10 Març 2017 by jcentell

Menores máis maiores, una experiencia lectora intergeneracional

Álbumes ilustrados que acercan generaciones
En el número de marzo de la revista AULA, Pilar Férriz explica una experiencia de comunicación entre los alumnos de la escuela Ceip Apóstolo Santiago, de Santiago de Compostela, y los abuelos de la residencia Porta do Camiño. Todos ellos formaron parte de una actividad enmarcada en el programa Lecer Activo de la Conselleria de Política Social de la Xunta de Galicia en colaboración con la editorial OQO.
Según cuenta Pilar «OQO editora es un proyecto editorial, especializado en literatura infantil y juvenil, concretamente en álbum ilustrado que desde sus inicios, ha promovido la lectura mediante talleres de creatividad plástica, audiovisual o de escritura realizados en las aulas, las librerías, las bibliotecas o los salones del libro tanto a nivel nacional como internacional»

Y nos cuenta una práctica que acerca generaciones. La llaman Menores máis maiores e intenta potenciar las relaciones intergeneracionales combinando tradición y tecnología. Así, pequeños y mayores estrechan lazos y comparten experiencias para crear juntos un corto de animación a partir del cuento El abuelo de Zulaimar.
La experiencia y como la llevaron a cabo está perfectamente explicada en la revista pero si se quiere consultar todo el material gráfico y una explicación más pormenorizada de la práctica, vale mucho la pena entrar en http://maiores.oqo.es/ y disfrutar de la experiencia.

El artículo también está disponible en catalán en la revista GUIX del mes de marzo.

8 Març 2017 by jcentell

Dia Internacional del Llibre Infantil 2017

Com cada any, des del 1967, el 2 d’abril, coincidint amb la data del naixement de l’escriptor danès Hans Christian Andersen, l’IBBY promou la celebració del Dia Internacional del Llibre Infantil per tal de promocionar els bons llibres infantils i juvenils i la lectura entre els més joves.
Aquest any el missatge i el cartell són obra de dos autors russos. El text és de Sergei Makhotin i la il·lustració de Mikhaïl Fedorov. La traducció al català és d’en Jordi Ferré i Ybarz.

FEM-NOS GRANS AMB ELS LLIBRES!
En la més tendra infància m’agradava construir casetes amb blocs i tot tipus de joguines. Sovint feia servir de teulada un llibre infantil il·lustrat. En somnis, entrava a la casa, m’estirava al llit fet amb capses de mistos o contemplava els núvols o el cel estrellat, tot depenia de la imatge que m’agradés més.
Instintivament, vaig seguir la llei de vida de tot infant, que busca inventar-se un ambient còmode i segur. I un llibre infantil va ser fonamental per aconseguir-ho.
Després em vaig fer gran i vaig aprendre a llegir, i en la meva imaginació el llibre va començar a assemblar-se més a una papallona, o fins i tot a un ocell, que a una teulada. Les pàgines del llibre semblaven ales, i feien una mena de xiuxiueig. Era com si el llibre, situat a l’ampit de la finestra, volgués sortir volant inesperadament cap a espais desconeguts. El vaig agafar, me’l vaig començar a llegir i el llibre es va tranquil·litzar. Després el vaig seguir a través d’altres mons i paratges, mentre el meu univers imaginari s’anava estenent.
Quina alegria, tenir un llibre nou a les mans! Al principi no saps de què tracta, et resisteixes a la temptació d’obrir-lo per l’última pàgina, i quina bona olor que fa! La seva olor no es pot descompondre: tinta, pega… no, no es pot! Té una aroma especial de llibre, excitant i única. Les puntes d’algunes pàgines s’enganxen com si el llibre encara no s’hagués despertat; es desperta quan comences a llegir-lo.
A mesura que vas creixent el món que t’envolta es va complicant. T’enfrontes a qüestions que fins i tot un adult és incapaç de resoldre. Així i tot, és convenient poder compartir els dubtes i els secrets amb algú. I aquí és quan el llibre torna per ajudar-te. Probablement molts de nosaltres ens hem trobat pensant: aquest llibre parla de mi! I de sobte sembla que el teu personatge preferit sigui com tu. Viu els mateixos problemes i s’hi enfronta amb dignitat. I un altre personatge no se t’assembla en res, però vols que sigui el teu model, t’agradaria ser tan valent i enginyós com ell.
Em fa riure quan un noi o una noia diu: «No m’agrada llegir!» No me’ls crec. Segur que mengen gelats, juguen i miren pel·lícules molt interessants. En altres paraules, els agrada divertir-se. I llegir no és tan esgotador com desenvolupar els sentiments i la personalitat, sinó que en primer lloc és un gran plaer.
I és amb aquesta intenció que els escriptors escriuen els seus llibres per a infants!

Si us hi voleu adherir ho podeu fer des del web de l’OEPLI (organización española para el libro infantil y juvenil)

3 Març 2017 by jcentell

Presentació d’Un llop com cal

Dimarts 28 de febrer es va presentar a la llibreria Jaimes «Un llop com cal» d’en Joaquim Carbó.
A la trobada, molt animada, en Ramón Besora va explicar anècdotes viscudes amb en Carbó i els seus llibres, especialment les referides a «La casa sota la sorra» i el muntatge espectacular que van fer amb 400 alumnes de tot Catalunya, fa un grapat d’anys, i altres aventures. El record de totes les vivències compartides anava al cas perquè «Un llop com cal» va ser escrit fa quaranta anys i publicat en format més auster per laCaixa. Ara, el que han fer els de Nandibú ha estat una revisió i actualització per millorar-ho, cosa que aconsegueixen amb les il·lustracions d’en Pedro Rodríguez. En Pedro, també present a la sala, va explicar les dificultats per trobar el punt exacte per donar-li forma al llop vegetarià i també quin és el seu mètode de treball habitual.

Ramon Besora presenta el llibre

Joaquim Carbó i Pedro Rodríguez

Aspecte de la sala. A les parets les il·lustracions originals del conte

Tot plegat, més que una presentació, va ser una lliçó d’història de la literatura infantil en català, amb referències a congressos, maneres de fer, experiències, etc.
S’agraeixen aquest tipus de presentacions en que es parla més enllà del llibre en concret —recordeu l’inefable Umbral— i no hi ha pressa per acabar.
Un llop com cal explica l’aventura d’un llop, fill d’una lloba de molt bona família del Pirineu, que s’escapa del jardí de la casa de ciutat on viu i on va néixer perquè sa mare va ser capturada fa anys i se’n va cap a la muntanya, a la recerca de la llibertat.
L’exposició de les il·lustracions originals del conte hi serà a la llibreria durant els propers quinze dies per si les voleu veure (o comprar).

Les dades:
Títol: Un llop com cal
Autor: Joaquim Carbó
Il·lustrador: Pedro Rodríguez
Editorial: Pagès (segell Nandibú)
48 pàgines
Edat recomanada: Cicle mitjà

20 febrer 2017 by jcentell

Saló del Còmic de Barcelona 2017

Cartell obra del dibuixant Jaime Calderón

Ja hi ha data i programa del 35 Saló Internacional del Còmic, que se celebrarà del dijous 30 de març al diumenge 2 d’abril a Barcelona.
Com cada any, tots els gèneres del còmic estaran presents en les diverses exposicions, hi haurà tallers de temàtiques variades i la presència de destacats dibuixants i guionistes nacionals i estrangers. Serà curiosa de veure una exposició amb avions reals de diferents èpoques, com una rèplica del primer avió que va fer el trajecte de Barcelona a Palma de Mallorca. Per això, el cartell representa una aviadora sobrevolant la plaça Espanya i és un homenatge a les primeres dones aviadores. S’agraeix que el tema no sigui bèl·lic (hagués estat el més previsible). L’autor és en Jaime Calderón.
Al Saló hi haurà una exposició amb 100 originals del TBO i també les esperades visites d’il·lustradors de prestigi com el belga Bruno Gazzotti o el cubà Juan Padrón, entre altres.
Altres exposicions estaran dedicades al creador de la novel·la gràfica Will Eisner, a la sèrie de còmic Fanhunter de Cels Piñol, als viatges de Tintín al voltant del món o als superherois populars gràcies al cinema, com la Màscara, Hulk o l’Esquadró Suïcida. Crec que també hi haurà un homenatge al creador del Capitán Trueno, Víctor Mora, que ens ha deixat no fa gaire.
Si no heu anat mai a un Saló d’aquestes característiques, us ho recomano. No us defraudarà perquè com diu en Patrici Tixis, president del FICOMIC, “el còmic és la porta d’entrada a la lectura”
Tota la informació sobre horaris, preus i altres detalls logístics es poden consultar al web del Saló: http://ficomic.com/

2 febrer 2017 by jcentell

Il·lustrem-nos! Una experiència d’animació lectora des de la llibreria

Amb motiu de la celebració dels 40 anys de la revista GUIX, el número de gener va ser substituït per la publicació d’un llibre commemoratiu que recull alguns dels bons articles que durant aquest anys han aparegut a la revista. És per aquest motiu que l’habitual revista s’ha endarrerit un mes i, per tant, la secció «viure la lectura» que comentem en aquest blog.
Al número que arriba aquest febrer, la Montse Marcet, llibretera de Rubí, ens explica com les llibreries són una baula necessària per encomanar el desig de llegir. El seu article es titula Il·lustrem-nos i, entre d’altres pensaments, ens explica que:
La principal intenció dels llibreters i llibreteres que avui dia treballem envoltats de llibres és la d’encomanar el gust per la lectura.
Compartir els llibres i àlbums il·lustrats que ens agraden, els que trobem innovadors, originals, sorprenents, d’editorials petites i valentes o grans i consolidades, però sobretot, que ens transmeten emocions.
Ens agrada recomanar a amics i clients aquells llibres que s’adaptin als seus gustos o a la necessitat del moment, que tant pot ser educativa com emocional o simplement contemplativa, perquè entenem els llibres infantils i àlbums il·lustrats com a obres literàries i artístiques.
Les llibreteres, perquè es curiós que majoritàriament és un món femení (amb alguna excepció), volem ser sobretot, dinamitzadores culturals i el nostre afany va molt més enllà d’aconseguir vendre un llibre i el que es troba com a denominador comú de les companyes que conec que aposten per aquesta línia, és sobretot la il·lusió i la passió per compartir i donar a conèixer aquells llibres que creiem que no és possible que passin desapercebuts, que, com diu Agustín Fernández Paz en el seu llibre Lo único que queda es el amor:
“ Volvía encontrarme con uno de esos libros que me alborotan el corazón y me devuelven la alegría de vivir. Al acabarlo me asaltó otra vez el deseo que siempre siento en esos casos: telefonear a los amigos, salir a gritar en medio de la calle, proclamarlo a todo el mundo. Decirle a la gente que no puede seguir viviendo sin leer un libro así, hay demasiada belleza en él para ignorarlo”.

I per això organitzen presentacions, xerrades, contacontes, exposicions, tallers i tot el que els passa pel cap. Emprant les paraules de la Montse:
Els llibreters som un esglaó més en la cadena del llibre. Des dels autors als lectors hi ha tot un munt de gent que treballa per fer arribar el llibre al seu destinatari final, el lector. Il·lustradors, editors, promotors comercials, agents literaris, traductors, correctors, maquetadors, impressors, distribuïdors, bibliotecaris, alguns mestres, i amants dels llibres en general juguen un paper fonamental en aquesta tasca. Però una de les funcions més importants que fem a les llibreries, és seleccionar i oferir productes que siguin realment de qualitat. El mercat editorial és molt abundant, però no tot el que arriba a les llibreries té els requisits que es mereix un públic lector inundat i sobresaturat de novetats.
A la segona part de l’article ens presenta una pràctica que amb la col·laboració d’alguns il·lustradors que com Dani Cruz, Noemí Villamuza, Leonardo Rodriguez o Zuzanna Celej, entre d’altres, organitza a Rubí dins del seu projecte d’animació Lectors al tren!
L’article complet el podeu llegir al número de febrer de GUIX (en català) i AULA (en castellà).

les fotografies que acompanyen aquesta entrada són gentilesa de la Montse Marcet.

25 gener 2017 by jcentell

Educació Infantil. Bones pràctiques a l’Hospitalet de Llobregat

El Centre d’Estudis de l’Hospitalet (cel’h) acaba de publicar un recull que mostra com la primera persona del plural del verb educar es concreta quan una ciutat es compromet amb la primera infància.
La implicació de la «tribu» es percep des de la primera línia. Els coordinadors de l’obra, l’Enric Roldán i en Pep Vallecillos, com a bons coneixedors del que es cou a l’Hospitalet, han sabut connectar amb un bon grapat de persones que han aportat reflexions i experiències diverses relacionades amb l’etapa 0-6, començant per una magnífica introducció d’en Francesco Tonucci que fa de molt bon llegir.
El llibre —molt recomanable— està estructurat en tres parts ben diferenciades:
• La primera presenta el mapa de recursos (escoles bressol, espais familiars, serveis socials, ludoteques, etc.)
• La segona mostra onze bones pràctiques educatives que es fan a diversos centres. Només és la punta de l’iceberg perquè ja intuïm que al darrera hi ha molt bona feina d’una ciutat educadora que compta amb bons professionals.
• La tercera conté trenta aportacions, opinions personals que recullen l’ampli ventall de mirades enfocades cap al veritable protagonista, l’infant que creix, que viu i que espera el millor de nosaltres. En paraules dels coordinadors: «Les criatures no ens perdonarien que no fos així».
M’agrada (molt) que dins d’aquests 256 pàgines, hi hagi referències a la biblioteca i la lectura. Per exemple, al projecte de l’Escola Bressol Municipal La Casa Dels Contes on expliquen les visites periòdiques a la biblioteca de la Plaça Europa, el servei de préstec i altres tallers o activitats extraescolars.
He tingut el goig, com a mestre de l’Hospitalet, de participar aportant algunes reflexions sobre la relació dels contes amb l’afectivitat. Al capitolet que m’han deixat escriure parlo de la màgia que es produeix quan el mestre o la mestra d’infantil comença a narrar, de viva veu, com si sonés la flauta màgica del flautista d’Hamelin; explico com de cop i volta es fa el silenci i els infants obren els ulls, estan molt atents i es deixen portar a un sense-temps meravellós on reben models i pautes que els ajuden a imaginar —que és diferent de fantasiejar— es vacunen contra els perills —creen defenses per si mai es troben en una situació similar a la del protagonista—, coneixen el món, desenvolupen la creativitat, es diverteixen, es reconeixen a ell mateixos en alguns dels personatges, en les seves peripècies i en la solució de les seves dificultats, viuen tota mena de sentiments, aprenen a resoldre els conflictes que sorgeixen diàriament, entenen que vol dir compartir, respectar i ser respectats, etc.
M’ha agradat recordar com els contes narrats pel mestre o la mestra envien als infants missatges a la seva dimensió cognitiva (de coneixement) i també a l’emotiva. La paraula sentida els porta a viure l’aventura —que és una mirada exterior— i a trobar imatges on emmirallar-se —no per ser com els herois sinó per ser ells mateixos millors— i també els porta una mirada interior que té a veure amb el fet d’estar a prop de l’adult. El conte va lligar a l’afecte.
Com que la tirada del llibre és curta, potser una bona idea seria que es pogués aconseguir en format pdf. Els hi ho proposaré.

web del Centre d’Estudis de l’Hospitalet: http://www.celh.cat

23 gener 2017 by jcentell

Bateig de la biblioteca escolar Emili Teixidor

Que l’escola de Roda de Ter porti el nom de l’Emili Teixidor és lloable perquè l’Emili va fer molt per la literatura infantil i juvenil —també per la d‘adults—, però es pot entendre perquè allà és on va néixer. Però que una escola de Sant Boi de Llobregat hagi decidit posar-li el seu nom a l’espai biblioteca que inauguraran la propera setmana encara és més d’agrair perquè demostra que les seves obres, especialment la sèrie de la Formiga Piga, han deixat petjada en l’imaginari col·lectiu dels infants.

L’escola Antoni Gaudí ja va fer un superprojecte sobre aquest autor l’any 2012-2013 que va ser mereixedor del reconeixement als Premi Baldiri. L’experiència recollia la relació dels infants amb l’obra de l’escriptor i com la visita de l’autor va arribar a ser motivadora de lectures diverses.

Estic content i agrait a l’equip de mestres de l’escola per haver-me convidat al bateig de la biblioteca el dia 1 de febrer.

Pel qui vulgueu saber més d’en Teixidor us recomano l’assaig «La lectura i la vida» que comença amb aquestes paraules.

“¿Us imagineu una vida sense llibres? Ara mateix, si desapareguessin tots els llibres de la Terra, seria com si el món hagués perdut la memòria. ¿Us imagineu a vosaltres sense memòria, sense records, sense passat, sense coneixements…amb el cervell en blanc, ben buit?
No sabríeu ni qui sou, ni d’on veniu, ni res de res. Els llibres són la memòria del món, i gràcies als llibres podem saber un munt de coses: com vivien els nostres avantpassats, com van inventar les eines que ens han portat fins aquí, amb els ordinadors, els cotxes, les medecines, la televisió, els gratacels, els telèfons mòbils, els transplantaments de cor…
Però gràcies als llibres som molt més que la nostra memòria. Gràcies als llibres podem parlar amb els morts, perquè els escriptors i els savis que van escriure llibres anys enrere, segles enrere, quan encara no s’havia inventat el paper i els escribes escrivien en rajoles de fang tou, i després en pells preparades de xai i fulles de plantes, els papirs, van gravar la seva veu en aquests materials, i més endavant els copistes ho van copiar en llibres de paper, i ara, avui dia, podem anar a les biblioteques i llegir el que ens van deixar escrit, el que ens van dir; la seva veu s’ha transformat en paraules escrites que els temps no esborra i encara podem parlar amb ells….”

Aquest assaig conté pensaments sobre animació a la lectura, sobre literatura infantil i juvenil, sobre la vida, sobre l’escola, sobre les biblioteques i sobre com la lectura ens fa millors persones. Imprescindible. El va escriure l’any 2007, cinc anys abans de la seva mort.

3 gener 2017 by jcentell

Coneixent la Vaughan Civic Centre Resource Library de Canadà, un nou concepte de biblioteca

Fa uns dies, en Pedro Bravo, director de la biblioteca Tecla Sala, em va fer a mans la informació que he triat per començar aquest any 17. Es refereix a un nou concepte de biblioteca que s’ha inaugurat a Canadà, a Vaughan, i que canvia la imatge tradicional que en tenim d’aquest equipament.
Es tracta d’una biblioteca que té, entre d’altres, un estudi de gravació i un estudi de vídeo amb pantalles de fons verd, impressores 3D i una cafeteria. El material de lectura és prou gran, uns 70.000 materials, incloent revistes, llibres i llibres d’àudio.
L’edifici sembla un modern aeroport i el cost de la seva construcció va ser de 15 milions de dòlars, aproximadament.
La biblioteca, amb molta tecnologia verda integrada, inclou llums amb sensor de moviment, parets de vidre i llum natural, un espai per a l’estudi, una àmplia zona infantil i una sala només per a adolescents, a part d’altres modernures com autoservei de préstec, lavabos amb control d’estalvi d’aigua, etc.

A Universo Abierto (Blog de la biblioteca de Traducción y Documentación de la Universidad de Salamanca) podeu trobar un article més extens i documentat sobre aquesta biblioteca. Us passo l’enllaç:
https://universoabierto.org/2016/10/31/vaughan-civic-centre-resource-library-una-biblioteca-para-el-futuro/

I un vídeo dels dies previs a la inauguració:

https://vimeo.com/182337795

18 Desembre 2016 by jcentell

La Nit de l’àlbum il·lustrat

La setmana passada es va celebrar la primera festa del que es va anomenar Nit de l’àlbum Il·lustrat i que van organitzar onze petites (i no tan petites) editorials que estan donant un impuls espectacular a la literatura per infants i joves. En alguns casos es tracta d’editorials gestionades per una o dues persones.
No hi eren totes les editorials que haurien de ser, llàstima! però aquesta primera trobada va estar prou reeixida. Els vam fer costat il·lustradors, llibreteres, contacontes, mestres i lletraferits en general que vam poder compartir unes estones de conversa tranquil·la en un espai preciós, la sala Valkiria.
El moment àlgid, el més esperat va ser quan la Mar, editora de Babulinka, va llegir, en representació de les onze editorials (A buen Paso, Babulinka, Coco Books, Corimbo, Ekaré, Flamboyant, Joventud, Kalandraka, Libros del Zorro rojo, Takatuka i Thule) el Manifest. El podeu sentir a continuació.
Tant de bo hi hagi més trobades d’aquest tipus. Serà senyal de bona salut lectora i un pas més cap a la normalització d’una societat que volem més culta.

Amb l’estimat equip de Kalandraka, l’Helena i la Cristina

Els onze punts del Manifest

17 Desembre 2016 by jcentell

El Garbell-9

Aquesta setmana, a la biblioteca de l’Associació de Mestres Rosa Sensat ens vam aplegar un bon grapat de mestres per escoltar les recomanacions que ens va fer l’Amàlia Ramoneda, en representació del Seminari de Bibliografia Infantil i Juvenil, les persones que han llegit i valorat, citat i ressenyat en el butlletí Quins llibres totes les novetats que han arribat a la biblioteca. Periòdicament fan un butlletí que anomenen El Garbell.
A més a més de descobrir noves lectures, la trobada serveix per conèixer cap on camina la literatura infantil, quins són els temes més recurrents, què hi falta, etc.
El garbell 9 el podeu descarregar entrant a la pàgina de l’Associació de Mestres Rosa Sensat o també clicant AQUÍ.

Us deixo amb algunes imatges de la trobada i us animo a venir a la propera presentació, de cara a Sant Jordi.