biblioteca escolar

by

Comités de biblioteca, una propuesta lectora de impacto

En la sección «vivir la lectura» de la revista AULA del mes de octubre (GUIX en catalán) la maestra Katherine Ruiz nos explica una propuesta lectora de impacto realizada en una escuela rural de Cali, Colombia, concretamente en la Institución Educativa Felidia, ubicada en la zona de amortiguación del Parque Nacional Farallones, en la que atienden 341 estudiantes. La población en su mayoría se dedica a labores del campo y al cuidado de fincas de veraneo.

En la primera parte nos deja frases tan intensas como éstas:

«La lectura nos despierta emociones, nos acerca a la realidad, nos ayuda a resolver conflictos internos y externos, nos permite asumir posturas políticas y sociales importantes»

«Desde la práctica pedagógica notamos que en algunas ocasiones las lecturas ofrecidas parten de los intereses de los docentes, obviando la opinión de los estudiantes y sus necesidades. Ahora bien, es sabido que ese actuar no es intencional, estamos condicionados por diversos factores que nos llevan a repetir patrones o a crear algunos nuevos y una de nuestras labores es la de motivar a los estudiantes, no la de “matarlos de aburrimiento” tal como hicieron con algunos de nosotros»

«Se hace entonces inminente la necesidad de convertirnos en dinamizadores de procesos lectores significativos que permitan crear un verdadero gusto por la lectura, que formen lectores por gusto y pasión. Lectores que sientan placer al leer. Mentes que sueñen e imaginen cosas, que sean capaces de crear un mundo nuevo.»

Y ya, en la segunda parte nos presenta como funcionan los llamados “Comités de biblioteca” que empoderan a los estudiantes como sujetos de derecho y acción dentro de la dinámica escolar. El comité se ha convertido en eje fundamental de la Institución y su impacto se evidencia en la implicación de sus miembros, los cuales siempre están atentos a proponer, liderar y evaluar las actividades realizadas. Entre las funciones de los comités está la entrega y recolección de libros de trabajo, participar de campañas de promoción de lectura dentro y fuera del aula, ser parte del comité organizador de eventos institucionales donde aportan ideas, necesidades y reconocen problemáticas. Está formado por aproximadamente 50 estudiantes de todas las edades.

Resalta Katherine que la motivación y los resultados son mayores cuando lo hacen entre pares, desde sus intereses.

Web del centro: https://institucioneducativafelidia.jimdo.com/

by

13a Jornada de Biblioteques Escolars de Girona – Fem xarxa, sumem recursos

biblioteca Salvador Allende de Girona

L’ajuntament de Girona organitza cada inici de curs una Jornada de Biblioteques Escolars que es extensiva a tots els centres educatius i entitats interessats en la biblioteca escolar. Enguany es celebrarà el dia 23 d’octubre, de 9 a 14 h a la biblioteca Salvador Allende de Girona.
A aquesta convocatòria, es convida especialment a les persones responsables de les biblioteques escolars i als representants dels equips directius dels centres educatius de la ciutat de Girona, els serveis municipals implicats en el projecte i els representants del Centre de Recursos Pedagògics del Gironès i d’entitats interessades en la biblioteca escolar.
L’objectiu és oferir un espai de formació i intercanvi on, a més es presentin noves estratègies comunes de treball.
Aquest any, la jornada està pensada per promoure la creació d’una xarxa de biblioteques escolars de ciutat. Sota el títol Fem xarxa, sumem recursos, volen que aquesta jornada sigui un espai de treball que afavoreixi el treball cooperatiu, la col·laboració, l’intercanvi i la comunicació.

Hi participa l’Àlex Cosials, director de la biblioteca de l’Ateneu Barcelonès i antic coordinador del programa Lecxit i del projecte Biblio(r)evolució de la Fundació Bofill. Garantia d’èxit assegurat.

Podeu consultar el programa del dia clicant AQUÍ

by

Famílies lectores, una experiència de l’escola Santa Maria del Pilar de Saragossa

A la revista Guix de setembre hi ha un article breu prou interessant. L’han titulat “Famílies lectores” i explica l’experiència de la biblioteca del col·legi Santa Maria del Pilar de Saragossa.

Escriuen frases tan potents com aquestes:

Els mestres i els bibliotecaris som conscients de la importància de la lectura en família en aquests primers moments lectors i de la necessitat de ser persistent per crear “bons hàbits lectors”. També sabem que la prescripció de lectura obligatòria (un llibre al mes, el mateix per a tots els nens i nenes) produeix efectes no desitjats, experiències doloroses (de nens als quals aquests llibres no s’adapten), i reaccions de distanciament i rebuig. Per això creiem que hem d’acompanyar als pares a transitar el camí que porta als nostres alumnes a una lectura autònoma, lliure, crítica i feliç.

El professor, bibliotecari, llibreter, coneix molts títols, bones lectures, grans històries, però entre els propis companys ha una complicitat que de vegades per a un adult és difícil aconseguir. Podem parlar-los de llibres durant hores, amb passió, amb entrega, però de vegades un simple: “És guai”, d’igual a igual, és el que preval.

foto cedida per l’escola Santa María del Pilar de Satagossa

I ho acompañen amb un enfilall d’accions que duen a terme i que funcionen prou bé.

L’article complet el podeu llegir a la revista Guix número 448 de setembre.

by

Visites d’autors, una experiència notable

Una de les trobades amb autors més reeixides que he pogut seguir darrerament és la que presenten les companyes de l’escola Gras i Soler i que ara podeu llegir a la revista GUIX núm. 446 de juliol-agost on presenten la seva experiència. Diuen, entre altres coses:

La visita d’un escriptor a l’escola per conversar sobre alguna de les seves obres és un esdeveniment inoblidable per als infants. Per tal que la trobada sigui reeixida i tothom surti enriquit cal tenir clars quins són els objectius:

  • Que els nostres alumnes llegeixin més?
  • Conèixer la persona que hi ha al darrera dels llibres?
  • Parlar dels temes que planteja la lectura?

L’estratègia per preparar la visita pot ser diversa:
Pot ser una visita sorpresa anunciada el dia abans. És possible que alguns alumnes coneguin les obres de l’autor, però la majoria descobriran un nou món i potser tot seguit aniran a la biblioteca a buscar els seus llibres.
També es dona el cas que la visita s’anunciï una setmana abans i, a corre cuita, es faci una cerca a la biblioteca i/o per internet per conèixer la vida i la bibliografia de l’autor. En aquest cas, l’encontre tindrà una connexió més sòlida i les preguntes i comentaris seran més rellevants.

El més freqüent, no obstant, és planificar la visita amb mesos d’antelació. És el que fem a l’escola Gras i Soler perquè hi hagi temps de llegir els llibres, enviar-li un correu electrònic a l’autor, gaudir amb l’espera anunciada, preparar alguna activitat relacionada, consensuar les preguntes, anunciar-ho a la revista i al web de l’escola, informar els pares i les mares, preparar el comitè de benvinguda, elaborar el detall d’agraïment, etc.
Amb aquestes trobades situem la lectura i els llibres al centre del debat perquè l’objectiu —sobretot si ens esmercem en la preparació— és que l’experiència arribi al cor d’una nois i noies que quedaran marcats per la màgia de la visita. Per a ells serà una ocasió en que podran conversar amb algú que els ha conduit pels viaranys desconeguts de les paraules.

Es un article que val la pena llegir perquè aquesta pràctica sol ser freqüent en els centre educatius i no sempre s’aconsegueix treure un bon aprofitament i un impuls efectiu de la lectura.
En castellà, el podeu llegir a la revista AULA.

by

Roger Zanni, l’il·lustrador del mes (maig 2018)

Els llibres que presentem en aquest blog, normalment són d’autors i il·lustradors que publiquen en format llibre o àlbum il·lustrat dins del que coneixem com a literatura de ficció. Tanmateix hi ha uns altres il·lustradors que orienten la seva feina envers els llibres de text, majoritàriament, o envers les revistes infantils.

És el cas d’en Roger Zanni, a qui he tingut el gust de conèixer recentment amb motiu de la inauguració de la biblioteca escolar que porta el seu nom.

En Roger és fill d’Esplugues de Llobregat, ciutat on té les seves arrels i on està lligat emocionalment. Em va comentar que es va iniciar en el món del dibuix a la prestigiosa Escola de Còmic Joso, quan estava situada a prop de la Plaça Universitat. Quines coses! En aquells anys, un dels meus fills, l’Ignasi, també hi anava i amb en Roger compartien el mestratge d’alguns grans professors com l’Oriol García. Vaig tenir una conversa amb en Roger recordant aquells llunyans dies de la Joso i els mítics viatges a Angoulême, bressol dels il·lustradors francesos on es celebra cada gener una fira molt potent, que no es pot deixar de visitar un cop a la vida, si més no.

En Roger ara treballa a Barcelona i està abocat a fer il·lustracions per a infants i joves. El seu estil, amb un toc comiquero, és fresc i amb colors brillants. Podeu veure els seus dibuixos a diferents editorials d’aquí (La Galera, Anaya, Vicens Vives, Barcanova, Casals, Combel, etc.) i també d’altres països.

També col·labora amb una empresa de prestatgeries: https://www.brickbox.es/es

 

Si voleu conèixer més d’en Roger, feu una passejada pel seu web: http://www.rogerzanni.com

Us deixo el booktrailer d’un dels llibres que ha il·lustrat per a l’editorial COMBEL, amb text de la Bel Olid:

by

Inauguració de la biblioteca escolar Roger Zanni

Carta oberta a l’escola Gras i Soler d’Esplugues de Llobregat:

L’equip de mestres de l’escola Gras i Soler heu dedicat tot el curs a renovar i organitzar les activitats al voltant de la biblioteca escolar. Una de les dates que teníeu marcades era la del 23 d’abril i volíeu inaugurar el nou equipament literari del centre. I hi ho heu aconseguit. La tarda de dilluns va ser inoblidable i agraeixo que em convidéssiu a participar de la festa. Amb estimació, elegància i cuidant tots els detalls vau fer possible el pensament de l’Emili Teixidor quan sovint emprava el conegut proverbi africà que diu «a un nen l’educa la tribu sencera» per indicar que ni la família sola, ni l’escola sola eduquen.

Al pati de l’escola es va aplegar tota la comunitat: Els familiars joiosos i contents de veure l’espectacle i sentir els poemes que havien fet els seus fills, les àvies enganxades al mòbil cremant megues, les mestres tutores totes de blanc (amb detallets en forma de roses i algun que altre mitjó de colors perquè no s’ha de perdre mai la singularitat), l’equip directiu ansiós perquè no fallés l’equip de so, que tot estigués a punt i se seguís l’horari establert, en Gonzalo Conserge Imprescindible, etc. Entre els convidats hi era present en Roger Zanni qui, des del primer instant va dir que estava content de formar part d’aquesta família i d’apadrinar la biblioteca escolar, els companys del CRP, l’EAP, la Marina assessora LIC, la regidora de l’Ajuntament, el tinent d’alcalde,  la Montse i en Narcís de la biblioteca d’Esplugues, còmplices principals de la bibliorevolució i algú més a qui no coneixia.

Em va semblar molt emotiu, la veritat, i amb actes i activitats com la que vaig viure s’evidencien molts dels meus somnis, sobretot la idea d’una escola que aposta per sumar amb la mirada posada en la idea de formar part d’una ciutat literària, d’un país lector.

Em va agradar molt que els primers reconeixement fossin per a les famílies col·laboradores. Després, van arribar els drac, la Mariona i en Llegendari, dos símbols de l’escola que van mostrar-nos el camí fent-se un petó ben gran.

I també vaig tenir l’honor de poder dir unes paraules en les que, entre altres reflexions relacionades amb la lectura, vaig recordar la Doris Lessing i fer-m’ho venir bé per comparar l’escola d’Eton amb la Gras i Soler per dir que a diferència de l’anglesa, aquesta d’Esplugues «disposa d’una comunitat implicada en el procés de construcció d’espais de llibertat, d’espais per aprendre, per comprendre i que ajudarà a emprendre camins nous, itineraris diferents, a no restar impassibles enfront els múltiples interrogants i les inèrcies conformistes, generant consciència col·lectiva entorn la necessitat d’un ús efectiu de la biblioteca escolar com a dinamitzadora d’accions que afavoreixin el gust per la lectura. La biblioteca escolar facilitarà el treball interdisciplinari, la recerca significativa que ajudi a transformar la informació en coneixement i oferir possibilitats d’aprenentatge global perquè els mestres de la Gras i Soler creieu que la lectura ens ajuda a ordenar els pensaments, ens fa més lliures i ens permet viure millor».

A continuació, la part més important: la lectura de poemes i contes que havien fet els infants i el repartiment de llibres i roses als més reeixits.

El moment culminant el va protagonitzar en Roger Zanni, l’il·lustrador que dóna nom a partir d’ara a la biblioteca escolar. Va explicar els seus records i vivències a la ciutat que el va veure néixer i créixer. L’home estava emocionat i se li notava que encara no havia paït el reconeixement. En una propera entrada us en faré cinc cèntims de la vida d’en Roger, amb qui, en conversa posterior, vam trobar coincidències i persones conegudes relacionades amb el món dels còmics,… quines coses!

Diuen els etnògrafs i folkloristes que perquè una festa sigui realment una festa no pot faltar la música, el ball i el tiberi. I així va anar: Ball del Rogle i coca.

I després a visitar el nou espai.

Gràcies amics i amigues, per obrir-me les portes i per construir el pont que ens uneix, un pont molt més sòlid que el del Drina d’Ivo Andric que ens ha inspirat aquests mesos.

Continuarà.

 

by

Com cocrear nous usos de la biblioteca escolar?


El repte que planteja la Biblio(r)evolució a la comunitat educativa i que ja està en marxa en els trenta centres seleccionats és definir i cocrear fórmules innovadores que integrin la biblioteca escolar com un agent que respongui als reptes actuals de l’educació. pel que conec les escoles i instituts implicats estan treballant de valent i dedicant les hores que calen per afinar en el seu repte concret.

Estic content perquè veig que les escoles se’n sortiran i que el sistema educatiu, de rebot, trobarà un altre punt de referència. En aquest sentit l’aposta de la Fundació Bofill  s’està demostrant encertada. Fa uns mesos vaig tenir algun  dubte i pensava que potser estavem primant a determinades escoles guais, però ara veig que no, que el que s’està reforçant són projectes que compten amb una dosi enorme d’il·lusió i voluntat de millora. Em balla pel cap imaginar que el Departament d’Ensenyament pugui fer quelcom de semblant i llavors ja tindria la felicitat completa.

Un altre efecte de la crida bibliorevolucionària es la pretensió d’incitar a la participació en un debat ric sobre el paper clau de la biblioteca escolar en tant que agent de transformació educativa, potenciant processos creatius que mobilitzin, durant uns mesos, a tota la comunitat educativa en pro del repte plantejat.

De manera molt resumida, la composició dels 30 centres educatius seleccionats és la següent:
• Etapa educativa: 15 centres educatius d’infantil i primària i 15 centres de secundària o mixtes.
• Titularitat: 27 centres públic i 3 centres concertats.
• Territori: 22 centres de la demarcació de Barcelona (Barcelona, Cornellà de Llobregat, El Masnou, El Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Granollers, Les Masies de Voltregà, L’Hospitalet de Llobregat, Ripollet, Terrassa, etc.), 5 de Girona (Banyoles, L’Escala, Porqueres, Roses), 2 de Tarragona (Tarragona i Reus) i 1 de Lleida (Cervera).

Podeu consultar el llistat pormenoritzat al web de la Fundació Bofill. Allà mateix us podeu descarregar el document COM COCREAR NOUS USOS DE LA BIBLIOTECA ESCOLAR?

La Marta Roig i l’Ana Juan, dues de les ànimes inspiradores d’aquesta acció, en són les autores. Es tracta d’una guia pràctica que recull els materials del projecte i que estan estructurats en tres blocs:

Bloc 1: Benvinguts a la Biblio(r)evolució!
Hi trobareu el marc conceptual i els principis inspiracionals de la guia, les evidències que sustenten el procés de transformació i els referents que us acompanyaran en moltes de les activitats proposades.
Bloc 2: Orientacions metodològiques
Hi trobareu exposat el funcionament de la proposta d’activitats, les diferents fases que configuren el procés, la descripció dels documents clau que anireu treballant durant les activitats, quin serà el paper de la mentoria en l’elaboració del vostre projecte i alguns consells que us ajudaran a fer del procés de cocreació un camí ple de reptes i de descobertes.
Bloc 3: Proposta d’activitats
Preparades? Aquí trobareu totes les activitats que us ajudaran a guiar el vostre propi itinerari de treball per tal que el procés de cocreació arribi a bon terme.

També el podeu descarregar AQUÍ

 

by

Quatre biblioteques escolars

Biblioteques escolars de referència n’hi ha moltes. En presentem quatre. Hem volgut destacar-ne el nom de les persones que estan al capdavant perquè han estat capaces de contaminar a la comunitat escolar i de fer-los creure que la biblioteca és imprescindible.

La primera és la Biblioteca Marta Marta de l’escola Orlandai (Barcelona). La Mariona Trabal ha estat en els darrers anys la persona de referència i aquest mes podem llegir un article seu a la revista GUIX on explica que la implicació de les famílies és un objectiu irrenunciable.
Diu la Mariona que «a l’escola Orlandai ens proposem que la lectura sigui un compromís de tota la comunitat escolar. Ho considerem una condició imprescindible per aconseguir que els llibres formin part de la vida dels nens i nenes i, per això, impulsem activitats diverses que promouen la implicació de les famílies en el gust per la lectura.»
I també apunta que «si volem que la lectura formi part de la vida dels infants, que s’integri a la seva quotidianitat i des del primer dia d’escola, és necessari que vegin i experimentin que hi ha el mateix interès i compromís per la lectura a l’escola que a casa seva.»
També ens explica algunes de les moltes activitats que organitzen. N’apunto un parell:
EL MURAL PARTICIPATIU. Abans de Sant Jordi, la comissió de biblioteca fa una proposta de creació plàstica-literària que han de realitzar els alumnes a casa amb l’ajuda de les famílies. A mesura que s’acosta Sant Jordi la cartellera que hi ha al rebedor del centre va creixent amb la col·laboració de tothom.
EL CLUB DE LECTURA. A l’escola es reuneixen mares, mestres, ex-mares i ex-mestres —de vegades, algun pare— al voltant dels llibres. És bonic pensar que, per als infants, algun vespre la mare no és a casa perquè està a l’escola xerrant amb la mestra sobre un llibre que han llegit totes dues i més persones.

La segona és la Biblioteca Sebastià Sorribas de l’escola Drassanes (Barcelona). Situada a tocar de la Rambla acull una població multicultural que és el reflex de la vida del barri. En aquesta escola, la Susanna López ha fet una gran tasca aixecant i consolidant un projecte realment bonic, on destaca la implicació de nombrosos agents externs (voluntaris, la biblioteca de Rosa Sensat, la Fundació Bofill, etc.)
Una de les activitats més reeixides és el Lecxit, una acció setmanal en la que participen alumnes de quart i de cinquè que s’emparellen amb adults voluntaris amb l’objectiu de millorar la seva competència lectora.
També tenen molt consolidades les activitats «el personatge misteriós» i «el llibre estimat del mes», entre d’altres.

La tercera és la Biblioteca de l’Escola Frederic Mistral Tècnica Eulàlia, un centre concertat que fa molt de temps que compta amb una bibliotecària extraordinària, la María José Burillo, que es capaç de capitalitzar accions diverses amb tots els alumnes.
És remarcable el treball de creació literària i la confecció de llibres col·lectius sorprenents i preciosos que fan cada curs a cada nivell.

I la quarta és la Biblioteca de l’Escola de Pràctiques de Tarragona. La biblioteca ja fa molt de temps que funciona. Li han posat Teresa Mas en honor a la mestra que l’ha dinamitzat i que ara s’ha jubilat. Ella, de fet, no en sabia res i va ser una sorpresa que no es podia ni imaginar! D’això li diem estimació a la feina, estimació als llibres i a la lectura. Què grans els companys i companyes reconeixent-li la seva dedicació. Felicitats Teresa!

Podríem seguir i no acabaríem de parlar de comunitats escolars compromeses amb la biblioteca escolar. No importa el tipus d’escola, no importa si té més o menys hores de dedicació, no importa si no hi ha gaire pressupost, perquè amb mestres com la Mariona, la Susanna, la Maria José o la Maria Teresa, les escoles no pateixen ni patiran mai.

A la visita a les escoles Drassanes i Frederic Mistral ens van acompanyar dues mestres eivissenques, la Diana i la Rosa que estaven de ruta bibliotecària i amb les que vam poder compartir experiències.

by

Un primer maó a la biblioteca de l’escola Gras i Soler

No descobrim res quan diem que la col·laboració entre l’escola, la família i la comunitat és un factor essencial per a l’èxit acadèmic. Hi ha nombrosos estudis que així ho confirmen i fa més de trenta anys que el consens en aquest sentit és ampli. Si hi ha una bona connexió entre l’escola i la família el desenvolupament de l’infant ho agraeix i es nota. No em refereixo a les entrevistes personals, ni al butlletí de notes que signen i retornen, ni a la presència dels pares en esdeveniments puntuals, no. El repte real és fomentar i aconseguir la participació activa i integrada dels pares i mares en el bon funcionament de l’escola.
Exemples en tenim a cabassos però això no exclou que quan ho veiem amb els propis ulls, no deixi de sorprendre’ns (positivament, esclar).
I si parlem de projectes de biblioteca, resulta inversemblant comprovar com comencen a moure’s (arreu i de manera autònoma) iniciatives que aposten per dinamitzar la lectura a través de la biblioteca. No sé si és fruit de la eufòria renovadora que estem vivint però és un goig rebre notícies com la que m’ha arribat aquest cap de setmana i que fan veure el futur amb optimisme.

M’explico: A l’escola Gras i Soler d’Esplugues de Llobregat vam tenir fa un parell de mesos la primera trobada amb l’equip de coordinació de la biblioteca escolar. Es tracta d’un espai que s’ha quedat obsolet i que cal tornar a impulsar. Vam fer un primer pla de xoc per a aquest curs amb l’objectiu de tenir l’espai a punt per al mes d’abril i fer coincidir la inauguració amb Sant Jordi. Les accions primeres que vam preveure eren canviar el terra (posar-hi parquet), que les prestatgeries respiressin (obrir-les) i reordenar l’espai.
Doncs la sorpresa és que van convocar a un grup de pares i mares dissabte passat i en un plisplàs ja ho tenen gairebé enllestit. No puc estar-me de compartir les fotos del moment (avís: són fotos fetes amb el telèfon mòbil, poc nítides, però allò que importa és el testimoni).

La propera acció serà emparquetar tot l’espai. L’AMPA farà l’aportació econòmica i és un detall que cal valorar moltíssim (i que hauria de fer pensar a les administracions locals i nacionals sobre el paper galdós que tenen envers les biblioteques escolars pel que fa a dotació pressupostària).
Bé, seguirem informant. Ara toca felicitar aquesta comunitat i treure’s el barret: Chapeau!

by

Un pòquer de llibres sobre lectura i literatura

Cada dos anys es publica l’Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura, un recull que té com a objectiu recollir l’estat de la qüestió i fer balanç d’actuacions corresponents al bienni anterior. En alguna conversa que hem tingut amb les persones que gestionen l’Anuari els he comentat la preocupació per la manca de publicacions en format llibre que tractin sobre lectura o biblioteques escolars. I, vés per on!, en els darrers dos mesos han aparegut quatre llibres que cal tenir a mà. Els presentem:

El primer que va sortir va ser el d’en Joan Portell: Llegim? Com fer lectors entusiastes.
Es tracta d’un assaig molt complet i ben estructurat que esdevé una eina útil per als mestres però també per a pares i mares i lletraferits en general.
A la contraportada podem llegir:
Aquest llibre no són les instruccions d’ús de com fer lectors voraços, ni el mètode infal·lible de com esdevenir un lector compulsiu. Tampoc no hi trobareu la paraula màgica per aconseguir que les biblioteques catalanes tinguin tots els llibres prestats, ni la poció que omplirà de llibres totes les biblioteques escolars.
Joan Portell, en aquest llibre, ens ofereix la seva particular mirada sobre l’adquisició de l’hàbit lector, i ens proporciona les eines bàsiques i les estratègies necessàries per acostar els llibres als infants. Hi trobarem consells sobre com triar un bon llibre, informació sobre com col·laborar en la biblioteca escolar o com utilitzar la biblioteca pública, i una selecció de títols bàsics infantils i juvenils. Compta també amb un capítol sobre les dificultats lectores, com detectar-les i què fer-hi.
Un llibre per a saber com endinsar-se en la màgia de les paraules escrites i quedar-ne encantats per sempre més, sense remei.

Les dades:
Títol: Llegim? Com fer lectors entusiastes
Autor: Joan Portell Rifà
Editorial: Publicacions de l’Abadia de Montserrat
Barcelona, 2017
Pàgines: 160

El booktrailer:

Un altre llibre molt útil és La literatura a l’educació infantil, escrit per la Cristina Correro i la Neus Real, membres de GRETEL. Forma part de la col·lecció Temes d’Infància de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.
Es tracta d’un assaig pensat per a les persones que es dediquen a l’educació infantil i necessiten recursos per a la formació de petits lectors literaris. El volum té l’origen en les sessions del Grup de Treball Art i Literatura de l’Associació de Mestres Rosa Sensat (AMRS).
El contingut del llibre s’articula en cinc capítols, centrats en els grans components que la integren: els infants, el currículum, l’educació literària, els llibres i les pràctiques escolars, amb la voluntat d’enllaçar els principis teòrics de l’educació literària infantil amb pràctiques efectives d’aquesta educació.
Conté diverses experiències de les vivències dels infants menuts amb la literatura a l’escola bressol, al parvulari i a les biblioteques. Aporta moltes idees i propostes pràctiques, així com nombrosa bibliografia comentada, la qual cosa és molt d’agrair.

Les dades:
Títol: La literatura a l’educació infantil
Autores: Cristina Correro i Neus Real
Editorial: A.M. Rosa Sensat
Col·leció: temes d’Infància núm. 73
Pàgines: 160
Barcelona, 2017

El tercer és d’en Josep-Francesc Delgado i és un assaig sobre la vida i l’obra de l’autor alemany Michael Ende. Es titula, precisament, El món de Michael Ende: vida, obra i antroposofia
El llibre va rebre el premi Miquel d’Engolasters d’Andorra 2016 i suposa el primer apropament panoràmic escrit en català a la vida i l’obra de l’autor de La història interminable. Hi ha també una immersió apassionant en l’Alemanya innovadora i plena de noves idees dels anys 20 i 30 del segle passat, una Alemanya culta i innovadora que no vam conèixer.

Les dades:
Títol: El món de Michael Ende: vida, obra i antroposofia
Autor: Josep-Francesc Delgado
Editorial: Pàgès
Col·lecció: Argent Viu Nº 142
Pàgines: 96
Lleida, 2017

El divendres 24 de novembre el presenten a la biblioteca de La Garriga.

El darrer llibre que comentem és d’en Joan de Boer, un agitador cultural de primera classe. Es titula La hora del cuento en las bibliotecas. Claves para su organización
I l’ha publicat la UOC dins la útil Col·lecció: EPI
A la promoció hi diu:
La Hora del Cuento se ha convertido en una de las actividades de dinamización lectora más populares en las bibliotecas.
La aparente sencillez de su naturaleza puede llevarnos a caer en el error de no plantear correctamente aspectos clave de su organización, como:
-¿Dónde encontrar los narradores?
-¿Para qué edades deben estar pensadas las sesiones?
-¿Cuál es el mejor espacio para realizar el evento?
Sobre estos elementos y otros, en esta guía práctica se ofrecen claras indicaciones para los profesionales de las bibliotecas

I l’acompanyen d’aquest booktrailer:

Les dades:
Títol: La hora del cuento en las bibliotecas
Autor: Joan de Boer
Editorial: UOC
Col·lecció: EPI
Nombre de pàgines: 110
Octubre 2017
Us recomano que visiteu el web d’en Joan. Val la pena. http://www.joandeboer.cat/

Àpali, que ja podeu anar fent la carta als Reis!