibreria ONA amb motiu de la presentació dels llibre “L’ofici d’educar”.
Diumenge vam presentar aquest llibre escrit per en Jordi de Manuel, especialista en biologia i tot allò relacionat amb les ciències natural. Es tracta d’una història ben escrita, amb ritme, amb uns personatges amb els quals et pots identificar. Es un relat relativament curt, amb capítols breus en que s’alternen els escrits per un nen, en Roc, amb els escrits pel narrador omnipresent.
EL relat explica com dos germans bessons, la Nina i el Roc, s’han traslladat a viure a un lloc on hi ha un estany meravellós. Van a una nova escola i tenen nous amics i amigues, però des de fa uns mesos la nena creix amb desmesura: sobrepassa tots els infants de la seva edat. Els pares estan amoïnats i decideixen anar al CAP on s’assabenten de la rara anomalia de la seva filla i com es pot guarir. Es diu gegantisme o, en termes mèdics, acromegàlia.
Aquesta lectura ens ensenya com relacionar-nos amb els altes de manera positiva i a entendre les diferències perquè cadascú és com és. També aprendrem un grapat d’aspectes de la natura, de la fauna i la flora i sobretot ens fa reflexionar i comprendre com n’és de meravellós el nostre planeta.
Com a cada programa sortegem el llibre que presentem. En aquest cas és una gentilesa de l’Editorial Animallibres. Per participar cal contestar una pregunta senzilla. Aquesta:
Quin trastorn de creixement pateix la Nina?
Envieu les respostes a loficideducar@3cat.cat Teniu temps fins diumenge 10 de novembre.
La guanyadora de l’anterior llibre, «El meu primer llibre d’electromagnetisme» és l’Elena Machado L’enhorabona!
Al mateix programa es va parlar amb els joves PRO, preocupats perquè conflictes com el de Palestina arribin fins a casa nostra. Confessen que persisteix l’estigma sobre la salut mental, i que per la por al rebuig no en parlen. Reconeixen que de sexualitat no se’n parla prou, i això afavoreix els embarassos no desitjats i el consum de porno. Els fa molta por fer-se grans en un món que no els ho posa gens fàcil i es mostren molt insatisfets amb la política i l’educació. Reclamen professors vocacionals que transmetin la matèria amb passió.
Van participat a la tertúlia en Noè Santallusia, que estudia 4t d’ESO a l’Institut Joan Solà de Torrefarrera; l’Asier Álvarez, que fa 1r de batxillerat social a l’Institut Josep Tapiró de Reus; la Laura Díaz, estudiant de 1r de batxillerat a l’Institut Joan Puig i Ferreter, de la Selva del Camp; la Rita Cuadrado Batlle, que estudia 1r de batxillerat artístic plàstic a Vic, i l’Esther Espinosa, estudiant de 1r de batxillerat científic a l’Institut Dertosa de Tortosa.
Hem estrenat una nova temporada de l’Ofici d’educar amb noves propostes i novetats. La més fantàstica és que el programa passa de l’ICAT a la programació estable de Catalunya Ràdio i es podrà sentir dins del programa “El suplement” el diumenges al matí i també els dimarts a les 18 h a Catradio.cat i els dimecres a les 3 h de la matinada a Catalunya Ràdio.
Pel que fa al a secció “llibres per somiar” enguany el repte és diferent perquè presentarem llibres associats al tema que es tracti al programa. Per exemple, si al primer programa es va parlar de la tornada a l’escola, vam recomanar “El petit Nicolas”. D’aquesta manera, en els programes que vindran, buscarem aquella lectura que pugui exemplificar el tema del qual es parla. Si és el suïcidi adolescent presentarem “la sopa de l’avi”, si és la sexualitat infantil, llavors serà el moment de parlar de “Montañas en la cama”, si el que es cou són els conflictes dins la família, llavors parlarem de “Els perfectes”, etc. Crec que és un encert vincular les lectures als temes.
Hi haurà alguns programes que no tindran la secció de recomanacions de lectures. Són els monogràfics dedicats a entrevistar a persones que, com en Ferran Adrià, en Natxo Tarrés i altres, explicaran com veuen l’educació, des d’àmbits allunyats de l’escola.
I el canal de telegram que està superactiu serà un bon punt de trobada de totes les persones interessades en la criança i l’educació. Seguiu-lo que val pena!
Al web de l’Oficipodem llegir:
L‘ofici d’educar estrena temporada amb nou format i també temes nous. Vivim un moment especialment potent i transformador pel que fa a les maneres com s’ha ensenyat i, en això, tots hi fem falta, perquè tal com diuen a l’Àfrica, és tota la tribu que educa. Per això, escoltem pares, mares, educadors, psicòlegs, filòsofs, científics, innovadors i propostes singulars al voltant de la criança i l’educació. El programa manté les seccions “La resposta està en els clàssics”, “Llibres per somiar”, amb Jaume Centelles, especialista en literatura infantil i autor de la pàgina “La invitació a la lectura”, i la salutació inicial de Rafael Bisquerra, catedràtic d’Orientació Psicopedagògica de la Universitat de Barcelona. A més, estrenem dos espais nous: “Quina és la pregunta?” Cinc experts: Eva Bach Cobacho, pedagoga, Tomàs Navarro, psicòleg, Eva Piquer, escriptora, Carla Pedret, periodista, i Pau Rovira, “coach” integral, ens fan una columna sonora a partir d’un interrogant, i ens donen una resposta útil per a pares, mares, educadors, persones inquietes i curioses de la vida que segueixen creixent amb el pas dels anys. “Torna-la a posar!” Hi ha cançons que no ens cansaríem mai de tornar a escoltar. Amb el músic i tècnic de L’ofici d’educar, Josep Lluís Santiso, acabem cada programa amb una proposta musical per escoltar en família, al cotxe, a casa, al parc, per connectar generacions amb la música, i per escoltar tantes vegades com calgui. La nostra tribu també existeix en format virtual. Tenim un grup de Telegram per compartir experiències personals i professionals, proposar programes, debatre i fer xarxa. Us convidem a formar-ne part. També ens podeu seguir a Facebook.
La invitació a la lectura 