Explica-m’ho (101 preguntes fetes per nens i nenes sobre un tema apassionant)

explica-m'hoLa millor vacuna sempre és parlar amb els infants dels temes que els preocupen, abans que es facin gran, tinguin vergonya i s’hagin d’espavilar preguntant als companys sobre sexualitat. Sortosament, l’explicació de les abelles i les flors en les polsoses classes de biologia ja ha quedat oblidada (espero!) i ara tenim alguns llibres que esdevenen imprescindibles a la biblioteca escolar. Un d’ells, molt especial i educatiu, és aquest Explica-m’ho (101 preguntes fetes per nens i nenes sobre un tema apassionant), recomanat per a alumnes de cicle superior.
M’agrada perqué es directe i les autores no defugen cap pregunta, per complicada que pugui semblar. Us el recomano especialment.

Al web de l’editorial Takatuka podem llegir:

el sexe és divertit!

Per tal que la joventut actuï de manera responsable amb el seu cos i en els temes relacionats amb la sexualitat i l’amor és important que tingui a mà la informació des d’aviat. Però, què és el que han de saber els nens i les nenes de primària? Tant com vulguin, diuen els experts. I què volen saber? Això és el que podreu veure per les preguntes que fan, i que l’Explica-m’ho recull.
Una àvia pot tenir fills? Una dona es queda embarassada cada vegada que fa sexe? Quants espermatozoides produeixen els homes? Hi ha animals gais? Es pot fer sexe sota l’aigua? Per què es pot perdre un bebè? La imaginació i les ganes de saber no tenen límits. Aquestes són algunes de les preguntes que trobareu en aquest llibre tan voluminós com informatiu i divertit.
L’experimentada pedagoga sexual Katharina von der Gathen va treure d’una bústia les preguntes anònimes de l’alumnat de tercer i quart de primària que havia assistit a les seves xerrades sobre el cos, l’amor i la sexualitat. En aquest llibre l’educadora aplega les qüestions més destacades i les respon amb tota la franquesa i la cura necessàries i, sobretot, amb molt de respecte per allò que la mainada vol saber.
Anke Kuhl, amb les seves il·lustracions d’estil còmic, interpreta aquestes preguntes amb molt d’humor, intel·ligència i sensibilitat.

Explica-m’ho va ser guardonat com a Llibre de l’Any 2015 per l’International Congress of Young Booksellers (ICYB).

Podeu veure algunes pàgines del llibre clicant AQUÍ

Les dades:
Explica-m’ho
101 preguntes fetes per nens i nenes sobre un tema apassionant
Katharina von der Gathen
Anke Kuhl
Traducció: Anna Soler Horta
216 pàgines
14 x 18,5 cm
Ed. Takatuka

Fitxa del llibre: AQUÍ

Les imatges i informacions d’aquesta entrada estan extretes del web de l’editorial Takatuka.

eva

El diario de la caja de fósforos

diario 1El diario de la caja de fósforos
Paul Fleischman
Il·lustracions: Bagram Ibatoulline
Editorial Juventud, 2013

El passat dimarts vam tenir una trobada amb mestres i bibliotecàries a Can Butjosa. Vam poder conversar un bon grapat de llibres i un dels que van tornar a aparèixer i que fa temps que vinc recomanant és EL DIARIO DE LA CAJA DE FÓSFOROS, una meravella adreçada als alumnes de cicle superior -i estirant una mica als de quart de primària. Me n’adono que no n’havíem parlat en aquest blog i passo a esmenar l’oblit.
El diario de la caja de fósforos és un àlbum il·lustrat escrit per Paul Fleischman i il·lustrat per Bagram Ibatoulline que narra la vida d’un immigrant italià des que és menut i analfabet fins que fa el llarg viatge a la recerca d’una nova vida, amb els seus pares, a Nova York.
En aquest conte moltes persones es poden veure emmirallades perquè el que explica ha estat (i encara és) força habitual. Malauradament ho estem vivint aquests mesos amb els sirians que fugen de la guerra.diario2
Aquest personatge analfabet va guardant en capses de llumins objectes que li són significatius i que li van recordant moments, situacions i persones que l’han marcat. El propi autor, en Paul Fleischman explica com va sortir la idea. Diu:
Va ser fa dues dècades que la meva amiga Kathy Chilton em va presentar al seu company, l’artista Gary Hamel, el qual va mostrar-me una caixa de cigars que contenia diverses dotzenes de caixes de llumins i cada una d’elles evocava algun dels seus viatges, amb la data i el motiu de la celebració. Tot i que mai ens havíem vist, vaig ser prou agosarat per demanar-li si em podia deixar jugar amb la idea. Em va dir que sí i la meva ment va començar a brunzir perquè la tasca més difícil d’un escriptor no és trobar una idea, sinó decidir què fer amb ella.

diario3

diario4
En Paul Fleischman és un amant de caixes i va fer una sèrie de teatres amb caixa de llumins. Són petits i es podem guardar en qualsevol lloc, com el diari del conte. Si en voleu veure un, aquí el teniu… al nen-besavi del conte El diario de la caja de fósforos li hagués agradat tenir-ne un.

Us animo a que penseu com treballar aquest conte amb els vostres alumnes… segur que se us passa pel cap alguna cosa relacionada amb els infants que han vingut d’altres països o potser us atreviu a demanar a cadascú que porti una capsa de llumins amb algun objecte significatiu de la seva vida i l’expliqui als companys.

Molt recomanable!

Una mirada al web dePaul Fleischman: http://www.paulfleischman.net/

Una mirada al web de Bagram Ibatoulline: http://www.bagramibatoulline.com/

Història de la bicicleta d’un home llargandaix

Portada Bicicleta llangardaix.inddL’autora d’aquest relat, la Fina Casalderrey, escriu a la dedicatòria “…relat amb gust de pastís de xocolata negra i de suc de llimona amb sucre” i és aquest el gust que et queda quan acabes de llegir la història del nen que té un nom molt gran, Mundo, i que viu en un poble de Terol, Albarracín, amb una mare que muny cabres i fa formatges i un pare, pastor d’un ramat de mil cinc-centes ovelles.
La novel·la comença quan el nen té deu anys i molts somnis al cap. En Mundo és eixerit, intel·ligent i bon jan i un dia coneix a en Camilo, un treballador de la companyia de telèfons que passa pel seu poble instal·lant els pals que aguantaran els fils telefònics. Aquest home, amic del pare del nen, es desplaça amb una bicicleta (la que dóna títol al llibre) que tindrà una importància cabdal en els darrers capítols:

img103“…tenia una barra central que anava des del manillar fins al seient i de la barra penjava una maleta negra amb la paraula TELEFONOS en lletres majúscules i un número a sota, 217. Tot escrit en blanc. Darrera del selló, al portaequipatges, hi duia molts cinturons curtets i amples….”

La novel·la se situa en els mesos previs a l’esclat de la Guerra Civil on la misteriosa desaparició del pare del nen, situa un escenari on els silencis, les mirades dels veïns, les denúncies, les traïcions i les complicitats formen una teranyina de situacions molt ben explicades, molt sentides i que ens arriben al cor, sense caure en artificis narratius fàcils o previsibles.
El personatge d’en Camilo, el zelador de telefonia, amic de la família, que ensenya al nen a anar en bicicleta i el fa pujar dalt d’un dels pals de telèfons, esdevé clau perquè les seves anades i vingudes permetran que el nen i la seva mare tinguin coneixement del seu pare mitjançant uns llibres que contenen missatges ocults; uns llibres de poesia que són un homenatge a Miguel Hernández (El rayo que no cesa i Viento del pueblo). També hi ha referències al conte que el poeta va escriure a la presó, sobre paper higiènic, per al seu fill Manolillo (El potro oscuro) sobre paper higiènic.

“El conte acabava dient:
I van anar galopant i galopant i galopant.
Li va semblar una història bonica. La va posar sobre la tauleta amb cura. Aquell paper era fràgil com les ales d’una papallona.”

img104

Una història molt ben escrita, farcida d’imatges poètiques, i que serà una de les lectures comentades en els propers mesos. L’he llegit d’una tirada i crec que és molt recomanable, especialment a partir de cinquè de primària.
El llibre, traducció de l’original gallec historia da bicicleta dun home lagarto, el podeu trobar en català publicat per Nandibú, amb il·ustracions de Dani Soms.
Més informació de l’autora a http://fina.casalderrey.com/

fina_casalderrey_foto_portada_2013

 

La lliga dels llibres 2015-16

Avui hem posat en marxa una nova edició de La lliga dels llibres. Més de trenta grups d’alumnes de cinquè de primària de les escoles de l’Hospitalet participaran d’aquesta excepcional activitat de lectura. Com sempre, el suport econòmic de l’Ajuntament ho fa possible, però allò que no té preu és l’esforç del servei de biblioteques de la ciutat i de tots els mestres implicats en aquesta aventura.

Podeu trobar tota la informació logística de la Lliga dels llibres al web de les biblioteques de l’Hospitalet (objectius, escoles participants, calendari de competició, etc.), i al de l’Ajuntament d l’Hospitalet.

Els llibres que llegiran els alumnes aquest són:

Minimalario de Pinto y ChintoAMIC EXCEPCIONAL
Molsa de David Cirici
El misteri de la tifa de gos abandonada d’Anna Cabeza
Una gàbia, un tresor i unes sabatilles vermelles de Flàvia Company
El secret de Morisville de Peter Walker
Arriba el Sr. Flat! de Jaume Copons
El guardià dels cinc secrets de David Navalón
Això és un secret que només sé jo d’Eulàlia Canal
Dragonero de Josh Lacey
Ara tornem, hem anat un momentet a l’Àfrica d’Oliver Scherz
Un amic excepcional de David Walliams
Flora y Ulises de Kate DiCamillo
Amics monstruosos d’Anna Manso
Brujarella d’Iban Barrenetxea
A lo bestia de Mar Benegas
Un breu resum de cadascun d’ells el podeu trobar clicant AQUÍ o anant a l’apartat de recomanacions.

DRAGONERO FLAT GUARDIÀ

Flora y Ulises: Las aventuras iluminadas

flora-y-ulises-ardilla-niña-libroFlora y Ulises: las aventuras iluminadas 
Autoria: Kate di Camillo
Il·lustrador: K.G. Campbell
Editorial Océano Gran travesía

Flora y Ulises és una lectura que recomano als infants de cicle superior de primària per a les properes tardes d’estiu.
La narració comença a la cuina de la senyora Tickham el dia que li regalen un superaspirador, el més modern i avançat del mercat. Quan el posen en marxa, l’aspirador embogeix i comença a xuclar-ho tot… fins i tot un pobre esquirol que passava per allà. Sortosament la Flora, la filla de la senyora Tickham, una adolescent que està enganxada als còmics de l’increïble superheroi “Incandesto!” aconsegueix salvar l’esquirol,… però l’incident li provocarà a l’animal uns canvis ben estranys.
“Flora y Ulises” és una bona novel·la que combina l’humor, amb filosofia “zen” i dosis de misteri i aventura. Els capítols són curts i en acabar et queda la sensació que ha valgut la pena conèixer aquesta Flora i aquest Ulises que probablement recordaràs durant molt de temps.
M’ha agradat especialment el tractament gràfic que l’il·lustrador K.G.Cambell ha trobat per acompanyar el text amb unes imatges comiqueres en blanc i negre, molt aconseguides.

flora 1
Si com a mestre tens ganes de treballar aquest llibre a l’escola pots mirar la pàgina de recursos (en anglès) entrant a: http://www.floraandulysses.com/home.html

El book-tràiler del llibre:

Festa final de “la lliga dels llibres 2014-15”

lliga

La lliga dels llibres d’aquest curs s’ha acabat. Com sempre, des de fa més de vint anys, ho hem celebrat amb una festa en la que han participat tots els alumnes que han llegit els llibres.
Enguany, el temps en ha acompanyat i hem pogut gaudir de la festa als jardins de la biblioteca Can Sumarro, el divendres 28 de maig. 

DSC02241

Aspecte dels Jardins de can Sumarro mentre esperem l’arribada dels grups que venen de més lluny.

DSC02262

Moments de retrobament amb la Desirée, mestra implicada.

Després de les paraules de benvinguda i les felicitacions habituals de la Neus Juvillà, una de les ànimes de l’activitat, hem fet un joc. En aquesta ocasió m’ha semblat que podríem incidir, revisar i reflexionar sobre com els autors s’esforcen a començar les seves novel·les de manera potent, de forma que enganxin els lectors des de la primera lletra. Per això el joc l’hem anomenat “com comença? com acaba?”

DSC02245

Les instruccions prèvies al joc.

DSC02256

Resolent i quadrant els inics amb els acabaments i les títols dels 15 llibres llegits

Després hem esmorzat i hem disfrutat amb la màgia de l’Enric “Mag Magoo” que, com és habitual, ens ha deixat ben sorpresos i intrigats…

DSC02271

En Magoo en plena actuació.

El curs vinent, pel que he sentit, la farem grossa però d’això ja en parlarem el mes d’octubre.
Si us interessa, us passo la plantilla del joc. Només cal que cliqueu AQUÍ

I la informació a la televisió local la podeu veure a continuació:

 

La mecànica del cor – Mathias Malzieu

la-mecanica-del-corazonEl proper 17 d’octubre s’estrena la pel·lícula la mecánica del corazón, basada en la novel·la de Mathias Malzieu.  Els qui hem llegit el llibre tenim una cita imprescindible.

Recordo que el vaig agafar atret per la portada dibuixada per Benjamin Lacombe on es veuen les figures dels dos protagonistes (ella vestida de vermell, i ell, trist, vestit de negre), tots dos en una ciutat completament grisa i amb diversos engranatges de rellotge que es poden veure darrere d’ells. Fins i tot la tipografia utilitzada per al títol en fa referència: un M amb una clau de donar corda al rellotge i una C amb forma de engranatge.
Probablement l’autor haurà sentit moltes vegades que la estètica de la portada recorda a Tim Burton, però resulta inevitable perquè fins i tot el protagonista d’aquesta història es diu Jack, com el protagonista de Pesadilla antes de Navidad.

A la contraportada del llibre podem llegir un resum que explica perfectament de què va la novel·la:
Imagina la nit més freda de la història. La neu cau sobre la ciutat d’Edimburg. A la part alta d’un turó neix el petit Jack, però el seu cor està malmès. I per això necessitarà reemplaçar-lo per un rellotge de fusta, un cor artificial del qual dependrà la seva vida. Acompanyem a Jack en la seva aventura quixotesca des dels freds carrerons escocesos fins a una radiant ciutat andalusa, a la recerca de l’amor. Però compte!, Jack ha de seguir unes regles per sobreviure:
Una: no toquis les agulles del rellotge.
Dues: domina la teva còlera.
Tres: mai no t’enamoris.
Desitgem sort a Jack, i recorda que, com en aquest conte per a nens grans, tots hem patit alguna vegada pel nostre voluble cor.missacacia

La història comença quan la mare d’en Jack, a punt de donar a llum, arriba a un casalot apartat a dalt d’un turó d’Edimburg. Allà hi viu la Madeleine que ajuda a venir al món els fills de prostitutes i mares solteres. La Madeliene, en veure que el petit Jack és a punt de morir perquè el cor se li ha congelat, li substitueix per un rellotge de cucut.
jack-et-la-mecanique-du-coeurA llarg dels anys següents, les parelles que no poden tenir fills van a visitar la Madeleine per adoptar algun dels que ella allotja a casa seva, però ningú no vol adoptar a en Jack: tots s’estranyen i s’espanten quan veuen les seus cicatrius i descobreixen que en el seu pit hi ha un rellotge de cucut en lloc d’un cor…
El dia que el noi fa deu anys baixa a la ciutat i allà s’enamora d’una noia que és cantant, Miss Acàcia, i que, per coqueteria, no vol dur ulleres i va sempre ensopegant amb tot. Sembla que s’acaba de trencar una de les regles crucials per a la supervivència de Jack, ja que les agulles del seu rellotge-cor es tornen boges…a l'escola
Quan la noia desapareix, en Jack decideix embarcar-se en un viatge que el portarà des Edimburg fins a Granada, a la recerca de Miss Acàcia.
Altres personatges secundaris molt curiosos i que ens sorprendran són en Joe (l’altre enamorat de la noia, amb qui rivalitza), Jack l’Esbudellador, i sobretot en Mèlies, obsessionat amb el viatge a la lluna, que es farà amic d’en Jack i l’acompanyarà en el seu viatge.
La novel·la es llegeix d’una tirada perquè no la pots deixar, ansiós per veure què li passarà a en Jack a continuació, què serà del seu viatge, si trobarà o no a la noia, si serà capaç de controlar els seus rampells perquè el rellotge-cor no deixi de funcionar, etc.
Una història d’amor molt entranyable, amb moments tristos, totalment recomanable, original, bonica
ben escrita i amb un final inesperat.
El tràiler de la pel·lícula:

Festa final de la Lliga dels Llibres 2014

DSC08159El divendres 30 de maig es va acabar una nova edició de la LLiga dels Llibres de les escoles de l’Hospitalet. Durant tot el curs 33 grups de cinquè de primària han llegit les quinze lectures que els vam proposar.

La festa d’enguany va quedar deslluïda per la pluja i l’activitat que havíem preparat als jardins de la Biblioteca de Can Sumarro es va haver de traslladar al Poliesportiu Municipal del Centre però les condicions físiques de l’espai van impedir que realitzéssim el tradicional joc que serveix per recordar els llibres llegits.

DSC08154Ha estat un bon any. Els nois i noies han pogut llegir i reflexionar sobre allò que els autors els proposaven, hem pogut mantenir un encontre amb una de les autores, ens hem trobat amb altres escoles per fer les partides respectives i tot ha anat com havia d’anar. O gairebé, perquè encara alguns mestres i alguns grups que no acaben d’entendre l’objectiu de l’acció i s’ho prenen com si haguessin de demostrar que són millors mestres perquè els seu grup guanya més partides. I s’equivoquen perquè precisament la filosofia de l’activitat és que no hi ha premi, que tots som guanyadors pel sol fet de ser capaços d’obrir un llibre i començar a llegir.

DSC08160El joc que havíem preparat enguany era un trencaclosques de les portades i la idea era que, un cop estiguessin muntats, es poguessin penjar en unes cordes que havíem habilitat als jardins de la biblioteca, a manera de banderoles de festa major. No va ser possible i vam haver de fer els trencaclosques a l’aula, en tornar de la festa.

Això sí, el Mag Magoo ens va embadalir, com sempre.

Ah! Quin goig tenir un servei de biblioteques municipal que vetlla pels infants i ens fa costat. Em va agradar que els regidors de Cultura i d’Educació de l’Hospitalet hi fossin presents a l’acte.

DSC08166DSC08168DSC08172I ara, a preparar la tria per al curs vinent.

 

Les vacances d’en Felip Marlot… i l’home que donava de menjar a les formigues

6.-Les-vacances-den-Felip-MarlotFa un mes es va publicar la darrera novel·la d’en Joaquim Carbó, el nostre autor més estimat, on ens presenta les aventures d’aquest singular detectiu anomenat Felip Marlot. És la sisena d’un cicle que va començar fa més de trenta anys. En aquesta ocasió, l’acció se situa a Morvià, on el detectiu arriba disposat a gaudir d’uns dies de vacances… que no seran tan plàcids com ell preveia. El detectiu Marlot se les haurà de veure amb diversos casos misteriosos com l’aparició d’uns lleons abandonats, el robatori d’uns fils de coure i una partida de paintball realment perillosa. Entremig, el record i les narracions d’altres casos que toquen la sensibilitat del lector com la del taxista que robava taxis durant la nit per tornar-los l’endemà al matí o la recerca d’unes arracades valuoses perdudes a la platja.
Es tracta d’una novel·la ben tancada, amb una lectura àgil i que en determinats paràgrafs et fa anar gairebé en diagonal per veure com acabarà. Com en moltes novel·les d’en Joaquim Carbó, hi és present un humor amable, un punt sorneguer, de persona que està al dia de tot el passa pel món i que és capaç d’apuntar-ho per fer-nos evident allò que ens envolta.
El capítol més genial és l’encontre amb “un individu força estrafolari que s’havia agenollat a terra, immòbil, concentrat en la contemplació d’alguna cosa que li cridava l’atenció. Fins i tot em va semblar que parlava en veu baixa” . És l’home que donava de menjar grans de blat i pinyons a les formigues i que té una conversa metaliteraria amb el detectiu. Realment fantàstic.
També hi ha un personatge amb molta presència, la Clara, mossa d’esquadra que ajudarà al detectiu a resoldre el darrer cas. L’autor deixa entreveure un cert feeling entre ells dos.

Una recomanació que fem sovint és rellegir aquells llibres que malgrat el pas del temps, conserven quelcom d’inèdit, de nou i ens deixen la sensació que el seu poder d’emocionar continua vigent. És el cas de la saga d’en Felip Marlot, un antídot contra la bulímia lectora, contra la deserció dels libres.
Crec que els alumnes de sisè xalaran de valent amb aquesta nova aventura. A la biblioteca d’aula tenen vint-i-cinc exemplars de Felip Marlot i les joies (quarta entrega d’aquesta sèrie) que llegeixen amb interès. Segur que alguns s’enganxaran a “les vacances…”. El recomanarem aquest proper Sant Jordi.
A destacar, també, les il·lustracions d’Òscar Julve.

Si voleu conèixer més sobre aquesta saga marlotiana, us recomano especialment l’article que en Josep Maria Aloy va deixar escrit en el seu bloc Mascaró de proa.

Fitxa tècnica:
CARBÓ, Joaquim. Les vacances d’en Felip Marlot. Barcelona, Barcanova 2013.
Il•lustracions: Julve, Òscar
Col•lecció: Sopa de llibres, núm. 199
Núm de pàgs: 184
ISBN: 978-84-489-3132-2
Data de publicació: 26-02-2013