Dimecres passat vam fer la primera trobada del projecte “Relats que el vent s’endugué” amb la idea de compartir una estona parlant de literatura en general i de les publicacions de les tres primeres autores hospitalenques que han vist els seus relats publicats al Diari de l’Hospitalet i al web lhdigital.

Ens van visitar la Lola Toledano, la Vanessa Requena i l’Helena Bonals i ens van explicar un munt d’anècdotes i de reflexions sobre l’ofici d’escriure.

Primer, però, vam fer un recordatori de com l’any 2003 es va publicar el primer llibret «Ciutat singular. Llibres plurals» que recollia la producció editorial d’autors i autores de l’Hospitalet dels anys 2001 i 2002. L’any 2011 va veure el naixement de la plataforma que va crear la xarxa de Biblioteques de l’Hospitalet: “LHescriu”, un magnífic web que recull la producció literària de més de 400 autors de la ciutat. (https://sites.google.com/site/autorslh/home?authuser=0)

A continuació, vam explicar com va néixer la idea dels «Relats que el vent s’endugué» i quin és l’objectiu. Ho hem explicat abastament en aquest blog. Vegeu per exemple l’entrada del 21 de setembre. (https://jaumecentelles.cat/2022/09/21/els-relats-que-el-vent-sendugue/)

I després vam parlar amb les tres autores. De manera informal, ens van explicar les seves publicacions, la seva vinculació amb la ciutat, què llegien de petites, què llegeixen ara, quins temes els interessen i al final vam centrar la conversa en el món editorial i l’autoedició.

La Lola Toledano ens va explicar el seu primer sentiment d’identificació com a escriptora i ens va recordar totes les hores (moltes) passades a la biblioteca Tecla Sala on va gestar molts dels seus escrits.

Com a pertanyent al col·lectiu d’escriptors Verum Fictio, del qual va ser cofundadora, ens va explicar les dues obres que ja han publicat: “Xocolata espessa” on ella escriu un dels onze textos titulat “Chocolate y cromos” i “Oceà de contes” on el leiv motiv és la relació amb el mar. Tenen un tercer volum pendent de publicació (en breu).

També ens va comentar alguns dels altres llibres que ha publicat en solitari, com «Mucho cuento: (casi veinte)» del que explica que “son rendijas por las que sorprendemos a los personajes en su intimidad, en algún episodio concreto de su existencia. Los protagonistas de cada uno de ellos son personas «corrientes», como ésas con las que cada día nos cruzamos en las calles, sin aventurar -ni por un instante- el pasado o presente que esconden. En verdad, son historias realistas y entrañables, donde los personajes escogidos se muestran a cara descubierta, sin tapujos; y nos muestran, además, su fortaleza, fragilidad, pasiones y temores. Son relatos en los que se juega a mirar la realidad desde otro prisma, y así descubrir una visión más amable, en ocasiones divertida y grotesca, de las vicisitudes de la vida. Incluidos, la muerte y el sexo. En definitiva: “para sonreír entre horas”

Vam poder també remenar i navegar entre les seves novel·les «Concierto solitario a dos voces», «Bendita tú eres», «Te prestaré mi voz», «A flor de piel: (relatos)» i «Nathan de la India».

Ens va explicar que, de petita, a casa seva, no tenien gaires llibres, però sí que era consumidora habitual de tebeos.

La Vanessa Requena va arribar a l’Hospitalet l’any 2007 i en paraules seves «em va semblar un lloc tranquil i acollidor. Aquí és on he descobert la meva passió per escriure. És un lloc molt especial per a mi”.

De tots els llibres que ha escrit ens vam centrar en el darrer «Mi asesino favorito» on barreja la comèdia romàntica i el thriller d’acció. Parla de la Dani, una noia alegre i vital que gaudeix de la vida amb els amics. Ningú sospita que darrera d’aquesta façana de noia divertida s’hi amaga una dona que es guanya la vida fent desaparèixer els rastres dels crims perpetrats per les organitzacions de delinqüents i assassins que la contracten. La Dani creu que ho té tot sota control, però la seva vida fa un tomb quan descobreix que el cap d’una de les organitzacions criminals per a les quals treballa és en realitat el seu veí.

També es autora de microrelats dels que és una autentica especialista. Vam tenir l’oportunitat de llegir-ne un, el primer del recopilatori «No me apetece leer». Altres novel·les de la Vanessa són «Al otro lado de las llamas», de fantasia medieval, «Lúa: Comienza una nueva vida», una comèdia romàntica i «Cien años no bastan», una història de misteri amb un punt sobrenatural.

Van ser molt il·lustratives les seves explicacions sobre com es guanya la vida una escriptora independent i sobretot ens va recordar que cal ser molt curós i honest en aquesta professió.

L’Helena Bonals ens va explicar que viu a l’Hospitalet des que tenia dos anys i que un record molt potent de la seva infantesa és “quan el tren del Carrilet passava per fora, i els meus avis l’agafaven per venir a veure’ns, a la Fabregada”.

Un aspecte de la seva producció va lligat als blocs que ha anat escrivint i encara escriu. Cinc, ni més ni menys, des del 2007 fins a l’actualitat. Aquests:
Anticànons, de novel·la catalana oblidada,
Una cosa molt gran en una de molt petita, d’interpretació de poesia, D’allò bell, d’allò sublim, d’interpretació d’art,
En cada vers que has entès, de poesia personal i
L’eco se sent, de crítica d’obres actuals.

Ens va explicar la seva darrera obra «Ara Pla» que recull les seves reflexions al voltant del llibre “Quadern gris” de Josep Pla.

Però l’Helena és coneguda sobretot pels seus poemes. Vam parlar de «73 anys 37 planys» un homenatge a la poesia de l’Helena fet per un altre poeta, l’Abel Boldú, «La Llibertat és una biblioteca.», pensament d’una bibliotecària al voltant dels llibres, «L’Important és la rosa», un recull de poemes escrits bàsicament entre finals del 2011 i finals de 2018 i «Jo em crec el que passa en una imatge: Vicenç Lafebre vist per Helena Bonals». On comenta de manera poètica, fotografies d’en Lafebre.

Després vam obrir el torn de preguntes i comentaris i va ser realment enriquidor.

Vam acabar la festa amb unes galetes de Nadal, deferència de la Désirée, participant de les tertúlies i amiga que sempre encomana positivisme i bon rotllo.

I un joc un joc literari per acabar. Amb premi per a tothom.

Un agraïment molt especial a les persones que van assistir i a les que es van disculpar per diversos motius.

La propera trobada per parlar amb autors i autores de la ciutat serà el mes d’abril i contarem amb la presencia de l’Ignasi García Barba, L’Anna de Lacalle, la Mariàngels García-Carpintero i l’Anna Vilar, autors dels relats dels mesos de gener a abril.

Un darrer recordatori als qui heu guanyat l’adhesiu: Ens farà molta il·lusió compartir les fotografies dels llocs on els heu enganxat.

Un recull dels moments de la trobada en el següent vídeo: