«Schwein gehabt», a la recerca de la felicitat

S’acaba d’estrenar a Graz (Àustria) un musical familiar adreçat al infants a partir de sis anys. Pel que diuen les cròniques, està essent un èxit. Són 75 minuts, molt divertits, protagonitzats per porquets.

Fa força mesos que s’estava coent i finalment ja es podrà veure a diferents ciutats perquè quan acabin les sessions al Next Liberty Graz, aquesta obra hilarant seguirà voltant per altres indrets i països.

He anat seguint l’evolució dels assajos gràcies a les informacions que m’ha compartit en Werner Holzwarth, autor del text. La història està inspirada en un dels seus llibres que porta per títol “Ganz schön schlau, die dumme sau”, un àlbum que no s’ha traduït encara a casa nostra, però que a Alemanya és prou conegut i s’ha venut força bé, malgrat que als pares l’expressió “dumme sau” no els fa gaire gràcia (és un insult).


L’obra de teatre ens parla d’una porqueta, la Veronika, a qui tot li surt malament i la seva vida està plena d’aquells moments que molts hem viscut com quan el cordó de la sabata es trenca en el moment equivocat o l’autobús se’n va just quan estem arribant.

Els dies de la Veronika estan plens d’aquestes situacions, o així ella se’ls imagina i acaba prenent una solució dràstica: Per estalviar-se problemes, decideix no sortir de casa.

Però els porcs són corporatius i el rei dels porcs i dos dels seus ministres entren en acció per ajudar la porqueta, decidits a posar fi a la ratxa de mala sort de la Veronika, oferint-li la sortida a tos els seus mals: l’amistat (que dona superpoders, com bé sabem!

El musical està dedicat a les persones que acostumen a veure la part negativa de les coses, que no creuen en elles mateixes i no troben sortida als seus fracassos, contratemps i mala sort.

A Catalunya, sortosament, també hi ha companyes que passen a l’escenari obres sorgides dels llibres i això genera un bon impuls per a fer lector. Recordo l’èxit de Cacauet teatre amb “el conillet que volia pa de pessic”, per exemple.

Si alguna companyia s’atrevís amb “La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap” ho tindria molt fàcil perquè d’aquest conte se n’han fet nombroses representacions a Alemanya i sempre amb totes les localitats exhaurides.

«102 dites il·lustrades per a tothom» a L’ofici d’educar

Ahir, a L’ofici d’educar vam presentar aquest llibre, continuació de l’anterior, el magnífic “101 dites il·lustrades per a tothom”. Segueix i amplia amb noves locucions, frases fetes i refranys que val la pena recordar i, sobretot, fer-ne ús de forma habitual.

M’ha semblat molt útil, especialment en aquests temps que es parla molt del retrocés de l’ús del català.
Són dites divertides, amb un joc de doble significat, i segur que moltes les heu emprat en més d’una ocasió. He reconegut algunes que ma mare deia sovint, relacionades amb la seva feina de cosidora (posar fil a l’agulla, embolicar la troca) i altres per demanar-me que em posés tranquil com “fas més voltes que el 29”, aquesta ja desapareguda i substituïda per altres més actuals com “dones més voltes que un ventilador”, per exemple.

En temps que sembla que és més elegant i modern anomenar les coses amb expressions angleses, és bo recordar que en català tenim expressions i paraules per definir-ho tot, o gairebé tot. No cal dir “Tote bag” quan sempre hem dit “bossa de roba”.

El llibre té una mida ideal per portar-lo a la butxaca i, a l’escola o a casa, llegir-ne una o dues cada dia i conèixer el seu origen i el seu significat.

Algunes us seran desconegudes però la majoria segur que les dieu. Coneixeu “parlar pels colzes”, “fer dissabte, “cremar-se les celles” o “posar els punts sobre les is”? Sabeu el significat? Sabeu d’on venen? Aquest “102 dites il·lustrades per a tothom” us il·luminarà.

Com a cada programa, fem una pregunta relacionada amb el llibre i entre els participants el sortegem, en aquest cas gentilesa de l’editorial Cossetània.

La pregunta per al concurs sobre el llibre “102 dites il·lustrades per a tothom” és:

Què vol dir la frase feta “afluixar la mosca”?

Podeu enviar la resposta a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 25 de maig.

La guanyadora de l’anterior concurs del llibre «El salt de la granota» és la Loida Sánchez. L’enhorabona!

Podeu escoltar el pòdcast clicant a:

https://www.3cat.cat/3cat/102-dites-il-lustrades-per-a-tothom-de-victor-pamies/audio/1244198/

Tertúlia clandestina #18: El cistell de la Caputxeta

Il·lustració de Trina Schart

El dijous 5 de juny celebrarem la darrera Tertúlia Clandestina del present curs. El tema que hem triat és l’alimentació i estarà centrat en com incorporar els coneixements de cuina i gastronomia a l’escola.

Coneixerem de la mà de la persona que més en sap del tema i que ha realitzat nombrosos tallers amb infants i joves, com aconseguir que s’interessin per l’alimentació i que les estones dels àpats al menjador escolar i a casa esdevinguin moments plaents.

Si a l’escola, a més, es reforça el coneixement del què mengem, mitjançant llibres informatius o de ficció, els beneficis seran múltiples i evidents. L’acte de menjar té connotacions sobre la convivència perquè ens permet establir relacions afectives i ens identifica social i religiosament.

En aquesta tertúlia mostrarem alguns bon llibres relacionats amb el menjar i potser ens preguntarem què menjaven els romans que apareixen als còmics d’Obèlix i Astèrix, perquè el Petit Polzet va ser abandonat pels pares al bosc, o com és que, en algunes versions catalanes, la Ventafocs anava al riu a rentar els budells dels porcs que després s’emplenaven per a fer botifarres.

Les dades:
Data: dijous 5 de juny de 2025
Hora d’inici: 18:00 h
Hora d’acabament: 19:30 h
Contrasenya per accedir: Cireres
Lloc: Espai Llamps i Centelles
Carrer Rosalía de Castro, 80, baixos
08901 l’Hospitalet
Metro: Torrassa (línies 1, 9 i 10)

Il·lustració de Guridi

«Soc un bosc», literatura de natura

Hi ha algunes editorials que inclouen en el seu catàleg llibres de coneixements sobre els temes que ens preocupen com a societat i que giren al voltant dels Objectius que marca l’Agenda 20230.

Algunes d’aquestes editorials, com Akiara o Savanna Books, fa temps que son molt sensibles; altres, com Zahorí o Combel, també han començat a publicar llibres de coneixements amb un format molt atractiu i un esperit didàctic que és d’agrair.

«Soc un bosc», tal com veiem a la coberta, no només parla boscos perquè l’autor, l’Alex Nogués, entén que tot està relacionat: Una orca té molt a veure amb un bolet, de la mateixa manera que les formigues, les àligues, els ossos i nosaltres mateixos també estem connectats.

El llibre ens recorda què és un ecosistema i ho fa de manera original i força diverit. Poc text i il·lustracions que ho complement.

Una bona lectura per a infants a partir de cicle inicial. Ideal per a clubs de lectura.

LES DADES:
Títol: Soc un bosc
Autor: Àlex Nogués
Il·lustradora: Laura Miyashiro
Editorial: Savanna
Pàgines: 46
Alacant, 2022


Els qui sou sensibles a les publicacions del que, amb molt encert, s’anomena «Liternatura» i als qui no esteu al cas de les seves possibilitat literàries i pedagògiques, els propers divendres 16 i dissabte 17 de maig tindrà lloc la quarta edició de Liternatura, el Festival de Literatura de Natura, promogut per Biblioteques de Barcelona.

Es farà a la Biblioteca Collserola – Josep Miracle de Barcelona.

En aquesta quarta edició, i amb el comissariat de l’escriptor Gabi Martínez, el festival tractarà del canvi climàtic. Des de la DANA de València fins als incendis de Los Angeles, els efectes del canvi climàtic comencen a fer estralls al nostre entorn. Com ens preparem per afrontar la nova era? Estem a temps de canviar quelcom? Enguany, Liternatura reuneix experts en plantes, horts o aiguamolls amb poetes i il·lustradors per suggerir que un altre canvi és possible.

Tota la informació al web: https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/ca/activitats/festivals-literaris/liternatura

«Una cosa» un relat bondadós per a les primeres edats

Quan posem un llibre en mans dels infants de cicle infantil, mai n’estem segur si serà una bona tria i entrarà a formar part dels seus preferits. No obstant, hi ha alguns indicadors que ens donen pistes perquè sigui ser entenedor, el infant pugui resseguir el relat i llegir i entendre les imatges.

L’editorial Takatuka acaba de traduir un àlbum escrit per Aviel Basil, un autor-il·lustrador egipci que ha seguit la fórmula tradiciconal de l’èxit.

«Una cosa» l’encerta amb el format: cantonades arrodonides, fulls de cartró que no es dobleguen, imatges apaïsades que l’infant lector pot sostenir amb els seves mans, mida ideal (21 d’ample i 18 d’alt).

També l’encerta amb els personatges. En aquestes edats, els animals ajuden a la identificació i si, com és aquest cas, per allà apareix un ratolí ja ho tindrem perquè el ratolí actua com a imant per als ulls dels infants. No sé perquè, però és així. El ratolins som com les estrelles del cinema, en quan apareix un, la resta de personatges passen a un segon pla.

Les il·lustracions destaquen pel fons neutre que ajuda a focalitzar la mirada. Com és estàtic, com un decorat de teatre, són els personatges els que van apareixent i afegint-se a la recerca de la “cosa”. Tenen tots la mateixa mida, tant és que sigui la tortuga, el conill o el ratolí. Apareixen per l’esquerra i avancen cap a la dreta, indicant-nos que la història no s’atura i que toca passa pàgina.

El relat explica que un Ratolí està molt enfeinat i cava sense parar. El Conill se li acosta i se’l queda mirant, encuriosit.
—Què busques?, li pregunta.
—Una cosa, respon el Ratolí.

El Conill no sap de què es tracta, però tant és: decideix ajudar-lo i es posa a cavar al seu costat. Van passant altres animals i l’escena es repeteix: tots s’uneixen a la recerca sense saber què deu ser això que el Ratolí busca amb tant d’afany. Entre tots arriben a la conclusió que ha de ser «una cosa bonica, brillant i grossa», i no s’equivoquen gens ni mica.

El relat, amb aquesta estructura acumulativa, permet un ritme in crecendo que ajuda a fer induccions, despertar la curiositat i les ganes de passar una pàgina rere l’altra.

La doble pàgina final ens mostra la cosa bonica, brillant, grossa i fantàstica, ideal per a ser compartida.

Alerta al talp!

Un llibre entranyable sobre la col·laboració i l’amistat que ens recorda que no fa falta cavar per a trobar coses boniques: l’únic que cal és obrir bé els ulls.

Títol: Una cosa
Autor: Aviel Basil
Il·lustrador: Aviel Basil
Traductora: Roser Rimbau
Editorial: Takatuka
Pàgines: 36 pàgines
Barcelona, 2025

«Llibres per parlar de la migració» recomanacions per a infantil, primària i secundària

La darrera col·laboració amb docents.cat ha estat per parlar de migracions, una realitat que vivim a les escoles des de fa uns quants cursos: matrícula viva, alumnes que aterren a l’aula i no coneixen l’idioma, uns altres costums, una altra religió, un altre idioma.

La literatura ens ajuda a entendre com va aquests procès d’adaptació, les dficultats amb que es troben els infants i els familiars, com fer l’encaix perquè tot flueixi correctamente, etc.

En aquesta càpsula presentem llibres adequats per a les diferents etapes educatives: Infantil, primària i secundària.

Per veure una mostra, cliqueu a:

https://docents.cat/recurs/llibres-per-parlar-de-la-migracio/#mostra

Al mateix web hi ha altres càpsules i un un parell de masterclass on parlem de biblioteques escolars.

“El nino de drap”. La història de la Núria Serrallonga, pionera en humanitzar la sanitat

La relació entre la infància i la sanitat és una preocupació de molta gent que aposta per dotar als equipaments sanitaris d’un ambient lúdic, agradable i proper als infants. Hi ha iniciatives genials que van en aquesta línia d’establir vincles i fer que les estades o visites als centres de salut i hospitals no esdevinguin tragèdies on els pares i les mares han d’estirar de la mà dels fills per entrar.

Fa uns mesos, l’Imma Palahí em va presentar la Lourdes, treballadora de l’Hospital Infantil Sant Joan de Déu i vam estar parlant de la persona que va impulsar tot aquest moviment d’humanització de la sanitat infantil, la Núria Serrallonga, una infermera i psicòloga companya d’ella a Sant Joan de Déu. Em va fer avinent que hi ha un llibre que explica l’origen i el procés d’aquesta transformació: El nino de drap. Fa poc el vaig rebre.

Fotografia extreta del web de Sant Joan de Déu

Té format de conte i ens apropa al procés de gestació d’aquest model assistencial orientat a millorar l’experiència i l’hospitalització dels infants i les seves famílies.

L’he llegit i el que explica el relat és extraordinari! Narra com la Núria va dedicar molts esforços i a viatjar als Estats Units per conèixer de primera mà la tasca de la “Child Life” figura desconeguda en el nostre país. Ella deia “Jo veia que alguna peça no acabava d’encaixar. Els nens es restablien, això sí, però mentre eren amb nosaltres, deixaven de ser nens, deixaven enrere tot el que era important a la seva vida. És clar que el primer de tot és recuperar la salut, però, i si poguéssim fer les dues coses? Guarir-los i fer-los sentir bé en un lloc tan estrany i lluny de casa”

Vaig tenir l’honor de compartir un matí amb la Núria (la primera Child Life d’Espanya) que em va mostrar quina era la seva feina i com va introduir els gossos a l’hospital, els ninos de drap per explicar als infants el procés de l’operació al que es sotmetrien, els Pallapupes o els músics, entre d’altres. Després vam fer un tomb per les diferents instal·lacions on vaig poder veure de primera mà una entrada meravellosa amb espais de joc, tobogans, parets amb enigmes, etc.

Recomano el llibre a tothom i comparteixo algunes reflexions que trobareu al web de l’Hospital de Sant Joan de Déu on podeu comprar el llibre.

“Imagineu el mateix nen a qui algú explica fins que ho entengui quin és el problema que té, amb l’ajuda d’un nino de drap. Que algú l’acompanya per aquell lloc que no coneix i li fa veure que tot plegat és allà per ajudar-lo. Que algú li deixa tocar els aparells desconeguts perquè vegi que no són monstres. Que algú li explica per què se l’enduen i convida els pares a acompanyar-lo. Que algú treballa amb les metges i les infermeres perquè les coses no li facin mal. Que algú s’inventa mil maneres de distreure’l perquè tot passi més de pressa. Que algú vetlla perquè conegui els mestres, els músics, els gossos de l’hospital… Que algú fa que pugui riure amb els pallassos. Que algú fa tot el possible perquè no deixi de fer la seva vida de nen”

LES DADES:
Títol: El nino de drap
Autora: Maria Josep Planas
Il.lustrador: Xavier Krauel
Editorial: Edicions Hospital de Sant Joan de Déu
Pàgines: 82

A l’Espai Llamps i Centelles estem d’enhorabona!

L’Associació Cultural Pizpirigaña (Arenas de San Pedro, Ávila) lliura cada any un premi als projectes que promouen la investigació, reflexió i acció al voltant de la literatura infantil i juvenil.

Enguany, el XVIII Premi Pep Sempere s’ha atorgat a l’Espai Llamps i Centelles i n’estem molt contents! És un premi que ens anima a continuar apostant per la literatura infantil i juvenil. És un premi col.lectiu.

Moltes gràcies a les persones que hi confieu i ens doneu suport en aquesta aventura.

El premi el recollirem el 31 de Maig a Arenas de San Pedro, dins del marc de la vintena jornada “Encuentro de Animadores a la lectura: Los ecos del bosque”.

Trobareu el programa d’aquestes jornada al web de l’Associació Cultural Pizpirigaña http://pizpirigana.es/

I el veredicte, al següent enllaç: http://pizpirigana.es/2025/05/01/fallo-del-jurado-del-xviii-premio-pep-sempere/

Seguirem informant!



«Llibres per parlar de la igualtat de gènere» una càpsula amb recomanacions literàries

La Nati Bergadà ha organitzat una comunitat de mestres, professors i especialistes en tot allò que té a veure amb l’educació. Actualment, hi col·laboren activament més de 30 persones i el grup de Telegram, format per més de 800 docents, cada dia va creixent.

Tot el material està ben distribuït en el web https://docents.cat/ i a disposició dels més de 980 membres de la comunitat, previ pagament d’una quota que compensa les hores i hores de feina.

He col·laborat oferint dues masterclass sobre biblioteca escolar i de tant en tant presento unes càpsules d‘uns trenta minuts aproximadament per recomanar lectures sobre temes concrets.

La penúltima és un recurs on explico la importància de parlar amb els infants i joves sobre la igualtat de gènere a l’escola.

La igualtat de gènere és un dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS), de moment aquest objectiu no l’hem assolit, però eines i llibres que ens poden ajudar a visibilitat la lluita per la igualtat n’hi ha molts i molts bon. A la càpsula n’explico uns quants.

Podeu veure una petita mostra de quatre minuts, a continuació:

https://docents.cat/recurs/llibres-per-parlar-de-la-igualtat-de-genere/#Mostra

D’ací uns dies us compartiré una altra càpsula, la cinquena, sobre migrants.

«L’extraordinària vida d’un gos a les últimes» per gaudir de la lectura guiada

El títol ja ens adverteix com pot acabar la història i s’agraeix perquè llegeixes les darreres pàgines amb el cor encongit i no pots evitar les llàgrimes.

El relat està narrat en primera persona per un gos, en Parrac, i entremig, a cada capítol, hi ha un breu diàleg de les persones que conviuen amb ell.
És una lectura tranquil·la, amable, de fets quotidians, del dia a dia d’un gos que conviu amb una dona, l’Anna, i el seu fill, en Pol. També apareix de tant en tant l’àvia materna i més enllà de la meitat de la novel·la apareixeran dos cadells de gat.

El vocabulari és entenedor i a cada capítol —breu— el gos recorda algun moment de la seva vida amb l’Anna i en Pol. Solen ser moments emotius, relacionats amb la natura, el menjar, les estones viscudes a la platja, etc. explicats amb paraules dolces i tendres, però que et fan reflexionar sobre el sentit últim del que fem.

A banda dels records, també hi ha un deteriorament de la salut del gos, visites a ca la veterinària, pèrdua de mobilitat, etc., fins al desenllaç fatal.

Per exemple, en una terrassa d’un càmping mentre la mare i el fill llepen uns gelats el gos, estirat als seus peus, veu una filera de formigues dirigint-se a fer un àpat amb els gotes de gelat que li cauen al Pol a terra i el gos es pregunta: Com és que son tan petites si no paren de menjar?

O quan es pregunta: com és que tots els gossos sabem nadar si no hem fet cap curset de natació?

Com podem llegir a la contracoberta:
Un relat divertit i emocionant que ens recorda que, a vegades, la felicitat s’amaga en la pluja fina del dia a dia, plena de records i històries que val la pena explicar.

M’ha agradat molt i el premi Folch i Torres 2024 que se li va atorgar és merescut.
Lectura recomanada a partir de 9 anys.

LES DADES:
Títol: L’extraordinària vida d’un gos a les últimes
Autor: Joan Berlanga
Il·lustradora: Karina Cocq
Editorial: La Galera
Pàgines: 144
Barcelona, 2025