La balena (Benji Davies)

la-balena 7La balena és un àlbum il·lustrat que explica una història senzilla però potent sobre la soledat i l’amor entre un pare i un fill que no passen gaire temps junts.
En Noè es un nen que viu en una illa amb el seu pare pescador i sis gats. Un dia, després d’una tempesta, en Noè va a explorar l’illa i troba una petita balena varada a la sorra. El nen sap que una balena necessita aigua, així que carrega la balena al seu carretó, se l’emporta cap a casa i la posa a la banyera. Després, per tal que la balena estigui tranquil·la, el nen li explica històries “sobre la vida a l’illa.”
Al vespre, el seu pare torna a casa. En Noè pensa que s’enfadarà quan vegi la balena però s’equivoca perquè l’home és comprensiu i li explica que el millor que poden fer és tornar la balena al mar.
Es posen uns impermeables grocs, carreguen la balena a la barca i remant, remant, la deixen de retorn al mar. labalena5
La balena és un àlbum il·lustrat amb una forta càrrega emocional. Amb unes imatges molt boniques, l’autor és capaç de copsar la soledat del nen. Al conte no hi apareix cap mare ni cap altra persona del poble de

SAMSUNG CSCpescadors, un poble força desmanegat i tronat. SAMSUNG CSC

El món del nen es limita al mar, als seus sis gats de diferents tonalitats i al seu pare, un home gras, rodanxó i amb una barba grisa i un barret marró.
En Benji Davies, l’autor, afegeix un munt de detalls visuals, els trets de les cares dels protagonistes són minimalistes (dos punts negres per als ulls i unes línies per al nas i la boca), però l’expressivitat dels gestos i dels moviments està molt aconseguida, només cal fixar-se en l’abraçada del pare, al costat de la banyera, mentre embolcalla el nen amb els seus forts braços.
El final és molt optimista.
M’ha agradat aquest àlbum que acaba d’editar Andana editorial. Crec que és una molt bona història per parlar de la solitud i també de l’amistat. Algunes imatges són molt emotives. Potser, al meu entendre, algunes frases es podrien haver suprimit, per òbvies, i potser alguna paraula hauria necessitat una traducció més amable.
El recomano per a cicle infantil.
Al web d’en Benji Davies (www.benjidavies.com) podeu trobar més informació d’aquest jove autor i de les seves obres.
També al web d’Andana Editorial trobareu més referències (www.andana.net)

Us deixo un vídeo dels que graven habitualment a la biblioteca de Fox Creek (Alberta, Canadà) presentant llibres. Al final del vídeo veureu com la bibliotecària, Margaret de Boer, explica com fer una petita balena, un bon treball per fer amb els infants després d’explicar el conte.

La guerra i la literatura infantil i juvenil

zapatilla rojaSi mai us heu preocupat de fullejar els manga que circulen entre els alumnes de cicle superior, potser us haurà sorprès la quantitat d’imatges violentes, de conflictes entre colles, lluites interestelars, batalles i assassinats que es presenten de forma banal, sense cap mena de reflexió sobre la seva naturalesa ni les seves causes.

Malauradament, les imatges dels horrors de les guerres que es produeixen arreu formen part de les nostres vides. Les veiem als manga pero tambè a la televisió i als videojocs. A més, la violència sovint és present als jocs del pati de manera verbal o física, els catàlegs de joguines van plens de “superherois” que usen la força i de tota mena d’artilugis bèlics, etc.

Fer entendre i involucrar els alumnes amb les emocions que experimenten les persones que han patit una guerra i adonar-se de les conseqüències dels diferents conflictes, són alguns dels aspectes que es persegueixen en llegir determinats àlbums il.lustrats.
Si els nois i noies es poden familiaritzar amb la naturalesa dels conflictes, ja hem fet el primer pas cap a l’educació per a la pau.

rosaEl mestre que vulgui fer conscients els seus alumnes de la necessitat de la pau, de què signifiquen els conflictes bèlics, què o qui els provoca, etc. pot trobar en la literatura contemporània un ampli ventall d’àlbums i novel.les per entendre i per abordar el tema de la guerra des d’una perspectiva educativa i així ajudar els infants que pateixen quan veuen les imatges sagnants que ens acompanyen cada dia.

A la revista Guix núm. 408 i a AULA núm. 233 presentem una experiència basada en alguns àlbums il.lustrats. Podeu llegir l’article complet AQUÍ o entrant a l’apartat Publicacions/Revistes/Guix d’aquest mateix bloc.

 

 

Epistolari Jordi Arbonès – Joaquim Carbó, un cercle que es tanca

epistolariL’estiu és el moment de les lectures que anem apilant a la tauleta de nit i que, per manca de temps i de son, queden aparcades. Esperem amb delit aquest oasi que ens permet agafar un llibre, assaborir-lo lentament sense haver de fer lectures en diagonal, aturant-nos per marcar les frases boniques amb el retolador fluorescent, escriure notes al marge, disfrutar… Una és la que comentem a continuació.
Vaig tenir la sort que la Montserrat Bacardí, professora de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, em fes a mans una joia que es titula Epistolari Jordi Arbonès -Joaquim Carbó. El volum en qüestió té gairebé 900 planes i recull les cartes que en Joaquim Carbó i en Jordi Arbonès es van escriure, un a Barcelona i l’altre a Buenos Aires, amb intervals, des de el 1967 fins al 2001. Són 197 cartes, més o menys extenses.
Ara l’he acabat, i com passa sovint quan ens ho passem bé, amb certa ràbia perquè sempre en volem més.

Lescriptor-Joaquim-Carbo

arbones

 

 

 

 

 

 

 

M’ha agradat perquè hi ha moltes idees potents.

Hi ha la idea de llibertat. Llibertat de pensament, de no alinear-se amb el poder establert, de fer el propi camí i allunyar-se dels interessos interessats, malgrat que de vegades signifiqui quedar marginat o simplement oblidat.
Hi ha la idea de l’amistat que va unir aquests dos prohoms, tants i tants anys allunyats per milers de quilòmetres, en una època en que una carta trigava més d’un mes en arribar al seu destí. Una amistat fonamentada en pensaments, vivències compartides i sobretot cultura, molta cultura de tota mena (literària, cinematogràfica, TEATRAL, artística,…).
Hi ha la idea de les coses petites, les de cada dia, de cadascú, les malalties, la feina, les critiques que fan mal, els moments feliços.
Hi ha l’agraïment perquè, sense voler-ho, han escrit la història del nostre país en els darrers cinquanta anys, des d’una òptica no oficial, amb una visió polièdrica.
Hi ha la idea de no censurar res del que contenen les prop de dues-centes cartes on apareixen molts personatges de la vida pública política, social i cultural, amb noms i cognoms, de vegades amb actuacions criticables, poc edificants.
Hi ha la idea de la literatura amb majúscules, d’una literatura que s’allunya de les capelletes i que va al mol de l’os dels grans escriptors, dels que han estat capaços d’innovar, d’arriscar-se, de crear un univers nou, de Henry Miller, de Hemingway, de Tennessee Williams, de Faulkner, de Raymond Chandler, etc.
En definitiva és un epistolari que parla de la vida, de la mort, del cercle que es tanca, de la no-violència, de natura, de música, d’allò que val la pena de viure.
El llibre es pot llegir de diverses maneres. Una és seguint cronològicament les cartes. Una altra és anar a l’annex que hi ha al final i buscar el nom de les persones amb les quals van tenir relació. També es pot anar directament a un període històric concret i saber què passava a Catalunya i al món.

Recomano, especialment aquesta lectura. Potser no tindrà la repercussió ni el suport dels mitjans de comunicació, potser no serà un best-seller ni es vendran gaires exemplar, però els que tingueu l’interès per conèixer com era (com és) la societat catalana, o passar una bona estona, riure o emocionar-vos, tot pel mateix preu, aquest és el llibre.

Unes paraules de presentació de l’obra, amb paraules de Joaquim Carbó:

«Fer una immersió en les cartes —converses, gairebé m’atreviria a dir— que Jordi Arbonès i Montull i jo vam mantenir a través de l’Atlàntic entre 1967 i 2001, m’ha produït una forta impressió. Quina emoció, rellegir les que ell m’escrivia de tan lluny, estalviant hores de son i del seu febrós treball de traductor, així com les que li vaig escriure jo, com a cronista que intentava posar-lo al corrent del que em pensava que li podia interessar més del que passava a casa nostra!
Si algú s’atreveix a endinsar-s’hi, comprovarà que són l’abocador descontrolat i repetitiu d’una pila de greuges, ressentiments, inquietuds, esperances, il•lusions i, fins i tot, alguna alegria en qualsevol terreny: cívic, polític i, naturalment, econòmic, sempre al voltant dels llibres i la llengua.
Aquest totxo que ocupa tantes i tantes pàgines no és altra cosa que el record del pas per la vida literària catalana del meu amic Jordi Arbonès, aquell singular traductor al català, des de l’Argentina!, de tants i tants títols de la millor literatura en llengua anglesa.»

Us deixo amb unes fotos del 22 d’abril de 2005, dia que vam batejar la biblioteca de l’escola amb el nom Biblioteca Escolar Joaquim Carbó.

IMG_3843 IMG_3850 IMG_3857 IMG_3869
I si voleu llegir algunes cartes de l’epistolari , només cal que cliqueu AQUÍ.

La quema de libros prohibidos… Fahrenheit 451

fahrenheit_451 carátulaLa HLO (Human Library Organization) es una organización que nació el año 2000, en Copenhague. Promovida por un grupo de jóvenes que querían denunciar la homofobia y los sentimientos anti-islamistas que percibían a su alrededor, partía de una idea simple, aparentemente. Se trataba de reconocer en cada persona un “libro”, alguien que tuviera una historia que contar.

Desde aquella primera biblioteca humana hasta hoy, el movimiento de Bibliotecas Humanas se ha ido extendiendo por todo el mundo. En España, por ejemplo, se han organizado eventos de este tipo en Alicante.

Los usuarios de esta biblioteca tienen la oportunidad de hablar de manera informal, durante dos horas, con los libros humanos que elijan. Ahí pueden conocer y comprender la vida de una bombero, de un cirujano militar, de un sikh, de un astrofísico, de un alcohólico en recuperación, de un fontanero, de un ciego, de un policía gay, etc. Se trata, como es fácil imaginar, de promover el diálogo, la comunicación positiva entre un variado grupo de personas “en préstamo”, personas muy distintas que ayuden a superar prejuicios, romper estereotipos y promover la tolerancia y la comprensión.

La idea se inspiró en la novela Fahrenheit 451. Su autor, Ray Bradbury, fallecido en junio de 2012 a los 91 años, considerado uno de los maestros de la ciencia ficción, escribió novelas de terror, poesía y relatos cortos. Fahrenheit 451 es, junto a las Crónicas marcianas que narran el intento de invasión y colonización del planeta Marte, su obra más célebre.

coche bomberosFahrenheit 451 se publicó en el año 1955 y está ambientada en una distopía futurista. El título hace referencia a la temperatura en grados Fahrenheit a la que arde el papel, porque una de las obsesiones de los líderes que gobiernan el mundo de esta obra es quemar libros para así poder controlar mejor aquello que debe aprender la población, gracias a la televisión. De esta novela, se han realizado innumerables adaptaciones (cómics, videojuegos) y también se llevó al cine en una película que dirigió François Truffaut el año 1966.

Los protagonistas de la película son un bombero encargado de quemar los libros prohibidos por el gobierno y una maestra en paro, amante de las lecturas. Son vecinos y entre ellos surgirá una amistad que transformará al bombero, el cual acabará siendo muy crítico con sus superiores y, convencido del valor de la lectura, se convertirá en un hombre-libro.

La película es fiel al relato de Bradbury. Ya en la primera secuencia nos explican en que consiste el trabajo de la patrulla Fahrenheit 451. Reciben un aviso y los bomberos se presentan en una casa. Remueven todos los muebles y dan con los libros escondidos que después son quemados en medio de la calle, con un lanzallamas. El primer libro que encuentran es El Quijote.

Más tarde, en otra escena, mientras Montag (el bombero interpretado por Oscar Werner) y la maestra (joven Julie Christie) caminan de regreso a sus respectivas casas mantiene el siguiente diálogo:
— ¿Es verdad que, hace mucho tiempo, los bomberos sofocaban incendios, en vez de quemar libros?
— No. Las casas siempre han sido a prueba de fuego.
— ¡Es extraño! Una vez, oí decir que hace muchísimo tiempo las casas se quemaban por accidente y hacían falta bomberos para apagar las llamas. ¿Lee alguna vez alguno de los libros que quema?
Él se sonríe.
— ¡Está prohibido por la ley. El mío es un trabajo como cualquier otro. El lunes quemamos a Miller, el martes a Tolstoi, el miércoles a Whitman, el viernes a Faulkner y el sábado y domingo a Schopenhauer y Sartre. Los convertimos en ceniza.

bibliotecariaLa escena más terrible se produce cuando descubren la biblioteca secreta de una bibliotecaria. Tiene su casa llena de libros y los bomberos los encuentran, los esparcen por el suelo, los rocían con queroseno y se disponen a quemarlos. En ese momento, la bibliotecaria se sitúa sobre los libros y ella misma prende una cerilla que acaba con los libros y con ella, abrasada.

La cinta tiene una estética algo antigua, por la precariedad de los efectos especiales de la época, pero mantiene la emoción de un guión sobrecogedor. Es muy recomendable, y las escenas finales son un alegato muy emotivo a favor de la lectura. Un momento espectacular es la quema de los libros que el protagonista, el bombero, esconde en su casa. Ha sido denunciado por su propia esposa, que lo abandona. Ahí vemos arder los grandes títulos de la literatura de todos los tiempos.

El otro gran momento es el discurso final, cuando Montag huye y va a vivir donde los hombre-libros, más allá de donde terminan las vías del tren. Con una banda sonora preciosa y un escenario cubierto por la nieve, recuerda a los hombres-libro de la Human Library Organization, la HLO de la que hablábamos al principio.

L’escrit que has llegit que he forma part de la sèrie d’articles sobre biblioteques de pel·lícula que venim escrivint per a la revista MiBiblioteca. Aquest correspon al número 38 (estiu 2014). Pots llegir el sumari AQUÍ.

Us deixo el vídeo de l’escena  de la crema de llibres. Cliqueu AQUÍ.

La cocinera del rey

L’últim títol de la col·lecció O de l’editorial OQO, aparegut el mes de juny, és La cocinera del rey, escrit per la Soledad Felloza i il·lustrat per la Sandra de la Prada.

129.LACOCINERADELREYespEl rey tenía una pena como una nube negra,
que no lo dejaba pensar.
Y, si uno no piensa, todo sale mal:
las carreteras se tuercen, los puentes se caen,
los barcos pierden sus mercancías…
Los secretarios llegaban a palacio,
un día sí y otro también,
con sus carteras llenas de problemas;
pero, de la cabeza del rey,
no salía nada de nada.

Al web d’OQO hi ha un resum prou exhaustiu, del que hem manllevat alguns paràgrafs. Diu, entre altres coses que…

A un rei ensopit li plouen els problemes per tot arreu i una comissió de savis resol que li convé canviar d’hàbits (passejar, fer exercici) però, sobretot,canviar de dieta, si vol recuperar l’alegria.

Com que al palua no hi ha un bon xef, opten per convocar la plaça de cuiner reial. Molts cuiners, vinguts de tot arreu s’hi presenten, amb les seves millors receptes. També hi acudeix la Mencía, una nena decidida que, tot i haver vist que en el ban hi posava clarament que buscaven a UN CUINER, amb el receptari de la seva àvia sota el bras i alguna cosa més, prepara un deliciós menú que arriba directe al cor del rei.

Quin serà el seu secret?- es pregunta tothom…

02_cocinera
El secret és ben senzill perquè tot allò que fem si, a més, ho amanim amb il·lusió, afecte i alegria, difícilment pot sortir malament. Aquest és el missatge optimista que ens transmet aquesta història.

La il·lustradora, Sandra de la Prada, ha intentat plasmar tot aquest món de gustos i aromes, oferint una proposta plàstica plena de frescor i de color. A través d’unes imatges netes i lluminoses, podem seguir les aventures d’aquesta nena pèl-roja que aconsegueix convertir-se en cuinera del rei. Els dibuixos reforcen el caràcter desenfadat de la nena amb l’ús del color fúcsia de la roba.  Ella mateixa explica:

“La Mencía porta un vestit fúcsia perquè és un color molt alegre i alhora, apetitós. La barreja d’aquest color amb la seva cabellera pèl-roja i la seva curta estatura em va semblar que la feien més eixerida i decidida, que és com jo la veia. Les formes arrodonides del seu vestit em van ajudar a donar-li dinamisme i moviment “.
Per emfatitzar el to humorístic del conte, acompanyen a la nena dos gats que, en paraules de la il·lustradora, “encara que no surten en el text, aconsegueixen fer-se gairebé tan protagonistes com ella: l’ajuden, fan gamberrades, participen de la història… “

A la narració escrita i a la proposta plàstica, la naturalesa cobra un protagonisme especial: gerros amb flors, plantes aromàtiques… Una natura que, tanmateix,  ha servit com a font d’inspiració a les receptes tradicionals.

Amb aquesta història que desborda optimisme pels quatre costats i que ens ensenya a valorar la cuina,  com sempre, o gairebé sempre, els d’OQO l’encerten.

V Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana

titol_congres_lijS’ha publicat el 50è volum de la col·lecció Quaderns Divulgatius, editat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, el juny de 2014. Recull les ponències del V Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana: Història i ficció històrica per a infants i joves. Celebrat al Born Centre Cultural de Barcelona els dies 19 i 20 d’octubre de 2013.
CobertaPels que no hi van poder assistir és una bona oportunitat de conèixer què es va parlar. Per als que hi van assistir també es recomanable perquè val la pena anar rellegint les diferents aportacions i segur que hi trobaran detalls i opinions que ens els eu dia es van escapar.

El podeu descarregar en format pdf AQUÍ

L’index del llibre de 214 pàgines és el següent:

 

 

ÍNDEX

Presentació
Guillem-Jordi Graells

SESSIÓ I

Conferència: La narració històrica per a nois i noies
Oriol Vergés

TAULA RODONA 1: Entre la ficció i la veritat històrica. Fidelitats i infidelitats

Llibertat i ficció històrica
Oriol Garcia Quera
Fidels o infidels?
Núria Pradas Andreu
Les llegendes són ecos del passat
Joan de Déu Prats
La novel·la històrica: una qüestió d’equilibri
Maria Carme Roca

TAULA RODONA 2: Efemèrides, commemoracions, aniversaris: ocasions de creació i de difusió de narrativa històrica
Efemèrides, commemoracions, aniversaris: ocasions de creació i de difusió de narrativa històrica
Dolors Cabrera
El cas de Cavall Fort
Mercè Canela
Cal que neixin flors a cada instant
Josep Llussà
Aportacions de les biblioteques
Cèlia Millan
Homenatge a Joana Raspall: glossa i lectura d’alguns dels poemes de Joana Raspall
Miquel Desclot

SESSIÓ II
Conferència: Històries sense història
Teresa Duran

TAULA RODONA 3: La recreació o creació de personatges en contextos històrics
La recreació o creació de personatges en contextos històrics
Ignasi Blanch
La creació o recreació de personatges en contextos històrics
Dolors Garcia i Cornellà
La recreació o creació de personatges en contextos històrics
Enric Larreula Vidal
La recreació o creació de personatges en contextos històrics
Jordi Vila Delclòs

TAULA RODONA 4: La narració històrica a l’ensenyament. Lectura i currículum
Narració històrica i ensenyament
Jordi Cortès
La novel·la històrica com a eina didàctica
Lorena Jiménez Torregrosa
Narració històrica i ensenyament: el cas de les Illes Balears
Miquel Rayó
La narració històrica a l’ensenyament. Lectura i currículum
Silvestre Vilaplana

XII PREMI AURORA DÍAZ-PLAJA
Glossa d’Aurora Díaz-Plaja (1913-2003)
Teresa Mañà Terré
Acta del XII Premi Aurora Díaz-Plaja
Presentació de Josep Maria Aloy Bosch
Pere Martí i Bertran

Conclusions i clausura del Congrés
Marta Luna i Sanjuan

 

While He Was Sleeping (Mentre dormia)

ayano 1L’últim llibre que m’ha arribat a les mans me l’ha regalat l’Andrea Pozo, en tornar del seu viatge al Japó. Es diu “While He Was Sleeping” (Mentre dormia) i és d’una autora japonesa anomenada Ayano Imai.

El llibre és un àlbum il·lustrat amb uns dibuixos molt delicats, preciosos. Hi ha animals, aus, plantes, etc. dibuixats amb detall, sobre una història que es mou a través de les quatre estacions de l’any. Quan llegeixes aquest llibre notes una suau i dolça sensació.
El conte planteja la vida d’un ós que no necessita amics perquè ja té un barret molt elegant. El senyor Brown, el protagonista, és un ós amb molt estil, però sense companys.
Però un dia, un ocellet, un picot, decideix que el barret del Sr. Brown podria ser una casa magnífica per a ell i per a tota la corrua d’animals amb plomes que són els seus amics. I s’hi instal·la. Venen altres ocells i el barret del senyor Brown va creixent a mesura que van arribant nous inquilins.
ayano 2Quan s’acosta l’hivern, el Sr Brown se’n va a hibernar convençut que a la primavera ja no tornarà a sentir el cant dels ocells. Però… (no us puc contar un final inesperat i magnífic. Ho sento)
L’autora del conte, Ayano Imai, ha triat un tema prou tractar en la literatura infantil, però tot i així s se’n surt prou bé i construeix una història enginyosa, amb màgia, amb al màgia d’un barret que va creixent misteriosament.
En el conte també notem un ús estrany del antropomorfisme perquè el Sr. Brown viu en un poble d’humans on els altres animals viuen com animals. Si això no és suficient inquietant, hi ha un altre aspecte curiós i surrealista: la casa del senyor Brown, encara que convencional en la construcció, sembla tenir un bosc al seu interior. Veiem bolets assecant-se al costat de la rova estesa, un arbre que creix a través de les estovalles damunt la taula, escales d’herba, etc.
foto ayanoEn castellà, MacMillan va editar “la oveja número 108” , també d’Ayano Imani.

I en portugués podeu trobar uan versió de “El gat amb botes” que podeu consultar al següent video.

Tinc dues mares. La imatge de la família en la literatura infantil i juvenil

en_família!La família és el primer agent socialitzador de l’infant, la seva acció educadora és bàsica i és allà on es solen manifestar tots els sentiments. L’escola també hi participa d’aquesta acció socialitzadora i és necessari que siguem conscients que els models familiars són diversos i complexos, si volem que la nostra tasca educativa sigui eficient.

La literatura infantil i juvenil té la funció d’entretenir i de mostrar com és el món. A través de les històries que ens expliquen els llibres, el nen aprèn a socialitzar-se i també a obrir la seva ment a realitats diferents. Mitjançant la comparació i l’extrapolació de les diferents pautes de comportament, l’infant pot induir quina és l’actitud amb la que cal relacionar-se amb els altres.
A la literatura infantil i juvenil hi trobem una bona varietat de models de família però encara predomina l’estereotip de família “tradicional” formada pel pare, la mare i els dos fills, un nen i una nena. En canvi, a l’escola, la realitat ens fa veure com és de diversa la situació dels nostres alumnes. A l’aula tenim nens que viuen en famílies monoparentals, molts tenen mares que treballen, hi ha pares de cultures diferents, separats, fills únics, etc. i, de vegades, es provoquen situacions delicades que cal tractar amb tacte.
A l’escoles també ens trobem amb situacions d’alumnes adoptats que no saben el nom dels seus pares biològics i nois que no coneixen els seus avis, per exemple. S’ha d’anar molta cura, estar alerta i contemplar totes les variables, sense que ningú se senti exclòs per aquest fet. Tampoc cal obligar-lo a explicar les seves històries si no volen.
Biblio 016Per això va bé, a l’estona de lectura a la biblioteca o a l’aula, plantejar lectures que abordin aquests temes i que presentin diferents models de família. A la biblioteca convé tenir algunes obres que facilitin el diàleg i la reflexió. El llibre Amb en Tango som tres, per exemple, ens explica la història real d’un pingüí que va ser adoptat per dos pingüins mascles, El meu pare és mestressa de casa…I què? se centra en els aspectes coeducatius, Vivo en dos casas planteja la vida d’una nena que té els pares separats, Noire comme le cafè, blanc comme la lune explica la historia d’una nena que té els pares de diferents races, etc.
Costa trobar llibres que presentin aquestes realitats però se’n troben, per sort. Llegir històries que plantegen aquests models ajuda als nois i noies que se senten diferents a identificar-se amb els protagonistes i alhora, ajuda a la resta d’alumnes a adonar-se de la diversitat de situacions que hi ha al seu voltant. Un dels llibres que més bon servei ens ha fet és En família!
A la revista Guix núm. 406 i a AULA núm. 231 presentem una experiència basada en el llibre En família! que ens serveix per parlar dels models familiars.
Podeu llegir l’article complet AQUÍ o entrant a l’apartat Publicacions/Revistes/Guix d’aquest mateix bloc.

imatges família

Són per menjar-te millor, Caputxeta!

L’alimentació i la literatura infantil

DSCN4034Actualment, es nota una preocupació general per la prevenció dels problemes relacionats amb una mala alimentació. Hi ha consciència i interès dels pares i mestres en educar els infants en una dieta saludable, sana i variada. I per això, la literatura actual n’està plena de bons títols que presenten exemples positius i aconsellen sobre com tractar aquesta pràctica social.

A la literatura infantil i juvenil trobem nombrosos exemples en els quals el menjar forma part principal de l’argument. En els contes populars són conegudes les aventures de Hansel i Gretel a la caseta de xocolata, la carabassa de la Ventafocs i la poma enverinada de la Blancaneus. La literatura contemporània no és aliena a aquest fet i podem recordar les galetes de l’Alicia, les fruites de l’erugueta goluda o l’ogre amic de la Zeralda. El menjar ha tingut i té una simbologia com a socialització, intercanvi o transmissió de pautes culturals.

DSC07776Actualment hi ha una sèrie d’obres que intenten alertar sobre el sobrepès i l’obesitat, com és el cas de Golosina i Perrozoso o Estic grassonet, i què? Són llibres que posen l’accent en els hàbits alimentaris saludables, en els perills d’una dieta desequilibrada i en les bondats de fer esport habitualment. Intenten donar resposta a l’interès creixent d’uns pares conscienciats que volen educar millor els seus fills.

La bona literatura que tenim al nostre abast ens pot ajudar a parlar amb els infants sobre els aliments: Plantejar projectes sobre els plàtans a partir de llibres com Me comería un niño, investigar d’on prové i com es fa la xocolata amb el llibre Charlie i la fàbrica de xocolata, aprendre les meravelloses poesies que en ens va deixar Martí Pol al seu Bon profit! o conèixer com funciona una cuina amb El lladre de menjar, en són alguns exemples.

Durant aquest 2014, any de la dieta mediterrània, podem aprofitar dos moments puntuals que tenim a l’escola per tractar aspectes relacionats amb l’alimentació: l’hora d’esmorzar, ideal per parlar de fruita i l’hora de dinar, una estona que es pot compartir amb el servei de biblioteca per mostrar tot el que la literatura ens ofereix i que, amb una bona coordinació, pot ajudar els nois i noies a comprendre els perquès del menjar (origen, funció, diversitat, etc.) Dedicar un dia a la setmana a compartir aquests altre aliment que són els llibres amb les seves monitores de menjador, afavoreix les relacions i facilita el bon enteniment entre el menjar i el propi cos.

A la revista Guix núm. 405 i a AULA núm. 230 presentem una experiència basada en el llibre ¿Quién come a quién? que ens serveix per conèixer la cadena tròfica, tot jugant al “cinquet”.
Podeu llegir l’article complet aquí. o entrant a l’apartat Publicacions/Revistes/Guix d’aquest mateix bloc.

Seven – Biblioteca para trabajar en la placidez de la noche…

Seven cartelSeven es un thriller psicológico, una película de detectives que nos cuenta una historia macabra relacionada con los siete pecados capitales, y que contiene una escena magnífica que resulta clave para el desenlace y esclarecimiento de los crímenes. La escena sucede en la biblioteca y nos recuerda otras películas americanas, como Todos los hombres del presidente, que narra cómo se desenmascaró el caso Watergate. La visita a estos lugares sirve para encontrar los elementos que ayudan a encajar las piezas del rompecabezas. Se trata de demostrar más que de mostrar y se presenta la biblioteca como centro de documentación, como lugar donde se hallan respuestas y se marca el camino de la investigación a seguir.

La acción de Seven se sitúa en una ciudad, de la que no se cita su nombre (se la nombra como aquí o maldita ciudad), lluviosa, deteriorada, oscura, con gente ruidosa y un ambiente melancólico y deprimente. A esta ciudad llega un detective joven, David Mills (interpretado por Brad Pitt) a quien se asigna la resolución de un caso de asesinato junto a su compañero William Somerset (Morgan Freeman) un detective maduro a quien faltan siete días para la jubilación.

librosEl caso se irá complicando a partir de las dos primeras muertes, consecutivas. El primer asesinato, el de un hombre obeso obligado a alimentarse hasta morir, se relaciona con uno de los pecados capitales, la gula. Un rico abogado es la segunda víctima y representa la avaricia. Los indicios hallados indican que los crímenes han sido planeados cuidadosamente y que se trata de un asesino en serie que va a seguir un patrón relacionado con los otros pecados: Lujuria, ira, soberbia, pereza y envidia.

La escena de la biblioteca ocurre de noche. Los dos detectives están en sus casas, sin poder dormir. Mills revisa las pruebas y mira las fotografías intentando comprender los crímenes. Somerset, en cambio, intuye que los asesinatos no son más que el principio de una serie de siete, relacionados con los pecados capitales. Sale de casa, está lloviendo y toma un taxi para que le lleve a la biblioteca.

Resulta extraño que la biblioteca esté alejada del centro. La escena sólo nos muestra su interior. Se trata de un edificio grande. Es de noche, está cerrada y mientras cinco de los vigilantes juegan al póquer, el sexto abre la puerta.
El detective bromea con los vigilantes sobre porqué se dedican a jugar a cartas estando rodeados de tantos saberes (Caballeros, caballeros, nunca lo entenderé: Tantos libros a mano, un universo de conocimientos aquí mismo y ¿qué hacéis? pasar la noche jugando al póquer).

imagen de la películaEl movimiento de la cámara es fantástico, con planos contrapicados que magnifican el espacio y van siguiendo al protagonista mientras camina entre las estanterías a la búsqueda de unos libros que le puedan ayudar. Suena una melodía, la suite número 3 en Re mayor de Bach, que envuelve la escena de una placidez que contrasta con el frenesí del resto de la película. Cómo un oasis.
Sin necesidad de consultar el catálogo, él solo va seleccionando algunos volúmenes. La cámara se detiene en un par de ellos, mostrando sus lomos: Los cuentos de Canterbury de Chaucer y La Divina Comedia de Dante.
Luego, el detective se sienta en una mesa y va anotando algunas informaciones (Interesa consultar estos libros respeto a los pecados capitales: Purgatorio de Dante. Cuentos de Canterbury). También fotocopia el mapa del infierno de Dante y otras páginas relacionadas.

Mientras esto ocurre se van intercalando planos del joven detective Mills, en su casa, perdido en sus cábalas.

El papel de la biblioteca como espacio clave para encontrar datos que ayuden a resolver el misterio y para comprender el patrón que sigue el asesino, queda perfectamente resuelto y se entiende cuál ha sido la fuente de inspiración del asesino.

A la mañana siguiente, Somerset deja sobre la mesa de Mills la información recopilada. Éste lee los textos y comienza a entender el motivo de los crímenes.

bibliotecaOtro elemento bibliotecario se refiere a la paranoia americana de ser investigados. El detective Somerset, haciendo valer sus contactos consigue un listado de personas que han consultado los libros que él ha referenciado. Se trata de unos servicios bibliotecarios excepcionales en manos del poder. El FBI dispone de un registro de libros prohibidos que prestados aleatoriamente no suelen aportar mayores indicios, pero cuando se empiezan a solicitar libros muy próximos entre sí, en forma de patrón, los agentes federales investigan a esa persona. Gracias al análisis de esa lista de usuarios, localizan al asesino y llegan hasta la puerta de su casa.
La película fue un éxito comercial, y recibió críticas positivas. El final de la cinta, con la presencia del asesino interpretado de forma soberbia por Kevin Spacey es de los que no se olvidan. Te deja helado.

Mibiblioteca 37L’article forma part de la sèrie d’articles sobre biblioteques de pel·lícula que venim escrivint per a la revista MiBiblioteca. Aquest correspon al número 37 (primavera 2014).
Us deixo el vídeo de l’escena que comentem més amunt.